Listado de Ayudas Técnicas y Tecnologías de Apoyo 2024.pdf
Atención ciudadana multicanal
1. 1
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Atención ciudadana
multicanal
UPF, 8 de març de 2022
Màster en Comunicació Política i Institucional – UPF Barcelona School of Management
Jordi Graells – Generalitat de Catalunya
2. 2
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Gobiernos
y administraciones
ochocentistas
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
3. 3
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Gobiernos que controlan a la ciudadanía por internet y el cloud.
a) ¿empodera a la gente y democratiza la sociedad?
b) ¿fomenta el control y fortalece las grandes
organizaciones?
Es el eterno debate entre los optimistas y los pesimistas.
Ha dado lugar al surgimiento de los DFIO (Depressed
Former Internet Optimist).
Podemos hablar de 4 grupos:
1. Puristas
2. Desilusionados
3. Esperanzados
4. Revisionistas
¿Internet y las TIC mejoran y democratizan el mundo?
4. 4
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Los poderes públicos no están bien vistos
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
5. 5
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Ciudadanía más
empoderada
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
6. 6
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Competencias Digitales para Empresas
http://www.rocasalvatella.com/es/quieres-
medir-la-madurez-digital-de-tu-organizacion-4
https://rocasalvatella.typeform.com/to/D05FfX
Íncipy – Inesdi - Índice de Madurez Digital
de las Empresas - oct 2017 CC BY-NC-ND
http://marketing.incipy.com/estudio-indice-
madurez-digital-empresas
Informe de Madurez Digital Municipios (CAOC)
https://www.aoc.cat/2020/1000276742/maduresa-
digital-local
Herramientas de diagnosis de madurez digital de organizaciones 1/2
7. 7
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Jordi Graells graells.cat - ÍTACA Índice de transformación [digital] de altos cargos
por autodiagnosis – diciembre 2020 CC0 https://bit.ly/ITACAESP o https://bit.ly/ITACAEN
Herramientas de diagnosis de madurez digital de organizaciones 2/2
8. 8
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
La Administración
no es una nodriza
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
9. 9
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Se le pide a los gobiernos solución a casi todo...
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
10. 10
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Administración
basada en datos
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
11. 11
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Para evitar la balcanización de la nube, los países deben colaborar en la elaboración
de estándares comunes:
- un conjunto de principios básicos para la nube
- unas normas de acceso de los gobiernos a los datos que se almacenan en ella
Los gobiernos de todo el mundo adoptan medidas que obligan a las empresas a alojar
infraestructuras y almacenar ciertos tipos de datos en jurisdicciones locales. Algunos
también requieren que las empresas que operan dentro de sus fronteras proporcionen
acceso al gobierno a datos y código almacenados en la nube.
Un usuario o proveedor de nube debería poder desplegar cualquier aplicación o
conjunto de datos en la nube en cualquier momento o lugar. Y los clientes deberían
poder seleccionar al proveedor que mejor pueda satisfacer sus necesidades. Esta
fragmentación política dificultará la resolución de problemas globales que
dependen de la tecnología interoperable.
Gobiernos y datos: ¿soberanía digital vs. un cloud global?
12. 12
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Avanzar hacia el gobierno de los datos:
1. Conjunto de procesos, funciones, normas, políticas y medidas que garanticen el uso
eficaz y eficiente de la información para cumplir mejor sus objetivos.
2. Conocer quién puede hacer acciones sobre qué datos y también en qué situaciones
y metodologías que se deban usar.
3. Por lo tanto, funciones de los datos bien definidas (responsabilidad y transparencia
para que los datos sean veraces y estén controlados).
Retos de la Administración en la gobernanza de datos:
1. Ser capaz de explotar e integrar sus datos.
2. Aprovechar y contextualizar los avances tecnológicos más importantes.
3.Aplicar su uso, tanto de los más conocidos (demográficos) como de otros más
nuevos.
Administracions y datos: celo excesivo en el uso de los datos
13. 13
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Plataforma para la interoperabilidad entre administraciones:
1. Plataforma con red blockchain acotada a un determinado territorio con unos actores
concretos. Con procesos interoperables para obtener certificados de diferentes
administraciones.
2. Ecosistema de autenticaciones
y validaciones.
3. Por ejemplo, para obtener
varias validaciones
de administraciones diferentes.
Tecnología blockchain para la interoperabilidad
14. 14
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Ciudadano = soberano de sus datos
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
15. 15
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Conocimiento de
la Administración
= dominio público
16. 16
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Apertura del conocimiento
Circunscribir la estrategia de apertura de datos en otra de más general, la del
conocimiento abierto.
17. 17
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Bienes intangibles
de la Administración
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
18. 18
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
¿Qué bien intangible público para la atención ciudadana?
Los actores públicos buscan trabajar los bienes intangibles que les faciliten comunicar e
incidir mejor en su audiencia (cultura organizacional, capital intelectual, marca, legitimidad,
reputación, responsabilidad social, transparencia, confianza, experiencia positiva...).
No obstante, hay uno que es muy útil para la atención ciudadana: la gobernanza en red.
19. 19
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Retos
en la Administración
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
20. 20
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
1. No se trata
de digitalización,
sino de cultura
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
21. 21
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Cambio cultural en las organizaciones y en la sociedad
22. 22
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
2. Enfoque muy
‘garantista’ en la
Administración
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
23. 23
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Big Brother
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
24. 24
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Privacidad y protección de datos
25. 25
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
3. Servicio público =
acto de generosidad
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
26. 26
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Atención ciudadana, el oficio más bello del mundo
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
27. 27
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
4. Servicios
y avisos ‘push’
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
28. 28
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Servicios vs. trámites
Aquí está el cambio👆
Trámites
procedimentados
de la
Administración
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x x
x
x
x
x x
x
Miles de servicios
además de trámites
x
x
29. 29
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Evolución de la colaboración en los servicios
www.patientslikeme.com
www.patientcrossroads.com
www.patientopinion.org.uk
www.forumclinic.org
Paciente
informado
Paciente
colaborador
proactivo
Paciente
colaborador
Paciente
más
informado
Colabora
con el médico
Comparten en red
conocimiento
asociado a la
enfermedad
Organizan con
su opinión la
atención ciudadana
del SNS británico
Pacientes mejor
informados
y con más
autonomía
30. 30
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
http://ideesobertes.gencat.cat
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/12/idees-obertes-per-millorar-els-serveis-
mobils-i-proposar-ne-de-nous/
Definición servicios por crowd 1/2: app Elecciones catalanas
31. 31
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Participación de expertos en
ciberseguridad para detectar
vulnerabilidades en los
sistemas de información de la
Generalitat. Detección de
errores (bugs) mediante
recompensa (bounty).
Ej: Hack The Pentagon (2016)
Paises Bajos (desde 2013)
EU-FOSSA 2 (instituciones UE)
Definición servicios por crowd 2/2: Bug Bounty gencat 2020
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
32. 32
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
De pago
Freemium
Gratuitas
UseResponse
SatisMeter
Responster
Qualtrics
UserEcho
UserReport
Wootric
Zendesk
Survicate
UserVoice
Feature Upvote
Freshdesk
Desk.com
Apps para aportar y gestionar ideas de ciudadanos crowdsourcers
33. 33
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
5. Planificación, gestión
y evaluación ciudadana
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
34. 34
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Contenidos para públicos diversos a partir de valores éticos
35. 35
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Canales y servicios organizados: en las webs
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
36. 36
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
En los servicios móviles
Las apps que se publiquen en las tiendas de aplicaciones App Store y Google Play bajo la cuenta
corporativa de gencat deben cumplir las siguientes pautas:
1. Deben incorporar funcionalidades propias de las aplicaciones móviles (habilidades, geolocalización,
monitorización / gestión de datos personales, personalización, guías, simulación / gamificación…).
2. Deben garantizar una publicación anual para no convertirse tecnológicamente en obsoletas. En su caso,
deben actualizar la funcionalidad para adecuarla a tendencias y necesidades de los usuarios.
3. Las iniciativas móviles de la Generalitat de Catalunya deben tener
una puntuación de usuario mediana igual o superior a 3 en las 2 tiendas.
4. Deben responderse los comentarios de los usuarios de Google Play
que requieran soporte, detecten incidencias o propongan mejoras.
5. Deben corregirse las incidencias o los errores detectados en la aplicación.
6. Debe haber previsión de presupuesto de mantenimiento de la aplicación
para la corrección de errores y la actualización anual de la aplicación.
37. 37
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
¿Qué debe tenerse en cuenta para
evaluar la comunicación?
1. Además de los impactos más
unidireccionales (cobertura en
los MCM, número de
seguidores/usuarios/visitantes...).
2. La calidad de la relación con la
audiencia (confianza, lealtad,
comprensión mutua…).
Éste es el verdadero impacto.
Evaluar la comunicación / relación
38. 38
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Fórmula para evaluar el impacto de la atención ciudadana
Y1 = outcomes (resultados) producidos con la intervención pública
Y0 = outcomes producidos sin la intervención pública (contrafactual).
Se trata siempre de encontrar unidades con características similares
a las que participan del programa que se evalúa.
Por ejemplo.
Y1 = cuántas personas han tramitado una determinada solicitud de ayuda anunciada
por la correspondiente campaña de comunicación; número de patentes registradas por subvenciones I+D+i
En cambio, Y0 es muy difícil de calcular. Se trata de elaborar hipótesis al máximo de realistas y cuantificables
por medio de un escenario de comparación observable.
Ej. Consejería de Educación y programas para dotar de más autonomía a los centros educatives para mejorar la
calidad de la enseñanza:
Y1 = calificaciones de los niños de estos centros dotados de más autonomía
Y0 (hipótesis contrafactual) = calificaciones de los ninos en escuelas similares pero que no están en el programa
Impacto = Y1 – Y0
39. 39
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Menos reflexión y más decisión en emprender acciones
40. 40
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Profesionales de atención ciudadana teletrabajando
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
41. 41
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
6. La atención ciudadana
no es ilimitada
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
42. 42
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Respuestas grupales en las redes sociales
Versiones CAT – ESP – EN
https://gen.cat/govtwitterCAT
43. 43
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat
gencatGRAM: datos en abierto (Cuadro de Mando)
44. 44
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Cuadro de Control de las redes sociales de gencat
Cuadro de Control [interno] para gestionar, mantener y/o cerrar cuentas/perfiles de redes sociales gencat.
45. 45
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
1. Canal Telegram @gencat
2. EstiraBOT Telegram @estirabot
3. Equipamientos Telegram @equipamentsbot
4. gencatBOT Telegram @gencat012bot
5. gencatBOT WhatsApp +93 681012012
6. gencatBOT web http://gen.cat/preguntescovid
Mensajería instantánea
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
46. 46
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Consulta gencatBOT desde:
👉 En WhatsApp introduciendo el número 681012012 en tus contactos
o directamente haciendo clic a https://wa.me/34681012012?text=Hola.
👉 En la web haciendo clic en el botón ‘Pregunta al gencatBOT’, en la parte inferior
derecha de cada página. El buscador, basado en lenguaje natural, consulta una base
de más de 500 preguntas frecuentes (FAQs) https://gen.cat/preguntescovid.
👉 En el 012 del canal Telegram de consultas directas en https://t.me/gencat012bot.
Te ofrece la posibilidad de ser atendido por un informador directamente o bien
consultar las FAQs sobre la COVID mediante una navegación temática.
👉 Por último, estiraBOT fue un bot con conversaciones desenvueltas y punzantes
sobre ciudadanía https://gen.cat/conversesestiraBOT.
Bots: gencatBOT, estiraBOT
47. 47
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
7. Una Administración
que se relacione con
un lenguaje simple
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
48. 48
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
La comunicación política pública
La comunicación política en gobiernos y administraciones debe basarse
en planes de comunicación de legislatura de:
- Crisis
- Reputación
- Legitimidad
- Engagement
- Branding
Las oficinas de comunicación a menudo
están demasiado enfocadas a tareas
técnicas y administrativas del día a día
en detrimento de la planificación
y la evaluación de la comunicación.
49. 49
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Otro tipo:
la comunicación
de servicio y en red.
La atención ciudadana
es un modelo multicanal
que intenta satisfacer
la experiencia del ciudadano
en todos sus ciclos vitales
(personal, social, lúdico,
profesional).
Comunicar/Relacionarse en red para generar valor público
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
50. 50
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
prestaciones emociones
coste incomodidad inseguridad
x
x x
Cómo se genera y se percibe el valor público
51. 51
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
https://gen.cat/guidedatavis
Guia de visualización de datos gencat
https://gen.cat/guiavisdatos
52. 52
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Una comunicación que seduzca...
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
53. 53
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
... y movilice a la ciudadanía para retos conjuntos y mejorar el bien común
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
54. 54
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
8. Mensajes que
ayuden a mejorar
la vida al ciudadano
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
55. 55
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Pautas generales de editorialización
¿Cómo nos dirigimos a los ciudadanos? ¿Qué explicamos? ¿Cuándo intervenimos?
En cuanto a la edición de contenidos:
a. A quién seguir.
b. A quién retuitear/repostear.
c. A quién mencionar.
d. Cómo responder.
e. Dominio recursos gráficos (emojis, símbolos, tipografia…).
¿Cómo amplificar el alcance de un tuit?
1. Inclusión de todos los elementos: texto, etiqueta, imagen o vídeo.
2. Mediante hilos de Twitter; pero dejando que la audiencia descubra la totalidad del mensaje.
3. Retransmisiones en directo.
4. Campañas esponsorizadas.
56. 56
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Flashes infográficos 1/5 – Mensajes muy simples
57. 57
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Flashes infográficos 2/5 – Mensajes muy simples
58. 58
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Flashes infográficos 3/5 – Mensajes propositivos
59. 59
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Flashes infográficos 4/5 – Mensajes propositivos
60. 60
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Flashes infográficos 5/5 – Escucha activa
61. 61
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Posicionamiento
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
62. 62
‘Atenció ciutadana multicanal’ – Màster en Comunicació Política i institucional - UPF - Jordi Graells – Barcelona 08.03.2022 - CC0
Atención ciudadana
multicanal
UPF, 8 de març de 2022
Màster en Comunicació Política i Institucional – UPF Barcelona School of Management
Jordi Graells – Generalitat de Catalunya
Gràcies!
Té lloc un replegament de l’optimisme inicial... Però DFIO 8depressed former internet optimist – optimistes d’internet deprimits)
Hace mucho tiempo, en los peores días de la década de 2000, los debates sobre internet estaban dominados por dos grandes tribus: los optimistas y los pesimistas.
Los primeros defendían que "internet democratiza intrínsecamente" y que "empodera a las personas y a las comunidades contra el moribundo sistema establecido". "¡Falso!", gritaban los pesimistas. "Internet fomenta la vigilancia y el control. Solo sirve para dar poder a los gobiernos, a las grandes corporaciones y, en ocasiones, a alguna mafia rebelde y destructiva", decían.
En los años posteriores, el debate creció sin llegar nunca a ninguna conclusión. Pero ahora, los acontecimientos de 2016 parecen haber destrozado el consenso de los optimistas. Las antiguas preocupaciones sobre internet, desde su ineficaz protección contra el acoso hasta el anonimato que ampara a troles adolescentes y espías rusos, se pusieron de relieve en la época de las elecciones presidenciales de EE. UU.
Parece que hasta los mayores defensores de la red han empezado a aceptar la idea (cierta o no) de que internet es la raíz de muchos males actuales, desde el aumento de la polarización política hasta la difusión masiva de noticias falsas.
No se trata de posiciones excluyentes. De hecho, la mayoría de los DFIO que conozco combinan elementos de todas ellas. Por ejemplo, yo me considero un Esperanzado-Revisionista.
El diseño y funcionamiento de internet están moldeados por las luchas de poder y por la fuerza de distintos de intereses y escuelas de pensamiento. Lo que se necesita es una coalición en torno a un Nuevo Optimismo, que celebre lo que funciona, sea honesto con lo que no funciona y formule un camino hacia adelante basado no tanto en las soluciones tecnológicas sino en una mejor comprensión de la confianza, la identidad y la comunidad.
[...]
5
Us presentem l’Índex de Maduresa Digital de les administracions locals catalanes, una nova eina que l’AOC posa a la vostra disposició, i que serà molt útil per conèixer el grau de transformació digital del vostre ajuntament o consell comarcal i comparar-ho amb altres ens locals.
Aquest índex ens permet posar en valor l’excel·lent feina dels ens locals que lideren la digitalització a Catalunya, aprendre de les millores experiències i planificar accions concretes, conjuntament amb la Generalitat, Localret, Diputacions i Consells Comarcals, per impulsar conjuntament un país digital i obert.
Per a què serveix la informació de l’Índex de Maduresa digital?
A partir d’aquest índex hem elaborat diversos informes que permeten:
Que cada administració local pugui fer una autoavaluació del seu grau de maduresa digital i conèixer de forma clara i objectiva els seu punts forts i àmbits de millora.
Fer informes comparatius del grau de digitalització dels ajuntaments i consells comarcals, per territori o franja de població, en relació a la mitjana i a l’ens amb millor valoració.
Identificar les administracions capdavanteres, en general i per àmbit, per a conèixer les bones pràctiques que caldria compartir i impulsar per avançar en la transformació digital de totes les administracions locals.
Addicionalment, el Consorci AOC utilitza l’Índex de Maduresa Digital per distingir les administracions capdavanteres amb el lliurament dels “Reconeixements Administració Oberta”.
L’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu apoderar la ciutadania mitjançant la interacció. En un model de societat digital, mòbil i en xarxa (que s’ha vingut anomenant com a tecnopolítica), l’atenció ciutadana potencia el rol de ciutadania influenciadora i capaç de canviar les coses del seu entorn.
Més que no pas parlar de rendició de comptes (no és ben bé la meva especialitat), la meva intervenció lliga perfectament amb temes de governança i com apoderar la ciutadania des d’una nova política de continguts.
8
[...]
10
La tendència cap a la sobirania digital ha desencadenat una carrera armamentística digital que frena la innovació i no ofereix cap benefici significatiu als clients.
És possible que empreses com Amazon i Microsoft puguin permetre’s el luxe de continuar expandint les seves plataformes de cloud computing a nous països, però són l’excepció. Milers d’empreses més petites que proporcionen serveis al núvol a més d’aquestes plataformes no tenen recursos financers o tecnològics per fer que els seus productes estiguin disponibles a tots els centres de dades.
A Europa, per exemple, el projecte GAIA-X només pot enfortir els grans titulars. I a la Xina, la gran majoria de proveïdors de programari estrangers han decidit no fer-hi els seus serveis al núvol disponibles perquè els obstacles són massa formidables. Això fa un mal servei tant als clients xinesos com als proveïdors de tecnologia estrangers. També desconnecta tots els avantatges econòmics i de seguretat d’un núvol global.
Com a punt de partida, la coalició es podria centrar en un subconjunt estret de fluxos de dades comercials i casos d’ús corresponents (com ara aquells que impliquen informació interna del personal de l’empresa o contractes transfronterers). Reconèixer les preocupacions que hi ha darrere de l’impuls de la sobirania digital —que pot incloure seguretat política, seguretat nacional i competitivitat econòmica— podria ajudar a establir les bases per a aquest acord. Un enfocament podria ser oferir incentius a aquelles empreses que participen en aquesta coalició, però sense bloquejar els fluxos de dades a aquelles que no ho fan.
https://www.technologyreview.com/2020/12/17/1014967/balkanization-cloud-computing-bad-everyone/
12
Què és llavors la cadena de blocs? Doncs un gegantí llibre de comptes en els quals els registres (els blocs) estan enllaçats i xifrats per protegir la seguretat i privacitat de les transaccions. És, en altres paraules, una base de dades distribuïda i segura (gràcies a el xifrat) que es pot aplicar a tot tipus de transaccions que no tenen per què ser necessàriament econòmiques.
Aquesta cadena de blocs té un requisit important: ha d'haver diversos usuaris (nodes) que s'encarreguin de verificar aquestes transaccions per validar i que així el bloc corresponent a aquesta transacció (en cada bloc hi ha un gran nombre de transaccions que això sí, és variable ) es registri en aquest gegantí llibre de comptes.
No cal que es reveli la identitat de les persones. La cartera de client (l’usuari) tal fa la modificació en la cadena de blocs i queda sempre a l’abast de tots els altres usuaris/actors.
Segon, la sobirania de les dades ha de ser de la ciutadania. I això s’hauria d’establir com un acord estratègic (a la Constitució d’un país). Cal ser clars i transparents: “et cedeixo les meves dades per a aquests usos i aquestes finalitats” i tu em dius què en faràs, on les tens i a qui les ensenyaràs...
El que és realment crític i rellevant és la informació i no com es vehicula: web, xarxes socials, mòbils... Al poder li interessa els algoritmes sobre la teva informació, no les interfícies. I ara, un cop superades les interfícies de l’ordinador de sobretaula (PC) (1995-2005) i la del mòbil (2005-2017), són els sensors els que generen les dades. El contingut es genera per l’IoT (internet de les coses).
15
[...]
17
En la tecnopolítica (espai de relacions orientat a la relació mitjançant eines digitals en xarxa), tots els actors busquen treballar els béns intangibles que els facilitin comunicar i incidir millor en la seva audiència (cultura organitzacional, capital intel·lectual, marca, legitimitat, reputació, responsabilitat social, transparència, confiança, experiència positiva...). Tanmateix, n’hi ha un, la governança en xarxa, que excel·leix en aquest nou paradigma.
En aquesta governança en xarxa, la relació d’igual a igual de l’Administració amb els altres actors, propicia una comunicació amb més valor públic: la comunicació de servei. I això és així perquè arriba als ciutadans al moment oportú (mitjançant eines digitals) i amb continguts útils amb els quals el ciutadà té la capacitat de comprovar si pot canviar el seu entorn més immediat i millorar les seves condicions de vida. Aquí els governs i les administracions poden gestionar aquest valor intangible pel qual el ciutadà es podrà sentir, per exemple més segur amb el seu entorn, orgullós del seu país o amb ganes d’implicar-se amb els conciutadans per solucionar problemes comuns.
Per gestionar reeixidament la tecnopolítica, és més efectiu fer-ho des de polítiques d’atenció ciutadana, entesa des d’aquesta òptica relacional, horitzontal i en xarxa. I altres polítiques, com la transparència, la participació o simplement la de foment de digitalització de les transaccions entre els diferents actors, esdevenen més complementàries.
19
20
21
22
[...]
Permeteu-me aquesta llicència per parlar d’aquest tema que tan constreny la innovació a l’Administració...
25
En la presentació de la ‘Guia d’atenció ciutadana’ el 31.05. 2019 al Castell de Calonge, Baix Empordà, dèiem:
L’ofici més ‘bell’ del món. L’atenció ciutadana sol ser de vegades la primera baula però sovint també l’última en la relació directa Administració-ciutadà. La satisfacció en un servei dependrà doncs de la qualitat d’aquest contacte.
Atrapar el segle XXI. Una ciutadania més culta i una complexitat més gran en les consultes. I, a més, tractar de temes que tradicionalment no eren de la seva competencia.
Una Guia de ‘tensió’ o ‘atenció’ ciutadana. Treballar en xarxa per superar l’Administració ‘dida’.
Una atenció ciutadana multicanal
Amb uns continguts que interessin a la ciutadania
27
Focalitzar el canvi en els milers de serveis que no tenim procedimentats. Els podem cocrear, coproduir, transformar, modificar, canviar-ne el mode de gestió o de prestació, etc. Per avançar cap a la satisfacció d’experiència d’usuari del ciutadà...
Servei: qualsevol contingut o informació d’utlitat per a la ciutadania és un servei. Si en algun moment cal interaccionar a partir d’un procediment, aleshores parlem de tràmits.Servei d’Acompanyaments al Reconeixement Universitari (SARU)Fotocòpies d’EstatutsJustiterm, Cercador de noms, Guia d’entitatsCites prèvies (metge, etc).El que no comporta compromís de l’Adm a partir d’un procediment que hi ha al darrere.
SALUS és un projecte liderat per la Fundació Mobile World Capital, l'objectiu és investigar la possibilitat de desenvolupar una cooperativa ciutadana de dades de salut.
A través d'aquesta cooperativa, els ciutadans posaran aportar i facilitar l'ús de les seves dades sanitàries per a la investigació i la innovació, aplicant així les condicions que estimin oportunes per tal de maximitzar el retorn social i col·lectiu.
Eleccions 2017, 27 SET 2015, 21 DES 2017, 14 FEBRER 2021
PROVA BUG BOUNTY A L’ADMINISTRACIÓ: Agència Ciberseguretat (exCESICAT) + DGAC
L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, en coordinació amb Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, ha endegat la realització d’una prova pilot bug bounty pionera en l’Administració Pública de l’Estat
§ Durant 2 setmanes i amb la participació exclusiva d’un conjunt de reputats experts en ciberseguretat, s’han identificat 5 bugs en els actius inclosos en l’abast de la prova pilot
§ El Catalonia-CERT de l’Agència de Ciberseguretat ha supervisat el desenvolupament programa pilot amb la validació de les vulnerabilitats identificades i la gestió de la seva corresponent solució
§ La Generalitat utilitzarà programes bug bounty per aconseguir uns sistemes d’informació més segurs, promoure la participació i aproximar l’Administració Pública a la ciutadania
Una de les pràctiques que es duen a terme en l’àmbit de la ciberseguretat amb l’objectiu d’identificar les vulnerabilitats existents és la realització de programes bug bounty (els de pentest estan limitats en el temps i els bug bounty, no), és a dir, l’establiment d’un marc controlat on s’ofereix una recompensa (bounty) per a la detecció d’errors (bugs). En aquests programes, una organització, companyia o desenvolupador de programari, estableix unes normes segons les quals s’ofereixen recompenses (tant monetàries com no) als individus que hi participen per reportar errors, vulnerabilitats o fallades de seguretat.
Aquests programés, a més, ofereixen l’oportunitat als experts en ciberseguretat per participar activament en la millora de la ciberseguretat, al mateix temps que són reconeguts per fer-ho.
Programa pioner a l’Administració Pública
Mentre els programes bug bounty són habituals en entorns corporatius o privats, encara no són una pràctica habitual dins de l’Administració. El 2016 va tenir lloc el primer programa de recompensa del govern dels EUA, ‘Hack the Pentagon’. L’ 11 de desembre de 2020 i durant dues setmanes, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, en coordinació amb Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, ha endegat la realització d’una prova pilot pionera per a la realització d’un programa bug bounty sobre un conjunt d’actius de la Generalitat de Catalunya. Entre els actius analitzats hi ha una part de la web de la web que proveeix de serveis al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i les apps de la Generalitat de Catalunya que es poden trobar als mercats oficials de Play Store de Google i l’App Store d’Apple. Entre els participants hi figuren reputats professionals de la ciberseguretat del panorama nacional i estatal, entre els quals hi figuren tres dels 100 investigadors del món amb millor valoració, segons la prestigiosa plataforma Hackerone[4].
Resultats
Malgrat el temps limitat de l’experiència, la participació de talent extern ha permès informar 2 vulnerabilitats presents en les webs i 3 en les apps, fet que ha permès procedir a la seva resolució i evitar que puguin ser explotades en un futur per un actor maliciós.
Uservoice = 500$/mes Mentre que UseResponse, per exemple, sols 49 $/mes.Amb sistemes de votacions o bé amb enquestes atractives en pocs minuts. Ajuden enormement a millorar el negoci amb visions d’actuació en temps real.
Per ex Wootric per posar-vos al dia amb clients o usuaris de l’aplicació i veure quina funció de l’aplicació els agrada. Amb tota aquesta informació, podeu crear i reconstruir la vostra aplicació a partir dels comentaris que rebeu de les persones que utilitzen la vostra aplicació.
Feature Upvote servei web per gestionar les opinions dels clients. És més útil que Trello, Jira i altres mètodes. FV està especialment dissenyat per recopilar, organitzar i prioritzar la informació dels clients de manera molt fàcil.
Survicate proporciona un conjunt complet d’eines de solucions d’enquestes per a la investigació basada en web, correu electrònic i aplicacions mòbils. Obtenir info de clients i de visitants al lloc web.
33
Dissenyar canals, serveis i produir continguts per a públics diversos, basats en els 5 pilars de la diversitat:
- De gènere
- Generacional
- Cultural
- Capacitats
- Orientació sexual
A més, cal tenir en compte aquests altres valors:
- Governança oberta
- Sostenibilitat ambiental
- Noves desigualtats socials
- Seguretat / ciberseguretat
- Creixement exponencial de la informació i del coneixement
Hem de tenir un web amb un contingut accessible, ben dissenyat (pautes corporatives), organitzat i estètic...).
ACCESSIBILITAT
lectura fàcil
prou contrast
mida de lletra adaptada
vídeos/àudios subtitulats
amb una sola mà
Tenir en compte:
Guia ‘Dissenyant per a l’accessibilitat’
Declaració d’accessibilitat
Pautes per fer els webs accessibles
Preguntes freqüents
Errors més comuns
Resultat auditories gencat.cat
Eines
'Guia de xarxes socials': recomanacions sobre com fer més accessibles els tuits i posts que publiquem
Serveis competitius, bona reputació digital
[...]
[...]
En la comunicació podríem avaluar per exemple l’acció comunicativa en el temporal Glória (quanta gent ha sol·licitat ajuts correctament) o campanya de comunicació en la renda garantida (quantes sol·licituds comparat amb les sol·licituds que es feien abans de fer la campanya comunicativa).
Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:
L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica al:
Sector públic (algunes experiències intermitents)
- Sector privat
Fomentar una cultura de l’avaluació i una cultura ciutadana de ‘participació informada’ en afers públics, per reclamar rigor i transparència en intervencions públiques.
Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques?
1. Identificar polítiques públiques que funcionen.
2. Quin impacte tenen.
3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és a causa de la bona actuació dels bombers.
4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).
5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.
[...]
[...]
41
42
43
44
45
[...]
47
La organización de gobiernos y administraciones no tiene en cuenta la comunicación. A menudo las oficinas de comunicación están enfocadas a tareas técnicas y administrativas (acreditaciones para comparecencias públicas, elaboración de dosieres de prensa…) en detrimento de tareas directivas como la planificación y evaluación de la comunicación.
FUNCIONS D’UN GABINET DE COMUNICACIÓ
Produir continguts, gestionar mitjans propis, coordinar la comunicació, comunicació interna, assessorar els caps, relació amb els mitjans de comunicació, portantveus dels depts, mostrar la gestió pública, gestionar campanyes, gestionar crisis, avaluació de la feina, escolta de la societat...PERÒ TOT AIXÒ SIGNIFICA UNA SOBRECÀRREGA DE FEINA!!!_______________________________________
El resultado es que suelen faltar planes de comunicación de legislatura, de comunicación de:
Crisis
Reputación
Legitimidad
Engagement
Branding
La buena gestión de un bien intangible puede reportar beneficios sociales (y económicos) a un gobierno/administración.
De todos los bienes intangibles relacionados con la comunicación (capital intelectual, capital social, cultura organizacional, legitimidad, compromiso, marca, reputación, responsabilidad social, satisfacción y experiencia positiva, transparencia, confianza), hay uno que abre un nuevo escenario a la comunicación:
La interacción entre todos los actores en red. Es una nueva forma de gobierno digital que puede empoderar al ciudadano para que transforme su entorno más inmediato (por ejemplo, definiendo y evaluando los servicios de la Administración). Es la intangibilidad más disruptiva.
Es el sumatorio de logros económicos y sociales (tangibles: eficiencia y productividad) y otros de más cualitativos relacionados con la satisfacción individual y con el bienestar de la comunidad (intangibles).
¿Cómo calcularlo?
Havíem presentat pocs mesos abans la Guia de visualització de dades, que ja posava ordre en tota la part gràfica. Ens diu quina és la forma més òptima de comunicar unes dades gràficament, les fa més comprensibles i ens ajuda, per tant, a prendre decisions.
[...]
[...]
54
CONSELLS PER AL BON GOVERN A TWITTER
Com adreçar-se als ciutadans?
Què explicar?
Quan intervenir?
PEL QUE FA A L’EDICIÓ DE CONTINGUTS
A qui seguir? Es recomana seguir sobretot perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada amb el departament, servei o marca en qüestió i que tinguin un cert impacte.
A qui fer RT? La prioritat ha de ser generar continguts propis i, per tant, es recomana no abusar del retuit. No obstant això, es poden compartir els tuits d’altres comptes quan ho justifiqui l’interès de la informació, la reputació de l’emissor i sempre que se n’hagi comprovat el rigor.
A qui mencionar? Cal evitar incloure sistemàticament mencions amb l’objectiu d’aconseguir retuits. N’és una excepció la informació d’emergència, que justifica que se’n demani explícitament la màxima difusió.
Com respondre? Sempre cal oferir una resposta a les queixes i consultes en el termini més breu possible (es recomana que no sigui superior a dues hores).
COM AMPLIAR L’ABAST D’UN TUIT
Inclusió d’una etiqueta, imatge o vídeo als tuits
Retransmissions en directe
Campanyes esponsoritzades