Visiteu el bloc http://mediacioescolar.blogspot.com

1. Gaudim amb Contes
EL CAMIÓ DE LES ESCOMBRARIES
(ADAPTACIÓ PARTICULAR d'un conte de tradició popular)
Na Maria agafa el taxi, desprès de fer cua davant de la sortida de la terminal B
de l’aeroport de Barcelona. El vol ha estat bo, tranquil, curt, fins i tot, avorrit i
rutinari i na Maria ha aprofitat per tancar els ulls i endormiscar-se. El bot que
ha fet l’avió al tocar terra l’ha tret del seu capficament, centrat en el motiu del
seu viatge.
Dona la direcció de l’hotel on té reservada una habitació, en el centre de la
ciutat, a una cantonada de la Plaça Catalunya. Ja que està en una gran
metròpoli, vol enfonsar-se en el bullici de la vida ciutadana, del soroll urbà. És
com una teràpia de xoc. Passar de la tranquil·litat de l’illa al ritme infernal de
les Rambles i del centre de la gran Barcelona. Així, va pensant na Maria, puc
gaudir i apreciar molt més allò que tinc, i fins i tot, puc saciar-me en uns pocs
dies del que trobo a faltar algunes vegades per la monotonia del ritme pausat i
melangiós en la meva vida diària.
Mentre es deixa dur pel taxista i està endinsada en aquests pensaments, veu
com un cotxe surt de sobte d’on estava aparcat, creuant-se davant del seu. El
taxista, ràpid i amb els reflexos ben desperts, aconsegueix frenar en sec el
cotxe, que derrapa i queda sols a pocs centímetres d’encastar-se a la mitgera
de la carretera.
Na Maria queda sense parla de l’ensurt. Durant uns segons, eterns, tot ha
quedat en silenci, aturat, quiet. Quan el taxista intenta calmar-la i s’interessa
per com està, de sobte se senten els crits i insults del conductor de l’altre
cotxe, que també ha hagut de frenar davant seu. Derrapa les rodes de darrera i
marxa com un esperitat. Està totalment desconcertada i atònita. I encara més
quan veu com el taxista amb un somriure d’orella a orella, enlloc de contestar
al idiota que ha fet la maniobra quasi suïcida i a sobre els insulta, treu la ma
per la finestra i de manera molt afectuosa i amable el saluda com si fos un
amic de tota la vida.
Na Maria reacciona, i furiosa per l’ensurt i el perill que ha sentit molt endins, i
rabiosa fins i tot amb si mateixa per haver marxat de la seva illa tan tranquil·la
i segura, comença a recriminar al taxista que sigui tant benèvol i indulgent
- El que hauria de fer vostè és contestar-li com es mereix aquest desgraciat!! –
li diu un poc fora de si na Maria – ha estat a punt d’enviar-nos a l’hospital, o
fins i tot, de matar-nos. Cridem a la policia i que el detinguin !!!.
- Tranquil·la, senyoreta – li contesta el taxista – No s’ho val, perdre el bon
humor per un del que jo anomeno “Camions d’Escombraries”. Si estigués tot

2. el dia conduint per aquesta ciutat, segur que aprendria a com conviure amb
ells sense perdre el bon humor.
- A veure, que vol dir això dels Camions d’Escombraries? – pregunta na Maria
encuriosida i ja calmada del seu enuig. La seva innata intuïció ha detectat en
aquest senzill taxista aquella saviesa natural que tant atrau a na Maria i que
molts cops troba en les persones més insospitades.
- Veu aquell camió d’escombraries? Està ple de tot tipus de deixalles. Doncs
hi ha persones en el món que estan plens d’escombraries, frustracions, ràbia,
decepcions i mala llet. La van acumulant durant tot el dia, fins que arriba a un
punt que no poden més i busquen algú a qui poder passar-se-la. Si vostè els hi
deixa, segurament li buidaran a sobre totes les seves escombraries, amb les
seves frustracions, ràbies i impotències. I vostè les portarà a sobre seu, sense
haver-les demanat, fins que pugui buidar-les a una altre persona. I realment jo
no ho vull per a res, tot això. Quan em trobo amb algú que em vol passar tota
la seva negativitat, i li asseguro que en aquesta ciutat hi ha molta gent ben
carregada de merda, simplement els saludo, els hi desitjo tot el bé del món i
segueixo el meu camí. Li aconsello que ho intenti, i encara que a vegades
costi, un cop agafi pràctica fins i tot és divertit, veure la cara que els hi queda
quan veuen que no poden descarregar les seves escombraries damunt meu i
han de seguir carregant amb ella.
Na Maria es queda reflexionant una estona. Troba que és un molt bon consell i
pensa seguir-lo sempre. I conclou que ha trobat, altre cop, una persona amb
una saviesa apresa en el dia a dia, amb un esperit positiu i constructiu. Saviesa
que sols trobem quan estem oberts a rebre-la i amb la humilitat necessària per
a reconèixer que qualsevol persona pot ser un gran savi, tal vegada, la que
menys sospitem.
MISSATGE DEL CONTE: Les persones més exitoses en els seus
projectes són aquelles que davant de les males experiències, saben
ràpidament sortir d’elles i enfocar-se altre cop en allò que consideren
realment important. No deixis que els “camions de les escombraries”
que t’envolten no buiden la seva carga damunt teu!!.
P.D. Tots els contes publicats al Menorca estan a la disposició dels lectors a la pàgina web
http://www.gaudim.com Poden ser reproduïts, sense afany de lucre i sempre citant la seva procedència i
autor. També oferim als lectors la possibilitat de penjar les seves aportacions, històries i contes.
Jordi Gutierrez Jané
Psicòleg i contista
contes@gaudim.com