1. BLOC 1
• L’empresa i la seva organització
–
–
–
–
L’empresa i el seu entorn
La organització de l’empresa
Elecció de la forma jurídica
Tràmits per a la creació de l’empresa
En benefici propi

2. L’empresa i la seva organització
•
Cadascun de nosaltres necessita satisfer diàriament una gran
quantitat de necessitats: alimentació, vestit, transport, formació…, la
majoria de les quals són proporcionades per les empreses. A més,
a partir de la participació en les activitats de les empreses obtenim
els mitjans econòmics. Es tracta, sens dubte, de dos motius de pes
per estudiar la realitat empresarial.
•
Un dels objectius prioritaris d’aquesta matèria, i d’aquest bloc
temàtic en particular, és proporcionar les eines perquè pugueu
desenvolupar el vostre propi projecte empresarial.

3. 1.L’empresa i el seu entorn
•
Objectius:
– Reconèixer les funcions de l’empresa, determinar-ne els objectius i valorar la
seva importància per al benestar de la societat
– Reconèixer i valorar la figura de l’empresari i els diversos factors que influeixen
en l’activitat de l’empresa, amb la finalitat de desenvolupar un projecte propi
– Identificar diversos tipus d’empreses existents en el mercat
– Conèixer quins aspectes s’han de considerar per a crear una empresa de
manera que es puguin prendre les decisions més adequades
– Conscienciar-se de l’impacte mediambiental que pot provocar el
desenvolupament d’una activitat empresarial amb l’objectiu de prendre les
decisions més adequades per a la seva minimització

4. 1.L’empresa i el seu entorn
1.
L’empresa
1.
2.
3.
2.
L’activitat empresarial
1.
2.
3.
3.
El producte
El mercat
La normalització legal que afecta l’empresa
Tipus d’empresa
1.
2.
3.
4.
Funcions de l’empresa
Objectius de l’empresa
L’empresari
Segons el sector d’activitat
Segons la dimensió
Segons la titularitat del capital
La creació de l’empresa
1.
2.
El plà d’empresa
Ajudes per a la creació de l’empresa: els vivers d’empreses

5. L’empresa
Tota societat té un model de...
...Organització econòmica
que permeti a la població...
...Disponibilitat de béns
que depèn, en part, dels...
...Recursos disponibles

6. Factors de producció
Coordinació
Producte
Una empresa és una unitat econòmica que, a partir de la
combinació de diversos factors de producció, posa a
disposició del públic béns i serveis.

7. Funcions de l’empresa
Combinats en
Es produeixen i venen
Factors productius
L’empresa
Bens i serveis
recursos naturals,
treball de les
persones, màquines,
eines…
mitjançant les activitats dirigides i
coordinades per
l’empresari.
aliments, llibres,
cotxes,
electrodomèstics…
amb els recursos obtinguts
es remunera els propietaris
dels factors, com els
empresaris o els treballadors
a canvi de la venda es
generen uns
ingressos

8. Objectius de l’empresa
L’objectiu de l’empresa privada, en general, és l’obtenció
de beneficis per als seus propietaris
Pot promoure un benefici social:
- Produeix béns i serveis necessaris
- Es creen llocs de treball.
Pot generar costos socials:
- Producció de residus que contaminen el medi ambient.
- Abusos en les condicions i en l’horari de treball.
- Producció de béns de poca qualitat que puguin comprometre la salut del
consumidor.
- Fixació de preus molt alts degut a una situació de manca de competència.
Es necessari, doncs, crear una normativa que reguli determinats aspectes: laborals, mediambientals,
de defensa de la competència, de protecció del consumidor...

9. L’empresari
Per a iniciar una activitat empresarial, es necessita la iniciativa d’una persona o un
grup de persones que estiguin disposades a arriscar els seus recursos econòmics i
que s’encarreguin de la contractació dels factors de producció necessaris, de
l’organització i de la planificació de l’empresa.
L’empresari planifica, organitza i controla la producció, i assumeix,
si és propietari, el risc derivat de les activitats de l’empresa.
Cal no confondre empresari i propietari, malgrat que sovint coincideixin.
- Petita empresa, en general, coincideixen en la mateixa persona (l’Amo).
- Gran empresa pot ser propietat de molts socis que no la gestionen directament,
sinó que delegen aquesta funció (President, Director General).

10. L’activitat empresarial
En la definició de l’activitat empresarial que ha d’exercir l’empresa s’han de
considerar diversos factors, entre els quals són essencials:
–
–
–
–
El producte que ofereix.
Les característiques del mercat en què es comercialitza.
La normativa legal existent.
La localització de l’empresa.

11. El producte
Una empresa pot assolir la seva finalitat en la mesura que aconsegueixi
vendre el seu producte.
Podem classificar els productes segons les seves característiques i segons
la seva finalitat.
Segons les seves
característiques en...
Béns: objectes físics que es poden tocar,
com ara un bolígraf o un cotxe.
Serveis: conjunt d’activitats i operacions que
serveixen per a un ús determinat, com ara
l’atenció que rebem d’un metge o de l’empleat
d’una oficina bancària.

12. Productes de consum: són
aquells el destí dels quals
és satisfer les necessitats
de tipus personal, i que no
s’incorporen en el procés
productiu, com ara la roba
o l’aliment.
Poden ser...
Segons la seva
finalitat en...
Productes industrials: els
adquirits per altres empreses
per tal de ser incorporats en
el seu procés productiu.
Es classifiquen en...
Duradors: tenen una certa permanència
en el temps, com ara un cotxe o una nevera
Fungibles: per al consum directe, com ara
un pa o una taronja
Primeres matèries: materials no elaborats
que l’empresa manipula per tal d’incorporarlos en el procés productiu, com ara el metall
de coure per a una empresa que fabrica
cablejat elèctric.
Components: elements amb algun grau
d’elaboració que formen part de sistemes
més amplis, com ara els pneumàtics
que adquireix un fabricant de cotxes per
a incorporar-los als seus vehicles.
Equip de producció: constituït per la
maquinària i les eines que utilitza l’empresa
en el procés de fabricació.

13. El mercat
L’èxit de vendes de l’empresa depèn de diversos factors, d’entre els quals
el producte és fonamental. No obstant això, el millor producte pot resultar
un fracàs de vendes si existeixen pocs compradors o si hi ha una gran
quantitat d’empreses que comercialitzen el mateix producte o un de
semblant.
Un mercat està constituït pel conjunt de compradors i venedors
d’un producte.
Es important considerar doncs, la competència existent, les motivacions
del consumidor, el segment del mercat, la grandària del mercat i la
quota de mercat. Això es coneix com a estudi de mercat.

14. Motivacions del consumidor
Motius racionals
Relacionats amb la reflexió del consumidor
sobre les característiques del producte pel que
fa a la seva capacitat per a satisfer les seves
necessitats.
D’aquesta manera, quan una persona vulgui
adquirir un cotxe, prendrà la seva decisió a
partir de comparar el preu i la qualitat oferts per
les diverses marques i considerarà la fiabilitat del
servei postvenda; per exemple, la disponibilitat
de recanvis.
En aquest sentit, cal destacar la tendència de
molts consumidors a mantenir la seva fidelitat a
una marca o un producte si anteriorment han
quedat satisfets.
Motius emocionals
Relacionats amb el desig del consumidor
d’obtenir un cert prestigi pel fet de ser-ne
propietari.
Així, entre dos cotxes, un comprador pot
prendre la decisió de triar la marca que
consideri de més prestigi, la que provoqui més
admiració entre els veïns o la que subratlli la
seva pertinença a un determinat grup social.
Cal destacar la tendència d’importants grups de
consumidors a seguir modes; és a dir, a adquirir
el mateix tipus de béns alhora que els estan
consumint moltes altres persones.

15. Competència
Forma de mercat
Es caracteritza per...
Exemples
Conseqüències per a l’empresa
Competència
perfecte
L’existència de molts compradors i
venedors que comercien amb un
producte homogeni; és a dir, que
no està diferenciat per marques o
models.
Productes del sector
primari, com ara el
blat de moro o el
peix.
- El factor de competència
fonamental és el preu.
- Si es tracta del mateix
producte, el consumidor es
decantarà pel que tingui un preu
inferior.
Monopoli
Ser l’única empresa que ofereix el
seu producte en el mercat.
Empreses amb dret
exclusiu a l’explotació
d’una patent.
- L’empresa podrà fixar el preu
que consideri més convenient,
per tal d’assolir el màxim
benefici.
- No té competidors.
Oligopoli
Ser poques les empreses que
comercialitzen el mateix bé.
Telefonia fixa i mòbil,
gasolina...
-Les empreses poden competir
en preu.
- Hi ha la possibilitat que, pel fet
de ser poques, arribin a un acord
entre elles per mantenir o apujar
els preus.
Competència
monopolística
La multiplicitat de compradors i
venedors que comercien amb un
producte diferenciat en marca,
model o disseny.
És molt freqüent en
una gran quantitat
d’articles diferenciats
en marques, models i
qualitats.
- Diferenciar el seu producte dels
de la competència, per tal
d’aconseguir una millor
adaptació als gustos i
necessitats del consumidor.

16. Segments de mercat
Un segment de mercat està constituït pel conjunt de consumidors que
demanden un producte de característiques semblants.
Els consumidors no són homogenis i tenen necessitats i preferències
diferents.
L’empresa té que tenir-ho en compte. Podríem distingir segments per:
- Edat
- Zona de residència
- Nivell cultural
- Sexe
- Tipus de família
- ...
- Activitat
- Nivell d’ingressos
Segmentació multicriteri: diverses característiques del consumidor.
Ex: un fabricant de cotxes pot considerar el segment format per consumidors d’elevat poder
adquisitiu, joves, casats i sense fills, que demandarien un tipus específics de vehicle.

17. Grandària de mercat i quota de mercat
Indicador important de les possibilitats de venda.
Definim com la grandària de mercat la quantitat d’unitats que es venen
d’un mateix producte, durant un període determinat, en una zona concreta,
pel conjunt d’empreses que el comercialitzen.
Per una grandària de mercat determinat, l’objectiu de l’empresa serà
incrementar la seva participació en el nombre total d’unitats venudes, és a
dir, augmentar la seva quota de mercat.
Anomenem quota de mercat d’una empresa la seva participació en el
nombre total d’unitats venudes. S’expressa en percentatge.
Quota de mercat de l’empresa A = unitats venudes / grandària de mercat x 100

18. La normativa legal que afecta l’empresa
L’empresa està subjecte al compliment d’una àmplia normativa legal que regula una
gran part de les seves activitats, per tal de regular els interessos de persones o
institucions que hi tenen una relació directa o indirecta.
L’Administració pública determina una àmplia normativa que regula l’activitat de
l’empresa en diversos ordres:
- forma jurídica
- urbanística
- laboral
- mediambiental
- comptable
- impositiva
Per la gran importància que té, més endavant tractarem de manera detallada cadascuna
d’aquestes qüestions.

19. La localització de l’empresa
Factors que influeixen en la localització de l’empresa
Proximitat a les primeres matèries
És important especialment per a: indústries
extractives, conserveres,...
En general que necessitin un gran volum de
primeres matèries per a la producció. Altrament,
poden incórrer en alts costos de transport.
Proximitat als mercats
És especialment important per a: indústries
hoteleres, sucursals bancàries, ...
Si les primeres matèries és poden obtenir amb
facilitat a qualsevol lloc, l’empresa s’instal·larà on
hi hagi demanda.
Proximitat a la xarxa de comunicacions
És especialment important per a: empreses
industrials, com les del sector automobilístic,
químic,...
Una bona xarxa de carreteres, ferrocarrils o
transports aeris comportarà un important estalvi
ja que facilitarà l’aprovisionament i la distribució.
Eliminació de residus
És especialment important per a:
farmacèutiques, químiques,...
Moltes activitats empresarials generen residus
que han de rebre un tractament adequat.
Considerar la proximitat de les plantes de
tractament o abocadors, i nuclis poblats.
Existència de mà d’obra qualificada
És especialment important per a: empreses que
necessiten personal molt qualificat, com les
d’electrònica,...
Activitats que requereixen personal amb formació
tècnica adaptada a les necessitats de l’empresa
Costos baixos
És especialment important per a: qualsevol
empresa.
Resultarà favorable una zona on els costos
siguin inferiors, i els salaris, impostos i preus de
les primeres matèries o lloguers siguin baixos

20. Tipus d’empresa
Segons el sector d’activitat
Empreses del sector primari
Empreses del sector secundari
Empreses del sector terciari
Activitat. Empreses l’activitat de
les quals està lligada d’una
manera directa a l’obtenció de
recursos naturals
Activitat. Empreses que
realitzen activitats de
transformació, a partir de
primeres matèries o productes
semielaborats.
Activitat. Empreses que presten
serveis
Exemple. Explotacions
agrícoles o la pesca
Exemple. Empreses
d’automoció, construcció,
metal·lúrgiques, tèxtils...
Exemple. Empreses de
transport, l’ensenyament, la
banca, el comerç, el turisme, la
sanitat...
Tendència. El pes d’aquest
tipus d’activitats ha disminuït
considerablement als països
occidentals. En el cas de
Catalunya, representa
aproximadament el 2% de la
producció total
Tendència. El pes d’aquest
tipus d’empreses en l’economia
d’un país és elevat, encara que
tendeix a decréixer en els
països avançats
Tendència. És el sector més
important, tant pel valor que
genera com per la població que
ocupa. El seu pes és creixent
en la nostra economia. A
Catalunya representa el 60%
de la producció total

21. Segons la dimensió
La Comissió Europea defineix petita i mitjana empresa (pime) la que:
- Té menys de 250 treballadors
- Té una xifra de negocis anual no superior als 50 milions d’euros o un balanç
general igual o inferior a 43 milions d’euros.
Xifra de negocis és l’import, expressat en unitats monetàries, de les vendes
o els serveis efectuats per l’empresa per unitat de temps
Dins les pime es distingeix habitualment:
- Microempresa. Té menys de 10 treballadors i una xifra de negocis anual o balanç
general igual o inferior a 2 milions d’euros.
- Petita empresa. Té entre 10 i 49 treballadors i la seva xifra de negocis anual o
balanç general és igual o inferior a 10 milions d’euros.
A 1 de gener del 2003 un 99,85% d’un total de 525549 empreses del sector
secundari i terciari eren pimes.

22. Segons la titularitat del capital
El sistema econòmic vigent al nostre país és l’economia de mercat, que es caracteritza per la propietat
privada dels mitjans de producció.
No obstant això, l’Estat intervé en l’economia de diverses maneres. En l’àmbit empresarial, és propietari de
diverses empreses, o n’és accionista amb diversos graus de participació.
Per tant distingirem entre empreses privades, públiques i mixtes.
L’empresa segons la propietat del capital
Privada
El capital és propietat de
particulars
Pública
El capital és propietat de
l’Estat o d’altres entitats
que constitueixen el sector
públic
Mixta
La propietat del capital és
compartida entre l’Estat i
particulars
Els objectius de les empreses públiques són diferents dels de les empreses privades i es poden plantejar
altres objectius, com ara:
- El desenvolupament regional i la creació o manteniment de llocs de treball
- La protecció de recursos naturals
- L’actuació en sectors estratègics de l’economia
- La independència dels subministraments estrangers en alguns sectors, com ara la defensa nacional
- Corregir deficiències en sectors no assumibles per l’empresa privada

23. La creació de l’empresa
Hi ha diversos motius pels quals una persona o un grup de persones poden decidir
emprendre una activitat empresarial:
- prosperar
- disposar d’independència per prendre les pròpies decisions
El procés que condueix a prendre aquesta determinació es pot veure influït per
- dificultat de trobar una feina assalariada en les condicions que voldríem
- disposar dels mitjans econòmics necessaris
Naturalment, el pas previ és decidir en quina activitat es pot obtenir un resultat
positiu. L’elecció en general tindrà a veure amb:
- l’habilitat per a dur a terme una feina en concret
- coneixements tècnics especialitzats de què es disposi
- possessió d’una idea innovadora
- coneixement del mercat
En si mateix, però, cap d’aquests factors és garantia d'èxit. La creació d’una empresa
requereix enfrontar-se a una gran quantitat de reptes.

24. El pla d’empresa
Un pla d’empresa és un document en què es defineix d’una manera clara
i sintètica la idea de negoci que es vol emprendre
L’elaboració d’un pla d’empresa permetrà de posar en relleu les oportunitats i
dificultats associades al projecte, determinar-ne la importància i especificar les mesures que
s’adoptaran en cada cas per a potenciar els avantatges i minimitzar els inconvenients.
A més, això implicarà, la majoria de les vegades, la necessitat de sol·licitar finançament,
com ara préstecs a entitats bancàries o ajudes a les administracions. Lògicament, aquestes
entitats sol·licitaran als promotors que demostrin la factibilitat i, per tant, la conveniència o no de
rebre ajudes.
El pla d’empresa ha de definir...
1. En què consisteix el
negoci?
4. Què ens diferencia de la
competència?
6. D’on els obtindrem?
2. Qui som?
5. Quins mitjans
necessitem?
7. Quines decisions
prendrem a curt i mig
termini?
3. Hi ha expectatives de
venda?

25. Fases del pla d’empresa
1.Concreció d’idees a partir de:
Els coneixements sobre el negoci en concret.
Les oportunitats de negoci existents i els coneixements tècnics especialitzats.
2.Identificació del promotor/a o promotors que contingui:
La formació obtinguda, experiència empresarial, coneixements del mercat o de l’activitat.
3.Elecció de la forma jurídica definint:
La forma jurídica per a l’empresa
4.Anàlisi del mercat a partir de:
L’elaboració d’estudis de mercat
5.Localització de l’empresa detallant:
La proximitat a les vies de comunicació, als mercats,...(vist en aquesta unitat)
6.Tipus de producte ofert pel que fa a:
Les necessitats que cobreix, la normativa legal que l’afecta...

26. Fases del pla d’empresa
7.El procés productiu indicant-me:
Els proveïdors, les parts del procés productiu...
8.Recursos humans determinant:
La selecció, el tipus de contracte, l’organigrama...
9.Pla de màrqueting argumentant:
Les estratègies de comercialització del producte, el preu, la promoció i la distribució.
10.Inversió i finançament concretant:
El pla d’inversions, els recursos econòmics necessaris...
L’origen dels recursos (dels promotors, d’entitats financeres, subvencions).
11.Previsió economicofinancera determinant:
Les pèrdues i guanys futurs i el pla d’inversions.
12.Calendari de posada en marxa tenint en compte:
Els tràmits requerits i el cost estimat

27. Ajudes per a la creació de
l’empresa: els vivers d’empreses
9 de cada 10 llocs de treball generats els darrers anys han estat creats per pime.
D’aquesta xifra global, el 70% han estat en empreses amb menys de 5 treballadors.
A la vista d’aquestes xifres, l’Administració considera la creació de noves
empreses una de les prioritats de la política d’ocupació i del conjunt de la política
econòmica.
Els ajuts a les pime es canalitzen a través de desenes de serveis i programes
(entre els quals hi ha diversos tipus d’ajuts econòmics). També es canalitzen per
mitjà dels vivers d’empreses.
Els vivers d’empreses són espaïs que pretenen acollir noves iniciatives
empresarials per tal de facilitar-ne la viabilitat en els primers mesos
de la seva posada en marxa.
Moltes vegades aquests centres estan vinculats als ajuntaments.

28. Les empreses acollides a un viver poden disposar, a baix cost, d’aquests
serveis:
- central telefònica, fax, fotocopiadora,...
- taula de treball
- ús d’ordinadors, impressores, escàner,...
- domiciliació d’empreses
- servei d'Internet i correu electrònic, pàgina web,...
- neteja de locals
- personal tècnic i administratiu.
Normalment un dels requisits per l’acollida de l’empresa és la presentació d’un
pla d’empresa que en mostri la viabilitat futura.
Cal destacar també l’existència d’ajuts especials per les dones
emprenedores, que estan tenint un èxit notable en els darrers temps, en el camí de
disminuir l’alt índex d’atur entre les dones i les seves majors dificultats per accedir al
mercat laboral.

29. 2.L’organització de l’empresa
· Objectius:
- Reconèixer quines són les diverses àrees funcionals que hi pot haver en l’empresa,
amb la finalitat de determinar creativament l’estructura organitzativa més adequada
per a la petita empresa.
- Representar mitjançant un organigrama l’estructura organitzativa de l’empresa a fi
de visualitzar amb facilitat els elements que la constitueixen i la seva jerarquia.
- Argumentar les decisions preses en el procés de selecció de personal per cobrir els
llocs de treball que es requereixin a l’empresa.

30. 2.L’organització de l’empresa
· Seguirem aquest ordre:
1.
Com s’organitza l’empresa?
2.
Com es representa l’estructura organitzativa de l’empresa?
1.
2.
1.
Tipus d’organigrama
La departamentació
Com es capta, se selecciona i es forma el personal?

31. Com s’organitza l’empresa?
•
•
•
L’empresa com a sistema, es a dir, com a un conjunt de parts interdependents, que
s’interrelacionen formant una unitat orgànica, la qual cosa fa que s’obtinguin uns
resultats finals no atribuïbles a cap part en particular, sinó a la col·laboració de totes
elles.
L’objectiu comú de les diverses parts (àrees funcionals) seria la generació de
beneficis materials o socials.
L’estructura organitzativa necessària en una empresa permet una adequada
coordinació entre totes les àrees funcionals.
–
Àrees funcionals:
aprovisionament o compres
producció
comercial o vendes
recursos humans
comptabilitat
administració
direcció i control

32. L’estructura organitzativa de l’empresa es fonamenta en el disseny i
manteniment d’un sistema de funcionament basat en la definició de les
tasques que s’han d’acomplir, del perfil de les persones que l’han de dur a
terme, de les relacions que hi ha d’haver entre elles i dels processos de control
que permetin verificar la consecució dels objectius proposats.
•
•
•
Hi ha una forta interdependència entre les diverses àrees funcionals. Així, per
exemple, un augment de les vendes implicarà un major esforç a l’àrea de producció i,
probablement, la necessitat de decidir si es contracte més personal.
Segons el tipus d’empresa, les diverses àrees funcionals tindran més o menys
importància. O poden haver-hi altres àrees com investigació i desenvolupament. Per
exemple: una empresa que només comercialitzi productes és evident que no tindrà
àrea de producció.
És molt freqüent, sobretot en la pime, que es produeixi l’agregació de diverses àrees
funcionals. Redueix costos i millora la coordinació.
Així és molt usual que l’àrea financera reuneixi les funcions de les àrees
administrativa, financera i comptable.

33. Estructura organitzativa de l’empresa
Àrea funcional
Per què és necessària?
Descripció
Activitat
Aprovisionament
o compres
Qualsevol empresa ha
d’obtenir de l’exterior el conjunt
de materials i serveis que
s’utilitzen en el procés
productiu.
L’àrea
d’aprovisionament
és la que obté
materials i serveis
de l’exterior de
l’empresa
Qüestions relacionades amb les
necessitats materials, contactes amb
proveïdors, recepció dels materials,
emmagatzematge i distribució
d’aquests materials. Podem
considerar que aquesta àrea funciona
d’una manera efectiva sempre que els
materials que es necessiten estiguin
disponibles en el lloc, moment i
quantitat adequats.
Producció
A partir dels diversos materials,
i mitjançant la intervenció de
les persones, l’empresa ha de
procedir a l’elaboració de béns
i serveis
Es transformen
primeres matèries
en productes
acabats,
mitjançant
l’aplicació d’una
determinada
tecnologia.
Els principals objectius es poden
descriure en termes de productivitat,
qualitat, fiabilitat i adaptabilitat. El
sistema productiu funciona d’una
manera satisfactòria si s’obtenen els
objectius fixats sense interrupcions, es
minimitzen els costos associats al
procés productiu i el producte
compleix amb les especificacions de
qualitat que han estat previstes.
Comercial o
vendes
Qualsevol empresa situa en un
lloc destacat de les seves
prioritats la venda de productes
que són objecte de la seva
activitat
Encarregada de
definir què s’ha de
vendre i a qui,
donar a conèixer
els productes als
potencials usuaris i
facilitar-ne la
distribució.
Les principals tasques assignades a
l’àrea comercial estan lligades a
l’estudi del mercat, la planificació
d’activitats que condueixin a l’aparició
de nous productes, la formulació del
preu i la definició d’estratègies de
promoció i distribució.

34. Estructura organitzativa de l’empresa (continua)
Àrea funcional
Per què és necessària?
Descripció
Activitat
Financera
Les empreses han de pagar la
maquinària i els materials que
adquireixen, el salari dels
treballadors, el lloguer del
local, el subministrament
d’energia i altres requisits
imprescindibles per a la seva
activitat.
S’encarrega de les
activitats relacionades
amb l’obtenció de
recursos financers dels
quals ha de disposar
l’empresa
Entre les seves funcions trobem
la de triar els projectes d’inversió
més adequats, establir quines
són les necessitats de recursos
econòmics en cada moment, on
es poden obtenir i quin n’és el
cost.
Recursos humans
L’activitat de les empreses
depèn fonamentalment de les
persones que hi treballen
Es prenen decisions
sobre l’organització del
personal, la selecció,
l’administració dels
recursos humans, la
formació i les relacions
amb els representants
dels treballadors
Per això, cal disposar
d’informació sobre les
característiques dels llocs de
treball i les dels treballadors de
l’empresa..
Comptabilitat
En qualsevol empresa és
important l’obtenció
d’informació sobre el resultat
de les seves activitats i de les
variacions en el seu patrimoni.
D’altra banda, existeix una
normativa legal, que
examinarem més endavant,
que obliga l’empresari a fer
pública determinada informació
comptable.
Encarregada d’examinar
i verificar l’exactitud dels
costos en què incorre
l’empresa, determinar
els resultats econòmics i
financers, la composició
del patrimoni, i elaborar
informes i estadístiques
que mostrin la marxa de
l’empresa.
Verificació de l’exactitud dels
comprovants que acrediten les
despeses efectuades per
l’empresa, la gestió de les
operacions bancàries, i
l’elaboració dels comptes
anuals.

35. Estructura organitzativa de l’empresa (continua i 2)
Àrea funcional
Per què és necessària?
Descripció
Activitat
Administració
Es tracten qüestions que
afecten diversos àmbits de
l’empresa
S’efectuen diverses
tasques, entre les quals
podem trobar la relació
amb els accionistes de
l’empresa, correu i
missatgeria, arxiu,
centraleta telefònica o
atenció al públic.
També pot ser responsable de la
gestió de personal o de
compravenda en el cas de que
no hi hagi cap secció específica
Direcció i control
La complexitat de l’activitat de
l’empresa posa en relleu la
necessitat de disposar d’una
direcció que organitzi
adequadament els recursos de
què es disposa.
La funció de la direcció
és establir els objectius
de l’empresa i aplicar de
la manera més
convenient els factors
productius de què es
disposa per a la seva
consecució.
La direcció té una importància
crítica en la vida de l’empresa, ja
que constitueix l’àmbit en què es
duen a terme tasques
fonamentals pel que fa a
objectius, plans, organització,
gestió i control.

36. Com es representa l’estructura
organitzativa de l’empresa?
Gràficament mitjançant un organigrama
Un organigrama és la representació gràfica de les diverses àrees funcionals
de l’empresa i de les seves funcions, dels nivells d’autoritat i dels canals
de transmissió d’informació
Per tal que sigui útil ha de reunir les característiques següents:
- ser fàcilment comprensible
- presentar els elements importants de l’empresa; p.e., departaments o seccions.
- incloure la denominació específica de cada unitat que representa; p.e.,”departament
de vendes” o “secció de mobles de cuina”.
- mostrar correctament la jerarquia existent en l’empresa.

37. Exemple:
- en funció de la complexitat de l’empresa els organigrames tenen més nivells. P.e., la Direcció de
Recursos Humans pot tenir diverses àrees operatives. La jerarquia es posa en relleu verticalment.
Així, Tània Bové depèn de Rosa Guifré, i aquesta de la Direcció General.
- la transmissió d’informació segueix també aquest canal: en el cas de la selecció d’un nou
treballador, en Marc Álvarez informarà a Rosa Guifré i aquesta a Susanna Brunet.
DIRECCIÓ GENERAL
Susanna Brunet
DIRECCIÓ
FINANCERA
Pol Martinez
DIRECCIÓ
COMPTABILITAT
Marta Estornell
DIRECCIÓ
ADMINISTRATIVA
Joan Sastre
DIRECCIÓ
COMPRES
Teresa Gràcia
DIRECCIÓ
COMERCIAL
Mercè Comes
DIRECCIÓ
R.HUMANS
Rosa Guifré
DIRECCIÓ
PRODUCCIÓ
Gabriel Colom
SELECCIÓ
PERSONAL
Marc Àlvarez
CONTRACTES
Tània Bové
NÒMINES
Josep Pujol

38. Tipus d’organigrama
Sense ser una classificació exhaustiva, podem considerar els següents tipus:
Tipus d’organigrama
Segons la
finalitat
Descripció
Generals
Mostren tota l’estructura de l’empresa.
Presenten només una part en concret de l’estructura de l’empresa.
Estructurals
Presenten tan sols les diverses unitats que componen l’empresa.
Funcionals
Mostren quines són les funcions de cada unitat.
De personal
Segons la
forma
Mostren totes les unitats de l’empresa, fins i tot les més petites, i les relacions
entre elles. Són molt detallats.
De detall
Segons el
contingut
Presenten únicament les grans unitats de l’empresa. Pretenen donar una
visió general.
D’anàlisi
Segons
l’extensió
Informatius
Expliciten el nom i el càrrec de cada persona.
Horitzontals
Les unitats amb més autoritat se
situen a l’esquerra.
Director
Verticals
Les unitats amb més autoritat se
situen a la part superior.
Director
Dpt. de compres Dpt. de vendes
Dpt. de compres
Dpt. de vendes

39. La departamentació
Hem definit les diverses àrees funcionals que hi pot haver en una empresa. Però atenent a les seves
característiques, pot ser útil realitzar un altre tipus de divisió de les tasques que tinguin una major adaptació a
les necessitats.
Departamentació
per...
Funcions
Descripció
Representació gràfica
Agrupen les activitats segons les diverses
àrees funcionals de què disposa l’empresa.
Dir. General
D. Comercial
Territoris
Tipus de
productes
Processos
productius
Segment de mercat
S’agrupen activitats segons l’àrea territorial, ja
que sovint presenten característiques
especifiques. És freqüent a l’àrea de
comercialització.
De vegades, els productes presenten
diferències importants, tant en la producció
com en la comercialització, per la qual cosa
resulta aconsellable la creació de
departaments específics per grups.
L’elaboració d’un producte comporta, sovint,
que ha de passar per diverses fases, les quals
pot ser aconsellable d’agrupar en
departaments.
L’empresa pot adreçar la seva producció a
diversos segments de mercat. Pot realitzar,
p.e., vendes a grans hipermercats, botigues i
directament al públic.
D. Financera
D. Rec. Humans
Dir. Comercial
Zona Andalusia
Zona Catalunya
Zona Madrid
Dir. Producció
Dep. Mobles
de cuina
Dep. Mobiliari
oficina
Dep. Moble
metàlic
Dep. Mobles
cuina
Secció fusteria
Secció pintura
Dir. comercial
Dep.
hipermercats
Dep.
botigues
Dep.
Venda directa

40. Departaments staff
En algunes ocasions, per assessorar els directius, es creen departaments staff la funció
dels quals és donar suport tècnic a la Direcció. Els directius d’aquests departaments no
exerceixen autoritat, sinó que la seva funció és únicament d’assessoria.
Com es capta, se selecciona i es
forma el personal?
L’activitat de qualsevol empresa depèn fonamentalment de les persones que hi
treballen, des dels que la dirigeixen fins als treballadors de producció.
Per bé que molts processos productius estan automatitzats, la responsabilitat
en la presa de decisions correspon, en darrer terme, a les persones. L’èxit de
l’empresa, doncs, serà degut en gran part a una correcta dotació i organització dels
recursos humans. Això implica:
- Definir correctament les feines que haurà d’efectuar cada persona o grup de
persones, i els objectius que ha d’assolir.
- Assignar a cada persona el lloc més adequat a la seva capacitat.
- Establir la relació que ha d’existir entre els diversos grups i coordinar-los.
És essencial el procés de captació i formació de personal, que té diverses fases:

41. Anàlisi de les característiques del lloc
treball: · Tècniques utilitzades.
· Condicions en què s’efectua.
Determinació de les característiques de
la persona que ha d’ocupar-los:
· Psicològiques
· Físiques
· Formació, experiència
Hi ha en l’empresa personal que reuneixen les característiques requerides? I, en el cas que sigui així, estan en
Disposició d’ocupar el lloc de treball que es pretén cobrir?
NO
Anàlisi de la normativa existent:
· Formes de contracte
· Altres normatives: conveni col·lectiu,
Cotització a la Seg.Social...
· Ajudes per a la creació d’ocupació
Captació i selecció de candidats:
Establir un procés de selecció de personal
a partir de la publicació d’ofertes de treball
i l’execució de proves selectives.
SI
El lloc de treball es podrà cobrir amb el
mateix personal de l’empresa, normalment
rebent una formació que li permeti exercir
adequadament la nova responsabilitat.
Un cop seleccionada la persona adequada,
es comunica la decisió a tots els candidats.
Normalment s’establirà un període de
formació.

42. Anàlisi de les característiques del lloc de treball
- Denominació del lloc
- Departament on anirà
- Funcions
- Horari
- Coneixements que es necessiten...
Es aconsellable reunir aquesta informació en una fitxa.
- Categoria professional
- Tipus de contracte
Determinació de les característiques del candidat
- Aptituds professionals
- Trets psicològics i de personalitat
- Edat
- Característiques físiques...
Anàlisi de la normativa existent
Hi ha diverses normatives i regulacions que són determinants en la provisió dels llocs de
treball. Aquesta visió general l’ampliarem més endavant del curs.
· Normatives sobre contractació
Normatives sobre ocupació
Tipus de contractes previstos per la llei
Cotització a la Seguretat Social
Convenis col·lectius
Ajudes a la creació d’ocupació

43. Normatives sobre contractació
Normatives sobre l’ocupació
Legislació nacional, de la comunitat autònoma, del sector, etc. La jurisdicció laboral té les mateixes
característiques en el conjunt d’Espanya, però moltes comunitats autònomes assumeixen
competències importants: potestat sancionadora, serveis de promoció, subvencions i ajudes, etc.
Tipus de contractes previstos per la llei
Contracte fix, temporal, de pràctiques, etc. Un bon coneixement dels tipus de contracte existents
permetrà d’obtenir diversos avantatges, entre els quals, ajudes i bonificacions existents segons el
tipus de contracte.
Cotització a la Seguretat Social
L’empresa haurà de cotitzar a la Seguretat Social, per la qual cosa és imprescindible considerar
aquest cost.
Convenis col·lectius
Un conveni col·lectiu és una norma creada a partir de l’acord entre empresaris i treballadors que
regula les relacions de treball en un grup d’empreses, l’empresa o una part d’aquesta: salaris, horari
de treball, vacances, etc.
Ajudes a la creació d’ocupació
Existeixen diverses ajudes a la creació d’ocupació que depenen de diferents institucions. Entre
aquestes, trobem les de promoció de la dona, o la de persones amb algun tipus de discapacitat, etc.

44. Captació de candidats
Responsabilitat conjunta de l’Àrea corresponent i de la de Recursos Humans. Tenim
dues possibilitats com hem vist:
- Interna: es troba a la mateixa empresa el perfil adequat.
- Externa: s’ha de buscar fora de l’empresa. L’empresa accedeix a diverses fonts.
Fonts de captació de personal externes a les quals pot accedir l’empresa
Borses de treball
Alguns centres educatius (instituts, universitats,...) disposen d’una borsa de treball en la qual s’inscriuen demandants
d’ocupació
Oficines de Treball de la Generalitat
S’encarreguen de gestionar les ofertes de treball. Entre altres funcions, assessoren les persones que busquen feina,
donen suport a l’autoocupació...
Empreses de selecció de personal
Hi ha entitats especialitzades en les tasques de reclutament i selecció de treballadors per a les empreses.
Agències de col·locació
Des de l’any 1995 existeixen agències de col·locació sense ànim de lucre autoritzades pel Servei d’Ocupació de
Catalunya, que depenen d’institucions públiques o fundacions privades, ajuntaments, organitzacions patronals o
sindicats...
Empreses de treball temporal (ETT)
La seva activitat consisteix a posar a disposició de l’empresa client, i temporalment, treballadors que han estat
contractats per l’ETT.
Anuncis a la premsa
Es poden publicar anuncis a la premsa en els quals es descrigui el lloc de treball que s’ha de cobrir, l’empresa, les
condicions laborals...

45. Selecció del candidat
A partir de les sol·licituds l’empresa podrà iniciar els processos de preselecció i selecció:
- Preselecció: es valoraran currículums i es determinarà quins son els més adequats.
Selecció: posada en contacte amb les persones preseleccionades per determinar la més
adequada mitjançant una sèrie de proves.
El currículum és un document l’objectiu del qual és resumir les dades personals, professionals
i acadèmiques de la persona que pretén cobrir un lloc de treball. Consta de diversos apartats:
dades personals, formació i estudis, experiència professional i altres dades que puguin ser d'interès.
Les proves més habituals en un procés selectiu són per aquest ordre:
Tests psicològics
Permeten mesurar la diferència entre persones pel que fa a un tret determinat. Podem distingir entre
diversos tipus de test:
Aptituds: expressió verbal, raonament numèric,...
Intel·ligència: capacitat de comprendre i resoldre problemes de tota mena.
Personalitat: autoestima, extraversió, estabilitat emocional, independència...
Proves professional
Pretenen determinar les capacitats professionals del candidat: coneixements, habilitats...Poden ser
orals, escrites, o exàmens pràctics, que consisteixen en la realització d’un treball.

46. Entrevista
Els candidats que han superat les fases anteriors accediran a l’entrevista. S’hi pretenen aclarir i
aprofundir aspectes que s’han posat en relleu al llarg de les proves anteriors.
Comunicació de la decisió
A partir del resultat de les proves s’haurà de prendre la decisió final, que normalment correspondrà al
cap de departament en que treballarà la persona que s’hagi elegit.
És important comunicar també la decisió a les persones que no han estat elegides, simplement per
respecte a les mateixes.
Formació
Si s’escau, pot ser convenient dissenyar activitats de formació per a la persona elegida per garantir la
seva adaptació al lloc de treball.
Moltes empreses lliuren al nou treballador, a més, un manual que li permeti de conèixer els objectius
de l’empresa, l’estil organitzatiu, l’historial...
Igualment interessant pot ser designar un empleat amb experiència que assessori, durant els primers
dies, el nou treballador/a.