SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
1-Magnituds i unitats Física de 1r de batxillerat Lurdes Morral
Etapes del mètode científic 1-Observació 2-Formulació d’hipòtesis:  Per una quantitat de gas determinada, el volum i la pressió estan relacionats 3-Experimentació 4-Organització de les dades experimentals 5-Extracció de conclusions 6-Elaboració d’una teoria P.V= k  Per una quantitat fixa de gas, a temperatura constant ,[object Object],[object Object],[object Object],1-EL MÈTODE CIENTÍFIC
 Mesurar  una magnitud física és comparar-la amb una quantitat de la mateixa magnitud  que s’ha establert com unitat de referència    El  resultat d’una mesura  és sempre un nombre seguit d’una unitat      Magnitud física extensiva:  el seu valor és directament proporcional a la quantitat de massa que té el cos. Per exemple, el volum o l’energia cinètica 2.1-Magnituds intensives i extensives 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA  Magnitud física intensiva:  el seu  valor és independent de la quantitat de massa d’un cos. Per exemple, la temperatura o la densitat.     Una magnitud física  és una propietat d’un cos que es pot mesurar. Per exemple: la massa, la pressió, el volum, la temperatura, la càrrega elèctrica.
   Magnituds escalars:  queden determinades per un valor numèric i la unitat de mesura.   Exemple:   el temps, la temperatura o la massa.      Magnituds vectorials:   per a definir-les completament, necessitem indicar el mòdul, la  direcció i el sentit. Per aquesta raó es representen mitjançant  vectors . Exemple:  la força o la velocitat, ja que no queden ben determinades amb només un valor numèric; molts mòbils tenen el mateix valor numèric de la velocitat però viatgen en diferents direccions 2.2- Magnituds escalars i vectorials 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA Un vector  és un  segment orientat  que consta dels següents elements:    Longitud o mòdul ,  ,  representa la mesura del vector i s’expressa mitjançant un valor numèric. S’anomena  vector unitari  al que té  mòdul 1.    Direcció  és la de la recta sobre la qual s‘està el vector. Indica la seva inclinació.    Sentit , indicat per la fletxa.    Punt d’aplicació  o punt on comença el vector   direcció mòdul  sentit
   El segon (s) :  És la unitat de   temps     El metre   (m) :   És la unitat de   longitud    El quilogram   (kg) :   És la unitat de   massa     L'amperi   (A) :   És la unitat d’   intensitat de corrent elèctric    El kelvin   (K) :   És la unitat de   temperatura termodinàmica    La candela   (cd) :   És la unitat d’   intensitat lluminosa    El mol   (mol) :   És la unitat de   quantitat de substància Magnituds bàsiques o fonamentals:  independents de les altres Magnituds derivades:  s’obtenen a partir d’expressions matemàtiques de les anteriors  2.3- Sistema d’unitats 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA Ex:  superfície  és una magnitud derivada, la seva unitat en el SI és el  m 2 Unitats bàsiques
S’utilitzen  múltiples i submúltiples  de les unitats, amb prefixos (indiquen els zeros que acompanyen al valor de la unitat) 2.4-Sistema internacional d’unitats, SI. 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA
3-NOTACIÓ CIENTÍFICA Per facilitar l’ús de nombres molt grans o molt petits, s‘utilitza la  notació científica : Part entera (d'una sola xifra no nul·la), seguida d’una part decimal i una potència de 10 amb exponent enter, positiu o negatiu segons correspongui.  Exemples: Càrrega elèctrica de l’electró:  -1,6 · 10 -19  C Massa de l’electró:  9,1·10 -31  kg Velocitat de la llum en el buit:  2,998 · 10 8  m s -1 Nombre d'Avogadro:  6,022 · 10 23  mol -1   0’00000521  =  5’21    10 -6 32500  =  3’25    10 4 1 xifra diferent de 0 + part decimal+ potència de 10
Error de resolució:  deguda a la limitació dels aparells de mesura. Ex: balança de resolució 0,1g. Error accidental o aleatori:  es comet casualment. Ex: corrent d’aire. Error sistemàtic:  error de l’aparell de mesura o del mal ús. Es soluciona calibrant l’instrument o utilitzant un mètode de mesura més encertat. Ex: menisc . 4.1- Tipus d’error Diferència, en valor absolut, entre el valor obtingut en el mesurament i el valor exacte o vertader de la mesura Error absolut Quocient entre l’error absolut i el valor vertader o exacte de la mesura.  Error relatiu 4-ERRORS EXPERIMENTALS
Les xifres significatives d’una mesura són el nombre de xifres que ens dóna un aparell de mesura (les que es coneixen amb certesa, més una de dubtosa)    Zeros   al començament  d’un nombre no són significatius. 2,403 m = 0,002403 Km  0,023  0,203  0,230 4 xifres significatives   2  3  3    Zeros   a la dreta  de la coma sí són significatius 14,00 4 xifres significatives 5-XIFRES SIGNIFICATIVES Exemple:  2,1803.  El 2, 1,8 i 0 es coneixen amb certesa i el 3 és dubtós 31’2  5 xifres significatives 3 xifres significatives
Per evitar la confusió, es pot utilitzar la  notació científica . El nombre que apareix abans de la potència té totes les xifres significatives. 8,25. 10 -3 1,520. 10 5 3,0.10 8 3 xifres significatives   4  2 5-XIFRES SIGNIFICATIVES. OPERACIONS Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de  xifres decimals  que el nombre que en té menys SUMES I RESTES Arrodoniment:    xifra    5   xifra anterior augmenta una unitat     xifra < 5   xifra anterior queda igual
5-XIFRES SIGNIFICATIVES. OPERACIONS Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de  xifres significatives  que el nombre que en té menys MULTIPLICACIONS I DIVISIONS Ex: Àrea triangle 2,3 cm 3,1 cm 2 xifres significatives 2 xifres sign.
6-INSTRUMENTS I MESURES Sensibilitat o resolució  d’un aparell: valor de la divisió més petita de l’aparell.  Mínima variació de la magnitud mesurada que detecta l’aparell. Dóna  l’error de resolució. 31 Resolució= 0’2 cm 31’2     0’2  cm Resolució= 2 ml 22    2  ml cm ml 67,0    0,1 g Exemple: Balança de resolució 0,01g 6.1-Resolució Els instruments de mesura tenen dues propietats importants: resolució i precisió
Grau d’aproximació entre una sèrie de mesures de la mateixa magnitud.  Exemple:  Amperímetre: interval (0,4-0,5) mA 6-INSTRUMENTS I MESURES 6.2- Precisió Exactitud d’un mesurament:  és el grau d’aproximació entre el valor obtingut i el seu valor exacte.  6.3-Exactitud
6-INSTRUMENTS I MESURES Precisió i exactitud Tirador  vermell  té més exactitud Tirador  verd  té més precisió Exactitud Precisió
7.1- Expressió d’una mesura experimental Valor numèric obtingut amb totes les xifres significatives + error absolut (resolució de l’aparell). Exemple:  4,5 en una balança de resolució 0,1 (4,5  0,1) g El valor exacte està dins de l’interval d’incertesa que va des de 4,4g fins 4,6g x     E a 7.2- Expressió d’una sèrie de mesures experimentals Si hem pres N mesures x 1 , x 2 ,….x n  d’una magnitud, acceptem com a valor més probable, la mitjana aritmètica  , i com a error absolut, la desviació típica   El resultat  s’expressa  com:     s’arrodoneix a una xifra significativa i després s’ajusta la mitjana aritmètica 7-EXPRESSIÓ D’UNA MESURA
-Traçar els eixos, i indicar les magnituds i les unitats -Escollir l’escala adequada -Representar els punts -Traçar una recta si estan alineats (que s’aproximi als punts) L’equació de la recta es pot obtenir a partir de dos punts situats sobre seu, P 1 (x 1 ,y 1 ) i P 2 (x 2 ,y 2 ) On  m  és el pendent de la recta 8- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
de 36 km/h a m/s: 36 km h 1h 3600s 1.000m 1km 9-FACTORS DE CONVERSIÓ =  10 m/s de 2700 kg/m 3  a g/cm 3 : 2700 kg m 3 1m 3 10 6 cm 3 1.000g 1kg =  27 g/cm 3
Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres decimals que el nombre que en té menys Sumes i restes Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que el nombre que en té menys Multiplicacions  i divisions Expressió d’una mesura experimental x    E a Xifres significatives Expressió d’una sèrie de mesures experimentals    s’arrodoneix a una xifra significativa i després s’ajusta la mitjana aritmètica x= x 0  + v (t - t 0 ) v = v 0  + a (t - t 0 ) v 2  = v 0   2 + 2a (x - x 0 ) MRU MRUA Errors x = x 0  + v 0  (t    t 0 )  +  a (t    t 0 ) 2

More Related Content

What's hot

Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltsTema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
lalegret
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
faylagas
 
Tema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energiaTema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energia
Xavier Roura
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
tcasalisintes
 
Lleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxilleratLleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxillerat
tcasalisintes
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
mmarti61
 

What's hot (20)

Matemàtiques 2n de batxillerat Científic
Matemàtiques 2n de batxillerat CientíficMatemàtiques 2n de batxillerat Científic
Matemàtiques 2n de batxillerat Científic
 
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltsTema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
 
El Diftong i la Dièresi
El Diftong i la DièresiEl Diftong i la Dièresi
El Diftong i la Dièresi
 
Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
Camp electric
Camp electricCamp electric
Camp electric
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
 
Tema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energiaTema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energia
 
W i E
W i EW i E
W i E
 
Formulacio inorgànica
Formulacio inorgànicaFormulacio inorgànica
Formulacio inorgànica
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Teorema del residu
Teorema del residuTeorema del residu
Teorema del residu
 
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
Pronoms febles amb exemples
Pronoms febles amb exemplesPronoms febles amb exemples
Pronoms febles amb exemples
 
Lleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxilleratLleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxillerat
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
 
Cinemàtica: 1r batxillerat.
Cinemàtica: 1r batxillerat.Cinemàtica: 1r batxillerat.
Cinemàtica: 1r batxillerat.
 
Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs Irregulars
 
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESOAPUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
 

Viewers also liked

Parts del microscopi òptic
Parts del microscopi òpticParts del microscopi òptic
Parts del microscopi òptic
mrodrival
 
La cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitatLa cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitat
mrodrival
 
CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT
CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERATCAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT
CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT
rosaquima
 

Viewers also liked (20)

Cèl.lula
Cèl.lulaCèl.lula
Cèl.lula
 
Energia i calor
Energia i calorEnergia i calor
Energia i calor
 
La pressió
La pressióLa pressió
La pressió
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
Les forces
Les forcesLes forces
Les forces
 
Estats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesEstats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mescles
 
Reaccions
ReaccionsReaccions
Reaccions
 
Mesurar
MesurarMesurar
Mesurar
 
Ones
OnesOnes
Ones
 
àtoms i molècules
àtoms i molèculesàtoms i molècules
àtoms i molècules
 
Fisica moderna
Fisica modernaFisica moderna
Fisica moderna
 
Parts del microscopi òptic
Parts del microscopi òpticParts del microscopi òptic
Parts del microscopi òptic
 
La cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitatLa cèl·lula i la biodiversitat
La cèl·lula i la biodiversitat
 
Microscopis i cèl·lules
Microscopis i cèl·lulesMicroscopis i cèl·lules
Microscopis i cèl·lules
 
Cat re fisquim4eso_009
Cat re fisquim4eso_009Cat re fisquim4eso_009
Cat re fisquim4eso_009
 
Fis 1 bat_u5_presentacions
Fis 1 bat_u5_presentacionsFis 1 bat_u5_presentacions
Fis 1 bat_u5_presentacions
 
CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT
CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERATCAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT
CAMP ELÈCTRIC. 2n BATXILLERAT
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)
 
La celula unidad de vida
La celula unidad de vidaLa celula unidad de vida
La celula unidad de vida
 

Magnituds i unitats. 1r batxillerat

  • 1. 1-Magnituds i unitats Física de 1r de batxillerat Lurdes Morral
  • 2.
  • 3.  Mesurar una magnitud física és comparar-la amb una quantitat de la mateixa magnitud que s’ha establert com unitat de referència  El resultat d’una mesura és sempre un nombre seguit d’una unitat  Magnitud física extensiva: el seu valor és directament proporcional a la quantitat de massa que té el cos. Per exemple, el volum o l’energia cinètica 2.1-Magnituds intensives i extensives 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA  Magnitud física intensiva: el seu valor és independent de la quantitat de massa d’un cos. Per exemple, la temperatura o la densitat.  Una magnitud física és una propietat d’un cos que es pot mesurar. Per exemple: la massa, la pressió, el volum, la temperatura, la càrrega elèctrica.
  • 4. Magnituds escalars: queden determinades per un valor numèric i la unitat de mesura. Exemple: el temps, la temperatura o la massa.  Magnituds vectorials: per a definir-les completament, necessitem indicar el mòdul, la direcció i el sentit. Per aquesta raó es representen mitjançant vectors . Exemple: la força o la velocitat, ja que no queden ben determinades amb només un valor numèric; molts mòbils tenen el mateix valor numèric de la velocitat però viatgen en diferents direccions 2.2- Magnituds escalars i vectorials 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA Un vector és un segment orientat que consta dels següents elements:  Longitud o mòdul , , representa la mesura del vector i s’expressa mitjançant un valor numèric. S’anomena vector unitari al que té mòdul 1.  Direcció és la de la recta sobre la qual s‘està el vector. Indica la seva inclinació.  Sentit , indicat per la fletxa.  Punt d’aplicació o punt on comença el vector direcció mòdul sentit
  • 5. El segon (s) : És la unitat de temps  El metre (m) : És la unitat de longitud  El quilogram (kg) : És la unitat de massa  L'amperi (A) : És la unitat d’ intensitat de corrent elèctric  El kelvin (K) : És la unitat de temperatura termodinàmica  La candela (cd) : És la unitat d’ intensitat lluminosa  El mol (mol) : És la unitat de quantitat de substància Magnituds bàsiques o fonamentals: independents de les altres Magnituds derivades: s’obtenen a partir d’expressions matemàtiques de les anteriors 2.3- Sistema d’unitats 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA Ex: superfície és una magnitud derivada, la seva unitat en el SI és el m 2 Unitats bàsiques
  • 6. S’utilitzen múltiples i submúltiples de les unitats, amb prefixos (indiquen els zeros que acompanyen al valor de la unitat) 2.4-Sistema internacional d’unitats, SI. 2- LES MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA
  • 7. 3-NOTACIÓ CIENTÍFICA Per facilitar l’ús de nombres molt grans o molt petits, s‘utilitza la notació científica : Part entera (d'una sola xifra no nul·la), seguida d’una part decimal i una potència de 10 amb exponent enter, positiu o negatiu segons correspongui. Exemples: Càrrega elèctrica de l’electró: -1,6 · 10 -19 C Massa de l’electró: 9,1·10 -31 kg Velocitat de la llum en el buit: 2,998 · 10 8 m s -1 Nombre d'Avogadro: 6,022 · 10 23 mol -1 0’00000521 = 5’21  10 -6 32500 = 3’25  10 4 1 xifra diferent de 0 + part decimal+ potència de 10
  • 8. Error de resolució: deguda a la limitació dels aparells de mesura. Ex: balança de resolució 0,1g. Error accidental o aleatori: es comet casualment. Ex: corrent d’aire. Error sistemàtic: error de l’aparell de mesura o del mal ús. Es soluciona calibrant l’instrument o utilitzant un mètode de mesura més encertat. Ex: menisc . 4.1- Tipus d’error Diferència, en valor absolut, entre el valor obtingut en el mesurament i el valor exacte o vertader de la mesura Error absolut Quocient entre l’error absolut i el valor vertader o exacte de la mesura. Error relatiu 4-ERRORS EXPERIMENTALS
  • 9. Les xifres significatives d’una mesura són el nombre de xifres que ens dóna un aparell de mesura (les que es coneixen amb certesa, més una de dubtosa)  Zeros al començament d’un nombre no són significatius. 2,403 m = 0,002403 Km 0,023 0,203 0,230 4 xifres significatives 2 3 3  Zeros a la dreta de la coma sí són significatius 14,00 4 xifres significatives 5-XIFRES SIGNIFICATIVES Exemple: 2,1803. El 2, 1,8 i 0 es coneixen amb certesa i el 3 és dubtós 31’2 5 xifres significatives 3 xifres significatives
  • 10. Per evitar la confusió, es pot utilitzar la notació científica . El nombre que apareix abans de la potència té totes les xifres significatives. 8,25. 10 -3 1,520. 10 5 3,0.10 8 3 xifres significatives 4 2 5-XIFRES SIGNIFICATIVES. OPERACIONS Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres decimals que el nombre que en té menys SUMES I RESTES Arrodoniment:  xifra  5 xifra anterior augmenta una unitat  xifra < 5 xifra anterior queda igual
  • 11. 5-XIFRES SIGNIFICATIVES. OPERACIONS Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que el nombre que en té menys MULTIPLICACIONS I DIVISIONS Ex: Àrea triangle 2,3 cm 3,1 cm 2 xifres significatives 2 xifres sign.
  • 12. 6-INSTRUMENTS I MESURES Sensibilitat o resolució d’un aparell: valor de la divisió més petita de l’aparell. Mínima variació de la magnitud mesurada que detecta l’aparell. Dóna l’error de resolució. 31 Resolució= 0’2 cm 31’2  0’2 cm Resolució= 2 ml 22  2 ml cm ml 67,0  0,1 g Exemple: Balança de resolució 0,01g 6.1-Resolució Els instruments de mesura tenen dues propietats importants: resolució i precisió
  • 13. Grau d’aproximació entre una sèrie de mesures de la mateixa magnitud. Exemple: Amperímetre: interval (0,4-0,5) mA 6-INSTRUMENTS I MESURES 6.2- Precisió Exactitud d’un mesurament: és el grau d’aproximació entre el valor obtingut i el seu valor exacte. 6.3-Exactitud
  • 14. 6-INSTRUMENTS I MESURES Precisió i exactitud Tirador vermell té més exactitud Tirador verd té més precisió Exactitud Precisió
  • 15. 7.1- Expressió d’una mesura experimental Valor numèric obtingut amb totes les xifres significatives + error absolut (resolució de l’aparell). Exemple: 4,5 en una balança de resolució 0,1 (4,5  0,1) g El valor exacte està dins de l’interval d’incertesa que va des de 4,4g fins 4,6g x  E a 7.2- Expressió d’una sèrie de mesures experimentals Si hem pres N mesures x 1 , x 2 ,….x n d’una magnitud, acceptem com a valor més probable, la mitjana aritmètica , i com a error absolut, la desviació típica  El resultat s’expressa com:  s’arrodoneix a una xifra significativa i després s’ajusta la mitjana aritmètica 7-EXPRESSIÓ D’UNA MESURA
  • 16. -Traçar els eixos, i indicar les magnituds i les unitats -Escollir l’escala adequada -Representar els punts -Traçar una recta si estan alineats (que s’aproximi als punts) L’equació de la recta es pot obtenir a partir de dos punts situats sobre seu, P 1 (x 1 ,y 1 ) i P 2 (x 2 ,y 2 ) On m és el pendent de la recta 8- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES
  • 17. de 36 km/h a m/s: 36 km h 1h 3600s 1.000m 1km 9-FACTORS DE CONVERSIÓ = 10 m/s de 2700 kg/m 3 a g/cm 3 : 2700 kg m 3 1m 3 10 6 cm 3 1.000g 1kg = 27 g/cm 3
  • 18. Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres decimals que el nombre que en té menys Sumes i restes Fem l’operació i arrodonim el resultat amb el mateix nombre de xifres significatives que el nombre que en té menys Multiplicacions i divisions Expressió d’una mesura experimental x  E a Xifres significatives Expressió d’una sèrie de mesures experimentals  s’arrodoneix a una xifra significativa i després s’ajusta la mitjana aritmètica x= x 0 + v (t - t 0 ) v = v 0 + a (t - t 0 ) v 2 = v 0 2 + 2a (x - x 0 ) MRU MRUA Errors x = x 0 + v 0 (t  t 0 ) + a (t  t 0 ) 2