1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 8
L'ACTIVITAT COMERCIAL
I LES COMUNICACIONS

2. EL COMERÇ Activitat per mitjà de la qual
els recursos que s’obtenen
de la natura, els objectes
fabricats i els serveis es
posen a disposició dels
consumidors.Bàsic per a
l’economia, car
no produïm tot
allò que
necessitem. Globalització
Cada cop hi ha més comerç.
Cada cop major distància entre el lloc
de producció i el de consum (escala
planetària.
Cada cop és més difícil de controlar.
És un dels principals factors del
desenvolupament econòmic mundial.
Ara més

3. La circulació de persones, de productes i
de serveis necessita xarxes i mitjans de
transport ràpids i segurs.
Les comunicacions necessiten
tecnologies avançades per tal que la
informació es transmeti al mateix
moment de produir-se.
Els intercanvis creen un mercat.
Als mercats concrets s'exposen les
mercaderies i es comercialitzen.
Als mercats abstractes es negocien
mercaderies absents.
Un cas intermedi és el de es
fires de mostres.

4. Normalment el circuït de distribució més común és el següent:
productor consumidor
intermediari
(majorista)
comerciant
(minorista)
Presenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, grans
superfícies, catàleg, internet …
Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entre
venedors i compradors produït pels intercanvis comercials.
Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de
productes manufacturats, de capital, i cada cop més
d'informació.

5. Característiques del comerç actual
Creixent especialització. Augment del volum del comerç, que
és ja una activitat global (millores en
el transport i la comunicació).
Moure enormes quantitats de
productes molt diferents. Per
fer-ho necessita uns mitjans
de transport de gran capacitat
i eficàcia, a preus raonables.
Crear una xarxa de relacions
d’àmbit mundial (eliminació
progressiva de les barreres al
lliure comerç, millora dels
transports i les comunicacions).
Ser una activitat, juntament
amb el transport, que ocupa
moltes persones.
El desenvolupament del
sector de la logística.

6. 07
La presència d'intermediaris,
entitats financeres i asseguradores
(encareixen el producte, tot i que
creen riquesa).
Concentrar-se, de forma
creixent, en un reduït
nombre d’empreses.
Concentrar-se la demanda
sobretot en algunes zones
concretes
(grans ciutats, zones industrials).

7. En relació amb l'àmbit de l'activitat comercial, parlem de
comerç interior i de comerç exterior.
COMERÇ INTERIOR
És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és
l'encarregar de regular-lo.
A mesura que augmenta la riquesa, augmenta el
comerç interior.
Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal.
Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que
compren grans quantitats de mercaderies i les venen a
comerciants o a empreses.
Pot ser al detall, que ven directament al públic petites
quantitats.

8. A Espanya el comer interior és dual: al costat de grans
empreses (nacionals o multinacionals) trobem empreses
petites (generalment familiars).
El comerç genera a l'Estat aproximadament el 16% de
l'ocupació total.
Els béns d'equipament no
necessiten intermediris, car es fan
per encàrrec.
Són béns molt cars
En la seva comercialització s’utilitza:
Lising (llogar la maquinària pagant una renda,
amb la possibilitat de compra en finalitzar el
termini).
Rènting (llogar maquinària pagant una renda,
incloent el manteniment i l'assegurança, però
sense opció de compra especificada).

9. Els béns de consum presenten una comercialització diferent
segons el seu tipus.
Els aliments frescos necessiten una ràpida
comercialització (són béns peribles).
Normalment hi ha múltiples intermediaris
entre el productor i el consumidor (encareix
el producte).
Darrerament prosperen les associacions de
productors i cooperatives, per reduir la
presència d'intermediaris.
La comercialització dels béns de consum durable
continua molt atomitzat en petites botigues, tot i que des
de fa dècades augmenta la pressió de les grans
superfícies:
Preus més competitius, marques blanques,
una gran gamma de productes....

10. La competència de les grans superfícies significa el tancament de
petits comerços. Per això ha decaigut la funció comercial en molts
centres urbans.
Ara es limita l'obertura de nous centres o es promou la instal·lació
combinada amb mercats o comerços tradicionals.

11. La distribució del comerç interior depèn:
Del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència
d'un mercat de consum ampli i amb poder adquisitiu
suficient.
De la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.
Aquests factors afavoreixen la concentració en barris urbans i
localitats ben connectades, amb alta densitat de població i amb
elevats nivells de renda (Madrid, Catalunya, Navarra i el País
Basc).
Si es té en compte el pes de les
empreses en el conjunt nacional
destaquen Catalunya, Andalusia,
Madrid i la Comunitat Valenciana.

12. Les àrees comercials són l'espai geogràfic on la població es
desplaça per comprar articles que no són de primera necessitat, o
bé cercant serveis especialitzats.
Les àrees comercials es relacionen amb la jerarquia urbana,
permeten establir àrees d'atracció i planificar la comercialització
d'un producte o servei.
Les grans metròpolis estatals o regionals (Madrid, Barcelona,
València, Sevilla, Saragossa, Bilbao) tenen àrees que ultrapassen
les seves comunitats autònomes. Altres ciutats són centres
d'atracció menor.

13. Màgic Badalona
Montigalà
Carrer del Mar
Mataró Parc
Zona centre

14. COMERÇ EXTERIOR
És aquell que es dóna entre
Estats, servint per tal de
complementar l’economia
nacional.
En les darreres dècades s'ha
disparat, gràcies a les millores en
els transports i les comunicacions, i
a l'adopció de polítiques
lliurecanvistes (acords GATT,
OMC).
Afecta a primeres matèries, productes,
serveis, capital i mà d’obra.
És mesurat en la balança comercial i
en la de pagaments

15. La Balança comercial relaciona el valor de les importacions
(compres, pagaments) i de les exportacions (vendes,
ingressos) d’un Estat durant un any.
Positiva (superàvit) Negativa (dèficit).
La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments
entre el país i l'exterior.
Té tres capítols bàsics, productes, serveis i capitals.
Excedentària Deficitària
Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del
comerç internacional d’un país.
La seva proporció respecte el PNB ens indica el grau
d’obertura o dependència econòmica del país.

16. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional.
El liberalisme econòmic és
partidari del lliurecanvisme.
El proteccionisme econòmic es
partidari de limitar el comerç
internacional.
Cal “protegir” l'economia
nacional amb aranzels.
És típic en moments de crisi
econòmica o en economies
dèbils.
Aquesta posició origina les
anomenades guerres
comercials.
Cal limitar o eliminar els
aranzels.

17. Cal l’obertura de
mercats?
Cal convertir l’economia mundial en una
economia oberta, sense controls
(aranzels)?
Cal protegir (amb aranzels) sectors
estratègics, com poden ser els recursos
naturals?
Cal imposar taxes a la circulació de
capitals (taxa Tobin)?
La llibertat de comerç ha de ser real:
No han de donar-se subvencions per part dels països
rics, a alguns sectors productius del seu país, fet que
els posa en superioritat en el mercat.
Per exemple, en el comerç de cereals, als
EUA, i a l’agricultura subvencionada de la UE.
Qüestió molt
complicada:

18. La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel
lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers
50 anys.
Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC,
Conferències GATT …) defensen la necessitat de
potenciar el lliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme.
Argumenten que generarà més
producció i més benestar.
Des de la segona meitat del segle
XX, el comerç internacional ha
experimentat un desenvolupament
espectacular: inclou espais molt
amplis i augmenta constantment el
seu valor econòmic.

19. El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea,
el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es
comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
07

21. 07
La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a
agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular
els fluxos.
Aquests blocs
comercials tenen
en comú:
Proximitat espacial.
Unió duanera.
Redistribució industrial.
Creació de polítiques comunes (front
comú).
Complementarietat i unió d’esforços.

23. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altres
actuacions es parlava de la creació de l’OMC.
El dólar es va adoptar com a moneda de referència a tot el món
(patró dolar), tant per fixar el valor d'altres divises com per als
pagaments dels intercanvis de mercaderies.
Es considera una moneda "segura", a l'estar
recolzada per l'economia nacional més
desenvolupada del món.
Es considera que el risc de que els EUA facin fallida
i el dolar perdi bona part del seu valor és mínim.
El fet que la majoria de transaccions econòmiques
internacionals es facin en dòlars fa que augmenti la
"confiança" en aquesta moneda.

24. El 1947, es signà l'Acord GATT per regular el comerç
internacional.
Es continuava parlant
de crear l’OMC, però
mentre es creava
s'havien de donar
rondes negociadores.
El comerç dels productes industrials.
La lluita contra el comerç deslleial.
La necessitat d'evitar el
proteccionisme en el tèxtil i
l'agricultura.
Regular el comerç de serveis (GATS)
Regular les Inversions Directes
Estrangeres (IDE), la propietat
intel·lectual, lluitar contra les
falsificacions ...
Les rondes
negociadores
tractaven diverses
qüestions:

25. Finalment el 1995 es creà l'OMC.
La màxima autoritat en l'estructura de l'OMC és la
conferència ministerial. Es troba formada per
respresentants de tots els membres i es reuneix, com
a mínim, cada dos anys.
La tasca diària de l'OMC es troba a càrrec del Consell
General, màxima autoritat entre conferències, i format
també per tots els membres de l'OMC.
Les decisions de l'OMC es prenen per consens.
S'aplica el principi d'un país, un vot. No es preveu el
vot ponderat, com és el cas del FMI.
L'OMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou la
Xina.
F
U
N
C
I
O
N
A
M
E
N
T

26. L'OMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats:
Afavorir l'aplicació
dels acords.
Fer de fòrum
negociador.
Cooperar amb
BM i FMI.
Examinar les
polítiques comercials
Recolzar la lluita per la
preservació del mediambient.
Recolzar el
desenvolupament (per
exemple creant
standards laborals).
Controlar els drets intel·lectuals
(atorga patents a nivell mundial).

27. Aquest liberalisme comercial actualment sembla iniciar una etapa
de crisi:

28. Ara bé, actualment constatem grans diversitats.
Els 23 països amb més indústria controlen el 71% comerç
mundial. En canvi, el 25% de la població mundial, la més
pobre, únicament aporta l'1,1% del comerç global.
S’incrementa el problema de l’intercanvi desigual.
Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb el
desenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just.
“El comerç just hauria de ser comercial i el
comerç tradicional hauria de ser just”
Al món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen
en els evidents desequilibris comercials.
Són qüestionables èticament i ecològicament, car el
comerç mundial no considera l’impacte humà, social o
mediambiental.

29. Paulatinament s'ha anat produïnt una clara presa de
consciència, que ha propiciat l'aparició de l'alternativa del
comerç just.
A Espanya existeix l'Organització de Comerç Alternatiu i
Solidari (OCAS), integrada per una gran diversitat
d’organitzacions (INTERMÓN, Alternativa 3, Equimercado,
Ideas ....).

30. El comerç just sorgeix com a alternativa, per això ha de ser útil a
productors i consumidors.
- Conscienciar els consumidors (campanyes informatives)
- Promoure la producció i comercialització sostenible (a
nivell social, econòmic i mediambiental).
- Reduir la pobresa del S, donant-li accés al mercat del N.
- Millorar les condicions dels productors.
- Incidir en les polítiques dels països del N (p.e.: UE)
demanant el recolzament als productes de CJ (traient
aranzels, reconeixent les marques...)

31. Les associacions de comerç just contacten directament amb els
productors del S, evitant així els intermediaris i els especuladors.
Pels productes es paga el “preu just”.
Es tracta d'un preu negociat, que ha de cobrir la despesa
total de producció (incloent les socials i mediambientals).
Es vol axií garantir una vida digna i la
inversió futura (avança 40% o 50%).
Els productors però s’han de
comprometre a acceptar tota una sèrie
de condicions, com funcionar
democràticament, tenir condicions de
treball “acceptables”, potenciar la
igualtat de gènere o respectar el medi.

32. Els productes de CJ són de gran varietat, com productes
d'artesania, roba o joguines. Ara bé, prop del 60% són aliments
(cafè, cacau).
Darrerament les vendes augmenten. Aquests articles no sempre
són més cars (no hi ha intermediaris). A banda, cal considerar la
seva bona qualitat i la col·laboració amb el S que proporcionen
(concepte de justícia social).
Els crítics del CJ són els
economistes liberals.
Consideren que és una
intervenció injusta en el
mercat, que genera més
excedents

33. El comerç exterior d'Espanya
Espanya es
troba
integrada al
bloc
comercial
de la UE,
que és el
més
important
del món.
Espanya comercia dins de la UE aproximadament el 70% de les
seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació
comercial és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.

34. De la resta del món, destaquen les relacions amb
Amèrica i amb la zona del Golf Pèrsic.

35. Entre els països rics s'intercanvien bàsicament els mateixos tipus
de productes (vehicles, combustibles, maquinària...). En el cas
espanyol, malgrat el que es creu, les estadístiques demostren que
Espanya no és un gran exportador de primeres matèries i de
productes agrícoles.
Tradicionalment, la balança
comercial espanyola es
caracteritza per un saldo
negatiu (les exportacions
cobrien aproximadament el
65% de les importacions).

36. Darrerament però, la
situació ha millorat.
Augmenten les
exportacions,
incrementant-se el grau
de cobertura de les
importacions.

37. El dèficit de la balança comercial es
veu tradicionalment compensat en
la balança de pagaments gràcies al
turisme.
Els ingresos pel turisme però, no
sempre compensen el dèficit. Es
pot produir un endeutament de
l'Estat degut al valor desmesurat de
les importacions (compra de petroli,
manca de competitivitat de la
nostra economia).

38. El comerç a Catalunya
El comerç representa aproximadament el 19 % de la producció total
del sector serveis de Catalunya, ocupant el 15% de la població
activa catalana.
La forma d’empresa predominant en el sector és la PIME,
generalment constituïda per un treballador autònom amb un
nombre de treballadors inferior a 10.
La distribució territorial del comerç no és homogènia. Prop del 70%
de les llicències d’activitat econòmica comercial s’ubiquen a la
demarcació de Barcelona, mentre que Lleida tenia només el 7%.
El comerç català s’hauria d’adaptar a la globalització econòmica,
que comporta l’arribada de productes importats a preus baixos, la
presència d’empreses estrangeres i noves formes i estratègies de
venda.

39. Les principals característiques del comerç català són:
El predomini de la petita
empresa familiar, amb un
grau d’atomització elevat.
Un associacionisme comercial
feble, que no permet aprofitar
les economies d’escala.
Un gran de
professionalització baix,
amb escassa implantació
de les modernes tècniques
de venda i gestió.
Un gran de professionalització
baix, amb escassa implantació
de les modernes tècniques de
venda i gestió.
Un índex alt d’habitants per
establiment.

40. Les principals tendències del comerç català són:
El protagonisme
creixent dels centres
comercials enfront
dels establiments
tradicionals.
La concentració de la
distribució en poques
empreses.
La proliferació de
noves formes de
venda (franquícies,
outlet, venda
electrònica...)
El ressorgiment en
els últims anys del
comerç de
proximitat.

41. El gruix de l'activitat comercial té lloc dintre de Catalunya i amb
la resta d'Espanya. Les exportacions tenen un paper més
discret, tot i el seu augment.
El comerç exterior català té un pes important en el conjunt de
l'Estat espanyol (més del 35% de les empreses exportadores
d'Espanya són catalanes).
L'activitat comercial es manté estable, tot i que la crisi ha
provocat un lleuger descens.
Catalunya té unes 300 multinacionals, moltes de les quals
produeixen en l'exterior, gestionant únicament aquí.
Catalunya ocupa el primer lloc tant pel que fa a les importacions
com a les exportacions. Ara bé, presenta un dèficit notable en la
balança comercial (deslocalització).

43. ELS TRANSPORTS
La Revolució Industrial comportà la revolució dels transports.
Augmentà la dimensió del
mercat, que propicià l'increment
dels intercanvis a nivell mundial,
així com una major integració
econòmica a escala regional,
nacional i supranacional.
El transport esdevení un sector molt dinàmic,
experimentant notables millores: cada cop més
capacitat, més barat, més ràpid i més segur.
En els darrers cinquanta
anys grans millores.

44. Els canvis més significatius els darrers anys són:
- L’augment del tonatge.
- La intermodalitat en el transport de mercaderies.
- L’augment de la velocitat.
- La millora en la infraestructura viària.
- L’augment de la seguretat.
- La reducció del preu del transport.
- Els avenços en les telecomunicacions.

45. Cal distingir entre transport i comunicació.
Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents
amb canals o vies de comunicació (per exemple, el fil
telefònic).
Transport vol dir portar, traslladar persones o
mercaderies d’un lloc a un altre.
Un mitjà de transport és l'element físic per
fer el transport. Pot ser fixe (carretera,
oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles).
Un sistema de transport són les diverses
formes en que es pot fer el transport o
desplaçament (aeri, terrestre o marítim).

46. Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport
pel territori.
Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular
fàcilment els vehicles.
Estan formades per eixos o
línies que uneixen dos o més
punts connectats entre si i en
forma de xarxa que s’estén
sobre un territori de forma més
o menys densa.
Els llocs centrals d’aquests
eixos són els nusos de
transport.

47. Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius:
Garantir el transport de persones i béns.
Garantir l’activitat econòmica, connectant els
centres econòmics.
Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures.
Garantir l'equilibri social i territorial del país,
evitant al desconnexió d’algunes zones)
Reduir l’impacte ecològic.

48. Les xarxes de
transport poden
presentar una
major o menor
densitat.
Segons el nivell de
desenvolupament econòmic
Segons la densitat d'assentaments
humans
Segons els condicionants físics del
territori.
Cal considerar diversos factors

49. Les xarxes de transports poden ser polaritzades (totes les
vies convergeixen en un punt, anomenat nus) o
interconnectades (no hi ha un únic centre).

50. Les xarxes de
transport són
jerarquitzades.
La seva planificació condiciona el
desenvolupament d’una zona o país.
Segons l’ús i els tipus dels eixos
ajuden a la jerarquia urbana (quan
més important és un punt, més vies de
comunicació hi convergiran
Aquesta planificació es
troba condicionada per
la ideologia de l’equip
de planificadors.

51. Les xarxes de transport donen idea del grau de
desenvolupament d’un país.
Podem establir una relació entre el volum de trànsit i el
volum de desenvolupament.
Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i
millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i
variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials,
tot i que no hi ha zones sense connexió. Aquests països
acaparen la major part dels fluxos comercials.
En els països subdesenvolupats presenten una xarxa
incomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicament
connecten zones productes primeres matèries amb centres
d’exportació.

53. ELS SISTEMES DE TRANSPORT
TERRESTRES
Carreteres i autopistes
Tenen una funció principal en el
sistema, gràcies a la velocitat,
capacitat i flexibilitat.
És el sistema que presenta una densitat sobre el
territori més elevada.
Es tracta d'una xarxa molt estructurada.
És el sistema més utilitzat a
curta distància, tant per
persones com per
mercaderies.
Presenta problemes de
saturació (grans ciutatas) i
degradació del medi.

55. Ferrocarril
El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a
la seva manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió en
llargues distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes.
El seu futur és bo, per això cal potenciar-lo.
Més ecològic (sistema de transport col·lectiu).
És competitiu per mercaderies a mitjana distància,
car resulta força econòmic
És competitiu per passatgers a mitjana distància
(300/500 Km), com demostra l'alta velocitat

56. Resulta molt útil amb l’extensió urbana, car permet
millorar el transport urbà (tramvia, metro) i la connexió
entre l'àmbit urbà i suburbà (Rodalies).
L'Àrea Metropolitana de Barcelona, per
potenciar-lo encetà la integració tarifària.

57. 07

58. MARÍTIM
Fluvial
Es desenvolupa en rius i canals. És
un sistema lent però molt econòmic
ideal per transportar grans volums,
sense pressa.
Marítim
Pel transport de passatgers, pateix molt la competència d’altres
sistemes, cosa que ha comportat una reducció del passatge.
Ara però, pot recuperar terreny gràcies als
creuers i transbordadors (ferry-boats).
Per mercaderies, a escala global és el principal sistema emprat,
car resulta molt econòmic en relació al volum transportat, tot i
tenir l'inconvenient de la lentitud.

59. Els vaixells intenten ser més competitius: més grans, més
especialitzats, mési ràpids…
Els ports s'han d'adaptar (vaixells més grans, més calat). Per
potenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, i hi
conflueixen rutes marítimes i terrestres
Es potencia el
transport
combinat,
gràcies als
contenidors i
remolcs.

61. 07

62. AERI
Des de la segona meitat del segle XX experimentà un gran
desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i
economia.
Competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa.
Té l'inconvenient del preu en relació al volum i el pes
de la càrrega.
Els avions consumeixen molt carburant.
Els avions necessiten un manteniment rigorós.
Gran sistema sobretot per a passatgers, en
mitjanes i llargues distàncies.
No resulta òptim per transportar grans volums de
mercaderies.

63. Els sistemes
de transports
són bàsics.
Actualment: Avions més grans. Boom línies de baix cost.
Es vol potenciar una solució mixta, que
consisteix en la integració de diversos
sistemes de transport durant un mateix
trajecte.
Això permet reduir despeses.
Gran importància de les empreses de
logística.

64. 07

65. LA XARXA DE TRANSPORT A
ESPANYA I CATALUNYA
A Espanya s'ha incrementat de manera
constant en les darreres dècades el tansport,
tant pel que fa als desplaçaments com al
volum de mercaderies.
Les infraestructures de comunicació
s'han modernitzat.
Fons de cohesió de la UE
(pràcticament un 30% de la
inversió).

66. Baixa el transport per ferrocarril.
Augmenten el transport aeri i per carretera.
El ferrocarril és menys flexible i té el problema de la xarxa
radial.
La major part dels fluxos són per carretera.
En les darreres dècades:
S'inverteix en rodalies i l'alta velocitat.
Augmenta el volum de mercaderies en els ports.
S’ha millorat la connexió amb altres sistemes de
transport i els sistemes de descàrrega I
emmagatzematge.
Problemes de planificació a mitjà
i llarg termini.

68. Transport terrestre.
El protagonisme indiscutible és de la xarxa de carreteres, en la qual
s'han invertit moltíssims recursos (en detriment del ferrocarril).
És l'element fonamental d'organització de
l'espai i l'economia.
Problemes:
Congestió.
Impacte ambiental.
Augment constant de la
demanda de noves vies.
Caldria un canvi de model? Potenciant per exemple el ferrocarril?

70. La xarxa d'alta capacitat (dos carrils per sentit, com a mínim),
clarament radial, suporta la meitat del trànsit total.
Es treballa en millorar la
connectivitat entre els radis.

71. La xarxa ferroviària presenta un traçat també radial, encara
que no tan evident com la xarxa de carreteres.
El 1941 es creà RENFE.
La xarxa ferroviària
presenta seriosos
problemes:
Amplada de via diferent de l'europea.
Molts trams són de via única.
Deficiències en algunes
infraestructures.
S'intenta incentivar el transport ferroviari
de mercaderies (afavorir la ruptura de
càrrega...) i el de passatgers per a
distàncies mitjanes i curtes (rodalies, trens
ràpids i l'AVE).

73. En les darreres dècades s’han fet
grans inversions en el ferrocarril.
Inversions brutals (1800
km en servei i 2200 km en
construcció.)
Inversions molt
modestes.
La segona xarxa
més gran del món.
Manteniment caríssim (de
28.000 a 33.000 euros per
km i any).
Xarxa sempre
deficitària
Model molt
qüesionable.
AVE: uns 24 milions de
passatgers anuals.
Rodalies: uns 410 milions
de passatgers anuals.

75. Claríssimament
manquen inversions
en el transport
ferroviari de
mercaderies.
Corredor del
Mediterrani

76. Accessibilitat per carretera
MENOR ACCESSIBILITAT
•Fronteres
•Zones interiors poc poblades
MAJOR ACCESSIBILITAT
•Eixos radials
•Litoral mediterrani
•Corredor de l'Ebre
Accessibilitat per ferrocarril

77. Transport marítim.
Molt rendible per transportar grans
càrregues a llargues distàncies.
Cal adaptar els ports al nou sistema de
contenidors i crear les ZAL (zones
d'activitat logística).

78. A Espanya hi ha més de
200 ports, destacant els de
Algecires, València,
Barcelona, Tarragona i
Bilbao (importants zones
d'activitat logística, ZAL).
El volum més destacat de
mercaderies correspon als
líquids a doll (petroli, olis,
productes químics...) els
sòlids a granel (carbó,
minerals...) i la mercaderia
en general.
El port de Sevilla és el més
destacat pel que fa al
transport fluvial.

79. Domina el trànsit
intern (entre illes,
entre Ceuta i
Melilla i la
Península).
L'exterior es veu
aturat per la
competència de
l'avió.
Ara boom creuers.

81. Transport aeri.
Ha experimentat un gran creixement, sobretot internacional. S'han
multiplicat el nombre d'aeroports, encara que destaquen els de
Madrid, Barcelona i Palma.
Tradicionalment era només de passatgers, tot i
que ara cada cop més hi ha també un creixent
transport de mercaderies.
L'aeroport més destacat és el de Madrid, que a més de comunicar
amb tots els aeroports d'Espanya, fa de hub (nus de coordinació)
internacional.
Destaquen també els aeroports de les zones
turístiques (Palma, Les Palmes, Tenerife...).
Aquesta tasca és reivindicada des de fa
temps per l'aeroport del Prat, el segon en
importància.

83. La UE vol millorar la xarxa de transport, i per això hi ha tota una
sèrie de projectes que afecten Espanya:
Eix ferroviari d'alta velocitat del sud-oest d'Europa,
que connectarà la xarxa espanyola amb l'europea.
Eix multimodal Portugal/Espanya amb la resta
d'Europa.
Eix ferroviari Sines-Madrid-París.
Es vol fomentar el transport
intermodal, per reduir la
contaminació i els embussos (per
això fomenta les “autopistes del
mar”).

84. La política espanyola de transport es regeix pel Pla Director
d'Infraestrutures (PDI). Darrerament s'ha creat el PEIT (Pla
Estratègic d'Infraestructures i Transports).
La xarxa de transport espanyola s'integra en la xarxa europea.
Aquesta connexió s'està veient afavorida per l'arribada de fons
europeus, encara que queda molt per fer.
L'exemple més destacat són el problemes de
connexió del ferrocarril.

85. Els objectius més immediats pel que fa a la política espanyola
de transport són:
Potenciar el ferrocarril (corregir la xarxa radial i estendre
l'amplària europea).
Completar la xarxa de carreteres d'alta capacitat i
millorar la gestió.
Consolidar els ports com a nodes intermodals de
mercaderies.
Millorar la connexió dels aeroports.

87. El transport a Catalunya
A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreteres
presenta una estructura radial, amb centre a l’àrea de
Barcelona, tot seguint el litoral i les valls fluvials.
Afavoreix la concentració de la població i les principals
activitats econòmiques en la franja litoral.
Provoca problemes de saturació en les vien en aquest
sector del territori català.

88. La xarxa de carreteres té problemes seriosos de col·lapses, car
és una xarxa molt desfasada.
Afavoreix la connexió amb Barcelona.
Per afavorir la connexió entre les zones interiors s’han creat
eixos transversals (Eix Transversal, C-25).
Una altra obra
important ha estat l’Eix
del Llobregat (C-16,
Barcelona-Manresa-
túnel del Cadí) per
afavorir la connexió
amb França.

89. La xarxa ferroviària es va crear al voltant de Barcelona i es va
estendre.
Mai s’ha arribat a completar una xarxa reticular, i la connexió
amb Europa és difícil (amplada de via diferent).
La majoria dels serveis es centren
a BCN i queden moltes zones
desassistides.
A Catalunya coexisteixen dues
xarxes de ferrocarril, la de RENFE i
la de la Generalitat. Des del 2010
rodalies RENFE és gestionada per
la Generalitat.

90. En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de
modernització de la xarxa, ampliant la xarxa de metro o
construint l’AVE.
La construcció de l'alta velocitat va portar una gran
inversió, però és deixà de banda la resta de la
infraestructura).
Destaca la manca d’inversions en
millorar la xarxa de rodalies

91. El Govern vol:
Crear noves línies mixtes de trens
de mercaderies i viatgers (Eix
Transversal, Eix Transpirinenc i
connexió amb els ports de
Barcelona i de Tarragona).
Garantir la finalització de la
connexió de l’AVE amb Europa i
promoure els ferrocarrils de
velocitat alta.
Fomentar l’Eix Mediterrani.

92. La xarxa portuària catalana té 49
ports, la majoria de caràcter
esportiu.
Els principals ports són
Barcelona, Tarragona (depenen
de l'Estat, car són d'interès
general), Palamós i St. Carles de
la Ràpita.
El port de Barcelona és el més important I s’està ampliant per tal
de donar resposta a l'augment del trànsit de passatgers i de
mercaderies.
Cal considerar els molls
de pesca i els destinants
als vaixells esportius.Els 2012 arribaren al port de
Barcelona més de 2,5 milions de
creueristes.

93. El port de Taragona destaca
també per l'arribada
d'hidrocarburs i productes de la
indústria química.
port de Taragona
port de Palamós
L’any 2007 s’aprovà el Pla de
ports de Catalunya 2006-2015,
per tal de dinamitzar els ports i
fomentar la seva importància
econòmica.
Caldria potenciar els ports
més petits com a
complement dels grans
ports.
Caldria millorar la connexió
dels ports amb la resta de
transports.

94. El transport aeri ha crescut molt en els darrers anys. Una bona
xarxa aeroportuària, amb bones connexions per als vols regionals i
amb vols intercontinentals directes, és un gran avantatge per a les
economies que volen ser competitives.
Catalunya té quatre aeroports
comercials (Barcelona,
Girona, Reus i Lleida) i set
aeròdroms d’aviació general i
esportiva.
Caldria continuar millorant i potenciant els aeroports de Girona,
Reus (sobretot dedicats al turisme) i el recentment construït de
Lleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.
El principal és el de
Barcelona, recentment
ampliat, tot i la problemàtica
de la gestió (AENA).

95. El Pla d’aeroports,
aeròdroms i heliports de
Catalunya 2009-2015
preveu la construcció
nous aeròdroms i
heliports i, en general,
millorar les
infraestructures.

96. L'ampliació de l'aeroport del Prat (T1) ha de permetre arribar als
55 milions de passatgers a l'any. En gran part gràcies a
companyies de baix cost.
Primer Spanair (desapareguda), ara Vueling.

97. Les connexions viàries amb Europa
La integració a la xarxa de transports (aeroportuaris, ferrocarrils o
carreteres) és un requisit per a la competitivitat de l’economia
catalana. Cal treballar en aquesta direcció, car la integració encara
és deficient.
Catalunya es troba a la cruïlla de dos
grans corredors econòmics i
estratègics europeus: la Diagonal
europea (de Lisboa a Kíev) i el
corredor Nord-Sud (Hamburg-
Tànger).
Per exemple, les instal·lacions portuàries de Catalunya encara no
estan al mateix nivell que el potencial econòmic del territori, o
l’aeroport de Barcelona necessita connexió directa amb grans vols
internacionals.

98. Els eixos de desenvolupament i
l’equilibri territorial.
Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupament
econòmic i social del territori on s’ubiquen. Han d’ajudar al
transport, l’emmagatzemament i la distribució de mercaderies.
La posició geogràfica de Catalunya
fa que sigui un centre logístic de
primer ordre en el context europeu.
Les plataformes logístiques són
concebudes per donar suport a
l’activitat logística i de transport de
mercaderies. Per això és
fonamental la connexió amb vies
d’alta capacitat

100. Els mitjans de comunicació
Per mesurar el grau de desenvolupament d'una
país, cada cop cal tenir més en compte la
importància dels mitjans de comunicació i
informació. Cal considerar els fluxes
d'informació, i per aquesta raó cal considerar
les TIC.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és
qualsevol instrument usat per a transmetre i
rebre dades, un mitjà de comunicació de
masses (Mass media) és un terme usat per
anomenar el sector dels mitjans de comunicació
específicament concebuts i dissenyats per
arribar a una gran audiència.

101. Els mitjans de comunicació necessiten grans inversions, per això es
troben controlats per grans grups inversors, amb interessos
particulars.
Els mass media tenen un gran poder sobre la població, car generen
corrents d'opinió.
La televisió és el principal
mitjà d'informació i
d'entreteniment. A Espanya
cal diferenciar entre la
televisió en obert (pública o
privada) i la televisió de
pagament.

102. En el sector que anomenem les TIC
trobem la informàtica, l'electrònica i la
telemàtica, claus en l'era digital.
Vivim una autèntica revolució digital i
dels mitjans de comunicació. Les
noves tecnologies ràpidament s'han
implantat, millorant de manera notable
les comunicacions, afavorint la
transmissió gairebé instantània de la
informació.
Aquest canvi es tradueix en el factor
multiplicador (com la tecnologia
millora una funció), el factor
d'implantació (amb quina rapidesa
s'ha implantat) i el factor
d'accessibilitat.