2. Introducció.
Inici de la revolució francesa.
Com es va iniciar la revolució francesa?
Quan és va començar la revolució francesa?
L’esclat de la revolució francesa.
La reunió dels estats generals.
El principi de la revolució francesa.
Les causes de la revolució francesa.
Fi de l’antic règim.
Les etapes de la Revolució Francesa: La monarquia constitucional (1789-1792)
Les tres etapes de la revolució francesa.
La república democràtica (1792-1794)
La república burgesa (1794-1799)
L’Imperi Napoleònic : Napoleó: de cònsol a emperador
Les conquestes napoleòniques
L’Europa de la Restauració
El liberalisme i el nacionalisme:Les revolucions de 1820 i de 1830

3. INTRODUCCIÓ:
La història francesa ha consagrat el fet revolucionari de
1789 com la frontissa que marca el gir del procés històric que
va fer entrar al món - no només a França- en una nova etapa
que ella mateixa va batejar amb el nom de " contemporània " .
Però si és cert que aquell fenomen revolucionari va ser de
transcendental importància , també cal tenir en compte que al
voltant d’aquesta data es van produir altres esdeveniments
que van venir a reforçar la idea de canvi .

4. INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA- 1789 LLUÍS XVI

5. La Revolució Francesa (1789 – 1799) és
considerada el model de revolució política
de la seva època, va suposar la conquesta
del poder per la burgesia i el desplaçament
de l’aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França,
com la major part d'Europa, estava sotmesa
a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat
estamental fonamentada en el privilegi i la
propietat de la terra. La monarquia
absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar
la situació de crisi financera, fam i debilitat
de la vella estructura de classes. En aquest
context es produeix un seguit de revoltes
que conduïren a la revocació de l'Antic
Règim.

6. La Revolució Francesa es va iniciar
bàsicament a causa de la pèssima
situació econòmica de la població que
no tenia per menjar però veia
l'ostentosa vida del rei i l’aristocràcia
que malbarataven descaradament.
La crisi econòmica té el seu origen en
la política exterior francesa,la corona
va ajudar amb tropes i armaments als
nord-americans en el seu desig
d'acabar amb el predomini mundial
anglès. Prèviament a això França ja
s'havia enfrontat directament a
Anglaterra en el territori
americà (guerra dels set anys).
Com es va iniciar la revolució francesa?

7. La Revolució Francesa va
començar quan els
privilegiats es van negar a
pagar impostos i van exigir
al monarca Lluís XVI que
convoqués la reunió dels
Estats Generals, formats
per representants dels tres
estaments: la noblesa, el
clergat i el tercer estat.
Quan és va començar la revolució francesa?

8. L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ
FRANCESA
La burgesia francesa va aprofitar
una situació de crisi per iniciar
una revolució que li va permetre
arribar al poder.

9. LA REUNIÓ DELS ESTATS
GENERALS

10. EL PRINCIPI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

11. ASSEMBLEA CONSTITUENT
JURAMENT DEL JOC DE
PILOTA
ASSALT A LA BASTILLA

12. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Les causes de la Revolució van ser diverses:
 Feia anys que hi havia males collites i que els
preus dels aliments eren molt alts. Per aquesta
raó, els grups socials més pobres es trobaven en
una situació desesperada.
La burgesia (grup no privilegiat del tercer estat)
s’havia enriquit, però estava marginada de la
política, per tant no podia defensar els seus
interessos econòmics. Per això volia acabar amb
l’Antic Règim.
La monarquia francesa estava arruïnada a causa
d’una despesa excessiva. Per recaptar més diners
calia que els privilegiats també paguessin
impostos.
ELS PRIVILEGIATS TAMBÈ
MALES COLLITES

13. FI DE L’ANTIG RÈGIM
El poble de París va donar suport als
representants del tercer estat i el 14
de juliol de 1879 va prendre la Bastilla,
fortalesa i presó de París on eren
tancats els presos polítics.
Davant d’aquests fets, l’Assemblea
Nacional va prendre dues mesures
importants: va abolir els privilegis
feudals i va promulgar la Declaració de
Drets de l’Home i del Ciutadà.

14. Les etapes de la Revolució Francesa
La monarquia constitucional (1789-1792)
El 1789, l’Assemblea Nacional va
convertir França en una monarquia
constitucional, en la qual el rei havia
perdut el poder absolut… L’any 1791,
es va promulgar una Constitució que
resumia els principis del liberalisme:
separació de poders, sobirania
nacional, igualtat de tots els
ciutadans davant la llei.
Sobirania nacional.
Separació de poders

15. A més, els ciutadans es van dividir en dos grups:
Ciutadans actius. Eren els rics i podien votar. Eren els antics
privilegiats i la burgesia.
Ciutadans passius. Eren els pobres. No tenien dret a vot perquè no
pagaven impostos.
També es van fer unes altres reformes. Es va prohibir la tortura i es va
obligar la noblesa a pagar impostos. Es va crear un nou exèrcit, la
Guàrdia Nacional, que era fidel a la Revolució. Els béns de l’Església
van passar a ser de l’Estat i van ser venuts a particulars.
Amb aquestes reformes, els burgesos obtenien avantatges econòmics i
polítics. Tanmateix hi va haver dos grans sectors descontents:
La noblesa i el clergat, que volien recuperar els seus privilegis.
El pobres. Dins d’aquest grup hi destacaven els sans-culottes, milícies
populars que volien aconseguir millores i proclamar una república.

16. El juny de 1791, els membres de la família real van
intentar fugir en secret de França amb el propòsit
de demanar ajuda a les monarquies absolutistes
europees, però van ser detinguts en la fugida i van
haver de tornar a París. L’any 1792, els sans-
culottes van assaltar el palau reial, van empresonar
el rei i van proclamar la república.
Palau reialsans-culottes

17. LES TRES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La primera etapa revolucionària, la
de la Monarquia constitucional
(1789-1792), succeí quan els membres
del Tercer Estat realitzaren una
revolta jurídica i es constituïren en
Assemblea Nacional. Aquesta
assemblea proclamà la sobirania
nacional, la divisió de poders i el
sufragi censatari, alhora que eliminà
tots els vestigis de l'Antic Règim i
promulgà la Declaració dels Drets de
l'Home i del Ciutadà.

18. La segona etapa va ser la de
la Convenció Republicana
(1792-1794). Els problemes
econòmics, socials i polítics se
sumaren a l'oposició de la
monarquia i l'aristocràcia, i
causaren una nova onada
revolucionària que desembocà
en la instauració d'una
república. El rei Lluís XVI va ser
jutjat, condemnat i executat.
La Convenció va tenir un
caràcter liberal, amb l'excepció
del violent període jacobí.

19. ROBESPIERRE (1749-1791).
És un dels líders més conegut de la
Revolució francesa. Va exercir una
dictadura que li va permetre
eliminar un gran nombre
d’adversaris polítics.
MORT DE JEAN-PAUL MARAT, OBRA DE
JACQUES-LOUIS DAVID.
MARAT VA SER LÍDER PRINCIPAL DELS SANS-
CULOTTES.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la
burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i
de l'esquerra jacobina promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per
Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període acobina, revolucionari.

20. La República, en mans dels
revolucionaris moderats
(girondins), es va
proclamar el setembre de
1792. El rei Lluís XVI i la
seva esposa Maria
Antonieta van ser jutjats i
executats a la guillotina.
Davant d’això, les
monarquies europees
(absolutistes) es van aliar i
van atacar França.
La república democràtica (1792-1794)
Lluís XVI i la
seva esposa
Maria
Antonieta.

21. La burgesia conservadora va tornar
a prendre el poder. El govern va
passar a mans d’un Directori,
format per cinc persones, i va
intentar tornar als principis
moderats de la Revolució. S’hi van
oposar tant els privilegiats com les
classes populars. A més, els preus
continuaven augmentant i la
República va entrar en crisi.
Davant d’aquesta situació, el 1789,
Napoleó Bonegar-te, un general
jove i prestigiós, va fer un cop
d’Estat i va iniciar un nou govern, el
Consolat.
La república burgesa (1794-1799)

22. L’Imperi Napoleònic
Napoleó: de cònsol a emperador
L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol. Durant el seu govern va
consolidar els èxits de la Revolució, va evitar el retorn de
l’absolutisme i va signar un concordat amb l’Església per restablir la
pau religiosa.
A més, va promulgar un Codi Civil, un conjunt de lleis
destinades a regular les relacions entre els ciutadans.
També va reformar la hisenda i el sistema
d’ensenyament.
L’any 1804, el poder de Napoleó era tan fort que es va
fer coronar emperador.

23. Les conquestes napoleòniques
Napoleó va organitzar un exèrcit poderós, va
derrotar els monarques europeus que abans
havien atacat França. Va conquerir bona part
d’Europa, llevat de la Gran Bretanya i de
Portugal.
Als països dominats, Napoleó hi va imposar les idees de la
Revolució:
La supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat i el
reconeixement de la igualtat legal.
L’establiment de les llibertats individuals, la llibertat
econòmica i la religiosa.
El dret a la propietat.

24. Napoleó va aprofitar les seves conquestes per cobrar impostos als
països dominats i apropiar-se de les seves riqueses. Aquesta
actitud hi va originar sentiments de rebuig contra França i molts
aixecaments patriòtics. Els espanyols s’hi van revoltar el 1808.
També a Rússia Napoleó va ser derrotat.
El 1814, Napoleó va haver de deixar el poder, però hi va tornar i
va ser derrotat finalment a la batalla de Waterloo el 1815.

25. L’Europa de la Restauració
Les potències europees que van derrotar Napoleó es van reunir al
Congrés de Viena (1814-1815) amb l’objectiu de restaurar
l’absolutisme. Tots els monarques que havien perdut el tron van
recuperar els seus regnes. A més, les grans potències – Rússia, el
Regne Unit i Àustria- es van repartir l’Imperi Napoleònic; i es va
signar un tractat, la Santa Aliança, per ajudar militarment els
monarques davant qualsevol amenaça de sublevació.
Semblava que les idees de la Revolució Francesa havien de
desaparèixer, però al llarg del segle XIX hi va haver diversos
aixecaments liberals i nacionalistes que es van oposar a la
Restauració i van acabar triomfant.
Semblava que les idees de la Revolució Francesa havien de
desaparèixer, però al llarg del segle XIX hi va haver diversos
aixecaments liberals i nacionalistes que es van oposar a la
Restauració i van acabar triomfant.

26. El liberalisme i el nacionalisme
El liberalisme és un sistema polític que
fonamenta la societat en l’individu:
L’Estat ha de garantir els drets i les
llibertats individuals (com el dret de
propietat)
L’individu és un ciutadà. El conjunt de
ciutadans formen la nació, i en la nació
resideix la sobirania, és a dir, el poder. Això
és la sobirania nacional.
S’estableix un sistema representatiu. Les
lleis s’elaboren en una assemblea, el
parlament, elegida per sufragi (votació).
Una constitució ha de regular el
funcionament polític i la divisió de poders.
L’Estat no ha d’intervenir en afers
econòmics.

27. El nacionalisme defensa el
dret dels pobles a
autogovernar-se. La nació és
un conjunt d’individus amb uns
lligams culturals propis
(religió, llengua, passat,
tradicions) i que volen viure en
comú. Per aquesta raó sosté
que Estat i nació han de
coincidir, per tal de reagrupar
en unes mateixes fronteres els
membres d’una mateixa
comunitat nacional.

28. Les revolucions liberals i nacionals
Les revolucions de 1820
Vers el 1820 hi va haver a Europa una sèrie
d’aixecaments liberals, però la majoria van ser
vençuts pels exèrcits absolutistes de la Santa
Aliança. Només a Grècia va triomfar una
insurrecció contra l’Imperi Turc i el 1822 es va
proclamar independent.
A l’Amèrica continental, les colònies espanyoles
es van enfrontar a la metròpoli i es van declarar
independents.

29. Les revolucions de1830
Les revolucions liberals del 1830 van
triomfar a:
França, on el monarca absolut va ser
substituït per un monarca liberal.
Bèlgica, que va aconseguir
independitzar-se d’Holanda.
Espanya, que va passar de
l’absolutisme a un sistema liberal.
Cap al 1830 hi va haver novament un seguit
d’aixecaments de caràcter liberal que van triomfar a
diferents països europeus. En aquests països, la
burgesia va imposar un sistema polític constitucional
basat en el sufragi censatari: només podien votar els
qui pagaven una determinada quantitat d’impostos.

30. FIN

31. GRÀCIES
KHAIR UN NISA