FITXA 68: TOUR EIFFEL
Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA
Edifici Torre Eiffel
Autor Alexandre Gustave Eiffel (Dijon,
1832 – París, 1923)
Cronologia 1887-1889
Tipologia Monument commemoratiu
Material Ferro forjat
Estil Arquitectura del ferro
Localització Champs de Mars (París)
Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Alexandre Gustave Eiffel
(Dijon,1832-París,1923)
 Enginyer francès. El 1855 es graduà a l'escola d'arts i oficis de París.
 El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics, entre els quals cal
remarcar els de la Garona (1858) i el Duero (1876) a Bordeus i Porto, respectivament, i els
de la xarxa de ferrocarrils francesa a Capdenac i Florac.
Dirigí les obres de construcció d'una sèrie de viaductes amb pilars metàl·lics a Tardes,
Cubzac i Garabit.
Dissenyà i dirigí la construcció de l'estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), dels
pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l'estructura interna de l'estàtua de
la llibertat al port de Nova York i de la torre que du el seu nom, la qual, construïda a París
amb motiu de l'exposició universal del 1889, sintetitzà la seva llarga experiència en
construcció de ponts per a erigir el monument més representatiu de l'enginyeria civil dins
el s XIX.
Prengué part en els treballs de construcció del canal de Panamà, i es veié implicat en
l'escàndol polític i financer que originà la cancel·lació de les obres (1893).
 Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de l'aire sobre els avions, i
fundà el laboratori aerodinàmic d'Auteuil (1912), en el túnel de proves del qual foren
assajats diversos prototips d'aeronaus. Júlia López Valera

Júlia López Valera

Context històric: Exposició universal de París de 1889.
S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre d’Eiffel
fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira.
L’Exposició cobrí una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart (panoràmica de
la foto) i altres zones de París. 35 països hi varen participar.
CONTEXT HISTÒRIC
Júlia López Valera

Està formada per prop de 18.000
peces de ferro, i 2,5 milions de
reblons (cargols de ferro per unir 2
peces) per mantenir-la ferma.
 4 grans pilars.
 4 grans arcs que s’hi recolzen.
L’entramat de les bigues era per
donar-li estabilitat davant els forts
cops de vent.
Considerada un prototipus de
simetria.
Fou possible gràcies als
progressos en la siderúrgia del
segle XIX.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Elements de suport i suportats
Júlia López Valera

peces prefabricades de ferro
encasellades per nombrosos
cargols
com si fos un mecano
gegant la construcció es
reduí a un simple muntatge
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL
Per les seves
característiques és
impossible distingir els
espais.
Té 3 plataformes o
pisos:
Tercer pis a 274 m de
terra.
 Segon pis a 115 m.
Primer pis a 57 m.
La forma piramidal
potencia la sensació de
verticalitat.
Espai exterior
i interior
Els quatre pilars
situats als vèrtex d’un
gran quadrat van
corbant-se cap a
l’interior a mesura
que s’eleven, i acaben
convertint-se en un
únic element.
Júlia López Valera

Els pilars estan
orientats als
quatre punts
cardinals i estan
inscrits en un
quadrat de 125
m. de costat
Treball d’un dels
pilars
Forma
parabòlica
Quatre enormes arcs
S’aixeca sobre quatre grans
pilars
Júlia López Valera

CURIOSITATS
Mesures
1889 (amb la bandera) : 312,27 m
1991 (amb l’antena) : 317,96 m
1994 (amb l’antena) : 318,70 m
2000 (amb l’antena de telecomunicacions) : 324,00m
50 enginyers dissenyaren 5300
dibuixos
100 obrers van fondre 18038
peces de ferro
121 operaris treballaren
damunt l’estructura
Fins la construcció l’any 1930 de
l’edifici Chrysler a Nova York, la
Torre fou el monument més alt del
món.
Es pinta cada 7 anys i es fan
servis 60 tones de pintura.
Júlia López Valera

CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE EIFFEL DES DEL 10
D’OCTUBRE DEL 1887 FINS EL 12 MARÇ DEL 1889
Júlia López Valera

INTERPRETACIÓ
 La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i havia de ser el símbol de
l’Exposició de París de 1889, que celebrava el centenari de la Revolució Francesa.
 Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà
Eiffel amb el seu projecte.
 La França del moment encara es ressentia de la desfeta de Sedan i la pèrdua d'Alsacià i Lorena.
La República sorgida aleshores era feble, i necessitava fer quelcom important per l’Exposició de
1889, programada el 1878 pel govern de Jules Ferry.
 Des de 1883, dos enginyers de l’empresa d’Eiffel, E. Nouguier i M. Koechlin, idearen una torre
metàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Sembla que primer la proposà a l’ajuntament de
Barcelona, que havia de fer una Exposició el 1888, però fou rebutjat. Llavors buscà la publicitat i
contactes a França per aconseguir que li aprovessin el projecte.
 Es decidí construir-la a la vora del Sena, i la construcció començà el 1887. Els habitants de París
varen assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre. Al mateix lloc es feia l'assemblatge dels
seus elements, que eren fabricats als tallers d’Eiffel, el qual vigilava dia i nit la construcció. S’hagué
d’enfrontar als obrers que volien guanyar més pels riscos que corrien en l’obra, i Eiffel els pagà el
que demanaven.
 El 14 de juliol de 1888 el segon pis s’havia aixecat, i el març de 1889 el tercer s’acabà. En 26
mesos s’havia aixecat la torre més alta del món.
Júlia López Valera

 La Torre deixa a la vista els elements de la
seva estructura. Vol ser el símbol del progrés i
la modernitat que porta la tècnica, valors molt
arrelats en la burgesia francesa de l’època.
 Al principi no fou ben acollida, sobre tot pels
artistes i intel·lectuals francesos, els mateixos
que uns quants anys després s’oposaren a que
fos desmuntada.
FUNCIÓ
Reproducció del despatx d’Eiffel
al tercer pis de la Torre.
Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES
 Durant la Revolució Industrial, el ferro i el vidre van començar a utilitzar-se com a
material arquitectònic i això va afavorir la construcció d’edificis amb grans espais
interiors (estacions de ferrocarril, mercats o biblioteques), com el Crystal Palace de
Joseph PAXTON.
 L’ús d’aquests materials també va permetre edificar pont i viaductes molt agosarats.
Aquesta novetat va ser majoritàriament impulsada pels enginyers, mentre que els
arquitectes construïen edificis seguint els models del passat.
 En aquest context, la torre Eiffel és el paradigma del futur de l’arquitectura basada
en l’enginyeria, en contraposició a la mirada inerta de l’arquitectura historicista envers
el passat.
Júlia López Valera