Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Pingu
DAVANT ELS RISCOS DE L’ALCOHOL, TU TENS EL CONTROL.
-Què passa?...- es preguntava l’Andreu. -On sóc? què m’ha passat?- les seves preguntes
queien sobre un mantell de silenci. De cop, una veu llunyana li contestà: -Noi, sento haver de
dir-te això, però… -Però què?!-Exclamà el noi. -…Però ets mort. -Qu.. Què estàs dient?! -La
veritat, noi, la veritat. O és que no recordes el que va ocórrer? I a l’Anna i la seva festa? Ni tot
el que vas fer? -...No -Doncs anem bé. Hauré de començar des del principi...-deixà anar amb
un esbufec de paciència. El dissabte, aquell dissabte tan especial, en el que l’Anna m’havia
convidat a mi, el “pringat” de la classe, el que ningú volia al seu costat, a la seva festa
d’aniversari dels 18 anys. Per fi, una oportunitat que no havia de deixar passar per dir-li que no
era un inútil. L’Anna, la popular de la classe, sempre organitzava les millors festes, que eren
recordades durant anys, de proporcions quasi llegendàries a les quals només hi podien entrar
un grup selecte de persones. Havia esperat durant prop de dos mesos a que arribés el gran
dia. Un cop allà, vaig poder comprovar el perquè era tan desitjat d’anar a aquelles festes: Una
casa de la mida d’un palau, amb la seva piscina privada, amb músics exclusius contractats per
l’ocasió, amb una cabina de Dj molt tecnificada, el seu billar americà, en definitiva, una casa de
somnis de qualsevol adolescent. Després de quedar-me encegat amb aquell paradís, em dirigí
cap a ella per felicitar-la i entregar-li el meu regal, un anell d’or, m’hi havia lluït per ella. Al
veure’l, es va quedar impressionada, no s’esperava un regal així per part meva. Em sentia feliç
de veure-la així, somrient i gaudint de la festa com si no existís el demà. Però la veritable festa
va començar quan va arribar la nit: Alcohol sense límits, droga per a tothom, cotxes il•legals i
carreres sense control. La festa dels somnis de qualsevol adolescent. A les cinc de la matinada
la festa encara no havia parat, ni semblava que en tingues intenció. Tot i això, qualsevol
persona tenia un límit, i jo ja havia arribat al meu, van arribar els mareigs, vòmits i finalment, el
coma etílic. Maleït alcohol, que em descontrola, per què vaig haver d’agafar aquella moto per
sentir-me superior? Clar, els amiguets que et desafien i no t’hi pots negar per demostrar-li a
l’Anna que no era un qualsevol, no vaig poder negar-m’hi. Vaig agafar la moto begut, fent
carreres a màximes velocitats i al final d’una recta, vaig començar a veure borrós i... quina pinta
feia, jo, l’estudiantet exemplar allà al mig de la carretera, amb la moto en mil trossos, provocant
un accident per culpa de l’excès d’alcohol mentre un grup de gent em rodejava i mirava amb
cara de sorpresa, com si no se n’adonessin del que passava. L’últim que podia recordar era el
cos de l’Anna caient sobre meu amb els ulls plorosos mentre, em sembla, cridava alguna cosa.
Ambulàncies, si, també recordo aquell maleït soroll, el cap em trontollava, no només sentia allò,
alguna veu em deia aguanta, no te’n vagis i de sobte una veu greu deia el perdem, el
perdem...no podem fer res més per ell. -Com pot ser que passés tot això? Vaig arribar a ser
tant estúpid? He perdut la vida per una tonteria? -Noi, haver pensat una mica més... NO A LES
DROGUES NI AL ALCOHOL QUAN TU TENS EL CONTROL.