Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Unitat 7. l'art del segle xix

4.938 visualizaciones

Publicado el

Presentació per a l'alumnat de 4t d'ESO

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

Unitat 7. l'art del segle xix

  1. 1. UNITAT 7: L’ART DEL SEGLE XIX
  2. 2. 1. L’ART DE LA DARRERIA DEL SEGLE XVIII 1.1. L’art Rococó a Europa. Thomas Gainsborough, Mr and Mrs William Hallett,  On i quan ?: segle XVIII a França. 1785  Com?: estètica elegant i refinada que reflectia el gust de l’aristocràcia i de la burgesia urbana J.H. Fragonard, 1766 (mostra d’ostentació i de riquesa).  Característiques: plaça de Sant Canaletto, La Marc a Venècia, c. 1723. Ornamentació profusa basada en línies Més colors: gris, verd poma, blau cel, rosa ondulades i en la asimetria pàl·lid i beix. Materials senzills (estucs, pintures, daurats...) que aconseguien un gran impacte visual. Tècnica de la porcellana (des d’Orient). Escultura de petit format ideal para la decoració d’interiors Nova tècnica pictòrica: el pastel (predomini del color sobre el dibuix). La pintura reflectia l’ambient refinat i despreocupat de les classes privilegiades Temàtica: -França: temes amorosos i festes aristocràtiques. - Itàlia: paisatges urbans. - Anglaterra: paisatges campestres i retrats de la noblesa.
  3. 3. 1.2. L’art Rococó a Espanya i a Catalunya 1. L’ART DE LA DARRERIA DEL SEGLE XVIII  L’estil rococó es va utilitzar, sobretot, als espais interiors dels palaus reials i aristocràtics.  Es va continuar la tradició escultòrica en fusta policromada: retaules o figures dels passos de Setmana Santa. Salzillo
  4. 4.  Suposa un retorn a la sobrietat i la racionalitat del Classicisme. 2.1. Recuperació dels models arquitectònics 2. EL NEOCLASSICISME  L’arquitectura es va inspirar en els models grecs iPanteó de París Propileus de Munic, Alemanya (columnes, arcs, cúpules, frontons, romans pòrtics...).  Els murs es van deixar llisos o es van recobrir amb motius senzills d’estuc.  L’arquitectura religiosa perd importància. Construcció deLa Madeleine, Paríspúblics. nombrosos edificis  Es recuperà el gust d’erigir columnes commemoratives i arcs de triomf.
  5. 5. 2.2. Una escultura idealitzada  Va agafar com a model l’estatuària grecoromana (patró d’equilibri i harmonia).  L’artista buscava aconseguir la bellesa i la perfecció. Thorvaldsen:  Temàtica mitològica, també importància del retrat i el monument funerari. Jàson amb el  Materials: marbre i bronze (tot i que menys utilitzat). velló d’or,  Escultors més importants: Antonio Casanova i Bernel Thordvaldsen. 1803. 2. EL NEOCLASSICISME Antonio CASANOVA: Paulina Borghese, 1805
  6. 6. 2.3. L’ordre de la pintura neoclàssica. 2. EL NEOCLASSICISME  Els artistes neoclàssics es van inspirar en l’ordre i l’equilibri de l’antiguitat.  Predomini del dibuix sobre el color, perfilamt les siluetes de les figures.  Composició ordenada i harmònica, situant els personatges en un pla únic com en els relleus clàssics.  Predilecció per la temàtica mitològica i històrica que transmeten valors exemplars amb intenció moralitzant. J.L.David: La mort de Sòcrates, 1787.  Artistes: J.L. David i J.A. Dominique Ingres. Ingres: L’apoteosi d’Homer, 1827.
  7. 7. 3. L’ARQUITECTURA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX 3.1. L’Historicisme  Interès per recrear algunes de les manifestacions artístiques d’altres èpoques, recuperant-ne el llenguatge i estil constructiu. El més important va ser el neogòtic. Destaquen: Eugène Viollet-le-Duc i Augustus Pugin.  També es va construir en altres estils: neoromànic, neorenaixentista, neomudèjar, etc
  8. 8. 3. L’ARQUITECTURA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX 3. 2. L’arquitectura del Ferro.  Aparició de nous materials i producció massiva.  Utilització del ferro i de l’acer. Invenció del ciment i popularització del vidre per als tancaments.  La indústria, les comunicacions i les noves ciutats necessitaven edificis i construccions funcionals.  La torre que l’enginyer Gustave Eiffel va aixecar per a l’Exposició Universal de París del 1889 es va convertir en l’edifici més alt del món i en el símbol de la modernitat.  Als Estats Units es van construir els primer gratacels. Magatzems Carson, 1886-1890. Chicago. Viaducte de Garabit
  9. 9. 4. EL MOVIMENT ROMÀNTIC: UNA EXALTACIÓ VITALISTA  El Romanticisme es va expandir per Europa durant les primeres dècades del segle XIX.  Va ser també un ampli corrent intel·lectual amb connotacions polítiques com a reacció al classicisme del segle anterior.  Nova estètica i nou sentiment. Valors principals: amor a la llibertat, exaltació de l’individualisme i la defensa dels sentiments.  Es va traduir en una profunda insatisfacció pel present, en el plaer de gaudir de la natura i en el gust per l'exotisme i les coses desconegudes. 4.1. L’escultura  Major propensió a expressar el moviment i els sentiments.  Va fer servir formes agitades i dinàmiques, donant molta importància a la gestualitat i a l’expressió dels rostres.  Aparició de temes patriòtics: com La Marsellesa de François Rude, 1792.  Materials: pedra i altres.
  10. 10. 4. EL MOVIMENT ROMÀNTIC: UNA EXALTACIÓ VITALISTA 4.2. La pintura.  Diversitat oposada a la uniformitat, exaltació de l’individu i de les tradicions. Marià Fortuny: La batalla de  Aspiració a la llibertat individual i nacional. Wad Ras, 1862.  L’historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat. Delacroix: La llibertat  Comprensió de poble, 1830 d’una òptica sentimental i religiosa. guiant el la natura des  Predilecció pel que era exòtic i imaginari: interès pel món musulmà del nord d’Àfricala per la Géricault: El rai de i cultura oriental. Medusa, 1819.  Dos grans canvis respecte al període anterior: major moviment, expressió del color i la llum amb l’ús dels colors brillants...  Temàtiques: interès pel món medieval i la cultura oriental, representació del paisatge com a protagonista.  Artistes principals: Eugène Delacroix i Théodore Géricault a França i C.D. Friedrich a Alemanya. Marià Fortuny: La batalla de Tetuan, 1868.
  11. 11. 5.1. Una mirada objectiva de la realitat.  El Realisme apareix a partir de la segona meitat del segle XIX. Aquest canvi té l’origen en diverses causes: El fracàs de les revolucions del 1848 va posar fi a les il·lusions i esperances que s’havien posat. L’avenç de la industrialització deixa al descobert grans contradiccions i demostra que en el nou sistema també hi ha misèria... El progrés de la ciència va imposar l’observació i la descripció com a mètode per conèixer la realitat. Els artistes s’orienten cap a una estètica més realista. Els artistes s’interessaran per conèixer la realitat concreta de l’època i descriure-la. 5. EL REALISME 5.2. L’escultura realista.  Es va imposar una voluntat més gran de perfeccionament en la captació del detall (rostres i cossos).  Mostren una preocupació especial per temàtiques relacionades amb qüestions socials: treball, esforç, vida quotidiana.  Importància dels retrats de personatges destacats i grups escultòrics.  Artistes: J.B. Carpeaux (francès) i Constantin Meunier (belga).
  12. 12. 5.3. Una pintura fotogràfica. 5. EL REALISME  Voluntat de retratar la vida quotidiana i els problemes socials de la industrialització (la François Millet, Les espigoladores, injustícia, la fatiga a la feina,...) tractats d’una manera objectiva, d’una manera verídica.1857.  França s’erigeix al capdavant de la renovació pictòrica. Honoré Daumier, El Vagó de tercera classe, 1862.  Artistes més importants: Gustave Coubert (cruesa i lletjor de les seves imatges), Honoré Daumier (crítica social) i François Millet ( món rural dels pagesos). Gustave Courbet: El taller de pintura, 1855.
  13. 13. Claude Monet, Dona amb paraigües, 1886 Sisley, Les terrasses de Saint Germain, primavera, 1875  Últimes dècades del segle XIX. Impressionisme: exploren el llenguatge pictòric (llum, color, forma, pinzellada, etc) més enllà dels objectes representats. 6. L’ART EN EL TOMBANT DE SEGLE 6.1. Impressionisme Manet: El dinar campestre, 1863.  Moviment essencialment pictòric que va tenir com a voluntat principal la representació dels efectes canviants de la llum sobre la superfície dels objectes. Es subordina la forma al color.  Els artistes observen la realitat en directe, era imprescindible treballar a l’aire lliure.  Tècnica de pinzellades soltes i ràpides. L’objectiu era reflectir el que veia l’artista, no pintar el que veia.  França va ser el bressol. Representants més importants: Edouard Manet, Claude Monet, PierreAuguste Renoir i Alfred Sisley. Renoir, Ball del molí de la Gallette, 1876
  14. 14. 6.2. PostImpressionisme 6. L’ART EN EL TOMBANT DE SEGLE  A mitjans de la dècada del 1880 alguns artistes comencen a explorar la geometria, el color, la línea i l’expressivitat.  Pintors més importants: Edgar Degas, George Seurat, Paul Cézzane, Vicent van Gogh, Henri Toulouse-Lautrec i Paul Gauguin. Degas, La classe de dança, 1874 Vicent van Gogh, La nit estrellada, 1889
  15. 15. 6.3. Simbolisme 6. L’ART EN EL TOMBANT DE SEGLE  En paral·lel al postimpressionisme.  Caracteritzat per la representació de temes bíblics i mitològics. Elements que evoquen el món dels somnis.  Dona representada com un ésser angelical o maligne.  Màxims representants: Pierre Puvis de Chavannes i Henri Rousseau. Pierre Puvis de Chavannes: El pobre pescador, 1881 Henri Rosseau: Dona dins un bosc exòtic, 1905
  16. 16.  Sorgeix a Europa entre els anys 1890 i 1910. Té diferents noms segons Gaudí Art Nouveau El Capricho de Comillas, el país: (França), Stile Liberty (Itàlia), Jugendstil (Alemanya) o Sezessionstil (Àustria). Palau Episcopal, Astorga, projectat per Gaudí.  Característiques comunes: trencament definitiu am la tradició academicista, aprofitament dels avantatges de lostecnologia i la indústria, reivindicació del caràcter integrador de les arts i la Botines, Gaudí Casa potenciació del treball artesà. 7.1. Arquitectura 7. EL MODERNISME  Predomini de la línia corba i ondulada i de la asimetria.  Integració en les noves tècniques constructives del treball artesà (ferro forjat, vidrieres i mosaics ceràmics).  Formes inspirades en la natura.  Llibertat creativa absoluta (com ho demostra l’arquitecte belga Víctor Horta).  A Espanya el modernisme es va desenvolupar sobretot a Catalunya.  Hi ha exemples modernistes a altres citats: Lleó, Astorga i Comillas. Casa Tassel, Víctor Horta
  17. 17. 7.2. Escultura i pintura.  Els artistes van trencar amb la rigidesa de les normes acadèmiques.  Temàtica principal: figura humana.  Va destacar l’ús de la línia corba i l’expressivitat en el rostres.  Els pintors modernistes van plasmar temes de contingut simbòlic i conceptual. Amb finalitat decorativa. 7. EL MODERNISME  Es va inspirar en la natura, la dona va ser un dels temes més importants.  També serà important el cartellisme.  Artistes importants: Gustave Klimt, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell.
  18. 18. Ramon Casas, Jove decadent, 1899 7. EL MODERNISME Isidre Nonell, Paisatge de Sant Martí, 1896. Santiago Rusiñol, El pati blau, 1892
  19. 19. 7.3. Les arts decoratives. 7. EL MODERNISME  Van tenir una gran importància durant el Modernisme. Els treballs de forja, vidrieria, ceràmica, disseny d’objectes, tèxtil i mobiliari van ser molt important com a elements decoratius.
  20. 20. 8. L’ART DEL SEGLE XIX A ESPANYA I A CATALUNYA 8.1. Arquitectura  A partir del 1760 s’inicia l’arquitectura neoclàssica. L’arquitecte més important va ser: Juan de Villanueva (autor del Museu del Padro). A Catalunya destaca l’edifici de la Llotja de Mar a Barcelona.  Al segle XIX es construeixen edificis neoromànics i neogòtics. Destaca a Barcelona la Univeritat Central de Barcelona de Elies Rogent.  A Espanya es desenvolupà l’estil neomudèjar, d’influència islàmica.  Es van fer servir també el ferro i el vidre.
  21. 21. 8.2. Escultura 8. L’ART DEL SEGLE XIX A ESPANYA I A CATALUNYA  El neoclassicisme s’imposa al llarg de la segona meitat del s.XVIII i part del segle XIX. Material: marbre. Temàtiques: històrica i mitològica. Es realitzen relleus i estàtues exemptes. Mariano Benlliure, Monument a la Isabel la Catòlica, 1892 Damià Campeny, Lucrècia, 1804.  El Romanticisme i el Realisme van deixar petjada en molt monuments públics. Ricardo Bellver, L’àngel caigut, 1876
  22. 22. 8. L’ART DEL SEGLE XIX A ESPANYA I A CATALUNYA 8.3. Pintura.  Pintura neoclàssica a Espanya, dominada per les normes de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Es valorava el dibuix més que el color i l’expressivitat dels personatges. Màxim representant: José de Madrazo. La mort de Viriato.  La pintura romàntica donà molta importància al retrat i a la temàtica històrica. Autors: Eduardo Rosales, Genaro Pérez Villamil i Marià Fortuny. La Vicaría, 1870
  23. 23. 8. L’ART DEL SEGLE XIX A ESPANYA I A CATALUNYA  La pintura realista va reflectir l'interès per la temàtica social al mateix temps que el paisatge adquiria més protagonisme. Autor: Carlos de Haes. A Catalunya: Ramón Martí i Alsina i l’escola d’Olot.  A finals de segle alguns artistes es van aproximar als plantejaments impressionistes de captació de la llum a l’aire lliure. Figura principal: Joaquim Sorolla. Joaquim Sorolla: Paseo a orillas del mar, 1909.
  24. 24. ARQUITECTURA MODERNISTA CATALANA  Barcelona va ser un dels centres més importants.  Característiques: Predomini de la línia corba. Ús de materials tradicionals: maó vist. Incorporació del ferro i de les noves tècniques ceràmiques (trencadís).  Els impulsors d’aquest fenomen constructiu va ser la burgesia adinerada i culta.
  25. 25. ARQUITECTURA MODERNISTA CATALANA  Arquitectes més importants: Lluís Domènech i Muntaner (Palau de la Música Catalana) Josep Puig i Cadafalch (Casa Ametller) Antoni Gaudí (Sagrada Família, Casa Batlló i La Pedrera)
  26. 26. Lluís Domènech i Muntaner (Palau de la Música Catalana)
  27. 27. Josep Puig i Cadafalch (Casa Ametller)
  28. 28. Antoni Gaudí (Sagrada Família)
  29. 29. Antoni Gaudí ( Casa Batlló )
  30. 30. Antoni Gaudí (La Pedrera)
  31. 31. Antoni Gaudí (La Pedrera)

×