Introducció al Sistema Sanitari Català. Formació per Residents de Salut Familiar i Comunitària. Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut

1. Curs de gestió Clínica per a Residents de Medicina
Familiar i Comunitària
St. Fruitós de Bages, 12 de març de 2013
Dr. Josep Vidal i Alaball
Adjunt a la Direcció Assistencial

2. nitari
Sistem a Sa
C atalà
El sistema sanitari català és un sistema amb
finançament públic i amb cobertura universal, al
qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.
Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una
sola xarxa d'utilització pública tots els recursos
sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull
una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis,
centres de l'Església) històricament dedicades a
l'atenció de la salut.
2

3. Antecedents
1981 La Generalitat va rebre les
transferències en matèria sanitària
1983 Creació de l’Institut Català de la Salut
(ICS)
1985 Decret de la Reforma de l’Atenció
Primària (AP)
1985 Creació de la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública (XHUP)
3

4. Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Planificació Departament de Salut
Finançament Servei Català de la Salut
(CatSalut)
Provisió Proveïdors
4

5. Separació de funcions en el sistema sanitari català
Parlament Assigna pressupost
Finançament
Recursos/
Planificació
Departament de Elabora Pla de Salut.
Transfereix recursos
Salut
econòmics
Garanteix Assegurament
CatSalut
l’assistència
sanitària pública
Proveïdors Fan l’activitat Provisió
assistencial

6. i cació Salut
Planif t de
a men
D epart
•Estableix les estratègies
PLA d'actuació del Departament.
DE •Integra i dóna coherència a les
SALUT polítiques de salut i serveis
(des del 1993)
sanitaris, sociosanitaris i de salut
pública.
6

7. i cació Salut
Planif t de
a men
D epart
• Malalties de l’aparell circulatori
•Malalties de l’aparell locomotor
PLANS
• Salut mental i addiccions
DIRECTORS
• Sociosanitari
• Oncologia
• Immigració
7

8. ació t de Salut
Pl anific men
arta
Dep Instrument de referència de
planificació dels serveis del
sistema públic de salut de
MAPA SANITARI, Catalunya en un horitzó que
SOCIOSANITARI I es situa l’any 2015.
DE SALUT PÚBLICA
8

9. i cació Salut
Planif t de
a men
D epart
• Determina les línies directrius per
fer efectiu el desenvolupament dels
MAPA SANITARI, serveis que conformen el sistema
SOCIOSANITARI I públic de salut
DE SALUT PÚBLICA • Atenent als criteris d'equitat,
eficiència, sostenibilitat i satisfacció
de la ciutadania
9

10. t
amen e la
inanç alà d
F t a )
ei C atSalut
Serv ut (C
Sal
El CatSalut és l'ens públic que garanteix les
prestacions sanitàries públiques de
Catalunya
La seva missió és garantir una atenció
sanitària de cobertura pública de qualitat a
tots els ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
10

11. t
amen e la
inanç alà d
F t a t
ei C atSalu
Serv ut/ C
Sal
7 Regions
Sanitàries
dividides en
Sectors
Gerent
11

12. dora
assegura ent
Funció finançam
de
Funció
Servei Català de la Salut
(compra de serveis sanitaris)
Assegurança Finançament
Pública
ora
proveïd
Prestació de Funció
serveis
CLIENT ICS/ Altres centres
(ciutadà) (XHUP)
12

13. t
amen e la
inanç alà d
F t a t
ei C atSalu
Serv ut/ C El CatSalut compra els serveis
Sal
sanitaris en funció de les necessitats
de salut de la població definides pel
Departament de Salut i avalua la
satisfacció de la ciutadania amb els
serveis prestats.
El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos
proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es
recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els
serveis que es contracten.
13

14. t
amen e la
inanç alà d
F t a t
ei C atSalu
Serv ut/ C
Sal
El CatSalut té per objectius bàsics:
• Situar els ciutadans al centre de la gestió
sanitària i de la salut.
• Garantir una atenció sanitària de qualitat.
• Assegurar-ne la sostenibilitat del sistema sanitari
i orientar el model organitzatiu cap a un sistema
integral i integrat descentralitzat en base
territorial.
14

15. t
inançamen e la
F alà
d
t
i Ca tSalut
S erve t/ Ca
Salu
Capitatiu
Farmàcia
PAOS
Transport
15

16. Provisió s
veï dor
Pro
1985 Creació de la Xarxa Hospitalària
Pública (XHUP)
1990 Possibilitat de diferents proveïdors en
Atenció Primària
16

17. Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990
Planificació Departament de Salut
Finançament Servei Català de la Salut
(CatSalut)
Contracte
Provisió Proveïdors
17

18. Proveïdors Atenció Primària
Planificació Departament Departament Departament
Finançament SCS SCS SCS
Societat
Empresa
Provisió professional ICS
sanitària
359 EAP
(EBA) 280 EAP
12 (80%)
18

19. Proveïdors no ICS d’Atenció Primària
Albera Salut, SL Althaia Xarxa Assitencial de Manresa, Fundació Privada Atenció
Primària Alt Camp, SLL Badalona Serveis Assistencials, SA Centre Sanitari del Solsonès,
Fundació Pública Comarcal CHC Vitae, SA Consorci Assistencial del Baix Empordà
(CABE) Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP) Consorci de Serveis a les
Persones de Vilanova i la Geltrú Consorci d'Atenció Primària de Salut Eixample (CAPSE)
Consorci Sanitari de l'Anoia Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari Integral Corporació de Salut del Maresme i La Selva Corporació
Sanitària Parc Taulí de Sabadell (CSPT) EBA Vallcarca, SLP EAP Dreta de l'Eixample, SLP
EAP Osona Sud-Alt Congost, SLP EAP Poble Sec, SL EAP Barcelona Sardenya, SL EAP
Sarrià, SL EAP Vallplasa Atenció Primària, SLP EAP Vic, SLP Fundació Centres
Assistencials i d'Urgències (CAU) Fundació Hospital de Campdevànol Fundació Privada
Sagessa-Salut Fundació Privada Hospital Sant Jaume d'Olot Fundació Privada Hospital
de Puigcerdà Fundació Salut Empordà, Fundació Privada Gesclínic, SA Gestió de
Serveis Sanitaris (GSS) Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) Institut Municipal
de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) Institut d'Assitència
Sanitària (IAS) Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa Projectes
Sanitaris i Socials, SA Sagessa Assistència Sanitària Social

20. Proveïdors Atenció Primària
estió
Autog
EBA Entitat de Base Associativa
2009 Autogestió en 10 EAP de l’Institut
Català de la Salut (ICS)
20

22. Eixos vertebradors del Pla de Salut
 El Departament de Salut elabora
periòdicament el Pla de salut, que és
l’instrument indicatiu i marc de referència
per a totes les actuacions públiques en
matèria de salut, en l'àmbit de la
Generalitat de Catalunya.
http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJ
ava/detall.do?id=5104251914121112
22

23. Eixos vertebradors del Pla de Salut
 El Pla de salut s’estructura en 3 eixos de
́
transformació, 9 grans linies d’actuació i
̀
31 projectes estrategics que conformen el
full de ruta del sistema sanitari fins al 2015
23

24. Eixos vertebradors del Pla de Salut
Eixos de Transformació
24

25. Eixos vertebradors del Pla de Salut
Línies d’actuació
25

26. Línia d’actuació 2. Un sistema més orientat als malalts crònics
26

27. Línia d’actuació 2. Un sistema més orientat als malalts crònics
27

28. Línia d’actuació 2. Un sistema més orientat als malalts crònics
28

29. Línia d’actuació 3. Un sistema integrat més resolutiu des dels
primers nivells i al territori
El 2015, el 30% de les patologies que ara requereixen atenció hospitalària
podran tractar-se des dels centres d’atenció primària, sense necessitat de
traslladar-se a un altre centre o a l’hospital per visitar l’especialista.
Els CAPs disposaran de les especialitats d’Oftalmologia, Aparell locomotor,
Salut mental, Dermatologia i Otorinolaringologia, que són les associades a
les malalties més prevalents
29

30. Línia d’actuació 3. Un sistema integrat més resolutiu des dels
primers nivells i al territori
30

31. Línia d’actuació 7. Incorporació sistemàtica del coneixement
professional i clínic
Més pes del coneixement de metges i infermeres en la
presa de decisions:
El Pla de Salut preveu augmentar la seva participació en
la planificació, gestió i avaluació dels programes de
salut i del funcionament del sistema sanitari en el seu
conjunt
Participació dels professionals mitjancant la
̧
incorporació sistematica del coneixement clinic a la
̀ ́
presa de decisions i l’avaluació de resultats del sistema
sanitari.
31

32. Més informació
www.gencat.cat/salut/pladesalut
http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/Destaque
m/Documents/plasalut_vfinal.pdf
32

34. Contracte de Compres de Serveis
Objectius:
• Comuns a totes les unitats proveïdores.
• Específics de cada regió sanitària.
Objectius Contractuals:
• Accessibilitat
• Resolució/Qualitat Assistencial
• Coordinació
• Eficiència
• Satisfacció
• Informació
34

35. Contracte de Compres de Serveis
Objectius Clínics:
• Prevenció Primària (Immunitzacions)
• Control dels factors de risc (tabaquisme, HTA,
diabetis)
• Poder Resolutiu (hospitalitzacions evitables)
• Ús racional dels medicaments (novetats
terapèutiques)
35

36. Contracte de Compres de Serveis
Accessibilitat:
• Assolir un temps màxim de 60 segons per establir
comunicació telefònica amb el CAP en el tram horari
de 9:00 a 10:30h.
Resolució/ Qualitat Assistencial:
• Assolir un mínim d’un 95% de població infantil atesa
assignada correctament vacunada.
• Assolir un mínim d’un 40% de pacients hipertensos
atesos amb control òptim de la pressió arterial.
• Assolir un mínim d’un 70% de pacients majors de 60
anys correctament vacunats contra la grip.
36

37. Contracte de Compres de Serveis
Coordinació:
• Participar en un circuit de diagnòstic ràpid per als pacients
amb sospita de càncer de pulmó i colorectal.
• Assolir un mínim d’un 50% de lactants de tres mesos amb
alletament matern.
Eficiència:
• Assolir un mínim d'un 15% de prescripció d'especialitats
farmacèutiques genèriques.
• Assolir un màxim d'un 3% de prescripció d’envasos de nous
fàrmacs que no aporten cap valor afegit en relació al total
d’envasos.
• Assolir un cost d’absorbents per a incontinència urinària per
pacient incontinent inferior a 500 euros.
37

38. Contracte de Compres de Serveis
Satisfacció:
• Dur a terme un mínim d’un 90% de les activitats proposades
en l’informe normalitzat d’avaluació sobre l’opinió i
satisfacció del ciutadà en relació amb els serveis sanitaris
públics rebuts.
Informació:
• Proporcionar al CatSalut les dades que figuren en l’annex
“Lliurament de dades per l’entitat proveïdora acordat en el
contracte d’EAP”.
38

39. Contracte de Compres de Serveis
Objectius Específics Regió Sanitària:
• Salut i Escola.
• L’atenció del maltractament: dones, nens, gent
gran.
• Farmàcia.
• Accessibilitat: temps d’espera.
39

40. Dr. Josep Vidal
jvidal.cc.ics@gencat.cat
Twitter: @jvalaball