Presentació destinada a l'alumnat de la matèria de 2n de Batxillerat d'Història de l'Art

1. LES ARTS PLÀSTIQUES: LA PINTURA
Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor A. Nuñez.

2. ÍNDEX
1.- La Pintura: Definició
2.- La Profunditat: Una Il·lusió (Perspectiva i Clarobscur)
3- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant
4- Les Tècniques Pictòriques: Fresc, Tremp, oli ...
5- Altres tipologies: el mosaic i el vitrall

3. LA PINTURA
La pintura és la creació d’una imatge figurativa o abstracta sobre una superfície de dues
dimensions de naturalesa diversa: Mur, fusta, tela, cartró, paper, papir, pergamí....
1.- LA PINTURA: DEFINICIÓ

4. La pintura es desenvolupa sobre un pla: dues dimensions (alçada i amplada) i simula la
tercera dimensió (fondària o profunditat) amb diferents artificis:
LA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓ
2.- LA PROFUNDITAT: UNA IL·LUSIÓ
-La Superposició dels objectes o formes
representades .
- El canvi de mida dels elements
representats.
- El clarobscur: tècnica que permet simular
la profunditat mitjançant el joc de contrastos
entre la llum i l'ombra.
- La Perspectiva : tècnica que permet
simular la profunditat (la tercera dimensió de
què manca la pintura), creant la il·lusió de
l’espai en el conjunt de l’obra.
*Aquestes tècniques o artificis no són excloents i
es poden utilitzar per separat o conjuntament per
tal d’incrementar la sensació de profunditat de la
representació.
Ampliar informació

5. D’entre tots aquests artificis o tècniques per simular la profunditat cal destacar en l’art occidental la
perspectiva.
LA PERSPECTIVA POT SER:
- Lineal ( geomètrica o cònica) quan la superfície bidimensional del quadre s’estructura
geomètricament en un entramat de línies de línies rectes convergents envers uns punts anomenats
punts de fuga.
2.- LA PROFUNDITAT: UNA IL·LUSIÓ

6. - Aèria o atmosfèrica quan s’aconsegueix la sensació de profunditat difuminant els
contorns de les figures a mida que s’allunyen cap al fons. També amb contrastos molt
marcats de lluminositat.
S’intenta representar no sols la profunditat, sinó també, l’atmosfera que envolta els objectes.
2.- LA PROFUNDITAT: UNA IL·LUSIÓ

7. ELS ASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA:
LA MATÈRIA PICTÒRICA
Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant:
- El pigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic
,inorgànic o sintètic.
- L’aglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna una consistència
pastosa.
Atenció no s’ha de confondre l’aglutinant amb el dissolvent, que és un líquid que,
barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar)
3.- LA MATÈRIA PICTÒRICA: EL PIGMENT I L’AGLUTINANT
Se solen fer servir com aglutinants coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, resines, olis, o la
clara i el rovell de l’ou.

8. Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques : El fresc, el tremp, l’oli,
l’aquarel·la, l’acrílic, etc... cada una d’elles amb unes propietats i unes característiques diferents.
LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
L’element que determina cada una d’aquestes
tècniques és L’aglutinant .
4.- LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
L'aglutinant és l’element que condiciona el temps d’assecatge,
la textura, la resistència, la lluminositat, les transparències, la
possibilitat d’efectuar o no correccions, ... en suma les
característiques pròpies de cada una de les tècniques
pictòriques.

9. El Fresc
És la tècnica més habitual en la pintura
realitzada sobre el mur.
En el frecs es fa servir la sinòpia, és a dir un dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat.
4.- LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
Consisteix a pintar el mur damunt
d’una preparació encara fresca de
calç o guix per tal de que el pigment
passi a formar part del mateix mur.
Nomes es pot pintar quan està fresc.
Requereix d’una acurada planificació
(feina fragmentada) i no permet fer
rectificacions.
El seu principal avantatge és la seva gran durabilitat i resistència al pas del temps.
La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport.

11. El Tremp (Temple)
Giotto “La Madonna Ognissanti” 1306-
1310
Aquesta tècnica pictòrica s’utilitzava preferentment
per pintar sobre fusta (retaules) però també
s’utilitzà per pintar sobre pergamí.
Consisteix en enguixar una fusta polida. Un cop
assecada, amb un punxó es feia el dibuix sobre el
guix. Finalment s’omplien amb color els espais
dibuixats.
Els pigments de colors es dissolien en aigua
temperada amb aglutinants com el rovell de l’ou
o la goma aràbiga.
La pintura és aplicada en capes primes que
permeten la realització de transparències, quan
s’asseca presenta un acabat llis i mate.
A diferència del fresc, aquesta pintura es podia
retocar i corregir en sec.

12. El seu us decau quan apareix la pintura a l’oli
que permet aconseguir un detallisme pictòric
més gran i colors més saturats i brillants

13. És la tècnica pictòrica més divulgada i
s’executa tant sobre fusta com sobre tela o
qualsevol altre suport: cartró, metall...
L’Oli (óleo)
JAN VAN EYCK
El matrimoni Arnolfini (1434)
Consisteix en barrejar els pigments amb oli
de llinosa o de nou.
Tot i que és una tècnica coneguda des de
l’antiguitat, els primers que la van emprar
van ser els pintors flamencs del segle XV.
Permet treballar molt còmodament (es pot
interrompre...) i admet rectificacions.
També permet aconseguir un detallisme
pictòric més gran i colors més saturats i
brillants.
Com inconvenient principal presenta
l’enfosquiment amb el pas del temps...
(necessita de restauració).

14. Aquesta tècnica pictòrica és molt versàtil i presenta moltes possibilitats:
La pintura es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura matèrica
L’oli, també permet ampliar la gama de colors i augmenta el contrast dels tons clars i obscurs.
O bé, molt diluïda proporcionant una textura llisa...
I inclús permet la superposició de vàries capes transparents ( tècnica de veladures ).

15. Jan Van Eyck. L’adoració de l’anell místic. (1432) oli sobre fusta.

16. Es pot aplicar amb pinzell o amb espàtula.

17. La pintura a l’oli es feia al taller de cada
pintor, barrejant i pastant els pigments amb
l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien
aprenents que els hi feien aquesta feina.
Al segle XV els pintors venecians i florentins van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni
de la pintura a l’oli, donant lloc a l’aparició de la pintura de cavallet.
Al principi es pintava sobre fusta, però
ràpidament es va generalitzar el seu us
sobre tela i arriba fins els nostres dies per la
seva versatilitat i capacitats expressives.

18. L’aquarel·la és una tècnica que utilitza com a
suport el paper .
L’Aquarel.la
Barreja els pigments amb goma aràbiga i aigua.
L’aquarel·la és una tècnica que es fonamenta
en la transparència dels colors.
Tècnica ràpida i àgil (el color s’estén amb
aigua).
És una tècnica difícil ja que no admet
correccions.

19. 5.- ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I ELS VITRALL
Tot i que no són estrictament tècniques pictòriques fem esment en aquest apartat un parell de
tècniques que històricament han tingut una forta implantació i que al igual que la pintura han
contribuït al fenomen artístic de la creació d’imatges de caràcter bidimensional.
EL MOSAIC EL VITRALL

20. 5.- ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I ELS VITRALL
EL MOSAIC
És una tècnica de creació d’imatges que no utilitza pigment. El Color és proporcionat per les
tessel·les, petites peces de pedra, vidre, ceràmica o metall .
Tècnica utilitzada des de la més remota antiguitat, va assolir un gran esplendor durant l’època
romana pel recobriment de terres i murs dels habitatges.

21. 5.- ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I ELS VITRALL
Durant i l’imperi bizantí també va tenir una profusa difusió en la construcció i decoració de
les basíliques cristianes.

22. Aquesta tècnica arriba fins als nostres dies, on artistes de renom universal com en Gaudí o en Miró
també l’han utilitzat en la realització de les seves obres.
5.- ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I ELS VITRALL

23. 5.- ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I ELS VITRALL
EL VITRALL
El vitrall o vidriera utilitza com a pigment els vidres de colors , el quals s’uneixen amb plom per les vores i es
munten sobre una estructura de ferro.
Finalment es col·loquen a les obertures ( finestrals o rosasses ) de les esglésies i d’altres edificis.