UNITAT 7:
LA REVOLUCIÓ RUSSA I EL
SORGIMENT DE L’URSS.
IPM / HMC Batxillerat
Jordi Manero

Antecedents: Rússia a inicis del segle XX.
L’Imperi Rus tenia 22M km2, 174M habitants,
hi convivien uns150 pobles i ètnies.
“La preó dels pobles”: Russificació forçada
cercant cohesió.
Gegant amb força
més aparent que real:
Endarreriment
econòmic i social.
Rússia era un país agrícola, on el 75%
pagesos dón dominats per grans
terratinents (noblesa, Església i Corona).
El 1861 Alexandre II acabà amb la
servitud feudal.

A partir del 1880, accelerada
industrialització gràcies a capitals foranis.
Socialment, les diferències són brutals.
Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks).
Poca indústria i localitzada
a les grans ciutats:
Moscou,
Petrograd.
Burgesia dèbil però formada, i amb
ganes de canviar la situació.
Obrers i camperols, continuen patint
condicions de vida i treball miserables.
La immensa majoria són pagesos pobres (els Mugiks).
L’aristocràcia continua monopolitzant el
poder i la terra.

Grans diferències socials:
aristòcrates, obrers i camperol.
Rússia era una monarquia absoluta, una
autocràcia, dirigida per Nicola II Romanov.
El Tsar manté el
control gràcies:
El poble no té cap mena de drets polítics ni
llibertats individuals.
Burocràcia
Exèrcit
Església ortodoxa
Policia (Okhrana)
Dumes municipals
Immobilisme
polític total:
Ni partits, ni
parlament…
No es vol limitar l’absolutisme

Sorgí una oposició al
tsarisme:
Durament reprimida.
Clandestina.Es pot dividir en dos:
Reformista:
Partit Constitucional Democràtic (KD, Kadett).
Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, Esserit).
Revolucionària:
Populistes (Narodniki): Terrorisme.
Anarquistes (Terra i Llibertat): Terrorisme.
Marxistes.
Menxevics.
Bolxevics.

Bolxevics, Lenin.
Partit minoritari, de revolucionaris professionals.
Cal preparar la revolució.
Ideologia de
Lenin:
La Revolució burgesa portarà l’obrera.
La revolució l’ha de dirigir una organització
sòlida, líder del proletariat (Partit bolxevic).
S’ha de crear un nou tipus d’Estat proletari.
El nou Estat l’ha de controlar un partit únic
(PCUS) que lideri la dictadura del proletariat.
La revolució s’haurà d’extendre a altres països.
Marxisme
adaptat:
Leninisme.
Menxevics,
Martov, Plekhànov.
Partit obrer de masses.
Socialdemòcrates (cooperar amb
la burgesia).
Primer revolució burgesa, després
proletària.

Antecedents: La Revolució de 1905.
Entre 1904 i 1905 Rússia pateix una crisi conjuntural,
agreujada per la desfeta en la guerra russo-japonesa (1905).
La situació incrementa les demandes populars:
Millores en les condicions de vida
Democratització de l'Estat (Duma)
Primer intent de crear una
monarquia constitucional.
Dues fases:
Gener-Juny, 1905.
Octubre, 1905.

Onada de vagues en les principals ciutats industrials.
Gener-Juny, 1905.
A Petrograd:
Repressió
brutal:
“Diumenge Sagnant”
(9 de gener).
Revolta del
Cuirassat Potiomkin
(14 de juny).
Bolxevics:
Creació de soviets d’obrers,
soldats i camperols.
Assemblees
o Consells.
A Odessa:

Nova onada de
vagues:
Octubre, 1905.
El Soviet de Petrograd declara la Vaga
General.
Greu perill revolucionari.
Nicolau II reacciona: “Manifest d’Octubre”.
Accepta crear una Duma (Parlament).
Accepta el sufragi universal.
Les reformes són més aparents que
reals (no parla de la constitució).

Antecedents: Rússia i la Gran Guerra.
Després de la Revolució de 1905, Rússia va viure una certa
estabilitat.
Millora la situació econòmica.
Baixa la
conflictivitat social.
Teòricament monarquia parlamentària.
A la pràctica el Tsar
manté tot el poder:
La Duma no té
poder efectiu.
La situació canvia radicalment
després, amb la Gran Guerra.

La guerra provocà una greu
crisi a tots els nivells.
Rússia pateix greus desfetes militars.
Grans pèrdues humanes (2M de morts, 4M
de ferits, el 1916).
Misèria (carestia de vida,
preus alts i sous baixos).
La població civil russa pateix:
Escassetat de productes de
primera necessitat.
Tancament de fàbriques.
Hi ha una desorganització i corrupció política (Rasputin).
Rasputin
Gran descontentament
popular.

La Revolució Russa.
La Revolució de Febrer.
Les derrotes, el cansament i la
misèria provoquen la revolta el
febrer de 1917.
A les manifestacions i vagues cal
afegir la revolta militar
Abdicació de Nicolau II. El poder passa a la Duma.
Crea un govern provisional
de la República.
Príncep Lvov.
Rússia és una república democràtica burgesa.

Reconeix drets i
llibertats, es compromet
a fer reformes.
El poble
vol:
Lvov deixarà pas a
Kerenski (SR) 7 de
juliol 1917 .
No atura la guerra ni la
misèria.
El govern burgès no dóna resposta
a les reivindicacions populars
Descontentament: Tensió i vagues.
Terres.
Millors condicions de vida.
Sortir de la guerra
Paral·lelament, a tot el país es van creant soviets.

Així, a Rússia existeixen dos poders:
Poder legal. Govern provisional amb el suport dels
SR i menxevics.
Poder real. Els soviets controlen
el carrer.
Poder
bolxevic.
Lenin, aprofitant l’ammistia del govern
provisional, torna de l’exili:
Publica les
Tesis d’Abril.
Pau immediata.
Terra per als camperols.
Fàbriques sota control obrer.
Poder als soviets.
Rebuig al govern provisional.
Col·laboració entre obrers i camperols.
“Pau, pa i terres”.
“Tot el poder per als
soviets”.

Els Bolxevics són
cada cop més forts.
Aprofiten el caos:
Lenin intentarà el juliol
arribar al poder.
Fracassarà i marxarà a l’exili
El govern provisional és
impopular i perd recolzament.
Guerra.
Fam.
Revoltes pageses.
Vagues.
Desercions massives.
Revolta del general Kornilov.

La Revolució d’Octubre.
Els soviets controlen el carrer.
Els bolxevics controlen els soviets.
Planifiquen un cop d’estat
contra el govern provisional.
Dia 9, Lenin arriba a Sant Petersburg.
Dia 10, Comité Central Bolxevic
decideix fer insurrecció armada.
Dia 16, es crea el Comitè Militar
Revolucionari (dirigit per Trotski).
Dia 24, Lenin s’instal·la a l’Institut
Smalni, seu Soviet de Sant Petersbug i
del Comitè Central Bolxevic.

Dia 25, el dia del Segon Congrés dels Soviets la Guàrdia
Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional).
Èxit arreu del país.
S’estableix la
Dictadura del Proletariat.
Consell de Comissaris del Poble.
Lenin, president.
Trotski, afers exteriors.
Stalin, nacionalitats.
Rikov, interior.
Comença a legislar
aplicant les Tesis d’Abril.
Decrets d’Octubre.
La Revolució va ser força pacífica.
Govern:

Sobre la Pau. Es negocia la pau de Brest-Litovsk
(març, 1918).
Sobre la Terra. Expropiar als terratinents i entregar-la als
pagesos i comitès agraris.
La terra és propietat de l’Estat)
Sobre els deutes
de l’Estat.
No es reconeixen de l’estat tsarista
ni del govern provisional.
Sobre les nacionalitats.
Es proclama el dret a
l’autodeterminació.
Decrets econòmics. Nacionalització de les fàbriques
de més de cinc treballadors, del
comerç exterior i de la banca.

Novembre, 1917.
Eleccions a l’Assemblea Constituent
anunciades pel govern provisional
Desfeta bolxevic: 9 milions de vots sobre 36.
Comença la democràcia popular, dels soviets.
Nova Assemblea.
Intenta refer els decrets d’octubre i
controlar els soviets.
Lenin tanca l’Assemblea: És una institució
que representa la falsa democràcia burgesa.
S’instaura un règim de partit únic.
Persecució sistemàtica
de l’oposició, dissidència
Txeca
(policia política)

La guerra civil i la construcció de l’URSS.
Lenin imposà el
règim soviètic.
Provoca una reacció
antisovietica.
Guerra civil (1918-1921).
Guerra civil.
Exèrcit roig (Trotski).
Burgesia, Tsaristes,
Liberals,
Anticomunistes,
Ajuda internacional.
Exèrcit
blanc.
La intervenció exterior
s’explica per l’hostilitat
anti-revolucionària.

Lenin imposà el
“comunisme de guerra”.
Disciplina laboral duríssima.
Nacionalització indústria.
Socialització agrària (Camperols paguen en espècie, les
collites es venen a l’Estat, es fixen preus màxims).
La Guerra Civil va ser brutal.
Ocasionà uns 8M de morts
(fam, guerra, malalties).

La guerra civil va ser molt
llarga i dura, aconseguint la
victòria final l’exèrcit roig.
Durant la guerra, la
població pateix molt:
Atrocitats dels dos bàndols.
El comunisme de guerra portà
greus problemes econòmics:
mancança d’aliments.
Primer Gran Guerra,
després guerra civil:
País
arruïnat.
Lenin creu que cal recuperar
l’economia del país.
La instauració del comunisme va ser massa ràpida.
Impulsa la NEP.

Estat manté el control econòmic i la
propietat de les indústries bàsiques.
NEP (1921-1927):
Es permeten el comerç i els beneficis
privats.
Camperols. Poden vendre terres
i excedents.
Impostos en metàl·lic.
Pas enrere, cert compromís amb el
capitalisme, fase transitòria per
estimular la producció
Calia el recolzament dels camperols
per tal de salvar la Revolució.

Indústria.
La bàsica en mans de l’Estat.
Millores laborals.
Empreses de menys de 20 obrers
tornen a ser propietat privada.
Banca i comerç exterior. En mans de l’Estat.

Millora importantíssima de l’economia a tots els
nivells.
NEP:
La producció agrícola i industrial es multipliquen
i tornen als nivells prebèl·lics.
També alguns
problemes:
Augment dels preus i augment de les
diferències socials.

La victòria en la guerra civil va propiciar la
creació de l’URSS.
El 1922, Congrés dels Soviets:
Creació de la Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques
Basada en els soviets:
Triats cada 4 anys.
Estructura piramidal: Local,
Regional, República, Suprem.
L’URSS serà un règim de
partit únic: PCUS.
El 1924,
Constitució:
Estructura federal: 15 repúbliques federades.
Estructura de poder.
Dirigit pel Politburó.

Estructura de poder de l’URSS:
Soviet Suprem: Delegats dels
soviets de les repúbliques.
Poder legislatiu.
Presidium. Poder executiu.President
de l’URSS.
Consell de comissaris del poble. Governa
Cort suprema de justícia. Poder judicial.

El 1919 es creà la Tercera Internacional (Komintern).
Formada per partits comunistes.
Vol extendre el comunisme.
Seguir directrius de
l’URSS.
El 1924 però,
quedarà clar que no
es donarà la
“Revolució Mundial”.

L’Stalinisme (1924-1953).
Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924.
Es designà
una troika:
Enterrament de Lenin
En realitat conflicte successori
entre Trotski i Stalin.
Kamanev,
Zimoviev, Stalin
Finalment, s’imposà Stalin:
Secretari General del partit (1922).
Membre de la Troika
Acumulà tot el poder i
instaurà una brutal dictadura.
Trotski:
1927, deportat; 1929, expulsat
de l’URSS; 1940, assassinat.
Perseguit
per Stalin:

L’Stalinisme és un règim dictatorial, basat
en el poder absolut d’Stalin.
Controla tot el poder
(Estat, Partit, Exèrcit).
L’Stalinisme és un
règim totalitari.
Domini del Partit Comunista
sobre l’Estat i la societat (Stalin
controla el Politburó).
Culte a la personalitat.
Políticament:

Repressió: Purgues polítiques (sobretot 1936-38).
Desplaçament de les elits polítiques
i eliminació física dels adversaris
Camps de concentració: Gulags.
NKVD:
Policia política.
Desplaçaments de població.

Entre el 1937 i el 1938
l’URSS va viure la “Gran
Purga” (més de 700000
víctimes).
Terror.
Stalin: Calia, per tal de
consolidar el socialisme.
Terror.

Liquidació de la NEP.
Econòmicament:
Introduccio de la
planificació i les
col·lectivitzacions.
Stalin parlava de tres grans
batalles per tal de consolidar el
socialisme:
Terror.
Col·lectivitzacions.
Guerra civil.

Introducció de la planificació i la col·lectivització.
Planificació: El 1928 es crearan els
plans quinquennals.
Planificació imperativa (5 anys).
Autosuficiència.
Impuls militar.
Enfortir economia soviètica.
El sector agrari finançava l’industrial.
Desenvolupar indústria pesant.
Vol: Rebuig a l’autogestió obrera.
Èxit
inicial.
A llarg termini desastre: Bloqueig econòmic.

Col·lectivitzacions: La indústria s’ha de basar
en una agricultura
moderna, més productiva i
controlada per l’Estat
Kolkhozos:Els pagesos
són instal·lats
en granges
col·lectives
estatals. Sovkhozos: Granges especialitzades.
Cooperatives col·lectives
d’entre 120 i 150
famílies.
Inicialment
problemàtica:
Massa ràpida: Desordres productius
(Gran Fam de 1932).
Oposició dels Kulaks: Anihilats.
A llarg temini: Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les
de l’economia soviètica.