Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
La pàtria
La pàtria
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 7 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Similares a Josep carner (20)

Anuncio

Josep carner

  1. 1. Josep Carner Albert Montcusí Sergi Pascual Arnau Gallardo José Luis Magdaleno
  2. 2. Vida <ul><li>Josep Carner (Barcelona 1884/ Brucel·les 1970). </li></ul><ul><li>De una família de la petita burgesia. </li></ul><ul><li>Als 12 anys va publicar els seus primers textos a la revista “L’Aureneta”. </li></ul><ul><li>Al 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret i Filosofia. </li></ul><ul><li>Al 1911 va ser designat membre de la secció filològica de l’IEC. </li></ul><ul><li>El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa. </li></ul><ul><li>Va crear un nou estil de periodisme polític. </li></ul><ul><li>Al 1920 es va presentar a Madrid a unes oposicions com a diplomàtic al cos consular. </li></ul><ul><li>Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica , l' Havre , Hendaia , Beirut , Brussel·les i París . </li></ul><ul><li>A causa de la guerra civil espanyola, el 1939 va haver d’exiliar cap a Mèxic. </li></ul><ul><li>Es va casar amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies. </li></ul><ul><li>Després va anar a Bèlgica, i allí va morir l’any 1970. </li></ul><ul><li>Les seves restes estan al cementiri de Montjuïc . </li></ul>
  3. 3. Obra <ul><li>Va renovar la poesia i la prosa. </li></ul><ul><li>Obra poètica: </li></ul><ul><li>- Primer poeta modern de Catalunya. </li></ul><ul><li>- L’ anomenaven príncep dels poetes, ja que va posar la poesia catalana a l’ alçada de l’ Europea de la època. </li></ul><ul><li>- Proper a la didàctica catalana del segle XVIII. </li></ul><ul><li>- Uneix la tradició clàssica i trovadora de Petrarca amb la seva professionalitat individual que li permet aconseguir una perfecció gramatical i jugar amb la llengua. </li></ul><ul><li>Exemples: </li></ul><ul><li>- Llibre dels poetes </li></ul><ul><li>- Nabi </li></ul><ul><li>- 1r llibre de sonets </li></ul><ul><li>Prosa: </li></ul><ul><li>- Idil·li dels nyanyos. </li></ul><ul><li>Teatre: </li></ul><ul><li>- Cop de vent. </li></ul><ul><li>Altres camps (jocs lingüístics, articles, comptes) </li></ul><ul><li>- Tres estels i un ròssec </li></ul>
  4. 4. X. Les Prunes d’Or <ul><li>En un incomparable triomf, Migdia mor. </li></ul><ul><li>Passada pel flameig, la terra s’aclivella. </li></ul><ul><li>Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella. </li></ul><ul><li>Relluen delitoses, endins, les prunes d’or. </li></ul><ul><li>Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita, </li></ul><ul><li>cimat de cabellera com d’una nit mortal! </li></ul><ul><li>Els llavis se li baden per a la dolça lluita </li></ul><ul><li>i té en els ulls un caire brillant com de punyal. </li></ul><ul><li>Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores. </li></ul><ul><li>Són en una illa verda, cenyida de claror; </li></ul><ul><li>en el redós, a penes hi ha fesses torbadores: </li></ul><ul><li>un fregadís de mates, l’insecte en bonior. </li></ul><ul><li>Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam? I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa, i la calitja parla d’una terrible fosa. L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp! Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla… Superbament s’aixeca, damnant el seu descans, i enfonsa en la prunera les cobejoses mans i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la. I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat, s’estremeix un moment de la ferocitat del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques. </li></ul>
  5. 5. Comentari Les Prunes d’Or <ul><li>Tema: El poema ens parla de la relació d'un fruit, les prunes, amb el fi de l'agost i la vellesa d'una dona </li></ul><ul><li>Estructura : El poema s’estructura en sis estrofes: </li></ul><ul><li>1-L’autor fa una descripció de les prunes i l’Aglaia comparant-lo amb el final del mes d’agost. </li></ul><ul><li>2, 3- Continua descrivint fisicament i moralment a la seva jove. </li></ul><ul><li>4-Explica el final del mes d’agost. </li></ul><ul><li>5- Explica com Aglaia agafa l’última pruna del pruner. </li></ul><ul><li>6-L’autor parla del l’ofrena de l’arbre a l’Aglaia per la seva bellesa. </li></ul><ul><li>Figures retòriques: </li></ul><ul><li>Personificació: Migdia mor, la calitja parla, L'agost com es rebolca Comparació: bru com saonada fruita (5), cimat de Cabellera com d'una nit mortal, i enlaira tot el rostre com si volgués besar−la. </li></ul><ul><li>Estructura : El poema està dividit en sis estrofes de quatre versos de dotze síl·labes (dodecasíl·labs), per tant d'art major. </li></ul><ul><li>La rima és consonant i la seva estructura és ABBA per a la primera estrofa, ABAB per a la segona i la tercera i ABBA per a quarta, cinquena i sisena </li></ul>
  6. 6. Cançoneta incerta <ul><li>Aquest camí tan fi, tan fi, </li></ul><ul><li>qui sap on mena! </li></ul><ul><li>És a la vila o és al pi </li></ul><ul><li>de la carena? </li></ul><ul><li>Un lliri blau, color de cel, </li></ul><ul><li>diu: -Vine, vine!- </li></ul><ul><li>però: -No passis!- diu un vel </li></ul><ul><li>de teranyina. </li></ul><ul><li>Serà drecera del gosat, </li></ul><ul><li>rossola ingrata, </li></ul><ul><li>o bé un camí d’enamorat, </li></ul><ul><li>colgat de mata? </li></ul><ul><li>És un recer per adormir </li></ul><ul><li>qui passi pena? </li></ul><ul><li>Aquest camí tan fi, tan fi, </li></ul><ul><li>qui sap on mena? </li></ul><ul><li>Qui sap si trist o somrient </li></ul><ul><li>acull a l’hoste? </li></ul><ul><li>Qui sap si mor sobtadament </li></ul><ul><li>sota la brosta? </li></ul><ul><li>Qui sabrà mai aquest camí </li></ul><ul><li>a què convida! </li></ul><ul><li>I és camí incert cada matí, </li></ul><ul><li>n’és cada vida! </li></ul>
  7. 7. Comentari Cançoneta incerta <ul><li>Poema del llibre El cor quiet, primer poemari escrit des de l'estranger. </li></ul><ul><li>Tema: Parla dels diversos camins que té la vida i dels dubtes que aquesta ens planteja. </li></ul><ul><li>Estil: Molt fàcil de comprendre, on tothom es podria sentir-se identificat. Models populars i repertori culte. Regularitat estròfica i de rima, metre curt i musicalitat. </li></ul><ul><li>Anàlisi formal: Estrofes de 4 versos, de 2 versos octasíl·labs i tetrasíl·labs, on rimen entre si (AbAb). Introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes. També podríem destacar un polisíndeton de conjuncions disyuntives. </li></ul>

×