SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 43
Descargar para leer sin conexión
Unitat 5:Transformacions Agràries i Expansió Industrial al segle XIX.
Júlia López Valera
S
U
M
A
R
I
Júlia López Valera (Institut Banús)
 Al segle XIX, l’economia d’alguns països d’Europa (Gran Bretanya, França,
Alemanya i Bèlgica) es va transformar.
 La indústria desplaçà l’agricultura com a activitat econòmica.
 Van augmentar molt la producció i l’intercanvi de béns.
 La mecanització i l’ús d’energia inanimada van canviar les formes de producció.
 Es consolidà la propietat privada.
 S’inaugura l’era del capitalisme.
 Catalunya s’incorporà a totes aquestes transformacions a partir del 1830. Va ser
una de les regions europees que van assolir un nivell d’industrialització elevat. La
indústria tèxtil va ser el motor que va convertir Catalunya en la fàbrica d’Espanya.
 El conjunt d’Espanya, tot i experimentar canvis importants en la seva economia,
no es va industrialitzar plenament.
CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
 Els governs liberals partien d’una nova concepció jurídica de la propietat: implicava la
liquidació de les formes pròpies de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat privada.
 Van emprendre la reforma agrària liberal:
 Es va portar a terme a
través d’un conjunt de
mesures adoptades des del
1836 (progressistes en el
poder).
 La reforma estava avalada
per la necessitat de millorar
la producció agrària, per la
resistència dels pagesos a
pagar els drets feudals i per
la voluntat que nous grups
socials accedissin a la
propietat.
 Amb la reforma la terra va
passar a ser una mercaderia
que podia ser venuda i
comprada lliurement.
1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1. 2. Els efectes de la reforma agrària
Abolició dels senyorius i dels drets
jurisdiccionals
 La majoria del senyors van continuar
sent els propietaris.
 Alguns pagesos es van queixar, però
només aquells que aportessin
documents (contractes) van tenir-hi
dret a quedar-se amb la propietat.
 Els pagesos van quedar lliures de
rendes senyorials, però la seva situació
no va millorar.
 Es van convertir en arrendataris o en
assalariats.
La desvinculació de la terra i les
desamortitzacions
 Desamortitzacions de Mendizábal (1836) i la
de Madoz (1855).
 Permeté la sortida al mercat de moltes
propietats i comportà una modificació profunda
de la propietat territorial.
 Tot i això, van comprar terres els qui ja en
tenien i els que tenien recursos per comprar-ne.
 Molts dels nous propietaris no tenien interès
per invertir en la terra.
 No pot ser considerat un fracàs perquè va
complir alguns dels objectius: finançar la guerra
carlina, pal·liar el dèficit de la hisenda, fomentar
la construcció del ferrocarril i fer passar una
quantitat de terres de conreu a mans de gent
amb interès per augmentar la producció i
comercialitzar-la.
1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya
 La consolidació de les formes de propietat a Catalunya van prendre un camí diferent.
 Les lleis de desvinculació van
augmentar la desfeta dels patrimonis
de la noblesa catalana. Aquesta rebia
els ingressos dels censos emfitèutics,
però estava molt afeblida per la pèrdua
de capital (puja de preus i oposició dels
pagesos a pagar les rendes).
Va vendre part del
seu patrimoni
Burgesia
urbana
Pagesos
benestants
 A Catalunya la desamortització no va generar un
traspàs de la propietat tan gran com a Espanya.
 Es va oferir als pagesos de redimir el cens que pagaven
i d’accedir a la propietat.
 Els pagesos més pobres continuaven acollint-se als
diferents tipus de contractes agraris que ja existien a
Catalunya.
1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA  L’abolició dels drets senyorials i dels delmes, així com la possibilitat de redempció dels
censos emfitèutics, són factors que van consolidar el control de la pagesia sobre la terra.
 Els contractes de conreu a llarg termini permetien al pagès arrendatari l’apropiació d’una
bona part del producte, i van estimular l’aplicació de millores per augmentar la producció.
 L’evolució de l’agricultura a Catalunya va ser superior a la d’altres zones de l’Estat.
1.4. Els límits del creixement agrari espanyol
 La conseqüència més important de la reforma
agrària liberal va ser la rompuda de noves terres fins
llavors no conreades.
Augment de la superfície
agrària de 10 a 16 milions
d’hectàrees
Es va prescindir de les
importacions de cereals.
S’aconseguí un creixement
sostingut de la població.
1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA  Principals conreus:
 A què podem atribuir el lent augment de la productivitat?
 La gran propietat (latifundis), predomina a Castella la Nova, Extremadura i Andalusia. La
majoria dels propietaris no estaven interessats a invertir.
 Va frenar la innovació agrícola i va sumir la gran massa de pagesos sense terra en unes
condicions properes a les de subsistència. Això va provocar una intensa conflictivitat pagesa al
llarg del segle XIX.
1. Augment en la producció de
cereals (80% del sòl agrícola).
2. Vinya, producte d’exportació.
3. S’estenen el conreu de blat de
moro i de la patata.
La ramaderia:
1. Retrocés notable pel descens
de les exportacions de llana,
de la supressió dels privilegis
de la Mesta i de les noves
rompudes.
2. Va augmentar la cabanya
porquina.
L’augment de la producció agrícola va
ser per l’augment de la superfície
conreada no per la modernització de les
explotacions.
Marc natural poc
favorable.
Estructura de la
propietat que no
fomenta la millora
tècnica (minifundis)
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1.5. L’expansió agrícola catalana
 Les possibilitats d’augmentar la terra conreada eren molt poques, per això l’augment del
producte agrari va ser el resultat de l’especialització i la intensificació de l’ús del sòl, afavorides
també per les transformacions de la propietat.
 La millora de la productivitat agrícola es va situar per sobre de la mitjana espanyola.
 La prosperitat de l’agricultura va complir una funció important per a l'arrencada del procés
d’industrialització.
 Principals productes:
 El conreu de cereals i llegums es va reduir, això va comportar un dèficit alimentari perquè la
producció de l’agricultura catalana era insuficient per cobrir les necessitats. Es construí el canal
d’Urgell, per poder regar.
 Per millorar la producció d’aliments, a partir del 1860 es va promoure el conreu de l’arròs al
delta de l’Ebre amb un millor aprofitament de les aigües del canal del Delta.
1. La vinya va ser el motor
principal d’una agricultura
cada vegada més
especialitzada per comarques.
2. Oliveres i els arbres fruiters.
 La clau de l’expansió de la vinya va ser la
venda de vi i d’aiguardent a la resta
d’Espanya i l’exportació cap als mercats
atlàntics.
 El creixement més espectacular va ser
durant la segona meitat del s.XIX (fil·loxera
a França).
Júlia López Valera (Institut Banús)
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.L’EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA 2.1. El creixement de la població
 La població espanyola va passar de a habitants.
 A Catalunya, l’augment va ser més notable: de a habitants.
11.500.000 18.600.000
900.000 1.900.000
Desaparició epidèmies.
Millora de la dieta.
Expansió d’alguns conreus.
 Malgrat això, el creixement demogràfic
espanyol va ser uns dels més baixos:
mortalitat i natalitat elevades.
 El manteniment d’una mortalitat elevada
sobretot infantil.
Males condicions sanitàries
Impacte de les epidèmies
Males collites
Creixement limitat de la població.
 A Catalunya el creixement econòmic va ser el resultat de:
Descens de la mortalitat (millor alimentació i disminució de les grans epidèmies).
Natalitat força elevada.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.L’EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA 2.2. L’èxode rural i el creixement urbà
 Al llarg del s.XIX, el procés d’urbanització espanyol va ser limitat, malgrat això, el creixement de
les ciutats va ser lent, però constant.
 Fins el 1860, les migracions internes van ser de
poca importància.
 A partir d’aquest moment la població rural
inicia un èxode que comportà l’augment de la
població urbana.
 El creixement més important es va produir a
partir del 1850 a Madrid (centre polític) i a
Barcelona (nucli industrial).
 Al principi del segle XX la majoria de la població
continuà sent rural i un 70% residia en nuclis de
menys de 20.000 habitants.
 A Catalunya els moviments van ser en dues
direccions:
Del camp a la ciutat:
Barcelona i els nuclis
industrials
De l’interior a la
costa: les comarques
del Pirineu i el
Solsonès van perdre
un 40% de població. Urbanització de Catalunya
Júlia López Valera (Institut Banús)
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.L’EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA 2.3. Les migracions transoceàniques
 La tensió entre l’augment de la població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar a
emigrar a ultramar.
Causes:
• Entrada al mercat laboral de més gent.
• Baixa qualificació educativa.
• Escassetat de transformacions en l’agricultura.
Focus d’emigració:
• Galícia, Astúries, Cantàbria i les Canàries: zones amb poques
terres i llocs de treball.
Argentina
Mèxic
Cuba
Brasil
 Catalunya va proporcionar un contingent migratori important cap a
Cuba.
 L’emigració espanyola a Amèrica per raons laborals va tenir el punt
àlgid entre els anys 1900 i 1929.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA 3.1. La indústria tèxtil catalana
 La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Cal buscar els
orígens en les fàbriques d’indianes.
 Les mesures liberalitzadores de la producció i del mercat, i la supressió dels privilegis
gremials, van assegurar el lliure exercici de l’activitat industrial.
EL PROCÉS DE MECANITZACIÓ
 El salt cap a una economia industrialitzada s’inicià a la dècada de 1830 amb la introducció de
la màquina de vapor.
 La mecanització es va iniciar a la filatura. Per què? Poca mà d’obra, ja que es van incorporar
al mercat les generacions dels nascuts durant la Guerra del Francès. Menys treballadors =
augment dels salaris.
 La mecanització va suposar un augment de la producció i una disminució dels costos.
PREUS DEMANDA
Gràcies a : protecció
aranzelària i a la
substitució de la llana
pel cotó.
Fase de creixement del sector tèxtil (1830-1861).
Interrompuda durant la Guerra de Secessió dels
EUA. Fam de cotó.
A partir de l’any 1874 s’inicia una nova fase
expansiva. Marcada per tres processos de
renovació: mecanització del tissatge,
transformació dels edificis industrials i la
substitució energètica: energia hidràulica.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL
 La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera,
bàsicament el sector tèxtil.
 La indústria tèxtil s’inicià amb l’aportació de petits capitals provinents dels beneficis agrícoles
i del comerç colonial, va créixer a partir de la reinversió dels guanys.
 Van predominar les petites i mitjanes empreses.
 El desenvolupament de la indústria tèxtil es va topar amb dues limitacions:
Pobresa del subsòl català:
1. Escàs en carbó.
2. Dificultats de transport,
dependència energètica de
l’estranger.
Feblesa del mercat espanyol:
1. Format per una pagesia amb
poca capacitat adquisitiva.
Poca demanda.
La indústria tèxtil va esdevenir un
sector que exigia al govern la
promulgació de mesures
proteccionistes per afrontar la
competència.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA
3.2. Vapors i colònies
 Localització industrial:
a. Primera etapa (1830-1860). Per tal de reduir costos se situen a la costa
(Barcelonès, Maresme i el Garraf).
b. Segona etapa (a partir del 1869). Per utilitzar l’energia hidràulica, es desplaça
cap a les conques del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter.
 Els vapors van predominar en la primera fase de la industrialització. Utilitzaven l’energia del
carbó.
 Situats als barris industrials de les ciutats costaneres, a prop del ferrocarril.
 Formats per l’edifici fabril i els seus
annexos: carbonera, màquina de
vapor, magatzems...
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA  Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels
rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions
complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia.
 S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat
social.
 Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava
el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt.
Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana.
També hi havia beneficis fiscals concedits per fomentar el poblament rural.
COLÒNIA VIDAL
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA 3.3. La diversificació industrial
 També es va desenvolupar altres indústries:
La llana: va créixer gràcies a la màquina de
vapor. Es concentrà a Sabadell i Terrassa.
Experimentà un gran creixement arran de la
crisi cotonera del 1866.
La metal·lúrgica: es va desenvolupar a la
segona meitat del segle estimulada per la
mecanització tèxtil.
A final de segle s’inicien dues indústries pioneres: l’electricitat i la telefonia.
El 1875 es posa en funcionament la primera instal·lació elèctrica d’Espanya i dos anys més
tard s’establí la primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona..
El 1881 es creà la Sociedad Española de Electricidad , que va construir la primera central
elèctrica.
La química: va avançar molt lligada a la
producció d’àcids per als acabats de la
indústria cotonera.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA  Les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament i van tenir un paper
important en la diversificació industrial de Catalunya.
 Es desenvolupà la producció de gas per a l’enllumenat de les ciutats.
 El creixement industrial també va potenciar el desenvolupament dels serveis com ara la
banca, les assegurances, el transport i el comerç.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA
Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al
segle XIX?
La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de
Barcelona i entrada i sortida de mercaderies i de persones. Més permeable a la
influència i comunicació amb d’altres cultures.
El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la
Indústria catalana a l’exterior i l’hegemonia a l’interior (Espanya).
L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles,
amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van
arriscar capital i energia. El caràcter obert i el fet de viatjar són elements claus per
entendre la forta industrialització catalana.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA 4.1. La indústria siderúrgica
 Va ser el sector que, a partir de la segona meitat del s.XIX, va acompanyar al sector tèxtil en
la implantació de la indústria tèxtil.
 Molt lligat al desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó, ja que les altes
temperatures dels alts forns necessitaven grans quantitats d’aquest combustible.
 Els primers intents van tenir lloc a partir del 1826 a Andalusia, aprofitant el ferro de les mines
d’Ojén (Màlaga). A prop de Marbella s’instal·laren els Altos Hornos Heredia (La Concepción).
Van ser els primers a introduir el forn anglès i l’afinament del ferro colat. La producció
siderúrgica andalusa va ser hegemònica durant trenta anys.
LES PRIMERES SIDERÚRGIES
Dificultats per adquirir carbó de
coc, es feia servir carbó vegetal. Els
costos de producció molt elevats.
Júlia López Valera (Institut Banús)
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA  L’existència de jaciments d’hulla a Astúries va convertir aquesta regió en el centre siderúrgic
d’Espanya entre els anys 1864 i 1879.
 Les seves mines de carbó van afavorir la localització de les siderúrgies prop dels centres
miners i ,malgrat l’escassa qualitat i el baix poder calorífic de l’hulla asturiana, la producció de
ferro va créixer.
 La siderúrgia d’Astúries va mantenir la seva primacia fins a les últimes dècades del segle XIX.
Era l’única zona d’Espanya que disposava de carbó mineral.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
 Biscaia tenia extenses mines de ferro .
 Va ser a partir de l’any 1876, amb l’arribada de carbó de coc gal·lès a Bilbao, quan es va
consolidar la indústria siderúrgica al País Basc.
 El poder calorífic més alt i el seu preu més baix van comportar la pèrdua de competitivitat de
les empreses asturianes.
 Es consolidà un eix comercial entre Bilbao i Cardiff, basat en l’exportació de mineral de ferro
a Gran Bretanya i la importació de carbó gal·lès per als alts forns bascos, va tenir un paper
important en la industrialització del País Basc.
 En les dues darreres dècades del segle XIX es van crear les grans empreses siderúrgiques
basques.
 L’any 1882 es va crear la Sociedad Anónima Altos Hornos y Fábrica de Hierro Acero de
Bilbao.
 L’any 1885, Altos Hornos de Vizcaya instal·là el primer convertidor Bessemer (fabricava acer
en sèrie a partir d’un lingot de ferro), al final de la dècada es posà en funcionament el primer
forn Martin-Siemens que produïa acer de gran qualitat.
L’HEGEMONIA DE BISCAIA
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA 4.2. La lenta expansió industrial
 El darrer terç del segle XIX, Catalunya i el País Basc ja tenien una estructura industrial
moderna. A la resta d’Espanya no va ser fins a finals del segle XIX i molt de mica en mica.
 El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria agroalimentària tingués un
paper econòmic important, representava més de la meitat del total industrial d’Espanya l’any
1856.
 A València, els beneficis originats pel desenvolupament d’una agricultura d’exportació (cítrics)
van estimular la creació d’indústries (calçat, fusta, química...).
 A Saragossa es va consolidar una important indústria farinera.
 En la majoria dels casos es tractava d’indústries locals per a un mercat proper. Poca
repercussió.
 Madrid també inicià un cert dinamisme industrial amb la creació d’una indústria tipogràfica i
editorial com a sector capdavanter.
 Els sectors nous, com el metal·lúrgic i el químic van anar guanyant terreny.
 En relació amb el procés d’urbanització la industria del gas es va estendre per Barcelona,
Madrid, Bilbao, Saragossa i Sevilla.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA 4.3. La producció minera
Producció i exportació de ferro
 Entre els anys 1874 i 1914 va tenir lloc l’explotació
massiva dels jaciments miners del subsòl espanyol.
 Activitats extractives més importants: carbó i
mineral de ferro.
 L’augment de la demanda del carbó va ser afavorit
per la màquina de vapor i el desenvolupament de la
siderúrgia.
Va ser Astúries on la mineria va assolir un
desenvolupament més gran: abundància recursos i
facilitat transport marítim.
La competència del carbó gal·lès només va poder ser
pal·liada amb el proteccionisme: aranzel del 1891.
 La mineria del ferro va ser un sector en expansió a partir del convertidor Bessemer ja que
necessitava un mineral sense fòsfor (característica del ferro basc). Hi havia un altre avantatge, la
proximitat de les mines al mar.
La major part de la producció va ser destinada a l’exportació. L’auge de les exportacions va fer
d’Espanya el principal proveïdor de mineral de ferro a Europa.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA LA DESAMORTITZACIÓ DEL SUBSÒL
 La Llei de mines del 1868 va suposar la fi de la reglamentació de les concessions mineres i la
liberalització del sector, que va iniciar l’explotació massiva dels jaciments espanyols.
 L’expansió s’explica per tres factors:
 Entre els anys 1870 i 1913, l’explotació dels jaciments espanyols va créixer molt.
Augment de la demanda internacional.
Avenços en les tècniques d’extracció.
Endeutament crònic de la hisenda espanyola.
Plom (Linares, La Carolina)
Coure (Riotinto, Huelva)
Mercuri (Almadén, Ciudad Real)
Zinc (Reocín, Cantàbria)
 La major part de la producció es dedicava a
l’exportació.
 Pocs efectes en el conjunt de l’economia
espanyola.
 La majoria de les explotacions en mans de
societats estrangeres.
Júlia López Valera (Institut Banús)
Per què Espanya no es va industrialitzar plenament
al segle XIX?
La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de
transport més elevats que els països industrialitzats.
L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola.
L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible
que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit en activitats
productives.
Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al
desenvolupament industrial
(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).
Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou
permanent a Espanya.
4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5.1. La construcció del ferrocarril
 La xarxa s’inicià el 1855, amb l'aprovació de la Llei general de ferrocarrils.
LES ETAPES DE CONSTRUCCIÓ DEL TRAÇAT
Primera Gran Expansió
Entre els anys 1855 i 1866 i va
suposar una mobilització de
capitals molt important.
Intervenció remarcable de
companyies estrangeres. Es van
construir 5108 km.
Línies:
-Madrid-Alacant (1858)
-Sevilla-Cadis (1861)
-Barcelona-Saragossa (1862)
-Madrid-Irun(1864)
Crisi Financera del 1866
Període de paralització de la construcció.
L’explotació de les línies va posar al descobert que
els beneficis eren escassos i el valor de les accions es
van ensorrar.
Nova etapa constructiva
A partir del 1873 es va completar el traçat de la
xarxa que havia quedat paralitzat.
Només van continuar com a companyies actives la
del Nord i la MSA (Madrid-Saragossa-Alacant).
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT ELS EFECTES DEL FERROCARRIL SOBRE L’ECONOMIA
 La llei del 1855 va ser el referent normatiu de la construcció de la xarxa i alguns dels seus
aspectes van condicionar la història econòmica dels cent anys següents.
1. Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid. Dificultat de
comunicació entre les zones industrials i dinàmiques.
2. Va fixar una amplada de via més gran que la de la majoria de línies europees. Per
què? Per poder posar calderes de vapor més amples. Obstaculitzava els intercanvis
amb Europa.
3. La llei va autoritzar les companyies constructores (estrangeres la majoria) a
importar, lliures d’aranzels duaners, tot els materials necessaris per a la construcció.
Pèrdua per incentivar el creiexement industrial d’Espanya.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5.2. Les dificultats del mercat interior
 Es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el
comerç.
 Es va crear un sistema de transport que permetia el trasllat de les mercaderies de les zones
productores a les consumidores. Malgrat les limitacions, el ferrocarril va ser indispensable. Era
un sistema de transport massiu, barat i ràpid. Afavoria l’intercanvi de persones i de mercaderies,
augmentà el comerç interior.
El comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya es va intensificar i una gran part de la producció
industrial es va dirigir al mercat espanyol. Aliments i primeres matèries arribaven a Catalunya
procedents de la resta de la Península.
 L’energia del vapor es va aplicar també als vaixells, i la navegació es va convertir en un element
dinamitzador del comerç a llarga distància. El port de Barcelona es consolidà com una important
via d’entrada i sortida del comerç català.
PROBLEMA
-Escàs desenvolupament industrial de moltes regions espanyoles.
- Predomini de l’economia agrícola amb una productivitat baixa.
- Escassa capacitat adquisitiva d’una bona part de la pagesia.
- Manca de demanda.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5. 3. L’augment del comerç exterior
 Durant el segle XIX, les exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al del conjunt
d’Europa.
 Es poden diferenciar dues grans etapes:
1. Del 1815 a 1850, creixement modest, però sostingut.
2. Del 1850 a 1900, de major augment per la influència de l’expansió internacional.
 Canvis en els productes:
 Les relacions comercials amb l’exterior es veuran alterades amb la pèrdua de les colònies
americanes.
 A partir del 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més
avançades d’Europa com França i la Gran Bretanya.
 El comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle.
 La venda de productes catalans a les Antilles (vins i aiguardents) va ser molt important i va
permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès.
Exportacions: oli i vi.
Importacions: Teixits de cotó i lli.
Exportacions: Minerals, productes agraris i teixits de cotó.
Importacions: cotó en floca i el carbó.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5. 4. Lliurecanvisme i proteccionisme
 Gran debat econòmic del segle XIX entre proteccionistes i lliurecanvistes.
 La política aranzelària dels successius governs espanyols va evolucionar des d’una primera
etapa de progrés del lliurecanvisme, fins al 1870, a una altra de dominada pel proteccionisme.
 Espanya va fer, fins a l’any 1874, un notable esforç de liberalització del comerç exterior.
 Sembla ser que l’endarreriment industrial espanyol va ser el resultat de múltiples factors:
Industrials tèxtils catalans
Cerealistes castellans
Sector carbonífer asturià
Siderúrgics bascos
Pressionaven els governs per
protegir els seus productes.
Això va obstaculitzar la vinculació
amb el mercat exterior. Frenà
l’especialització de la producció.
Inestabilitat institucional
Endarreriment agrari
Manca d’una reforma fiscal
Apropiació de l’excedent
per part de sectors socials
improductius
Marc geogràfic mancat de
recursos naturals
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.HISENDA,BANCAIDINERS 6.1. Hisenda i deute públic
 El 1845, el govern liberal impulsà una reforma fiscal (reforma Mon-Santillán), amb un objectiu:
 Així doncs, l’Estat no va aconseguir augmentar la recaptació. La insuficiència dels ingressos va
ser una constant en la hisenda espanyola del segle XIX.
 Les finances de l’Estat van perpetuar el dèficit de la hisenda pública que es va finançar:
 L’Estat va haver de declarar-se, en diferents ocasions, en fallida.
Eliminar les exaccions fiscals dels
privilegiats i augmentar la recaptació
sobre la base de la igualtat davant
l’impost.
Va tenir limitacions, ja
que els impostos
directes no incloïen les
rendes personals
(treball i capital)
Crèdit exterior: fent concessions
importants a grups estrangers a canvi de
fons (mines)
Emissió contant de deute públic.
Augmentava més el dèficit i provocava un
endeutament continu.
Escassa confiança
dels prestadors
internacionals.
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.HISENDA,BANCAIDINERS 6.2. El sistema financer
 El banc espanyol més gran era el Banco Español de San Fernando, fundat l’any 1829 com a
banc de l’Estat i d’emissió.
 L’any 1844 es van crear dos bancs més, el Banco de Isabel II i el Banc de Barcelona, que va
portar a terme una sèrie d’intents per consolidar una banca autòctona catalana.
 L’any 1831 va començar a funcionar la borsa de Madrid, especialitzada en valors de l’Estat, i
el 1860 la de Barcelona va iniciar una nova època, amb la voluntat de canalitzar l’estalvi privat
vers el finançament industrial.
 L’any 1856 es va constituir el Banco de España, que l’any 1874 va obtenir la concessió del
monopoli d’emissió de bitllets.
 La industrialització basca va afavorir el sorgiment d’un sector bancari per donar suport al seu
finançament industrial. Neix el Banco de Bilbao (1856) i el Banco de Vizcaya (1902), que aviat
es van expandir per tot Espanya.
Júlia López Valera (Institut Banús)
Júlia López Valera (Institut Banús)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiJulia Valera
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Julia Valera
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Julia Valera
 
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Julia Valera
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15martav57
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIXjcorbala
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)jcorbala
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióElisabet Castany
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaJulia Valera
 
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Julia Valera
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Rafa Oriola
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 

La actualidad más candente (20)

Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviii
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)Unitat 11.  la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
Unitat 11. la segona república i la catalunya autònoma (1931 1936)
 
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
 
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 

Similar a Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix

Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XXTransformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XXGemma Ajenjo Rodriguez
 
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxTransformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxGemma Ajenjo Rodriguez
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)ahidalg_04
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXneusgr
 
T7 economia i societat espanya xix xx
T7 economia i societat espanya xix   xxT7 economia i societat espanya xix   xx
T7 economia i societat espanya xix xxxabiapi
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...martav57
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.martav57
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-cojcorbala
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-cojcorbala
 
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle XixIndustrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xixsalvamenor
 
El franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicEl franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicAntonio Egea
 

Similar a Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix (20)

Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XXTransformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
 
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxTransformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIX
 
Transformacions econ. segle xx
Transformacions econ. segle xxTransformacions econ. segle xx
Transformacions econ. segle xx
 
T7 economia i societat espanya xix xx
T7 economia i societat espanya xix   xxT7 economia i societat espanya xix   xx
T7 economia i societat espanya xix xx
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
 
4 Sector Primari
4 Sector Primari4 Sector Primari
4 Sector Primari
 
Rev Ind Esp.Ppt
Rev Ind Esp.PptRev Ind Esp.Ppt
Rev Ind Esp.Ppt
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
 
Tema 5. 1
Tema 5. 1Tema 5. 1
Tema 5. 1
 
Tema 8.
Tema 8.Tema 8.
Tema 8.
 
T1: Restauració / Economia i demografia
T1: Restauració / Economia i demografiaT1: Restauració / Economia i demografia
T1: Restauració / Economia i demografia
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
 
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle XixIndustrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
 
El franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicEl franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economic
 
Revindustrial 2016
Revindustrial 2016Revindustrial 2016
Revindustrial 2016
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 

Más de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 

Más de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 

Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix

  • 1. Unitat 5:Transformacions Agràries i Expansió Industrial al segle XIX. Júlia López Valera
  • 2. S U M A R I Júlia López Valera (Institut Banús)  Al segle XIX, l’economia d’alguns països d’Europa (Gran Bretanya, França, Alemanya i Bèlgica) es va transformar.  La indústria desplaçà l’agricultura com a activitat econòmica.  Van augmentar molt la producció i l’intercanvi de béns.  La mecanització i l’ús d’energia inanimada van canviar les formes de producció.  Es consolidà la propietat privada.  S’inaugura l’era del capitalisme.  Catalunya s’incorporà a totes aquestes transformacions a partir del 1830. Va ser una de les regions europees que van assolir un nivell d’industrialització elevat. La indústria tèxtil va ser el motor que va convertir Catalunya en la fàbrica d’Espanya.  El conjunt d’Espanya, tot i experimentar canvis importants en la seva economia, no es va industrialitzar plenament.
  • 4. 1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra  Els governs liberals partien d’una nova concepció jurídica de la propietat: implicava la liquidació de les formes pròpies de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat privada.  Van emprendre la reforma agrària liberal:  Es va portar a terme a través d’un conjunt de mesures adoptades des del 1836 (progressistes en el poder).  La reforma estava avalada per la necessitat de millorar la producció agrària, per la resistència dels pagesos a pagar els drets feudals i per la voluntat que nous grups socials accedissin a la propietat.  Amb la reforma la terra va passar a ser una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement.
  • 5. 1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1. 2. Els efectes de la reforma agrària Abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals  La majoria del senyors van continuar sent els propietaris.  Alguns pagesos es van queixar, però només aquells que aportessin documents (contractes) van tenir-hi dret a quedar-se amb la propietat.  Els pagesos van quedar lliures de rendes senyorials, però la seva situació no va millorar.  Es van convertir en arrendataris o en assalariats. La desvinculació de la terra i les desamortitzacions  Desamortitzacions de Mendizábal (1836) i la de Madoz (1855).  Permeté la sortida al mercat de moltes propietats i comportà una modificació profunda de la propietat territorial.  Tot i això, van comprar terres els qui ja en tenien i els que tenien recursos per comprar-ne.  Molts dels nous propietaris no tenien interès per invertir en la terra.  No pot ser considerat un fracàs perquè va complir alguns dels objectius: finançar la guerra carlina, pal·liar el dèficit de la hisenda, fomentar la construcció del ferrocarril i fer passar una quantitat de terres de conreu a mans de gent amb interès per augmentar la producció i comercialitzar-la.
  • 6. 1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya  La consolidació de les formes de propietat a Catalunya van prendre un camí diferent.  Les lleis de desvinculació van augmentar la desfeta dels patrimonis de la noblesa catalana. Aquesta rebia els ingressos dels censos emfitèutics, però estava molt afeblida per la pèrdua de capital (puja de preus i oposició dels pagesos a pagar les rendes). Va vendre part del seu patrimoni Burgesia urbana Pagesos benestants  A Catalunya la desamortització no va generar un traspàs de la propietat tan gran com a Espanya.  Es va oferir als pagesos de redimir el cens que pagaven i d’accedir a la propietat.  Els pagesos més pobres continuaven acollint-se als diferents tipus de contractes agraris que ja existien a Catalunya.
  • 7. 1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA  L’abolició dels drets senyorials i dels delmes, així com la possibilitat de redempció dels censos emfitèutics, són factors que van consolidar el control de la pagesia sobre la terra.  Els contractes de conreu a llarg termini permetien al pagès arrendatari l’apropiació d’una bona part del producte, i van estimular l’aplicació de millores per augmentar la producció.  L’evolució de l’agricultura a Catalunya va ser superior a la d’altres zones de l’Estat. 1.4. Els límits del creixement agrari espanyol  La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser la rompuda de noves terres fins llavors no conreades. Augment de la superfície agrària de 10 a 16 milions d’hectàrees Es va prescindir de les importacions de cereals. S’aconseguí un creixement sostingut de la població.
  • 8. 1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA  Principals conreus:  A què podem atribuir el lent augment de la productivitat?  La gran propietat (latifundis), predomina a Castella la Nova, Extremadura i Andalusia. La majoria dels propietaris no estaven interessats a invertir.  Va frenar la innovació agrícola i va sumir la gran massa de pagesos sense terra en unes condicions properes a les de subsistència. Això va provocar una intensa conflictivitat pagesa al llarg del segle XIX. 1. Augment en la producció de cereals (80% del sòl agrícola). 2. Vinya, producte d’exportació. 3. S’estenen el conreu de blat de moro i de la patata. La ramaderia: 1. Retrocés notable pel descens de les exportacions de llana, de la supressió dels privilegis de la Mesta i de les noves rompudes. 2. Va augmentar la cabanya porquina. L’augment de la producció agrícola va ser per l’augment de la superfície conreada no per la modernització de les explotacions. Marc natural poc favorable. Estructura de la propietat que no fomenta la millora tècnica (minifundis)
  • 9. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.LESTRANSFORMACIONSDEL’AGRICULTURA 1.5. L’expansió agrícola catalana  Les possibilitats d’augmentar la terra conreada eren molt poques, per això l’augment del producte agrari va ser el resultat de l’especialització i la intensificació de l’ús del sòl, afavorides també per les transformacions de la propietat.  La millora de la productivitat agrícola es va situar per sobre de la mitjana espanyola.  La prosperitat de l’agricultura va complir una funció important per a l'arrencada del procés d’industrialització.  Principals productes:  El conreu de cereals i llegums es va reduir, això va comportar un dèficit alimentari perquè la producció de l’agricultura catalana era insuficient per cobrir les necessitats. Es construí el canal d’Urgell, per poder regar.  Per millorar la producció d’aliments, a partir del 1860 es va promoure el conreu de l’arròs al delta de l’Ebre amb un millor aprofitament de les aigües del canal del Delta. 1. La vinya va ser el motor principal d’una agricultura cada vegada més especialitzada per comarques. 2. Oliveres i els arbres fruiters.  La clau de l’expansió de la vinya va ser la venda de vi i d’aiguardent a la resta d’Espanya i l’exportació cap als mercats atlàntics.  El creixement més espectacular va ser durant la segona meitat del s.XIX (fil·loxera a França).
  • 10. Júlia López Valera (Institut Banús)
  • 11. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.L’EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA 2.1. El creixement de la població  La població espanyola va passar de a habitants.  A Catalunya, l’augment va ser més notable: de a habitants. 11.500.000 18.600.000 900.000 1.900.000 Desaparició epidèmies. Millora de la dieta. Expansió d’alguns conreus.  Malgrat això, el creixement demogràfic espanyol va ser uns dels més baixos: mortalitat i natalitat elevades.  El manteniment d’una mortalitat elevada sobretot infantil. Males condicions sanitàries Impacte de les epidèmies Males collites Creixement limitat de la població.  A Catalunya el creixement econòmic va ser el resultat de: Descens de la mortalitat (millor alimentació i disminució de les grans epidèmies). Natalitat força elevada.
  • 12. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.L’EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA 2.2. L’èxode rural i el creixement urbà  Al llarg del s.XIX, el procés d’urbanització espanyol va ser limitat, malgrat això, el creixement de les ciutats va ser lent, però constant.  Fins el 1860, les migracions internes van ser de poca importància.  A partir d’aquest moment la població rural inicia un èxode que comportà l’augment de la població urbana.  El creixement més important es va produir a partir del 1850 a Madrid (centre polític) i a Barcelona (nucli industrial).  Al principi del segle XX la majoria de la població continuà sent rural i un 70% residia en nuclis de menys de 20.000 habitants.  A Catalunya els moviments van ser en dues direccions: Del camp a la ciutat: Barcelona i els nuclis industrials De l’interior a la costa: les comarques del Pirineu i el Solsonès van perdre un 40% de població. Urbanització de Catalunya
  • 13. Júlia López Valera (Institut Banús)
  • 14. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.L’EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA 2.3. Les migracions transoceàniques  La tensió entre l’augment de la població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar a emigrar a ultramar. Causes: • Entrada al mercat laboral de més gent. • Baixa qualificació educativa. • Escassetat de transformacions en l’agricultura. Focus d’emigració: • Galícia, Astúries, Cantàbria i les Canàries: zones amb poques terres i llocs de treball. Argentina Mèxic Cuba Brasil  Catalunya va proporcionar un contingent migratori important cap a Cuba.  L’emigració espanyola a Amèrica per raons laborals va tenir el punt àlgid entre els anys 1900 i 1929.
  • 15. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA 3.1. La indústria tèxtil catalana  La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Cal buscar els orígens en les fàbriques d’indianes.  Les mesures liberalitzadores de la producció i del mercat, i la supressió dels privilegis gremials, van assegurar el lliure exercici de l’activitat industrial. EL PROCÉS DE MECANITZACIÓ  El salt cap a una economia industrialitzada s’inicià a la dècada de 1830 amb la introducció de la màquina de vapor.  La mecanització es va iniciar a la filatura. Per què? Poca mà d’obra, ja que es van incorporar al mercat les generacions dels nascuts durant la Guerra del Francès. Menys treballadors = augment dels salaris.  La mecanització va suposar un augment de la producció i una disminució dels costos. PREUS DEMANDA Gràcies a : protecció aranzelària i a la substitució de la llana pel cotó. Fase de creixement del sector tèxtil (1830-1861). Interrompuda durant la Guerra de Secessió dels EUA. Fam de cotó. A partir de l’any 1874 s’inicia una nova fase expansiva. Marcada per tres processos de renovació: mecanització del tissatge, transformació dels edificis industrials i la substitució energètica: energia hidràulica.
  • 16. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL  La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera, bàsicament el sector tèxtil.  La indústria tèxtil s’inicià amb l’aportació de petits capitals provinents dels beneficis agrícoles i del comerç colonial, va créixer a partir de la reinversió dels guanys.  Van predominar les petites i mitjanes empreses.  El desenvolupament de la indústria tèxtil es va topar amb dues limitacions: Pobresa del subsòl català: 1. Escàs en carbó. 2. Dificultats de transport, dependència energètica de l’estranger. Feblesa del mercat espanyol: 1. Format per una pagesia amb poca capacitat adquisitiva. Poca demanda. La indústria tèxtil va esdevenir un sector que exigia al govern la promulgació de mesures proteccionistes per afrontar la competència.
  • 17. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA 3.2. Vapors i colònies  Localització industrial: a. Primera etapa (1830-1860). Per tal de reduir costos se situen a la costa (Barcelonès, Maresme i el Garraf). b. Segona etapa (a partir del 1869). Per utilitzar l’energia hidràulica, es desplaça cap a les conques del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter.  Els vapors van predominar en la primera fase de la industrialització. Utilitzaven l’energia del carbó.  Situats als barris industrials de les ciutats costaneres, a prop del ferrocarril.  Formats per l’edifici fabril i els seus annexos: carbonera, màquina de vapor, magatzems...
  • 18. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA  Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia.  S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social.  Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt. Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana. També hi havia beneficis fiscals concedits per fomentar el poblament rural. COLÒNIA VIDAL
  • 19. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA
  • 20. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA 3.3. La diversificació industrial  També es va desenvolupar altres indústries: La llana: va créixer gràcies a la màquina de vapor. Es concentrà a Sabadell i Terrassa. Experimentà un gran creixement arran de la crisi cotonera del 1866. La metal·lúrgica: es va desenvolupar a la segona meitat del segle estimulada per la mecanització tèxtil. A final de segle s’inicien dues indústries pioneres: l’electricitat i la telefonia. El 1875 es posa en funcionament la primera instal·lació elèctrica d’Espanya i dos anys més tard s’establí la primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona.. El 1881 es creà la Sociedad Española de Electricidad , que va construir la primera central elèctrica. La química: va avançar molt lligada a la producció d’àcids per als acabats de la indústria cotonera.
  • 21. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA  Les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament i van tenir un paper important en la diversificació industrial de Catalunya.  Es desenvolupà la producció de gas per a l’enllumenat de les ciutats.  El creixement industrial també va potenciar el desenvolupament dels serveis com ara la banca, les assegurances, el transport i el comerç.
  • 22. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al segle XIX? La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i comunicació amb d’altres cultures. El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i l’hegemonia a l’interior (Espanya). L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico. El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta industrialització catalana.
  • 23. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA 4.1. La indústria siderúrgica  Va ser el sector que, a partir de la segona meitat del s.XIX, va acompanyar al sector tèxtil en la implantació de la indústria tèxtil.  Molt lligat al desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó, ja que les altes temperatures dels alts forns necessitaven grans quantitats d’aquest combustible.  Els primers intents van tenir lloc a partir del 1826 a Andalusia, aprofitant el ferro de les mines d’Ojén (Màlaga). A prop de Marbella s’instal·laren els Altos Hornos Heredia (La Concepción). Van ser els primers a introduir el forn anglès i l’afinament del ferro colat. La producció siderúrgica andalusa va ser hegemònica durant trenta anys. LES PRIMERES SIDERÚRGIES Dificultats per adquirir carbó de coc, es feia servir carbó vegetal. Els costos de producció molt elevats.
  • 24. Júlia López Valera (Institut Banús)
  • 25. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA  L’existència de jaciments d’hulla a Astúries va convertir aquesta regió en el centre siderúrgic d’Espanya entre els anys 1864 i 1879.  Les seves mines de carbó van afavorir la localització de les siderúrgies prop dels centres miners i ,malgrat l’escassa qualitat i el baix poder calorífic de l’hulla asturiana, la producció de ferro va créixer.  La siderúrgia d’Astúries va mantenir la seva primacia fins a les últimes dècades del segle XIX. Era l’única zona d’Espanya que disposava de carbó mineral.
  • 26. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA  Biscaia tenia extenses mines de ferro .  Va ser a partir de l’any 1876, amb l’arribada de carbó de coc gal·lès a Bilbao, quan es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc.  El poder calorífic més alt i el seu preu més baix van comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes.  Es consolidà un eix comercial entre Bilbao i Cardiff, basat en l’exportació de mineral de ferro a Gran Bretanya i la importació de carbó gal·lès per als alts forns bascos, va tenir un paper important en la industrialització del País Basc.  En les dues darreres dècades del segle XIX es van crear les grans empreses siderúrgiques basques.  L’any 1882 es va crear la Sociedad Anónima Altos Hornos y Fábrica de Hierro Acero de Bilbao.  L’any 1885, Altos Hornos de Vizcaya instal·là el primer convertidor Bessemer (fabricava acer en sèrie a partir d’un lingot de ferro), al final de la dècada es posà en funcionament el primer forn Martin-Siemens que produïa acer de gran qualitat. L’HEGEMONIA DE BISCAIA
  • 27. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA 4.2. La lenta expansió industrial  El darrer terç del segle XIX, Catalunya i el País Basc ja tenien una estructura industrial moderna. A la resta d’Espanya no va ser fins a finals del segle XIX i molt de mica en mica.  El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria agroalimentària tingués un paper econòmic important, representava més de la meitat del total industrial d’Espanya l’any 1856.  A València, els beneficis originats pel desenvolupament d’una agricultura d’exportació (cítrics) van estimular la creació d’indústries (calçat, fusta, química...).  A Saragossa es va consolidar una important indústria farinera.  En la majoria dels casos es tractava d’indústries locals per a un mercat proper. Poca repercussió.  Madrid també inicià un cert dinamisme industrial amb la creació d’una indústria tipogràfica i editorial com a sector capdavanter.  Els sectors nous, com el metal·lúrgic i el químic van anar guanyant terreny.  En relació amb el procés d’urbanització la industria del gas es va estendre per Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa i Sevilla.
  • 28. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
  • 29. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
  • 30. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA 4.3. La producció minera Producció i exportació de ferro  Entre els anys 1874 i 1914 va tenir lloc l’explotació massiva dels jaciments miners del subsòl espanyol.  Activitats extractives més importants: carbó i mineral de ferro.  L’augment de la demanda del carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia. Va ser Astúries on la mineria va assolir un desenvolupament més gran: abundància recursos i facilitat transport marítim. La competència del carbó gal·lès només va poder ser pal·liada amb el proteccionisme: aranzel del 1891.  La mineria del ferro va ser un sector en expansió a partir del convertidor Bessemer ja que necessitava un mineral sense fòsfor (característica del ferro basc). Hi havia un altre avantatge, la proximitat de les mines al mar. La major part de la producció va ser destinada a l’exportació. L’auge de les exportacions va fer d’Espanya el principal proveïdor de mineral de ferro a Europa.
  • 31. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA LA DESAMORTITZACIÓ DEL SUBSÒL  La Llei de mines del 1868 va suposar la fi de la reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, que va iniciar l’explotació massiva dels jaciments espanyols.  L’expansió s’explica per tres factors:  Entre els anys 1870 i 1913, l’explotació dels jaciments espanyols va créixer molt. Augment de la demanda internacional. Avenços en les tècniques d’extracció. Endeutament crònic de la hisenda espanyola. Plom (Linares, La Carolina) Coure (Riotinto, Huelva) Mercuri (Almadén, Ciudad Real) Zinc (Reocín, Cantàbria)  La major part de la producció es dedicava a l’exportació.  Pocs efectes en el conjunt de l’economia espanyola.  La majoria de les explotacions en mans de societats estrangeres.
  • 32. Júlia López Valera (Institut Banús) Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX? La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de transport més elevats que els països industrialitzats. L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola. L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit en activitats productives. Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupament industrial (carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer). Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou permanent a Espanya. 4.L’ESTRUCTURAINDUSTRIALD’ESPANYA
  • 33. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5.1. La construcció del ferrocarril  La xarxa s’inicià el 1855, amb l'aprovació de la Llei general de ferrocarrils. LES ETAPES DE CONSTRUCCIÓ DEL TRAÇAT Primera Gran Expansió Entre els anys 1855 i 1866 i va suposar una mobilització de capitals molt important. Intervenció remarcable de companyies estrangeres. Es van construir 5108 km. Línies: -Madrid-Alacant (1858) -Sevilla-Cadis (1861) -Barcelona-Saragossa (1862) -Madrid-Irun(1864) Crisi Financera del 1866 Període de paralització de la construcció. L’explotació de les línies va posar al descobert que els beneficis eren escassos i el valor de les accions es van ensorrar. Nova etapa constructiva A partir del 1873 es va completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat. Només van continuar com a companyies actives la del Nord i la MSA (Madrid-Saragossa-Alacant).
  • 34. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT
  • 35. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT
  • 36. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT ELS EFECTES DEL FERROCARRIL SOBRE L’ECONOMIA  La llei del 1855 va ser el referent normatiu de la construcció de la xarxa i alguns dels seus aspectes van condicionar la història econòmica dels cent anys següents. 1. Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid. Dificultat de comunicació entre les zones industrials i dinàmiques. 2. Va fixar una amplada de via més gran que la de la majoria de línies europees. Per què? Per poder posar calderes de vapor més amples. Obstaculitzava els intercanvis amb Europa. 3. La llei va autoritzar les companyies constructores (estrangeres la majoria) a importar, lliures d’aranzels duaners, tot els materials necessaris per a la construcció. Pèrdua per incentivar el creiexement industrial d’Espanya.
  • 37. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5.2. Les dificultats del mercat interior  Es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el comerç.  Es va crear un sistema de transport que permetia el trasllat de les mercaderies de les zones productores a les consumidores. Malgrat les limitacions, el ferrocarril va ser indispensable. Era un sistema de transport massiu, barat i ràpid. Afavoria l’intercanvi de persones i de mercaderies, augmentà el comerç interior. El comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya es va intensificar i una gran part de la producció industrial es va dirigir al mercat espanyol. Aliments i primeres matèries arribaven a Catalunya procedents de la resta de la Península.  L’energia del vapor es va aplicar també als vaixells, i la navegació es va convertir en un element dinamitzador del comerç a llarga distància. El port de Barcelona es consolidà com una important via d’entrada i sortida del comerç català. PROBLEMA -Escàs desenvolupament industrial de moltes regions espanyoles. - Predomini de l’economia agrícola amb una productivitat baixa. - Escassa capacitat adquisitiva d’una bona part de la pagesia. - Manca de demanda.
  • 38. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5. 3. L’augment del comerç exterior  Durant el segle XIX, les exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al del conjunt d’Europa.  Es poden diferenciar dues grans etapes: 1. Del 1815 a 1850, creixement modest, però sostingut. 2. Del 1850 a 1900, de major augment per la influència de l’expansió internacional.  Canvis en els productes:  Les relacions comercials amb l’exterior es veuran alterades amb la pèrdua de les colònies americanes.  A partir del 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d’Europa com França i la Gran Bretanya.  El comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle.  La venda de productes catalans a les Antilles (vins i aiguardents) va ser molt important i va permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès. Exportacions: oli i vi. Importacions: Teixits de cotó i lli. Exportacions: Minerals, productes agraris i teixits de cotó. Importacions: cotó en floca i el carbó.
  • 39. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELFERROCARRILIELMERCAT 5. 4. Lliurecanvisme i proteccionisme  Gran debat econòmic del segle XIX entre proteccionistes i lliurecanvistes.  La política aranzelària dels successius governs espanyols va evolucionar des d’una primera etapa de progrés del lliurecanvisme, fins al 1870, a una altra de dominada pel proteccionisme.  Espanya va fer, fins a l’any 1874, un notable esforç de liberalització del comerç exterior.  Sembla ser que l’endarreriment industrial espanyol va ser el resultat de múltiples factors: Industrials tèxtils catalans Cerealistes castellans Sector carbonífer asturià Siderúrgics bascos Pressionaven els governs per protegir els seus productes. Això va obstaculitzar la vinculació amb el mercat exterior. Frenà l’especialització de la producció. Inestabilitat institucional Endarreriment agrari Manca d’una reforma fiscal Apropiació de l’excedent per part de sectors socials improductius Marc geogràfic mancat de recursos naturals
  • 40. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.HISENDA,BANCAIDINERS 6.1. Hisenda i deute públic  El 1845, el govern liberal impulsà una reforma fiscal (reforma Mon-Santillán), amb un objectiu:  Així doncs, l’Estat no va aconseguir augmentar la recaptació. La insuficiència dels ingressos va ser una constant en la hisenda espanyola del segle XIX.  Les finances de l’Estat van perpetuar el dèficit de la hisenda pública que es va finançar:  L’Estat va haver de declarar-se, en diferents ocasions, en fallida. Eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació sobre la base de la igualtat davant l’impost. Va tenir limitacions, ja que els impostos directes no incloïen les rendes personals (treball i capital) Crèdit exterior: fent concessions importants a grups estrangers a canvi de fons (mines) Emissió contant de deute públic. Augmentava més el dèficit i provocava un endeutament continu. Escassa confiança dels prestadors internacionals.
  • 41. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.HISENDA,BANCAIDINERS 6.2. El sistema financer  El banc espanyol més gran era el Banco Español de San Fernando, fundat l’any 1829 com a banc de l’Estat i d’emissió.  L’any 1844 es van crear dos bancs més, el Banco de Isabel II i el Banc de Barcelona, que va portar a terme una sèrie d’intents per consolidar una banca autòctona catalana.  L’any 1831 va començar a funcionar la borsa de Madrid, especialitzada en valors de l’Estat, i el 1860 la de Barcelona va iniciar una nova època, amb la voluntat de canalitzar l’estalvi privat vers el finançament industrial.  L’any 1856 es va constituir el Banco de España, que l’any 1874 va obtenir la concessió del monopoli d’emissió de bitllets.  La industrialització basca va afavorir el sorgiment d’un sector bancari per donar suport al seu finançament industrial. Neix el Banco de Bilbao (1856) i el Banco de Vizcaya (1902), que aviat es van expandir per tot Espanya.
  • 42. Júlia López Valera (Institut Banús)
  • 43. Júlia López Valera (Institut Banús)