Presentació destinada a l'alumnat de 3r d'ESO

1. Unitat 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

2. Júlia López Valera
LA GEOPOLÍTICA ESTUDIA COM S’ORGANITZA LA SOCIETAT EN L’ESPAI.
ESTAT = forma d’organització
bàsica.
 Sobirania en els àmbits econòmic,
polític i cultural.
 Pot ser democràtic o no democràtic.
 Cedeixen part de la seva sobirania a
organismes supranacionals (ONU, UE...).
 Cedeixen competències a ens
subestatals (CCAA i municipis).
 Estableixen relacions internacionals de
cooperació ( organitzacions
supranacionals o ONG).

3. 1.L’ESTATCOMAORGANITZACIÓPOLÍTICADELASOCIETAT
Júlia López Valera
L’estat és el conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i l’activitat de les
persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes
mateixes lleis sota un mateix poder.
EL TERRITORI
 L’Estat s’identifica amb un
territori, que administra i
sobre el qual exerceix el seu
poder.
 El territori està delimitat
per unes fronteres que el
diferencien d’altres estats.
Fora d’aquestes fronteres no
pot adoptar decisions ni
imposar-les per la força.
LA POBLACIÓ
 La població que viu al territori d’un Estat té drets i obligacions.
 És habitual que en un mateix Estat convisquin persones de cultures diferents i,
fins i tot, de diverses nacionalitats.

4. 1.L’ESTATCOMAORGANITZACIÓPOLÍTICADELASOCIETAT
Júlia López Valera
EL PODER
 És el que caracteritza l’Estat. Funcions:
1. Estableix les lleis que regulen les relacions socials. A on? Al
Parlament.
2. Vetlla pel compliment de les lleis a través del poder judicial.
3. És responsable de l’ordre a l’interior del territori i de la seguretat
exterior.
4. Desenvolupa la política exterior (relacions internacionals amb altres
Estats).
5. Recapta impostos per finançar els serveis públics i les
infraestructures generals, i per establir les prestacions de la Seguretat
Social.
6. Dirigeix l’economia per mitjà de lleis que regulen l’activitat
empresarial i el mercat laboral.
7. Administra serveis públics: educació i sanitat. Gestiona
infraestructures i equipaments col·lectiu: carreteres, ferrocarrils,
ports, aeroports...
L’EXERCICI DEMOCRÀTIC
El referèndum i les eleccions són els mecanismes a
través dels quals els ciutadans i les ciutadanes per
mitjà del vot, participen en l'exercici del poder.
En un referèndum, es consulta una qüestió concreta,
que els ciutadans accepten o rebutgen. En canvi, en
unes eleccions els ciutadans elegeixen els seus-
representants politics.

5. Júlia López Valera
ELS ESTATS DEMOCRÀTICS
DEMOCRÀCIES = ESTATS DE DRET S’HA DE RESPECTAR LA CONSTITUCIÓ
LLEIS FONAMENTALS, APROVADES
PER VOTACIÓ, QUE DETERMINA LA
FORMA DE GOVERN, ESTABLEIX
ELS DRETS I DEURES DELS
CIUTADANS I DEFINEIX LES
INSTITUCIONS I EL
FUNCIONAMENT DE L’ESTAT.
DIVISIÓ DE PODERS
PARLAMENT
Elabora i
Vota les lleis .
Funció
Legislativa.
GOVERN
Determina la
política que ha
de seguir l’estat.
Funció
Executiva.
PODER JUDICIAL
Aplica les lleis,
jutja i castiga a qui
no les compleix.
Funció Judicial.
La democràcia pot ser directa quan la ciutadania pren decisions reunida en
assemblea o per mitjà de referèndum, i representativa, quan s’elegeixen,
mitjançant eleccions, les persones que han d’exercir la sobirania en nom dels
ciutadans.
PERAPROFUNDIR
ELS CIUTADANS I CIUTADANES PARTICIPEN EN LES TASQUES DE GOVERN

6. Júlia López Valera
En la democràcia representativa, les persones elegides mitjançant
unes eleccions formen el Parlament, que elabora i aprova les lleis i
elegeix el president del Govern i els titulars d’altres institucions.
PERAPROFUNDIR
ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

7. Júlia López Valera
PERAPROFUNDIR
Les eleccions
han de ser
Lliures, tant per a triar (votar) com per a ser triat (presentar-se).
Plurals: s’ha de presentar més d’un candidat.
Periòdiques: s’han de celebrar cada cert període de temps.
Per sufragi universal: voten totes les persones majors d’edat.
Ha d’haver llibertat per a crear
partits polítics que presenten
els seus candidats a les
eleccions amb un programa
electoral (no és obligatori el
seu compliment)
ELS ESTATS DEMOCRÀTICS

8. Júlia López Valera
PERAPROFUNDIR
ELS ESTATS DEMOCRÀTICS
CLASSIFICACIÓ
DE LES
DEMOCRÀCIES
Segons el
cap d’estat
Monarquia constitucional: el rei és el cap de
l’estat per herència o naixement
República: el cap d’estat és el president de la
República i ho és per votació
Segons la
intervenció
de l’estat
en
l’economia
Estat liberal: l’estat intervé el mínim possible en
l’economia, ficant les normes generals
Estat social: l’estat intervé en l’economia per a
garantir certa igualtat i benestar entre els individus
Segons
l’organització
territorial
Centralitzat: totes les decisions les pren el
govern central des de la capital
Descentralitzat: les diferents regions tenen
governs propis per als assumptes que sols
afecten a elles

9. Júlia López Valera

10. Júlia López Valera
PERAPROFUNDIR
ELS ESTATS NO DEMOCRÀTICS
Una sola persona o grup de persones té tot el poder,
sense divisió de poders ni eleccions democràtiques.
TIPUS
Monarquia absoluta: el rei té tot el poder i actua de manera arbitrària.
Dictadura: una persona o grup de persones es fa amb el poder per la força amb
el suport de l’exèrcit o una part de la societat i governa de manera absoluta.

11. 2.ELSESTATSDELMÓNILESRELACIONSINTERNACIONALS
Júlia López Valera
En el món hi ha més de 200 Estats que estableixen relacions de tipus polític i
econòmic.
L’ÀMBIT POLÍTIC
Factors que cal tenir en compte:
1. Pes dels Estats Units. Potència militar mundial que tendeix a dirigir l’espai
polític internacional.
2. Tendència cap al multilateralisme, que es basa en l’establiment d’acords entre
diferents països.
3. L’islamisme com a guia política en alguns Estats.
4. Protagonisme de la Xina. El creixement del seu poder militar causa inquietud i
exigeix la presa d’acords.

12. 2.ELSESTATSDELMÓNILESRELACIONSINTERNACIONALS
Júlia López Valera
L’ÀMBIT ECONÒMIC
 Centre del món econòmic format per: Canadà, els Estats Units, el Japó i la Unió
Europea. Són països rics.
 La resta del món dividits en dos grups:
PAÏSOS EN
DESENVOLUPAMENT
 Molt actius
econòmicament.
 Mà d’obra preparada
barata.
 Escasses normatives
mediambientals.
 Govern fort.
 Alguns creixen a un ritme
superior a la resta: Brasil,
Xina, Índia, Mèxic i la
República de Sud-Àfrica.
PAÏSOS POBRES
 Localitzats, sobretot, a
l’Àfrica sub-sahariana.
 Habitants sumits en la
pobresa, que els obliga a
emigrar.
 També en formen part els
països oblidats que no
tenen recursos o que
pateixen guerres tribals.

13. Júlia López Valera
La globalització ha
originat un sistema
mundial del que
formen part els Estats.
3.L’ESTATILAGLOBALITZACIÓ
LA RELACIÓ ENTRE
ESTATS: TRACTATS I
CONVENIS
Els Estats es desenvolupen en relació els uns amb els altres. Per aconseguir una
acció conjunta dels Estats es prenen una sèrie d’iniciatives:
Tractats, convenis i
declaracions internacionals:
els estats els signen i es
comprometen a portar a
terme unes actuacions
determinades o evitar-ne
d’altres.
Es creen organismes
supraestatals, en els quals
els Estats deleguen
algunes funcions.

14. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS3.L’ESTATILAGLOBALITZACIÓ
 Es comencen a crear a partir de la Segona Guerra Mundial, amb un objectiu:
resoldre de manera conjunta o coordinada els problemes que generen les relacions
entre els països.
 Com funcionen? Assumeixen una part de la sobirania dels Estats que les formen.
Aquestes accepten aplicar i respectar al seu territori el que es decideixi en aquestes
organitzacions.
 Què fan? Una tasca de coordinació política, de desenvolupament econòmic o de
promoció de la salut l’educació i la pau.
 Segons l’espai, podem parlar d’àmbit mundial: Organització de les Nacions Unides
(ONU) i l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN); i d’àmbit continental o
regional com la Unió Europea (UE) i la Lliga Àrab.

15. 3.L’ESTATILAGLOBALITZACIÓ
Júlia López Valera
L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
 Com a conseqüència de la globalització, algunes regions i grans ciutats intenten
destacar la seva importància econòmica, història i cultural i reclamen administrar i
compartir una part del poder.
 Hi ha espais regionals diferents:
NACIONS SENSE
ESTAT
Exemple: el Quebec
a Canadà.
REGIONS MOLT
CONSOLIDADES I
DIFERENCIADES
com Baviera a
Alemanya.
GRANS ÀREES
URBANES I CIUTATS
GLOBALS , com Nova
York, Tòquio i Londres.
Són centre d’activitats i
de decisions.

16. L’ORGANITZACIÓ
DE LES NACIONS
UNIDES
Creada al 1945 i formada per quasi TOTS
els ESTATS reconeguts del món.
MANTENIR LA PAU i la SEGURETAT
INTERNACIONAL
OBJECTIUS FOMENTAR les RELACIONS D’AMISTAT, entre les
NACIONS,BASANT-SE en el principi de la igualtat i
de la lliure determinació dels pobles.
COOPERAR en la SOLUCIÓ dels PROBLEMES
INTERNACIONALS.
ORGANITZACIONS
DEPENENTS
del’ONU
DESENVOLUPAR i ESTIMULAR, el RESPECTE als
DRETS HUMANS.
UNICEF(Fons Internacionals de les Nacions Unides
per a la Infància) creada per PROTEGIR la
INFÀNCIA i la JOVENTUT.
UNESCO(Organització de les Nacions Unides per a
l’educació,la ciència i la cultura) que té com a
FINALITAT ASSOLIR la PAU i el BENESTAR
SOCIAL a través de la CULTURA.

17. 4.L’ESTATDELESAUTONOMIES
Júlia López Valera
La Constitució de 1978 va introduir la
possibilitat que les nacionalitats i les regions
d’Espanya es constituïssin en comunitats
autònomes.
LES COMUNITATS AUTÒNOMES
 Les comunitats autònomes són les formes d’organització descentralitzada d’un
Estat, perquè des de l’Estat central se’ls cedeix un marge d’autogovern.
 La constitució de 1978 recollia aquesta possibilitat i entre 1979 i 1983
s’establiren les 17 comunitats, set de les quals tenen una única província.
 El 1995, els municipis de Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes
amb uns certs privilegis.
ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA LES COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES
 Recullen les institucions, les normes i les competències per
les que es regeix cada comunitat autònoma i per les quals rep
els recursos econòmics necessaris per a exercir-les.
Aspectes sobre els que
el govern autonòmic
pot fer lleis o decidir.
PLENES: Exclusives de la Comunitat
Autònoma (organització de les seves
institucions, urbanisme, habitatge,
sanitat, educació...)
COMPARTIDES amb l’Estat Central.

18. 4.L’ESTATDELESAUTONOMIES
Júlia López Valera
INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES DE GOVERN
Principals institucions d’autogovern:
ASSEMBLA o PARLAMENT
• Es debaten i s’aproven les lleis; es controla l’acció del
govern autonòmic.
• S’elegeix el president i s’aproven els pressupostos.
PRESIDENT
• Representa la CA, forma i dirigeix el govern.
• És elegit per l’Assemblea i és nomenat pel rei.
GOVERN o CONSELL
• Executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament i les
que tenen en competències compartides amb l’Estat.
• El govern el formen el president i els consellers.

19. 4.L’ESTATDELESAUTONOMIES
Júlia López Valera

20. Júlia López Valera
LA SOCIETAT ESPANYOLA
ACTUAL
 Des del punt de vista econòmic, la societat
espanyola és una societat terciaritzada, urbana i
té un bon nivell de benestar social.
 Cada any, l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
publica estudis com l’enquesta de condicions
de vida, que analitza els ingressos per llar, la
pobresa, la situació laboral i l’exclusió socials o
els indicadors de qualitat de vida, entre els
quals destaquen:
El consum de la família, lligat a la renda anual:
País Basc, Navarra i la Comunitat de Madrid van
tenir les rendes mitjanes més altes; en canvi,
Extremadura, les Canàries i Castella - La Manxa
van tenir els valors més baixos
El nivell educatiu: les últimes dècades s’ha
aconseguit eradicar l'analfabetisme gairebé del
tot, i hi ha pujat el nombre d’estudiants
universitaris, sobretot de dones.
La sanitat: És un dels indicadors més
importants en el benestar de les persones.

21. Júlia López Valera
LA SOCIETAT
ESPANYOLA
ACTUAL
L’Índex de desenvolupament Humà (IDH) és un indicador
internacional creat pel Programa de les Nacions Unides per al
Desenvolupament (PNUD) que mesura el nivell de benestar per
països.
ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ
L’Índex de desenvolupament Humà (IDH) és un indicador que mesura el
nivell de desenvolupament dels habitants d’un país i avalua els aspectes
que realment tenen a veure amb el benestar i la qualitat de vida.
Aquesta mesura té en compte tres variables: la salut (a partir de
l’esperança de vida en néixer), l’educació (taxa d’alfabetització adulta i
nivell d’estudis aconseguit) i el PIB per habitant.

22. 5.L’ORGANITZACIÓTERRITORIALACATALUNYA
Júlia López Valera
ELS MUNICIPIS
Segons la Constitució, l’Estat espanyol organitza el territori en municipis, províncies i
comunitats autònomes.
Catalunya està organitzada en municipis i comarques.
Municipi = unitats territorials i administratives més elementals.
Terme municipal = territori del municipi. Pot estar format per o més nuclis de
població.
Ajuntament = govern del municipi és la seva responsabilitat. Format per l’Alcalde
i els regidors.
Els municipis obtenen els mitjans a través de tributs propis, els que els cedeixen
la Comunitat Autònoma i l’Estat.
Espanya = 8122 Catalunya = 947
ELS SERVEIS MUNICIPALS
• Els municipis han de disposar d’enllumenat públic, recollida de residus domèstics, neteja viària,
aigua potable a domicili, clavegueram, pavimentació , cementeri.
• Els municipis de més de 5000 habitants han d’oferir,a més parc públic, biblioteca pública, mercat i
tractament de residus.
• Els municipis de més de 20000 habitants també ha de disposar de protecció civil, serveis socials,
prevenció i extinció d’incendis, instal·lacions esportives públiques i escorxador.
• Els municipis que tinguin més de 50000 habitants han d’oferir, a més, transport urbà i protecció
ambiental.

23. 5.L’ORGANITZACIÓTERRITORIALACATALUNYA
Júlia López Valera
LES PROVÍNCIES
Són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol, formades per
l’agrupació de molts municipis.
LES COMARQUES
Espanya = 50 Catalunya = 4
Funcions bàsiques de les províncies:
• És l’àmbit electoral de l’Estat.
• Serveix com a divisió territorial de l’Administració de l’Estat.
• Coopera amb els municipis.
El govern i l’administració de les províncies és a càrrec de les diputacions
provincials.
Segons l’Estatut d’autonomia de 2006, Catalunya també pot organitzar el seu
territori en comarques.
Ens local de caràcter
territorial formada per
molts municipis.
Té personalitat jurídica
pròpia i autonomia per a
fer les seves polítiques.
El Consell Comarcal està constituït per regidors dels
municipis. Té les funcions administratives i de govern
de la comarca.
Té les competències que li dóna el Parlament

24. Júlia López Valera
LES COMARQUES I LES VEGUERIES
La divisió comarcal és una organització territorial
especifica de Catalunya: actualment, el nombre de
comarques catalanes és de 42.
LES VEGUERIES
Comarques i vegueries havien estat
divisions tradicionals a Catalunya des de
l’Edat Mitjana.
El 2010 una llei del Parlament de
Catalunya preveia la creació de set
vegueries (Alt Pirineu, Barcelona,
Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp
de Tarragona i Terres de l’Ebre).
La nova organització territorial suposa la
substitució de les diputacions provincials
pels consells de vegueria.

25. 6.L’ESTATUTD’AUTONOMIA
Júlia López Valera
INSTITUCIONS DE CATALUNYA: LA GENERALITAT
És la llei que defineix les institucions polítiques per a l’autogovern de Catalunya.
Diu quins són els poders i estableix les relacions de Catalunya amb l’Estat.
PARLAMENT
Format per 135 membres.
Encarregar de lesgislar,
d’aprovar pressupostos i
de controlar l’activitat del
Govern.
PRESIDÈNCIA
És el màxim representant i
ret comptes de la seva
activitat davant el
Parlament. És el cap
responsable del Consell
Executiu.
GOVERN
Integrat pels consellers i té
funcions executives i
administratives.
També integren la
Generalitat altres
cossos: Consell
Consultiu, la
Sindicatura de
Comptes i la
Sindicatura de
Greuges.

26. 6.L’ESTATUTD’AUTONOMIA
Júlia López Valera
ELS PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
L’estatut d’Autonomia
assegura que la Generalitat
té competències exclusives
en algunes àrees, entre les
quals destaquen:
l’organització de les
institucions d’autogovern, el
desenvolupament del dret
civil català, la llengua
pròpia, la cultura, el
patrimoni històric i artístic,
l’administració local,
l’urbanisme, l’explotació
dels recursos hídrics de
conques internes, la
industrial, el benestar
social, la joventut, etc.
La Generalitat té
competències que són
compartides amb l’Estat
central, com per
exemple la gestió de
carreteres o la legislació
laboral.
L’estatut d’Autonomia
assegura que la La
Generalitat també pot
signar acords amb altres
comunitats autònomes
en tot allò en que té
competència exclusiva.
COMPETÈNCIES EXCLUSIVES
COMPETÈNCIES
COMPARTIDES
ACORDS

27. L’estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica de Catalunya. Ha estat
aprovat per les Corts de l’Estat espanyol en tres ocasions, els anys 1932, 1979 i
2006.
Les aspiracions d’autogovern de Catalunya van ser parcialment recollides durant la
Mancomunitat (1914-1925) però especialment durant la II República espanyola, ja
que la Constitució de 1931 acceptà la promulgació de l’Estatut de 1932 (redactat
inicialment a Núria). Aquest Estatut aprovat per la població catalana en
referèndum, va ser derogat per un decret del General Franco el 1938.

28. En 1971 l’Assemblea de Catalunya (conjunt de forces polítiques catalanes oposades
al règim franquista) va demanar el reconeixement nacional del poble català i, com a
conseqüència, el dret de escollir lliurement el seu futur polític.
En el marc de l’anomenada “transició democràtica”, l’aprovació de l’Estatut
d’Autonomia de 1979 (Estatut de Sau) establí una fórmula d’autogovern.
L’any 2003 es va impulsar la reforma de l’estatut, per tal d’adaptar-lo a les
necessitats de la Catalunya actual, com ara el dret a un habitatge digne, la llengua,
l’educació, la immigració, les comunicacions i els transports ... El 18 de juny de 2006,
el nou estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya després d’haver estat aprovat per les Corts i el Senat.