1. L’HISTÒRIA EVOLUTIVA
DELS HOMÍNIDS
L’origen dels homínids i l’hominització
Judith Garcia
23/03/1012

2. o hi ha cap dubte de que l’espècie humana està emparentada amb alguna
N branca dels simis, ja que les característiques anatòmiques, embriològiques,
bioquímiques i genètiques de l’ésser humà són molt similars a les d’alguns
simis antropomorfs (simis amb la forma corporal similar a les persones).
No obstant, l’ésser humà és més intel·ligent pel fet de que el seu cervell és
relativament gran i que té una superfície (anomenada còrtex) gran, que cap dins del
crani gràcies als nombrosos replecs (anomenats circumval·lacions) que presenta. 2
L’origen dels homínids:
Segons un punt de vista zoològic, l’ésser humà és una espècie que pertany a l’ordre
dels primats (mamífers amb el polze anteposat) i al dels simis (primats amb el cervell
molt desenvolupat i aspecte de mico).
Els primats van aparèixer fa 65-55 milions d’anys a partir d’uns mamífers insectívors
que vivien als arbres i eren com un esquirol de grans. A partir dels simis primitius es
van originar les mones d’orificis nasals separats. En aquests primats, fa 30 milions
d’anys va començar la divergència evolutiva entre dues línies. Una que condueix els
simis amb morro i aspecte de gos, per exemple el babuí, i una altra que duu als simis
sense morro i cara semblant a la nostra (hominoïdeus).
La última branca es va partir en tres i va formar, d’una banda a les famílies dels
hilobàtids (gibons) i els pòngids (goril·la, ximpanzé i orangutan), que no tenen avanç
bípede i, d’una altra, a la dels homínids, que sí que en tenen.
Hi ha dos gèneres per distingir les restes d’homínids fòssils:
Australopithecus (no produïa instruments)
Homo (sí en produïa)

3. EVOLUCIÓ DELS PRIMATS
3
L’hominització:
L’hominització és el procés pel qual els primats superiors van adquirir les
característiques físiques humanes, és a dir, les del gènere Homo. Va consistir en un
procés complex, amb uns límits poc precisos, ja que el registre fòssil és incomplet. És
dificultós precisar en quin moment es va iniciar la intel·ligència racional, veritablement
humana que distingeix l’ésser humà de qualsevol altra espècie animal. Aquest va ser
un salt evolutiu molt gran.
El gènere Homo va aparèixer gràcies als mateixos processos biològics pels quals han
aparegut tots els éssers vius (mutacions, recombinacions genètiques, selecció natural,
etc).
Els canvis necessaris per a l’aparició de l’home més importants, són:

4. o Bipedisme. L’avanç bípede va comportar una especialització de les
extremitats. Les anteriors van quedar lliures, es va produir l’allargament dels
dits i l’oposició del polze, gràcies a això van guanyar mobilitat i precisió. La mà
es va convertir en un òrgan prènsil molt perfecte, que els va permetre
manipular objectes i utilitzar-los com a instruments, entre altres coses. Les
extremitats posteriors es van especialitzar en la locomoció.
o Augment de la capacitat cranial. Aquest augment va implicar un
desenvolupament més gran del cervell, especialment de l’escorça cerebral, que 4
és on es localitzen la memòria, la intel·ligència i les activitats superiors que fan
que l’espècie humana es diferenciï de la resta dels éssers vius.
Relacionat amb l’evolució del crani, també cal destacar la disminució del
prognatisme (la prominència de la mandíbula inferior) i de la dentadura (ja que
algunes de les seves funcions van ser substituïdes per les mans.
Una intel·ligència superior va permetre a l’ésser humà passar de manipulador a
constructor d’objectes adequats a les seves futures necessitats.
o Aparició del llenguatge. El llenguatge va permetre transmetre i acumular
informació per una via suplementària a la dels gens: la via cultural.
Des d’aquell moment, l’evolució cultural i biològica va anar adquirint més
importància i va influir en el desenvolupament de les poblacions humanes i no
humanes.
La cultura que van desenvolupar els homínids és com una estratègia evolutiva
basada en la modificació de l’entorn per adaptar-lo a les seves necessitats i
poder sobreviure.

5. Exemples de cranis dels diferents homínids que van existir
5
Homo habilis. Va ser la primera
Australopithecus. Les restes més
espècie del gènere Homo. Va
antigues son d’A. anamensis, de fa
viure des de fa 1,4 m.a. Tenia
4,2 m.a., i les d’A. africanus, de fa
poca alçada (menys de 1,30 m) i
3,5 m.a. El seu aspecte, era el d’un
la seva capaçitat cranial era de
ximpanzé capaç de caminar dret. No
feia instruments. La seva capaçitat 520 a 750 . Tenia marxa
bípeda i fabricava instruments de
cranial era de 300-540 . Totes
pedra. Al igual que
les seves restes s’han trobat a
l’Australopithecus, només va
l’Àfrica.
viure a l’Àfrica.
Homo erectus. Va aparèixer fa Homo sapiens neanderthalensis. Va
uns 1,8 m.a. Tenía una capacitat aparèixer fa 130.000 anys i es va
cranial de 800 a 1300 . extingir fa 30.000. Era una mica més
Fabricava eines d’os i pedra. baix que l’H. sapiens sapiens però més
Fonamentalment era caçador. robust. El seu crani tenia una capacitat
Coneixia la utilització del foc. Va de 1.500 i estava allargat cap
aparèixer a l’Àfrica i es va enrere. Era recol·lector i caçador.
estendre per Europe i tot Àsia. Enterrava els seus morts. La majoría
va viure a Europa i va superar l’última
glaciació.

6. 6
Homo sapiens sapiens. És
l’home actual. Va aparèixer a
l’Àfrica fa 130.000 anys. Es va
estendre per Àsia fa 60.000
anys i va arribar a Europa fa
40.000 anys. El seu crani té
una capacitat superior a 1.100
i no està allargat cap
enrere.