Innovar x Internet

Innovar x Internet. Manual per a innovar serveis per Internet
Col·lecció «Manuals i Formularis», 13
Primeres 9/6/05 12:16 Página 1

Jordi Graells i Costa
Innovar x Internet
Manual per a innovar serveis per Internet
Barcelona, 2005

© 2005, Jordi Graells i Costa
D’aquesta edició:
© 2005, Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Primera edició: juny de 2005
ISBN: 84-393-6774-0
Dipòsit legal: B–28.338-2005
Disseny gràfic i composició: Dotstation, SL
Impressió: Gràfiques Pacífic, S.A.
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Graells Costa, Jordi
Innovar x Internet: manual per a innovar serveis per Internet. - (Manuals i
formularis ; 13)
Bibliografia
ISBN 84-393-6774-0
I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol III. Títol: Innovar
per Internet IV. Col·lecció: Manuals i formularis ; 13
1. Internet - Manuals, guies, etc. 2. Comunicacions mòbils, Sistemes de
- Manuals, guies, etc. 4. Innovacions tecnològiques - Estudi de casos
681.324

5
Sumari
Introducció ....................................................................................................................................................................................... 9
1. Eines de comunicació i cerca a Internet
1.1. Comunicació asíncrona .................................................................................................................................... 16
1.1.1. Correu electrònic ........................................................................................................................... 16
1.1.2. Fòrum ............................................................................................................................................................... 18
• Fòrum web ............................................................................................................................................. 18
• Grup de discussió ......................................................................................................................... 19
• Llista de distribució ..................................................................................................................... 21
1.1.3. Butlletí electrònic ................................................................................................................................ 21
• Butlletins electrònics en altres formats ............................................................... 21
• Butlletí en línia (newsletter) ............................................................................................... 21
1.1.4. Bitàcola (weblog o blog o diari interactiu) ............................................................... 23
• Bitàcola mòbil (moblogging) ............................................................................................... 26
• Bitàcola d’imatges (fotolog) i de fitxers d’àudio (audiolog) ............. 27
1.1.5. Wiki ..................................................................................................................................................................... 29
1.1.6. Programari de xarxa social (social networking) ................................................. 33
1.2. Comunicació síncrona ....................................................................................................................................... 36
1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet ........................................................................................ 36
1.2.1.1. Telefonia mòbil ............................................................................................................. 37
• MoviLine (1G) .......................................................................................................... 37
• GSM (2G). Missatges SMS ...................................................................... 37
• GPRS (2,5 G). Missatges MMS ........................................................... 39
• UMTS (3G) .................................................................................................................. 40
• WAP .................................................................................................................................... 41
• Imode ............................................................................................................................... 42
• Futur de la telefonia mòbil ......................................................................... 42
1.2.1.2. Xarxes sense fil wifi i Bluetooth .............................................................. 46
1.2.2. Missatgeria instantània ............................................................................................................... 48
• MSN Messenger ............................................................................................................................. 49
• Missatgeria instantània per a mòbils ...................................................................... 50
1.2.3. Xat o tertúlia ............................................................................................................................................ 52
1.2.4. Videoconferència ................................................................................................................................. 53
//innovació_a_internet/sumari

1.3. Cercadors i accessibilitat ........................................................................................................................... 55
1.3.1. Cercadors: motor (Google) i directori (Dmoz) ..................................................... 56
• Aplicacions de Google ............................................................................................................ 60
• ¿Com posicionar millor el nostre web a Google? .................................... 61
1.3.2. Accessibilitat ......................................................................................................................................... 67
• Tecnologia de la veu i de la vista .............................................................................. 67
• Reconeixement de la veu RV (veu-text)................................................................. 69
• Síntesi de la veu SV (text-veu) ...................................................................................... 71
• Sistemes de diàleg automàtic (RV + programa informàtic + SV) .. 73
• Traducció automatitzada ..................................................................................................... 76
1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca ............................................................................. 79
1.5. Resum de les eines de comunicació i cerca ........................................................................ 82
2. Innovació a Internet
2.1. Introducció ................................................................................................................................................................... 91
• El cas específic d’Irlanda ......................................................................................................................... 93
2.2. Innovació en els productes. Evolució de les eines de comunicació
i cerca d’Internet .................................................................................................................................................. 95
2.3. Innovació en els serveis ............................................................................................................................... 98
2.4. Mètode per innovar serveis per Internet ................................................................................... 100
• Mètode .......................................................................................................................................................................... 101
• Resum de les funcionalitats dels serveis innovats ..................................................... 103
2.5. Casos d’innovació de serveis per Internet .............................................................................. 111
Fonts consultades .............................................................................................................................................................. 199
//innovació_a_internet/sumari6

7//innovació_a_internet/índex_dels_exercicis
Índex dels exercicis
1. Eines de comunicació i cerca
1.1. Comunicació asíncrona
1.1.1. Correu electrònic
1.1.2. Fòrum
1.1.3. Butlletí electrònic
1.1.4. Bitàcola (weblog o blog o diari interactiu)
1.1.5. Wiki
1.1.6. Programari de xarxa social (social networking)
1.2. Comunicació síncrona
1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet
• Telefonia mòbil
• Xarxes wifi i Bluetooth
1.2.2. Missatgeria instantània
1.2.3. Xat
1.2.4. Videoconferència
1.3. Cercadors i accessibilitat
1.3.1. Cercadors
1.3.2. Accessibilitat
• Tecnologia de la veu i de la vista
• Reconeixement de la veu
• Síntesi de la veu
• Sistemes de diàleg automàtic
• Traducció automatitzada
1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca
2. Innovació a Internet
• Evolució de les eines de comunicació i cerca
• Innovar serveis per Internet

9//innovar_x_internet/introducció
Introducció
«Tot canvia, tot flueix i res no és permanent» (Panta rei)
HERÀCLIT (VI - V aC)
En l’economia tradicional, el model de creixement industrial es fonamenta en la
transformació de les matèries primeres i la fabricació en massa de productes des d’à-
rees que competeixen amb mà d’obra barata. El model presenta problemes de sos-
tenibilitat i pateix d’una productivitat amb un valor afegit limitat, que, en qualsevol
cas, es basa sovint en l’estratègia de produir en més quantitat i més barat.
Mentrestant, a la societat en general es van consolidant els drets essencials de la
ciutadania a la informació i a la participació en tota mena decisions i d’assumptes
públics que l’afecten.
Simultàniament, la tecnologia ha començat a canviar tot el nostre sistema de
valors. Les tecnologies de la informació –i específicament Internet– produeixen canvis
en les nostres relacions amb els altres. Apareix una nova dimensió del temps i de la
gestió dels afers que aporta una altra mena de valor en tots els nostres actes per-
sonals, socials o professionals. I, contràriament al que passa amb els productes
manufacturats o als serveis de l’economia industrial, en les tecnologies de la infor-
mació canvia el valor dels productes i serveis. El concepte gratuït no significa
necessàriament de baixa qualitat. Fixem-nos, sinó, en el cercador Google o el siste-
ma de telefonia sobre Internet Skype, per exemple. Canvia el valor afegit que interve-
nia fins ara: la transformació manufacturera se substitueix pel coneixement.
«Be distinct or be extinct» (Sigues distint o extint)
TOM PETERS (1942)
A més d’obrir-nos un ventall de possibilitats com a persones, la tecnologia, en el
vessant econòmic i social, ens ajuda en el repte de pensar coses noves i a posar-les
al mercat, incorporant valor afegit als productes i als serveis. Això és el que anome-
nem innovació: que es dissenyin, s’elaborin i es transaccionin a partir d’idees útils
que els facin competitius perquè captivin i sedueixin els usuaris. I és que la tecnolo-
gia aporta:

10
1. Més eficiència a productes i serveis elaborats per processos que al seu torn ja en són.
2. Trets exclusius, funcionalitats diferents inexistents fins aleshores (comunicació
ubiqua o simultània arreu; accessibilitat per a tothom superant minusvalideses
sensorials, auditives o visuals; simulació o possibilitat d’experimentar abans d’e-
xecutar una acció; compartició del que sabem i coneixem amb els altres, etc.).
3. Connexió amb la dimensió més emocional dels usuaris, per captar-ne l’atenció i
fidelitzar-los en l’ús.
«La imaginació és més important que els coneixements.
És el factor més rellevant en la investigació científica»
ALBERT EINSTEIN (1879–1955)
La innovació s’esdevé en productes o serveis nous de trinca o en aquells dels quals
es milloren l’elaboració, gestió o prestació. Però, perquè hi hagi innovació, s’han de
complir les tres condicions esmentades abans. Per exemple, gràcies a la tecnologia,
una empresa o una Administració pot elaborar un producte o un servei de manera més
productiva que abans, sense que sigui cap garantia que l’estigui innovant. En segon
lloc, pot intentar diferenciar-lo dels altres ja existents i aconseguir una bona quota d’u-
suaris; però, en ben poca estona, pot ser immediatament replicat per la competència
després del moment innovador inicial. En canvi, si en tercer lloc aconsegueix establir
un impacte emocional positiu sobre els usuaris, establint-hi una relació de confiança
i fidelitat, aleshores, havent satisfet els tres requisits, amb tota seguretat l’organitza-
ció haurà aconseguit innovar el seu producte o servei.
«El talent de moltes persones sembla menor del que és perquè sempre
s’han proposat tasques massa grans»
FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE (1844-1900)
La imaginació en la innovació, doncs, no és una moda més. Al contrari, es tracta
d’una variable de l’economia (com ho són capital i processos). Però, ¿com sorgeix la
innovació? La innovació pot sorgir investigant nous objectes i conceptes o bé aplicant
metodològicament un conjunt de tècniques al si d’una organització. L’Administració és
una organització al servei de la ciutadania i aquesta circumstància, a diferència de
l’empresa privada, fomenta una actitud més procliu a la innovació. Per això, l’Admi-
nistració hauria d’orientar sense dilació tot el seu aparell organitzatiu cap a la inno-
vació, seguint pautes noves i concretes i no pas a partir de l’aprenentage i domini
d’habilitats tradicionals.
//innovar_x_internet/introducció

11//innovar_x_internet/introducció
Les administracions estatals, en comptes de respondre a aquestes demandes en
clau d’oportunitats, mostren una actitud més vacil·lant. Com la resta d’administra-
cions, impulsen l’ús d’Internet per legitimar-se a si mateixes –més transparència, més
eficàcia–, però al mateix temps intenten controlar la informació que les persones hi
fem fluir (problemes amb els drets de propietat intel·lectual, limitació a l’intercanvi lliu-
re de fitxers, elaboració de lleis que castiguen les xarxes sense fils, actituds contra-
dictòries davant l’extensió de l’ús del programari lliure, etc.). Internet posa en evidèn-
cia aquest comportament dual dels estats-nació.
«Genius is one percent inspiration and 99 percent perspiration»
(El geni –la capacitat d’innovar– és inspiració en un u per cent i perspiració –esforç físic,
suor– en un 99 per cent)
THOMAS ALVA EDISON (1847-1931)
Aquest manual proposa un mètode senzill per innovar serveis a l’Administració.
Internet és el coneixement comú sobre el qual construïm el nostre mètode: intersec-
cionem les eines presents a la Xarxa amb les noves funcionalitats que aporta. El ser-
vei que resulti d’aquest d’aplicar aquest mètode caldrà complementar-lo amb les tèc-
niques del màrqueting relacional, funcionar amb equip compartint coneixement i,
sobretot, motivar de debò les persones, com a dipositàries del talent, l’autèntic capi-
tal en la nova economia del coneixement.
Més enllà d’afavorir la participació democràtica del ciutadà, Internet és una gran opor-
tunitat per millorar l’accés i la participació de les persones en processos socials fona-
mentals, com ara l’educació, la cultura, l’associacionisme, el comerç, la gestió empre-
sarial… Vet aquí la seva transcendència per a persones, societat i món econòmic.
Cloc aquesta introducció dedicant el manual a la Menu, el Martí i l’Alba; sense ells
no hauria estat possible res del que segueix a aquestes ratlles. Així mateix, agraeixo
a Raimon Alamany, Núria Vives, Marta Rovira, Ayo Vellosillo, Enric Travesset i Xavier
Lasauca el suport en la revisió del text.
Jordi Graells i Costa
Sabadell, maig de 2005
N O TA : Les denominacions de productes comercials que apareixen al manual són marques
registrades. S’usen en el manual quan són imprescindibles, per una qüestió de mètode: unitats
didàctiques amb exercicis que es retroalimenten i aprofiten els anteriors. En la resta de casos
he recorregut, per plena convicció, a exemples i aplicacions de programari lliure.

15//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet
n aquest primer capítol, de manera pràctica, tractarem dels instruments
que fan realitat la comunicació a Internet. Expliquem de manera planera
què es pot dur a terme avui en dia amb Internet. Parlem de les eines de
comunicació i del seu estat actual de desenvolupament.
Pràcticament a totes les eines de comunicació d’Internet hi podrem accedir de
dues maneres:
> Des de l’aplicació concreta de l’eina. Sovint, a cada eina, originàriament s’hi
accedeix des d’un programa específic.
> Des d’una pàgina web.
Les hem classificat en dos grans apartats segons que permetin entre l’agent emis-
sor i el receptor una comunicació síncrona o bé asíncrona. La comunicació síncrona
és la que s’esdevé al mateix temps. En canvi, l’asíncrona és la que no és simultània,
això és, el receptor no la percep al mateix moment de l’acció comunicativa de l’e-
missor.
Primerament tractem de les eines de comunicació en estat més o menys pur i expli-
quem després com van millorant amb el temps. Per evolucionar, agafen les funciona-
litats d’altres eines i així aconsegueixen oferir serveis més competitius. D’aquestes
noves eines, fruit de la hibridació de les originàries, en destaquen tres perquè apor-
ten una gran dosi d’interactivitat: la missatgeria instantània per a mòbils, els moblog-
ging o bitàcoles mòbils i el wiki. Totes tres seran tractades en aquest capítol. Però,
fet i fet, pel que fa al conjunt de les eines que recollim, ens hem estès més en les
que, al nostre entendre, deixaran una empremta més marcada en la innovació de ser-
veis per mitjà d’Internet.
Per acabar aquesta introducció, fem esment de la principal eina de comunicació
d’Internet: el formulari digital (o electrònic) en HTML. És la interfície per la qual l’u-
suari interactua amb l’organització prestadora (o amb altres usuaris). Permet que
s’automatitzin funcions a client (càlcul, validació, esborrar...) o a servidor (bases de
dades associades i altres aplicacions, sobre les quals s’hi fan accions automatitza-
des gràcies als scripts i altres recursos com les CGI o interfícies comuna de passa-
rel·la, els applets o miniaplicacions, etc.). Tot i que en les explicacions de les eines
ja no ens hi referirem, deixem clar, doncs, que el formulari és l’element cabdal en la
prestació de serveis en línia.
E
1.1. 9/6/05 12:25 Página 15

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1. Comunicació asíncrona
La comunicació és la que no transcorre simultàniament. Es rep el missatge des-
prés de l’acció comunicativa de l’emissor.
1.1.1. Correu electrònic
El correu electrònic és la forma de comunicació més estesa actualment a Internet.
Es basa en la tramesa i recepció de missatges electrònics (anomenats també correus
electrònics) entre diversos usuaris. Funciona com una bústia. Aquesta bústia s’ano-
mena compte de correu i està situada generalment en un ordinador a la nostra empre-
sa proveïdora d’aquest servei, on es van emmagatzemant els missatges, sense
necessitat d’estar connectats a tothora a Internet. Al moment de connectar-nos, mit-
jançant una aplicació client o programari, podem llegir tots els missatges.
S’hi pot accedir:
1. Des d’un programa específic de correu electrònic.
> Mozilla Thunderbird www.softcatala.org/prog168.htm
> Microsoft Outlook www.microsoft.com/outlook
2. Des d’un servidor web que ofereixi el servei de correu electrònic. És el correu
web o webmail. Quan és gratuït, se l’anomena també Hotmail fent un ús massa
extensiu de la marca de correu web actualment en mans de la casa Microsoft.
Aquests llocs web on podem donar d’alta un correu web ofereixen també ser-
veis extres de pagament (emmagatzematge extra, redireccionament d’altres
bústies de correu, accés des de dispositiu mòbil, etc.).
> Google gmail.google.com. Amb 2 gigues actuals de capacitat. Permet
classificar els missatges per etiquetes i no pels directoris tradicionals.
> Hotmail www.hotmail.com. Actualment propietat de l’empresa Microsoft.
El correu web, pel seu accés ubic, des d’arreu, és un servei molt atractiu per a l’usuari.
El gran problema del correu electrònic és l’spam o inundació de correu. Es calcula
que el 56% dels missatges que circulen per Internet són spam. Hotmail, mitjançant
barreres tecnològiques, ha aconseguit rebaixar el tràfic d’spam a través seu. Hi ha en
estudi més mesures per solucionar aquesta xacra que podria està marcant la fi del
16
1.1. 9/6/05 12:25 Página 16

17//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
correu. Per exemple, que el sistema administrador del correu obligui a solucionar un
trencaclosques senzill cada cop que s’envia un missatge (per comprovar que al darre-
re del missatge hi ha una persona i no pas una màquina que es dedica a enviar
automàticament correu escombraria). Una altra de les mesures és que el sistema obli-
gui a pagar a qui trameti un missatge rebutjat pel destinatari.
E X E R C I C I S
Correu electrònic
1. Correu web (webmail). Obrim un compte de correu electrònic gratuït al portal
Hotmail (www.hotmail.com). Fixem-nos en la manera de donar-nos-hi d’alta.
En primer lloc, emplenem tots els camps del formulari de registre; quan ens
demana el nom que volem posar al nostre correu, intentem trobar un nom
força específic ja que Hotmail té milions de formes ja enregistrades en la
seva base de dades (un bon recurs, per exemple, és escriure nom i primer
cognom sencers i també la primera lletra del segon cognom). Un cop enre-
gistrats, podem clicar damunt l’ítem Continuar. Tot seguit, ens mostra un
parell de formularis per a subscriure’ns a butlletins electrònics (newsletters)
i altres ofertes; els podem deixar en blanc i cliquem el botó Continuar que hi
ha al capdavall dels dos formularis. I, ara sí, ja tenim el compte de correu gra-
tuït a Hotmail (o correu web) a punt per ser usat. Des de Msn.es, haurem de
clicar damunt la pestanya Correu per accedir-hi.
2. A més de les funcions de redactar missatges, esborrar-los, etc., una de les
operacions més útils del correu electrònic és confeccionar una llibreta de con-
tactes amb les dades dels nostres interlocutors més habituals. En el menú
superior de Hotmail, despleguem Nou/Contacte. Introduïm les adreces de
correu electrònic i els noms i cognoms.
3. Hotmail disposa d’un filtre per al correu no desitjat (spam).
Per veure els missatges que el filtre ha apartat, ho podem fer per:
Carpetes/Correu electrònic no desitjat. Hem d’assegurar-nos que en aques-
ta carpeta sols rebem els missatges que no volem rebre a Safata d’entrada.
A més, aquest filtre de correu electrònic no desitjat permet que especifiquem
quins missatges sí que volem rebre a la Safata d’entrada, senyalant la casel-
1.1. 9/6/05 12:25 Página 17

la de verificació del missatge concret i clicant després damunt el botó Això
no és correu electrònic no desitjat; per si en quedava cap dubte...
4. Ara, a més de l’opció Safata d’entrada, practicarem la de Marcar com a no
llegit, que trobarem a la dreta de la barra superior de botons, i totes les altres
que ens puguin ser d’utilitat.
5. Accedim a gmail.google.com i hi obrim un compte de correu. Observem com
Gmail classifica els missatges de correu electrònic per etiquetes i no per
directoris.
1.1.2. Fòrum
Els fòrums són debats oberts o restringits en què es participa per mitjà de mis-
satges de correu o opinions aportades al web pels seus membres.
Els classifiquem en tres grups:
> Fòrum en general. Són missatges penjats en un lloc web, relacionats per temes,
als quals es pot accedir directament pel navegador, sense subscripció ni altres
requeriments; en alguns casos demana de donar-s’hi d’alta i prou. Per exemple,
els fòrums de Softcatalà www.softcatala.org/forum.
18
1.1. 9/6/05 12:25 Página 18

> Grup de discussió (o newsgroup). Per exemple, en català, soc.culture.catalan i,
en castellà, esp.humanidades.historia. S’hi accedeix per un programa específic
lector de notícies o, de manera més fàcil, per mitjà de Google
groups.google.com. L’usuari veu la llista de missatges al web i decideix quins
desitja rebre i llegir.
> Llistes de distribució. Per exemple, les de RedIRIS www.rediris.es/list. La llista
de distribució està formada per un grup d’internautes que intercanvien o reben
informació per mitjà d’una llista de correu que reenvia el missatge tramès a tots
els integrants de la llista. Per això, en una llista de distribució en principi no es
poden seleccionar els missatges que es desitgin rebre i els que no. Un cop
rebuts tots els missatges, l’usuari els pot llegir desconnectat d’Internet, ja que
els té al disc dur del seu ordinador.
E X E R C I C I S
Fòrum
1. Entrem en els fòrums de Softcatalà www.softcatala.org/forum i hi enviem o
bé un missatge nou o bé responem un dels que ja hi hagi penjats. Com que
ens demanarà una adreça de correu electrònic per comprovar la validesa del
missatge, comunicarem l’adreça del compte de correu web que hem obert a
Hotmail durant l’exercici de correu electrònic.
1.1. 9/6/05 12:25 Página 19

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona20
2. Tornem a recuperar el compte de correu que hem obert a Hotmail. Si dispo-
sem ja d’uns quants contactes propis (és a dir, les dades dels nostres inter-
locutors més habituals), per l’opció Nou/Grup (al menú de l’esquerra) podem
crear llistes de distribució (o de correu) pròpies. Podem agrupar els contac-
tes per trets homogenis o afinitats; per exemple, col·legues professionals,
familiars, membres de l’AMPA de l’escola dels nostres fills, membres d’una
determinada associació, etc.
3. Accedim a les llistes de distribució de RedIRIS www.rediris.es/list. Consul-
tem les temàtiques, administradors, etc. Podem usar el cercador per trobar-
les més ràpidament.
4. Entrem a Google www.google.es. Hi definim el català com a llengua d’inter-
fície (la llengua de cerca no val la pena acotar-la en la majoria de casos, tret
de si volem fer una cerca avançada). Cliquem a la pestanya Grups; i després
o bé consultem el fòrum en català soc.culture.catalan o bé qualsevol dels
altres ítems. Podrem consultar fòrums sobre ciència, humanitats, mercat, etc.
Al costat del nom de cada grup o fòrum hi ha una barra que, en verd, indica
si el fòrum té molta activitat (està actualitzat) o poca. Si hi volem enviar un
missatge d’aportació al fòrum, ens haurem de donar d’alta a Google amb el
nostre correu electrònic i una contrasenya.
5. Ara fem el mateix, però definint a Google el castellà com a llengua de la inter-
fície. Després cliquem a la pestanya Grupos. Consultarem el grup esp. Si hi
volem participar, recordem que cal donar-nos d’alta a Google amb el nostre
correu electrònic i una contrasenya.
6. Entrem als fòrums del portal Yahoo! es.groups.yahoo.com. Un cop dins, ens hi
donarem d’alta amb la bústia del nostre correu electrònic i la contrasenya que
triem. Aquest tràmit ens permetrà consultar els fòrums oberts de Yahoo!. Hi
podem accedir també triant la llengua dels grups que volem visitar per l’adreça
dir.groups.yahoo.com/dir/Cultures___Community/By_Language. Fixem-nos
que podem decidir crear un fòrum obert (Archives: Public) o tancat (Archives:
Members only). Amb aquest servei gratuït per a grups que ofereix Yahoo! obtin-
drem un correu electrònic compartit (llista de distribució) i, al mateix temps, un
lloc web que ens permet compartir fotos i arxius, planificar esdeveniments,
mantenir el contacte amb amics o familiars, xatejar sobre qualsevol tema, etc.
1.1. 9/6/05 12:25 Página 20

7. Accedim al fòrum general de Vilaweb
nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/forum.planaForum?p_idforum=151791
i hi enviem un missatge nou o de resposta d’un dels que ja hagi estat publicat.
1.1.3. Butlletí electrònic
Són butlletins (de vegades també amb la corresponent versió en paper) que afa-
voreixen una interacció entre el lector i l’organització que l’edita.
Diferents formats informàtics de butlletí electrònic:
> En PDF. És optimitzable i amb idèntica imatge amb el de format paper. Per exem-
ple, la revista de la xarxa de parcs tecnològics d’Euskadi Euskotek
www.rpte.net/euskotek.
> En HTML. És el més idoni perquè permet mantenir una relació proactiva entre
l’usuari i la institució i, a més, és més compatible amb els altres recursos tec-
nològics d’Internet. Per exemple, els butlletins sobre notícies en el món de les
tecnologies de la informació: IBLNews www.iblnews.com i El Digital de Telépolis
www.telepolis.com/cgi-bin/web/digital.
Butlletí en línia o newsletter. Aquest terme s’empra com a sinònim de butlletí
electrònic en qualsevol dels quatres formats, però principalment per als elaborats en
HTML. Les newsletters tendeixen a afavorir una relació estreta i participativa amb
l’usuari (fidelització). Podem trobar un exemple de butlletí en línia a
www.ictnet.es/cat/novetats. Darrerament, aquest instrument ha assolit una gran
transcendència a Internet. Empreses, organismes i administracions malden per dis-
posar de butlletins, en qualsevol mena de format, que comuniquin i interaccionin amb
clients i usuaris.
1.1. 9/6/05 12:25 Página 21

E X E R C I C I S
Butlletí en línia (newsletter)
1. Consultem les newsletters que trobarem a les URL següents. En el butlletí
electrònic del Departament de Justícia, e-Justícia, observem-hi totes les
diverses opcions de retroalimentació (feedback): alta, baixa, consulta butlle-
tins anteriors, avís legal, etc.
• www.gencat.net/justicia/ejusticia
• www.eapc.es/publicacions/butlleti
• www.travelprice.es
2. Enviem un correu electrònic amb uns quants enllaços sobre informacions que
es troben en el vostre web. En el fons esteu enviant una newsletter, senzilla,
però newsletter.
3. Ara des del navegador d’Internet, obrim el nostre web i feu Fitxer > Envia pàgi-
na per correu electrònic. Estem enviant la nostra pàgina web com si fos una
newsletter. Els receptors del missatge visualitzaran el nostre web encastat
dins el cos del missatge de correu. Cada cop que els destinataris obrin el
missatge de correu electrònic se’ls descarregaran les imatges i altres ele-
ments des del servidor on tenim allotjat el nostre web.
4. Per veure altres formats de butlletí electrònic, consultem el butlletí en format
PDF que trobarem a www.rpte.net/euskotek.
5. Si ens hem decidit finalment i hem creat en els exercicis de l’apartat dels
fòrums un fòrum en el portal Yahoo! es.groups.yahoo.com, fixem-nos que
amb aquest servei gratuït per a grups de Yahoo! també podem enviar un but-
lletí electrònic periòdicament.
6. Els usuaris més avançats que vulguem elaborar una newsletter per a la ins-
titució a què pertanyem, i adreçar-la a un públic objectiu homogeni, podem
adquirir alguna de les aplicacions que automatitzen i faciliten la creació i la
tramesa de butlletins electrònics per correu electrònic. A tall d’exemple:
• Mail al Día, de Data Becker
www.databecker.es/web/software/internet/mailaldia.html.
• Webautomática www.webautomatica.com. Descàrrega de programari
de prova per editar una newsletter gratuïtament durant 15 dies.
1.1. 9/6/05 12:25 Página 22

1.1.4. Bitàcola (weblog, blog, bloc o diari interactiu)
El weblog o bitàcola (també anomenat blog, forma anglesa abreujada, o bloc, que
és com l’han catalanitzat alguns usuaris, o diari interactiu, terme adoptat en català
pel Centre de Terminologia Termcat) és un web amb dissenys preelaborats que per-
met publicar a l’usuari textos, fitxers i imatges, sense que li calguin grans coneixe-
ments informàtics. Segons Wikipedia, «és el lloc web on es recopilen cronològicament
missatges d’un o diversos autors, sobre una temàtica o a tall de diari personal».
Probablement la forma ciberdiari recull una mica més les dues accepcions d’aquesta
eina:
> Diari digital que publica les informacions que hi envien els usuaris. Slashdot
slashdot.org, en anglès, en va ser el pioner. Després van seguir en castellà
Barrapunto.com barrapunto.com. I, finalment, en català, Puntbarra.com punt-
barra.com. Aquesta bitàcola estava inicialment cenyida a qüestions d’informàti-
ca, però actualment abasta tota mena de temes.
> Diari digital més personal. Qualsevol persona pot publicar el seu diari gra-
tuïtament a Internet. En anglès, www.ryze.com. En català, el web per fer bitàcoles
www.lamevaweb.info, o bé els directoris de bitàcoles www.bitacoles.net o
www.catapings.com, l’acrònim de català i pings (senyal que notifica als lectors d’un
weblog que l’autor ha escrit un nou article).
1.1. 9/6/05 12:25 Página 23

Així mateix, s’estan consolidant bitàcoles com a complement de diaris en suport paper,
per exemple el del diari de distribució gratuïta Què! www.quediario.com/barcelona. El lec-
tor, a més d’enviar les informacions per correu electrònic, pot obrir la seva pròpia bità-
cola personal a Internet des del web del diari. És cap on apunten les bitàcoles: un ciu-
tadà més actiu que participarà en la gènesi i la gestió de les notícies. Les bitàcoles
van tenir una gran embranzida arran de la informació de periodistes o usuaris anònims
en els darrers conflictes bèlics i també per la cobertura d’eleccions a diversos països.
En aquests llocs web els internautes poden trobar informacions i notícies diverses,
habitualment aportades per altres internautes, i enviar-hi comentaris, observacions o
bé altres notícies. Aquesta denominació és, de fet, una extensió del terme log (regis-
tre cronològic d’operacions fetes en un arxiu informàtic).
Els blogs tenen un conjunt de característiques comunes:
> Enllaços a altres blogs.
> Arxiu històric de totes les entrades del blog.
> Enllaços a tall de referència cap a una o unes URL, que validen, de fet, la infor-
mació que es publica.
> Una opció per afegir comentaris a cada informació publicada en el blog.
24
1.1. 9/6/05 12:25 Página 24

Les bitàcoles, com a instruments que fomenten la lliure expressió, poden servir per
involucrar els individus en els processos de decisió que governen les seves vides: en
les escoles, les comunitats, els barris, pobles o països... Els blogs comencen a influir
sobre la societat d’una altra manera i ajuden a descobrir que la participació en la
societat es gesta des de l’àmbit d’un mateix.
Al costat d’eines complexes per a la creació de weblogs, hi ha aplicacions senzi-
lles que permeten posar en funcionament un weblog sense cap coneixement previ i
en menys de cinc minuts. Aquesta facilitat fa que molts internautes es decideixin a
crear els seus propis diaris o blogs (weblog o bloc); però, com que la comunicació per
un diari exigeix constància i tenacitat, molts acaben desactualitzats (més d’un 60%)
o completament abandonats abans de quatre mesos (sobre el 40%).
El sistema de publicació de blogs més senzill que hi ha a hores d’ara és Blogger
www.blogger.com. En canvi, Movable Type www.movabletype.org és una bona opció
per a usuaris avançats.
L’eina bàsica del blog és un sistema que permet escriure i publicar textos. Hi haurà
altres funcionalitats complementàries que enriquiran la bitàcola amb:
> Allotjament en servidors específics per a blogs com Bitácoras.com o
MiBitacora.com, en castellà.
> Personalització de plantilles de diferents dissenys.
> Comentaris. Per exemple, els usuaris de Blogger o altres sistemes que no dis-
posen de comentaris podran afegir a la seva pàgina codi HTML subministrat per
altres portals com BlogSpeak www.blogspeak.net.
> Comptadors. Per estudiar l’audiència del nostre blog i saber d’on vénen les visi-
tes, ens caldrà alguna eina de mesura com NedStat.com www.nedstat.com.
> Cercadors. Si el blog té força contingut, podem integrar-hi un cercador propor-
cionat, per exemple, per AtomZ www.atomz.com.
Més sistemes per crear blogs:
> LiveJournal www.livejournal.com. En espanyol. Bona sistematització de blogs.
> Blog Buddy blogbuddy.sourceforge.net. Programa lliure (freeware) per editar i
transferir les noves entrades del blog.
> Greymatter www.noahgrey.com/greysoft és en codi font lliure, obert; per tant
l’usuari avançat el pot modificar al seu gust.
> També Blogia (en espanyol) www.blogia.com, Blog-City www.blog-city.com,
TypePad www.typepad.com, Weblogger www.weblogger.com, Diaryland
www.diaryland.com, Pitas.com www.pitas.com, Xanga www.xanga.com,
Tinderbox www.eastgate.com/Tinderbox, bBlog www.bblog.com...
1.1. 9/6/05 12:25 Página 25

Són una eina ideal per compartir el coneixement intern d’una organització (comu-
nicació interna), però també són molt útils per a aquelles empreses i institucions que
venguin o ofereixin coneixement. Per exemple, les agències de viatges els poden uti-
litzar per comentar els llocs de destinació dels clients; i així mateix els advocats (per
comentar casos anàlegs, jurisprudència, etc.), els mediadors familiars per referir-se a
casos en què hagin intervingut o els periodistes independents com a especialistes de
temes diversos.
Bitàcola mòbil (moblogging)
La bitàcola mòbil (moblogging o moblog o blog mòbil o diari interactiu mòbil) con-
sisteix a utilitzar el telèfon o un altre dispositiu mòbil (organitzador personal PDA o
ordinador portàtil) per publicar continguts (de text, imatge, so, vídeo) a la World Wide
Web d’Internet. Aquesta nova manera de publicar parteix de les bitàcoles i de la tec-
nologia mòbil.
Amb les bitàcoles mòbils els membres d’un determinat grup de missatgeria ins-
tantània no cal que estiguin en aparells fixos. Conviuen, per tant, aparells que estan
físicament en un lloc determinat amb d’altres que no ho estan.
26
1.1. 9/6/05 12:25 Página 26

Ja hi ha diversos productes al mercat que faciliten la missatgeria mòbil. Per exem-
ple, el Anthainstant-messenger de Worldnet 21 www.worldnet21.es, que es val de la
tecnologia GPRS i dels dispositius de mà de darrera generació per enviar missatges
instantanis des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Disposa de les propietats,
en general, de la missatgeria instantània fixa (coneixement de l’estat de l’interlocutor,
possibilitat de rebre notificacions de correu electrònic, etc.). Altres portals són: Mlogs
www.mlogs.com, Moblogger moblogger.sourceforge.net...
Uns altres problemes en l’ús de les bitàcoles mòbils són la possibilitat de violar drets
d’autor, com per exemple en la transmissió d’imatges d’espectacles en directe, i la més
que probable aparició de paparazzis aficionats que envairan la intimitat de la gent.
El moblogging és una de les eines que més revolucionarà la comunicació i, en gene-
ral, tot l’espai Internet. Facilitarà la col·laboració i el treball en grup. Significarà un
avantatge competitiu en entorns empresarials ja que el cost tecnològic és molt barat
i senzill.
Bitàcola d’imatges (fotolog) i de fitxers d’àudio (audiolog)
Fotolog
Si disposem de mòbil amb càmera, podrem enviar imatges i publicar-les immedia-
tament a la web, malgrat que, en l’estat actual de desenvolupament, les interfícies
dels aparells mòbils són limitades ja que estaven inicialment pensades per parlar i
escoltar, i no pas per llegir i escriure, que són les funcionalitats principals de les bità-
coles. Els fotologs o ciberdiaris fotogràfics (fotoblogging), com ara phlog.net
www.phlog.net, Flickr www.flickr.com, Fotolog.net www.fotolog.net, són més dinà-
mics i participatius que els àlbums de fotos a Internet, ja que permeten que el titular
del fotolog inclogui sols les seves fotos o que convidi altres navegants a penjar-hi
també les seves i a treballar en grup.
Audiolog
També, darrerament, està agafant força l’audioblogging. Es tracta d’incloure entrades
d’àudio a la bitàcola en comptes de missatges de text (Audblog www.audblog.com).
Fotolog i audiolog mòbil
El telèfon mòbil ens permet emmagatzemar i gestionar un weblog de fotografia i de
fitxers d’àudio. Es tracta del muntatge d’un diari o weblog al mòbil a partir de les imat-
ges –fotos i vídeos–, textos i fitxers d’àudio que l’usuari va emmagatzemant al llarg
del dia. En certa manera, estem parlant de mobfotologs i mobaudiologs...
1.1. 9/6/05 12:25 Página 27

E X E R C I C I S
Bitàcola (weblog, blog, bloc o diari interactiu)
1. Enviem una notícia per publicar a puntbarra.com, en català. Com més
rellevància tingui per als lectors, més podrà romandre al capdamunt, en un
lloc preferent. Recordem de citar, en el cos de la notícia, una URL relaciona-
da amb la notícia que volem publicar.
2. Accedim als portals www.ryze.com, www.blogger.com i lamevaweb.info i hi
donem d’alta un blog.
3. Ara entrarem al diari gratuït Què! www.quediario.com/barcelona i hi obrirem
un blog. És un exemple de bitàcola o ciberdiari que complementa les notícies
d’un diari en suport paper.
4. Una altra opció serà descarregar programari de blogging disponible a Internet,
com és el cas de Blog Buddy (blogbuddy.sourceforge.net), per editar i trans-
ferir nosaltres mateixos les entrades que tinguem en el blog.
5. Accedim a la bitàcola Weblog Panoramic de Peter Murphy www.mediavr.com/blog,
que ens endinsa a diferents escenaris com si hi fóssim presents. El ratolí ens per-
met moure’ns per diferents paisatges i observar l’interior d’edificis girant en un
angle de 360 graus. Amb aquest blog podem anar d’excursió, participar en una
manifestació contra la guerra d’Irak, visitar una biblioteca pública, assistir a una
cursa de cotxes o bé a un bateig de testimonis de Jehovà en un camp de fútbol.
6. Accedim als directoris Catapings www.catapings.com, Bitacoles.net
www.bitacoles.net i La comunitat.net www.lacomunitat.net, en llengua cata-
lana. Consultem-hi tota mena de bitàcoles personals en català. També podem
accedir a la bitàcola Déu Vos Guard! www.deuvosguard.com.
7. Per endinsar-nos en el món dels blogs en llengua castellana i observar les
eines, els consells i els recursos que hi fan referència, podem visitar
Blogdir.com www.blogdir.com, Bitácoras.net www.bitacoras.net,
Bitácoras.com www.bitacoras.com o Blogalia www.blogalia.com. Tant en
aquests darrers com en els de l’exercici 6, hi podem cercar blogs referits al
1.1. 9/6/05 12:25 Página 28

tema de l’habitatge, ja que és una qüestió important per als més joves.
Aquesta conjunció d’interessos –joves, tecnologia i habitatge– fa que en
puguem trobar uns quants, fins i tot alguns gestionats per les mateixes empre-
ses del sector immobiliari.
8. Per fer el mateix exercici que l’anterior, però en llengua anglesa, entrarem a
Weblogs Compendium www.lights.com/weblogs, Blogdex blogdex.net (històries
enllaçades pels weblogs), Weblogs.com www.weblogs.com (els més actualit-
zats), Blogmatrix www.blogmatrix.com, WeBlogALot www.weblogalot.com (clas-
sificació de blogs) i The Blog Hunter www.bloghunter.com (cercador del blogs).
9. Accedim a UMTSforum.net www.umtsforum.net/moblog_cat.asp, que és un
moblog actualitzable des de dispositius UMTS i GPRS i observem exemples
pràctics sobre la seva utilitat.
10. Entrem a Flickr www.flickr.com o a Fotolog.net www.fotolog.net i hi obrim un
fotolog. Després hi inclourem fotos nostres o bé convidarem altres persones
perquè hi pengin també les seves. També podem cercar més fotologs a:
www.photoblogs.org, wiki.photoblogs.org o blog.photoblogs.org.
11. Altres fotologs compleixen la funció de publicar fotos fetes directament des
d’un terminal mòbil, com el mobfotolog www.busythumbs.com. També
podem accedir a la comunitat Textamerica de bitàcoles mòbils o moblogs
www.textamerica.com. Observem-hi com els seus creadors hi pengen imat-
ges preses amb els seus telèfons mòbils (estàtiques i de vídeo).
12. Pel que fa al moblogging, podem visitar www.pixelnomad.com.
1.1.5. Wiki
Uns instruments semblants a les bitàcoles són els wiki. Wiki vol dir ràpid en
hawaià: pren el nom dels WikiWiki, autobusos de l’aeroport d’aquell arxipèlag. S’usa
per indicar que la creació i edició de pàgines amb aquesta eina és fàcil i es pot fer
amb rapidesa. Amb el wiki l’usuari es converteix en administrador del web (webmas-
ter); per tant, el modifica, l’edita. És una eina col·laborativa ideal per impulsar projec-
1.1. 9/6/05 12:25 Página 29

tes que s’elaboren de manera compartida per un bon grapat de persones, entre les
quals no hi ha cap administrador que filtri els continguts que es van editant, que tre-
ballen en diferents llocs i en diferents hores. També és molt apta per penjar o des-
penjar missatges d’un tauler d’anuncis públic que hagi de ser comú a un col·lectiu de
persones, com és el cas GreenMuseum wiki.greenmuseum.org, que és un espai de
discussió per a artistes.
El wiki, segons el seu creador i impulsor Ward Cunnigham, és «una col·lecció de
pàgines web lliurement extensible, un sistema hipertextual per desar i modificar infor-
mació, una base de dades en la qual cada pàgina és fàcilment modificable per qual-
sevol usuari amb accés a un navegador». El visitant de la pàgina no ha de tenir conei-
xements sobre edició en HTML. Solament cal que editi la pàgina, la redenomina, afe-
geix un enllaç, canvia l’adreça, l’esmena o fins i tot l’elimina. Després les pàgines
queden desades en una base de dades en format HTML.
Aquesta llibertat de l’usuari per canviar o destruir el web suportat en wiki es con-
traresta pel consens dels altres usuaris per mantenir un projecte de participació
col·lectiva, i també, en la majoria dels casos, per una còpia de seguretat. De fet, la
funcionalitat del wiki, per ell mateix, acaba seleccionant els usuaris participants. Per
encabir continguts en els textos del web, cal que aportin, lògicament, valor afegit en
forma de contingut real.
En la versió en castellà, per minimitzar els errors, es focalitzen les esmenes en l’a-
partat Canvis recents i s’ha afegit el rètol Pàgina sospitosa de no respectar la neu-
tralitat per controlar algunes nous continguts (ex. FC Barcelona, Opus Dei, Cuba,
nacionalisme basc o masclisme). Un altre rètol assenyala els articles sospitosos d’ha-
ver estat copiats d’una font amb els drets d’autor protegits.
Una de les aplicacions més interessants de la tecnologia wiki és el wikibook, és a
dir, el wiki aplicat a l’elaboració de llibres. Amb tota seguretat revolucionarà el siste-
ma de redacció i elaboració de llibres escolars. Les escoles podran participar més en
l’elaboració dels materials que utilitzen i, fins i tot, limitaran els costos al procés d’im-
pressió. De fet, el wiki obre unes enormes possibilitats en les professions relaciona-
des amb el coneixement ja que concreta materialment com es pot compartir.
Així mateix, perquè els principiants en aquesta eina puguin practicar sense causar
estralls i sense cap por inicial que limiti la seva participació, aquestes pàgines wiki
solen oferir un apartat de proves sovint anomenat sorral web o sandbox, com ara
wiki.greenmuseum.org/index.php/SandBox, twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome i
c2.com/cgi/wiki?WikiWikiSandbox.
30
1.1. 9/6/05 12:25 Página 30

Amb aquesta tecnologia s’elaboren actualment molts projectes: la Wikipèdia
(ca.wikipedia.org, es.wikipedia.org, gl.wikipedia.org, eu.wikipedia.org, en.wikipedia.org...),
que és una enciclopèdia mundial de coneixements, el World Wide Lexicon
picto.weblogger.com, que és un lèxic d’abast general, destaquen entre molts altres.
Hi ha moltes empreses que ja l’usen com a bon instrument per gestionar el conei-
xement de l’organització: Disney, British Telecom, Daimler-Chrysler... Utilitzen diverses
tecnologies de base wiki: swiki, zwiki, però principalment twiki twiki.org.
1.1. 9/6/05 12:25 Página 31

TWiki és una plataforma de programari lliure per crear continguts web de manera
col·laboradora (com diu el web mateix «un punt de trobada per treballar en interessos
comuns»). Això és, tothom té l’oportunitat d’usar aquesta solució tecnològica pel seu
compte, en el seu àmbit d’actuació personal, professional, etc. A més, qualsevol per-
sona pot esdevenir desenvolupador i donar suport a la comunitat TWiki.
Per cloure aquest subapartat, fixem-nos en l’evolució de la interacció a la WWW.
Primer, vam rebre informació pel web. Més tard, pels volts de 1998 en endavant, els
blogs van començar a deixar-nos participar amb les nostres aportacions en format de
registres i en uns espais determinats. I ara el wiki ens deixa participar al màxim:
podem editar la pàgina nosaltres mateixos (aportant-hi idees, esmenant-la, tornant-la
a anomenar o suprimint-la).
E X E R C I C I S :
Wiki
1. Accedim a Wikipedia.org en una de les versions en la llengua que dominem
(per al català ca.wikipedia.org, per a l’espanyol es.wikipedia.org, per al
gallec gl.wikipedia.org, per a l’èuscar eu.wikipedia.org, per a l’anglès
en.wikipedia.org...). Es tracta d’un projecte internacional per elaborar de
manera participativa una enciclopèdia de coneixements generals. D’una
manera ben senzilla, es redacten, s’amplien, es modifiquen o se suprimeixen
els continguts de l’enciclopèdia. Podem consultar també els altres tres pro-
jectes paral·lels relacionats amb la Wikipedia: el diccionari gratuït Wiktionary
ca.wiktionary.org, el projecte Wikibooks per elaborar llibres de text en línia
wikibooks.org, la guia de viatge mundial Wikitravel wikitravel.org i la col·lec-
ció de citacions en línia Wikiquote wikiquote.org.
2. Així mateix podem visitar el Wikipes wikipes.org, un llibre de cuina mundial
amb receptes elaborades pels usuaris.
3. Ara visitarem el web Uniwiki uniwiki.ourproject.org, impulsat per diversos
professors de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de
Barcelona i finançat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte d’innovació
docent que té per objectiu provar eines de redacció col·laborativa de docu-
ments en el camp de la docència i aprenentatge universitaris, de les quals el
wiki és la principal.
1.1. 9/6/05 12:25 Página 32

4. Entrem al web de TWiki twiki.org. És una plataforma de codi lliure i obert
definida pels usuaris mateixos com un sistema d’edició, un medi de discus-
sió, un repositori, un sistema de correu i una eina per a la col·laboració.
Hi podem començar a fer els primers passos en wiki. Des de la pàgina de
benvinguda als visitants nous twiki.org/cgi-bin/view/TWiki/WelcomeGuest,
podrem començar per editar la nostra pàgina web personal o bé visitar el
sorral web (sandbox) twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome. Per fer-
ho, és molt recomanable que seguim les indicacions recollides en el
TWikiTutorial twiki.org/cgi-bin/view/TWiki/TWikiTutorial.
5. TWiki s’està implantant reeixidament en força intranets corporatives (protegi-
des de les incidències extra-xarxa per un tallafocs). Llegim uns quants relats
de persones i empreses que ho estan fent a les TWiki success stories de
twiki.org.
6. Ara visitarem el WikiWikiWeb o Wards Wiki (el del creador i impulsor de l’eina
wiki, Ward Cunnigham) c2.com/cgi/wiki?WelcomeVisitors.
A continuació, entrarem a la pàgina de proves (WikiWikiSandbox)
c2.com/cgi/wiki?WikiWikiSandbox. Modificarem alguna part del text fent
talment com si escrivíssim un document en un programa de tractament de
textos o un missatge en el de correu electrònic. Després clicarem a Save per
desar-lo (penjar-lo al servidor on hi ha hostatjat aquest wiki).
Nota: Si tenim algun problema de comprensió general de la llengua anglesa, podem tra-
duir al nostre idioma, com veurem més endavant, la web de TWiki des de l’apartat
Demo de traducció a www.comprendium.es.
1.1.6. Programari de xarxa social (social network)
Internet ha anat fornint de diferents eines que han facilitat enormement la comu-
nicació humana. En aquest primer gran bloc, hem anat reflexionant sobre les virtuts
de cada eina de comunicació asíncrona, des del correu electrònic fins al wiki passant
pel weblog. Però la darrera eina que incorpora, en part, elements d’aquestes eines i
que s’està introduint amb molta força en la nostra societat és el programari de xarxa
social (social network).
1.1. 14/6/05 11:24 Página 33

Si abans hem constatat que el wiki és l’eina que facilita la participació absoluta
dels internautes, ara, amb el programari de xarxa social arribem al màxim exponent
d’una eina que permet la creació de comunitats petites de prestigi, que actuen a
mode de cercles de confiança.
Funcionen utilitzant les facilitats d’Internet per generar una xarxa, privada i compar-
tida, amb l’estratègia del boca-oïda tan inherent a Internet. El primer a registrar-se crea
la seva comunitat i hi invita els seus amics perquè s’hi inscriguin, els quals, al seu torn,
conviden altres persones. Cada nou membre emplena un formulari amb la seva infor-
mació personal i sols la resta de membres poden consultar-la. Per exemple, en el camp
professió un dels membres pot trobar un instal·lador de xarxes de confiança que li
resolgui la connexió pendent dels ordinadors a la seva llar, pel sol fet de ser membre
d’aquella xarxa social, o un cangur per als seus fills que li mereixi tota la confiança.
Aquesta és la gran oportunitat de desenvolupament de l’actual Internet. Moltes
persones estan pensant com configurar aquestes xarxes socials a partir d’objectius
personals o empresarials en benefici propi.
Les aplicacions més conegudes de xarxa social per fer amics i relacions personals
són Friendster www.friendster.com, Tickle web.tickle.com i Tribe www.tribe.net. En
l’àmbit espanyol, la iniciativa de xarxa de contacte més coneguda és eConozco
www.econozco.com. Es dóna també la circumstància que la xarxa Orkut
www.orkut.com, creada per l’empleat de Google Orkut Buyukkokten, ha agafat molta
força dins la comunitat internàutica de l’Estat espanyol. Aquesta aplicació disposa
d’un sistema automatitzat per localitzar els membres que en volen treure massa pro-
fit. Quan en detecta un, el sistema els empresona temporalment –la foto se substi-
tueix per una imatge entre barrots– i els impedeix fer més amics, enviar missatges o
participar en els fòrums.
En l’altre costat no tan lúdic i personal, en el món dels negocis, l’aplicació més
usada és Linkedin www.linkedin.com. Altres companyies venen programari social diri-
git al funcionament intern de les empreses: Contact Network, Interface Software, Zero
Degrees, Visible Path, Spoke Software...
34
1.1. 9/6/05 12:25 Página 34

E X E R C I C I S
Programari de xarxa social
1. Accedim a Orkut www.orkut.com. Hi crearem la nostra comunitat personal i
privada. Després, convidarem amics perquè s’hi donin d’alta.
2. Enumerem diverses comunitats que podem obrir en el programa Friendster
www.friendster.com, segons els nostres interessos personals, socials o pro-
fessionals.
3. Ara entrarem a Match www.match.com. A diferència de Friendster, que només
permet cercar entre les persones que s’han unit al grup per invitació, a Match
podem fer una cerca per veure totes les persones apuntades al servei.
4. Per finalitzar, entrem a Tribe www.tribe.net. Basa la seva activitat en l’inter-
canvi d’anuncis classificats segons els graus de coneixement d’una persona.
«El teu nom (nom i cognoms) complet serà visible sols per als teus amics de
primer grau, els que et coneixen directament. Un amic de segon grau podrà
veure el teu nom i la inicial del cognom. Els de tercer grau, solament veuran
el teu nom».
1.1. 9/6/05 12:25 Página 35

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona36
1.2. Comunicació síncrona
La comunicació síncrona és la que té lloc al mateix moment. Transcorre molt poc
temps entre que l’emissor emet el missatge i que el receptor el rep. Per exemple,
dues persones que enraonen per telèfon mòbil fan ús d’una eina de comunicació sín-
crona perquè parlen al mateix temps (en temps real o gairebé).
Ara bé, com totes les possibles classificacions de les eines de comunicació (indi-
viduals/compartides…), es produeix una difícil conceptualització de les eines en un
apartat o en un altre. Per exemple, les xarxes d’accés mòbil a Internet permeten, en
el fons, els dos tipus de comunicació síncrona/asíncrona, ja que amb la telefonia
mòbil i les xarxes sense fil accedim també al correu electrònic, als fòrums, etc., que
les hem classificades com a eines de comunicació asíncrona. Però, al capdavall, aquí
es tracta de classificar les eines en el seu estat més pur, amb finalitats clarament
didàctiques.
1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet
Sota el concepte xarxes d’accés mòbil a Internet hem inclòs en aquest apartat la
telefonia mòbil i la tecnologia wifi, tot i ser conscients que aparentment sembli que
estiguem parlant només de xarxes de comunicacions en comptes d’aplicacions espe-
cífiques d’Internet. Al darrere d’aquesta classificació hi ha la intenció, com al llarg del
llibre de simplificar els conceptes relacionant-los, integrant-los, en un mateix pla amb
totes les eines restants. I, a l’ensems, de la mateixa manera que ens referirem més
pròpiament a la xarxa de telefonia mòbil (on es connecten telèfons, però també ordi-
nadors portàtils i PDA o organitzadors personals), quan tractarem de la xarxa wifi,
estarem tractant aquesta xarxa com el suport que fa possible de connectar-s’hi des
d’aparells mòbils (PDA, telèfons mòbils...) o fixos (ordinadors de taula...).
Per tant, explicarem les dues xarxes, la de la telefonia mòbil i la de wifi (i, de retruc,
la de Bluetooth), com si fossin eines de comunicació com les altres. Són, de fet, dos
recursos importantíssims que no podem obviar i que incloem com a eines de comu-
nicació d’Internet amb les quals, amb el mètode que exposem en el llibre, podrem
innovar serveis.
1.2 9/6/05 12:29 Página 36

37//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2.1.1. Telefonia mòbil:
MoviLine, GSM (SMS), GPRS i UMTS (MMS). WAP i iMode
¿Què hi fa la telefonia mòbil en un manual d’Internet? Com veurem en el llibre,
cada cop més la tendència és a accedir a Internet amb aparells mòbils. I, ens hi refe-
rirem en aquest apartat, sobretot amb la telefonia de tercera generació, els mòbils
s’integren plenament amb Internet.
La telefonia mòbil de primera generació va ser pròpiament MoviLine, la marca
espanyola del sistema de telefonia mòbil analògica. Posteriorment, el GSM, el GPRS
i la UMTS han significat les posteriors generacions d’estàndards d’accés a la telefo-
nia mòbil, que corresponen a tres velocitats diferents. El WAP és un servei, de con-
tinguts, de la telefonia mòbil. L’SMS (missatges curts de text) i l’MMS (missatges mul-
timèdia) són tipus de missatges de la telefonia basada en l’estàndard inicial GSM
(SMS) i en els GPRS i UMTS (MMS).
La telefonia mòbil evoluciona cap a telèfons multimèdia, amb unes pantalles grans
per oferir una òptima visualització dels continguts. En qualsevol cas, la tecnologia
mòbil no és d’ús exclusiu dels aparells de telefonia mòbil, sinó que l’empren a més
els ordinadors portàtils i també els organitzadors personals o ordinadors de butxaca
(PDA). Per aquesta raó, la tecnologia GPRS s’ha convertit en una opció ideal per tre-
ballar o navegar fora de casa o del lloc de feina.
MoviLine (1G)
MoviLine va ser la marca comercial espanyola del sistema de telefonia mòbil analò-
gica que va començar a operar el 1990 a través de la freqüència de 900 MHz. Aquesta
tecnologia analògica de primera generació ha estat àmpliament superada per les digi-
tals de segona generació GSM i DCS 1800. El servei GSM ofereix tarifes i serveis més
avantatjosos que els de MoviLine: més cobertura internacional, la transmissió de mis-
satges de text curts SMS, identificació de la línia que fa la trucada, accés gratuït als
missatges de la bústia de veu –lloc on es recullen els missatges quan l’aparell està
apagat, fora de cobertura o comunica– i altres serveis de valor afegit.
GSM (2G)
El GSM (sistema global per a comunicacions mòbils o global system for mobile
communications) es coneix per telefonia de segona generació (2G). És l’estàndard
europeu i es fa servir fonamentalment per a la veu, ja que es factura per minuts.
Permet velocitats de 9,6 kbps (o 9.600 bits per segon).
1.2 9/6/05 12:29 Página 37

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
Però, ¿quins serveis de valor afegit s’han generat al voltant de la xarxa de telefo-
nia de segona generació (GSM)?
SMS
Fins ara, el servei més popular en la comunicació per telefonia mòbil. Aquest servei al
començament va ser considerat sols com una opció secundària de la telefonia mòbil que
utilitzava l’operadora per avisar per text l’usuari quan tenia una trucada. En canvi, ha esde-
vingut gairebé el principal ús dels més joves per la seva simplicitat d’ús i el seu baix cost.
L’SMS, servei de missatges curts o short message service, permet enviar i rebre,
entre terminals de telefonia GSM, missatges escrits (de 160 caràcters com a màxim)
que apareixen a la pantalla del terminal. Com a referència històrica, cal saber que el
cost aproximat inicial d’un SMS va ser de 0,15 E.
Aquesta limitació de caràcters ha provocat que els joves usuaris de l’SMS hagin anat
confegint un registre lingüístic propi del medi. Es caracteritza per simplificar a ultrança l’es-
criptura. S’usen tants signes i números com es pot amb la idea d’estalviar espai. Se supri-
meixen els accents, algunes vocals i les h de començament de paraula; el dígraf qu esde-
vé directament k; s’escurcen els mots per davant i per darrere, i també se solen barrejar
lletres amb signes gràfics existents al teclat dels mòbils. Així, per exemple, ktal (per què
tal), xk (per perquè o per què), :-) (emoticona o smiley usat per indicar somriure), etc.
Malgrat aquest nombre màxim de caràcters, els SMS és el servei de transmissió
de dades que ha generat més beneficis. El repte és cercar serveis personalitzats de
qualitat per a l’usuari. En són bons exemples els serveis d’informació sobre entrete-
niment, trànsit, meteorologia, borsa, resultats d’exàmens i també per a les empreses
amb personal en mobilitat (lliurament de mercaderies, control de vendes entre l’em-
presa i el personal comercial, etc.).
Un dels serveis que han aparegut per raó dels missatges curts de text SMS són
els textos predictius. Serveixen per facilitar l’enviament d’SMS d’un telèfon mòbil. Hi
ha diversos sistemes que funcionen sovint per diccionari i limitats a unes llengües
determinades. En canvi, el Letterwise d’Eatoni www.eatoni.com funciona amb la
majoria de llengües (incloses algunes de minoritzades com el català o el basc). Aquest
sistema es troba actualment en la gamma de telèfons fixs sense fils de Siemens,
Philips, Panasonic, Alcatel, TopCom i altres marques. El seu funcionament no és per
diccionari –que alenteix molt el funcionament fins al destorb– sinó per un càlcul esta-
dístic de probabilitats de combinació de lletres. Per aquest motiu ocupa molta menys
memòria que els altres sistemes. Amb el Letterwise l’usuari determina la primera lle-
tra de la paraula i, per probabilitats, el programa endevina la lletra següent segons la
lletra pitjada. Això redueix considerablement la possibilitat d’error.
38
1.2 9/6/05 12:29 Página 38

Servei de localització per xarxa GSM
En aquests moments, un dels serveis amb més perspectiva de creixement dins el
sector de la telefonia mòbil.
La localització permet disposar d’informació sobre els serveis que es troban
situats a prop de la posició geogràfica del client. Els serveis del trànsit, de restau-
rants, pizzeries, farmàcies o gasolineres hi han trobat la solució econòmica per ges-
tionar la cerca dels seus empleats i vehicles.
N’hi ha de dues menes:
> Localització activa. L’usuari sol·licita el servei per mitjà, per exemple, d’un mis-
satge SMS, de WAP, de veu o multimèdia, per conèixer on es troba el servei que
busca (farmàcia, restaurant...). L’operadora rep la localització i el número de
telèfon i, al mateix temps, mitjançant un codi, demana la informació sol·licitada
al proveïdor de continguts. El proveïdor contesta i l’operadora la transmet a l’u-
suari. D’aquesta manera, el seu número de telèfon no va amunt i avall. El marge
d’error en la localització és entre 100 i 300 metres.
> Localització passiva. Aquests són serveis orientats a les empreses. L’empresa
prèviament demana permís als empleats per donar d’alta els números dels seus
mòbils perquè puguin ser localitzats en qualsevol moment. L’empresa pot acti-
var o desactivar el servei quan vulgui.
Amb un aparell mòbil multimèdia (de segona generació), l’usuari rep aquesta infor-
mació de localitzacions amb més recursos visuals i auditius (mapes, alertes, etc.).
Les informacions que s’ofereixen van des de l’estat del trànsit fins a l’entrada en una
àrea amb molt de pol·len per a les persones al·lèrgiques.
GPRS (2,5G)
El GPRS (servei general de ràdio per paquet o general packet radio service) es con-
sidera la telefonia mòbil de segona generació i mitja (2,5G), ja que es troba entremig
de la 2G (GSM) i la 3G (UMTS). Es diferencia del GSM perquè multiplica com a mínim
per quatre la velocitat de transferència, perquè pot transmetre dades a més de veu i
perquè es factura per quantitat d’informació i no pas per temps ja que sempre està
connectat a la xarxa.
El GPRS força l’estàndard GSM per assolir velocitats de transmissió equivalents a
un mòdem antic.
La velocitat teòrica de transmissió és de 14,4 a 171,2 kbps.
1.2 9/6/05 12:29 Página 39

Les xarxes de telefonia mòbil de 2,5G (GPRS) són el mitjà idoni per connectar-se a
Internet des d’un dispositiu mòbil (ordinador portàtil, PDA o organitzador personal...).
La transmissió de dades es fa per mitjà de la targeta SIM (telefonia mòbil) que s’ha
afegit a la de l’ordinador (PCMCIA). Els organitzadors personals o PDA són, de fet,
substituïts pels smartphones o telèfons intel·ligents. Els smartphones són aparells
híbrids del telèfon mòbil i l’ordinador de mà que incorporen accés a correu electrònic
i Internet, i també opcions de processador de textos i pantalla tàctil en color. Així
mateix, com hem vist abans, la xarxa GPRS és el suport de què es val la missatgeria
instantània mòbil (o moblogging).
Actualment l’accés a serveis de valor afegit del tipus WAP té lloc sobre xarxes
GPRS.
UMTS (3G)
La UMTS (sistema de telecomunicacions mòbils universal o universal mobile tele-
communications system) és la telefonia de tercera generació (3G), que fusiona el
mòbil amb Internet. Permet navegar per Internet i transmetre-hi vídeo i dades –tele-
conferència o videoconferència– a alta velocitat. La tecnologia d’aquest estàndard és
de banda ampla (equiparable a l’ADSL, línia d’abonat digital asimètrica o asymmetric
digital subscriber line, que és la línia que transmet senyals digitals per un canal d’a-
nada de més amplada de banda que el canal de retorn corresponent) i pot transme-
tre veu, dades i imatges (vídeo). La velocitat de transmissió pot assolir els 2 Mbps,
és a dir, 2 milions de bits per segon. En la tecnologia UMTS, l’usuari pot demanar la
velocitat de transmissió de dades.
Serveis de telefonia UMTS:
> descàrrega de vídeos d’alta qualitat en la pantalla del telèfon
> descàrrega de música, jocs i altres
> trucades amb videoconferència
El wifi i la telefonia per IP (VoIP) són la competència més directa per a la telefonia
3G.
A la telefonia de tercera generació (3G) UMTS, la substituirà la telefonia de 3,5 G:
l’HSDPA (high speed downlink packed access o accés a descàrrega de dades per
paquets d’alta velocitat). Multiplica per 14 cops la velocitat actual de les xarxes UMTS
fins uns 2 megabits per segon, la mateixa que ofereix actualment l’ADSL per als ordi-
nadors. Aquesta tecnologia de 3,5 generació en la comunicació mòbil fa servir les xar-
1.2 9/6/05 12:29 Página 40

xes UMTS sols canviant els programes de transmissió de la xarxa per disminuir el cost
(actualització del programari UMTS). Ofereix la possibilitat d’integrar les xarxes mòbils
amb les d’altres tecnologies ja usades a les llars i als centres de treball, com la tele-
fonia fixa, el bluetooth o la veu per Internet (VoIP).
MMS
L’MMS és el servei amb més embranzida de la telefonia GPRS o de segona gene-
ració (i ho serà també de la de tercera, quan arrenqui).
L’MMS, servei de missatges multimèdia o multimedia messaging service, és una
aplicació que permet enviar per mitjà del telèfon mòbil imatges, vídeo, so i text (i pagar
per mitjà del mòbil). Els terminals usats per enviar missatges multimèdia MMS són
GPRS. Tot i amb això, amb els aparells de tercera generació (UMTS) es podran enviar
vídeos de més durada i amb més qualitat.
També en perspectiva històrica, cal saber que el cost aproximat inicial va ser de
0,60 E més IVA (només es paga per missatge enviat, la recepció és gratuïta).
Possiblement, l’aplicació de l’MMS es troba en la seva capacitat com a eina mul-
timèdia: imaginem-nos que ens puguem fer una foto del lloc on siguem, amb la pos-
sibilitat de posar-hi música perquè permet connectar-nos a l’ordinador (i baixar-nos-la
d’allà) i que hi puguem afegir la nostra veu transformada directament en WAV (format
de compressió de so). O, si ens referim a la tecnologia com a facilitadora de les matei-
xes oportunitats per a tothom, pensem en l’ajut que representa per a les persones
que no hi senten: ¡poden veure els llavis i els queixos de l’interlocutor! Això significa
que l’MMS acabarà trobant el seu lloc al mercat procurant competir en qualitat i pos-
sibilitats multimèdia.
WAP
Alguns telèfons incorporen el WAP (protocol d’aplicacions sense cable o wireless
application protocol). Són serveis i continguts digitals, de valor afegit als telèfons
mòbils i altres aparells sense cables (PDA, organitzador personal o personal digital
assistant, etc.), que donen connexió a Internet. Aquest accés a la Xarxa no té una
gran acceptació perquè resulta un servei lent i car. La navegació cap a continguts
WAP, com hem dit, es fa sobre tecnologia GPRS.
1.2 9/6/05 12:29 Página 41

iMode
En canvi, el sistema japonès iMode és un servei d’informació per paquets amb con-
nexió contínua a Internet des de telèfons mòbils (amb navegació web i correu electrò-
nic). Aquesta tecnologia es troba a mig camí entre la segona i mitja i la tercera gene-
ració (2,5G-3G), i l’ha desenvolupada l’operadora japonesa NTT DoCoMo. A l’Estat
espanyol, Telefónica MoviStar l’ha integrat en el seu servei e-Moción (sobre GPRS) i
els usuaris paguen per la quantitat d’informació descarregada en el mòbil. Els termi-
nals inclouen un botó d’accés instantani a Internet, correu electrònic i missatgeria
multimèdia (MMS).
Futur de la telefonia mòbil
Per entendre alguna aplicació pràctica dels diferents recursos de la telefonia mòbil,
podem mencionar l’exemple del Ral·li Catalunya-Costa Brava. Els organitzadors de la
prova es van valer de la missatgeria i de la tecnologia del mòbil per oferir la informa-
ció exacta sobre els resultats de l’edició de març de 2002. Es va enviar informació de
cada tram (temps de realització, incidències, etc.) amb missatges SMS. A la vegada,
amb un telèfon mòbil GPRS connectat a un ordinador portàtil, es van transmetre els
resultats i informació diversa a les pantalles situades a Lloret de Mar i també a la web
del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Finalment, el portal de serveis WAP de
Telefónica MoviStar, e-moción, incorporava en el seu menú l’accés a la pàgina
Inforallye www.inforallye.net, la qual, al seu torn, recollia informació actualitzada del
ral·li de la Costa Brava.
La telefonia mòbil de tercera generació avança amb nous serveis per intentar con-
solidar-se com el recurs més exitós per accedir als continguts d’Internet: localització
geogràfica, descàrrega d’aplicacions, càmeres de fotos amb més resolució, gravació
de vídeo, emmagatzement de música en MP3, etc.
Com hem dit, els aparells mòbils, en general, i els telèfons mòbils, en particular,
faciliten l’accés ubic a Internet. És més, el telèfon mòbil pot ser determinant per acon-
seguir transaccionar a Internet superant les limitacions d’infraestructura actuals
(accés limitat de banda ampla, parc informàtic un xic obsolet, etc.).
Al moment actual, tanmateix, els missatges de text curts SMS són suficients per
a un bon nombre de gestions, com són la confirmació de cites o la recepció d’avisos
(d’una escola, d’un centre sanitari, d’una entitat bancària o de l’Administració).
Els missatges SMS permeten interactuar amb l’usuari encara que sigui de manera
limitada però, com a contrapartida, a un cost molt baix. Per això, per exemple, seria
un bon punt de connexió entre el DNI electrònic i les aplicacions que el ciutadà pugui
interaccionar a Internet.
1.2 9/6/05 12:29 Página 42

La telefonia mòbil està incorporant una nova tecnologia: el PTT (push to talk o pit-
geu per parlar), que es planteja com un complement de l’SMS. En principi, el servei és
ideal per als infants i els grups d’adolescents que es volen enviar missatges curts de
veu. Per transmetre la veu, aquesta tecnologia es val de la xarxa de dades GPRS i
també de les xarxes 3G. No té problemes de cobertura, accedeix a qualsevol usuari i
indret del món. Ofereix unes grans perspectives de mercat i, per això, les operadores
n’estan definint el model de negoci. Tècnicament, sols han d’incorporar un programari
i un botó específic PTT. Empra una banda de freqüència més baixa i, com que es basa
en la telefonia IP, la veu es descompon en paquets que s’agrupen després per dife-
rents canals. Això provoca un retard entre terminals d’entre un segon i un segon i mig.
Per acabar aquest apartat, tornem a referir-nos als missatges de text SMS. A
Internet podem desplegar diferents campanyes d’SMS segons el tipus d’interacció
que perseguim amb l’usuari:
1. Campanyes push
Es tracta d’enviar un SMS amb un missatge publicitari a uns destinataris segmen-
tats que han donat prèviament el seu consentiment a rebre aquesta mena de mis-
satges. L’objectiu és el branding (difusió de la marca) o ocasionar la resposta direc-
ta. Per a aquesta mena de campanyes, es requereix llogar una base de dades dels
destinaris externa (tipus www.permissionmkt.com); si no és així, l’usuari percep la
campanya com una intrusió.
2. Campanyes pull
En aquestes campanyes s’empren altres mitjans de comunicació (televisió, ràdio,
premsa, etiquetat o material al punt de venda) per provocar una resposta de l’usuari
per mitjà del telèfon mòbil. Es tracta de les votacions i dels concursos que veiem
sovint en programes televisius o en altres formats. L’objectiu és majoritàriament gene-
rar ingressos, ja que l’usuari sol pagar els SMS que envia.
3. Campanyes diàleg
Busquen establir un diàleg continuat amb l’usuari amb la finalitat de fidelitzar, man-
tenir o estudiar mercats. Aquestes campanyes requereixen la implicació de l’usuari,
cosa que fa que siguin difícils d’implantar. N’hi ha en forma de:
• Alertes. Es comuniquen esdeveniments o informació d’interès per a l’usuari.
• Consultoris. És un intercanvi de preguntes i respostes per mitjà d’SMS.
• Consells. Es tracta d’informació sota demanda sobre afers d’interès per a l’usuari.
• Club de clients. Consisteixen en xats amb altres clients sobre un producte.
El màrqueting mitjançant SMS s’està usant a totes les àrees del màrqueting.
1.2 9/6/05 12:29 Página 43

E X E R C I C I S
Telefonia mòbil
1. Ara ens enviarem un missatge SMS al nostre telèfon mòbil des del web de
mensajesgratis.com (o www.misms.com/misms). El web www.gestionsms.com
ofereix els serveis de pagament per a la tramesa d’SMS amb garantia de recepció.
2. La solució per enviar SMS des d’Internet és fer-ho per mitjà d’alguna aplica-
ció específica, com ara el WinSMS www.winsms.org, la versió gratuïta del
qual es pot descarregar des del portal Softonic www.softonic.com/ie/11632.
Un cop operativa, podem escollir el servidor pel qual enviar l’SMS o deixar
que el programa ho faci automàticament. També es poden dividir els missat-
ges massa llargs en diversos SMS numerats. Complementen l’aplicació, un
fòrum i unes útils preguntes més freqüents (PMF o FAQ).
Si hi ha alguna complicació, també podem recórrer a les aplicacions que
ens ofereixen les operadores de telefonia mòbil (per exemple, la de Movistar
és www.mensajeriaweb.movistar.com), que, tot i que sigui un servei pagant,
ens evita la feixuga feina de picar els missatges en el teclat del mòbil.
3. Per observar el registre lingüístic propi dels missatges curts SMS de la tele-
fonia mòbil (amb els corresponents signes, icones i abreviacions), accedim a
la URL (adreça de localització de pàgina web) www.transl8it.com i hi escrivim
un text en anglès. Tot seguit el servidor ens el converteix a un SMS LINGO o
missatge SMS. Si a més el volem enviar a un mòbil, ens haurem hagut de
donar d’alta en el portal com a membres (sign). A més de realitzar l’exercici,
podem observar que alguns dels textos de la web estan escrits amb aquest
registre lingüístic dels SMS.
4. Ara sol·licitarem el servei de localització de persones del RACC (Reial
Automòbil Club de Catalunya) www.racc.es entre mòbils GSM. Permet conèi-
xer la posició aproximada d’un telèfon mòbil (el localitzable) que prèviament
s’haurà de donar d’alta en el servei. Nosaltres constarem com a localitzadors
perquè som els qui volem conèixer la localització de l’esmentat familiar o
amic. Com a tals, un cop contractat el servei, rebrem al nostre mòbil un mis-
satge curt o SMS amb la posició aproximada del localitzable. El localitzador
és habitual que també sigui localitzable.
44
1.2 9/6/05 12:29 Página 44

El servei del localitzable pot estar en actiu, no actiu (o mòbil apagat, o a
l’estranger o potser fora de cobertura) i desactivat temporalment. Si està
apagat o fora de cobertura, no es pot donar el servei de localització.
El RACC considera que aquest és un bon servei que presta al conductor
(com a localitzable que ha donat el seu consentiment), ja que evita que hagi
d’atendre una trucada telefònica que podria reduir la seva atenció al volant.
Aquest servei també interessa a famílies per localitzar els seus membres i
també a col·lectius de discapacitats amb la mateixa finalitat.
5. En aquest altre exercici podem provar i practicar els següents serveis telefò-
nics de localització que ofereixen les operadores de telefonia mòbil:
• Amena www.amena.es. Els serveis ¿On? (per consultar llocs a prop
nostre) o Avisa’m (per rebre alertes intel·ligents sobre estat del trànsit
o l’entrada en una àrea de pol·len).
• Vodafone www.vodafone.es. El servei Al meu voltant (per consultar
llocs d’interès a prop nostre).
• Telefónica www.telefonica.es. El servei Localitza’m i el que els submi-
nistra LaNetro sobre informació de llocs d’oci i restauració.
6. Ara farem una prova de text predictiu per a la telefonia mòbil amb el
Letterwise d’Eatoni www.eatoni.com. Si el nostre mòbil no en disposa, acce-
dim a www.eatoni.com/windemo/index.html i descarreguem la demo gene-
ral que funciona amb més de 100 llengües. Fem la prova amb la nostra llen-
gua. Provem d’escriure, en la interfície que ens ha aparegut un cop executat
l’arxiu demo que ens hem descarregat, el text següent: «Ens trobem a les
cinc de la tarda al bar». Comprovarem com el seu funcionament no és per dic-
cionari –que alenteix molt el funcionament fins al destorb– sinó per un càlcul
estadístic de probabilitats de combinació de lletres. Un cop haguem escrit la
primera lletra de la paraula, per probabilitats, el programa ens va endevinant
les lletres següents. Així, reduirem les possibles errades.
1.2 9/6/05 12:29 Página 45

1.2.1.2 Xarxes sense fil wifi i Bluetooth
La tecnologia wifi (wireless fidelity) www.wi-fi.com també es coneix per la Internet
sense cables creada per grups de voluntaris al marge de les grans empreses.
El wifi està basat en els estàndards 802.11b i 802.11g de l’Institute of Electrical
and Electronic Engineers (IEEE), que garanteix que tots els dispositius connectats
seran compatibles entre si. Actua en la banda (freqüència de ràdio) legal i gratuïta
dels 2,45 GHz (2.450 hertzs o 2,45 Gigahertzs) sense haver de passar pels mono-
polis de telefonia. El protocol 802.11b permet transmetre dades (vídeo i veu) a una
velocitat teòrica de 22 Mbps (megabits per segon) i pràctica d’11 Mbps (en qualsevol
cas, més alta que la d’un mòdem). L’altre protocol, el 802.11g, les transmet a 54
Mbps. Hi ha també programes que permeten fer trucades telefòniques per mitjà de la
xarxa wifi, com repetirem després.
De fet, el wifi parteix de connexions de línia d’abonat digital asimètrica (o ADSL),
de fibra òptica o de cable. Disposa d’un mòdem encaminador (router, dispositiu de
la xarxa que determina el trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins una
xarxa de commutació per arribar a destinació) sense fil, que pot costar actualment
uns 120 euros. Permet connectar fins a 60 ordinadors, aproximadament, en un radi
de 300 metres sense obstacles i d’entre 20 i 50 metres a dins d’un habitatge. Les
ones de ràdio wifi són de baixa potència i no travessen els metalls, l’aigua i altres
materials densos; i és que es tracta d’una tecnologia de degradació progressiva (és
a dir, a més distància i obstacles, menys potència). Per accedir a la xarxa wifi, cada
ordinador ha de tenir instal·lada una targeta PCMCIA sense fil (també hi ha adapta-
dors PCI, com els ordinadors de taula, o directament per a bus USB) o un progres-
sador amb tecnologia Centrino, que ja porta integrada aquest tipus de targeta. Les
targetes incorporen una antena minúscula i funcionen com la resta de targetes de
xarxa Ethernet.
La tecnologia wifi es va començar a estendre fa uns quatre anys. Actualment, diver-
sos hotels, aeroports i altres centres de negoci la utilitzen per donar servei i cober-
tura als seus clients. Amb aquesta finalitat les operadores ja han creat empreses que
facturen independentment (Telefónica, Kubi Wireless de Vodafone, Swisscom...). Al
mateix temps, aquestes companyies proveïdores de serveis d’Internet i també les
operadores de cable semblen no estar disposades a permetre que els usuaris redis-
tribueixin el servei que elles els venen. El Govern espanyol pretenia penalitzar al
començament amb multes i amb penes de fins un any de presó a aquells qui rega-
lessin part del seu ample de banda per mitjà de xarxes sense fils de codi obert, per-
què, segons el Govern, estarien redistribuint un servei de telecomunicacions (com
l’ADSL) sense llicència. De moment, hi ha ajuntaments de poblacions petites que
46
1.2 9/6/05 12:29 Página 46

s’han constituït en operador. Algun altre de més representatius, com el de Barcelona,
s’ha hagut de fer enrere del seu projecte BCN SenseFils, com veurem més endavant
en l’apartat de casos d’innovació. En d’altres, fan servir la tecnologia wifi per donar
accés a Internet als ciutadans ja que no disposen d’ADSL. La solució final probable-
ment passarà per negociar amb les operadores per poder compartir l’accés a Internet
d’un individu o d’una organització, ja sigui fent-ho a títol individual o mitjançant una
entitat (agrupació de veïns, fundació, etc.). I això malgrat que la banda de freqüència
de 2,4 GHz és oberta i d’ús comú per a tothom segons la normativa del Quadre nacio-
nal d’atribucions de freqüències, CNAF, Ordre CTE/630/2002, de 22 de març (també
Nota d’utilitat nacional UN-85: conforme ETSI ETS 300 328).
La tecnologia wifi ha de respectar la limitació de potència, que és de 100 mW
isotròpics per evitar interferències amb altres aparells que usen la mateixa banda:
microones, comandaments a distància, telèfons sense fils interiors, etc.
L’altra tecnologia que és complementària de la wifi és bluetooth, adaptació angle-
sa del nom d’un rei víking (Harald Blûtand, dent blava) de Dinamarca, que va ser el
gran impulsor de la unificació escandinava. El bluetooth i el wifi fan servir la mateixa
freqüència (2,45 GHz), igual que els microones, els comandaments que obren les por-
tes dels garatges i altres aparells sense fils. Però, el bluetooth és per intercanviar fit-
xers d’informació més reduïts: només permet interconnectar aparells (de música;
impressores, CPU i altre material informàtic; organitzadors personals PDA; elements
de telefonia mòbil com uns auriculars; etc.) que estiguin a uns 10 metres de distàn-
cia, amb una velocitat de transmissió de dades de 720 kbps. bluetooth és una tec-
nologia costosa (des de l’any de creació, el 1995, el cost s’ha abaratit fins als 4
euros actuals) perquè es tracta d’un desenvolupament propietari, a diferència del wifi,
que no necessita llicència.
D’altra banda, un grup de 50 fabricants (Samsung, Nokia…) desenvolupen una
nova tecnologia sense fils, coneguda com a Ultra Wideband (UWB), per suportar trans-
missió de vídeo, àudio i dades amb més capacitat i banda ampla. Aquesta nova tec-
nologia té més capacitat de transmissió que wifi o bluetooth per transportar senyals
de televisió per cable, àudio, vídeo a una televisió d’una casa i, al mateix temps,
dades i transmissió de veu. Aquest tipus de comunicació sense cables és aproxima-
dament mil vegades més ràpida que wifi i abasta un radi de diversos quilòmetres.
Així mateix, hi ha la tecnologia wimax, acrònim d’interoperabilitat mundial per als
accessos de microones (worldwide interoperability for microwave access), que, al vol-
tant de l’estàndard IEEE 802.16, està destinada a interconnectar per radiofreqüència
punts fixos de xarxes de dades per part de les empreses de telecomunicacions.
1.2 9/6/05 12:29 Página 47

E X E R C I C I S
Xarxes wifi i Bluetooth
1. Entrem al portal que agrupa diferents entitats relacionades amb l’accés a
Internet sense cables www.matarowireless.net i observem-hi els diferents
serveis que ofereix.
2. Cerquem el terme wireless a Google www.google.es. En acabat, accedirem a
les pàgines de les distintes comunitats wireless (comunitats wifi) catalanes
relacionades amb aquesta tecnologia i hi consultarem les activitats que duen
a terme.
3. Ara hi cercarem el terme Bluetooth. Consultem-hi alguna informació rellevant.
1.2.2. Missatgeria instantània
La missatgeria instantània (en anglès instant messenger) és un servei de missat-
ges de correu immediats (gairebé en temps real) entre un grup tancat d’usuaris. En
la majoria dels programes de missatgeria, cal estar donat d’alta prèviament d’un
correu web (webmail).
Els programes més coneguts són:
> MSN Messenger messenger.msn.com
> ICQ www.icq.com
> AOL Instant Messenger www.aol.com
> Yahoo Messenger es.messenger.yahoo.com
> TOM messenger.ya.com
> Trillian www.trillian.cc
> Jabber.org www.jabber.org
> Kopete kopete.kde.org
> Sistemes de missatgeria multiplataforma com Gaim sourceforge.net i
PSI psi.affinix.com
48
1.2 9/6/05 12:29 Página 48

La majoria de sistemes no són compatibles entre si, tret del Trillian, que és un pro-
grama desenvolupat en codi obert per un conjunt de voluntaris i que permet accedir
a tots els usuaris de les altres aplicacions de missatges immediats. Tanmateix, els
organismes reguladors de l’àmbit de les comunicacions malden per garantir la intero-
perabilitat entre els diversos sistemes.
Si disposem de càmera web, la missatgeria instantània ens permet comunicar per
imatge amb els nostres interlocutors pel mòdic preu del cost de la trucada telefonica
local que ens marca la connexió a Internet. A més, alguns programes de missatgeria
instantània deixen que els usuaris comparteixin arxius d’una carpeta i, fins i tot, tota
una unitat de disc, amb el consegüent risc per a la seguretat dels seus equips
informàtics.
És, sens dubte, l’eina de comunicació internàutica de més èxit dels darrers temps;
més que el correu electrònic perquè el supera en rapidesa de comunicació. Només es
requereix estar donat d’alta en la llista de contactes que cada usuari té en el seu pro-
grama de missatges instantanis. En poc temps, s’ha convertit en l’eina que està revo-
lucionant tant grups de professionals com estudiants adolescents, ja que hi troben
una manera molt pràctica de relacionar-se entre si. S’està introduint amb molta força
també en el món de l’empresa.
MSN Messenger
Per poder instal·lar el programa al nostre ordinador i activar-lo correctament, prime-
rament hem d’obrir un compte de correu al correu web Hotmail (www.hotmail.com),
també de la casa Microsoft. Després ens descarregarem el Messenger des del portal
de Microsoft messenger.msn.com.
Un cop instal·lat, l’MSN Messenger ens avisa si tenim algun missatge a la bústia
del correu web de Hotmail i ens hi deixa accedir directament a través seu.
Pel que fa a les prestacions de missatgeria instantània:
> Avisa quan són en línia les persones a qui podem enviar i de qui podem rebre
missatges, els quals hem donat d’alta prèviament.
> Permet mantenir converses amb diversos contactes alhora.
> També podem decidir de no admetre en aquells moments algun dels interlocu-
tors que tenim donats d’alta. La persona en qüestió no percebrà la no-admissió.
> El programa avisa sobre diversos esdeveniments (quan entra algú conegut, quan
algú ens està escrivint un missatge, etc.).
1.2 9/6/05 12:29 Página 49

> Així mateix podem decidir qui es pot connectar amb nosaltres i si volem que els
altres sàpiguen que som en línia.
> Podem usar la veu i/o la imatge per comunicar-nos-hi segons la versió del sis-
tema operatiu de què disposem. Si fem servir càmera web, el nostre interlocu-
tor ens veurà igualment sense necessitat de disposar obligatòriament també de
càmera. Es pot considerar el sistema de videoconferència més econòmic; ara
bé, cal disposar de línia amb prou amplada de banda perquè es puguin trans-
metre la imatge i la veu sense limitacions.
Missatgeria instantània per a mòbils
Aquesta eina, juntament amb el moblogging (o bitàcola mòbil) i el wiki que ja hem
vist en els apartats 1.1.4 i 1.1.5 respectivament, és una de les que més valor afegit
aportarà a la comunicació a Internet.
És el creuament de la missatgeria instantània amb la telefonia mòbil (tecnologia
GPRS, de segona generació). En temps real, els usuaris de missatgeria poden estar
connectats simultàniament entre si per mitjà de dispositius mòbils o bé amb altres
usuaris que ho estiguin per ordinador. Com que és missatgeria instantània, l’usuari
coneix en tot moment l’estat del seu interlocutor: connectat, disponible o absent. A
més, es complementa amb una altra eina de comunicació, el correu electrònic, ja que,
a través seu, es pot saber si s’ha rebut algun missatge de correu i, si es vol, accedir-hi.
Aquesta eina facilita la col·laboració i el treball en equip. Es tracta d’una tecnolo-
gia barata i senzilla; per això, serà de gran ajut per a les organitzacions i, especial-
ment, per a les empreses perquè les farà ser més competitives.
E X E R C I C I S
Missatgeria instantània
1. Accedim a messenger.msn.com i ens descarreguem la darrera versió de l’MSN
Messenger. Recordem que necessitem disposar del compte de correu electrònic
al servidor de correu web Hotmail que hem obert en l’exercici de correu web.
Un cop instal·lat el Messenger, l’hem d’obrir, fer clic per iniciar la sessió
i escriure la contrasenya del nostre compte a Hotmail. Després hem de donar
50
1.2 9/6/05 12:29 Página 50

d’alta a la llista de contactes totes les persones amb qui volem compartir
missatges instantanis i que disposin també de compte de correu a Hotmail.
Quan els tinguem donats d’alta, amb el botó dret del ratolí o bé clicant
damunt de l’ítem Desitjo, podrem:
• enviar missatges instantanis (amb possibilitat d’annexar-hi arxius adjunts)
• iniciar conversa de veu (només necessitem altaveus i micròfon) en
totes les darreres versions de Windows
• comunicar-nos per imatge –vídeo i veu– en parlarem quan tractem la
videoconferència
• enviar missatges de correu electrònic
• etc.
En definitiva, a diferència del correu electrònic, aquesta eina ens permet
comunicar-nos amb immediatesa (al moment) i en grup. Així mateix, hi ha ser-
veis premium de pagament com els jocs en xarxa i opcions avançades per
compartir fotos en grup.
2. Possiblement l’aplicació de missatgeria instantània més completa actual-
ment per al sistema operatiu de codi obert Linux és Kopete kopete.kde.org.
Suporta els protocols Jabber, ICQ, AIM, MSN, Yahoo (in CVS), Windows LAN,
GaduGadu, IRC i SMS. Com a usuaris podem definir la interfície segons els
nostres gustos particulars. També el podem configurar per mòduls triant les
xarxes o els sistemes que farem servir i descartant els altres.
3. Consultem ara el programa de missatgeria Gaim 1.2.1, traduït al català per
Softcatalà www.softcatala.org/prog172.htm. Aquest programa és un
client de missatgeria instantània desenvolupat per la comunitat de progra-
mari lliure creada al voltant del projecte Gaim. És compatible amb les xar-
xes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo, Jabber, SILC Zephyr, entre d’altres,
i també es pot usar com a client de xat IRC. A més, permet estar connec-
tat simultàniament a diferents xarxes de missatgeria instantània des d’un
únic programa. El Gaim ofereix diverses opcions, com les de transferència
de fitxers, de presència d’usuaris, de llistes d’amics i d’enregistrament de
converses.
4. Provem d’accedir a l’MSN Messenger a través del nostre telèfon mòbil. Per a
més informació, visitarem www.msn.es.
1.2 9/6/05 12:29 Página 51

1.2.3. Xat o tertúlia
El xat o tertúlia és la comunicació simultània escrita (en sentit estricte) entre diver-
ses persones, que veuen les intervencions de tothom en una mateixa interfície. Hi ha
també tertúlies restringides entre un nombre limitat de participants.
Com en la majoria d’eines [o aplicacions] de comunicació d’Internet, s’hi pot acce-
dir per web o bé amb un programa específic.
> Per web, només teclejant la URL i seleccionant el tema i el canal desitjat. Per
exemple, per Vilaweb xat.vilaweb.com. Un altre exemple molt rellevant és l’IRC
Hispano, probablement el servei de xat més potent en l’àrea d’estats de parla
hispana. Tot i que la majoria són en castellà, conté diversos canals amb el
català de llengua vehicular; per exemple, #catalunya_mes_de_25. Per accedir-
hi només cal accedir a la URL www.irc-hispano.org/canales i seleccionar el
tema i el canal on volem entrar. Tant en un cas com en l’altre, una vegada a dins,
ens demanarà el nick o sobrenom amb el qual hi volem participar.
> Amb un programa específic. Per exemple, el mIRC, a www.mirc.com. L’Internet
relay chat o conversa interactiva per Internet (IRC) és el protocol que permet
accedir a un xat i que segueix un model client-servidor. Un cop triat el canal,
podem optar per parlar a tothom del canal o bé fer-ho en privat amb una perso-
na. Cal dir també que podem mantenir diverses converses amb diferents perso-
nes a la vegada i ser a tants canals com vulguem, tot i que, lògicament, no dona-
rem a l’abast per llegir-ne gaires.
En alguns llocs web es pot xatejar amb veu (Visitalk www.visitalk.com, etc.).
Com ja hem dit anteriorment, alguns aparells de telefonia mòbil ofereixen actual-
ment el servei de xat SMS amb missatges curts de text. Uns altres aparells a partir
de la segona generació i mitja (GPRS) ja permeten xatejar amb els recursos de què
proveeix l’aparell. Són, a l’ensems, variants del servei de xat i del de telefonia mòbil.
E X E R C I C I S
Xat
1. Entrem en algun dels xats que trobarem en les URL següents i seleccionem el
tema i el canal a què volem accedir. Un cop dins, practiquem aquest estil de
52
1.2 9/6/05 12:29 Página 52

Innovar x Internet

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (18)

Similar a Innovar x Internet

Similar a Innovar x Internet (20)

Más de Jordi Graells

Más de Jordi Graells (20)

Innovar x Internet