Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Unitat 5. la indústria

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 52 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (19)

Similares a Unitat 5. la indústria (20)

Anuncio

Más de Julia Valera (20)

Más reciente (20)

Anuncio

Unitat 5. la indústria

  1. 1. Unitat 5: LA INDÚSTRIA Júlia López Valera
  2. 2. Júlia López Valera Les activitats industrials transformen les matèries primeres en: PRODUCTES ELABORATS PRODUCTES SEMIELABORATS Utilitzar Consumir Part de l’elaboració d’altres productes industrials.
  3. 3. 1.L’ACTIVITATINDUSTRIAL La indústria és el conjunt de processos necessaris per transformar matèries primeres en productes elaborats o semielaborats. ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL Les MATÈRIES PRIMERES. Són els recursos que ofereix la natura i que són transformats, mitjançant un procés industrial, en productes elaborats (per al consum directe) o semielaborats (quan necessiten altres processos de transformació abans de ser consumits). EL TREBALL. És l'activitat que fan els treballadors i professionals a canvi d'un salari. L'empresari és la persona que dirigeix la indústria o n'és propietària. LES FONTS D'ENERGIA. Són forces que s'obtenen de la natura i que serveixen per transformar les matèries primeres. L'ORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA. Per assegurar la producció industrial és indispensable una organització i una gestió que combini amb eficiència tots els elements amb la finalitat d'obtenir productes de qualitat a un preu raonable. LA TECNOLOGIA. És el conjunt de la maquinària i els materials necessaris per a la producció, així com dels coneixements indispensables per utilitzar-los. EL CAPITAL. Perquè l’activitat industrial sigui possible cal invertir diners en les instal·lacions i en la fabricació i la comercialització dels productes. Una part d'aquest capital s'obté dels beneficis de la venda dels productes. Els beneficis s'aconsegueixen de vendre els productes a un preu superior al preu de fabricació.
  4. 4. 1.L’ACTIVITATINDUSTRIAL TIPUS D’INDÚSTRIES • Les indústries de béns de producció elaboren productes que no són consumits directament per les persones, sinó que són productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera per a altres indústries. Per exemple, una planxa d'acer produïda per la indústria siderúrgica o el cautxú obtingut a les indústries químiques són utilitzats en la indústria automobilística per fabricar cotxes. Aquest tipus d'indústria també s'acostuma a anomenar indústria pesant, ja que manipula quantitats enormes de productes i necessita instal·lacions de grans dimensions, molta mà d'obra i una forta inversió de capital. La manera més habitual de classificar les indústries és segons la destinació dels productes: • Les indústries de béns d'ús i consum produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors, com, per exemple, la indústria del calçat i de l'alimentació. Aquestes indústries també es coneixen com a indústries lleugeres, perquè les instal·lacions acostumen a ser més petites i necessiten menys mà d'obra i capital que les indústries pesants.
  5. 5. 1.L’ACTIVITATINDUSTRIAL ELS TIPUS D’EMPRESES
  6. 6. 1.L’ACTIVITATINDUSTRIAL ELS TIPUS D’EMPRESES Les grans empreses Les característiques més destacades de les grans empreses són aquestes: En general, tenen molts empleats amb diferents nivells d'especialització. Els treballadors es poden organitzar a través dels seus representants sindicals en els comitès d'empresa. Acostumen a tenir diversos propietaris i formen societats limitades o anònimes. Tenen equips directius o executius que les gestionen i consells d'administració que les orienten en la presa de decisions. Per finançar les despeses i disposar de capital, sovint emeten accions, constitueixen societats i sol·liciten crèdits i ajuts a l'Estat. De vegades, tenen els seus propis equips de recerca, per poder millorar i renovar els productes i les tècniques d'elaboració. Normalment disposen d'equips d'estudi, per conèixer millor els mercats i d'aquesta manera poder vendre més i en millors condicions.
  7. 7. 1.L’ACTIVITATINDUSTRIAL ELS TIPUS D’EMPRESES Les empreses cooperatives Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit voluntàriament per dur a terme alguna activitat econòmica, social o cultural. Per formar aquesta associació, creen una empresa de propietat conjunta que és controlada i gestionada per tots els treballadors, que actuen com a socis propietaris. Hi ha cooperatives de consumidors, d'ensenyants, d'estalvi, d'habitatge, de transport, etc., però també hi ha indústries que s'organitzen seguint aquests principis (igualtat, solidaritat, honestedat i transparència) més que no pas per afany de lucre.
  8. 8. 2.LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS La indústria va significar un grau de transformació tan extraordinari en l'economia i en la societat preexistents que qualifiquem aquests canvis de revolució industrial. 1a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 2a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  Quan? Mitjans segle XVIII.  On? Gran Bretanya.  Font d’energia: carbó. Màquina de Vapor.  Tipus Indústria: Tèxtil. CARACTERÍSTIQUES:  Passem de produir artesanalment a produir industrialment.  Passem del taller a la fàbrica.  Classes socials diferenciades pels diners (són obertes, possibilitat de canviar).  Aparició nova classe social: el proletariat (treballador de les fàbriques).  Aparició del capitalisme.  Canvis en els paisatges urbans.  Quan? Finals s.XIX (1870 aprox.)  On? França, Japó, EUA, P. Baixos, Alemanya, Itàlia...  Font d’energia: electricitat i petroli.  Tipus Indústria: Química, elèctrica, automobilística... CARACTERÍSTIQUES:  Nous invents: automòbil (un dels principals béns de consum).  La indústria va esdevenir l’activitat econòmica principal.  Van canviar les relacions socials i polítiques. Obrers (propietaris de la força de treball) / Burgesia (propietària de les fàbriques).  FORDISME: -Fa servir el nom de la fàbrica Ford. - Ford va dividir el muntatge en tasques especialitzades. - Permet produir més en menys temps. - Va reduir les hores de feina.
  9. 9. Júlia López Valera 3a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  Quan? Finals s.XX – principis s.XXI.  On? Països desenvolupats (amb matisos).  Fet important: INTRODUCCIÓ MASSIVA DE LA TECNOLOGIA. CARACTERÍSTIQUES:  Automatització dels processos de producció.  Informàtica i robòtica imprescindible.  Menys mà d’obra.  Més producció.  Importància de la publicitat.  Importància d’una ràpida distribució.  Importància de la capacitat d’innovar.  POSTFORDISME: 2.LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS INFORMACIÓ I CONEIXEMENT -Flexibilitat de contractes/contractes precaris/mobilitat laboral. -Producció repartida per tot el món. -Es produeix seguint la demanda, la moda i la publicitat.
  10. 10. Júlia López Valera 4.LOCALITZACIÓIDESLOCALITZACIÓINDUSTRIAL Les indústries s'estableixen als llocs que ofereixen unes condicions més favorables per al seu funcionament. Mà d’obra adequada: qualificada i cara en alguns casos, i abundant, poc qualificada i barata en altres.
  11. 11. Júlia López Valera 4.LOCALITZACIÓIDESLOCALITZACIÓINDUSTRIAL ELS FACTORS TRADICIONALS DE LOCALITZACIÓ Durant la primera revolució industrial, el principal criteri de localització era la proximitat a les fonts d'energia. Quan els problemes vinculats al transport d'electricitat es van resoldre, les ciutats van esdevenir l'àmbit preferent per situar-hi les indústries, ja que s'hi podia trobar mà d'obra abundant i eren el principal lloc de consum (segona revolució industrial). Així mateix, les ciutats estaven ben dotades per al transport de les matèries primeres i per a la distribució dels productes elaborats. 1a Revolució Industrial: PROXIMITAT A LES FONTS D’ENERGIA. 2a Revolució Industrial: MÀ D’OBRA ABUNDANT, MERCATS, TRANSPORT MATÈRIES PRIMERES I DISTRIBUCIÓ DELS PRODUCTES ELABORATS.
  12. 12. Júlia López Valera 4.LOCALITZACIÓIDESLOCALITZACIÓINDUSTRIAL La localització més convenient per a una empresa industrial és la que permet reduir despeses i augmentar beneficis. D'aquesta manera, algunes indústries mantenen la seva localització tradicional perquè disposen de bones infraestructures, de la col·laboració d'indústries complementàries i de serveis tècnics de tot tipus. ELS CRITERIS ACTUALS DE LOCALITZACIÓ Si requereixen tecnologia i recerca s'instal·len allà on la mà d'obra és més especialitzada (a prop de les universitats, els parcs tecnològics i a les grans ciutats occidentals). 3a Revolució Industrial: REDUIR DESPESES I AUGMENTAR BENEFICIS. Si necessiten molts treballadors però poc especialitzats, s’estableixen en països amb mà d'obra barata.
  13. 13. Júlia López Valera 4.LOCALITZACIÓIDESLOCALITZACIÓINDUSTRIAL DESLOCALITZACIÓ i DESESTRUCTURACIÓ DESLOCALITZACIÓ: portar la fase de la producció a un país diferent del d’origen de l’empresa. DESESTRUCTURACIÓ: separar el procés de producció en fàbriques repartides arreu del món. COM HA ESTAT POSSIBLE?  Gràcies a la informàtica, les noves tecnologies, el transport i les comunicacions. CONSEQÜÈNCIES:  Hi ha empreses que porten les seves fàbriques a països amb mà d’obra abundant i barata, sense restriccions a la contaminació ambiental o que ofereixin avantatges fiscals i impostos baixos.  Europa Occidental, EUA i el Japó, han deixat de ser les principals regions industrials del món. Moltes empreses s’han deslocalitzat cap a Xina, Corea del Sud, Sud i Sud-est asiàtic i l’Europa de l’Est.  Les seus centrals, on es prenen les decisions de les empreses, es troben encara en ciutats d’Occident.
  14. 14. Júlia López Valera 4.LOCALITZACIÓIDESLOCALITZACIÓINDUSTRIAL LA CONCENTRACIÓ D’EMPRESES INDUSTRIALS La finalitat de concentrar empreses és fer-les més competitives reduint despeses (per exemple, en transport) o repartint alguns dels seus costos fixos (com ara manteniment o publicitat), ja que s'aconsegueix un volum més gran de producció. La concentració d’empreses industrials pot ser: HORITZONTAL. Unió de diverses empreses d'un mateix sector que centren la seva activitat en una mateixa fase del procés productiu, per exemple, la refinació del petroli VERTICAL: Unió de diverses empreses d'un mateix sector però que realitzen fases diferents del procés productiu; per exemple, en el sector tèxtil, s'agrupen empreses dedicades a la filatura, la teixidura, la confecció i la comercialització.
  15. 15. Júlia López Valera 4.LOCALITZACIÓIDESLOCALITZACIÓINDUSTRIAL DESLOCALITZACIÓ, DESCONCENTRACIÓ, DESESTRUCTURACIÓ UN CAS DE DESCONCENTRACIÓ... ... i de desestructuració és la indústria de l'automòbil, ja que no es concentra a Europa o als Estats Units, atès que els components d'un cotxe ara es fabriquen a diferents llocs del món. D'aquesta manera, ciutats que durant més d'un segle havien tingut en la indústria el seu gran motor econòmic i la seva forma d'organització social han vist com tot això desapareixia i han hagut de cercar alternatives davant l'increment de l'atur i el tancament de les fàbriques.
  16. 16. Júlia López Valera 5.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSAESPANYA Al segle XIX es va iniciar el desenvolupament industrial a Espanya, però amb un cert endarreriment respecte a altres països d'Europa occidental. No va ser fins a la segona meitat del segle XX quan es va aconseguir un creixement i una expansió notables de l'activitat industrial. Avui, Espanya, amb un sistema industrial modernitzat, pertany al conjunt dels països industrialitzats del món. LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL I ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS En el teixit industrial espanyol destaquen l'eix de la vall de l'Ebre i el del Mediterrani, que concentren aproximadament el 50% del volum total de negocis del sector industrial, i l'àrea de Madrid. Aquesta concentració industrial en tres grans zones mostra una localització molt irregular: L’eix de la vall de l'Ebre connecta les indústries del País Basc i Catalunya a través de Saragossa i Logronyo. A més a més, aquest eix es vincula amb l'àrea de Madrid. L’eix del Mediterrani uneix les activitats industrials de la Regió de Múrcia, el País Valencià i Catalunya. Aquest eix es prolonga fins a França i connecta amb el del Mediterrani europeu, que arriba fins al nord d'Itàlia, i, per la vall del Roine, amb les regions industrials més actives d'Europa.
  17. 17. Júlia López Valera 5.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSAESPANYA L’àrea industrial de Madrid atreu per la seva centralitat sectors d'alta tecnologia i inversions estrangeres. L’aportació d'Andalusia al volum de negocis de la indústria espanyola és del 10%. Les indústries es localitzen a Sevilla, Cadis i Huelva. La cornisa cantàbrica i Galícia aporten un 10% del volum de negoci industrial, basat en la siderúrgia i els productes metàl·lics. Malgrat que contenen zones molt actives, hi ha àrees discontínues sense industrialitzar. El centre peninsular, amb una mica més del 40% del territori espanyol, amb prou feines sobrepassa el 10% del volum industrial del país. Es concentra a Valladolid i Burgos. Illes Balears i Canàries: els arxipèlags tenen un pes industrial menor.
  18. 18. Júlia López Valera 5.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSAESPANYA La indústria espanyola presenta diversos problemes que dificulten la seva competitivitat respecte a l'economia internacional. Aquests problemes són: ELS DESAFIAMENTS DE LA INDÚSTRIA • La productivitat industrial és inferior a la de la Unió Europea. Per millorar la productivitat industrial, un dels recursos és l'aplicació d'innovacions derivades de les TIC, cosa que comporta augmentar la inversió. • El nivell d'inversió en R+D+I no és suficient. Amb prou feines l'1,4% d'indústries manufactureres espanyoles tenen un nivell alt d'intensitat tecnològica i només 22 empreses espanyoles figuren a la llista de les mil empreses de la UE que inverteixen més en innovació. • La productivitat industrial és inferior a la de la Unió Europea. Per millorar la productivitat industrial, un dels recursos és l'aplicació d'innovacions derivades de les TIC, cosa que comporta augmentar la inversió. • El nivell d'inversió en R+D+I no és suficient. Amb prou feines l'1,4% d'indústries manufactureres espanyoles tenen un nivell alt d'intensitat tecnològica i només 22 empreses espanyoles figuren a la llista de les mil empreses de la UE que inverteixen més en innovació.
  19. 19. Júlia López Valera 5.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSAESPANYA LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA INDÚSTRIA La indústria espanyola ha tingut un bon ritme de creixement fins que la crisi financera del 2007, que va començar als Estats Units, va afectar l'economia mundial. L'activitat industrial va anar perdent importància dins del conjunt de l'activitat econòmica a causa de la terciarització general de l'ocupació. Espanya, el tercer país on més ha caigut la producció industrial per la crisi: un 30% Espanya és el tercer país de la Unió Europea –només superat per Grècia i Xipre– on més ha caigut la producció industrial entre el 2008 i el 2013, a causa de la crisi econòmica i financera; en concret, ha baixat una mica més del 30% (…). En el conjunt de la UE, la producció industrial ha disminuït al voltant del 12,5% (...). Després d'aquesta caiguda, el pes de la indústria en el conjunt de l'economia se situa al voltant del 15% del PIB, encara lluny de l'objectiu del 20 % que s'ha marcat l'executiu comunitari per aconseguir un renaixement industrial en la UE (...). La crisi del 2008 va portar a una acceleració significativa del declivi industrial europeu, i la indústria necessita un suport específic per ajudar-la a tornar a créixer. ABC, 18 de febrer del 2014 (adaptació)
  20. 20. Júlia López Valera 6.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSACATALUNYA El sector industrial és una font molt important de riquesa per a l'economia catalana, atès que contribueix a la disminució de la dependència exterior i genera ocupació. A Catalunya el 18,4% de la població ocupada treballa a la indústria, i la contribució d'aquest sector al PIB del país és del 20,2%. UNA ECONOMIA DE BASE INDUSTRIAL A Catalunya l'activitat industrial va començar a la darreria del segle XVIII amb petits nuclis de producció tèxtil i metal·lúrgica a Barcelona i als eixos que constitueixen els rius Llobregat i Ter. Amb la crisi de la indústria tèxtil del final dels anys cinquanta va començar un canvi d'importància notable: se'n va diversificar la producció i, alhora, es van introduir noves tècniques, processos i maquinària. La industrialització dels seixanta generà una gran immigració procedent de zones rurals de la resta de l'Estat. Des dels anys seixanta es van començar a fer grans inversions en les indústries químiques i del metall, moltes de les quals es localitzaven en polígons industrials del Vallès, el Baix Llobregat i el Camp de Tarragona, a més del Barcelonès. Més tard s'hi van afegir indústries relacionades amb l'alimentació, els components elèctrics, les arts gràfiques i el món editorial. Barcelona es va consolidar com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments.
  21. 21. Júlia López Valera 6.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSACATALUNYA EL PROCÉS DE DESINDUSTRIALITZACIÓ La crisi econòmica mundial iniciada a mitja dècada dels setanta va comportar un procés de desindustrialització i de deslocalització, que va afectar greument Catalunya. Moltes fàbriques es van traslladar a altres llocs del món on els costos de mà d'obra, energia o matèries primeres són menys elevats. Aquest fet va comportar el tancament de moltes empreses. Això va transformar profundament el paisatge de moltes ciutats catalanes, que fins llavors havia estat marcat per l'existència de grans fàbriques al bell mig dels nuclis urbans. També ha provocat que des d'aleshores la taxa d'atur hagi estat sempre molt alta i que entre el 1977 i el 2006 el nombre de treballadors en el sector industrial hagi passat del 43% al 23% del total de la mà d'obra catalana. De fet, la desindustrialització obre pas a una economia cada vegada més orientada als serveis. La conjuntura econòmica actual fa possible el retorn d’algunes fàbriques a Catalunya, un fenomen impensable fa molt pocs anys després d'un període de deslocalitzacions.
  22. 22. Júlia López Valera 6.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSACATALUNYA EL PAPER ACTUAL DE LA INDÚSTRIA Catalunya continua sent la fàbrica d'Espanya, ja que genera aproximadament el 25% de la producció industrial de tot l'Estat. El teixit industrial català és comparable al d'altres grans regions europees, i està força diversificat (format sobretot per activitats de transformació) i ben estructurat (amb un gran nombre d'interrelacions entre les diverses branques productives). Els sectors més representatius continuen sent el del metall (automòbils, maquinària, transformació de peces), el químic (indústria petroquímica, farmacèutica, fibra sintètica), el tèxtil, l'electrònica i l'alimentació.
  23. 23. Júlia López Valera 6.CONEIX.LESACTIVITATSINDUSTRIALSACATALUNYA Durant els anys de crisi econòmica, hi va haver una reducció important dels sectors del tèxtil i de la confecció; dels de la fusta, el suro i els mobles; i dels del paper i les arts gràfiques. Actualment, Catalunya lidera la recuperació de l'activitat industrial en relació amb la resta de l'Estat espanyol. Això ha estat possible per l'aplicació d'estratègies de creixement industrial. LES ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT INDUSTRIAL Per facilitar la recuperació industrial, Catalunya ha hagut de: • Fer més competitives les empreses. Han millorat l'oferta de productes i de preus, han fet més inversions... • Internacionalitzar les inversions. L'estructura productiva tradicional d'empreses petites i familiars, orientades sobretot al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització de la inversió de multinacionals estrangeres. • Apostar per l'exportació. Ampliar mercats mitjançant l'exportació o la instal·lació d'empreses en altres països. • Innovar per créixer. La innovació és un altre de les respostes en temps de crisi. Tot procés d'innovació industrial requereix una relació directa amb el que s'anomena R+D+I.
  24. 24. Júlia López Valera 7.ESTUDIDECAS.LESMULTINACIONALSESPANYOLESDELS.XXI Les empreses multinacionals són les que tenen presència a diferents països. Duen a terme una estratègia global per obtenir el màxim benefici. Compren les matèries primeres allà on els és més barat, localitzen les seves fàbriques en països on obtenen avantatges (econòmics, socials, fiscals, laborals, ambientals…) i venen els seus productes a qualsevol racó del món.
  25. 25. Júlia López Valera 7.ESTUDIDECAS.LESMULTINACIONALSESPANYOLESDELS.XXI A. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Les característiques principals de les multinacionals són aquestes:  Dimensions: acostumen a ser grans o molt grans.  Projecció geogràfica plurinacional: la seva activitat es reparteix entre diferents països. Organització: les seves estructures organitzatives es troben molt descentralitzades. Innovació: inverteixen molt en R+D+I. Màrqueting: gasten molts diners en publicitat.  Plantilla: el nombre de treballadors que fan tasques administratives és molt destacable. Comerç: bona part de la seva producció és per a l'exportació.
  26. 26. Júlia López Valera 7.ESTUDIDECAS.LESMULTINACIONALSESPANYOLESDELS.XXI B. LES EMPRESES DE L’IBEX 35 L'índex IBEX 35 (Índex Borsari Espanyol) és el principal índex de referència de la borsa espanyola i és elaborat per Borses i Mercats Espanyols (BME). Està format per les 35 empreses que cotitzen a les quatre borses espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao i València). Abertis Infraestructuras Amadeus Bankia Enagás Gas Natural Indra Sistemas Red Eléctrica Corporación Acciona Arcelor Mittal Bankinter Endesa Grifols MAPFRE Repsol Acerinox Banco Popular Español Banco Bilbao Vizcaya Argentaria Fomento de Construcciones y Contratas International Airlines Group Mediaset España Comunicación Sacyr Actividades de Construcción y Servicios Banco de Sabadell CaixaBank Ferrovial Iberdrola MERLIN Properties Técnicas Reunidas AENA Banco Santander DIA (Distribuidora Internacional de Alimentación) Gamesa Corporación Tecnológica Inditex OHL Obrascón Huarte Lain Telefónica
  27. 27. Júlia López Valera 7.ESTUDIDECAS.LESMULTINACIONALSESPANYOLESDELS.XXI C. ELS CENTRES DE DISTRIBUCIÓ I LOGÍSTICA Un centre de distribució és una infraestructura logística on s'emmagatzemen els productes que posteriorment seran distribuïts. Es caracteritzen pel fet de ser un complex sistema automatitzat on el disseny de l'espai, l'organització i la incorporació de la tecnologia permeten una ràpida i eficient distribució de les mercaderies. Tota la producció, independentment del lloc on s'hagi fabricat, es rep als centres logístics per ser distribuïda arreu del món. Un sistema logístic eficient s'ha de basar en aplicacions informàtiques que permetin la recepció de la comanda al centre de distribució i fer-ne, en poc temps, el lliurament.
  28. 28. Júlia López Valera 7.ESTUDIDECAS.LESMULTINACIONALSESPANYOLESDELS.XXI D. IMPORTANT GRUP DE MODA QUE DISTRIBUEIX ARREU DEL MÓN Inditex és un dels grups de distribució de moda més importants del món, que va néixer el 1963 com una fàbrica de roba femenina. Actualment, aquesta empresa de moda disposa de vuit formats comercials amb més de 6460 botigues a 88 mercats dels cinc continents i està integrada per més de 128000 professionals (de 130 nacionalitats i 45 idiomes de treball). El 1975 es va obrir la primera botiga Zara. A partir del final dels anys vuitanta es va iniciar la seva expansió internacional amb altres marques de moda (Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home i Uterqüe). Un eficient sistema logístic radicat a Espanya porta a totes les botigues del grup productes nous dos cops per setmana, cosa que permet mantenir inalterable l'objectiu d'oferir moda als clients dels cinc continents.
  29. 29. Júlia López Valera 7.ESTUDIDECAS.LESMULTINACIONALSESPANYOLESDELS.XXI PRESÈNCIA INTERNACIONAL DEL GRUP INDITEX
  30. 30. Júlia López Valera 8.ANÀLISIDEPROBLEMES.PRODUIRMÉSBARAT...,ACANVIDE QUÈ? L'objectiu de les empreses és ser competitives i obtenir beneficis. Per a això, algunes trien països on la mà d'obra és abundant i més barata i on les condicions els són avantatjoses (impostos baixos, molta permissivitat en les instal·lacions o poc control sobre els residus). Aquesta situació pot conduir a l'explotació laboral dels treballadors, quan no hi ha una legislació que els protegeixi.
  31. 31. Júlia López Valera 8.ANÀLISIDEPROBLEMES.PRODUIRMÉSBARAT...,ACANVIDE QUÈ? Al nord de Mèxic, molt a prop de la frontera amb els Estats Units, ha esdevingut molt important la instal·lació de maquiladores. Les maquiladores són indústries en les quals s'acoblen peces importades que, després, són reexportades. Es dediquen principalment al muntatge, és a dir, a l'etapa que requereix un cost de mà d'obra molt baix. La majoria dels treballadors són obrers no qualificats que reben salaris mínims i que sovint treballen en pèssimes condicions. Els principals sectors industrials són l'electrònica (components per a ordinadors, televisors, etc.) i l'automoció (peces d'automòbils). Aquesta forma d'industrialització està escassament integrada amb la resta de l'economia del país (utilitza molt pocs materials locals) i tan sols afavoreix les regions que reben inversions directes del mercat mundial. D'altra banda, el principal factor d'atracció, que és el baix cost de la mà d'obra, s'aguanta per un fil quan la presència cada vegada més estesa de la robotització rebaixa encara més els costos. A. LA INDÚSTRIA MAQUILADORA A MÈXIC
  32. 32. El col·lectiu tèxtil és un altre sector que també es caracteritza per les precàries condicions de treball (jornades inacabables, discriminació per casta, hores extres forçades, salaris ínfims, condicions sanitàries pèssimes...). Aquest col·lectiu s'ha mobilitzat per exigir que el salari mínim femení s'equipari amb el dels homes. Júlia López Valera 8.ANÀLISIDEPROBLEMES.PRODUIRMÉSBARAT...,ACANVIDE QUÈ? B. EL TREBALL FEMENÍ A L’ÍNDIA L'Índia és un dels països amb una taxa més baixa de participació laboral femenina. Les poques dones que treballen ho fan en sectors econòmics molt precaris. Un d'aquests sectors és l'extracció manual de substàncies químiques a partir d'algues marines (bàsicament per elaborar cosmètics). Aquesta feina la duen a terme dones de les zones costaneres del país. És una bona alternativa a la pesca, considerada una activitat problemàtica per a elles, ja que les dones són també les responsables de criar els fills, recollir llenya i portar aigua a la llar. Altres exemples de demanda de treball femení són la fabricació manual de cigarrets, coneguda per les miserables condicions laborals, i la indústria tèxtil, que ocupa un elevadíssim nombre de treballadores índies i mou al voltant de 45000 milions de dòlars cada any.
  33. 33. Júlia López Valera 8.ANÀLISIDEPROBLEMES.PRODUIRMÉSBARAT...,ACANVIDE QUÈ? A prop de Manila hi ha Smokey Mountain, on existien uns 200 forns de carbó. Estaven actius les 24 hores del dia i al voltant seu hi vivien unes 2000 famílies. Cada sac de carbó es podia vendre per uns 400 pesos (7 euros). Per treballar als forns, les famílies acostumaven a recórrer a la mà d'obra extra i barata dels nens de Smokey Mountain. La feina depenia de l'edat: els més petits (no més de vuit o nou anys) anaven de forn en forn, carregats amb sacs que omplien amb claus, frontisses, cargols, petites peces, etc., i amb això aconseguien treure una mica menys d'un dòlar per sac. A mesura que els nens creixien, els treballs s'endurien. Havien de netejar els forns, però abans necessitaven refredar el terra i per a això havien de fer continus viatges al mar carregats amb galledes d'aigua. La vida als forns provocava moltes malalties infeccioses i respiratòries que reduïen l'esperança de vida a 40 anys. C. EL TREBALL INFANTIL ALS FORNS DE CARBÓ DE SMOKEY MOUNTAIN
  34. 34. Júlia López Valera 8.ANÀLISIDEPROBLEMES.PRODUIRMÉSBARAT...,ACANVIDE QUÈ? D. L’ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL (OIT) Des que es va crear el 1919, un dels objectius de l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha estat l'adopció de les normes internacionals del treball per part dels Estats membres i el control de la seva aplicació. Els Estats membres de l'OIT tenen algunes obligacions, especialment aplicar les normes adoptades a escala internacional, presentar periòdicament les memòries sobre les mesures adoptades i recollir les reclamacions o queixes adreçades al Consell d'Administració. L'OIT té una estructura tripartida, en la qual participen organitzacions d'empresaris, de treballadors i de governs.
  35. 35. Júlia López Valera 8.ANÀLISIDEPROBLEMES.PRODUIRMÉSBARAT...,ACANVIDE QUÈ? E. L’ORGANITZACIÓ DE COOPERACIÓ I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC (OCDE) L'OCDE, fundada el 1961, agrupa 34 països membres i té per missió promoure polítiques que millorin el benestar econòmic i social de les persones d'arreu del món. A més a més, ofereix un fòrum on els governs poden treballar conjuntament per compartir experiències i cercar solucions als problemes comuns. L'OCDE treballa per entendre què produeix el canvi econòmic, social i ambiental, i mesurar la productivitat i els intercanvis comercials i d'inversió. Així mateix, analitza i compara dades per fer pronòstics de tendències, i fixa estàndards internacionals en temes de polítiques públiques.
  36. 36. Júlia López Valera 9.LAINDÚSTRIAPETROQUÍMICA La petroquímica es dedica a obtenir derivats químics del petroli i dels gasos associats. Els productes petroquímics inclouen totes les substàncies químiques que se'n deriven. Es fabriquen a partir d'un nombre reduït d'hidrocarburs, entre els quals hi ha el metà, l'età, el propà, el butà i els aromàtics derivats del benzè. A. LA INDÚSTRIA PETROQUÍMICA El sector de la indústria petroquímica forma una de les xarxes industrials més complexes, per la diversitat de matèries primeres que utilitza i pels productes que fabrica. La complexitat de la indústria petroquímica afavoreix el desenvolupament de grans empreses de caràcter multinacional, capaces d'aportar grans inversions de capital per a les instal·lacions i per a les tasques de recerca i innovació.
  37. 37. Júlia López Valera 9.LAINDÚSTRIAPETROQUÍMICA B. EL PROCÉS I LA REFINACIÓ DEL PETROLI Les refineries de petroli funcionen les 24 hores del dia per convertir el cru en derivats útils. El petroli se separa en diverses fraccions que es fan servir per a finalitats diferents. Algunes fraccions requereixen sotmetre's a tractaments tèrmics i químics per convertir-se en productes comercialitzables. El procés petroquímic comença amb la destil·lació. Un dels productes que se n'obtenen és la nafta, que és la matèria primera per a la fabricació de productes bàsics de la petroquímica, com les olefines (etilè, propilè, butadiè…), i els aromàtics (gasolines). La fabricació d'aquests productes ha donat origen a la gegantina indústria petroquímica, que produeix: alcohols, detergents, cautxú sintètic, glicerina, fertilitzants, sofre, dissolvents i altres matèries primeres. Amb aquests productes es fabriquen medicaments, niló, plàstics, pintures, polièsters, additius i complements alimentaris, tints o materials aïllants, entre d'altres.
  38. 38. Júlia López Valera 9.LAINDÚSTRIAPETROQUÍMICA C. ELS PRODUCTES QUÍMIC I LES SEVES APLICACIONS EN LA VIDA QUOTIADIANA
  39. 39. Júlia López Valera 9.LAINDÚSTRIAPETROQUÍMICA D. L’ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL QUÍMICA DE TARRAGONA (AEQT) L'AEQT es va constituir l'any 1977 amb l'objectiu de representar el conjunt del sector químic, agrupar les empreses químiques més competitives del sud d'Europa, liderar un grup de referència mundial i contribuir al desenvolupament sostenible del territori. Segons dades del 2014, el sector químic espanyol està format per més de 3000 empreses, amb una xifra de negoci de 55000 milions d'euros, i genera l'11% del PIB, amb més de 500000 llocs de treball directes i indirectes. Aquesta entitat està formada per empreses de producció, companyies auxiliars (productores d'energia, emmagatzematge…) o complementàries (gestió de residus…) i empreses de serveis del sector. Els objectius de l'AEQT són: 1. Impulsar la sostenibilitat i la competitivitat dels polígons químics com a dinamitzadors econòmics. 2. Impulsar el creixement afavorint noves inversions. 3. Promoure la innovació per mitjà del desenvolupament de nous productes i processos (R+D+i). 4. Enfortir la comunicació per millorar la imatge i les relacions de la indústria química. 5. Impulsar la constitució del grup d'empreses químiques i consolidar-lo Asociación Empresarial Química de Tarragona (AEQT).
  40. 40. Júlia López Valera
  41. 41. Júlia López Valera 9.LAINDÚSTRIAPETROQUÍMICA E. LA (IN)CULTURA DEL RISC QUÍMIC Per als veïns dels municipis propers als dos polígons petroquímics de Tarragona, emergència química hauria de ser sinònim de confinament. El pla d'emergència del sector químic ha intentat inculcar a la població com ha d'actuar en cas d'accident (explosió, incendi o núvol tòxic). Ni pensar a agafar el cotxe i fugir, el que toca és confinar-se a casa, tancar portes i finestres i esperar a rebre instruccions dels mitjans de comunicació. A les escoles i els barris pròxims a la petroquímica periòdicament es fan simulacres. Però molts veïns admeten que el primer que farien és sortir corrents juntament amb els seus éssers estimats. L'any 1987, les carreteres van quedar col·lapsades per la fugida massiva de veïns presos de pànic. Què passaria ara? Una de les veus més autoritzades assegura que els únics que actuarien de manera correcta serien alumnes i professors, que sí que romandrien tancats a l'escola. Esteve GIRALT: "La (in)cultura del risc químic", La Vanguardia, 13/02/2015 (reelaborat).
  42. 42. MÉSINFORMACIÓSOBRE:LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS La indústria va significar un grau de transformació tan extraordinari en l'economia i en la societat preexistents que qualifiquem aquests canvis de revolució industrial. LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A mitjan segle XVIII, en algunes regions europees es va començar a fer el pas de la producció artesanal a la industrial. El treball manual es va substituir per màquines accionades per energia (vapor d'aigua). El treball industrial, en lloc de dur-se a terme als tallers, es va començar a fer a les fàbriques. Al principi, les fàbriques estaven situades a prop dels rius (per aprofitar l'energia dels salts d'aigua). Posteriorment es van traslladar a les ciutats, quan el carbó es va poder fer servir com a font d'energia. La indústria tèxtil de la Gran Bretanya fou la primera a emprendre aquests canvis tan decisius. Les màquines permetien fabricar molts productes iguals de manera ràpida. Això va facilitar que el preu dels productes fos més baix, cosa que va provocar la ruïna dels tallers artesanals.
  43. 43. El pas de la producció artesanal a la producció industrial va significar un gran canvi per als treballadors. A més de modificar-se la manera de treballar i les relacions laborals, també es van produir grans canvis en la forma de vida de les persones i en els paisatges urbans. La revolució industrial va impulsar el capitalisme com a sistema econòmic basat en la recerca del màxim benefici com a motor de l'economia, i la llei de l'oferta i la demanda. MÉSINFORMACIÓSOBRE:LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS
  44. 44. Júlia López Valera LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  Va tenir lloc cap al 1870. El sistema capitalista ja estava consolidat.  Es diversifica la producció industrial: química, elèctrica, automobilística...  Altres països s’afegeixen: França, Japó, Estats Units, Països Baixos, Alemanya i Itàlia.  Els nous invents i màquines van contribuir a augmentar el ritme de la industrialització, i van esdevenir productes industrials i de consum. El motor de combustió va fer possible l’aparició de l’automòbil, que es va convertir en un dels principals béns de consum. MÉSINFORMACIÓSOBRE:LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS
  45. 45. MÉSINFORMACIÓSOBRE:LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS Júlia López Valera En molts països occidentals, la indústria va esdevenir l'activitat econòmica principal, fins al punt que va condicionar les relacions socials i polítiques. D'aquesta manera, els obrers i la burgesia es van convertir en les classes socials amb les quals les persones s'identificaven i s'organitzaven col·lectivament. Entrat el segle XX, la industrialització es va imposar com a motor per al desenvolupament i com a indicador de progrés. Tanmateix, aquest procés tingué uns costos socials i ambientals molt elevats.
  46. 46. Júlia López Valera 2.LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS EL FORDISME: EL SISTEMA DE PRODUCCIÓ EN CADENA O EN SÈRIE El fordisme és un sistema de producció industrial que pren el nom de l'empresa automobilística Ford. Aquesta companyia va aplicar per primer cop, al començament del segle XX, la cadena de muntatge en la fabricació de cotxes. Ford va dividir el muntatge en tasques especialitzades. A través de cintes transportadores, les peces arribaven automàticament al treballador, que feia la seva part del muntatge i tornava a deixar les peces a la cinta transportadora; l'obrer que el seguia duia a terme la tasca següent del procés de muntatge. Cada treballador feia sempre una mateixa i única tasca, cosa que permetia augmentar l'especialització del treball i, alhora, reduir el temps dedicat a la producció de cada vehicle.
  47. 47. Júlia López Valera 2.LESREVOLUCIONSINDUSTRIALS D'aquesta manera, es va aconseguir una producció massiva i estandarditzada i es van reduir els costos i el preu final dels automòbils. Amb tot, el procediment requeria maquinària especialitzada que resultava molt cara, i per aquest motiu les empreses sovint disposaven d'ajuts estatals. Aquest sistema de producció ben aviat es va estendre a la majoria d'indústries. A més a més, va afavorir el consum massiu dels productes elaborats gràcies al seu preu reduït i a la publicitat consumista que se'n feia.
  48. 48. Júlia López Valera 3.LATERCERAREVOLUCIÓINDUSTRIAL LA TECNOLOGIA AL SERVEI DE LA INDÚSTRIA Actualment, les indústries necessiten dotar-se de tecnologia avançada i saber utilitzar de manera adequada la informació i el coneixement. La indústria actual es caracteritza per l'automatització i la sofisticació dels processos de producció, en els quals la informàtica i la robòtica són imprescindibles. Les indústries necessiten cada vegada menys mà d'obra i al mateix temps tenen la capacitat de produir més productes i més diversos. La competència entre empreses és avui dia molt gran. La publicitat o la ràpida distribució dels productes és clau per a l'èxit d'una indústria, com també ho és la seva capacitat d'innovació. Per aquest motiu, factors com ara la informació o el coneixement són actualment més importants que el procés de fabricació.
  49. 49. Júlia López Valera 3.LATERCERAREVOLUCIÓINDUSTRIAL Les noves tecnologies i els nous materials no tan sols afavoreixen la renovació dels productes, sinó que també faciliten les comunicacions i els transports. Internet i la informàtica permeten obrir nous mercats per als productes industrials, però, alhora, també fan possible coordinar la producció quan està repartida entre diferents llocs del món. La connectivitat és fonamental perquè es puguin moure grans quantitats de dades. Impressora 3D, dispositius mòbils (iPad, tauletes, mòbils, ordinadors…).
  50. 50. Júlia López Valera 3.LATERCERAREVOLUCIÓINDUSTRIAL EL POSTFORDISME La producció industrial ha perdut el caràcter rígid i estandarditzat del fordisme, de manera que el postfordisme es caracteritza avui dia per una gran flexibilitat en: ELS CONTRACTES: Ja no treballen durant anys a la mateixa fàbrica realitzant les mateixes activitats, sinó que sovint ho fan en tasques canviants i amb contractes precaris. SISTEMES DE PRODUCCIÓ: El procés d’elaboració d’un mateix producte pot estar repartit entre moltes fàbriques a diferents llocs del món. ELEMENTS PRODUÏTS: Ja no hi ha producció massiva i estandaritzada, sinó que depèn de la demanda, les modes i la publicitat.
  51. 51. Júlia López Valera 3.LATERCERAREVOLUCIÓINDUSTRIAL LES CONDICIONS LABORALS Durant la primera industrialització, els obrers vivien en unes condicions deplorables: suportaven llargues jornades laborals, el treball era insegur i els salaris molt baixos, cosa que feia que tota la família hagués de treballar, fins i tot els infants de pocs anys. Amb el temps, els obrers es van organitzar en sindicats i van aconseguir que la seva situació general millorés. Es van fixar horaris laborals, es va garantir el pagament d'un salari mínim i es van establir contractes de treball amb normatives rigoroses. La millora salarial i del nivell de vida va provocar que els obrers es convertissin, de fet, en els principals consumidors de productes industrials. D'aquesta manera, les fàbriques van poder ampliar-se i augmentar així la seva mecanització i la seva producció.
  52. 52. Júlia López Valera 3.LATERCERAREVOLUCIÓINDUSTRIAL LES CONDICIONS LABORALS Un dels motius per iniciar processos de desestructuració i deslocalització industrial cap a certes zones dels països subdesenvolupats ha estat la possibilitat de trobar-hi unes condicions laborals més flexibles (mà d'obra més barata, menys sindicació, menys regulació laboral, etc.). De vegades això ha implicat l'aparició de noves situacions de greu explotació laboral. La crisi econòmica de l'última dècada també ha comportat una gran precarització de les condicions de treball en alguns països desenvolupats, cosa que ha significat un clar pas enrere respecte als assoliments i els beneficis aconseguits pels obrers després de dècades de reivindicacions i negociacions.

×