1. 1. Que es la web 1.0?
Es un prototipus de web estàtica amb documents que mai se actualitzaven i
els continguts dirigits a la navegació (HTML y GIF).
2. Que es la web 2.0?
La Web 2.0 és la transició que s'ha donat d'aplicacions tradicionals cap a
aplicacions que funcionen a través dels web enfocats a l'usuari final. Es tracta
d'aplicacions que generin col·laboració i de serveis que reemplacin les
aplicacions d'escriptori. La Web 2.0 és la representació de l'evolució de les
aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final. El Web
2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia.
3. Quines diferències hi ha entre aquesta i la web 1.0?
Web 1.0
- Pocs productors de continguts (la minoria am coneixements de llenguatge de
programació)
- Molts lectors d’aquests continguts
- Pàgines estàtiques
- Actualització dels llocs Webs no es realitzava de forma ---periòdica
- Llocs direccionals i no col·laboratius
- Usuaris lectors de consumidors
- Tecnologia associada a l’ HTML, gifts
- Directoris/ taxonomies
- Interacció mínima reduïda a formularis de contacte, inscripció, boletins...
- Discurs lineal (emissor-receptor)
Web 2.0
- Web col·laboratives
- Els usuaris es transformen en productors de contingut
- Possibilitat de publicar les informacions i realitzar en les dades sense
necessitat de coneixements tecnològics avançats
- Facilita les interaccions
- Facilita la publicació d’investigació i la consulta de continguts Web.
- Estalvi del temps a l’usuari
- Facilita la convergència entre medis de comunicació i continguts
- Estimula i aprofita la intel·ligència col·lectiva
- Els continguts s’organitzen mitjançant tags i folksonomies
- Informació en permanent canvi
- Softwares gratuïts per a l’usuari
- Continguts i llocs flexibles, en permanent transformació
Exemples
Web 1.0 Web 2.0
DoubleClick Google AdSense
Ofoto Flickr
Terratv Youtube
Akamai BitTorrent
mp3.com Napster

2. Enciclopedia británica Wikipedia
Webs personales Blogging
evite Upcoming.org o EVDB
Especulación de nombres de dominios Optimización de los motores de busqueda
Páginas vistas Coste por click
Screen scraping Servicios web
publicación participación
Sistema de gestión de contenidos wiki
Directorios(taxonomía) Etiquetas
stickiness redifusión
Web 3.0 és un neologisme que s'utilitza per descriure la evolució de l’ús i la
interacció de la xarxa a través de camins. Això inclou, la transformació de la
xarxa en una base de dades, un moviment cap fer els continguts accessibles
per múltiples aplicacions non-
navegador, l'empenta de les tecnologies d'intel·ligència artificial, la web
semàntica, la web Geoespacial, o la Web 3D. Sovint és utilitzat pel mercat
per promocionar les millores respecte a la Web 2.0. El terme Web 3.0 va
aparèixer per primera vegada el 2006 en un article
de Jeffrey Zeldman, crític de la Web 2.0 i associat a tecnologies com
AJAX. Actualment hi ha un debat considerable al voltant del que significa Web
3.0, i quina és la definició encertada.
BASES DE DATOS
El primer pas cap a la "Web 3.0" és el naixement de la "Data web", ja que els
formats en què es publica la informació a Internet són dispars, com XML, RDF i
microformats, el recent creixement de la tecnologia SPARQL, permet un
llenguatge estandarditzat i API per a la recerca a través de bases de dades a la
xarxa. La "Data web" permet un nou nivell d'integració de dades i aplicació
inter-operable, fent les dades tan accessibles i enllaçables com les pàgines
web. La "Data web" és el primer pas cap a la completa "Web Semàntica". En la
fase "Data Web", l'objectiu és principalment, fer que les dades estructurats
siguin accessibles utilitzant RDF. L'escenari de la "Web Semàntica" ampliarà la
seva abast en tant que les dades estructurats i fins i tot, el que tradicionalment
s'ha anomenat contingut semi-estructurat (com pàgines web, documents, etc.),
Estigui disponible en els formats semàntics de RDF i OWL.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Web 3.0 també ha estat utilitzada per descriure el camí evolutiu de la xarxa que
condueix a la intel·ligència artificial. Alguns escèptics ho veuen com una visió
inabastable. No obstant això, companyies com IBM i Google estan
implementant noves tecnologies que cullen informació sorprenent, com el fet de
fer prediccions de cançons que seran un èxit, prenent com a base informació
dels webs de música de la Universitat. Existeix també un debat sobre si la força
conductora després Web 3.0 seran els sistemes intel·ligents, o si la
intel·ligència vindrà d'una forma més orgànica, és a dir, de sistemes
d'intel·ligència humana, a través de serveis col·laboratius com del.icio.us,
Flickr i Digg, que extreuen el sentit i l'ordre de la xarxa existent i com la gent
interactua amb ella.
3D
Un altre possible camí per a la Web 3.0 és la direcció cap a la visió 3D, liderada
pel web 3D Consortium. Això implicaria la transformació de la web en una sèrie

3. d'espais 3D, portant més lluny el concepte proposat per Second Life Això
podria obrir noves formes de connectar i col·laborar, utilitzant espais
tridimensionals.
WEB SEMANTICA Y SOA
En relació amb la direcció de la intel·ligència artificial, la Web 3.0 podria ser la
realització i extensió del concepte de la "web semàntica". Les investigacions
acadèmiques estan dirigides a desenvolupar programes que puguin raonar,
basats en descripcions lògiques i agents intel·ligents. Aquestes aplicacions,
poden dur a terme raonaments lògics utilitzant regles que expressen relacions
lògiques entre conceptes i dades a la xarxa. Sramana Mitra difereix amb la idea
que la "Web Semàntica" serà l'essència de la nova generació d'Internet i
proposa una fórmula per encapsular web 3. Aquest tipus de evolucions es
recolzen en tecnologies de trucades asíncrones per rebre i incloure les dades
dins del visor de forma independent. També permeten la utilització en
dispositius mòbils, o diferents dispositius accessibles per a persones amb
discapacitats, o amb diferents idiomes sense transformar les dades.
4. Què son els podcasts i els videocast? Posa alguns exemples.
Un Podcast consisteix en la distribució d’arxius multimèdia (normalment d’àudio
o vídeo) mitjançant un sistema de sindicació que permeti subscriure’s i utilitzar
un programa que el descarregui per a l’usuari que l’escolti en el moment que
vulgui. No se necessari estar subscrit per a descarrera’ls. Exemples:
WordTube, Podpress...
Un Videocast és un arxiu de vídeo que pots descarregar o visualitzar al teu
ordenador o en un reproductor MP4. Els arxius es distribueixen mitjançant un
arxiu “rss”, que permeti subscriure’t i utilitzar un programa per a descarrega’l o
escolta’l quant un usuari vulgui. Exemples: The Teacher, podENGLISH....
5. Què es un wiki? I un blog? Quines diferències bàsiques tenen? En
quins casos utilitzo un o un altre?
Un Wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels
usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar
i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.
Un blog és un diari interactiu personal a Internet. Un blog està dissenyat
perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la
persona que escriu i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha
publicat i editat.
Diferencies:
- El blog es estàtic, una vegada publicat no és pot modificar, en canvi, el
wiki si que es modificar.
- El blog sol ser un “Llarg pergamí” (s’estén amunt i avall), en canvi, el wiki
s’estructura en pàgines.
- El blog es cronològic, en canvi, el wiki red atemporal.
- El blog es immediat, en canvi, el wiki es examinat, revisat, canvia i pot
ser canviat.
El blog s’utilitza per escriure les vivències diàries d’algun individu, on cadascú
deixa la seva opinió sobre el diari, en canvi, el wiki s’utilitza en un àmbit de
treball (penjar treball, informes...)
6. Què s’entén per xarxa social? Quins avantatges i quins inconvenients
creus que té? Posa exemples.

4. Una xarxa social és una estructura social, un grup de persones relacionades
entre sí, i pot representar-se analíticament en forma de un a varis dibuixos, en
els quals els nodes representen individus i les arestes representen les relacions
que hi ha entre ells.
Avantatges:
- Afavoreixen la participació i el treball col·laboratiu entre les persones.
- Permeten construir una identitat personal i/o virtual, degut a que
permeten als usuaris compartir tot tipus d’informació (aficions, creences,
ideologies...) amb la resta dels cibernautes.
- Faciliten les relacions entre les persones, evitant tot tipus de barrejes
tant culturals com físiques.
- Faciliten l’obtenció de la informació requerida en cada moment, degut a
l’actualització instantània.
- Faciliten l’aprenentatge integral fora de l’aula escolar, i permeten posar
en pràctica els conceptes adquirits.
Inconvenients:
- Invasió de la privacitat (sol·licitud de creació de perfil)
- Falta de seguretat
- Adició a les reds socials
7.- Què és Twitter?
Twitter: és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus
usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140
caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc
web de Twitter o aplicacions ad hoc com TweetDeck, Twitterrific o Twitux i
GTwitter (a GNU/Linux).
Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són
també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de
rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges
només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés
a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.
I Facebook?
Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en el intercanvi de
fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear
originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a
Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de
correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes
concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.
I Youtube?
Youtube: és un lloc web que permet als usuaris de carregar, mirar i compartir
vídeos. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també allotjats en blogs i
llocs web personals utilitzant APIs . YouTube utilitza un format Adobe Flash per
a oferir el seu contingut. És popular, de la mateixa manera que ho és Googlw
Vídeo, gràcies a la possibilitat d'allotjar els vídeos de qualsevol persona.

5. 8.- Tecnologia feed: RSS.
Què és?
RSS és un una família de formats de Canals web XML. L'acrònim RSS es
refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site
Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Per a que serveix?
utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de
notícies, weblogs o Podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació
i usar-la en altres llocs web o programes.
Quins avantatges ofereix?
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de
descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne
només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en
un sol espai.
9. Què indica el logotip Creative Commons (CC)?
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir
les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema
tradicional de drets d’autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative
Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres
persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions
determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat
mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
10. Canvis en la publicitat. De la publicitat convencional a la contextual.
Què són cadascuna d’elles? Quines diferencies hi ha enter les dues?
Publicitat convencional: és la informació que tens que buscar-la
individualment
Publicitat contextual: és la publicitat que la fan coincidir amb els teus
interessos segons el teu registre basat en Internet.
11. Revisions ètiques: autoria, privacitat, societat, etc. En la web 2.0.
Opina al respecte.
En la web 2.0 l’autoria és inexistent perquè els drets d’autor són fàcilment
violables i si vols reclamar els drets és molt dificultós.
La privacitat és pràcticament inexistent i la web 2.0 engloba la majoria de la
societat en un bloc.