1. EL MITE D’ANTÍGONA
Antígona (Ἀντιγόνη) fou filla d'Èdip i de Iocasta. Tenia tres germans, dos
nois Etèocles i Polinices, i una germana, Ismene. Va acompanyar al seu pare
Èdip (rei de Tebes) a l’exili i, quan aquest va morir, va tornar a la ciutat.
En el mite, els dos germans barons d’Antígona es troben constantment
lluitant pel tro de Tebes, a causa d'una maledicció que el seu pare havia
llençat contra ells. Es suposava que Eteocles i Polinices governaven el tro
periòdicament, però, en algun moment, Eteocles va decidir quedar-se en el
poder després de complir el seu període, fet que va desencadenar una
guerra doncs, ofès, Polinices va buscar ajuda en una ciutat veina, va armar
un exèrcit i va tornar a la ciutat per a reclamar el que era seu.
La guerra va acabar amb la mort dels dos germans durant la batalla, un a
mans de l’altre, com deia la profecia. Llavors Creont es va convertir en rei
de Tebes i va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no
seria enterrat dignament i se’l deixaria als afores de la ciutat. Els honors
fúnebres eren molt importants per als grecs, doncs l’ànima d’un cos que no
era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per això
Antígona va decidir enterrar al seu germà i realitzar sobre el seu cos els
corresponents rituals, revelant-se contra Creont, el seu tiet i sogre (ja que
estava promesa amb Hemó, fill d’aquest).
La desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort:
condemnada a ser enterrada viva, va evitar-ho penjant-se. Per altra banda,
Hemó, en veure morta a la seva promesa, després d’intentar matar al seu
pare, es va suïcidar abraçat a Antígona; mentrestant, Eurídice, esposa de
Creonte i mare d’Hemó, es suïcida al saber que el seu fill ha mort. Les
morts d’Hemon i Euridice provoquen un profund patiment a Creont, que
finalment s'adona del seu error.

2. PERSONATGES
PRINCIPALS
• Antígona supera els altres personatges per la seva alta moralitat , noblesa i humanitat; la seva única ambició serà la
redempció de tot un llinatge, diu " que la maledicció s'acabi amb mi ", oposant-se als qui només anhelen el poder de la
ciutat. Antígona es mourà sempre per la llei de la sang, la sang de la seva nissaga, i acatarà només els antics preceptes; així
ho diu a Tirèsies " vinc a enterrar un cos , el del meu germà Polinices, que haurien d'haver honorat i incinerat segons els
antics preceptes " i més endavant diu : "La meva sang m'ordenava d'arrencar aquell cos de la profanació ".
• Només Eumolp ajudarà Antígona i suportarà el destí tràgic. Així dos éssers extrems dins l'ordre social són agermanats per la
mateixa noblesa d'esperit . La seva presència incomoda el poder. A més de la rebel.lia i la pietat envers els morts, l'heroïna
ens remet també al tema de la ceguesa , constant en Espriu "Qui fos cec com el meu pare, per no veure aquest dia!" En
Antígona , però el procés serà contrari al del seu pare Èdip. Edip es buida els ulls ja que aquests no li revelaren la veritat. Vell
i cec augura la guerra entre germans ; així li ho diu a Polinices:" No pot ser que enderroquis aquells murs. No, abans cauràs
sollat de sang i el consanguini teu caurà igualment" Antígona , en canvi , sap que les profecies s'han acomplert i voldria
esdevenir cega per tal de no conèixer la fatalitat , i tot i així la seva ceguesa no alteraria la veritat. Per això el seu únic
destí, perquè no pot suportar la realitat , serà la mort . Una mort que comportarà la presència de la fosca " No sé si moro
justament però sento que moro amb alegria. Privada de llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la meva
ciutat." A la cova li serà permès de veure-hi, amb la puresa del record, amb la memòria que la salvarà . Cal veure un cert
paral.lelisme amb l'autor que al pròleg ens diu que ell també estima Tebes , la font Dirce, el riu ...
• Ismene és la germana d'Antígona, d'Etèocles i Polinices i simbolitza la indecisió i l'oblit. Ella que ha vist la mort dels germans
no és capaç d'actuar amb la noblesa d'Antígona. El record del pare només li produeix horror. Diu " Aquest vell ( Tirèsies )
m'horroritza , em recorda el pare quan ja era cec ." Ismene és feble , no pot suportar la visió del seu germà voltat d'ocells "
No reconec Polinices en aquest cos podrit " . Ismene és guiada per la por i per la llei del tirà " No puc violar la llei ni vèncer la
meva por ". Esdevindrà un ésser buit , sense memòria , mort " una conca que no tindrà nebots "

3. • Eurídice , muller de Creont , esdevé a la primera part una mena d'equilibri entre Euriganeia i Astimedusa. Si
Astimedusa representa l'optimisme, la incredulitat davant els auguris de Tirèsies, Euriganeia és dominada pel
dolor i representa la fatalitat i el pessimisme, a causa de la pèrdua dels fills . Aquest dolor és tan fort que li anirà
esborrant la memòria. Euriganeia és la resignació davant la vida dolorosa " el triomf del déu advers ens imposa la
nostra desolació reflectida al mirall de la seva impassibililitat." Eurídice es va perfilant com un personatge neci
que no tem els déus. Els seu instint era desfavorable al matrimoni del seu fill Hèmon amb Antígona , per això "
després del decent i moderat disgust, respirarà en endavant més tranquil.la ".
• Etèocles, el germà d'Antígona, és utilitzat per Creont ( l'oncle ) per fer-se amb el poder. Havien de regnar un any
cada germà , però Polinices és desposseït dels seus drets i Etèocles esdevé l'únic rei de Tebes. Dominat per
l'ambició , com li retreu Antígona, és empès a la guerra fraticida . Creont , astútament , li desaconsella el combat
, perquè sap que així Etèocles sentirà ferit el seu orgull i s'enfrontarà amb Polinices . Encegat pel poder, morirà
víctima de la weva pròpia ceguesa i de l'astúcia de Creont .
• Creont és el germà de Iocasta , vol el govern de Tebes , vol ser rei . Actua per pragmatisme polític i per això no vol
enterrar Polinices. A l'obra de Sòfocles, Creont amb la seva actuació atreu sobre el poble la fatalitat del destí. En
canvi Espriu salva el poble.
• A Tirèsies la vida interior li permet vaticinar el futur. Està destinat a revelar les desgràcies dels altres, però es
desconeix a si mateix.
• Eumolp és un esclau geperut, representa l'element grotesc que viu la realitat. Es rebel.la contra la seva condició i
acompanya Antígona. Comparteix amb ella la noblesa d'esperit, tot i ésser d'una classe social baixa i marginal .
• El Lúcid Conseller, incorporat per Espriu a la darrera versió de la tragèdia, és un personatge situat al marge del
temps en què trancorre l'obra , la qual cosa es fa evident pel tipus de reflexió que fa, pel to de les seves paraules
i pel llenguatge lacònic i categòric, crític i irònic , distanciador. Aquest personatge ens obliga a fer una lectura
crítica , ens fa reflexionar sobre la realitat dramàtica de la guerra i la postguerra a la nostre país. La seva visió dels
fets converteix l'acte tràcgic d'Antígona en sacrifici estèril i va; no hi ha salvació possible. Les paraules del Lúcid
ens aboquen a una doble tragèdia : la de la heroïna i la de tota la col.lectivitat que no es pot salvar amb rebel.lia
ni heroisme. Aquí trobem l'Espriu pessimista. Coneix la veritat però calla , perquè sap que la paraula és inútil.