<iframe src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>

1. FITXA 34: LLOTJA DE VALÈNCIA O DE LA SEDA
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. FITXA TÈCNICA
Edifici
Llotja de València o de la Seda
Autor
Pere Comte i Joan Ivarra, Sala de Contractació; Pere Comte,
Joan Corbera i Domingo Urtiaga, Consolat de Mar
Cronologia
1482-1498 (Sala de Contractació); 1500-1548 (Consolat de
Mar)
Tipologia
llotja
Materials
Pedra i fusta
Estil
gòtic
Localització
València (Espanya)
Júlia López Valera

3. BIOGRAFIA DELS AUTORS



El 1481, els arquitectes Pere Comte i Joan Ivarra van ser elegits com a mestres d’obra
de la nova Llotja de València o de la Seda, els treballs de la qual es van iniciar el 26
d’octubre de 1482. La mort de Joan Ivarra el 1486 va deixar Pere Comte com a únic
responsable de la construcció.
Acabats els treballs de la Sala de Contractació, Comte va iniciar les primeres obres
del Consolat de Mar entre el 1498 i el 1503.
El 1506 va morir Pere Comte i el seu càrrec de director el va ocupar Joan Corbera
que va fer els treballs de finalització de la tercera planta i, a partir de 1533,
juntament amb el seu col·laborador habitual Domingo Urtiaga, va acabar l’edifici i
hi va afegir els elements decoratius complementaris.
Júlia López Valera

4. DESCRIPCIÓ FORMAL

La Llotja està dividida en quatre espais: la Sala de Contractació, la Sala del Consolat
de Mar, el Pati dels Tarongers i la torre. Des de l’exterior es distingeixen dos cossos
separats per una torre. A la dreta, la Sala de Contractació presenta una façana amb
una porta monumental d’arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i grans
finestrals decorats amb traceries.
 A l’esquerra, en l’edifici
del Consolat del Mar, s’hi
veuen els tres pisos que el
composen: planta baixa,
amb
finestres
quadrangulars senzilles;
planta noble, amb grans
finestrals
tripartits
mitjançant columnes fines
coronades per riques
traceries, i un tercer pis
format per una galeria de
finestres d’arc flamíger
separades per contraforts
coronats per pinacles,
entre els quals hi ha vuit
parelles de medallons
amb figures d’herois, reis i
déus.
Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles –utilitzades per
desguassar- que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses.
Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL

En planta es distingeixen els quatres espais, tots de superfície quadrangular. La Sala
de Contractació es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicoïdal sense
capitell que, juntament amb les 16 columnes adossades als murs, sostenen la volta de
creueria i deixen un espai molt ampli i diàfan.
Júlia López Valera

9. DESCRIPCIÓ FORMAL

A l’interior del Consolat de Mar destaquen
els magnífics cassetonats de fusta
poligonals i quadrats que decoren els
sostres de la planta baixa i noble.
La torre acull una capella a la planta baixa i una
presó, a la qual s’accedeix mitjançant una
espectacular escala de cargol sense eix central.
Finalment, el Pati dels Tarongers hi destaquen
una font central i els treballs de filigrana als
finestrals ogival.
Júlia López Valera

11. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA


La Llotja de València està situada al centre de la capital valenciana, davant del Mercat
Central i de l’església dels Sants Joans, molt a prop de la catedral.
La integració urbanística de l’edifici en l’entorn gòtic de la ciutat és perfecta i s’ha de
veure com un exemple magnífic de l’esplendor cultural viscuda a la ciutat durant
l’Edat Mitjana.
Júlia López Valera

12. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT


Les llotges acollien les activitats comercials d’una ciutat. A la Casa de Contractacions
s’hi duien a terme les transaccions, i al Consolat de Mar s’hi resolien els diversos litigis
que hi havia entre mercaders. Als pisos superiors de la torre hi havia una presó
destinada als comerciants que incomplien les seves obligacions.
La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, ja
que representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en què la
corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.
Júlia López Valera

13. MODELS I INFLUÈNCIES



La Llotja de València és una de les arquitectures més singulars i destacades de la
Península Ibèrica. La seva construcció, a mig camí entre el Gòtic i el Renaixement, va
fer que s’hi ajuntessin les millors propostes de la tradició medieval i les noves
solucions renaixentistes.
La Llotja de Palma fou la referència per construir tant la façana com les columnes
helicoïdals de l’interior de la Sala de Contractació. Igualment, cal assenyalar la
influència de la cultura àrab, que es fa evident en la voluntat de proveir l’edifici
d’un pati amb font i tarongers per refrescar l’ambient.
D’altra banda, a l’edifici del Consolat de Mar hi ha elements decoratius
renaixentistes, com el cassetonat interior o els medallons que ornamenten la
façana.
Júlia López Valera