1. Cloc! d'August Bover
r JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA
August Bover ens ofereix a C/oc/ un
conjunt de versos juganers acompanyats
de les il.lustracions de Pere Capellá en
una acurada edició d'Arola en la seua
col lecció dedicada a la poesia. Fer-ne
aquí la presentació és un reconeixement
al professor Bover, actualment catedrátic
emérit de Filologia Catalana de l¿ Uni-
versitat de Barcelona, i al valor d'un llibre
estimulant, plaent per l'enginy lingüístic i
el compromís vital que hi traspua.
Del professor Bover coneixia una part
de la seua tasca docent i filológica, l'obra
poética la vaig comenqar a descobrir
amb Ierres de llicorella (2007), el seu
poemari nascut dels paisatges prioratins.
La poesia d'August Bover es publica en
la maduresa de l'autor i es troba recollida
en antologies i en els llibres següents: En
pélag d'amor (1999), L'hivern sota el Cadí
(2001), Mojave (2006), Terres de llicorella que s'alimenta de l'enginy verbal" i fa un nostre primer pare" és dedicada a Llull.
(2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida a repás de les diverses traves lingüístiques 3- El cant a la terra, a través de la
l'alemany, l'anglés, l'espanyol, el francés, que impulsen el poemes del llibre i que toponímia. Dibuixa, com diria el nostre
l'italiá i el japonés. Per tenir una primera en constitueixen el fil conductor. Peró Artur Bladé i Desumvila, una Geografia
visió del conjunt d'aquesta producció re- l'exigéncia, el sentit que naix dels poemes espiritual, oberta al món en el
-penso
joc de gentilicis que trobem a Ball de
meto al breu estudi d'Aina Torrent-Lenzen va més enllá d'un joc purament formal:
" Entre la quietud i el moviment, el present En el poema Rims curts, en una tirallonga d¡sfresses- i que esdevé un auténtic cant
i la historia: una aproximació a la poesia monosil.lábica, ens dirá que dins de tots al país. Entre els poemes amb nomen-
d'August Bover". Com en Octavio Paz, els mots hi són tots cinc senys. A partir clátor, citem, per exemple: La relació de
l'esséncia d'alló poétic en Bover naix de d'aquí la lectura que proposem es fixa pobles monosil lábics, entre ells Bot i Flix,
la fixació d'instants de percepció. en la descoberta d'aquests cinc sentits, esmentats aTots som un; Trencadissa, en
En referéncia a C/oc, el llibre que avui els batecs del llibre, que anem trobant en qué juga amb la "ce trencada"; El reguit-
presentem el professor Enric Balaguer cinc centres de referéncia: zell de I'enfilafi que recorre el territori de
csrrirr' "Dpsnrés dpls darrers reculls 1- La llengua- El festival de la riquesa i la doble ele, de Benimantell, al sud del
japonitzants, vinculats a uns paisatges de les possibilitats lingüístiques del catalá Valenciá a Camporells, a la Franja de
País
concrets, ara el poeta s'endinsa pel ca- constitueix, com ha estat dit, l'aspecte més Ponent o a la Catalunya francesa; Sinuosa
mins iniciats per l'avantguarda francesa evident del poemari. En triem, com a mos- sor¿ amb pobles marcats per la fricció
del grup Oulipo i, encomanant-se a Llull, tra, dos exemples: El poema Seqüéncie5 de les "esses" com Orpesa i S'Agaró; els
fa un recorregut polimorf per algunes de que presenta un tautograma progressiu, atrevits xocs de sibilants a El faroner de
les contraintes clássiques: el sonet amb és a dir una composició en qué cada vers cap d'Artrutx, elc.
eco, el poema aparentment bilingüe, els comenea amb una lletra i va avanqant 4- Lafirmació del país: Llengua, cultura,
gentilicis desplaqats, els lipogrames mono- seguint l'ordre de l'abecedari i que ens territori configuren en definitiva una pá-
vocálics, el monosil.labisme, la seqüéncia recorda un fragment de Gerard Vergés, tria que es vol lliure. Llegim-ho en forma
de tautogrames, etc. Peró no s'atura aquí, el seu inacabat tautograma progressiu a de sonet a L'eco, el futur... i nosaltres,
sinó que va molt més enllá tot explorant L'ombra rogenca de la lloba. El joc verbal publicat a l'Eco de Sitgres la vigília del re-
algunes de les característiques de la llen- es clou en una eclosió en el poema ler- feréndum popular sobre la independéncia
gua catalana: el triftong, l'ús de la diéresi, rabastall, amb un cloc, el mot final, que de Catalunya.
del guionet i del punt volat, l'obertura i el sembla una culminació i un anunci potser 5- El sentit del jo: A la fi el sentit naix
tancament de les vocals, la vocal neutra, d'un nou tomb en la producció literdria de d'un jo que, discretament es manté rere les
l'August Bover. paraules i que és el garant de les diverses
els sons de les consonants, les combina-
cions dels pronoms febles, les interjec- 2- El reconeixement i afirmació de la signif icacions que se'ns van mostrant.
cions onomatopeiques o la formació de tradició literária de l'enginy entre els nos- . Amb C/og aquest jo objectivat en
paraules...",En el próleg de C/oc, el mestre tres. Amb mencions explícites a Cerverí de els jocs amb les paraules, ens fa recórrer
verbívor Márius Serra apunta una idea Girona, Jaume Roig, la literatura popular, gaudis, anhels, neguits íntims ialhora
molt encertada: Suggereix l'adscripció el Pere Quart, de la coneguda Tirallonga col lectius i augura nous camins per al jo
de monosíl.labs. Significativament la pri- i potser també per al país grácies al do, de
o dels lectors a una nova fe, el boverisme,
nrc pq
LIvl fon¡mont: trn " Un eStat mental mera secció del llibre "El palíndrom del vegades secret, de la paraula poetica.
Yur