Món dividit en blocs

1. UNITAT 13:
UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS.
IPM / HMC Batxillerat
Jordi Manero

2. Després de la segona guerra mundial el món quedà dividit
en dos blocs antagònics, sota el lideratge de l’URSS i els
EUA.

3. La situació creada per la Guerra Freda es mantindrà fins a
inicis dels anys 90 del segle XX.
La desaparició de l’URSS
originà el sorgiment d’una
nova etapa històrica.
Món Actual.
Els EUA són la gran potència mundial, tot i
les dificultats per mantenir el seu lideratge.

4. El segle XX serà el segle nord-americà.
Bloc capitalista: L’hegemonia dels EUA.
Quan acaba la Segona Guerra Mundial:
EUROPA: Caos / Fam / Desplaçaments de població
(crisis social).
EUA: Abandonament aïllacionisme.
Bonança econòmica: 1948, 6,3% població
món, 50% riquesa mundial.
Es presenta com a líders del món lliure (que
Xina i l’URSS volien liquidar).

5. EUA impulsa en la seva
població la por a l’URSS.
En realitat només volen ficar por per
tal de continuar amb el sistema.
EUA creen el Mite de la
Guerra Freda:
Defensaven que l’URSS volia realitzar un atac nuclear,
l’efecte dòmino i la teoria del monolitisme (darrere
qualsevol moviment d’esquerres sempre hi era l’URSS).
Tot i que coneixen la
debilitat soviètica.
Així es destinen recursos al complex militar-industrial, i no
al desenvolupament de l’Estat del Benestar.
Excusa per atacar el moviment obrer i fomentar el control
social. Igualment, manté la col·laboració amb els aliats.
Estats Units d’Àmèrica

6. Entre el 1945 i el 1973 el mon capitalista viu una època de
prosperitat i estabilitat política.
Per tal de donar estabilitat al sistema capitalista, s’arribaren
a una sèrie d’acords.
Acords de Bretton
Woods, 1944:
Creació del Fons Monetari
Internacional.
Creació del Banc Mundial.

7. Els EUA són la referència econòmica.
Recursos naturals en gran quantitat.
Sistema científic i tecnològic en constant innovació.
Empreses modernes i de gran poder econòmic:
Multinacionals.
Gran capacitat
financera:
Banca gran i dinàmica.
Dòlar, moneda mundial de
referència.
Model a imitar
Dècades 1950 i 1960:
Màxima prosperitat
als EUA.
Molta població activa, facilitats
d’ascens social, de crèdits
(consumisme), llibertat d’empresa...

8. No obstant, continuaren les desigualtats socials, amb més
20% de pobres, molts d’ells negres.
Barris marginals, delinqüència, facilitat
d’accedir a les armes, violència...
Dècada dels 60 es produí una gran contestació social,
exemplificada en la lluita per la igualtat de drets dels negres.

9. Els EUA tenen un greu problema racial (Revoltes, Panteres
Negres).
1965, assassinat
de Malcom X.
Martin Luther King (1929-1968) era partidari de la no
violència i la integració social de la minoria negra.
Malcom X (1925-1965), i grups com els Panteres Negres,
radicalitzaren el moviment.
1968, assassinat
de ML King. Rosa Parks

10. 1968-74: Descontentament general.
Contra Vietnam i el Racisme.
Sobretot moviment de joves “utòpics”,
que creien que es podia construir un
món millor.
París, Maig del 68.
Moviment
hippy:
No a la violència, no
consumisme, llibertat sexual i
vida comunitària.
Moviments feministes, “Women's Liberation”:
Rebutgen el sexisme de la societat i
reclamen igualtat de drets i oportunitats.

11. El sistema polític nord-americà es convertí
en model de democràcia capitalista.
La seva base és la Constitució de 1868, modificada per
moltes esmenes (fi esclavitud, dret vot dona...).
Garanteix les llibertats.
Crea una estructura federal (cada Estat té govern, lleis
i institucions pròpies).
També hi ha institucions
comunes.
Sistema presidencialista.
Divisió de poders.

12. Divisió de
poders:
El legislatiu està format per dues
cambres, el Senat i la Cambra de
Representants, amb seu al Capitoli,
a Washington D.C.
L’executiu rau en el president, que
resideix a la Casa Blanca, també a
la capital.
El judicial en la Cort Suprema i els
Tribunals.
El sistema polític
nordamericà és
bipartidista:
El Partit Republicà representa els
interessos més conservadors.
El Partit Demòcrata acostuma a tenir el
suport de sindicats i minories.

13. Entre el 1945 i el 1960, la política
nordamericana va estar marcada per
l’anticomunisme radical (“cacera de
bruixes”) i els postulats més conservadors.
La legislació social
quedà oblidada.
Aquesta situació es suavitzà en el
segon mandat de Eisenhower (1953-
1961), apartant del govern els més
conservadors.
Joseph
McCarthy

14. Entre el 1961 i el 1963, amb
JFK, es produí un gran canvi:
La Nova Frontera.
Lluita contra la pobresa i la segregació
racial (lleis sobre drets civils...).
Foment del progrés científic i tecnològic
(arribada a la Lluna, 1969).
Foment de la pau (coexistència
pacífica).

15. Lyndon B Johnson (1963-69) continuà part de
la política del seu antecessor.
Johnson: Millor president que JFK.
-Millorar l’educació.
-Sistema públic sanitari (Medicare, Medicaid).
-Igualtat racial:
- Civil Rights Act, 1964 (acabar amb la segregació)
- Dret de vot, 1965
- Acabar restriccions immigració
Malauradament,
l’optimisme durà poc.

16. El 1969 arribà a la presidència Nixon
(republicà).
Nixon fou substituït arran del cas
Watergate, el 1974.
Nixon va sortir del patró or: Ja no calia
equilibri entre els dòlars emesos i les
reserves d’or.
A la llarga això provocà un
brutal endeutament.
Nixon visità Moscou (acord SALT I) i
Xina (Consell de Seguretat de l’ONU).
Nixon i Kissinger recolzaren tota una
sèrie de règims despòtics.

17. Després del govern del demòcrata J. Carter, els
republicans recuperaren el poder amb Ronald
Reagan (1980-1988) i George H.W. Bush (1988-
1992).
Aquests van reduir l’ajut
social, afavoriren les grans
empreses i augmentaren la
despesa militar.
Rebrot GF, tot i que
clarament l’URSS es troba
en decadència:
Els americans són víctimes
de la seva pròpia paranoia.
Va ser molt dolenta per a
l’economia dels EUA.

18. Reaganisme (1980-1988).
Política interior ultraconservadora.
Desregulació econòmica (a la pràctica
l’economia passa de ser controlada pel govern
a ser controlada per les grans empreses).
Inici de la deslocalització i de la “Gran divergència”.
Atac als sindicats.
Gran augment de la despesa militar (mentre cau en picat la
despesa social).
Tot plegat, a la
llarga, ocasionà:
Més desigualtats socials.
Més dèficit públic.
Més endeutament.

19. Política internacional molt agressiva.
L’augment del rearmament és molt
superior a l’URSS (de fet, ja es podria
negociar el desarmament).
La cursa d’armaments significà
l’enfonsament econòmic de l’URSS (que
ja no anava massa bé).
L’URSS patrocinava una conspiració
universal contra els EUA.
Star Wars.
Precipità la caiguda del bloc comunista i
la fi de la Guerra Freda.

20. Tot i la devastació de la
guerra, es donà una ràpida
recuperació econòmica.
Programa de Reconstrucció Europea (Pla Marshall)
Capacitat d’assimilació de noves tecnologies i
mètodes empresarials.
Plans d’integració econòmica: OECE i Mercat Comú
Europeu (CEE).
“Baby boom”: Gran augment
de la natalitat (20%o)
A partir de 1950, llarg període
de prosperitat a Europa
occidental.
Europa occidental.
C
A
U
S
E
S

21. El desenvolupament econòmic en tots els sectors comportà
importants canvis socials:
Èxode rural.
Augment del nivell de vida i dels
serveis.
Plena incorporació de la dona al
món laboral.
Laïcisme.
Aparició de sistemes de protecció
social: Estat del benestar.
Es configura
l’actual societat
europea.

22. Políticament, després de la guerra la majoria de països
d’Europa occidental seran democràcies.
Partits socialistes o
laboristes.
Partits
comunistes
Tres grans tendències polítiques dominen el panorama
europeu:
Partits conservadors i
demòcrata-cristians.
Valors cristians.
Anomenats Partits Populars
o Conservadors
Programa reformista i social.
Abandó marxisme.
Artífex de l’Estat del benestar.
Certa importància amb la Guerra Freda.
Amb la caiguda del mur s’integren en
coalicions més àmplies.

23. - Portugal, de Salazar (1928-1974)
- Grècia, dels coronels (1967-1974)
- Espanya, de Franco (1939-1975)
L’excepció són
3 dictadures:
1945: Governs europeus formats per l’alternança de
conservadors i socialdemòcrates.
En l’Europa democràtica:
Dècada
de 1950.
Charles De Gaulle,
president francès.
Konrad Adenauer,
canceller alemany.
La majoria de governs són clarament
anticomunistes, amb predomini dels
conservadors (època de la guerra freda).

24. Olof Palme, primer ministre suec des de
1969 fins el seu assassinat el 1986
Dècada
de 1970.
Cert gir a l’esquerra, època de distensió,
consolidació democràtica i creixement
econòmic.
Transformacions socials importants (Gran
Bretanya, Alemanya...)
Governs socialdemòcrates en llargs governs
als països nòrdics.

25. Tot i els canvis i el progrés, a Europa també sorgiren molts
moviments de protesta social.
Majoritàriament eren joves, no se sentien
representats pels partits i volien canviar el sistema.
Maig del 68, París (França).

26. En aquells moments la gran
potència asiàtica.
Malgrat la desfeta de la guerra, entre
1955 i 1973, Japó es convertí en la
segona potència econòmica mundial.
Va rebre l’ajut dels
EUA, que volien un
aliat a l’Àsia.
Miracle japonès.
Profundíssima
transformació del Japó.
Japó.

27. Destacarà el paper de l’Estat, fomentant la indústria pesant,
l’estalvi privat i la inversió.
L’economia s’especialitzarà en productes de consum d’alta
tecnologia (electrònica, informàtica i robòtica).
Molt competitius als mercats mundials per la seva
alta qualitat i la baixa cotització del ien.
Les condicions laborals eren molt
estrictes: respecte a la jerarquia, alta
productivitat i salaris baixos.
S’adoptaren pautes pròpies de la
societat de consum (compra cotxes,
electrodomèstics...).

28. Es produí un gran augment població urbana, presentant
una de les densitats urbanes més altes de la Terra.
Es produí un gran augment població
urbana, presentan una de les densitats
urbanes més altes de la Terra.
Políticament, després de l’ocupació
americana s’aprovà una Constitució
(1947) liberal parlamentària, amb un
emperador com a monarca
constitucional.
El govern ha estat monopolitzat pel Partit
Liberal Demòcrata, molt conservador, que
té el recolzament de grans empresaris.

29. El període 1945-1973
és conegut com a:
És una època de gran creixement basat en:
- Desenvolupament de tot tipus d’indústries
- Augment de la productivitat per noves tecnologies
- Alt consum de fonts d’energia.
Les taxes de creixement anual de la producció es situen per
sobre del 5%, i a Japó del 10%.
La producció mundial en tots els sectors augmentà,
les exportacions mundials es multiplicaren per set.
El creixement econòmic capitalista s’extèn arreu: Brasil i
Argentina; Espanya; Corea del Sud, Taixan, Hong Kong,
Singapur i Malàisia; i la Unió Sud-àfricana.
“Trenta anys gloriosos
del capitalisme”.

30. - Compra matèries primeres a països més
pobres, sotmesos al sistema capitalista.
- Creixement concentrat als països rics,
resta cada cop més pobres.
- Gran impacte ecològic.
Aquest desenvolupament brutal també
comportà elements negatius:
A principis de la dècada
dels 70 s’aturà el
creixement bruscament.
Pugen els preus de les
primeres matèries (petroli),
per la gran demanda.
Inflació.Subconsum.Atur.Crisi econòmica
(crisi del petroli, 1973).

31. Els EUA experimenten una clara desacceleració econòmica.
- Augment despeses militars (guerra Vietnam).
- Dèficit pressupostari.
- Baixen les exportacions i augmenten el preu de les
importacions.
- Disminució de reserves d’or.
Davant aquesta situació, Nixon
suprimirà la convertibilitat del dòlar
en or el 1973 i decretà la seva
fluctuació.
Alteració dels intercanvis internacionals,
crisi de confiança financera internacional.

32. La crisi del petroli es produí en el context de la quarta
guerra araboisraeliana.
Com a arma política, els països àrabs de l’OPEP
quadriplicaren el preu del barril de cru.
L’augment del preu del petroli va fer
augmentar la inflació, la demanda va caure i
l’atur es disparà.
Recessió
econòmica.
Va comparar-se amb la dels
anys 30, però la gran diferencia
va ser la intervenció dels
governs en l’economia.

33. Recessió
econòmica
global.
- Els Països dependents del petroli
augmenten el dèficit comercial.
- El comerç internacional cau.
- Les Economies desenvolupades
disminueixen les importancions.
- Els Països en desenvolupament
disminueixen les exportacions.
Es tripliquen l’atur i la inflació.
Creixen el
descontentament i la
conflictivitat social.

34. Anys 80, EUA i GB, impuls conservador
que acaba amb el progressisme i
aporta una brutal reducció d’impostos
(sempre beneficia els més rics).
- Inici de la fi de l’Estat del Benestar.
- Reduir al mínim el control de l’Estat
sobre l’economia.
- Liberalisme econòmic total.
Margaret Thatcher

35. A començament de la dècada del 1980 es viuran grans
canvis en el sistema capitalista.
- Revolució tecnològica, sistemes informàtics.
- Canvis en els mètodes de producció i l’estructura de
les empreses.
- Augment de la liberalització del comerç, mercat
sense regulacions.
- Millores en el transport i les comunicacions.
El món avança definitivament
cap a la globalització.

36. Amb Stalin va començar l’expansió del comunisme un cop
l’URSS sortí victoriosa de la II Guerra Mundial.
Potència econòmica i militar. Lider del bloc comunista.
Bloc comunista: L’hegemonia de l’URSS.
Políticament:
Un sol partit (PCUS).
Única ideologia oficial:
Socialisme leninista.
Estreta unió entre partit i
Estat.
Econòmicament:
Planificació centralitzada i
dirigida per l’Estat.
Inexistència de lliure mercat,
però sí moneda.
Propietat estatal o col·lectiva
dels béns.
Igualtat teòrica de tots els
ciutadans.

37. Malgrat la
teòrica igualtat
de tots els
soviètics:
Es crea una nova classe
privilegiada, els dirigents
del partit, la nomenklatura.
Nikita Khruixov (1953-1964), successor de Stalin, posà en
dubte i criticà l’obra d’aquest.
Inicià la desestalinització (lluita contra el
culte a la personalitat...).
1956 presentà un informe secret davant
el XX Congrés del PCUS denunciant els
crims de Stalin.

38. El 1964 Leonid Breixnev substituí a
Khruixov, fins la seva mort, el 1982.
Jurij Andropov (1982-84)
i Konstantin Txernenko
(1985) tingueren dues
presidències molt breus.
El 1985 Mikhail
Gorbatxov és
nomenat nou líder
soviètic, presidint el
país fins a la seva
dissolució el 1991.

39. L’URSS patí greus pèrdues amb la II Guerra Mundial.
Va haver d’afrontar un gran esforç per sortir de la crisi,
sense rebre a més cap ajut exterior.
El 80% de les inversions anaren a la
indústria pesant i el transport.
Important desenvolupament agrícola
als anys 50 i 60 (blat, llet i carn).
Els anys 70 són el punt màxim del
desenvolupament de l’economia planificada,
centrada en la indústria pesant.
Escassa producció de béns de consum.
L’agricultura sempre però va ser
el punt dèbil del sistema.

40. Gran desenvolupament de la tecnologia espacial:
Es produí un important progrés social: Augment del consum
i dels serveis (educació, sanitat, habitatge, transports).
Augmenta l’esperança de vida (igual que a occident).
- 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1)
- 1961, primera nau tripulada.
Fomenta el desenvolupament tecnològic i militar.
Aporta prestigi.
Valentina
Tereshkova
Yuri Gagarin

41. Als anys 70 hi havia la idea estesa que l’URSS havia entrat
en la fase del socialisme desenvolupat (societat sense
classes, ni apropiació privada de la riquesa, i igualitària).
Alt grau de benestar.
De seguida s’arribaria a la fase
comunista (sense Estat...).
Aquesta era la imatge que oferia la
propaganda oficial.
La realitat era
molt diferent.

42. Els serveis no assoliren el grau de qualitat adient.
La productivitat, en no ser incentivada, era baixa.
L’oferta i la qualitat dels béns de consum també.
...
La realitat soviètica no era
el paradís dels treballadors
de la propaganda oficial.
Les necessitats bàsiques
estaven ben cobertes, però
el nivell de vida era molt
inferior al d’occident.

43. Tenia greus problemes
econòmics:
- Grans despeses militars.
- Nombroses ajudes a països
del Tercer Món que es volia
evitar caiguessin sota la
influència americana.
L’URSS s’empobreix.
L’URSS econòmicament era
inviable (finançava Europa de
l’Est, ajudava Cuba...).

44. La victòria soviètica i l’alliberament de països de l’Europa
oriental del nazisme per part de l’URSS provocaren la
creació de democràcies populars en aquests.
El govern passà als
partits comunistes.
Finalment es convertiren
en països satèl·lits de
l’URSS.
Aquesta els mantenia sota
control sense admetre cap
oposició ni dissidència.
I no sense oposició en molts
casos.

45. No tots aquests
països seguien de
bon grat els dictats
de l’URSS...
La desestalinització afectà a les
democràcies populars, algunes de
les quals es revoltaren i intentaren
democratitzar-se.
Hongria, 1956
Txecoslovàquia, 1968
Van ser reprimides amb violència.

46. Les democràcies populars
adoptaren el model econòmic
soviètic amb particularitats.
L’URSS facilità fons pel
desenvolupament
econòmic.
Nivell de vida va créixer, sense assolir els nivells d’occident.
L’URSS i l’Europa de l’Est van
voler crear un bloc econòmic. Així
sorgí el CAME (Consell d’Ajuda
Mútua Econ.) i el COMECON
(Mercat Comú de l’Est).
Als 60 es produí la
màxima expansió
mundial del sistema
socialista.
Expansió en tots els continents,
en diferents fases.
Lligada a les lluites per la
independència de molts països.

47. Àsia. Xina, Corea del Nord, Vietnam, Laos i Cambotja.
Influència a Indonèsia i després a Afganistan.
Àfrica. Angola, Moçambic, Etiòpia i Somàlia
Influència a Algèria, Ghana, Senegal i Sudan.
Amèrica. Cuba.
Donà recolzament a grups
guerrillers comunistes de
Bolívia, Perú, Colòmbia...

48. Durant els anys 70 la situació del
bloc soviètic canvià radicalment.
Crítiques a l’immobilisme polític
i la manca de llibertats, sobretot
per part dels joves.
Descontentament
generalitzat als
països comunistes
Crisi econòmica, deguda a les
grans despeses en l’aparell
militar i la indústria d’armament.
L’oferta de productes de
consum, la innovació i el nivell
de vida es mantenien
estancats.

49. La recessió econòmica mundial de
1973 agreuja la situació:
Crisi conjuntural que
agreuja problemes
estructurals.
-Caiguda comerç mundial redueix les exportacions
-Cauen les importacions de productes bàsics (cereals)
-Dificultats per tornar préstecs a l’exterior (revalorització
dòlar)
- Desavantatge davant el progrés científic i tecnològic
d’occident (anys 80)
El sistema comunista s’està bloquejant.
1986, Aràbia Saudí puja la
producció de petroli. Així el barril
passa de 32 a 12 dòlars el barril.
Provocarà la ruïna
de l’URSS, Iran i
Iraq.

50. Perestroika (reestructuració econòmica).
Glasnost (transparència informativa).
Reformes
internes.
Cal millorar el nivell de vida i evitar el
descontentament social.
Reformes
internacionals.
Cal reduir la
despesa militar.
Perestroika.
Calen reformes si es vol
preservar el sistema.
1985, Gorbatxov nou líder
soviètic. S’inicien les reformes.

51. Calia resoldre tres
problemes bàsics:
- Els desajustos econòmics.
- La manca de participació política.
- Les relacions entre les repúbliques.
A nivell intern:
A nivell econòmic:
Per augmentar la producció (hi havia estancament
en tots els sectors) es donaren incentius personals i
es facilitaren certes formes de mercat lliure.
A nivell polític:
Es fomentà la participació de població fora del partit (hi
havia el monopoli del PCUS).
Es permeté difondre notícies prohibides fins aleshores.
Es lluità contra la corrupció.

52. A nivell territorial. Cal cercar la cohesió de les
repúbliques, nacionalitats molts
diverses.
S’intentà
reestructurar les
relacions entre
elles, elaborant-
se un nou
Tractat de la
Unió.
Els donava més participació i establia una relació més
equilibrada entre elles.

53. Replantejament de la situació.
Es cerca l’entesa amb occident: Converses sobre
reducció d’armament.
Liquidar el control sobre els països satèl·lit, d’Europa de
l’Est.
Posar fi a la presència de
l’exèrcit soviètic.
Dissolució del Pacte de
Varsòvia.
A nivell internacional:
Cal cercar la
distensió per tal de:
- Reduir la despesa militar
- Reduir les aportacions als aliats

54. La garantia de Gorbatxov de no
intervenció, inicià canvis als estats
de l'Europa de l'Est.
Final del domini dels partits comunistes.
Inici d'un procés
reformista.
Governs parlamentaris i democràtics.
Sistema econòmic de propietat privada i de mercat.

55. Polònia. Lloc on s'iniciaren els canvis.
Solidarnośc (sindicat Solidaritat) i el seu
líder, Lech Walesa, forçaren al govern
comunista a fer canvis:
El 1989 convocades eleccions lliures:
Amnistia política.
Existència d’empreses privades.
Legalització del sindicat.
Solidaritat obtingué el 80% dels vots. El nou govern
iniciaren contactes amb països capitalistes.

56. RDA.
Governada pel comunista Erich Honecker, el
qual es resistia a les reformes.
La situació es torna insostenible:
Una part del Partit Comunista
s’enfrontà a Honecker.
- Manifestacions d’oposició constants.
- Milers de ciudans es refugiaven en
ambaixades estrangeres per fugir del
país
Es va prendre la decisió d’obrir el
mur, el 9 de novembre de 1989.
Finalment:

57. Els ciutadans varen poder passar
d’un costat a l’altre.
El 1990 es van fer unes eleccions
lliures, on guanyaren els
conservadors del canceller Helmut
Kohl, que volia la reunificació de les
dues Alemanyes.
Aquesta es feu efectiva el 3 d’octubre de 1990, deixant
d’existir la RDA.

58. Es legalitzaren els partits polítics
independents i els drets d’expressió i
manifestació (gener 1989).
Hongria.
Era el país més occidentalitzat
del bloc comunista.
El 1990 es celebraren les primeres eleccions
lliures des del 1947.
Txecoslovàquia.
1989, protestes massives i
pacífiques per canviar el sistema.
Miklós Németh, president, va afavorir els canvis.
Els líders comunistes pactaren un
procés de reformes amb l’oposició.
Revolució de Vellut.

59. Txecs i eslovacs
pactaren, el 1992,
pacíficament, la seva
separació.
1 de gener de 1993,
sorgiren dos nous països:
Txèquia.
Eslovàquia.
Separació de Vellut.
Václav Havel, lider opositor, va ser nomenat
primer ministre.
Es convocaren eleccions lliures i es
reestructurà el sistema polític.

60. Romania.
El dictador Nicolaie
Ceausescu es
negava a qualsevol
mena de reforma.
Reprimí durament les
manifestacions populars.
Finalment, la insurrecció
popular acabà amb la
seva dictadura.
El dictador, juntament amb la seva
dona Elena va ser jutjat i executat.

61. Bulgària.
El 1989, els dirigents comunistes més
immobilistes, dirigits per Todor Zhivkov
foren destituïts.
El 1991, unes eleccions
lliures donaren lloc a un
nou govern democràtic.
Petar Mladenov
pactà amb
l’oposició:
Així, podem dir que, un cop superada la tutela soviètica, els
països del teló d’acer iniciaren el trànsit vers la democràcia i
el capitalisme (1989-1992).
Com a norma, la pressió popular obligà a un canvi pacífic:
Polònia, RDA, Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària.
Excepcionalment, es produí una transformació violenta:
Romania.

62. Dos casos especials són els d’Albània i Iugoslàvia, règims
socialistes independents de l'URSS.
Albània.
Durant gairebé 40 anys sota el govern
d’Enver Hoxha va establir i va trencar les
relacions amb diversos països socialistes.
A la seva mort, el 1985, pujà al poder
Ramiz Alia, qui pactà la convocatòria
d’eleccions lliures el 1992.
Iugoslàvia. Des de després de la segona guerra
mundial, i fins el 1980, el país va ser
governat per Tito.
Malgrat la diversitat nacional, la seva dictadura
aconseguí mantenir la unitat.

63. El 1980 morí Tito, iniciant-se el
camí cap a la fi del país.
El final del comunisme
coincidí amb marcades
tensions nacionalistes
Guerres de
Iugoslàvia.
1991, Guerra d’Eslovènia.
1991-95, Guerra de Croàcia.
1992-95, Guerra de Bòsnia-Herzegobina.
1996-99, Guerra de Kosovo.
2001, Guerra de Macedònia
Així, Iugoslàvia donà pas a tota
una sèrie de països:
Eslovènia, Bòsnia-Herzegobina,
Croàcia, Kosovo, Macedònia,
Montenegro i Sèrbia.

64. Les polítiques de Gorbatxov
no solucionen la situació.
L'Europa de l'Est s'ensorrava.
La Unió Soviètica patia una
fortíssima crisi:
El pas d'una economia centralitzada a una de mercat
provocà la caiguda de la productivitat i del nivell de vida
del poble.
Les reformes fracassen:
Les demandes nacionalistes
es multipliquen.
Repúbliques Bàltiques,
Armènia, Azarbaidjan,
Ucraïna...
És difícil mantenir unides nacionalitats tan diverses
sense una política centralista i autoritària com hi havia
hagut fins aleshores.

65. L’URSS camina vers la seva
desmembració.
El 1990 es celebren les primeres eleccions lliures.
Elegit president de la Federació Russa
Boris Ieltsin.
Proposava desmantellar ràpidament
tot el sistema comunista.

66. - Els que volien conserva el sistema
(vella guàrdia comunista).
- El que volien fer reformes profundes.
El 1991 M. Gorbatxov proposà un nou
Tractat de la Unió que donés resposta
a les demandes de sobirania de les
diverses repúbliques.
Massa tard.
Enfrontament
interior entre:
Agost de 1991:
Gorbatxov de vacances
lluny de Moscou.
Boris Ieltsin es convertí en l'heroi
de la resistència al cop, el qual
aconseguí aturar.
Intent de cop d'estat dels sectors més
antireformistes del vell PCUS.

67. La idea d'una reforma
dins del socialisme
va ser descartada.
Boris Ieltsin inicià el procés
per fer desaparèixer el
comunisme a Rússia.
Dissolgué el PCUS i confiscà els seus béns.
Les repúbliques d'Ucraïna, Bielorússia, Uzbekistan,
Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània es declararen
independents.
El desembre de 1991 l'URSS va deixar d'existir. Mikhail
Gorbatxov va dimitir.

68. La nova República de Rússia, la més rica, extensa i poblada,
heretà el poder de l'antiga URSS.
L’URSS es fragmentà
en quinze repúbliques
independents.
La República de la Federació
Russa, la més rica, extensa i
poblada, heretà el poder de
l'antiga URSS.