1. Mario Ferrer i Jorge Luis Toribio

2. El Nil té un règim de crescudes que permet la
irrigació i fertilització de les terres de cultiu.
Cada primavera a les terres on naix el Nil plou
torrencialment i aquestes pluges n’alimenten el
cabal. Des de començament del Juny fins al
Setembre, el riu creix i se’n va cap a la mar en
una tranquil·la i poderosa crescuda que inunda
totes les terres de la riba. A l’Octubre les aigües
es retiren i deixen un llim negre que fertilitza els
camps de cultiu.

3. L'economia a Egipte depenia dels recursos naturals que disposava: de la vall del Nil format per un sòl
fèrtil i molt negre, de muntanyes, diferents animals i de plantes cultivables. Els egipcis aprofitaven
tots els seus recursos per obtenir altres matèries que necessitaven per mitjà del comerç. La vida
d'Egipte depenia dels cultius de les terres inundades pel Nil, ja que la seva vall era molt fèrtil.
Predominava l'agricultura de regadiu tot i que les pluges fossin escasses, però la inundació anual del
Nil els donava les condicions favorables per produir la collita. Això feia que fos necessari la
construcció de dics, estanys i canals per regar totes les terres de cultiu. Els pagesos usaven el chaduf
per pujar l'aigua del Nil
Conreaven plantes per a la seva subsistència com:
 Cereals: blat, ordi i espelta.
 Llegums: llenties i cigrons.
 Hortalisses: enciam, cogombre, all i ceba.
 Fruites: dàtils, figues, raïm i magranes.
 Plantes oleaginoses per a produir oli: sèsam i lli.
 Plantes tèxtils: lli, papir, palmeres etc.

4.  La societat egípcia es presenta com enormement
jerarquitzada i amb elevats graus de dependència, entre
l'extrem més alt, el del faraó, fins el més baix, els
esclaus, generalment presoners provinents de les guerres
amb altres països. Fins i tot s'arriba a dir que la societat
egípcia es va dividir en dues classes: el faraó i la resta, ja que
tota la resta persones, béns, terres, li pertanyia, en ser
l'encarnació dels déus a la terra i el senyor de l'alt i baix
Egipte. Però entre els dos extrems que hem esmentat més
amunt, hi havia moltes consideracions: des dels alts
funcionaris, veritables "faraons" del territori sobre el que
governaven, fins artesans i pagesos que pagaven els seus
impost i gaudien d'una certa independència i fins i tot de
bonança si l'economia travessava una de les seves etapes
d'expansió.

5.  La majoria de la població egípcia era camperola i vivia en petites aldees a prop dels marges del Nil. Els
habitatges eren molt senzills i es construïen primer amb canyes i fang i més endavant amb tova
assecat al sol. Les cases tenien un sol pis i el sostre era pla. El mobiliari era escàs.
La dieta estava constituïda per pa i cervesa. Consumien peix sec, llenties i pèsols i fruita com figues i
raïm.
El vestit dels egipcis era molt senzill.
Les grans ciutats eren escasses i la seva funció principal era ser lloc de residència del faraó i dels
nobles.
El palau del faraó destacava entre tots els edificis i al seu voltant es distribuïen les residències dels
poderosos.
A les cases dels rics les festes eren habituals.
La vida familiar tenia gran importància. Era freqüent tenir un elevat nombre de fills en totes les
famílies.
Les dones s'ocupaven del menjar, els fills i la cura de la casa.
Sembla que l'Herència es transmetia per via femenina.

6.  Les crescudes del Nil també van ser un factor determinant en la
construcció de cases i edificis. Els egipcis, tractant d'evitar els efectes de
la inundació, feien les seves ciutats a considerable distància del riu o
elevades sobre monticles. En la seva majoria les construccions eren
fetes en un material perible fet de palla i fang anomenat tova, a causa
de l'absència de pedra i fusta a la zona. Quan s'enfonsava alguna part
d'un edifici s'alçava una nova construcció sobre aquesta base. La pedra
era treta de les pedreres properes a la frontera i era utilitzada només
alçar temples i construccions funeràries.
La casa egípcia va ser construïda al voltant d'un pati. Aquesta tenia una
planta quadrada amb un espai central precedit per una avantcambra. Al
seu voltant es trobaven els magatzems i dormitoris. Aquesta estructura
no variava en relació amb la classe social. Algunes cases fins i tot
comptaven amb una cambra de bany al costat de l'habitació principal.
Aquest tenia una zona de bany i un lavabo consistent en seient situat
sobre un recipient ple de sorra.

7. Els egipcis eren politeistes. Cada ciutat o província Egípcia
tenia els seus déus, encara que alguns eren venerats per tot
egipte.
 El més popular era Ra (Sol)
 Ammó (de Tebes)
 Osiris (Morts)
 Seth (Tenebres)
 Isis (Fertilitat)
 Horus (Guerra)
 Anubis (Infern)
 Thot (Saviesa)

8.  La religió egípcia prometia una vida després de la
mort. Segons els egipcis, els humans eren formats per
un cos i una ànima (ka). Quan el cos moria, el ka
passava a la vida d’ultratomba. Però, per que passara, el
cos havia d’estar incorrupte (momificat). Els difunts
s’havien de presentar davant el Tribunal d’Osiris. Per a
superar-lo es col·locava a la tomba un exemplar del
Llibre dels Morts. Si el superava, podia entrar al més
enllà.

9.  Ahhotep: Esposa del faraó Seqenenra Taa i mare dels també faraons Kamose i
Ahmose, que va jugar un paper plenament destacat en la lluita que el seu marit
i fills van mantenir contra els invasors Hyksos, aconseguint entre els quatre
l'alliberament del país, finalitzant amb això el Segon Període Intermedi.
 Jeruef: Majordom de l'esposa d'Amenhotep III, la reina Tiy, en la tomba es troba
representada en una de les parets escenes del desenvolupament de les
cerimònies o festes Heb Sigueu, en les quals el faraó renovava la seva
joventut, força i saviesa.
 Hecateu d'Abdera: Historiador i amic personal de Ptolemeu I, va escriure un
conjunt de relats sobre Egipte voltant de l'any 300 A. C. que serien més tard
utilitzats per Diodor de Sicília en la seva famosa Biblioteca Històrica.
 Pepy: Fill de l'escrigui real Jety, redactor de la famosa "Sàtira dels Oficis", en la
qual insta al seu jove fill de manera vehement a seguir la carrera d'escriba, un
tasca a la que descriu com admirable i plena d'avantatges, en contraposició a
altres moltes professions a les que mostra absolutament plenes
d'esforç, penalitats, i sense recompenses.

10.  Jean-François Champollion, conegut com Champollion el
jove (Figeac, departament de Lot, 23 desembre 1790 -
París, 4 març 1832), filòleg i egiptòleg francès, considerat el
pare de l'egiptologia per haver aconseguit desxifrar els
jeroglífics.
Deia de si mateix:
«Sóc addicte a Egipte, Egipte ho és tot per a mi».
 Françoise Auguste Ferdinand Mariette (1821-1881) fue un
egiptólogo francés nacido el 11 de febrero de 1821 en
Boulogne-sur-Mer.
 Amelia Ann Blandford Edwards (7 de junio de 1831–15 de
abril de 1892) fue una novelista, periodista, viajera y
egiptóloga británica.

11.  Pensem que ha estat interessant fer aquest treball ja
que hem aprés coses d’Egipte que abans no sabiem.
Com per exemple, els egiptòlegs que hem nomenat.