Sociolingüística El País Valencià. La situació sociolingüística als
territoris de llengua catalana (IV)
6 2
Autor
Marc Lep...
Anteriorment, però, al segle xv, Valèn-
cia va conèixer l'apogeu del seu esplendo r
cultural i lingüístic, i don à impo rt...
64
A preescolar, primària i primer cicle de
secundà ria, el català és la llengua principal
de l'e nse nyament en alguns ce...
Autoritats judicials
Tot i que el català hi és oficial, el seu ús
és pràcticament nul en aquest àmbit mal-
grat les inicia...
66
725.000 telespectadors). Però atesa la gran
competència existent en el sector, Canal 9
va decidir ja fa un parell d'any...
ciutats), sembla que aquest procés s'h agi
estancat i fins i tot hagi canviat de direc-
ció, tot i qu e a les ciutats el c...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Situació sociolingüística

283 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
283
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
16
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Situació sociolingüística

  1. 1. Sociolingüística El País Valencià. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (IV) 6 2 Autor Marc Leprêtre Dades generals sobre la comunitat lingüíst ica Descripció geogràfica, demogràfica i li1l- güística El País Valencià es troba a la costa est de la Península Ibèrica. Limita al nord amb Catalunya i Aragó, a l'oest amb Castella-La Man xa, al sud amb Múrci a i a l'est amb el mar Mediterrani. La superfície total de la regió és de 22.291 km-. L'àmbit lingüístic del català concentra el 89 °,1) de la pobl ació i incl ou la majoria de les comarques de la comunitat autò no - ma, excepte onze comarques de l'interior, de llen gua castellana . Al sud del País Va- lencià, es parla català en un a trenten a de llogarrets de Múrcia. La pobl ació de la regió és de 3.85 7.234 hab itants (1991 ). L'a ug me ntació globa l d'aquests darrers anys ha estat, però, desi- gual: el creixement demogràfic ha estat més fort al llarg de la costa (on es troben les ciutats més importants) qu e no pas a l'in- terior. Gairebé un a quarta part de la pobl a- ció és nascuda fora de la regió (es tra cta, principalment, d'immigrants vinguts de les regions limítrofes i d'Andalusia, sobretot al llarg dels anys seixanta). Tambés'ha pro- duït un fort moviment migratori del camp a les ciutats. Quant a la distribució dem ogràfica, el 35 <)1) de la població viu a les ciutats de més de 50.000 habitants (més de 600.000 a Va- lèn cia); el 12 °,1) a les ciutats mitj an es d'en - tre 10.000 i 50.000 habitants) i el 53 % a les ciutats i pobles de menys de 10.000 habitant s. L'econo mia de la regió es caracteritza des dels anys seixa nta per una combinaci ó entre els productes del camp (sobretot els cítrics, que s'exporten cap als països de la Unió Europea), la indústria (que ocupa el 28 % de la pobl ació), la construcció (8 9!c) dels llocs de treball) i, sobreto t, el sector terciari (principalment el turisme), que ocu- pa el 57 % de la població activa . Això ha compo rtat qu e el ritme del desenvolupa- ment eco nòmic de la regió sigui més ele- vat que la mitj an a de l'Estat. El català parlat a la regió també és ano- menat habitualme nt valencià des d'almen ys el segle xv. L'ús ofic ial d'aquest nom ha provocat certes confusions qua nt a la uni- tat de la llengua catalana, tot i qu e des de 1932 el valencià s'esc rigui d'acord am b les normes de l'Institut d'Estu dis Catalans, sen - se que això signifiqui men ystenir les dife- rències regiona ls des del punt de vista morfosintàctic. Segons les dad es del ce ns de 1991 , 1.909.000 persones saben pa rlar el català (51 % de la població), i 502 .000 pe rson es (15%) saben escriure 'l, sobretot les més jo- ves. Segons un a enquesta publicada el 1992 per la Generalitat Valenciana, el 67,5 91> dels enquestats de les comarques catalano par- lants declar en saber parlar «perfectament» o «bastant bé» el català (que representa aproxim ad ament 2.3 00. 000 persones), ment re que 47,5% decla raven saber-lo lle- gir i 17,2% escriure'I. Això rep resenta una ràpida millora respecte d'una enquesta re- alitzad a el 1986, m illora que h em d'atribuir, sens dubte, a la introducció del català a l'escola (to t i que l'ús famil iar o habitual del català encara sigui més baix entre els joves). Els progressos, però, no es reparteixen de man era uniforme sobre el territori. En efecte, a l'extre m sud de la re- gió, el català gairebé està en vies d' extin- ció, i en la majoria de les grans ciutats no - més un a minoria de la població l'utilitza habitualm ent, no nom és com a conseqüèn - cia dels moviments migrato ris, sinó també a causa de l'actual situació de diglòssia. Hist èria de la llengua i del País Vale1lcià El català va ser introduït a la regió ar- ran de la conq uesta d'aquests territoris pel rei Jaume I al segle XIII. El territori va ser repoblat molt lentamen t per mitjà de co- lons catalans (a les zones costane res) i ara- gonesos (a l'interior ). Tot i la seva conver- sió al cristianisme a principis del segle XVI, la població d'origen musulmà (es calcula que més de 170.000 person es) va ser ex- pulsada, la qual cosa va provocar un a cata- lanització completa dels pobles i de les ciu- tats de la costa. L'an tic Regne de València va conservar els seus vincles orgànics amb el Regne d'Aragó fins a prin cipis del segle XVIII, època en la qual li van ser arrabassa- des les institucions d' autogove rn.
  2. 2. Anteriorment, però, al segle xv, Valèn- cia va conèixer l'apogeu del seu esplendo r cultural i lingüístic, i don à impo rtants es- criptors a la cultura catala na (com per exemple, Ausiàs March iJordi de Sant Jordi entre mo lts d'altres), tot i que la castella- nització de les classes dirigents ja va comen- çar al segle següent, molt aba ns qu e als al- tres territoris de llengua catalana . Atesa la feblesa del moviment literari i cultural de la Renaixença, la recuperació de l'ús culte del català a València va ser parcial. No obstant això, la regió va produir escriptors rellevants al llarg del segle XIX. Després de la restauraci ó mon àrquica, i fins als anys cinquanta d'aquest segle, els mo- viments cult urals de defen sa del català van ser d'escassa import ància i no tinguer en gaire influència sobre la societa t La recuperació de l'autogovern va ser previs ta pel govern de la Segona Repúbli- ca, però no va veure mai la llum per culpa de la Guerra Civil. Així, no va ser restaurat fins al 1978 (provisionalment) i definiti- vament el 1982, arran de l'aplicació de l'Es- tatut d'autonomia. Al llarg dels anys seixa nta, diferents grups socials (principalment associacions culturals i cíviques) van començar a reivin- dicar l'ús del català en funció d'orientaci- ons po lítiques conc retes. Reivindicaven una llengua que no servís no més per a la literatura sinó també per als usos quotidi- an s. D'entre aquestes associacions, les més dinà miques en el con junt del territori van ser el Secretariat de l'Ensen yam ent de l'Idi- oma i Acció Cultural del País Valencià, mentre qu e localment la Fundació Huguet (Castelló de la Plana), la Institució Alfon s el Vell (Gandia) i els col-lectius en defensa de l'idioma van tenir una gran influència social. Alguns sectors continuen mantenint reivind icacions linguístiques qu e van més enllà de les accio ns dutes a terme per l'Ad- ministració aut on òmica i local. Paral-lelament, existeixen alguns grups oposats a la llengua catalana, molt actius, que organitzen regul arm ent campanyes que intenten obstaculitzar l'ús del català i neguen la unitat de la llengua (cosa que els impulsa a promoure el secessionisme lin- güístic valencià). Estatut jurídic i política oficial El català i el castellà són les dues llen- gües oficials del País Valencià d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autono mia de 1982. L'any 1983, les Corts Valencianes van aprovar la Llei d'ús i ense nyament del va- lencià, actualment en vigor. La Llei divi- deix el territori en dues parts segons la llen- gua tradicional de les diferents comarques (11 de llengua castellana i 23 de llengu a catalana). La Llei estableix l'edició bilingüe de les lleis regionals, així com la plena validesa dels documen ts redactats en català, i la necessitat que tots els funcionaris tinguin un coneixement suficient del català . Tam- bé defineix la utilització del català en el sistema educatiu i als mitjan s de comu ni- cació. La Llei compro met la Generalitat a promoure la presència del català en les ac- tivitats privades (professionals, associatives, lúdiques i altres). El 1989, el Govern auto nòmic va trans- formar el Servei d'Ús i Ense nyament del Valencià en Direcció Gene ral de Política Lingüística, i va publicar l'an y següen t un Pla triennal per a la promoció de l' ús del va- lencià a la Comunitat Valenciana . Presència i ús de la llengua cateta- na per àmbits Ensenyament LaGeneralitat Valenciana té plena com - petència en tots els nive lls del sistema edu- catiu. La política oficial es caracteritza pel suport a la int roducció del català com a llen- gua vehi cular a les escoles, i per l'aplicació de mètodes d'immersió lingüística per als alumnes castellano parlants. Així, la Llei d'ús i ensenyament del valencià estableix que el català i el castellà són matèria d'es- tudi obligatori a tots els nivells educatius no universitaris (excepte a les comarques castellanoparlants, on la in tro ducció del català es farà prog ressivament), que els po- ders públics vetllaran perquè tots els alum- nes rebin el primer ensenyament en la seva llengua habi tual, i que els plan s d'estudi per a la formació dels professors s'adapta- ran a aquests objectius . L'ensen yament del català en tant que matèria és ja una realitat. Des de 1983 (i sobretot des de fina ls dels anys vuitanta), el català s'utilitza cada vegada més com a llengua vehicular de l'ensenyament. Són sovint els col·lectius implicats (professors, pares, alumnes) els qu i prenen la iniciati- va, atès que la política oficial els deixa ca- pacitat de decisió. Una pro posta de la Ge- nera litat Valenc iana de 1991 invita els centres d'ensenyament a establir el seu pro- pi proj ecte de normalització lingüística. 6 3
  3. 3. 64 A preescolar, primària i primer cicle de secundà ria, el català és la llengua principal de l'e nse nyament en alguns centres, i és matèria obligatò ria a totes les esco les (ex- cepte a les comarques castellanoparlants). D'altra banda, l'ú s del català com a llen gua vehicular a preescolar i primària ha aug - mentat considerablemen t al llarg dels dar- rers anys com a conseqüè ncia de la creació de les «línies en valencià". Si el curs 1983- 84 només 10 centres escolars ensenyave n totalment o parcialment en català (aproxi- madament 1.500 alumnes), nou anys més tard aquesta xifra arribava a 392 (gairebé 40.000 alum nes). Pràcticament tots aquests cen tres són escoles públiques. Amb tot, un decret de 1991 de la Generalitat Valencia- na que obligava tot s els centres a donar un mínim d'assignatures en català i en caste- llà a partir del s 8-9 anys, va ser molt criti- cat per alguns sectors oposats a l'extensió de l'ús del cata là (sobretot a la ciutat de València), la qual cosa va provocar la dero- gació d'aques t decret el 1994 . Pel que fa als programes d'immersió per als alum nes castellanoparlants, cal assen yalar que tot i els progressos (7.7 40 alu mnes segui en aquests programes el curs 1992-93), aquests han estat molt més lents a les zones urba- nes, on el castellà és preponderant. Així, només 4 % del s alumnes de preescolar de les ciutats d'Alacant i Valènc ia segueixen aquests programes; 9 °A) a Elx, i 14 % a Castelló de la Plana. Al sego n cicle de secundà ria, l'augment de la presèn cia del català ha estat co nside- rabl e. El català és una matèria obligatòria en tots els establiments, qu an fa a penes quinze anys només s'ensenyava de mane- ra espo ràdica. Així, si el curs 1983-84 1.280 alumnes rebien l'en senyament totalment o parcialment en català, deu anys més tard aquesta xifra havia passat a 79.508 alum- nes (o sigui 32 % del total d'alumnes de secundària), pri ncipalment a les escoles pú- bliques. En canvi, a l'en senyament superior la presèn cia del català sembla que és clara- ment in ferior al 10 % a les qu atre universi- tats de la regió, tot i els progressos aconse- guits i que la demanda sigui supe rior a l'oferta. De tot es ma ne res, l'ú s del cata là és molt més estès co m a llengua de relació social en els medis universitaris . Pel que fa al material pedagògic, hi ha nombrosos manuals i llibres de text en ca- talà per a les assign atures d'història, de ge- ografia i de llen gua catalana, així com un nombre co nsiderable de diccionaris, voca- bularis professionals i tècnics, vídeos, etc. Pel que fa a les obres especialitza des de ni- vell universitari, la majoria són editades a Cataluny a. Quant a la formació d'adults, hi ha un programa sistemàtic de formació lingüísti- ca qu e dóna la possibilitat d'escollir entre di versos n ivell s mi t jançan t una àm plia oferta de materials pedagògics i revistes es- pecialitzades, la qual cosa ha comportat un augment de les competències lingüístiques de la població adulta. Paral -lelamen t, la j unta Qualificadora de Coneixements de Valenc ià organitza els exà mens oficials de valencià per als ad ults qu e segueixen els cursos de català organit- zats per la Generalitat Valenciana i les as- sociacions cul turals priva des . Els exàmens de la junta són equivalen ts als exàmens de la junta Permanent de Cata là de la Gene- ralitat de Cata lunya, i fins fa poc un acord signa t entre els governs de Catalunya, de la Comunitat Valen cia na i de les Illes Bale- ars reconeixia l'equivalència dels exà mens respectius. Ara bé, des de 1995, el Govern valenci à ja no reconeix en el seu territor i l'equivalèn cia dels certificats de la junta Permanen t de Català. Pel que fa a la formació de ls professors , les escoles universitàries de formació del professorat utilitzen el cata là co m a llen- gua vehicular, i el seu ús social hi és molt més gene ralitzat que a la resta del món universitari. La Generalitat Valenciana or- ganitza cada any cursos de reciclatge a tres nivells per als seus funcio na ris (sobreto t els professors). També organitza cursos d'estiu per als professors de primària i secundària. Qua nt al sistema d'inspecció, la Unitat Ter- ritorial d' Ins pecció Educativa del Dep art a- ment d'Educació i Ciència exerceix les com- petèn cies que van ser transferides en aq uest àmbit del Govern central al de la Generali- ta t Valenciana. Finalment, existeixen nombrosos mo- viments i associacions q ue reivindiquen una major presència del cata là a l'ensenya- ment (per exemple, la Coordinadora de les Associacions Escola Valenciana) mitjançant manifestacions i concentracions, i també festes cu lturals com ara la Festa per la Llen- gua . Cal esmen tar, però, que també existei- xen moviments de signe co ntra ri qu e re- clamen un major nombre d 'exempcions a les cla sses de català o q ue s'oposen obertament a les «línies en valencià", com per exemple la Coordinadora Pro Libertad de Enseñanza en Cas tellano.
  4. 4. Autoritats judicials Tot i que el català hi és oficial, el seu ús és pràcticament nul en aquest àmbit mal- grat les iniciatives dutes a terme per la Di- recció General de Políti ca Lingüística. Al- gunes vegades hi ha intèrprets disponibles als jutjats tot i qu e no s'ha pres cap men a de mesura per tal de garan tir la competèn- cia lingüística en valenci à del personal ads- crit als tribunals i jutjats. Els textos redac- tats en català són plenam ent vàlids segons la Llei de 1983. Les lleis del Parlam ent va- lencià es publiqu en en doble versió, cata- lana i castellana. Autoritats i serveis públics L'Administració de l'Estat fa molt poc per promoure l'ús del català en les seves dependències i deix a la iniciativa a l'Ad- ministració auto nò mica. El mateix govern de la Generalitat Valenciana utilitza poc el catal à, la qu al cosa ha provocat nombroses denúncies per part d'alguns partits polítics i de les associacions de pro moció del va- lencià. Per exemple, al llarg dels nou pri- mers mesos de 1993, nom és es van fer 11 accions oficials en català sobre un total de 7.064. No obstant això, la Gene ralitat Va- lenciana va crear el 1989 la Direcció Gene- ral de Política Lingüística, organisme qu e ha posat en marxa un pla estra tègic per a la promoció del català. Pel que fa a l'Administració local, la si- tuació presenta enormes diferències segons els casos. Tot i qu e molt pocs municipis funcionen exclusivam ent en català, alguns han implementat programes de planifica- ció lingüística, principalment a les petites ciutats. També els ajuntam ents d'algunes ciutats importants (Gandia, Vila-rea l, Xàtiva, Alcoi, Borriana, Benicarló, etc.) uti- litzen el català en nombrosos àmbits. En dar rer terme, l'ús del català en l'àmbit lo- cal s'estén des de la catalanització gairebé total a l'absència gairebé total. Convé des- tacar, també, qu e alguns serveis de l'Ajun- tament de València han intentat imposar l'ús de noves normes ortogrà fiques secessi- onistes qu e han provocat l'oposició de nombrosos sectors socials. Quant als usos lingüístics dels diferents serveis públics, la situació és la següent: en general, les indi cacion s i els rèto ls dels hos- pitals públics són en català; els rebuts, les factures i l'anuari de telèfons són en català i en castellà; les factures de l'electricitat, les indicacions i els rètols a les oficines de correus i a les comissaries de la Policia Na- cional són només en castellà. Excepte en alguns serveis com ara les oficines del Go- vern Civil, la policia, etc., l'ú s del català és normalment ben acceptat, tot i qu e calgui matisar aquesta afirmació en el cas de les ciutats com Valènci a, Alacant i Elx, on el nivell de castellanització és molt eleva t. Pel que fa a la toponímia i els rètols públics oficials, la majoria dels municipis utilitzen les form es tradicionals i correctes dels noms de lloc en català, tot i qu e el govern autonòmic deixi llibertat d'elecció pel que fa a la llengua utilitzada. Mitjans de com unicació i tecnologies de la informació L'article 25.1 de la Llei de 1983 esta- bleix qu e «El Consell de la Generalitat (...) vetllarà per tal que el valencià tingui un a presència suficient a les emissores de ràdio i de televisió i als altres mitjans de comu- nicació gestionats per la Generalitat (...)>>. L'a rticle 2. 1 de la Llei de la creació de Radiotelevisió Valen cian a (RTVV)estableix qu e l'activitat dels mitjans de comunica- ció social de la Generalitat s'inspirarà en el principi (entre d'altres) de la «promoció i protecció lingüística de la llengua pròpi a de la Comunitat Valenciana». Pel que fa a la prem sa, les tres princi- pals publicacions en català són: el setma- nari El Temps; la revista mensual Saó, d'in- for mació regional; i el bulletí trim estral d'Acció Cultural del País Valencià Butlletí ACPV. Una altra revista trimestral, Al/-i-o/i, publicada pel sindicat de professors, pre- senta el 60 % del seu contingut en català. Tam bé existeixen altres publicacions d'abast local (literàries, científiques, etc.) que publiquen una part considerable dels seus textos en català. En l'àmbit de la ràdio, Canal 9 Ràdio, l'emissora de la Gen eralitat Valen ciana, fundada el 1988, em et totalm ent en cata- là. Ràdio 4, l'emissora de FM qu e depeni a de Ràdio Nacional de Espanya i que eme- tia en català, va deixar de fer-ho ja fa uns an ys. Existeixen emissores municipals i lo- cals que emeten en català, tot i que sembla qu e en aquest àmbit la situació general ha empitjo rat darrerament pel qu e fa a l'ú s del català en aquest àmbit. En el món de la televisió, Cana l 9 TVV és una televisió pública creada per la Ge- neralitat el 1989. Aproximadament el 60 cJtí) dels programes són en català, sobretot els programes informatius, els programes in- fantils i juvenils i els documentals. Segons dades recents, Canal 9 frega el 20 % de l'au- di èn cia de la regió (apro xi ma da me n t 65
  5. 5. 66 725.000 telespectadors). Però atesa la gran competència existent en el sector, Canal 9 va decidir ja fa un parell d'anys emetre en castellà els grans cicles de cin ema, la qual cosa ha tingut efectes molt negatius en el desenvolupament de la incipien t inclústria de do blatge en valencià. També és possible rebre els programes de TV3 gràcies a la lnsta l-laci ó de repeti- dors fina nça ts per subscripció públi ca, tot i qu e la seva audiència ha baixat des de l'en- tracla en funcioname nt de la televisió va- len ciana En el sector informàtic, hi ha dos pro- gra mes de tract am ent de textos en català: el programa ILLA, editat per la Gene ralitat Valenciana, i DITEXTO, edi tat per una emp resa privada. D'altra banda, el Govern autonòmic ato rga subvencions per estimu- lar la proclucció de programaris en català i ha editat un minivocabulari d 'inform àti- ca. Producció i indústries culturals Existeix un a nova generació de joves autors, molt clinàmics, que publiquen re- gularmen t novel-les i poesies cie bona qua- litat. Algunes editorials són mo lt actives, com per exemple Tres i Quatre i Bromera. L'edició de llibres ha augme ntat constant- ment des de mitjan anys setanta. Es tracta princi palme nt de llibres escolars i literatu- ra infantil, obres de poesia, narracions cur- tes i enciclopèclies. La Generalitat ha posat en marxa una política cie suport i prom o- ció a l'edició en català consistent en l'ad- quisició cie 250 exemplars cie tots els lli- bres publicats en català a la regió. Cal destacar la celebració anual clelsPre- mis Octubre, organitzada per Acció Cultu- ral clel País Valencià, en el transcurs de la qual es conce deixen premi s literaris i de comunicació com a corona me nt d' una set- man a d'actes acadèmics i culturals. El 1994, la cerimònia va ser retrans mesa en directe conjuntame nt, i per primera vegada, per TV3 i Canal 9. En el camp mu sical, existeixen div er- sos grups de mú sica trad icional, com ara Trullars i La Xàfiga. També hi ha nombro- sos grups i cantants de música mode rna : Carraixet, 4000 Som Prou, Kartu tx, Remigi Palm ero, Boro Boix, Eduard joanes, Partaka, Bustamante, etc. Pel que fa al teatre, nombroses compa- nyies actuen pràcticament sempre en cata- là: Xarxa Teatre, L'Horta Teatre, Anancla Dan sa, Falaguera, Bambalina Tite lles, PTV Clow ns, L'Om Teatre, Pluja Teatre, Visi- tants, Teatre Dependent, Pimpinelles. Tam- bé hi ha altres companyies qu e utilitzen parcialment el català : Trapezi , Pavana Es- pec tacles, Teat re de l'Aigua, La Burbuja, Teatre cie l'Ull i el Centre Dramàtic cie la Generalitat Valenciana. El Departament cieCultura i les cliputa- cions provincials clonen suport a les activi- tats cI'aquestes companyies mitjançant sub- vencions per a gires, ajuts a la proclucció d'espectacles, etc. En la inclústri a cine matogràfica, molt poques pel-I ícules han estat roclacles a la regió o presentacles en català a les sales cie cin em a. Ja hem fet esment anteriorment a les clificultats qu e ha cI'afrontar la naixent inclústria cie cloblatge valenciana com a conseqüència cie la política clelCanal 9 que afavoreix l'emi ssió cie pel-lícules en caste- llà. S'ha procluït un augment constant de festivals i activitats culturals al llarg dels clarrers cieu an ys. Així, destaquen manifes- tacions com el Festiva l cie Teatre cie Carrer (Vila-real), la Mostra cie Teatre ci'Alcoi, Dan- sa a València, el Festival de Teatre Ama teur (Altea), el Festival Íntim cie Sueca, el Festi- val cie Teatre i Música Meclieval (Elx), la Mostra cie Titelles Vall ci'Albaida, etc. De més a més, mo ltes festes populars es des- envolupen en català: festes majors, Moros i Cristia ns, Falles, representacions teatrals per Sant Vicent, Miste ri d'Elx, etc. El sector soctoecnnin nic El coneixeme nt clel català no és pràcti- cament mai un a conclició exigida per acce- clir a un lloc cie treball, excepte els d'aten- ció al públic. En el món cie la publicitat, només un a petita part clels anuncis són re- dactats en català. AI llarg clels clarrers an ys, els progressos en aquest sector han tingut lloc principal- ment en les actitucls clels pa rlants . Algunes enquestes fetes pel Departament de Cultu- ra mostren qu e un percentatge consiclera- ble cie la pobl ació creu que l'ú s clel català serà cacla vegacla més important en el mer- cat cie treball. En el petit comerç, l'ús oral clel català és bastant estès, cosa que no pas- sa als grans centres comercials, on és pràc- ticam ent nul. Ús familiar i social de la llengua Fora cie les grans ciutats, la majoria clels pares parlen català amb els seus fills. Des- prés d'un llarg període en el qual les fam í- lies havien deixat cie transmetre el catal à als seus clescen de nts (sobretot a les gran s
  6. 6. ciutats), sembla que aquest procés s'h agi estancat i fins i tot hagi canviat de direc- ció, tot i qu e a les ciutats el castellà conti- nua essent la llengua habitual d'una gran part de la joventut. D'altra band a, i cada vegada més, el coneixement del català és percebut com a útil per al futu r. Totes les enquestes coinci- deixen a assen yalar que, segons l'o pinió de bona part de la població, les perspectives del català són favorables, atès qu e hi ha un interès creixent per la llen gua, sobreto t entre el jovent, no no més en tant que ins- trument de comunicació sinó també com a punt de referència cultura l i identificado r. ¡"terCCI1lV;S transfronterers Malgrat alguns intercanvis comercials amb la Catalunya Nord, sembla qu e el Go- vern valencià no hagi aplicat cap tipus de mesura a fi i efecte de promo ure els inter- canvis cultura ls i lingüístics entre les dife- rents comunitats de llengua catalana. Conclusió El català té apare ntment un alt grau de legitimització en la regió atès que disposa d'un bon nombre de disposicions legislati- ves. No obstant això, la dèbil instituciona- lització social de la llengua en la comuni- tat no permet un a extensió ho mogèn ia dels progressos en tots els sectors. En efecte, l'ex- tensi ó de l'ú s social del català en la vida diària és menor qu e ens els àmbits formals, com per exemple el sistem a escolar. Quines són, però, les causes que exp li- quen la lentitud del procés de normalitza- ció lingüística al País Valencià? La qüest ió lingüís tica s'havia convertit en un assumpte molt espinós al llarg dels anys seixanta i setanta, coincidint amb un moment de fort creixement econòmic. La presa de posició a favor del català va comportar el naixe- ment d'una identitat cultural i lingüística particularm ent viva en amplis secto rs qu e reaccionaven així contra la tradicional si- tua ció de diglòssia. Dins d'aquest context, la Llei de 1983 presenta resultats molt desiguals segons els àmbits d'aplicació. Així, s'ha fet un esforç considerable en l'ensenyamen t i, més re- centment, en els mitjans de comunicació, mentre que els usos lingüístics del català a l'Administració autonò mica i a les empre- ses privades són mo lt deficitaris. Això sem- bla jugar a favor del procés de substitució lingüística del català , que serà irreversibl e si no es posa en marxa un a nova estratègia de política lingüística. En efecte, tot i qu e les diferents enques- tes dutes a terme a la regió mostren els pro- gressos realitzats en matèria de cone ixe- ment del català entre el jovent i un a opinió mod eradam ent optimista de la po blació respecte del futur de la llengua, no és menys cert qu e els usos lingüístics diaris es realit- zen maj oritàriament en caste llà, la qu al cosa influencia molt els contactes entre parlants de les dues llengües. En aquest sen- tit, els conflictes constants a propòsit del nom de la llengua i de les normes ortogrà- fiques no fan més que empènyer els par- lants cap a l'adopció del castellà com a llen- gua de relació habitual. La normalització lingüística del català en la regió no serà possible si els valenci- ans mateixos no decideixen de fer-ho mit- jançant els mateixos mecanismes de pro- ducció i reproducció lingüístiques qu e en el passat varen servir per marginar el cata- là dels usos formals. També la família hau- rà de teni r un paper important en aquest procés en tant que només ella podrà incl i- nar la balança a favor d' una o altra llengua mitjançant la transmissió intergen eracio- nal, atès qu e, contràriament a Catalunya, no hi ha cap consens social quant al presti- gi socioeconòmic de la llengua. Notes I. L'autor vol agrair la col-Iabo rací ó d'Ant oni Pla- nells, qu e va elaborar la primera versió de l'infor- me Euro mosaic sobre la situació del català al País Valencià. 2. Atès qu e l'inform e Euro mosaic va ser lliurat a la Comissió Europea el gener de 1995, el text qu e teni u a les mans no incorpora, per raons òbvies, els canv is polítics i adm inistrati us que han tingut lloc aqu ests da rrers dos anys, ni les seves reper- cussions sobre la situació lingüística. • 6 7

×