1.
L’aparició de
l’escriptura cap a
l’any 3500 aC a
Mesopotàmia,
l’actual Iraq,
marca l’inici de la
Història i de la
seva primera
etapa: l’Edat
Antiga.

2.
L’Edat Antiga s’estén des que hi ha
humans que comencen a escriure,
fa uns 5.500 anys, fins a la caiguda
de l’Imperi romà, l’any 476 dC.

3.
De la llarga etapa que hi hagué abans
de l’Edat Antiga en diem Prehistòria.

4.
I de l’edat que començà després de
l’Edat Antiga en diem Edat Mitjana.

5.
La primera cultura urbana de la història,
ja coneixedora de l’escriptura, va ser
Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys.

6.
La cultura
mesopotà-mica
es
localitzava
a Àsia, al
nord del
Golf Pèrsic.
MESOPOTÀMIA
Altiplà
de l’Iran
Golf Pèrsic
Península
d’Aràbia

7.
Mesopotàmia
significa entre
rius. Aquesta
civilització
s’anomena així
perquè es va
desenvolupar
en un territori
entre dos rius.
MESOPOTÀMIA

8.
A Mesopotàmia
es va generalitzar
l’ús de la roda i
això va fer
avançar molt el
transport i el
comerç.

9.
Mesopotàmia
vivia sobretot
de l’agricultura,
molt rica
gràcies a
l’aprofitament
dels rius amb la
construcció de
canals, recs i
dics.

10.
riu
camps canal
reg
pou

11.
CIUTATS DE
MESOPOTÀMIA BABILÒNIA
Les ciutats mesopotàmiques tenien
carrers, places, edificis públics, muralles,
palaus i temples.

12.
A Mesopotàmia
manaven els reis.
La invenció de
l’escriptura va
permetre la
redacció de lleis.
Una de les lleis va
ser el Codi
d’Hammurabi, del
segle XVIII aC.

13.
La religió era
politeista, és a dir,
amb la creença en
diversos déus. Per
exemple, Enlil era
el déu dels vents, i
Ishtar, la deessa de
la guerra, l’amor i
la fecunditat.
ISHTAR

14.
Els ziggurats eren una
enorme torre
construïda amb
maons i tova, amb
diverses funcions:
observatori
astronòmic, lloc de
culte o centre
d’endevinació.

15.
També fa més de 5.000 anys que es va
desenvolupar una civilització a Egipte.

16.
La història de
l’antic Egipte
també està
lligada a un
riu: el Nil.

17.
El riu Nil proporcionava terres fèrtils de
conreu en una zona desèrtica.

18.
El riu Nil també servia com a mitjà de
comunicació i de transport de
mercaderies.

19.
El faraó era senyor de tot
el regne: la terra i les
collites eren propietat
seva, controlava el
comerç, les pedreres i les
mines.

20.
A més, el faraó era considerat un déu.

21.
El faraó havia de mantenir l’ordre, la
seguretat i la justícia dins del regne. Va
formar un poderós exèrcit que va
consolidar el domini egipci a la zona.

22.
Els sacerdots i els alts funcionaris
formaven una classe privilegiada dins la
civilització egípcia.

23.
A l’Antic Egipte era important el comerç
amb les regions veïnes.

24.
Les piràmides són la construcció més
famosa de l’Antic Egipte.

25.
Es tracta d’unes tombes monumentals
per als faraons. La idea era contenir
l'«essència» del faraó per tota
l'eternitat.

26.
A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va
haver una civilització amb escriptura. Fa
uns 2.500 anys, la civilització índia arribà
a la màxima esplendor.
Peça de
ceràmica
(aprox. any
1300 aC)
Estàtua de pedra d’un rei
(aprox. any 2000 aC)

27.
La cultura hittita es va desenvolupar fa
uns 4.000 anys.

28.
Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual
Turquia.
HITTITES
Grècia
Mar Mediterrani
Egipte
Mesopotàmia

29.
La cultura hittita és coneguda perquè va
ser la descobridora de la tècnica de la
forja i del treball del ferro.

30.
Els hittites eren molt hàbils en el treball
de la plata i el bronze.

31.
Fa uns 4.000 anys, la civilització fenícia
tenia ciutats comercials riques.
FENICIS
Egipte
Arvad
Mar Mediterrani
Biblos
Sidó
Tir
Hittites

32.
Els fenicis van ser els primers grans
mercaders de l'antiguitat.

33.
Al llarg de les costes mediterrànies, els
fenicis van fundar diverses colònies.
Ibusim
Tharros
Gadir Panormus
Kurion
Cartago
Leptis Magna
Siga

34.
De totes les colònies fenícies, Cartago
va ser la més poderosa i va fer l’Imperi
Cartaginès.
Escultura cartaginesa
Amulet cartaginès

35.
La cultura minoica es va desenvolupar a
l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.

36.
L’illa de Creta es troba prop d’Egipte,
dels Hittites i de la Grècia continental.
Mar Mediterrani CRETA
Egipte
Grècia
Itàlia
Hittites

37.
A la Creta de la cultura minoica ja s’hi
construïen palaus.

38.
Els palaus minoics tenien les parets
pintades amb frescos alegres i vius.

39.
La gent de la cultura minoica
també creia en diversos déus, eren
politeistes.
Aquesta estàtua és
coneguda com a
Deessa de les serps
i data de l’any 1600 aC.

40.
A la Xina els primers escrits són de
fa més de 3.500 anys.
Copa de bronze
(aprox. 1200 aC)
Destral bronze
(aprox. 1400 aC)

41.
La civilització de la Grècia antiga es
va crear al voltant de les ciutats i el
comerç marítim fa uns 3.000 anys.

42.
La cultura grega es va desenvolupar
a l’actual Grècia, a les illes del mar
Egeu i a la costa oest d’Anatòlia.
Mar Mediterrani
Egipte
GRÈCIA
Itàlia
Mar
Egeu
Anatòlia

43.
Com a totes les civilitzacions de
l’Edat Antiga, la majoria dels grecs i
gregues treballaven a l’agricultura.

44.
A la Grècia
antiga,
també tenia
molta
importància
el comerç.

45.
Els treballs més feixucs els feien els
esclaus i les esclaves.

46.
Les ciutats,
anomenades
polis, eren
independents
les unes de
les altres,
com si fossin
petits estats.
Atenes
Corint
Esparta
Focea
Milet
Rodes
Algunes de les polis gregues

47.
Les polis s’ajudaven les unes a les altres
enfront dels pobles estrangers, que
anomenaven bàrbars.

48.
La democràcia té el seu origen a Atenes
l’any 507 aC. Això vol dir que no hi
manava un rei o un emperador sinó que
la gent triava els seus governants.

49.
Dins del govern només podien participar
els homes lliures: els esclaus, els
estrangers residents i les dones no
tenien dret a intervenir en política.

50.
Les seves obres d’art, com per exemple
els temples i les escultures, encara
perduren i són un exemple de perfecció
i bellesa.
El Partenó,
temple
grec a
Atenes.

51.
Algunes escultures gregues són molt
famoses.
La Venus de Milo
El Discòbol (segle V aC.)
(segle II aC.)

52.
La gent de l’antiga Grècia explicaven
l’origen del món a través de mites.
Deien que els fenòmens naturals eren
obra de diversos déus i deesses.
Estàtua que
representa el déu
Zeus
Escultura que
representa la
deessa Hera

53.
Es considerava que els déus i deesses
vivien a l’Olimp, el cim més alt de
Grècia.
Relleu dels déus Posidó, El mont Olimp
Apol·lo i Àrtemis

54.
Els antics grecs van construir temples en
honor dels déus i deesses i van crear els
Jocs Olímpics per honorar-los.
Ceràmica grega on hi
ha representats jocs
olímpics

55.
El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV
aC, va conquerir les polis i van deixar de
ser independents.

56.
Al segle VIII aC. es funda la ciutat de
Roma al costat del riu Tíber, a la
península Itàlica.
Mar Mediterrani
Grècia
ROMA Península
Itàlica
Riu Tíber

57.
La major part dels romans i romanes
treballaven al camp.

58.
Els patricis eren rics propietaris de grans
terres.

59.
Els plebeus eren petits propietaris,
pagesos o artesans.

60.
Els esclaus eren presoners de guerra o
fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien
drets. Eren una possessió més.

61.
Durant la República, els romans van
dominar la península Itàlica (any 275 aC).
Roma
Península
Itàlica

62.
Abans
d’acabar
el s. III aC,
Roma ja
havia
conquerit
més
territoris.
Roma
Cartago
Hispània

63.
Al segle I
aC, les
conquestes
de l’Imperi
Romà ja
tenien una
gran
extensió.
Gàl·lia
Hispània
Roma
Àfrica
Macedònia
Àsia
Síria

64.
Al segle I
dC,
l’Imperi
Romà va
arribar a
la seva
màxima
expansió
Gàl·lia
Hispània
Roma
Àfrica
Macedònia
Àsia
Síria
Egipte
Britània

65.
Els romans i les romanes eren
politeistes, creien en molts déus i
deesses, que eren semblants a les
divinitats olímpiques de Grècia.
Zeus Júpiter
El déu Zeus, dels
grecs, i el déu Júpiter,
dels romans, és el
mateix. Tots dos són
déu suprems del cel i
déu del llamp

66.
A les cases romanes hi havia un petit
altar per a les divinitats protectores de
la llar.
Lar de bronze del segle I
Altar trobat a Pompeia

67.
Al principi la religió cristiana no era
especialment ben vista per les autoritats
romanes.
En alguns moments,
el cristianisme fou
perseguit per
l’Imperi Romà i, fins i
tot, castigat amb la
pena de mort.

68.
Més tard, el cristianisme es va declarar
legal. Al segle IV dC, es va convertir en la
religió oficial de l’Imperi Romà.
Mosaic romà que
representa Jesucrist
L’emperador
romà Teodosi
va prohibir
totes les
religions
menys el
cristianisme

69.
L’arquitectura romana era molt
avançada.
Coliseu, amfiteatre de Roma

70.
Els aqüeductes, com aquest de Segòvia,
transportaven aigua des de la font fins
a les ciutats.

71.
Els romans feien uns temples molt
similars als grecs.
Maison
Carrée, a
Nimes

72.
Els teatres romans també eren
semblants als teatres grecs.
Teatre
romà de
Mèrida

73.
Als circs romans es feien curses de
cavalls i de carros (bigues o quadrigues).

74.
El fòrum era la plaça principal de la
ciutat romana.
Fòrum
de
Roma

75.
L’escultura romana va arribar a ser molt
realista.
Estàtua del
primer
emperador
romà,
l’emperador
Octavià
August
Retrat de matrona de
la dinastia Flàvia

76.
Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la
península Ibèrica hi havia els ibers.
Gals
IBERS
Grecs
Fenicis
Celtes Romans
Cartaginesos

77.
Hi havia diverses tribus a la cultura
ibèrica. A la resta de la península
habitaven altres civilitzacions.
Tribus
ibèriques

78.
Els ibers vivien en poblats emmurallats i
situats als cims de turons.
Puig Castellar, poblat ibèric de la tribu dels laietans

79.
Els ibers coneixien l’escriptura, però llurs
escrits encara no s’han pogut traduir.

80.
L’agricultura i la ramaderia eren les
principals activitats econòmiques dels
homes i les dones ibèriques.
Eines
ibèriques de
ferro per
treballar al
camp

81.
Els ibers i les iberes conreaven sobretot
cereals (blat, civada i ordi).
Escultura ibèrica que
representa una parella
de bous (s. III aC)

82.
Els ibers també eren artesans i
comerciants.
Kalathos, típica ceràmica
ibèrica en forma de barret
de copa (s. II aC)
Moneda ibèrica
(s. III aC)

83.
Els ibers dominaven bé la tècnica de la
siderúrgia.
Falcata, típica espasa ibèrica

84.
La civilització ibèrica va tenir relacions
comercials amb la cultura fenícia i amb
la cultura grega.
Empúries va ser una
colònia grega a les
nostres terres

85.
La Dama d’Elx és l’escultura més
coneguda feta pels ibers.

86.
Els romans van conquerir la terra dels
ibers des de finals del segle III aC.

87.
Les nostres terres van passar a formar
part de la província romana
Tarraconensis.

88.
Els romans van fundar força ciutats a
casa nostra. Les vies les comunicaven
molt bé.
Bergium
Tarraco
Cervaria
Emporiae
Gerunda
Ausa
Barcino
Blanda
Baetulo
Ilerda
Dertosa
Iesso Egara Iluro
Aeso

89.
El llatí va esdevenir la llengua oficial de
tot l’Imperi Romà i els ibers i les iberes
van anar deixant de parlar el seu idioma.
Dibuix de la
Tarraco del
segle II dC

90.
Les mostres arquitectòniques romanes a
Catalunya són molt nombroses.
Arc de Berà, arc
de triomf del
segle I aC
Aqüeducte
de
Tarragona
(s. I aC)
Amfiteatre
de
Tarragona
(s. I dC)

91.
Per realitzar millor la defensa i
administració de l'Imperi Romà,
l’emperador Teodosi el va dividir en
dues parts a finals del segle IV dC.
Imperi Romà
d’Occident Imperi Romà
d’Orient

92.
Mentre que la part oriental va seguir
mil anys més, l’Imperi Romà
d’Occident va ser envaït pels pobles
germànics i es va fragmentar en petits
estats.

93.
Roma va ser saquejada pels visigots i,
més tard, pels vàndals. L’Edat Antiga
acaba l’any 476 dC, quan finalitza
l’Imperi Romà d’Occident.