4. Els efectes immediats de la guerra
La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i
materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van
convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial
A causa de
Les despeses financeres de guerra i les necessitats de
reconstrucció d’Europa
Va provocar una
Demanda de préstecs i de producció americana
Que va crear una
Dependència econòmica d’Europa respecte als EE.UU.
I va potenciar
LA PROSPERITAT AMERICANA Gran Productivitat
Gran poder adquisitiu de la població
C.Aranda & J.Manero
5. Augmenten els desacords entre països
Tractats de Pau (Versalles) Desestabilitzen el sistema monetari internacional
Redueixen la confiança dels inversor
S’exigeixen altes Fallida del seu sistema monetari (1923)
reparacions de guerra a Gran inflació
Alemanya
1923 i 1925: França i Bèlgica envaeixen la conca del Ruhr.
A Alemanya creix el nacionalisme radical.
Desacords greus entre els aliats: EE.UU s’oposaven a les reparacions.
No acord sobre la manera de pagar els deutes i l’organització de les
relacions econòmiques i monetàries.
Desequilibris comercials: - Dins els països perdedors. Reduccions territorials i
de població. Pèrdua d’accés a matèries primeres bàsiques.
- Entre els països industrialitzats i els exportadors
d’aliments i matèries primeres. Excés d’oferta d’aliments (recuperació
contendents), descens dels preus agraris. Augment de l’endeutament exterior
en general.
C.Aranda & J.Manero
6. Superproducció de 1920-1921
Producció americana + producció europea
Superproducció provoca Baixen preus
Baixa producció
Augmenta atur
Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals
Dificultats convertibilitat monedes en or
Els deutes i els crèdits provoquen
emissió paper moneda
Inflació (Alemanya) crisi
C.Aranda & J.Manero
7. La puixança de l’economia nord-americana
EUA consoliden la supremacia enfront del Regne unit. La lliura encara moneda
de referència, reducció demanda productes britànics.
Balança comercial favorable als EUA ($ supera lliura). Dòlar únic convertible en
or. Banca nord-americana consolidada com la més dinàmica. EUA primer inversor
mundial: inversions de capital americà i exportacions a Europa. Desequilibri
comercial entre EE.UU. I Europa.
EUA únic gran financer de la reconstrucció europea de la postguerra.
http://www.claseshistoria.com/entreguerras/periodofelices20.htm
C.Aranda & J.Manero
8. Els Feliços Anys 20
La prosperitat nord-americana
EE.UU. primer proveedor de mercaderies i capitals:
- gran creixement industrial,
- augment d’exportacions,
- superàvit en la balança comercial.
Boom econòmic
Conservadurisme polític
Efervescència cultural
Conflictes socials i racials
C.Aranda & J.Manero
9. Un gran creixement econòmic
Gran transformació productiva basada en:
La innovació tècnica Sector energètic gran augment de l’ús de
l’electricitat i el petroli.
Nous sectors industrials (electrodomèstics,
telèfon...). Construcció (gratacels).
Sector de l’automòbil: primer en aplicar la producció en sèrie.
Cadenes de muntatge.
Desenvolupament sectors subsidiàris: vidre, material elèctric,
pneumàtics, carburant, carreteres...
Canvis en l’organització del treball Procés de concentració empresarial
(Segona revolució industrial) per reduir competència
Augment de la productivitat, reducció costos de producció
Augment de l’oferta i de l’ocupació: prosperitat entre 1922 i 1929
C.Aranda & J.Manero
10. Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la
prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric. A baix receptor de
ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La
publicitat fou un altre element per augmentar el consum.
C.Aranda & J.Manero
11. Nova York als anys 30
Empire State Building,
1931
Chrysler Building, 1930 C.Aranda & J.Manero
12. La revolució dels consumidors
La prosperitat Viure el present
els portava a Confiança en el sistema
Comprar a terminis
Publicitat i màrketing Augment del consum
Demanant crèdits als bancs
Això provocava un
Endeutament de consumidors i de productors
(Societat de consum)
Agreujat per l’especulació borsària
Entre 1925 i 1929
Enriquiment ràpid i especulatiu
Semblava que tot anava bé, però...
C.Aranda & J.Manero
13. Construcció del Rockefeller Center
a N. York, als anys 20
La distribució desigual de la renda
Els beneficis empresarials, i dividends, van créixer molt.
La renda no es distribuí equitativament, els salaris van créixer molt poc.
L’augment de la capacitat adquisitiva fou insuficient per absorbir la producció.
Perill de sobreproducció.
L’agricultura fou el sector més perjudicat. Exportacions i preus van anar baixant a
partir de 1922. Preus industrials molt per sobre dels agrícoles. Els agricultors,
endeutats, no podien pagar i hagueren de malvendre les terres i emigrar.
C.Aranda & J.Manero
14. SUPERPRODUCCIÓ mundial
Des de 1925
A la producció americana cal sumar l’europea
Malgrat això
Les empreses no aturen la producció
i els governs no intervenen
Només pensen en
amb
Augmentar demanda Publicitat
i més crèdits
Això provoca més
endeutament
C.Aranda & J.Manero
15. Als EUA regnava l’optimisme
Tot i això,
existien problemes en l’economia nord-americana
L’agricultura.
Creix menys que la indústria.
Els preus agrícoles són baixos (superproducció)
Baix nivell de vida (èxode rural)
Estancament comerç internacional.
Proteccionisme.
Perill sobreproducció industrial
Sectors industrials amb problemes.
Crisi indústria tradicional.
Mineria del carbó. Sector naval.
Especulació borsària.
Bombolla especulativa
C.Aranda & J.Manero
18. Resum de la situació econòmica
1919 1929
CRAC
Final de la guerra:
Ruïna europea i
enriquiment dels EE.UU.
1920 - 1921
Crisi de superproducció
1922 comença a millorar la situació econòmica
Superproducció
“Els feliços anys vint”
S’iniciava una època Endeutament de
especialment als EE.UU d’un fort consumisme productors i
amb abús del crèdit i consumidors
“Prosperitat americana” especulació borsària
C.Aranda & J.Manero
19. La situació política
Societat nord-americana Harding (1920-24), republicà
Políticament conservadora Coolidge (1924-28), republicà
(Republicana) Hoover (1928-32), republicà
Fomentarà el nacionalisme.
Fomentarà l’aïlllacionisme respecte d’Europa.
Estimularà el proteccionisme.
Es centrarà en Amèrica Llatina
(Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar)
C.Aranda & J.Manero
20. La situació social
Als EUA comença a gestarse la Predomini classe mitjana
societat del benestar Uniformitat de gustos
Consum massiu (força publicitat)
American Way of Life
Societat nord-americana
- Incorpora noves tecnologies (ràdio, cotxe).
- En transformació.
- Molt conservadora.
- Molt nacionalista.
- Pateix importants tensions.
C.Aranda & J.Manero
21. Societat nord-americana pateix importants tensions
Conflictes racials
Existeix la segregació racial (minoria negra sobretot
discriminada)
Molta immigració (creix la discriminació i el racisme)
Cal restringir l’arribada d’immigrants (sistema de quotes)
1915, neix el Ku-Klux-Klan (anti-catòlica, anti-negres,
anti-immigrants)
1920, procés Sacco-Vanzetti
Qui són els autèntics americans? WASP
Fonamentalisme religiós
Puritanisme (moral protestant)
Lectura literal de la Bíblia
Influeix ciència i ensenyament (el
creacionisme negarà Darwin)
Oposició al Modernisme
C.Aranda & J.Manero
22. Moral restrictiva
Puritanisme (moral protestant) tindrà gran força en la política
1917, esmena en la Constitució. 1919, Acta.
Llei Seca, prohibició de les begudes alcohòliques es vol
preservar la societat de l’alcohol. Fet contraproduent ja que
- Augmentà criminalitat
(gangsterisme, contraban)
C.Aranda & J.Manero
23. D’Europa començaren a La immigració començà a controlar-se, i a
immigrar famílies senceres a prohibir-se en molts casos.
EE.UU., com aquests eslaus.
Una reacció puritana als EE.UU. provocà
l’aparició de la “llei seca”, que il·legalitzà el
consum d’alcohol, desenvolupant les màfies i
la delinqüència.
Fitxa policial d’Al
Capone
C.Aranda & J.Manero
24. El Crac del 29
i la Gran Depressió
C.Aranda & J.Manero
25. El crac de 1929 Fallida de la borsa 24 0ctubre 1929
dijous negre
Perjudica a
Empreses i bancs Els inversors particulars
han invertit en borsa
Molts d’ells són
Deutors de crèdits que no podràn tornar
En aquests moments d’incertesa
L’estalviador retira els dipòsits del banc
Això provoca que
Els bancs esgoten liquidesa
provoca Crisi bancària
No hi ha més préstecs Sense ajudes Les fàbriques tanquen
ni a consumidors
ni a productors
Augmenta l’atur
C.Aranda & J.Manero
26. Acció i Borsa de Nova York, a
Wall Street. Banc de l’època
C.Aranda & J.Manero
28. Imatges de la Borsa de Nova
York i Wall Street el 1929
C.Aranda & J.Manero
29. Wall Street després de la caiguda
de la Borsa. A dalt estalviadors
retirant els seus diners. A baix
cotxes en venda.
C.Aranda & J.Manero
30. Les causes de la gran depressió
1. Sobreproducció industrial. Desacceleració ja anterior al crac als EUA.
2. Crisi de liquidat. Impagaments generats per la caiguda borsària.
3. Tancament d’indústries i bancs.
4. Retirada d’inversions a Europa.
5. Caiguda dels preus (deflació).
6. Caiguda del consum, per l’atur i la por a l’empitjorament de la crisi, la
disminució de la capacitat adquisitiva dels inversors a borsa i el temor a
l’acomiadament.
7. Caiguda dels preus agraris.
La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que en
pocs mesos la crisi de borsa es convertís en una crisi econòmica que afectà a tots
els sectors. El sector bancari va ser dels primers afectats.
C.Aranda & J.Manero
31. La crisi bancària i industrial
Els deutors no pogueren tornar els préstecs bancaris.
Molts bancs tenien accions com a garantia.
El pànic va dur a la gent a retirar els seus estalvis dels bancs. Molts bancs no
tenien recursos. 4.000 van fer fallida.
Milers d’americans van perdre tot el que tenien.
Es reduïren els crèdits per a la indústria i el consum.
Reducció dràstica de les inversions industrials.
La reducció del consum va fer augmentar els estocs i el preu va caure (32%).
El subconsum i la caiguda de les inversions van provocar la crisi industrial.
Gran augment de l’atur, amb greus conseqüències socials.
C.Aranda & J.Manero
32. Entre 1929 i 1932
L’augment de l’atur 13 milions d’aturats
25% població activa
provoca
Descens del consum Caiguda dels preus (32%)
provoca
S’atura la inversió industrial
Baixa la producció mundial (-40%)
tanquen 100.000 empreses
5000 bancs
L’empobriment generalitzat incrementa el subconsum
http://www.youtube.com/watch?v=oIzS9jGx6Eo&eurl=http://www.claseshistoria.
com/entreguerras/consecuenciassociales.htm
C.Aranda & J.Manero
33. Conseqüències socials de la crisi:
Augment de l’atur i misèria generalitzada
C.Aranda & J.Manero
34. Hooverville a dalt, família de
Califòrnia a baix. Aturats i
emigrants a la dreta.
C.Aranda & J.Manero
35. La crisi s’expandeix arreu del món
A causa de
Enfonsament del comerç internacional
Repatriació dels capitals americans invertits
per Europa i Amèrica Llatina
provoca
Enfonsament dels bancs europeus
Es va esfondrar tot el sistema internacional
d’intercanvis, de producció i de finances
C.Aranda & J.Manero
36. El crac de 1929 als EUA
Fallida de la borsa
crisi borsària Crisi
economia
nord-
Fallida de molts bancs americana
crisi financera
Tancament de moltes indústries S’extendrà
crisi industrial arreu del món
Crisi social C.Aranda & J.Manero
39. Fet de més transcendència econòmica de la
Crac del 29 primera meitat del segle XX
Per què es va produir?
Liberals. És la típica crisi capitalista.
Marxistes. És la mostra que el capitalisme no funciona.
Monetaristes. Problemes amb el patró or.
Keynesians. Desequilibris entre la producció i el consum.
Actualment, destaquem tres causes:
1. La sobreproducció de mercaderies.
Massa oferta, poca demanda. Estocs.
2. Especulació de capitals.
Baixen les inversions productives i el consum.
Els préstecs passen a ser especulatius, no productius
3. Desequilibris monetaris.
El dòlar és una moneda massa forta.
Els EUA controlen la major part de l’or mundial.
El patró or no funciona.
C.Aranda & J.Manero
40. La lluita contra la crisi
Primer s’apliquen
Polítiques tradicionals
Com són
El proteccionisme i les
devaluacions monetàries
Després les
Teories keynesianes J. M. Keynes
Segons aquestes teories: “Teoria general de l’ocupació,
l’interès i els diners” (1936)
Les crisis no són passatgeres.
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica.
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.
C.Aranda & J.Manero
41. Teories keynesianes
Inversió estatal
(obres públiques) Creació d’ocupació
Finançada per
dèficit pressupostari
Augment
Augment de la
dels impostos renda familiar
Equilibri directes
del dèficit
del pressupost
Creix el consum
Augment en els de les famílies
ingressos estatals
Augment Augmenta la
dels impostos producció
indirectes
C.Aranda & J.Manero
42. La lluita contra la crisi
Teories keynesianes Inspiraren el New Deal
(1933-1938)
Franklin D. Roosevelt (president demòcrata, 1933-45)
Aplica El New Deal es basa en la Intervenció estatal
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
C.Aranda & J.Manero
43. New Deal Va en contra de la tradició econòmica
nord-americana, per això part quedarà
(1933-38) anul·lat pel tribunal suprem dels EUA
L’Estat intervé en els tres sectors econòmics Intervencions
causants de la crisi (agricultura, finances, econòmiques
indústria)
L’Estat desenvolupa una Intervencions
important política social socials
C.Aranda & J.Manero
44. Intervencions econòmiques
Sector Financer
Nova organització bancària sota control de la Reserva Federal.
Increment del crèdit públic, per estimular la inversió.
Control de la massa monetària.
Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%)
Sector Agrícola
Agriculture Adjustment Act
Pujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions)
Sector Industrial
L’Estat impulsarà grans obres públiques
(crearà el NIRA i la Tennessee Valley Authority)
Les obres públiques fomentaran el sector industrial
C.Aranda & J.Manero
45. Intervencions socials
L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social
Es vol lluitar contra l’atur i augmentar
els nivells de renda de la població
Reduir l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques
d’ocupació..)
És l’inici de l’actual Estat del Benestar
C.Aranda & J.Manero
46. New Deal (1933-38)
Es basa en tres grans característiques
Intervenció Estímul del
Pujada de preus
estatal consum
La crisi s’aturà i s’estabilitzà l’economia
ara bé
la recuperació definitiva de l’economia nord-americana no arribarà
fins la Segona Guerra Mundial
C.Aranda & J.Manero
47. El New Deal: Obres públiques
C.Aranda & J.Manero
