1. UNITAT 3.
ELS RECURSOS DE LA
NATURA

2. ELS RECURSOS NATURALS
Són:
 Mitjans per dur a terme les activitats humanes
 Elements de la natura, utilitzats en brut o transformats
 Valorats = històrics i socials
 Materials i mediambientals
 Distribuïts de manera molt desigual per la superfície de la
Terra (problemes econòmics / tensió geopolítica)
 Consum desigual
= 20% població consumeix el 80% dels recursos

3. Recursos Naturals
Potencialment
Renovables No Renovables
Renovables

4. Renovables
Ús il·limitat
No Renovables
Sense possible regeneració
S’exhaureixen amb l’ús
Potencialment Renovables / Destructibles
Regeneració natural mitjançant un cicle
Capacitat de recàrrega del recurs
La sobreexplotació porta a l'exhauriment

5. PRIMERA MATÈRIA
Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat a ser
transformat per la indústria

6. Recursos Naturals No Renovables
Energètics No Energètics
Combustibles Minerals Minerals Minerals Roques
Fòssils Radioactius Metàl·lics No Metàl·lics Industrials

7. Recursos no renovables energètics
Combustibles Minerals
Fòssils Radioactius

8. Combustibles fòssils
Carbó Gas
Petroli
Natural

9. Recursos no renovables no energètics
Minerals Minerals Roques
Metàl·lics No Metàl·lics Industrials
Pissarra Potassa
Coure
Argila Fosfats
Ferro
Marbre Sofre
Alumini
Sílice Diamants

10. Recursos Naturals
Potencialment Renovables
Energètics No Energètics
Abiòtics Biològics
Edafològics
Biomassa Aigua Potable Biodiversitat
Sòl Fèrtil
Aire Net R. Alimentaris

11. Recursos Renovables
(Tots són energètics)
Aprofitament Aprofitament
directe del Sol Indirecte del Sol
Solar Maremotriu Biomassa
Hidràulica Eòlica
Geotèrmica

13. RECURSOS NO RENOVABLES NO ENERGÈTICS
Principalment són procedents de la
mineria (es troben en jaciments)‫ ‏‬i el
seu repartiment és molt desigual a
nivell mundial.
Cal diferenciar entre reserves
(documentades i explotables, car són
rendibles) i recursos (documentats i no
explotables, car no són rendibles).
Sempre hi ha més recursos que
reserves.
Per aprofitar els recursos minerals cal
una gran despesa, per això
generalment són o bé explotacions
estatals o bé de grans multinacionals.

14. En una explotació minera primer es
dóna l'exploració (prospecció). Es
tracta de localitzar i fer un estudi de
viabilitat. En segon lloc es passa a la
fase d'extracció. Posteriorment la
concentració cerca el material més
aprofitable. Per últim el refinament
converteix el mineral en apte per a la
seva utilització.
Existeix una clara dicotomia (amb
excepcions com EUA i antiga URSS)‫.‏‬
Mentre que la producció es concentra
als països subdesenvolupats, que
exporten car mineria no vol dir
industrialització, el consum es
concentra en els països rics.

15. Cal recordar que els minerals no energètics
són bàsics per a la indústria i la construcció.
Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre
que s’incrementa el d’alumini, coure i nous
materials.
En les darreres dècades s'ha multiplicat el
consum. La gran demanda de recursos
minerals planteja el problema de la
sobreexplotació.
Actualment baixa la demanda de minerals
als països rics (crisi econòmica; reorientació
econòmica (més serveis, baixa indústria
pesant); reciclatge; competència de nous
materials (plàstics); ja pràcticament estan
fetes totes les infraestructures bàsiques).

17. En un futur, augmentarà la demanda
als països en desenvolupament?
Baixarà el consum global de minerals?
S’esgotaran?
Caldria reduir el consum car degraden
el medi (és la raó més destacada). La
mineria és la indústria més bruta i
contaminant. Per això, cal reduir el
consum (desenvolupant nous
materials)‫ ,‏‬cal potenciar el reciclatge i
cal evitar el malbaratament (polítiques
d’estalvi)‫‏‬

18. Els recursos miners a Espanya
Espanya té una gran tradició minera. Ara però, la producció és
pobre. Ha d’importar, la qual cosa genera un greu problema
econòmic, car el valor de les importacions és superior al de les
exportacions. Espanya bàsicament exporta roques industrials
El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han
tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït.
S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines
de ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure
i pirita a Riotinto -Huelva-).
Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal
gemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), sals
potàssiques (Catalunya, Navarra).
Han augmentat els dedicats a les roques industrials, lligades a la
indústria química i a la construcció (granits de Galícia, marbres
d'Almeria o Badajoz...).

21. Els recursos miners a
Catalunya
El sector miner català tradicionalment
ha tingut una escassa importància.
La mineria de carbó és molt reduïda,
destinada a abastir les centrals
tèrmiques properes (Fígols).
Entre els minerals no metàl·lics, la
potassa i la sal gemma han perdut
molt de pes, encara que resten
obertes les mines de Sallent.
En els darrers anys s'ha incrementat la
importància del subsector de les
roques industrials (calcària, àrids,
argila...),

22. ELS RECURSOS NATURALS
POTENCIALMENT RENOVABLES
Els cicles naturals permeten la
seva regeneració (aigua potable,
aire net, sòl fèrtil, biodiversitat...).
L'ús sostenible vol dir explotació
il·limitada.La sobreexplotació
equival al seu esgotament.
Els recursos potencialment
renovables són energètics i no
energètics

23. Recursos potencialment renovables
energètics.
La biomassa és la matèria orgànica
(vegetal o animal) produïda com a
resultat de la fotosíntesi. L'energia de la
biomassa s'aconsegueix cremant o
descomposant matèria orgànica. Així,
la llenya, l'etanol i el metanol fan
possible produir combustible, benzina o
electricitat.
Recursos potencialment renovables
no energètics.
Es divideixen en Abiòtics (aigua potable
i aire net), Edafològics (sòl fèrtil) i
Biològics (Biodiversitat i recursos
alimentaris).

24. L'aigua és fonamental (indispensable) però
en general també és poc valorada. Cal
considerar que es tracta d'un bé escàs car
només un 3% és dolça (80% als pols)‫.‏‬
Actualment, destaquen dos grans
problemes: L'augment del consum i la
contaminació.

25. Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al
segle XVIII. Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix
així:
- Agricultura (65%-70%)
- Indústria (25%)
- Consum domèstic (5%-10%)
- Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística
La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar d’Aral)

26. L'Aigua en Espanya, un recurs escàs
Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que
aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.
Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on
desenvoquen les seves aigües.
A Espanya hi trobem els rius del vessant:
- Cantàbric i gallec
- Atlàntic
- Mediterrani
Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de
règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o
pluges i forts estiatges.

27. Els recursos hídrics
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al
Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del
territori que se'ls ha assignat.
A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són
superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un
marge escàs i són recursos desigualment repartits.
Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:
● Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.
● Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus
orientals, Xúquer i Canàries.
●Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i
Balears.

28. Les demandes d'aigua
Els dos usos de l'aigua més importants són:
● Agrícoles i ramaders
● Urbans i industrials
Usos agrícoles i ramaders
Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per
l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten
el 50% del valor de la producció agrària). La manca d'aigua,
sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció
per bombeig).
Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una
important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs
químics, pesticides i purins.
S'intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint
millores en el reg.

29. Usos urbans i industrials
La indústria necessita aigua per als seus
processos de producció, refrigeració de la
maquinària o per netejar i eliminar residus.
La provisió d'aigua domèstica (o de boca)
és prioritària i ha de ser de bona qualitat
(potable).
De mitjana, es consumeixen uns 200 l al
dia. L'elevat consum i la manca de recursos
fa que algunes localitats pateixen
restriccions en èpoques de sequera.
La urbanització en zones litorals i el boom
turístic agreuja el problema de la manca
d'aigua durant els estius (la màxima
demanda coincideix amb la menor
disponibilitat).

33. Les polítiques hídriques
Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.
Es poden diferenciar: - La política de transvassaments
- La dessalinització d'aigua del mar
- La recuperació dels aqüífers
- Els plans de sanejament dels riu

34. La política de transvasaments
Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant
petits transvasaments.
Els grans transvasaments, que impliquen
portar aigua a llargues distàncies, són
problemàtics:
- Necessiten grans obres i inversions
- Es perd molta aigua per l'evaporació
- Sovint topen amb un gran rebuig social
- Poden tenir conseqüències molt greus
sobre el Medi Ambient
Un clar exemple va ser el polèmic Pla
Hidrològic Nacional.

36. La dessalinització de l'aigua del mar
Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats.
L'aigua obtinguda és de bona qualitat, però el procés resulta
car i consumeix molta energia.
A Espanya funcionen plantes a Canàries i Almeria, i s'estan
construint noves instal·lacions a la costa mediterrània.

37. La recuperació dels aqüífers
Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous,
sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres
mediterrànies.
La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la
dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització.
També cal considerar els desastrosos efectes de la
contaminació.
Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.

38. Els plans de
sanejament dels rius
Els plans de
sanejament dels rius
volen reduir el
deteriorament de la
qualitat de les seves
aigües.
Es vol controlar els
abocament i instal·lar
plantes depuradores
d'aigua.
Aquestes mesures
han permès la
recuperació d'alguns
rius claveguera, com
ara el Besòs.

39. L'Aigua a Catalunya
A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la
població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.
Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La ramaderia i
l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en
una proporció inferior a la resta d'Espanya. En canvi, hi ha
percentualment més demanda urbana i industrial.
Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes.
● La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables,
tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el
consum agrícola i ramader.
● Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que
únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Destaca el consum
industrial i urbà.

41. Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes,
motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca
d'inversions.
La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció
de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les
conques internes:
- Instal·lació de plantes dessalinitzadores
- Recuperació dels aqüífers
- Millora dels sistemes de canalització i rec
- Reutilització de l'aigua regenerada

42. L'ENERGIA
L'energia és la força vital. L'energia s'obté dels recursos energètics,
recursos amb la capacitat de produir energia.
El desenvolupament d’un país es troba lligat a un creixent consum
d’energia. Hi ha una clara correlació entre el creixement de la renda
i la demanda energètica, car l'augment de la demanda i dels
intercanvis genera un increment del consum energètic.
Cada cop consumint més energia, la qual cosa provoca problemes
econòmics i medi ambientals. Igualment, les fonts d'energia són
fonamentals. L'explotació, el control, l'ús i la distribució genera
importants impactes socials i espacials.

43. La producció i distribució de l'energia és bàsica. La distribucció des
del lloc de producció o importanció es fa mitjançant xarxes
elèctriques, oleoductes o gasoductes. Aquesta xarxa s'ha de
mantenir i ha de poder preveure les necessitats futures, com ara
les puntes de demanda en determinades èpoques de l'any.
La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es troba gestionada per
Xarxa Elèctrica d'Espanya. Aquesta connecta els centres de
producció i els punts de distribucció als consumidors. També té
cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior (Espanya importa
electricitat de França i Portugal, mentre que exporta al Marroc i a
Andorra).
Des del Marroc i per sota de l'estret de Gibraltar, procedent
d'Algèria, un gasoducte porta gas fins a Irun (País Basc) i Larrau
(Navarra), on connecta amb la xarxa europea. També connecta
amb Portugal per Badajoz (Extremadura) i Tui (Galícia).
El gas es distribueix dins Espanya amb una important xarxa de
gasoductes, en ampliació.

44. La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que
tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es
connecten amb les refineries (8) i des d'aquestes els productes
refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.

45. Classificació tipus energia
Segons la seva disponibilitat Energies no renovables
Energies renovables
Segons l'impacte ambiental Energies brutes
Energies netes
Energies convencionals
Considerant la disponibilitat i
l'impacte ambiental Energies alternatives

46. Energies Convencionals
Carbó
Combustibles fòssils Petroli
Fisió nuclear Gas natural
Hidràulica
Solar
Energies Alternatives Geotèrmica
Eòlica
Maremotriu
Biomassa
Minihidràulica
Fusió nuclear
Hidrogen
Presenten problemes la hidràulica i la biomassa

47. Energies convencionals

48. Energies convencionals
● Avantatges ● Inconvenients
● Plenament instaurades ● Exhauribles
● Gran poder energètic ● Concentrades
● Tensió geopolítica
● Impacte ambiental

49. COMBUSTIBLES FÒSSILS.
Procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions d'anys a
procesos geològics. Són la base de l'actual civilització occidental.
Malauradament, ocasionen un gran impacte ambiental durant la
seva extracció, transport i utilització (combustió).
CARBÓ.
Hi ha diversos tipus, com torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita.
Va ser la base de la primera revolució industrial. Actualment s'utilitza
en indústria, producció energètica, calefacció… Malauradament,
genera un fort impacte ambiental (danys en l’extracció, la seva
combustió provoca l’efecte hivernacle i la pluja àcida).
Tot i això, amb la crisi energètica augmenta la producció. Hi ha
reserves estimades en uns 1000 anys.

51. El carbó a Espanya
A Espanya la mineria del carbó ha estat molt destacada. Des de fa
unes dècades però, es troba en un procés de reajustament, i s'han
tancat moltes mines.
La qualitat del carbó espanyol és baixa, i el cost de producció
resulta elevat.
La zona més important del producció és l'asturlleonesa (mines de
Langreo, Laviana, Mieres, La Camocha). La zona sud té mines a
Ciudad Real, Còrdova, Badajoz i Sevilla. Hi ha una petita
producció a Catalunya i Aragó.
L'Estat vol mantenir la producció de carbó per raons socials i a fi
de disminuir la taxa de dependència energètica. Malauradament, a
partir del 2010 es reduiran els ajuts europeus a la producció del
carbó, car la seva crema en centrals termoelèctriques és molt
contaminant (CO2, pluja àcida).

52. La mineria de carbó a Catalunya és molt reduïda, destinada
a abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols).

53. PETROLI.
Explotat industrialment des del 1859.
S'obté cru. Després es destil·la i refina
per obtenir derivats sòlids, gasos i
líquids.
Es bàsic per a la societat industrial, car
és el motor energètic i econòmic
mundial (el petroli i el gas natural
aporten 50% de l’energia consumida al
món). Els problemes de
subministrament provoquen crisi
mundial. D'altra banda, a molts països
ocasiona balança de pagamen t
negativa, ja que cal importar-lo.

54. La producció mundial es dóna sobretot a
l'Orient Mitjà, el mar del Nord, Nigèria,
Gabon, Veneçuela, EUA, la F.Russa i el sud-
est asiàtic.
El 2011 l'OPEP representava més del 40% de
la producció mundial I el 80% de les reserves
provades.
El futur a mig termini incert. Es planteja una
important reducció de la producció. D'altra
banda, cal considerar el seu importantíssim
impacte ecològic, car provoca danys amb
l'extracció, el transport (oleoductes i
superpetroliers) i l'ús (combustió)‫.‏‬

56. El petroli a Espanya
Espanya consumeix un gran volum de petroli. Tot i això, no té
reserves importants d'hidrocarburs i la producció de petroli (0,43%)
és insignificant en comparació amb el consum (48,52%).
Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en
quantitats molt modestes.
Darrerament s'estan fent prospeccions en les costes tarragonines,
valencianes i en la zona pirinenca.
Les importacions arriben sobretot d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia.
Actualment es vol diversificar aquesta procedència. Igualment, es
vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha
9 refineries per fabricar combustibles).

58. GAS NATURAL
És el combustible fòssil que presenta un
menor impacte ambiental. Està format per
butà, età, propà i metà.
És utilitzat a partir de la liqüefacció en la
indústria, la producció elèctrica I el
consum domèstic.
Transportat a partir de gasoductes
Darrerament hi ha més consum (més
producció). És una alternativa al petroli?
Es troba més disseminat arreu del món, té
un alt poder energètic i és més net
(centrals de cicle combinat).

59. Producció mundial de gas natural (2007)‫‏‬

60. El gas natural a Espanya
És una font d'energia d'importància creixent a Espanya, ja que és el
combustible fòssil més net. La demanda domèstica i industrial, així
com la seva utilització per la producció energètica, s'ha incrementat
considerablement en els darrers anys.
Espanya té reserves a Osca
i al mar al Golf de Cadis i
Biscaia, però per al
proveïment depèn totalment
de l'exterior. El nostre
principal proveïdor és
Algèria, d'on arriba el
principal gasoducte.

61. LA FISIÓ NUCLEAR
(MINERALS RADIACTIUS. URANI)
Gràcies a la fissió nuclear es dóna la
producció d’energia en centrals
nuclears.‫‏‬
Produeix un gran volum d'energia, a
un preu relativament baix, i sense
emetre CO2.
L'urani és el combustible, tot i que s'ha d'enriquir. És un procés car
que demana un gran desenvolupament tecnològic. Els grans
productors mundials d'urani són Austràlia, Canadà i la Federació
Russa. Espanya compta amb mineral d'urani, tot i que el seu
enriquiment s'ha de fer a França.

62. Els problemes que planteja l'energia nuclear són diversos:
Accidents, Residus, Oposició social, Despesa (extracció,
enriquiment, construcció central (50 anys de vida mitjana),
tractament residus, desmantellament instal·lacions...).
Ara la UE proposa incentivar energia nuclear coma a alternativa al
petroli (producció pròpia).
Per aconseguir centrals
nuclears més eficients i
segures, s'està
desenvolupant el projecte
ITER (Rússia, Japó ,
Canadà i UE)‫ .‏‬Tot i això, hi
ha un debat molt important
(accident de Txernòbil,
Fukujima).

64. L'energia nuclear a Espanya i
Catalunya.
Una important part de l'energia produïda
a Espanya la proporcionen els 9 reactors
distribuïts en 7 centrals nuclears.
A Catalunya existeixen 2 centrals amb 3
reactors (Ascó I i II / Vandellós II,
Tarragona), que produeixen una part
destacada de l'energia produïda a
Catalunya.
La xarxa nuclear espanyola és obsoleta,
i a més hi ha una moratòria nuclear. Es
planteja el seu desmantellament
(Garoña, Burgos), tot i que també hi ha
veus que defensen la construcció de
noves centrals.

66. L'ENERGIA HIDRÀULICA
Es tracta d'aprofitar la força de
l'aigua per a la producció
d'electricitat.
No emet gasos contaminants i
l'aigua es pot utilitzar per a altres
finalitats.
Per contra, provoca un fort impacte
ambiental (inunda zones de
muntanya).
A nivell mundial. Produeix una part important de l'energia elèctrica
(Noruega, Xina -projecte de les Tres Gorges-).

67. L'aigua com a recurs energètic a Espanya
A Espanya hi ha nombroses centrals hidroelèctriques, que generen
una gran quantitat d'energia “neta” (7,30%). A més, els
embassaments permeten emmagatzemar aigua i regular els
cabals dels rius.
El problema de les centrals hidroelèctriques és el seu elevat cost,
les dificultats de la seva construcció, i l'impacte social i natural que
generen. Igualment tenim el problema de les sequeres.
D'altra banda, l'augment de la demanda hídrica agrícola i
ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna
sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu.
En tot cas, l'elevada explotació hidrològica dels rius espanyols no
permet pensar a ampliar aquest recurs energètic.
A Catalunya, l'energia hidroelèctrica aprofita els cursos de la
Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, l'Ebre i el Ter.

69. Energies alternatives

70. Energies Alternatives
● Avantatges ● Inconvenients
● Inesgotables (provenen del sol) ● En procés de
● Distribució arreu del món desenvolupament
tècnic
● Disminueixen grau de
dependència energètica
● Escàs poder energètic
● Sense impacte ambiental (ni
● Producció irregular
gasos contaminants ni residus
perillosos)
● Fomenten equilibri territorial
La crisi del petroli augmentarà l’explotació de les renovables?
Les energies alternatives, són el futur?

71. Energies Alternatives
a Espanya i Catalunya
Grans avantatges:
- Són autòctones (eviten dependència externa)
- Permeten desenvolupar tecnologia pròpia
- Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len a zones rurals)
Espanya és líder mundial en energies renovables (sobretot solar i
eòlica)
- 2009, el 20'5% de l'electricitat generada per renovables
- 2009, 200.000 persones treballen en el sector
- Gran desenvolupament I+D
- Multitud de projectes per augmentar la producció
- El govern incentiva (subvencions) el seu desenvolupament

72. A Espanya, inicialment les renovables es desenvoluparen poc,
sobretot per que el petroli tenia uns preus baixos i per la manca
d'investigació.
Actualment es vol potenciar aquesta mena de recursos per
augmentar l'autoproveïment. Tot i això, la seva aportació és encara
molt discreta.
A Espanya existeix el PER (Pla d'Energies Renovables), que vol
aconseguir que el 30,3% de l'energia elèctrica consumida a
Espanya provingui de fonts netes.
A Catalunya les energies renovables també es troben en expansió,
tot i que encara la seva aportació és modesta.

74. Es basa en l'aprofitament directe
del sol (energia solar). Pot ser ‫‏‬solar Energia solar
tèrmica (destaca projecte torre
central, Sevilla) o solar fotovoltàica.
Es troba en expansió, tot i que de
moment és massa cara. El potencial
espanyol és el més alt d'Europa.
Tot i això, encara hi ha poques
instal·lacions (destaquen les
d'Almeria -central solar de
Tabernas- Huelva i Tenerife).

75. Energia minihidràulica i
hidràulica reversible
Embassament A
Aprofita la força de l'aigua per
aconseguir electricitat.
Minimitza l'impacte ambiental
aprofitant al màxim l'aigua o
realitzant embassament més petits
Embassament B

76. Aprofita la força del vent per
Energia eòlica aconseguir electricitat mitjançant
aerogeneradors.
Ara també s'instal·la al mar.
Espanya és el segon país del món en
producció eòlica, darrera Alemanya.
Hi ha camps eòlics escampats
pràcticament per tota Espanya.
L'energia eòlica és la que presenta a
Espanya un desenvolupament més
accelerat. S'està desenvolupant una
important activitat industrial de la qual
Espanya és un dels màxims
productors mundials.

77. Diversos factors afavoreixen el sector eòlic a Espanya:
- L'existència d'un gran potencial eòlic.
- La normativa legal favorable.
- L'interès del sector industrial.
- L'existència de tecnologia i indústria pròpies, amb una important
capacitat de millora.
- El recolzament dels governs autonòmics.
L'energia eòlica no emet gasos contaminants, pot ser compatible a
l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones àrides o en les
aigües marines properes a la costa.
El problema és la variabilitat del vent i l'impacte visual negatiu, a
banda de l'impacte sobre els ocells.

78. Energia
maremotriu
Aprofita la força del mar (onades,
corrents marins) o les diferències de
temperatura del mateix per aconseguir
electricitat.
Aprofita l'escalfor interna de la Terra per
Energia obtenir aigua calenta,
directament o per a la generació
utilitzada
geotèrmica d'electricitat.
Destaca el cas d'Islàndia

79. A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari.
En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixa
temperatura, utilitzats per a calefacció i subministrament
d'aigua calenta (balnearis) o per l'ús domèstic o la calefacció
d'hivernacles.

80. Energia La biomassa és la matèria orgànica
(vegetal o animal) produïda com a
biomassa resultat de la fotosíntesi. L'energia de la
biomassa s'aconsegueix cremant o
descomposant matèria orgànica. Així, la
llenya, l'etanol i el metanol fan possible
produir combustible, benzina o
electricitat.
La producció energètica en base a la
biomassa es troba en un procés
d'expansió a tota Espanya.

81. En fase d'estudi i desenvolupament. Fussió
Pot produir una gran quantitat d'energia sense
riscos ni impacte ambiental. Nuclear
La pila d'hidrogen es considera part
Hidrogen
important del futur energètic mundial.
Les piles de combustible proporcionen
electricitat, calor i aigua destil·lada.
El problema és aconseguir el combustible.

83. La producció mundial d'energia

84. Producció energètica en el món (2008)
75%: Combustibles fòssils
12%: Combustió de fusta
6%: Energia hidràulica
5%: Energia nuclear
2%: Altres
Actualment es dóna un gran consum d’energia i de tota mena de
primeres matèries. El sistema de l'actual desenvolupament
econòmic ho necessita. Tot i que cada cop hi ha més consum
d’energia en el món desenvolupat, en un futur proper augmentarà
més el consum al Tercer Món.
Aleshores, és aquest un futur sostenible?

85. El Consell Mundial de l'energia
(CME) destaca la importància
dels combustibles fòssils. El seu
consum es generalitzà amb la
Revolució Industrial (sobretot al
segle XX, segle del petroli).
Actualment proporcionen el
75% de l'energia del món, el
90% dels països rics. La
previsió és que en 20 anys el
seu consum es duplicarà
(augment de la demanda de la
Xina i l'Índia).
Els combustibles fòssils són la base de la nostra civilització
industrial:
- Base sistema agrícola (combustible, adobs, pesticides)
- Base forma de vida urbana (mobilitat)
- Base sistema de transport (fàcil i flexible)
- Base xarxa elèctrica (sistema nerviós central)

86. LA SITUACIÓ ENERGÈTICA ESPANYOLA
Producció energètica espanyola (2008)
52,2%: Petrol
15,2%: Carbó
13%: Energia nuclear
12,8%: Gas natural
6,5%: Renovables (inclou la hidràulica)
Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics. No té
fonts d'energia suficient: és un país dependent des del punt de
vista energètic. La taxa de dependència energètica es troba al
voltant del 80%. El 2007 només produí el 18,58% de l'energia
consumida.
El grau d'autoabastiment espanyol és molt baix. La demanda
supera la producció pròpia, i cal importar recursos energètics. Hi
ha una gran taxa de dependència energètica. Això provoca una
important despesa econòmica.

88. El creixement econòmic i l'augment de la riquesa i el benestar de
la població ha incrementat el consum energètic.
La producció energètica espanyola està totalment estancada. La
producció de petroli i gas baixa, la de carbó també, i la de nuclear i
hidràulica es troba estancada.
Això genera problemes econòmics, ambientals i geopolítics.
Els PEN (plans energètics nacionals) volen:
● Reduir la dependència del petroli i diversificar les fonts
d'abastament
● Augmentar la importància del gas natural
● Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica
● Potenciar les energies renovables.
● Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren)

89. El futur energètic mundial
Els experts (J.Rifkin, L'economia de l'hidrogen)
consideren que s’aproximen canvis. Ens
trobem en la fi de l’era dels combustibles
fòssils?. Cal considerar diversos factors, com
ara el límit dels recursos, les qüestions
geopolítiquesi les qüestions ambientals.
J.Rifkin
Peak Oil

90. Els límits dels combustibles fòssils
Són recursos no renovables
(s'exhauriran). Encara hi ha carbó i gas
(sobretot ex-URSS)‫ .‏‬Hi ha però risc de
quedar-nos sense petroli barat (cada
cop hi ha més demanda, sobretot de
països emergents com Xina, Índia ...).
Mentre que augmenta la demanda es
preveu que baixarà la producció. Estem
avocats a una crisi energètica
permanent? A una gran pujada de
preus?.
Quan s’arribarà al límit (peak oil)?
Segurament entre 2020-2030?.
A partir d’aquell moment sempre hi
haurà més demanda que oferta.

91. Qüestions
geopolítiques
Occident importa, la qual cosa el fa vulnerable (crisi 1973).‫ ‏‬Té
una gran dependència energètica, car té poca producció i
reserves.
L'Orient Mitjà (sobretot el Golf Pèrsic) concentra 2/3 de les
reserves del món (per 100 anys?). És el Graner Energètic del
Món. Destaquen Iraq, Iran, Kuwait i Aràbia Saudita. Per això
tenen un gran valor estratègic (guerres d’Iraq)‫ .‏‬Hi ha però un
greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).

92. Problemes ambientals
L'extracció, el transport i l'ús
(crema) dels combustibles fòssils
té importants efectes acumulatius.
L'impacte no és només local,
també és global (canvi climàtic)
Per tot plegat, cal canviar l’actual sistema i crear un nou sistema
energètic. Com hauria de ser el nou sistema?
- Potenciar l’estalvi energètic
- Potenciar altres energies (alternatives)‫‏‬
- Impulsar normatives globals
- Crear un sistema de menor tamany
- Crear un sistema descentralitzat
- Crear un sistema sostenible (respectuós amb el medi i que
millori el nivell de vida de la població -Tercer Món-).‫‏‬

93. De moment, molts països tenen grans dificultats per canviar
l'actual model energètic.
El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts. Entre
aquestes, és molt provable que destaqui la importància de
l’hidrogen (piles de combustible).