2. Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869 i va morir a Llucmajor al 1958. El contacte amb la Renaixença mallorquina i l'amistat amb la família de Miquel Costa i Llobera (poeta i sacerdot mallorquí) van potenciar la vocació literària de Maria Antònia que ja escrivia des de ben petita. [ El seu contacte vital i quotidià amb la natura i el vocabulari del camp, són determinants per entendre la seva poesia.] Com ha passat amb altres escriptores històriques, l'obra de Maria-Antònia Salvà ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, però, és considerada un clàssic modern.
14. Glossari Flaire : olor Molsa i falguera: tipus de vegetació Rousmatinals: la humitat que hi ha a l’alba Fruesc: gaudeixo Poncellesdescloses: flors a punt d’obrir-se Encísfugitiu: bellesa fugitiva, allò que embruixa, que captiva ( encant ) Esfulla: perdre les fulles PlaerExquisidarecança:parla de la bellesa i del remordiment i el greu que lisaphaverladeixatpassar. Escomesa: tasca Desfici: intranquill·litat S’agombola: consol Consirosa: un pensament que preocupa. Fontana d’argent: Font de plata ( te un significatmetafòric ) que hoexplicaremamb el comentari de les estrofes
15. Relacióbellesa-natura 1º estrofa: -Descripció de la natura - Fugacitat de la vida 2º estrofa: - Mésdescripció de la natura - Joventutpassatgera. 3º estrofa: - Contradicció i enyorança de la vida. 4º estrofa: - Contradicciódelsseussentiments. 5º estrofa: - Angoixa i intranquil·lilat que maimarxen i sempre perduren amb ella. Duranttot el poema utilitza la Bellesacom a sentitabstracte, no com a la bellesapròpia de les coses físicament, sinó de l’essència de la vida. Mètrica Aquest poema estàformat per 5 estrofes de 4 versos amb rima encadenada ABAB ( Consonant ) decasíl·labs.
16. Conclusió L'autorautilitza en tot el poema elements de la natura per expressar la sevaenyorançade que ha perdut la joventut, la bellesa i la vida lipassa i nomésli queda trobar-la a faltar. Segons Carner, Salvà representa, dins l'Escola Mallorquina —escola que s'inspirava en els models clàssics de la generació de poetes noucentistes catalans—: "l'endreç angèlic, la complaença íntima de cada cosa al seu lloc, de cada emoció dins una música avinguda i escaient".