1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 5: EL SECTOR PRIMARI
2. L'activitat econòmica es
divideix en tres sectors.
El primari engloba l'agricultura
ramaderia, pesca i silvicultura.
El secundari les activitats extractives,
la construcció i la indústria)
El terciari els serveis i intercanvis.
Les activitats primàries, obtenen els productes de la
natura sense transformar-los.
S'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat forestal i
pesca (no s’inclou la mineria, car es considera una
indústria extractiva).
El sector primari.
La base del sector correspon a l'agricultura i la
ramaderia.
3. Espai agrari Territori on es desenvolupen l'agricultura,
ramaderia i l'explotació forestal.
Depèn de factors naturals (clima, relleu i tipus de
sòl) i antròpics (característiques culturals, situació
demogràfica i grau de desenvolupament.
11% de la superfície terrestre
apta per al conreu i d’aquesta
un 23% són pastures.
Aquestes terres formen la SAU
(Superfície Agrària Útil).
Varia molt segons els continents
Explotació
agropecuària
Conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la
producció agrícola, ramadera o forestal, que formen
part d’una mateixa unitat econòmica o propietat.
Parcel·la Divisió del terreny agrícola, pertanyent a un o més
propietaris.
Producció
agrària
Suma de la producció agrícola, ramadera i forestal.
4. Per analitzar l’espai
agrari cal considerar:
- Les formes d’utilització del sòl
- Les parcel·les
- La propietat de la terra.
Formes
d’utilització del sòl
Cal distingir
entre
Terres conreades
Terres no conreades
(dedicades a la silvicultura
o pastures).Terres conreades
Diverses
classificacions
- Pel tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris
- Per la varietat de conreu: monocultura / policultura
- Pel rendiment del conreu: intensiva / extensiva
- Pel sistema de conreu: secà / regadiu
5. Monoconreu
.
Policonreu
.
L'espai agrari s'especialitza
en el conreu d'un sol
producte. A la llarga,
desgasta els nutrients i
erosiona els sòls.
L'espai agrari es divideix en
múltiples parcel·les, on es
conreen diverses espècies.
Es dóna sobretot, en
l’agricultura mecanitzada i
dirigida al mercat.
És propi de les zones poc
desenvolupades i es dirigeix a
l’autoconsum.
També es dóna en les zones
d’horta als països desenvolupats.
6. L'agricultura intensiva és aquella que produeix grans quantitats
de productes de forma contínua i en espais reduïts.
De baixa productivitat: utilitza molta
mà d’obra, obté relativament poc
producte i benefici; n’hi ha poca
inversió en tecnologia.
D’alta productivitat: es caracteritza
perquè augmenta la productivitat, no
utilitza el guaret per reposar la terra,
utilitza reg, adobs i productes químics
(fertilitzants, plaguicides...), i
requereix moltes inversions, energia i
maquinària. És molt costosa però
proporciona grans rendiments.
7. L'agricultura extensiva és aquella que es practica en regions
amb baixa densitat de població i disposa de grans espais per
cultivar. Els rendiments per ha són inferiors al de l’agricultura
intensiva.
De baixa productivitat: poca
inversió, poca tecnologia, molta mà
d’obra, guaret inevitable,
rendiments baixos.
D’alta productivitat: poca mà
d’obra, molta inversió, elevada
tecnologia (maquinària), elevada
producció, rendiments mitjans.
8. En l'agricultura de regadiu
els conreus són regats per
l'home.
En l'agricultura de secà els
conreus es reguen de
manera natural.
- Segons la grandària: latifundis i minifundis
- Segons la forma: regulars i irregulars
- Segons els límits: openfield, bocage i feixes
L’espai agrari
es divideix en
parcel·les.
Què considerem latifundi o minifundi varia segons les
circumstàncies i la productivitat de la terra.
Una possible
classificació podria
ser:
- Minifundi menys de 10 hectàrees.
- Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
- Latifundi més de 100 hectàrees.
9. Bocage: paisatge agrari i rural, també
anomenat de camps tancats (enclousures),
caracteritzat per la presència de tanques que
delimiten les parcel·les d’escassa extensió, i
per un hàbitat dispers, en cases de camp
aïllades o petits aldees. Es relaciona amb
zones de muntanya i humides.
Openfield: paisatge agrari (de camps
oberts), caracteritzat per llargues parcel·les
independents (de diferents propietaris) que
no es separen amb tanques, i per l’hàbitat
rural concentrat en pobles. A Espanya és
típic dels secans de l’interior peninsular.
Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es
troben esglaonades en un pendent.
10. Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra.
Directa, el pagès
és el propietari de
la terra.
Indirecta, el pagès no és el propietari de
la terra.
- Parceria. El propietari cedeix la terra
a canvi d’una part de la collita.
- Arrendament. El propietari cedeix la
terra a canvi d’un lloguer.
- Jornaler. Treballador del camp sense
terra que es lloga i cobra per jornada
treballada.
També tenim les
Terres Comunals:
són terres com els
boscos, els prats
que pertanyen a la
comunitat.
11. L'hàbitat rural fa referència al
conjunt d’habitatges i edificis
annexes (estables, magatzems)
que es donen en un entorn rural
(poble).
A Espanya es considera
hàbitat rural quan la
població no supera els
2000 habitants.
- Hàbitat concentrat. La població s’grupa en
localitats (pobles). És típic de les zones seques
on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.
- Hàbitat dispers. La població viu dispersa en
nuclis molt petits o cases aïllades. És típic de
les zones amb aigua.
La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que
treballi en el sector secundari o terciari.
La població agrària és aquella que treballa en el sector primari.
12. Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologia
emprada en la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura o
paisatges agrícoles.
Agricultura de
subsistència o
d’autoconsum.
Explotacions que produeixen
just el necessari per viure
sense aconseguir excedents.
Característiques:
Policonreu, manca de
mecanització, abundant
mà d’obra i ús de
tècniques antigues de
cultiu, i la manca de
comercialització dels
productes generats.
13. Agricultura científica, mecanitzada,
especulativa o de mercat. Perfectament
inserida en el mercat capitalista.
Agricultura d'alta
rendibilitat i
productivitat. Poca mà
d'obra, ús intensiu de
plaguicides, pesticides,
adobs, maquinària,
selecció d'espècies....
Per abaratir costos.
Gran
necessitat de
capital i
mentalitat
empresarial.
Elevat nivell
d'especialització.
Productes molt cotitzats.
Cada cop es generen
espais més uniformes
car es fomenta una
especialització
productiva regional.
Producció industrialitzada, per aconseguir
el màxim excedent de la qualitat adequada
per satisfer el mercat al que va dirigit.
Ràpida comercialització dels productes obtinguts.
Agricultura de
mercat (científica,
d’especulació,
mecanitzada)
14.
15. Estan orientades al mercat, on l’objectiu
es aconseguir el màxim benefici al mínim
cost possible. Això provoca molta
dependència amb el mercat i les seves
fluctuacions.
Situades a països tropicals poc
desenvolupats (zona costanera d’Àfrica;
Amèrica central i del sud, punts aïllats
d’Índia i Indoxina).
Explotació agrícola de
productes difícils de
conrear al primer món.
Predomini de grans
propietats i del
Monocultiu (cafè, te,
cacau, fruita, tabac).
Tecnologia agrària avançada (importants
inversions) o molta mà d’obra (jornalers
amb salaris baixos).
Problemes econòmics,
ecològics i socials.
Les plantacions.
16. Podem diferenciar una ramaderia
tradicional, de subsistència, i una
ramaderia comercial.
Acostuma a ser un complement de
l'agricultura, car el bestiar proporciona
força de treball i adobs, quan pasturen en
les terres en guaret.
Els ramats proporcionen llet, carn i pells
o llana.
Es practica en zones intertropicals, així
com en algunes zones monsòniques i
mediterrànies.
Només en zones molt seques -on
l'agricultura és pràcticament impossible-
es practica una ramaderia de
subsistència, pròpia de pastors nòmades.
Les activitats ramaderes.
Ramaderia tradicional.
17. La ramaderia intensiva es practica en explotacions
molt especialitzades, aconseguint-se molts exemplars
en un espai molt reduït (els animals romanen
estabulats o semi-estabulats).
S’empra la selecció artificial d’espècies i l’alimentació a base de
pinsos per a l’engreixament.
Es regeix per les lleis de la producció industrial i l’obtenció del
màxim benefici.
Acostuma a ser bovina, porquina o aviram.
Ramaderia comercial o de mercat.
La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de molts
terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre d'exemplars
(vedells, ovelles).
Necessita poca mà d'obra i, de vegades,
un gran capital.
18. Des dels 1950’s, però sobretot a partir dels anys
60. Consisteix en un gran augment producció
d’aliments: blat, blat de moro, arròs, patata, carn,
làctics ... Podria alimentar correctament tota la
població humana.
“Revolució
verda”
Noves varietats de conreus -modificació de
llavors (arròs, blat de moro, ordi), millores
químiques (fertilitzants, pesticides), més
mecanització...
En un futur el creixement de la
producció es mantindrà, encara que a
un ritme més lent. Això significa que
podria produir prou menjar per
alimentar l’increment demogràfic.
L’explotació agropecuària: Present i futur.
19. Aquesta agricultura
“moderna” també
planteja problemes
Genera un important
impacte ambiental
- Erosió del sòl
- Salinització i anegació de sòls irrigats
- Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides
- Esgotament dels aqüífers / salinització
- Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més
vulnerable a plagues; s’eliminen algunes plantes)
- Desforestació
- Consum de combustibles fòssils (provoca l'emissió de
gasos d’efecte hivernacle i augmenta la contaminació).
- Enginyeria genètica (transgènics) i biotecnologia.
És
sostenible?
20. Per això es plantegen
alternatives
Agricultura ecològica
També coneguda com a sostenible,
orgànica o biològica.
És aquella que aprofita de forma
racional i equilibrada els recursos
naturals per a produir, sense utilitzar
productes químics ni transgènics, amb
la fi de conservar la fertilitat de la terra i
respectar el medi ambient.
21. La UE és un territori desenvolupat,
amb un percentatge d’ocupació en
el sector primari baix (4%).
Existeixen
però grans
diferències.
Alguns països tenen una ocupació molt per sota
de la mitjana (R.Unit).
Altres presenten una ocupació molt per sobre de
la mitjana (Grècia, Polònia, Romania...).
Participa d'un
percentatge reduït
en el conjunt de
l'economia (al
voltant del 5% PIB).
Tot i això, rep
una part molt
significativa del
pressupost de
la UE
És un sector
estratègic.
Activitats agrícoles a la UE.
En general, parlem d'un sector modern, on conviuen explotacions
familiars (minifundis), explotacions intensives i especialitzades,
amb grans latifundis.
22. Aportació % dels països al
PIB total del primari UE.
Importància del sector
primari en l’ocupació.
23. Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE.
Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera,
fruiters i fruites i hortalisses fresques. Ara en expansió a altres
zones (hivernacles). Per exemple, Itàlia o Espanya.
Països del centre d'Europa, amb grans planes dedicades al
conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus
industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó,
bleda-rave sucrera...).
Cultius industrials: productes agrícoles que requereixen
una transformació industrial prèvia al seu consum, i que
es destinen a obtenir productes d’ús no necessàriament
alimentari, com el gira-sol, la remolatxa, el cotó i el tabac.
Països atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de
farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes
zones, com els PPBB i Bèlgica, abunden patates i flors.
24. En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aporta
una gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, aviram i porc).
Ha augmentat molt la ramaderia de cicle curt (porquí i
aviram). Es tracta de criar el més ràpidament possible els
animals per a la seva venda.
Destaca l'important
paper de la ramaderia.
Augment del
nivell de riquesa.
25. És un sistema de gestió de les explotacions
ramaderes destinat a obtenir productes pecuaris, mitjançant
un contracte entre dues parts:
Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitat
el descens mà d’obra i l'augment de la producció i la productivitat.
Com a exemple, tenim els contractes d’integració ramadera:
L'integrador, habitualment una empresa agroindustrial
(fabricant de pinsos, indústria càrnia), que proporciona
els animals, els aliments (pinso) i altres mitjans de
producció o serveis.
L'integrat, habitualment un ramader individual, que
aporta la feina necessària per a la cura i el
manteniment del bestiar així com les instal·lacions
(granja, finca) i la resta de béns i serveis necessaris.
26. Des de 1962 existeix la
PAC: Política Agrícola
Comunitària de la UE.
Conjunt de normes comuns en
matèria agrícola dels països de
la UE.
Els objectius de la PAC són:
- Reduir els preus agraris per millorar la competitivitat
- Fomentar el desenvolupament rural
- Fer una agricultura més ecològica
- Garantir la seguretat i qualitat dels aliments per als
consumidors europeus.
El 1992 s'introduïren els
ajuts directes al productor.
27. Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els
ingressos productors (agricultors i ramaders).
Actualment el FEOGA s'ha sustituït pel Fons
Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons Europeu
Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
L'any 2004
s'incorporaren 10
nous estats, amb
rendes agràries
més baixes.
Es van reduir les ajudes
que rebien països més
desenvolupats com ara
Espanya.
Continuen les polítiques
per incentivar la
modernització del sector,
incentivant el respecte per
el medi ambient.
Es promou la jubilació anticipada
d’agricultors, els mètodes de
producció respectuosos amb el
medi ambient, i la introducció de
mesures de protecció de l'entorn i
reforestació...
28. Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes:
- Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció.
La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats
fixes de producte a uns preus mínims.
- Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de
la producció. Es posen aranzels. Provoca dumping.
- Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials
(subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir
preus competitius.
Es planteja treure aranzels als productes agrícoles
extra-UE. S’haurà de fer front a la competència de les
importacions d'altres països.
Amb la modernització del sector la qüestió és
equilibrar l’oferta i la demanda.
Problema dels
excedents.
Es vol la racionalització dels excedents
agraris (llet, cereals, carn de boví..).
S’establiren quotes
de producció.
29. El 1900, el 70% mà d’obra
treballava al primari.
S'ha produït una claríssima pèrdua
d'importància del sector, pel que fa
a la mà d'obra i a l'aportació al PIB.
Activitats agrícoles a Espanya. Evolució població ocupada
en el primari (% sobre el
total ocupat). Elaboració
pròpia. Dades Idescat.
Espanya Catalunya
2001 6,4 2,5
2002 5,9 2,5
2003 5,6 2,5
2004 5,4 2,3
2005 5,2 2,4
2006 4,7 2,6
2007 4,4 2,2
2008 4 1,7
2009 4,1 1,8
2010 4,1 2,1
2011 4,1 1,8
2012 4,1 1,8
2013 4,2 1,8
2014 4,2 1,5
2015 4,1 1,5
2016 4,2 1,6
Desagrarització: Gradual pèrdua de
importància del sector primari en el PIB i
l'ocupació d'un país.
Es dóna amb la industrialització i la
terciarització, ja que aquests sectors tenen
un major valor afegit i generen més
ocupació.
És un procés associat a l'economia
postindustrial, a les anomenades societats
del benestar.
30. Cal destacar però la seva
importància estratègica i que
encara es troba per sobre de la
mitjana de la UE.
Produeix més del 12% de tot
el valor del primari de la UE.
Ocupació.Aportació al PIB.
31. Al llarg del segle XX s'ha donat
un important èxode rural.
Despoblament i envelliment.
Paral·lelament però, s'ha produït
un augment espectacular
producció (millores tècniques,
modernització).
Incentivat políticament:
Concentració parcel·lària,
Increment dels regadius,
l'aplicació de la PAC...
A Espanya hi predominen
les petites i mitjanes
explotacions agràries.
Són explotacions familiars,
treballades per la família, potser
amb la col·laboració d'un reduït
grup de treballadors assalariats.
Sovint els assalariats només es
demanden en moments puntuals
com a treballadors eventuals
Pe: dones immigrants
contractades en origen.
32. Cada cop és més freqüent en la petita
propietat el treball a temps parcial (buscant
un segon sou en un altre feina) o que només
hi treballi el cap de família (la resta busca
altres ocupacions).
Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament
i la parceria i un increment de la gestió directa.
Disminueix el
nombre total
d’explotacions,
que es fan més
grans.
33. A Espanya la majoria
d'explotacions no superen les 5
ha (51%), però només ocupen
poc més del 5% de la
superfície agrària.
Per contra, les explotacions
més grans de 100 ha són
només el 5,46%, però
representen el 56,65% de la
superfície agrària.
Dades INE (2013).
34. Els latifundis, predominen
a Castella-La Manxa,
Extremadura i Andalusia.
Important procés de
mecanització i modernització,
augmentant collites i beneficis.
Els minifundis
(menys de 10 ha),
en regressió,
predominen a la
meitat nord i als dos
arxipèlags.
- Abandonament de l'autoconsum
- La mecanització resulta dificultosa (no
es pot ampliar molt la producció i la
productivitat)
- Increment dels preus dels productes
industrials d'ús agrícola. La petita
explotació només és rendible si es tracta
d'una agricultura intensiva o molt
científica.
Les explotacions
mitjanes (unes 30
ha) han augmentat.
La UE les incentiva, fomentant una
agricultura intensiva que vol
aconseguir productes de bona qualitat.
35. Espanya la superfície dedicada a la producció agropecuària és de
50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU (terres de conreu i pastures)
ocupaven 24,5 M de ha.
Darrerament han disminuït les terres de conreu i han
augmentat les dedicades a pastures i a boscos.
La major part de la
terra conreada és de
secà (78%). El regadiu
només ocupa el 22%
(Espanya seca /
humida).
Els regadius es troben
en expansió, i això
planteja el problema de
l'aigua.
36. Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització.
Ha augmentat la
maquinària, així com la
utilització d'adobs,
fertilitzants i pesticides.
S’ha multiplicat la
indústria agroalimentària.
Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són
inferior als dels PPBB, R. Unit, França ...
Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més
capitalista). Encara hi ha moltes explotacions familiars,
més del 90%, amb poca capacitat inversora.
37. Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl):
Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia,
més moderna (destaca la producció làctia).
Al sud / llevant destaca la trilogia mediterrània i els
productes hortícoles -arbrers fruiters, productes de l'horta
(primerencs, molts dedicats a l'exportació)-.
Al centre destaca la trilogia mediterrània (cereals, vinyes i
oliveres) i la ramaderia ovina.
Entre els conreus de secà
destaquen l'ordi, el blat,
l'olivera, els ametllers i la vinya.
Entre els conreus de regadiu
trobem el gira-sol, el lli, la soja i
els farratges.
Gran varietat de productes hortícoles a l'aire lliure i en hivernacles,
trobem arbres fruiters (taronja, mandarina, llimona, aranja,
presseguer, albercoquer, pruneres, pomeres i pereres).
38. La producció ramadera espanyola es troba en
expansió. Aporta al voltant d'un 40% de la
producció final agrària
L'augment del nivell de vida comporta un augment del consum de
carn (avicultura, oví, porcí i boví), productes làctics i ous.
La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar,
mecanització de processos i elevades concentracions d'animals,
s'ha imposat com a model majoritari.
El sector ramader més important és el porcí (Espanya és el quart
productor mundial i un gran exportador).
El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn i
llet, tot i les limitacions de la UE per excés de producció.
La ramaderia espanyola es troba molt vinculada a
la indústria càrnia i làctia.
39. El sector avícola (sobretot
carn de pollastre i ous)
també s'ha modernitzat i
ha augmentat la seva
producció.
El bestiar oví i cabrí ara
es troba estancat.
Distribució del cens ranader per especies, 2015 (dades INE).
Boví Oví Caprí Porquí
Espanya 6.233.855 15.431.804 2.704.229 26.983.205
42. Les exportacions espanyoles es centren en les fruites, llegums,
hortalisses, olis, begudes (destaquen els vins), conserves
vegetals...
Balança comercial agropecuària, 2015 (Ministeri d’economia).
43. Les importacions espanyoles es concentren en productes
ramaders (sobretot carn i animals vius, també llet) blat i begudes.
Balança comercial agropecuària, 2015 (Ministeri d’economia).
44. Una Denominació d'Origen (DO) és una
indicació geogràfica que garanteix l'origen i
la qualitat d’un producte agrari, elaborat
sota unes condicions regulades.
Des del govern es vol impulsar la
producció de productes de
qualitat:
Impulsa
les DO.
Es busca atorgar al producte
valor afegit.
45. En un futur
es plantegen
els reptes:
Incorporar-se a les xarxes internacionals de
comerç i distribució d’aliments.
Incorporar-se plenament a la indústria
moderna (agroindústria).
L'agroindústria representa el 80% producció
agrària / pesquera i elabora ¾ producció
agrària / pesquera.
A nivell mundial, l'agroindústria es troba controlada per empreses
multinacionals d'elevada productivitat, que acostumen a oferir
productes cada cop més elavorats.
La indústria agroalimentària ocupa ja més del 14% de
la població activa, i és molt destacada tant per
població ocupada com per valor econòmic.
Representa un 20% de les exportacions
espanyoles i un 10% de les importacions.
46. L'agroindustria comprèn la producció, industrialització i
comercialització de productes agropecuaris, forestals i altres
recursos naturals biològics. Implica l'agregació de valor a
productes de la indústria agropecuària, la silvicultura i la pesca.
La branca alimentària s'encarrega de la
transformació dels productes, en productes
d'elaboració per al consum alimentari.
La branca no-alimentària és l'encarregada de la
part de transformació d'aquests productes que
serveixen com a matèries primeres, utilitzant els
seus recursos naturals per realitzar diferents
productes industrials.
La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau
de desenvolupament de l'agroindústria (una part important dels
productes consumits són transfomats per l'agroindústria).
47. Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les
condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).
Els paisatges agraris
espanyols s'agrupen
en cinc tipus:
- Atlàntic
- Mediterrani
- D’interior
- De muntanya
- De Canàries
Paisatges agraris a Espanya.
48. Del nord de la Península, amb un
relleu força accidental.
El clima és oceànic plujós, amb temperatures
suaus. Hi ha prats i boscos caducifolis.
L'agricultura ocupa poca extensió, i el policonreu
d'autoconsum es troba en clara regressió.
Es planten prats i farratges per al bestiar.
Destaca també la producció de blat de moro i
patata.
Els paisatges agraris atlàntics.
En la ramaderia destaca la bovina, per
aconseguir llet i carn. Darrerament s'han introduït
noves races, com la vaca frisona.
Domina el minifundi, amb un hàbitat rural dispers (caseries o
poblets).
49. Els paisatges agraris mediterranis. Es donen en zones amb
influència mediterrània.
Les precipitacions són escasses i
es dóna la secada estival.
Hi ha relleus accidentals, combinats amb
planes fèrtils.
L'explotació forestal és poc important.
La base és la trilogia mediterrània.
També destaquen l'ametller, l'avellaner i el garrofer.
Allà on es pot es practica l'agricultura de regadiu per produir
hortalisses, cítrics, fruits tropicals....
La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà. La
porcina és intensiva.
Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien.
La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que
també hi ha hàbitat dispers.
50. Es dóna a l'interior de la
Península Ibèrica. Hi
predominen les zones
planes i a amb una altitud
elevada.
El clima és de tendència
continental.
Es conreen els cereals (sobretot
blat i ordi), donant-se la rotació
de conreus.
Normalment són explotacions molt mecanitzades.
Els paisatges agraris d’interior.
Destaca el bestiar oví a les zones més seques.
A les deveses salmantines i extremenyes es
dóna una ramaderia extensiva industrial.
Prop de les grans ciutats, es dóna una ramaderia industrial -aviram,
porquí, vacum-.
La població és escassa i envellida, a causa de l'èxode rural.
L'hàbitat tendeix a ser concentrat en pobles i ciutats.
51. Es dóna en zones de
relleus escarpats i clima
fred. El vessant sud
acostuma a ser més càlid
que el nord.
Aquest paisatge darrerament s'està
transformant per l'impacte del turisme.
Sovint hi ha feixes i la propietat
acostuma a ser petita.
L'explotació forestal és destacada (faig,
castanyer, pins i eucaliptus). Els boscos
sovint són de propietat municipal.
Els paisatges agraris de muntanya.
La ramaderia és bovina i ovina (aquesta
encara manté la transhumància local).
El poblament és
escàs, concentrat en
nuclis petits.
Les activitats agropecuàries i silvícoles es
caracteritzen per l'escalonament dels
usos del sòl segons l'altitud i la insolació
(conreus, pastures, boscos i prats alpins).
52. Els sòls són volcànics i els
paisatges escarpats.
Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per
augmentar la producció s'han instal·lat molts
hivernacles.
La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el
boví i el porcí es troben en regressió.
Els paisatges agraris de Canàries. Clima subtropical amb
precipitacions molt
escasses.
El tipus de propietat és variat, la població
viu concentrada i la població agrària es
troba en regressió.
Els boscos canaris van patir una tala
abusiva. Ara es troben protegits,
especialment els pins canaris i la laurisilva.
53. El sector primari només aporta el 0,8% del PIB català, per sota
de la mitjana espanyola i de la UE. També es troba per sota en
població ocupada (menys del 1,6%), (dades de l’Idescat
referides al 2016).
En les
darreres
dècades:
Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.
Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt
nivell de mecanització i la diversitats de conreus.
L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats
i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o
de neu.
Activitats agrícoles a Catalunya.
Recessió de l'espai conreable (canvis socials i
econòmics).
Incorporació a la UE (ha suposat un procés
d’adaptació, augmentat l'especialització i la
millora tècnica).
54. Atles de la nova ruralitat.
L’actualitat del món rural.
Els anys de la gran crisi a
la Catalunya rural (2008-
2015). Fundació món rural.
55. Ha baixat la terra conreada
però encara en sobra, ja
que han augmentat els
rendiments.
L'increment dels excedents
fa que la UE “congela” les
terres (fomenta el guaret o
els boscos).
Evolució nombre d’explotacions
agràries per àmbit territorial.
La internacionalització
econòmica dificulta la
continuïtat de les
explotacions més petites.
56. Total d’ocupats en
el sector agrari i en
la indústria
alimentària per
comarques, 2014.
La comarca amb un nombre
d’ocupats més gran en el
sector primari és el Segrià,
mentre que les que tenen una
quantitat d’ocupats menor són
la Vall d’Aran, el Pallars
Sobirà i l’Alta Ribagorça.
La modernització sòcio-
econòmica ha augmentat la
importància de l'agro-indústria
(càrnia, vins i cava).
57. Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a
causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en
l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament
dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió
més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els
cereals i els farratges.
El 75% de la producció és de secà, i el 25% de regadiu.
Destaca la producció de la trilogia mediterrània (Segarra, Garrigues,
Penedès, Priorat), blat de moro, cítrics, arròs, fruites i productes de
l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta, Segrià....).
A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura
intensiva de gran productivitat. Malauradament moltes d'aquestes
petites explotacions desapareixen per la pressió urbanística
(Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien algunes zones del
Maresme.
58.
59.
60. Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:
- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.
- Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots,
cogombres, etc.)
- Arròs al delta de l’Ebre.
- Cítrics al Baix Ebre i al Montsià.
- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt
Empordà (poma).
- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu
destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat,
Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc.
- Avellaner al camp de Tarragona.
- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb
especialització d’algunes comarques en algun producte
concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra.
- A les comarques més humides es produeix farratge i
blat de moro destinats a les explotacions ramaderes.
61.
62. El sector del vi i el cava
es troba en expansió.
S’ha donat un important
procés de modernització.
Es cerca una dimensió
internacional. Per això
es potencia la qualitat.
63. El sector de l’oli
necessita millorar la
seva comercialització.
Cal cercar una dimensió
internacional. Per això
cal potenciar la qualitat.
64. S'ha incrementat la
importància sector ramader.
Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí / aviram).
De fet, el 59% del valor de la producció final del primari català el
proporciona la ramaderia.
A moltes comarques, sobretot
a les més humides, el sector
agrícola s’integra amb les
explotacions ramaderes.
L’ordi, els farratges i el blat de
moro que s’hi conrea està
destinat a l’alimentació dels
propis ramats.
L'augment de la importància
du a la modernització del
sector, abans complement de
l’agricultura.
66. Destaca la
ramaderia
estabulada
explotada de
manera molt
intensiva.
Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de
ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de
vida de la població. Això genera més demanda i una major
especialització.
Boví Oví Cabrum Porcí
Catalunya 982524 218925 1301938 8404727
Places de les explotacions ramaderes
catalanes segons espècie. Idescat, 2015.
67. Darrerament hi ha un gran malestar al sector.
Des del 2006 al 2016, el sector
de la pagesia ha perdut un 30%
del seu nivell de renda.
Les demandes més destacades
són:
- Mantenir i augmentar les
polítiques d’ajuda
(subvencions).
- Potenciar el comerç de
proximitat.
- Acabar amb la
competència deslleial
dels països del sud
(podem emprar
tècniques aquí
prohibides).
68. Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruites
del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurs
paisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és la
fusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valor
econòmic).
És la cura i explotació
dels boscos.
La seva importància econòmica és
relativa, tot i que la importància
estratègica és vital.
El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació.
Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals.
Els principals productors de fusta del món són els EUA, els països
escandinaus i Rússia.
La silvicultura.
69. La superfície forestal
espanyola és de 26,3
milions d'hectàrees, una
mica més de la meitat
del territori. Només 14
milions es poden
considerar bosc.
Els rendiments són
inferiors als del nord
d’Europa.
Els principals productes forestals són la fusta i el suro. La seva
explotació es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica,
Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo.
70. Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la
superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals,
subvencions UE). El problema és que es genera una massa
contínua, disparant-se el perill d'incendis.
S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús
turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o
eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina.
71. Continua sent una activitat extractiva i depredadora,
que proporciona entre un 20% i un 30% de les
proteïnes animals de la dieta humana.
La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre la
superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és la
que produeix més beneficis.
La pesca.
La pesca en aigües marines.
Els caladors són
zones amb gran
abundància de
pesca.
Es troben en:
- Zones amb plataformes continentals extenses
(Mar del Nord, Mar d’Islàndia).
- Zones de trobada de corrents marins càlids i
freds (Terranova, Mar del Japó).
- Zones amb corrents freds, on hi ha més
plàncton (Sudàfrica).
72. La costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el
mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del
Japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú
o Pacífic sud-est.
A nivell
mundial,
destaquen:
73. Les espècies
capturades es
destinen a
diversos usos.
Les més importants són destinades al consum
humà (bacallà, sardina, areng, tonyina,
anxova, lluç ...).
Altres usos són, per exemple, els pinsos.
Altres recursos marins aprofitats són la sal o les algues, destinades
a la indústria química, farmàcia...
S'utilitzen diverses arts de
pesca: arrossegament, tir,
encerclament, palangre ...
74. En els països subdesenvolupats
es porta a terme una pesca de
baixura o costanera, amb
tècniques poc avançades.
En els països desenvolupats es
dóna la pesca d’altura i una
pesca costanera que incorpora
els avenços tecnològics que li
són útils com per exemple la
detecció dels bancs de peix
amb el radar.
75. Els principals tipus de pesca són:
- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de
les marees -ara vivers-).
- Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que
treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com
el palangre o les xarxes artesanals.
- Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa,
amb grans embarcacions. És una explotació a gran
escala, treballant llargues temporades. Demana una
fortíssimes inversions i moltíssima tecnologia (satèl·lit,
vaixells factoria...). La producció s'orienta als mercats
locals de qualitat o al mercat global.
Comprèn el sector de la indústria de les
conserves, dels congelats i la producció de
derivats del peix com les farines, els olis i els
pinsos.
76. La pesca marítima presenta dos grans problemes:
A nivell mundial la flota pesquera és massa
gran (potser el doble del que caldria).
La contaminació. La sobreexplotació.
Això provoca l'esgotament dels caladors i la
pèrdua de la biodiversitat
No és una activitat sostenible).
77. Què caldria fer?
• Establiment de quotes de pesca per
regular la quantitat de peix capturat.
• Millorar les arts i les tècniques de pesca.
• Establiment d’aturades tècniques o biològiques que
possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca
sobreexplotats.
• Promoure el recolzament i la promoció de diferents
formes d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació
per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en
captivitat.
• La posada en marxa de campanyes publicitàries i de
conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o
promoció dels avantatges del peix procedent de
l’aqüicultura.
78. No només pels recursos
marins (pesca). Cada cop
més cal tenir present els
recursos minerals.
Això ha obert problemes territorials entre
països arreu del món per la qüestió de les
aigües jurisdiccionals.
Els recursos marins en
general són un bé escàs.
Cada cop són més valuosos i
per aixó cal assegurar-se el
control.
Les aigües jurisdiccionals primer eren 12
milles.
El 1995 però, la Convenció de l’ONU sobre el
Dret del Mar decretà l'ampliació a 200 milles
(370 Km).
Aquesta situació provocà, per
exemple, importants tensions entre
Espanya i el Marroc.
79. L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos
en piscifactories.
Cada cop té més
importància i alguns la
consideren una alternativa
a la sobreexplotació.
De fet als països rics ja
consumim més peix procedent
de piscifactoria que del mar
obert.
L’aqüicultura.
Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al
mercat, destinades al consum domèstic:
Truites de riu,
orades,
llobarro,
musclos,
ostres....
Sembla que en el futur continuarà
l'expansió, tot i que cal superar certs
problemes.
És sostenible?
80. És sostenible? Pinsos fets amb espècies
salvatges.
Control de depredadors.
Introducció espècies
al·loctones.
Utilització de medicaments,
herbicides….
Generació de malalties.
Enginyeria genètica.
81.
82. La pesca té un important pes al sector
primari de la UE, sobretot a les zones
atlàntiques. La flota de la UE entre les
primeres del món.
Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donat l'augment
del preu del combustible i de la normativa de les 200 milles.
Actualment la gran preocupació és la sobreexplotació dels
caladors.
La pesca a la UE.
83. Els fons destinats a la pesca volen
modernitzar el sector (modernitzar i
reduir la flota) i fer-lo més sostenible
(reduir les captures).
S’han reduït les
captures, però han
augmentat de valor, car
són més cares.
En el futur es preveu una nova
crisi, que farà reestructurar el
sector.
Cada cop hi ha més veus que
alerten de la sobreexplotació dels
recursos pesquers
84. La UE vol mantenir els recursos
provinents de la pesca.
- Reducció de les captures
- Creació de l’aturada biològica
- Reducció flota (50%)
- Prohibició de determinades arts de pesca
85. A Espanya la distribució de la
flota és variada, destacant
que el 85% es troba al nord-
oest (Galícia) amb ports com
els de Vigo o A Corunya.
La flota s’ha reduït, tot i que ha
augmentat el valor de les
captures.
La pesca a Espanya i Catalunya.
86. Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual
Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya, València,
Canàries...)
Cal sortir a pescar fora, fent
front al problema de les 200
milles (cal negociar convenis).
Els caladors espanyols són pocs
(limitats) i es troben clarament
sobreexplotats.
87. Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una
mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i
potenciar l'aqüicultura.
La importància econòmica del sector és escassa.
Proporciona sobretot peix fresc.
Actualment es dóna un
intent de modernització, tot i
que cal controlar la
sobreexplotació.
Un altre problema és que la
Mediterrània és una mar
tancada, molt vulnerable a
la contaminació.
88. L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en
els propers anys. Catalunya és una de les regions més
avançades d'Espanya en aquest camp.
