2. Per Sant Medir
moltes carrosses podran venir.
Caramels dolços i de molts gustos tiraran,
per tot el recorregut sense descansar.
Per Sant Medir
tot el carrer estarà enganxós
i els papers ho cobriran tot.
Un grup de cavalls vindrà
amb formosos genets encavalcats.
Per Sant Medir
tothom s’ho passa bé
Nens, adults i molta més gent.
I si per algun lloc passa un despistat
tireu-li caramels fins que quedi atrapat.
Adrià G.
5. Vaig a fer una poesia
però no sé com començar.
Un llapis i una goma
primer he d’agafar.
Ara agafaré un paper
i començaré a escriure en ell.
He de buscar coses que rimin
perquè tot quedi molt bé.
No m’inspiro, no sóc bona,
ja no sé què més ficar,
m’avorreixo, miro al sostre,
però això no ha funcionat.
Vaig a fer una poesia
però no sé com acabar,
vaig a preguntar a la mestra
i a veure que em dirà!
Diana A.
6. Onades del mar
que gronxeu els vaixells
belles i resplendents
com el sol ponent.
Quan esteu contentes
deixeu que els pescadors
us vinguin a veure
i els acompanyeu fins al moll.
Però quan us enfadeu
els emporteu mar endins
els hi bolqueu la barca
Per què així ho feu?
Només quan esteu tranquil·les
us vinc a veure, desitjosa
de no trencar el silenci
que dona pau a la costa
Eulàlia V.
7. Jo volia ser
Mestra volia ser
perquè es podien guanyar alguns calers.
Metge em vaig tornar
per a la gent poder curar.
Informàtic volia ser
per aprendre tecnologia.
També volia provar ser llibreter
i muntar una gran llibreria.
Conserge volia ser
per obrir les portes del carrer
Volia intentar ser mariner
però al vaixell no hi pujava cap passatger
Cuiner volia ser
i muntar un gran restaurant
També vaig ser perruquer
però no em va anar gaire bé
Mònica G.
8. Hi ha companys
força estranys,
molt divertits
o bé avorrits.
Alguns t’ajuden a treballar
i altres no fan més que molestar!
Molt atents podem estar
callats i sense cridar!
Quan la tutora fem enfadar
no fa res més que cridar:
Seu a taula!
Demana torn de paraula!
Comença a estudiar!
Si tens algun dubte la mà has d’alçar!
Ravina F.
9. L a foca tanoca sobre una roca
jugava amb una oca.
Nedava molt bé
I era rosa com un cirerer.
L a foca portava un vestit
d’una altre època.
L a foca patxoca
va embarcar cap a Brasil.
L a foca bajoca
amb molta força
va pescar una bona mosca.
Quina foca més tanoca!
Sara S.
10. Prop del llac
Sobre el llac
brilla el sol,
hi ha un llimac
ben a prop.
Hi ha un bosc,
és molt gran,
també un prat,
tot pelat.
Veig un llop
o és un gos?
No ho sé bé
però és molt gros.
Ve cap aquí,
és un gos,
fa molt goig.
Estic feliç
me l’enduré,
tindré un amic
sols per a mi.
Laia R.
11. Sento els ocells cantar,
l’aigua del riu baixar.
sento l’olor de les flors
que encanta tot el bosc.
Hi ha tot tipus d’arbres
roures, olivers i pins,
tot tipus d’herbes i plantes
que m’encisen molt a mi.
Veig cargols i sargantanes,
formigues i escarabats,
però per molt que ho intenti
de cérvols no en veuré cap.
Sento els ocells cantar,
l’aigua del riu baixar.
Sento l’olor de les flors
que encanta tot el bosc.
Mateu S.
12. MUNTANYES
Al cim del Pirineu,
tot està ple de neu
El peu de Collserola,
sembla una escarola
Cim també s’anomena pic,
i el millor és el de Montjuïc.
El primer que veig quan surto al terrat,
és la muntanya de Montserrat.
Al mig del Turó de l’Home,
m’imagino que estic a Roma.
A la Pica d’Estats,
no em ve gens de gust els gelats.
A la muntanya del Montseny,
no em vaig fer mal perquè vaig jugar amb seny.
Vaig a pujar a l’Aneto,
perquè em poso un “peto”.
Mateu S.
13. Han despertat la bèstia
La Pols ja no es pot respirar.
És un fum que ve de terra.
És un fum que t’ofega.
Sort que s’emporta
el vent de tramuntana.
Em piquen els ulls
m’entra sorra a la boca,
vaig tot brut per culpa,
tot per culpa d’aquest monstre
que produeix aquest fum.
Aquell monstre és un amic meu.
Ho ha aixecat ell,
i jo ara ho provaré
per veure si li sembla bé.
Ha despertat la bèstia
ja no es pot respirar.
És un fum
que ve de terra.
Guillem C.
14. Al sortir al terrat
m’he quedat bocabadat,
mil persones caminant
saltant i cantant.
Tothom molt esverat
perquè les vacances
han acabat
i l’estiu se’n va ja.
La fornera de la fleca
i la cambrera del bar
obren ja els seus negocis
amb ganes de treballar.
Les mares amb els seus fills
passegen per la plaça
tot aprofitant
els últims dies de vacances.
L’escombriaire, ja cansat
no vol tornar a netejar
perquè durant aquests dies
molts papers han llençat.
18. Hi ha molts caps;
hi ha que porten molts anys,
EL CAP
d’altres s’acaben de f ormar.
Nit i dia.
Dia i nit.
Tots dos estan relacionats
com a cap i cervell,
que f uncionen meravellosament.
Si busques cap al diccionari,
et poden sortir més de
vint-i-nou accepcions.
Per això cap pot rimar
amb qualsevol de les vint-i-nou.
Pau C.
19. El meu gatet El vaig veure al carrer,
una nit f reda d’hivern.
De sobte, allà estava ell
sol i abandonat,
amb la seva cara
com la lluna
i els seus ulls
com dues taronges.
Sense voler-lo mirar,
jo caminava i el gatet
silenciós, darrere meu.
Arribo a casa
i el gatet encara estava.
Què f aig?- em vaig preguntar.
Només hi ha una resposta.
Avui, el meu gatet
dolç i petitó
és de casa meva, el reietó.
Marina B.
20. NO HO SÉ
He de fer una poesia
I no sé com l’he de fer
Tinc por que sigui una ximpleria
Si dic que ja és de dia.
I si parlo del canvi d’horari
Que encara m’he de llevar més d’hora?
Però sento unes veus que diuen alhora
FORA, FORA.
Mica en mica vaig avançant
I les paraules vénen al davant
Mentre les estic pensant,
Amb un pas de gegant.
He de fer una poesia
I no sé com l’he de fer
I gairebé sense adonar-me’n
Ja l’he acabada com si res.
Cesc O.