El treball cooperatiu
1. A mode d’introducció
i. Tipus d’aprenentatges
ii. Estructures d’aula
2. Treball cooperatiu
i. Què entenem per TC? vi. Quadern de normes
ii. Per què usar vii. Pla d’equip
l’aprenentatge cooperatiu viii.Desenvolupament del PI
iii. Activitats cooperatives 4. Revisió de la feina
3. Comencem 5. El treball cooperatiu com a
i. Assemblea eina d’inclusió
ii. Agrupaments
iii. Càrrecs del Grup Base
iv. Com fer els agrupaments
v. Distribució de càrrecs
Tipus dʼaprenentatges
Lʼèxit o el fracàs de lʼalumne no depèn de
Individual lʼèxit o del fracàs dels seus companys i
companyes.
Lʼèxit dʼun alumne depèn del fracàs dels
seus companys o companyes.
Competitiu
El més important és aprendre abans que la
resta.
Lʼèxit dʼun alumne depèn de lʼèxit dels seus
Cooperatiu
companys i companyes.
Estructures dʼaula
Estructura de Fa referència a allò que els alumnes
finalitats o de persegueixen en lʼaprenentatge.
recompensa Què és pretén aconseguir?
Determina allò que fan els alumnes i com ho
Estructura
fan.
d’activitats
(Metodologia i activitats)
Estructura Determina qui i com es prenen les decisions
d’autoritat dʼallò que succeeix a lʼaula.
Tipus dʼaprenentatges
Individual Competitiu Cooperatiu
de recompensa
Lʼalumne aconsegueix Lʼalumne aconsegueix
Lʼalumne aconsegueix
els seus objectius els seus objectius només si
els seus objectius si, i sols si,
independentment de si els seus companys els
la resta no els aconsegueix.
la resta els aconsegueix o no. aconseguixen també. Hi ha
Hi ha interacció negativa
No hi ha interacció interacció positiva
Estructures dʼaula
• Els alumnes treballen de • El treball és en equip.
dʼactivitats
manera individual.
• El treball és individual. • Es valora i es potencia
• La col·laboració és mínima. • Mai no hi ha treball en equip. lʼajuda mútua i la cooperació.
• Es treballa en silenci. • La col·laboració no té sentit. • Es treballa en veu baixa.
• Els dubtes es demanen al • Sʼestableix una rivalitat entre • Molts dubtes es resolen entre
els alumnes
professor o professora ells
La responsabilitat del procés
dʼautoritat
El professor decideix tots els
Ocorre el mateix que amb és compartida entre el
aspectes del procés
lʼaprenentatge individual, però professor i lʼalumne.
dʼensenyament/aprenentatge.
ara el professor fomenta la Es fomenta lʼautonomia i la
Lʼalumne és un receptor
competició entre lʼalumnat presa de decisions per part de
passiu de les ordres.
lʼalumne
Basat en: Olga Pedragosa i Xuclà
Què entenem per Treball Cooperatiu?
Comunitat dʼaprenentatge
Projecte de transformació social i cultural dʼun centre
educatiu i el seu entorn per aconseguir una societat basada
en lʼaprenentatge dialogat i participatiu en tots els espais
socials, també lʼaula.
Treball Cooperatiu
El treball cooperatiu és aquell que per ser realitzat fa
necessari la participació activa en interdependència de dos o
més persones, de manera que cada component
desenvolupa un rol diferent, però té com a objectiu
lʼaprenentatge de tots els components.
Per què usar lʼaprenentatge cooperatiu?
• Afavoreix les relacions interpesonals del grup classe tan alumne-alumne com alumne
professor.
• Millora el rendiment de TOTS els alumnes.
• Augmenta notòriament la motivació de lʼalumnat.
• Afavoreix lʼacceptació de la diferència i el respecte mutu.
• Permet que el professorat pugui prestar una atenció més individualitzada a lʼalumnat.
• Permet lʼentrada de més dʼun docent a lʼaula.
• Desenvolupa la creativitat de lʼalumnat.
• Sʼestimula el pensament crític.
• Augmenta la qualitat i la quantitat dels treballs.
• Millora els nivells dʼautoestima de lʼalumnat.
• Ajuda a establir relacions positives.
• Afavoreix les pràctiques democràtiques: debat, presa de decisions consensuades,
compliment dʼacords, normes no imposades...
• Afavoreix lʼaprenentatge coherent i significatiu.
Per què usar lʼaprenentatge cooperatiu?
«Els centres, sota el sentit de la cooperació, poden esdevenir organitzacions que aprenen i
que creen sentit de comunitat. Una comunitat en la qual el professorat i lʼalumnat
comparteixen lʼensenyament i lʼaprenentatge com a membres dʼuna societat —la del
coneixement— on no tan sols serem aprenents per tota la vida, com sovint sʼinsisteix, sinó
també ensenyants.» Duran, D. (2004)
“Lʼaprenentatge cooperatiu és un eina de treball, però també és un aprenentatge en sí
mateix” Pujolàs, P. (2002)
Agrupaments
Tipus dʼagrupaments
• Homogenis • Grup base
• Heterogenis • Equips esporàdics
• Equips dʼexperts
Grup Base. Càrrecs.
• Coordina el treball de lʼequip.
• Controla el temps de lliurament i
realització de tasques.
COORDINADOR/A • Fa respectar el torn de paraules
• Anima els companys a avançar en el PI.
• Dirigeix les revisions periòdiques de
lʼequip.
• Procura que no es perdi el temps.
AJUDANT/A • Controla el to de veu.
COORDINADOR/A • Decideix qui ha de fer les tasques de la
persona que no ha vingut.
• Omple els formularis de lʼequip.
SECRETARI/A • Recorda els compromisos personals.
• Custodia la carpeta dʼequip.
• Custodia el material de lʼequip i en té
RESPONSABLE DE cura.
• Controla que tots els membres de lʼequip
MATERIAL portin el material.
• Manté neta la zona de treball.
Com fem els agrupaments?
a) Formació espontània.
b) Segons capacitats.
i. Grup homogeni
ii. Grup heterogeni
c) Grups de destresa homogènia
d) Aleatòriament
e) Segons el gènere
f) Grups no estables (en funció de la tasca a fer)
g) Per selecció prèvia dels caps de grup
h) Distribució per parelles
Avaluació de la feina
Revisió del pla de treball Autoavaluació
U n co p a l m e s, e l s a lu m n e s
Cada setmana, el GB
s’autoavaluen de manera individual, fent
valora la seva feina, tenint en compte:
constar:
• el grau de compliment del càrrec,
• com han treballat,
• el funcionament del grup, allò que s’ha fet
• valorant el grau de satisfacció de la
especialment bé i allò que cal millorar,
seva feina,
• el compliment dels compromisos personals i
• els aspectes que cal millorar,
• la consecució dels objectius de l’equip
• com hauria de continuar el PI i
• el que s’ha après
Revisió del treball de l’equip:
Curs i grup: Setmana:
COMPLIMENT DEL CÀRREC VALORACIÓ
Cal
NOM CÀRREC Bé Molt bé OBSERVACIONS
millorar
NOTA: On marquem “Cal millorar”, hi posarem 0 punts; on marquem “Bé”, 1 punt; i on considerem que ho hem fet “Molt bé”,
hi escriurem 2 punts
1
A U T O AVA L U A C I Ó
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
COM HE TREBALLAT?
He participat i col·laborat amb els companys i
companyes del meu grup
He ajudat els meus companys i companyes
He complit el meu càrrec
Acab les seves tasques en el temps previst
He mostrat interès per el tema d!estudi
He perdut el temps
He complit els meus compromisos
Complesc les normes de l!equip
He après molt
Estic content/contenta amb el treball realitzat?
Escriu com a
mínim 5
motius pels
quals estàs
content/a o
no.
CIÈNCIES NATURALS. 3a Avaluació
Amb les notes de classe, el
ALUMNE / ALUMNA
documents lliurats, les
exposicions fetes... sʼelabora TREBALL COOPERATIU I INDIVIDUAL 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Col·labora i participa amb el grup base (GB)
lʼinforme dʼavaluació. Ajuda als companys
Facilita el treball d!equip
Acaba les seves tasques en el temps previst
Mostra interès per la feina
Aprofita el temps
Compleix els seus compromisos
Compleix les normes del grup
S!ha esforçat
Ha assolit els continguts del seu PI
Explica el seu PI i resol els dubtes
Aten a les explicacions de la resta de grups
Ha complert el seu càrrec satisfactòriament
Estic satisfet amb la seva autoavaluació
COMENTARI
El treball cooperatiu com a eina dʼinclusió
Inclusió
Procés de superació de les barreres que afavoreixen
lʼexclusió i de creació de facilitadors que permeten la
presència a lʼaula, la participació en les mateixes activitats i
el progrés de tot lʼalumnat.
“Es un procés que mai no es dóna per acabat. Una escola
inclusiva és aquella que està en moviment més que aquella que ha
aconseguit una determinada meta” (Ainscow et al. 2006)
El treball cooperatiu com a eina dʼinclusió
El grau dʼinclusió dʼun aula depèn:
a) de lʼagrupament de lʼalumnat: grau dʼheterogeneïtat,
b) de la naturalesa del currículum, i
c) de lʼestructura dʼactivitat: lʼestructura cooperativa és la més inclusiva de
les tres.
“Només la cooperació, a partir de la diversitat, pot garantir la
inclusió” Pujolàs, P. (2010)
Bibliografia
• Ainscow, M.; Booth, T; Dyson, A. (2006): “Improving Schools, Developing Inclusion”.
London: Routledge.
• Duran, D.: “Una experiència de tutoria entre iguals a Secundària, com a mètode
instructiu per a la diversitat”, Revista SUPORTS, Volum 8, Núm. 2, (pàg.130)-Tardor
2004, Eumo Editorial.
• Giné, C. et al. (2010): “La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación
de todo el alumnado”. Cuadernos de Educación. Horsori Editorial. UB.
• López, M. (2004): “Constuyendo una escuela sin exclusiones. Una forma de trabajar
en el aula con proyectos de investigación”. Ediciones Aljibe.
• Pujolàs P. (2002): “Aprendre junts alumnes diferents”. Eumo editorial
• Pujolàs P. (2008): “Introducció a lʼaprenentatge cooperatiu”. Universitat de Vic