1. Gaudim amb Contes
S’HA DE GUANYAR SEMPRE ???
En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre
estava imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava
amb tot el que hi havia.
Feia dies que tenia una cosa que el voltava dins el cap, dia i nit, sense quasi
deixar-lo en pau i no sabia com ho podia aclarir. Fins i tot, quan ho havia
comentat amb algú, cadascú li deia coses diferents i no l’acabaven de convèncer:
Què era millor, guanyar i quedar primer sempre, o no era tant important, això
de guanyar, i hi havia altres coses més importants, com jugar i divertir-se
cadascú com li vingui de gust ?? Havia participat en carreres a l’escola, al patí, i
allà sempre era molt millor arribar el primer i guanyar; al manco, tots els nens i
les nenes felicitaven al guanyador i sens dubte era molt més bo quedar el primer
que el darrer. En canvi, per altra banda, quan jugaven al pati o fins i tot, quan
volien construir coses com castells d’arena a la platja, no era tant important qui
guanyava, encara millor si no guanyava ningú i cadascú anava fent el que volia i
es divertien encara molt més si tots anaven a una. Anava d’una idea a l’altra,
sense acabar de decidir-se, quan va veure un bosc ple d’Eucaliptus, alts i forts
tots ells, impressionants per l’altura que tenien, rectes i ben eixerits, li van
semblar un arbres ben “guanyadors”......
I desprès de pensar una estona, va dir-se “ que bo seria si com els eucaliptus, tots
els nens fossin alts, forts i grans, i així sempre guanyessin”…. I, de sobte... alè op!
en Trast va entrar en el món dels guanyadors.
Per allà, tots els nens que veia eren forts i alts i ràpids...... i al mateix temps,
sempre estaven preparant-se per competir i guanyar. Dia i nit, a tot hora,
anaven practicant, corrent, saltant, fent-se cada cop més i més forts, ràpids,
àgils...
Va començar a mirar, encuriosit i estranyat pels carrers d’aquell poble. Al girar
una cantonada, en Tras va veure, a prop, a un amic de l’escola i li va dir:
• -“Ehi, Pol, vols venir a jugar a pilota”
I aquest li va contestar
• -“Què dius, beneit!! Què no saps que demà tenim una carrera?? Vaig
guanyar la darrera, i ara m’he de passar tot el dia preparant-me per
seguir guanyant la següent i no tinc temps de jugar ni de parlar. Apa, no
em molestis més!!!
Decepcionat i un poc trist, en Trast no li va fer massa cas...... dos o tres carrers
més enllà, va trobar a un altre company, en Nacho, que estava trist i mig
plorant... i això que sabia que sempre guanyava.
• -Què et passa, Nacho?? li va preguntat tot interessat - per què plores, tu
que sempre guanyes i sempre estàs tant orgullós de ser el millor?
• Què vols que em passi?? – li va contestar amb llàgrimes als ulls - Em vaig
preparar per saltar més alt que cap altri, per seguir guanyant com sempre
i he perdut, he quedat segon i ara ja ningú no em fa cas, ja no sóc
important ni serveixo per a res. Fora, no vull estar amb ningú!!!
Uf, va pensar en Trast, si que és avorrit i dolorós, això de sempre haver de
guanyar, no hi ha temps per jugar ni divertir-se, i ja veus, si es perd, un està

2. trist i malhumorat..... En aquestes, que va passar prop d’un bosc de pins. Aquest
era molt diferent del bosc d’eucaliptus. Aquí hi havia de tot tipus, d’arbres. De
ben alts i grans, així com de llargs i prims i fins i tot, junts i molt a prop, altres
que eren més petits.... semblava que cadascú d’ells anés fent la seva via, segons
com li anava.... uns eren llargs i prims, altres més gruixuts i baixets, fins i tot, hi
havia de ben torts i ben enredats...i entre mig d’ells, naixien i es veien pins ben
petits i molt tendres que maldaven créixer i fer-se un petit lloc en aquell bosc,
sense semblar que als altres arbres els hi molestés massa que volguessin ser
tant alts o tant forts com ells. Aquí no es veu cap guanyador, va pensar en Trast,
i en canvi, semblen ben contents i divertits, aquests pins, cadascú al seu aire,
cadascú com és i amb les seves maneres de ser sense comparar-se ni competir
amb els companys...... . Llavors en Trast ho va entendre tot:
“Això si que m’agrada de debò!! -va pensar- Un lloc on els nens podem ser cadascú com
siguem, sense haver de guanyar per obligació i per ser estimat, podent jugar i fer la
nostra sense estar pendent de la propera carrera o la propera competició, de ser el més
res de res.”
I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
http://gaudimambcontes.blogspot.com