1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: DJFMVB
Estimada Marta.
Sóc el motorista que t'ha atropellat i aquesta és la meva trista història: La meva vida sempre ha sigut un
turment, només m'he sentit lliure quan estava prement l'accelerador en alguna part del món. Ningú m'ha
estimat mai, no he tingut mai família ni ningú al costat. Bevia, em drogava per amagar les meves penes
que eren moltes. Anava de local en local, caient rendit borratxo al terra abans de poder reflexionar sobre
la meva vida. Tota la meva existència era un carreró sense sortida fins que va arribar aquella nit fatídica
de maig. Aquell dimarts gris i plujós, anava amb la moto accelerant per la ruta 66, sota els efectes de
l'alcohol, quan vaig divisar una figura que s'acostava cada cop més a mi. Vaig pensar que era una
al·lucinació, un somni però em vaig despertar quan vaig xocar contra allò. Vaig sortir disparat, al igual
que la meva moto i em vaig desmaiar. Vaig despertar en una habitació blanca d'hospital, on vaig intentar
recordar el que havia passat la nit anterior. Al meu costat hi havia una infermera que m'estava fent una
analítica, li vaig preguntar que si sabia que m'havia passat. No em va contestar directament, em va
evitar la mirada durant uns instants i em va explicar que la nit anterior, sota els efectes de l'alcohol havia
atropellat a una noia i que l'impacte va fer que els dos sortíssim disparats, també va afegir que la noia
estava a la UCI, viva, però segurament no podria tornar a caminar mai més. En aquell moment el temps
es va parar, només estava jo, en el meu dolor. Se'm va trencar l'ànima, tenia ganes de desaparèixer,
d'anar-me'n i no tornar mai més. El meu egoisme havia arribat aquell límit, la meva vida havia sigut molt
desgraciada però els altres no en tenien la culpa d'allò i aquella noia n'era un exemple. Vaig visitar-la a
la UCI, vaig veure els seus pares asseguts al seu costat amb llàgrimes als ulls, acaronant-li la cara. Era
una noia molt bonica. Tenia els cabells castanys, un rostre serè i angelical, pensava que potser si no li
hagués fet tot allò hagués tingut el valor suficient per convidar-la a prendre un cafè. Però no ho podria
fer, perquè ja li he destrossat la vida. No vaig poder quedar-me més temps allà, no ho podia suportar.
Vaig anar-me'n de l'habitació i vaig decidir acabar amb aquell patiment. Vaig agafar el casc que tenia a
la tauleta de l'habitació. Mentre escric em dirigeixo a buscar a una moto. Aniré al barranc de les afores
per acabar amb tot això. Espero que et vagi bé en la vida i diga'ls-hi als teus pares que em sap greu. Mai
hagués volgut fer-te això. Adéu.