Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública

m4SocialI N C L U S I V E M O B I L E
Estudi sobre
clàusules d’accessibilitat
digital en els processos de
contractació pública

Estudi sobre
clàusules d’accessibilitat
digital en els processos de
contractació pública

◗ 4 m4SocialI N C L U S I V E M O B I L E
TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR
Adolf Díaz, Referent de m4Social a la Junta Directiva de la Taula
Jordi Serratosa, Coordinador del projecte m4Social
Adrià Cuenca, Tècnic de projectes en innovació digital
Laura Castro, Comunicació i Premsa
Toni Sánchez, Disseny i infografia
ILUNION
Verónica Martorell Martínez, Directora d’Accessibilitat tecnològica i Estudis
María Jesús Campo Ladero, Coordinadora d’Estudis i Investigació Social
Almudena Pérez Vizán, Consultora Social

Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública ◗ 5
1. Introducció........................................................................................................................................................................6
2. Objectius de l’estudi.....................................................................................................................................................6
3. Metodologia i plantejament.....................................................................................................................................7
4. Objecte d’estudi............................................................................................................................................................ 11
5. Marc teòric: la incorporació de clàusules d’accessibilitat
digital en les licitacions públiques......................................................................................................................12
5.1 Contractació pública socialment responsable: clàusules socials:...............................................................12
5.1.1. Fase de licitació i clàusules socials...................................................................................................................14
5.1.2. Tipus de clàusules socials....................................................................................................................................15
5.2. Clàusules d’accessibilitat en les licitacions públiques....................................................................................16
5.2.1. Marc normatiu...........................................................................................................................................................21
6. Estat de la incorporació de les clàusules d’accessibilitat en les
licitacions públiques de Catalunya.................................................................................................................. 30
6.1. Anàlisi per àmbit territorial...........................................................................................................................................36
6.2. Anàlisi per fases i tipus de clàusules.......................................................................................................................39
6.3. Bones pràctiques.............................................................................................................................................................52
6.3.1 Bones pràctiques clàusules accessibilitat digital en objecte i especificacions tècniques.............52
6.3.2. Bones pràctiques clàusules d’accessibilitat digital com a criteri d’adjudicació.....................54
6.3.3. Bones pràctiques clàusules accessibilitat digital en condicions d’execució.............................56
6.4. Anàlisis qualitatiu entrevistes....................................................................................................................................57
7. Les clàusules d’accessibilitat en l’àmbit internacional............................................................................64
7.1. El cas d’Estats Units......................................................................................................................................................... 64
7.2. El cas de Canadà...............................................................................................................................................................74
8. Comparativa de clàusules d’accessibilitat digital a Catalunya i
en l’àmbit internacional: propostes de millora............................................................................................84
8.1. Comparativa: clàusules d’accessibilitat digital a Catalunya i a nivell internacional....................... 84
8.2. Propostes de millora.......................................................................................................................................................87
8.2.1. Creació d’una Web a Catalunya sobre compra pública accessible seguint el model
de la web de 508 i convocatòria d’una licitació accessible per a la seva realització........87
8.2.2. Creació d’una guia sobre accessibilitat per a la contractació a nivell autonòmic
i incorporació de les clàusules d’accessibilitat digital en altres guies.......................................88
8.2.3. Convocatòria periòdica d’estudis de seguiment de la incorporació de clàusules d’acces-
sibilitat digital en la contractació pública de Catalunya..................................................................89
8.2.4 Formació digital i presencial sobre accessibilitat digital a les compres públiques
i clàusules d’accessibilitat digital.................................................................................................................89
9. Conclusions....................................................................................................................................................................91
10 Bibliografia.....................................................................................................................................................................93
11. Annex I: guió d’entrevistes......................................................................................................................................95
12. Annex II: camps anàlisis licitacions...................................................................................................................96
Índex de contingut

◗ 1. Introducció
Les noves tecnologies suposen una finestra d’oportunitat perquè l’Administració i els
seus béns i serveis arribin a la ciutadania. No obstant això, si aquests no són accessi-
bles, les persones amb discapacitat en lloc d’una finestra es troben amb un mur. Un mur
que, en cas que estigui construït, només pot ser saltat mitjançant l’accessibilitat com un
dret/instrument per possibilitar, mitjançant la implementació de les mesures que siguin
necessàries, que les persones amb discapacitat tinguin garantit el dret d’accés als béns
i serveis (Observación general nº 2 Accesibilidad, 2014).
Paral·lelament al fet que s’anaven produint els avanços tecnològics de forma impara-
ble, l’Administració anava donant petits passos cap a la contractació socialment res-
ponsable. Passant-se d’una contractació pública que tenia en compte criteris mera-
ment economicistes, a una contractació pública que també perseguia contribuir a
aconseguir objectius socials. Servint-se de la incorporació de diferents tipus de clàusu-
les socials en funció de l’objectiu social que es pretengués fomentar.
A la fi del segle XX i principis del segle XXI s’han anat incorporant clàusules de discapa-
citat, gènere i mediambientals, entre altres. Aquestes clàusules han repercutit favora-
blement en la consecució d’objectius en aquests àmbits. Contribuint, al seu torn, tant a
la sensibilització de l’Administració Pública, com de les empreses.
En l’actualitat, a causa de la creixent importància de les noves tecnologies en relació
amb l’Administració, i després de la Directiva Europea de contractació pública 2014/24
UE, és el moment d’apostar per la incorporació de les clàusules d’accessibilitat digital
en la contractació pública. Perquè les noves tecnologies siguin una finestra d’oportuni-
tat també per a les persones amb discapacitat, i no un mur de recent construcció entre
aquestes i l’Administració. No cal oblidar que l’Administració és un dels majors compra-
dors de noves tecnologies, en general, i a Catalunya, en particular.
Aquest document presenta els resultats de l’estudi de la Taula d’entitats del Tercer
Sector Social de Catalunya sobre les clàusules d’accessibilitat digital en la contracta-
ció pública, inquietud que es va plantejar durant el M4Social Day, celebrat a l’octu-
bre de 2017 i centrat en el tema de l’accessibilitat digital, l’estat actual i propostes per
millorar-la.
◗ 2. Objectius de l’estudi
L’objectiu general consisteix a elaborar un estudi sobre les clàusules d’accessibilitat,
que s’inclouen en les licitacions públiques de Catalunya, realitzant, al seu torn, una
comparativa amb les clàusules d’accessibilitat incorporades en licitacions públiques
d’Estats Units i Canadà.
Per a assolir aquest objectiu general, es plantegen els següents objectius específics:
◗◗ Buscar licitacions públiques de Catalunya, especialment en l’àmbit tecnològic o digi-
tal, convocades a nivell autonòmic, provincial i local.
◗◗ Buscar licitacions públiques d’Estats Units i Canadà.
◗◗ Detectar aquelles licitacions que incloguin clàusules d’accessibilitat.

◗◗ Compilar clàusules existents en matèria d’accessibilitat digital en licitacions públi-
ques convocades per part de les institucions catalanes.
◗◗ Compilar clàusules existents en matèria d’accessibilitat digital en les licitacions públi-
ques convocades per institucions en l’àmbit internacional.
◗◗ Determinar les fases de la licitació en la qual predominen les clàusules d’accessibilitat,
el lloc, tipus i forma en la qual s’estableixen, així com, el grau d’obligatorietat i control.
◗◗ Analitzar els punts forts i febles de les clàusules d’accessibilitat convocades en l’àmbit
internacional, a Estats Units i Canadà, i comparar-les amb el cas de Catalunya.
◗◗ Establir conclusions i recomanacions de millora en la inclusió de clàusules d’accessibi-
litat en les licitacions públiques de Catalunya.
◗ 3. Metodologia i plantejament
Principalment s’ha utilitzat el mètode qualitatiu, si bé s’ha complementat amb l’anàlisi
quantitativa quan les dades derivades de l’estudi de les licitacions així ho han permès.
Per tant, no s’ha pretès prendre la perspectiva estadística com el tot, sinó com a part de
l’estudi per aproximar-nos a tendències.
Partint d’aquest plantejament, l’enfocament metodològic s’ha recolzat en tres pilars:
Revisió
bibliogràfica
i documental
Entrevistes
a persones
tècniques i
expertes (6)
Anàlisi de
licitacions
(78)
Com a primera aproximació s’ha realitzat una revisió bibliogràfica tant de fonts secun-
dàries com de Lleis i licitacions públiques, específicament en l’àmbit tecnològic i digital.
Per a la recerca de les mateixes s’han utilitzat les pàgines web oficials, referenciades en
la bibliografia, tant a nivell de Catalunya, on destaca la pàgina web de la Generalitat de
Catalunya, com a nivell internacional. En aquest últim cas, les pàgines web utilitzades
han estat les de l’Administració Federal.
Si bé, el mètode que s’ha seguit ha estat principalment qualitatiu pel que fa a la revi-
sió i anàlisi de licitacions, com s’ha assenyalat, s’ha complementat amb una aproxima-
ció amb base quantitativa. Una aproximació que ha coadjuvat especialment a l’es-
tudi de les clàusules d’accessibilitat digital en les licitacions de les Administracions de

Catalunya, així com, a la comparativa amb l’àmbit internacional i a les conclusions del
propi estudi.
En aquest sentit, en primer lloc, s’ha començat per realitzar un mapatge per identificar
les clàusules d’accessibilitat digital en licitacions públiques convocades a nivell regio-
nal, provincial i local. En segon lloc, s’ha procedit a la recerca de licitacions a nivell inter-
nacional. La forma de selecció de les licitacions i, per tant, de l’anàlisi de clàusules ha
seguit els següents criteris:
◗◗ El període de recerca de licitacions té com a data d’inici el 18 d’abril de 2017 i com a
data de fi el 18 d’abril de 2018. L’elecció de la data d’inici es deu al fet que, en aquest
moment, havia passat un any des que s’hauria d’haver traslladat la Directiva Europea
2014/ 24/UE, que conté regulació en la matèria i que és un any abans de la convo-
catòria di aquest estudi per part de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya. En aquest sentit, es considera que aquesta acotació temporal permet una
millor selecció de la mostra, afavorint la comparativa.
◗◗ El mostreig ha estat de tipus no probabilístic, mentre la selecció respon a criteris
mínims de representativitat i proporcionalitat. En l’àmbit autonòmic i internacional
s’ha procedit a una recerca per les paraules tecnologia, digital i TIC. En l’àmbit local,
per la seva banda, en ser menys les licitacions s’han triat les més relacionades amb
l’àmbit tecnològic i digital en favor de la representativitat i la proporcionalitat.
◗◗ A nivell de Catalunya, la recerca de licitacions s’ha centrat en les següents
administracions:
• Generalitat de Cataluña
• Diputacions Provincials:
Girona
Tarragona
Barcelona
Lleida
• Ajuntaments de la capital:
Girona
Tarragona
Barcelona
Lleida
◗◗ A nivell Internacional, s’ha procedit a la recerca de licitacions als següents països:
• Estats Units
• Canadà
En total, s’han analitzat 78 licitacions que es reparteixen del a següent forma entre els
diferents àmbits: autonòmic, local i provincial i internacional tal i com es pot observar a
la següent taula:
AMBIT GEOGRÀFIC N° LICITACIONS % LICITACIONS
Autonòmic-Catalunya 20 25,6%
Provincial-Catalunya 18 25,6%
Local-Catalunya 20 23%
Internacional 20 25,6%

En concret, en els àmbits provincial i local la representació de licitacions detallada per
administració pública convocant és la següent:1
ADMINISTRACIÓ ÀMBIT N° LICITACIONS
Diputació de Barcelona PROVINCIAL 5
Diputació de Girona PROVINCIAL 5
Diputació de Tarragona PROVINCIAL 5
Diputació de Lleida PROVINCIAL 3
Ajuntament de Barcelona LOCAL 5
Ajuntament de Girona LOCAL 5
Ajuntament de Tarragona LOCAL 5
Ajuntament de Lleida LOCAL 5
Una vegada seleccionades les licitacions a analitzar, s’ha realitzat una recerca dins
dels plecs de clàusules administratives i dels de prescripcions tècniques principalment
per les paraules accessibilitat i discapacitat, incloent altres criteris de recerca comple-
mentaris. Això últim, amb l’objectiu de descartar que es poguessin obviar en una pri-
mera recerca clàusules d’accessibilitat o discapacitat. No obstant això, excepte en el
cas d’estats Units, amb la recerca de la “Section 508”, a la qual es fa referència més en
profunditat en el capítol 7, aquest criteri complementari ha tingut una incidència poc
significativa en els resultats.
Després de la utilització d’aquest mètode, i la localització de clàusules de discapacitat
i accessibilitat digital, s’ha procedit a bolcar aquestes dades per a la seva anàlisi en un
Excel en el qual s’han inclòs columnes amb les diferents fases i tipus de clàusules com
s’explica a continuació i s’amplia en l’Annex II. D’aquesta manera, s’han pogut comparar
les clàusules d’accessibilitat incorporades, utilitzant com a criteri les fases de la licitació
en les quals són esmentades o exigides com són:
◗◗ Selecció
◗◗ Licitació / adjudicació
◗◗ Execució
Així mateix, en les diferents Administracions Públiques de Catalunya s’han separat per
lloc d’inclusió, plec de clàusules administratives o tècniques. Tenint com a finalitat iden-
tificar si efectivament aquest tipus de clàusules s’inclouen més en les prescripcions
tècniques que en els plecs de clàusules administratives. També s’han separat en funció
del valor que se li assigna, per exemple, si es puntua o no l’accessibilitat, el grau de pun-
tuació que rep i si són obligatòries o potestatives. En aquest sentit, entre els tipus de
clàusules socials o formes en les quals s’incorporen les mateixes, i que s’han estudiat
tant en l’àmbit de Catalunya com a nivell internacional són els següents:
◗◗ Objecte del contracte
◗◗ Criteri d’exclusió
◗◗ Criteris de valoració
◗◗ Criteri de desempat
◗◗ Condicions especials d’execució
1 En aquest cas la representació ha hagut de ser menor perquè la majoria dels contractes de
noves tecnologies i d’àmbit digital es convocaven mitjançant un procés negociat sense publici-
tat i no s’ha tingut de moment accés als plecs.

A més, s’ha afegit un altre camp per tal de poder millorar l’anàlisi de les clàusules d’ac-
cessibilitat, és a dir, la inclusió en especificacions tècniques com a requisit tècnic obli-
gatori. Tot, per reflectir aquelles licitacions que en les seves prescripcions tècniques
inclouen l’accessibilitat com a requisit obligatori per a la proposta tècnica. ja que , a
causa de la regulació normativa i a la idiosincràsia de les clàusules d’accessibilitat digi-
tal, és un criteri essencial a tenir en compte específicament.
Addicionalment, com a part de l’estudi, s’han realitzat entrevistes a 5 persones tècni-
ques de diferents àmbits de l’Administració Catalana; així com, a una persona experta
en l’àmbit de l’accessibilitat a nivell internacional. En concret, han tingut lloc les
entrevistes a personal tècnic de tecnologia de la informació i del servei jurídic de les
següents entitats:
NOM CÀRREC ENTITAT
Mercè Corretja i
Torrens
Directora General de Contractació
Pública
Generalitat de Catalunya
Carles Agustí i
Hernàndez
Director General de Govern Obert Diputació de Barcelona
Carles Barnés García Cap de servei de contractació Diputació de Barcelona
Antoni Galiano Barajas Secretari delegat / Responsable
jurídic
Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat de l'Ajuntament de
Barcelona
Oscar Hellin Escribano Coordinador del Servei de
Tecnologies de la Informació i
Telecomunicacions
Ajuntament de Reus
Alejandro Moledo
del Rio
Policiy officer Fòrum Europeu de la
Discapacitat
En les mateixes s’ha seguit el guió d’entrevistes que va ser revisat i aprovat i que
s’aporta com a annex al present text. En concret, aquest guió va ser el que es va emprar
principalment per les 5 entrevistes realitzades a personal tècnic de les diferents admi-
nistracions de Catalunya, especialment utilitzat per als perfils més tècnics-jurídics rela-
cionats amb la contractació.
D’altra banda, les entrevistes que se’ls han realitzat a altres persones tècniques, s’han
introduït altres preguntes relacionades amb l’accessibilitat digital i la incidència polí-
tica. Així mateix, en l’entrevista realitzada a la persona experta del Fòrum Europeu de
Discapacitat, es van incloure preguntes sobre l’accessibilitat digital i les clàusules d’ac-
cessibilitat digital en altres països europeus, als Estats Units, Canadà i en les pròpies
Institucions de la Unió Europea.
A continuació, es mostra de forma gràfica un resum de les fases seguides per a l’elabo-
ració de l’estudi:

Arrencada i planificació de l'estudi
Revisió bibliogràfica
Entrevistes a persones téncias i expertes
Recopilació i anàlisi de licitacions i recopilació de claúsulas
d'accessibilitat a Catalunya i a nivell internacional
Anàlisi i comparativa de clàusules compilades
Avanze de l'estudio
Informe final de l'estudi amb conclusions
.
Fase 1
Fase 2
Fase 3
Fase 4
◗ 4. Objecte d’estudi
L’objecte d’estudi és la inclusió de clàusules d’accessibilitat en la contractació pública
de Catalunya en l’àmbit tecnològic i digital. A més, de l’estudi de la normativa i incor-
poració de clàusules d’accessibilitat digital d’altres països de referència en matèria de
clàusules socials en general i d’accessibilitat en particular: Estats Units i Canadà.
En aquest sentit, per tal de continuar amb la delimitació de l’objecte d’estudi és neces-
sari assenyalar què s’entendrà per clàusules d’accessibilitat. Així, es defineix clàusules
d’accessibilitat com una clàusula social mitjançant la qual s’incorporen criteris d’acces-
sibilitat universal i disseny per a tots en els processos de contractació pública, amb la
finalitat de fomentar i/o garantir el dret d’accés a totes les persones indistintament de
les seves capacitats físiques i/o intel·lectuals als béns productes i serveis objecte de
contractació per part de l’Administració Pública en igualtat de condicions.
Seguint amb la delimitació de l’objecte d’estudi, cal assenyalar que no s’estudiaran les
clàusules d’accessibilitat incorporades en la contractació pública, sinó que l’estudi se
centrarà en la contractació pública relacionada amb la compra pública digital i de nova
tecnologia per part de les diverses Administracions Públiques de Catalunya. Així, partint
de l’anterior definició de clàusules d’accessibilitat s’estudiaran en concret el que s’ha
denominat clàusules d’accessibilitat digital. Les mateixes comprendran l’exigència en
la contractació pública per part de l’Administració de criteris d’accessibilitat en l’àmbit
tecnològic i digital amb l’objecte de fer accessible a totes les persones la informació, els
productes, béns i serveis.
Així mateix, com assenyalava la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
en el plec, l’objecte d’estudi està estretament relacionat amb la contractació pública
socialment responsable definida per la Unió Europea en 2011.

En concret, com ja s’ha esmentat, el mateix s’emmarca en la labor social duta a terme
per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya mitjançant el seu projecte
m4Social. Un projecte que té com a objectiu connectar l’acció social i el desenvolupa-
ment tecnològic per fomentar l’empoderament de les entitats socials i de la ciutadania
i en aquest cas, més concretament, l’empoderament de les persones amb discapacitat.
Va ser precisament en relació amb aquest projecte, més especialment en el M4Social
Day, on es va plantejar la inquietud de quina era la importància que es donava a les
clàusules d’accessibilitat en les licitacions de processos de compra pública. Una inquie-
tud que, lluny de quedar en l’oblit, ha donat lloc a la realització de l’estudi.
◗ 5. Marc teòric: la incorporació de clàusules
d’accessibilitat digital en les licitacions públiques
5.1 Contractació pública socialment responsable: clàusules socials:
La contractació pública socialment responsable s’ha vingut articulant mitjançant la
incorporació de clàusules socials. Encara que la seva importància ha estat creixent en
els últims anys la mateixa ja s’incloïa en el “Llibre Verd sobre la Contractació Pública en
la Unió Europea”, l’any 1996. En el mateix, es reconeixia que la normativa de contracta-
ció pública pot contribuir a aconseguir els objectius de les polítiques socials i mediam-
bientals (Comisión Europea, 1996).
Posteriorment l’any 2001, com s’ha assenyalat, es va publicar la “Comunicació interpre-
tativa de la Comissió sobre la legislació comunitària de contractes públics i les possi-
bilitats d’integrar aspectes socials en aquests contractes”. La mateixa, pretén aclarir, i
aclareix, el ventall de possibilitats que ofereix el marc jurídic comunitari vigent per inte-
grar aspectes socials en els contractes públics.
Aquest compromís amb atorgar un paper rellevant a la contractació pública per a la
consecució d’objectius socials per part de la Unió Europea, torna a posar-se de mani-
fest en la I estratègia Europea de 2020 i en la Guia “Adquisicions socials. Una guia per
considerar aspectes socials en les contractacions públiques” publicada en 2010: En la
qual s’assenyala que::
“la Contractació Social pot ser una eina molt eficaç per avançar en el des-
envolupament sostenible i per aconseguir els objectius socials de la UE (i els
Estats membres)” (Comissió Europea, 2010).
Aquesta Guia, a més de ser una fita en matèria de contractació pública socialment res-
ponsable en la Unió Europea, ofereix també una definició de contractació pública soci-
alment responsable. Així, la Guia entén com a contractació pública responsable:

“A les operacions de contractació que tenen en compte un o més dels
següents aspectes socials: oportunitats d’ocupació, treball digne, compliment
amb els drets socials i laborals, inclusió social (incloses les persones amb dis-
capacitat), igualtat d’oportunitats, disseny d’accessibilitat per a tots, consi-
deració dels criteris de sostenibilitat, incloses les qüestions de comerç ètic i
un compliment voluntari més ampli de la responsabilitat social de les empre-
ses (RSE), alhora que es respecten els principis consagrats en el Tractat de la
Unió Europea (TUE) i les Directives de contractació”.
La Directiva de Contractació Pública 2014/24/UE, per la qual es deroga la Directiva
2004/18/CE, suposa un pas més en el compromís de la Unió Europea amb la contra-
ctació pública socialment responsable. Després de la mateixa, quedava clar que la
contractació pública no és una fi en si mateixa, ni constitueix exclusivament un mitjà
per a l’obtenció de prestacions, obres o serveis en les condicions econòmicament més
avantatjoses per la Administració, sinó que és, sobretot, una eina jurídica al servei dels
poders públics per al compliment de les seves finalitats i valors fonamentals: cohesió
social, redistribució de la riquesa, igualtat i justícia. A més, la nova Directiva 2014/24/
UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació
pública assenyala de forma clara i reiterada la possibilitat d’incorporar criteris socials
com a condicions d’execució, criteris d’adjudicació i com a contractes reservats (REAS
EUSKADI, 2014).
La nova Llei de Contractació Pública, Llei 9/2017, publicada el 9 de novembre en el BOE
trasllada a l’ordenament jurídic espanyol la referida directiva. Aquesta Llei, en vigor des
del 9 de març de 2018, té entre les seves principals novetats l’aplicació transversal a
totes les licitacions d’aspectes i clàusules socials i ambientals amb l’objectiu de fomen-
tar la compra pública amb responsabilitat social i ambiental (Consorci de Salut i Social
de Catalunya , 2018).
Això s’assenyala de manera expressa en l’article 1.3 de la referida Llei:
“En tota contractació pública s’incorporaran de manera transversal i precep-
tiva criteris socials i mediambientals sempre que guardi relació amb l’objecte
del contracte, en la convicció que la seva inclusió proporciona una millor rela-
ció qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor efici-
ència en la utilització dels fons públics. Igualment es facilitarà l’accés a la con-
tractació pública de les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses
d’economia social”.
Així mateix, les diferents Administracions públiques de Catalunya han publicat guies
i instruccions sobre contractació pública socialment responsable i clàusules soci-
als. En aquest sentit, a nivell de la Generalitat, la Junta Consultiva de Contractació
Administrativa va aprovar la “Guia per a la inclusió de clàusules contractuals de caràc-
ter social”, que ha estat ulteriorment revisada. En aquesta guia, es recullen exemples
de possibles clàusules socials a incloure. A més, també ha publicat altres Guies especí-
fiques sobre contractació socialment responsable, com la “Guia de solvència tècnica i
gestió ambiental” i diversos Acords per al foment de la contractació pública socialment

responsable. Finalment, cal destacar “El codi per a una contractació pública socialment
responsable en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic”. El
mateix, desenvolupa l’article 158.2 de la Llei 5/2017 de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector públic mitjançant el qual Catalunya mostra de nou un clar com-
promís amb la contractació pública socialment responsable. En concret, aquest article
en el seu apartat 2 assenyala el següent:
“158. Mesures de foment de l’ètica i la responsabilitat social.
2.1 Els òrgans de contractació, per afavorir a les empreses i entitats que tenen
un nivell adequat de compromís social, poden exigir en els plecs de clàusules
administratives, ja sigui com a criteris de solvència o com a condicions d’exe-
cució dels contractes, i amb la finalitat d’assegurar la qualitat de la prestació,
que el contractista compleixi uns requisits mínims salarials d’estabilitat i salut
laboral, de responsabilitat ambiental i de mesures de foment de la igualtat de
gènere i de la conciliació personal en relació amb l’objecte del contracte. Els
criteris que s’estableixin han d’estar vinculats a fi del contracte, respectar els
principis d’igualtat i no discriminació i permetre obtenir l’oferta econòmica-
ment més favorable”.
2.2 El Govern, mitjançant l’òrgan competent en matèria de contractació
pública, ha de promoure, entre altres mesures, la introducció en els plecs de
clàusules de l’exigència d’una declaració responsable o bé la inclusió d’una
clàusula ètica perquè els licitadors, adjudicataris i subcontractistes, o les
seves empreses filials o vinculades, es comprometin a complir rigorosament
la legislació tributària, laboral i de seguretat social, i, específicament, a no
realitzar operacions financeres contràries a la normativa tributària en països
que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos
fiscals per la Unió Europea”.
Partint de la legislació, la doctrina i especialment del codi per al foment de la contra-
ctació socialment responsable en l’àmbit de la Generalitat, referent als tipus de clàusu-
les, es procedeix a conceptualitzar les fases de la contractació i els tipus de clàusules
socials amb caràcter previ a l’anàlisi de les clàusules d’accessibilitat a Catalunya perquè
serveixin de marc de referència.
5.1.1. Fase de licitació i clàusules socials
S’entén per clàusules socials la inclusió de certs criteris en els processos de contracta-
ció pública, en virtut dels quals s’incorporen al contracte aspectes de política social
(EQUAL, 2007).
La incorporació de clàusules de contractació socialment responsable ha de complir
amb els principis fonamentals de contractació de la Unió Europea: principi de con-
currència, de llibertat d’accés, de publicitat, de transparència, de no discriminació i
d’igualtat de tracte (Generalitat de Catalunya, 2017).
Aquestes clàusules poden incloure’s tant en els plecs de clàusules administratives com
en els de prescripcions tècniques en les diferents fases de la licitació com:

◗◗ Fase de Selecció: El propòsit de la fase de presentació i selecció és garantir que les
ofertes vàlides es rebin i seleccionin en virtut de les normes i els criteris establerts en
el plec de condicions.
◗◗ Fase de Licitació/Adjudicació: El propòsit d’aquesta fase és determinar a l’adjudicatari
mitjançant l’aplicació estricta dels criteris d’adjudicació publicats.
◗◗ Fase d’Execució: Aquesta fase del procés pretén garantir l’execució satisfactòria del con-
tracte de conformitat amb el resultat del procés de licitació (Comisión Europea, 2015).
Així, existeixen diferents tipus de clàusules que estan associades en gran mesura a
alguna de les fases referides, optant-se per una o una altra en funció de la legislació,
de les instruccions o guies i, per descomptat, de l’objecte del contracte i de la finalitat
social que es persegueixi.
5.1.2. Tipus de clàusules socials
Atenent a la classificació realitzada pel Codi per a la contractació pública socialment
responsable ens trobem amb la possibilitat d’incorporar els següents tipus de clàusules
per fases de la licitació (Generalitat de Catalunya, 2017):
◗◗ Objecte del contracte: Poden incorporar-se finalitats de contractació socialment
responsable en la pròpia definició de l’objecte del contracte, afegint criteris soci-
als o ambientals al seu contingut, i addicionar alguna consideració de tipus social o
ambiental a la prestació. Aquestes consideracions establertes en l’objecte han d’es-
tar realment vinculades al subministrament, servei o obra que conforma l’objecte del
contracte.
◗◗ Criteri d’exclusió: Dins de la fase de licitació la incorporació de clàusules de contracta-
ció socialment responsable com a criteris de selecció dels licitadors requereix que,
en raó de la pròpia naturalesa del contracte, sigui necessària per a la seva correcta
execució que: o bé l’empresa adjudicatària tingui unes aptituds específiques i/o una
experiència acreditada i uns coneixements tècnics concrets; o bé que el personal
adscrit a l’execució del contracte tingui una experiència determinada o unes carac-
terístiques específiques. Aquests criteris han d’estar determinats en la legislació apli-
cable, estar vinculats a la finalitat del contracte i respectar els principis d’igualtat i
proporcionalitat.
◗◗ Criteris d’adjudicació: En la fase de la licitació es poden aplicar clàusules de contra-
ctació socialment responsable com a criteris d’adjudicació sempre que estiguin vin-
culades a la finalitat del contracte. Es poden aplicar en qualsevol de les fases del cicle
de vida; han de ser específiques i objectivament quantificables; han d’estar establer-
tes en els plecs, i han de complir amb els principis fonamentals de la legislació nacio-
nal i europea vigent.
◗◗ Criteri de desempat: A més dels criteris legals de desempat, en els plecs de clàusules
poden establir-se criteris socials o ambientals de desempat, sempre en funció de l’ob-
jecte del contracte.
◗◗ Condicions especials d’execució: Els poders adjudicadors poden establir condici-
ons especials relatives a l’execució del contracte, sempre que estiguin vinculades a
fi del contracte i s’indiquin en la convocatòria de licitació o en els plecs de clàusules.
Aquestes condicions poden incloure consideracions econòmiques o relacionades amb
la innovació, consideracions de tipus ambiental, social o relatives a l’ocupació (art. 70
de la Directiva 2014/24/UE).

■■ 5.2. Clàusules d’accessibilitat en les licitacions públiques
La societat actual en la qual ens trobem, que Manuel Castells coneix com a societat de
la informació/informacional no pot concebre’s sense les noves tecnologies de la infor-
mació i la comunicació (Castells, 1996). L’ús de les mateixes que fa unes dècades era
anecdòtic, avui forma part de la realitat diària d’homes i dones de tot el planeta.
No obstant això, les noves tecnologies han suposat també una escletxa important que
condemna a l’ostracisme a part de la població mundial a la qual se li veu negat el seu
ús. Aquesta escletxa afecta especialment tant a les persones en situació de pobresa
com a les persones grans i amb discapacitat. Així, cal destacar, la relació entre pobresa
i discapacitat i vellesa. En aquest sentit, segons dades de l’Estratègia Europea de
Discapacitat, més d’un terç de les persones majors de 65 anys tenen algun tipus de
discapacitat. A més, les persones amb discapacitat registren un índex de pobresa del
70%. Per 2020, a la Unió europea, el nombre d’aquestes últimes ascendirà a 120 milions
(European Commission, 2016).
Aquesta importància de les noves tecnologies, i la referida bretxa social que ocasionen,
fa que sigui transcendental aprofitar el moment d’explosió i expansió evitant, precisa-
ment, aquest greu risc de l’exclusió social que existeix per a les persones amb discapa-
citat (CENTAC, 2016).
En el cas de les persones amb discapacitat, el problema de per què existeix aquesta
falta d’accés es troba especialment en el disseny de la tecnologia. Per molt aïllants que
resultin aquestes limitacions, el seu impacte és encara més frustrant perquè majorità-
riament són innecessàries i solucionables sense grans dificultats. El mercat per sí sola-
ment no està solucionant la falta d’accés a les TIC, tot i que la demanda és creixent.
Per tant, les Administracions Públiques poden i han d’influir al mercat i els béns i ser-
veis accessibles, establint criteris socials i d’accessibilitat en els seus concursos públics
(CEAPAT-IMSERSO, 2014).
A això cal sumar que les compres públiques suposen una gran part del mercat de béns
i serveis. A nivell d’Europa, s’estima que les compres de les Administracions públiques
representen un 19% del Producte Interior Brut i a Estats Units arriba al 25%. En l’àmbit de
Catalunya la xifra és encara major. Doncs de conformitat amb l’assenyalat en el Decret-
Llei 3/2016 la contractació pública representa entre un 35% i un 40% del total dels pres-
supostos de les Administracions Públiques de Catalunya.
Aquestes dades reafirmen que les compres públiques són un excel·lent instrument
per garantir l’accessibilitat dels béns i serveis, ja que són un dels seus majors clients.
A més, es fomentarà l’increment del a accessibilitat més enllà de la Administració,
doncs si un proveïdor ha de desenvolupar solucions accessibles per a l’Administració
Pública, el més probable és que les solucions que presenti al mercat general també
siguin accessibles. I sensu contrari si les licitacions de les Administracions Públiques no
tenen en compte l’accessibilitat, s’estarà finançant la discriminació. Per evitar tant el
finançament de la discriminació com incórrer en la discriminació pròpiament aquesta
és necessari que, com assenyala Lourdes González Perea, l’administració pública en la
seva compra pública tingui en compte també a l’usuari intern: és a dir, amb els treballa-
dors que han de gestionar els serveis i pels quals, d’igual manera, s’han de contemplar
requisits d’accessibilitat en l’equipament informàtic, aplicacions d’escriptori, Intranet,
etc. (CEAPAT-IMSERSO, 2014).

A més, és important assenyalar que la clàusula d’accessibilitat digital no solament es
tracta d’un instrument de política social, o una eina per evitar la discriminació cap als
propis funcionaris de l’Administració, sinó que és una eina perquè l’Administració no
violi els drets de la ciutadania amb discapacitat. L’accés de totes les persones, incloses
aquelles amb discapacitat, a la informació i a tots els avantatges de les TIC es consi-
dera un dret. Les solucions accessibles suposen una millora i una gran comoditat per
a totes les persones atès que en diferents situacions de la vida (infància, vellesa, lesi-
ons, embarassos, etc.) les persones requereixen solucions accessibles. Es reconeix que
la informació procedent de les Administracions és fonamental per al funcionament
de la democràcia i per a l’exercici individual dels drets i obligacions de la ciutadania.
Suposaria una greu discriminació que no existissin oportunitats laborals, o no se’ns
donés a conèixer la concessió o derogació del nostre permís de conduir, o no es publi-
qués la informació per a les declaracions fiscals (Consejo Nacional de la Discapacidad
en EEUU, 2011).
En aquest sentit, la pròpia Convenció per als Drets de les Persones amb Discapacitat
en l’article 5 prohibeix la discriminació, al mateix temps que reconeix la igualtat, i en el
seu article 9 regula el dret de les persones amb discapacitat en concret en relació amb
accessibilitat i noves tecnologies assenyala que:
“els Estats membres adoptaran mesures pertinents per assegurar l’accés de
les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres (…)
a la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de
la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al
públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com a rurals”.
Aquestes mesures, que inclouran la identificació i eliminació d’obstacles i barreres d’ac-
cés, s’aplicaran, entre altres coses, a: l’ús serveis d’informació, comunicacions i d’un altre
tipus, inclosos els serveis electrònics i d’emergència”. A més, en el seu article 2 esta-
bleix com a mesures a adoptar pels Estats entre altres algunes relacionades amb les
noves tecnologies com:
◗◗ Desenvolupar, promulgar i supervisar l’aplicació de normes mínimes i directrius sobre
l’accessibilitat de les instal·lacions i els serveis oberts al públic o d’ús públic;
◗◗ Assegurar que les entitats privades que proporcionen instal·lacions i serveis oberts al
públic o d’ús públic tinguin en compte tots els aspectes de la seva accessibilitat per a
les persones amb discapacitat:
◗◗ Promoure altres formes adequades d’assistència i suport a les persones amb discapa-
citat per assegurar el seu accés a la informació;
◗◗ Promoure l’accés de les persones amb discapacitat als nous sistemes i tecnologies de
la informació i les comunicacions, inclosa Internet;
◗◗ Promoure el disseny, el desenvolupament, la producció i la distribució de sistemes
i tecnologies de la informació i les comunicacions accessibles en una etapa prime-
renca, a fi que aquests sistemes i tecnologies siguin accessibles amb el menor cost
possible.
Així mateix, aquesta Convenció també reconeix altres drets estretament relacionats
amb l’accessibilitat en relació amb l’Administració Pública i l’àmbit digital com són el de

participació en la vida política i pública, recollit en l’article 29, i el de Llibertat d’expres-
sió i d’opinió i accés a la informació establert en l’article 21. En concret en aquest últim
estableix:
“Els Estats membres adoptaran totes les mesures pertinents perquè les per-
sones amb discapacitat puguin exercir el dret a la llibertat d’expressió i opi-
nió, inclosa la llibertat de recaptar, rebre i facilitar informació i idees en igual-
tat de condicions amb les altres i mitjançant qualsevol forma de comunicació
que triïn conformement a la definició de l’article 2 de la present Convenció,
entre elles:
a) Facilitar a les persones amb discapacitat informació dirigida al públic en
general, de manera oportuna i sense cost addicional, en formats accessi-
bles i amb les tecnologies adequades als diferents tipus de discapacitat;
b) Acceptar i facilitar la utilització de la llengua de signes, el Braille, les formes,
mitjans, i formats augmentatius i alternatius de comunicació i tots els altres
maneres, mitjans i formats de comunicació accessibles que triïn les perso-
nes amb discapacitat en les seves relacions oficials;
c) Encoratjar a les entitats privades que prestin serveis al públic en general,
fins i tot mitjançant Internet, al fet que proporcionin informació i serveis en
formats que les persones amb discapacitat puguin utilitzar i als quals tin-
guin accés;
d) Encoratjar als mitjans de comunicació, inclosos els que subministren infor-
mació a través d’Internet, al fet que facin que els seus serveis siguin accessi-
bles per a les persones amb discapacitat;
i) Reconèixer i promoure la utilització de llengües de signes”.
Aquest conveni ha estat signat per la pròpia Unió Europea i ratificat de forma cada
vegada més àmplia pels Estats que conformen la Unió. Així mateix, l’Estratègia Europea
de Discapacitat assenyala l’accessibilitat com un dels seus objectius prioritaris. Fent al·
lusió específica tant a les TIC com a la contractació com a eina per garantir aquesta
accessibilitat. En aquest sentit, en el propi text es feia ressò que “tan sols el 5 % dels
llocs web públics s’ajusten completament a les normes d’accessibilitat d’Internet”. Així
mateix, també assenyalava que les cadenes de televisió encara comptaven amb un
nombre molt reduït de programes subtitulats.
Aquesta situació, a poc a poc va millorant gràcies en gran mesura a la legislació sobre
accessibilitat i clàusules d’accessibilitat digital en l’àmbit europeu, nacional, autonòmic
i local i a les pròpies clàusules d’accessibilitat digital. I és reflex, en part, del gran com-
promís estratègic de la Unió Europea per respondre als reptes d’innovació social i tec-
nològica a través de les compres públiques. No obstant això, de vegades les compres
públiques sostenibles, innovadores o verdes s’obliden de l’accessibilitat. En fer-ho dis-
torsionen el seu objectiu, ja que això implica deixar fora a una part de la societat cada
vegada més nombrosa, les persones amb discapacitat i les persones grans. Alhora, l’ac-
cessibilitat en compres públiques no ha d’oblidar les demandes de sostenibilitat, inno-
vació o d’aspectes mediambientals (CEAPAT-IMSERSO, 2014).

A aquesta necessària incorporació de clàusules socials simbiòtiques cal afegir la plu-
ralitat de beneficiaris indirectes de les clàusules. Doncs, les persones que es beneficien
de l’accessibilitat i, per tant, de les clàusules d’accessibilitat no només comprèn a les
persones amb discapacitat, sinó que també contribuiria positivament a tota la societat
i, especialment, a determinats col·lectius, com poden ser les persones grans o els turis-
tes. En aquest sentit, per exemple, si s’inclouen subtítols també es facilitarà la vida de
persones que no dominin l’idioma. En concret, com es pot observar en la següent taula
7 de cada 10 europeus consideren que una millor accessibilitat dels béns i serveis bene-
ficiarà molt a les persones amb discapacitat, a les persones grans i a altres col·lectius
amb necessitats d’accessibilitat, com poden ser els referits anteriorment. Així mateix, la
majoria dels europeus (un 84%) també considera que les normes d’accessibilitat bene-
ficiaran molt o d’alguna manera a les empreses:
Taula 1. Font: Eurobarometer on Accessibility (2012)
En la teva opinió millor accessibilitat
en els béns i serveis milloraria …
Molt
D'alguna
forma
No gaire Gens No sap
La vida de les persones amb
discapacitat i dels ancians
72% 23% 2% 1% 2%
La vida de les persones amb
discapacitat, els ancians i altres
69% 25% 3% 1% 2%
Oportunitats per a la indústria per
vendre productes a persones amb
discapacitat i ancians
47% 37% 7% 3% 6%
A més, dos terços dels europeus afirmen que ells comprarien o pagarien més pels pro-
ductes si aquests fossin accessibles i millor dissenyats per a totes les persones.

Gràfic 1. Penses que el teu o la teva família compraria o pagaria més per produc-
tes si aquests anessin més accessibles i millor dissenyats per tots (incloent perso-
nes amb discapacitat i persones majors)? Font: Eurobarometer on Accessibility .
66% Sí
No
No sap
28%
6%
El referit estudi també pregunta als europeus si estan d’acord amb que quan les auto-
ritats públiques, ofereixin articles o serveis, estiguin obligades a garantir que aquests
siguin accessibles per a les persones amb discapacitat: la resposta dels europeus sobre
aquest tema és contundent un 75% està d’acord, xifra que s’eleva en el cas dels espa-
nyols en 3 punts:
Taula 2. Font: Eurobarometer on Accessibility (2012)
Quan les autoritats públiques ofereixen articles
i serveis haurien d'estar obligats a garantir que
aquests també són accessibles per a les persones
amb discapacitat?
Opinió
euroepos
Opinió
espanyols
Totalment d'acord 75% 78%
Més aviat d'acord 21% 19%
Més aviat en desacord 2% 2%
Totalment en desacord 1% 0%
No sap 1% 1%
Per tant, els ciutadans de la Unió Europea de forma majoritària es mostren d’acord amb
l’obligació de garantir l’accessibilitat dels serveis i articles públics i, per tant, amb les
polítiques d’inclusió de clàusules socials d’accessibilitat digital en concordança amb el
que han anat demandant organitzacions que representen a les persones amb disca-
pacitat, com CERMI, COCARMI, Fundació ONCE o COCEMFE. Una reivindicació que no
solament es produeix a Europa, sinó en tots els països on les persones amb discapaci-
tat compten amb organitzacions fortes i influents (CEAPAT-IMSERSO, 2014).
Reivindicació que afortunadament com s’ha apuntat i s’analitzarà pel que fa al marc
normatiu a continuació, ha estat recollida i implementada tant a nivell internaci-
onal com a nivell europeu i de les diferents Administracions dels Estats Membres,
Autonòmiques, Provincials i Locals.

5.2.1. Marc normatiu
La normativa disposa que les Administracions exigiran paràmetres d’accessibilitat en
les seves noves adquisicions, de tal manera que tot el material que es compri i tots els
serveis que es contractin siguin accessibles per a persones amb discapacitat i persones
grans, amb beneficis per a tota la societat (CEAPAT-IMSERSO, 2014).
Marco normatiu contractacció pública i accessibilitat
◗◗ Directiva 2014/24/UE del Parlamento Europeu i del Consell, de 26 de febrer de2 014, sobre
contractació pública.
◗◗ Directiva (UE) 2016/2102 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’octubre de 2016,
sobre l’accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils dels organismes
del sector públic.
◗◗ Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es traslladen a
l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/
UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
◗◗ Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya.
Directiva (UE) 2016/2102 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’octubre de
2016, sobre l’accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils
dels organismes del sector públic
La Directiva va entrar en vigor el 22 de desembre de 2016. Aquesta Directiva estableix
les normes per les quals s’exigeix als Estats membres que garanteixin que els llocs web,
independentment del dispositiu emprat per accedir a ells, i les aplicacions per a dispo-
sitius mòbils dels organismes del sector públic compleixin els requisits d’accessibilitat.
Aquests requisits d’accessibilitat als quals es fa referència a l’article 4, que assenyala el
següent:
“Els Estats membres s’asseguraran que els organismes del sector públic pren-
guin les mesures necessàries per augmentar l’accessibilitat dels seus llocs
web i aplicacions per a dispositius mòbils, fent-los perceptibles, operables,
comprensibles i robusts”.
Per tant, els 4 principis d’accessibilitat exigits, seguint els aclariments realitzats en rela-
ció amb els mateixos pel considerant 37, són:
◗◗ Perceptibilitat: en el sentit que la informació i els components de la interfície d’usuari
han de presentar-se a aquest de manera que pugui percebre’ls.
◗◗ Operabilidad: en el sentit que els components i la navegació de la interfície d’usuari
han de poder utilitzar-se.
◗◗ Comprensibilitat: en el sentit que la informació i el funcionament de la interfície d’usu-
ari han de ser comprensibles.
◗◗ Robustesa: en el sentit que els continguts han de ser suficientment sòlids per poder
ser interpretats de forma fiable per una gran varietat d’agents d’usuari, incloses les
tecnologies d’assistència.

Així mateix, com a mesures addicionals per garantir l’accessibilitat, recollides en l’arti-
cle 7, s’exigeix que els “organismes del sector públic proporcionin i actualitzin periòdi-
cament una declaració d’accessibilitat detallada, exhaustiva i clara sobre la conformi-
tat dels seus llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils amb la present Directiva”.
Aquesta declaració d’accessibilitat haurà de proporcionar-se en un format accessible i
haurà d’acomplir els següents requisits:
◗◗ Una explicació sobre aquelles parts del contingut que no siguin accessibles i les
raons d’aquesta inaccessibilitat, així com, si escau, les alternatives accessibles que
s’ofereixin.
◗◗ La descripció d’un mecanisme de comunicació, i un enllaç al mateix, que permeti a
qualsevol persona informar a l’organisme del sector públic sobre qualsevol possible
incompliment per part del seu lloc web o de la seva aplicació.
◗◗ Un enllaç al procediment d’aplicació contemplat en l’article 9, al que es pugui recór-
rer en cas que la resposta a la comunicació o a la sol·licitud sigui insatisfactòria.
En aquest sentit, per garantir que es tracta de forma adequada les comunicacions i sol·
licituds rebudes s’exigeix l’articulació d’un procediment d’aplicació, com la possibilitat
de posar-se en contacte amb un defensor del poble.
Així mateix, s’estableix un sistema de seguiment i informes (article 8). El primer informe
ha de ser presentat per part dels Estats abans del 23 de desembre de 2021 i, posterior-
ment, cada tres anys. Aquests informes es tindran en compte de cara a l’examen d’apli-
cació d’aquesta Directiva per part de la Comissió que com a màxim tindrà lloc el 23 de
juny de 2022.
Aquest mateix dia, però 3 anys abans, el 23 de desembre de 2018 és el termini que s’es-
tableix per a la transposició de la Directiva. Altres terminis que és important assenyalar
en relació amb l’aplicació de les disposicions són els següents:
◗◗ 23 de setembre de 2019, per als llocs web d’organismes del sector públic no publicats
abans del 23 de setembre de 2018.
◗◗ 23 de setembre de 2020, per a la resta de llocs web.
◗◗ 23 de juny de 2021, per a les aplicacions per a dispositius mòbils d’organismes del sec-
tor públic.
Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de
2014, sobre contractació pública
La Directiva Europea 2014/24/UE de contractació pública deroga la Directiva 2004/18/
CE i la normativa de referència. En relació amb la mateixa i com a gran oportunitat per
incloure els criteris d’accessibilitat Juan Carlos Ramiro, Director de CENTAC comenta
(CENTAC, 2016):

“Ha de ser l’element de pressió definitiu per al sector tecnològic a Europa per
incloure els criteris d’accessibilitat en els béns, productes i serveis TIC com a
element indiscutible. Passem de parlar d’accessibilitat en les tecnologies des
del punt de vista merament social i voluntari, a fer-ho des del punt de vista de
mercat, benefici econòmic i oportunitat de negoci per a la indústria i empre-
ses TIC que proveeixin de solucions a les Administracions, a través de les lici-
tacions públiques”.
Aquesta Directiva, com s’apuntava, suposa un pas més per la contractació pública soci-
alment responsable. Exigint de forma clara i reiterada la possibilitat d’incorporar crite-
ris socials com a condicions d’execució, criteris d’adjudicació i com a contractes reser-
vats. Així mateix, en el seu considerant 3 assenyala la necessitat de tenir-se en compte
la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat,
en particular en relació amb l’elecció de mitjans de comunicació, especificacions tècni-
ques, criteris d’adjudicació i condicions d’execució del contracte.
Així aquesta norma des de les seves consideracions ja fa referència específica a l’acces-
sibilitat. En concret als següents aspectes:
◗◗ Accessibilitat dels mitjans de comunicació electrònics. S’estableix que els poders
adjudicadors han d’utilitzar la comunicació per mitjans electrònics i que aquesta tin-
gui degudament en compte l’accessibilitat de persones amb discapacitat (conside-
rant 53).
◗◗ Accessibilitat en especificacions tècniques. L’Annex VII conté una definició clara de
les especificacions tècniques, senyalant que s’entendrà com a tal, quan es tracti de
contractes públics de subministrament o de servei, aquella especificació que figuri
en un document en la qual es defineixin les característiques exigides d’un producte o
d’un servei. Esmentant de forma expressa entre aquestes especificacions el disseny
per a totes les necessitats (inclosa l’accessibilitat de les persones amb discapacitat).
L’accessibilitat en les especificacions tècniques és també abordada en dues conside-
rants. D’altra banda, en el considerant 99 fa referencia a totes les adquisicions, senya-
lant que, en totes , existeix la possibilitat d’establir requisits socials que caracteritzin
el producte o el servei que es tracti, entre ells, l’accessibilitat per a les persones amb
discapacitat o el disseny per tots els usuaris. D’altra banda, en el considerant 75 es
fa referència específica a les adquisicions que estan destinades a ser utilitzades per
persones físiques ja sigui el públic en general o el personal del poder adjudicador.
Assenyalant que “cal” que “els poders adjudicadors estableixin unes especificacions
tècniques per tenir en compte els criteris d’accessibilitat per a les persones amb dis-
capacitat o el disseny per a tots els usuaris excepte en casos degudament justificats”
(considerants 75 i 99).
◗◗ Possibilitat d’excloure als operadors que no han complert amb les normes d’accessi-
bilitat. S’estableix la possibilitat que els poders adjudicadors excloguin als operadors
econòmics que hagin donat mostres de no ser fiables, entre altres raons per l’incom-
pliment de normes d’accessibilitat (considerant 101).
És especialment destacable que la referida Directiva, a més de recollir les clàusules
d’accessibilitat en els considerants i Annexos també ho fa en l’articulat. En concret, en
els següents articles:

◗◗ Article 42.1 Especificacions tècniques:
“Per a tota contractació que estigui destinada a ser utilitzada per persones físiques,
ja sigui el públic en general o el personal del poder adjudicador, les especificacions
tècniques es redactaran, excepte en casos degudament justificats, de manera que es
tinguin en compte els criteris d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat o el
disseny per a tots els usuaris.
Quan s’adoptin requisits imperatius d’accessibilitat mitjançant un acte jurídic de la
Unió, les especificacions tècniques hauran de definir-se, pel que fa als criteris d’ac-
cessibilitat per a les persones amb discapacitat o el disseny per a tots els usuaris, per
referència a elles”.
◗◗ Article 62.1. Normes d’assegurament de la qualitat i normes de gestió mediambiental:
“Quan els poders adjudicadors exigeixin la presentació de certificats expedits per
organismes independents que acreditin que l’operador econòmic compleix determi-
nades normes d’assegurament de la qualitat, en particular en matèria d’accessibilitat
per a persones amb discapacitat, faran referència als sistemes d’assegurament de la
qualitat basats en la sèrie de normes europees pertinent, certificats per organismes
acreditats. Reconeixeran els certificats equivalents expedits per organismes esta-
blerts en altres Estats membres. També acceptessin altres proves de mesures equiva-
lents d’assegurament de la qualitat quan l’operador econòmic afectat no hagi tingut
la possibilitat d’obtenir tals certificats en el termini fixat per causes no atribuïbles a
l’operador econòmic”.
◗◗ Article 67.2. Criteris d’adjudicació del contracte:
“L’oferta econòmicament més avantatjosa des del punt de vista del poder adjudica-
dor es determinarà sobre la base del preu o cost, utilitzant un plantejament que aten-
gui a la relació cost eficàcia, com el càlcul del cost del cicle de vida conformement a
l’article 68, i podrà incloure la millor relació qualitat-preu, que s’avaluarà en funció
de criteris que incloguin aspectes qualitatius, mediambientals i/o socials vinculats a
fi del contracte públic que es tracti. Aquests criteris podran incloure, per exemple: a)
la qualitat, inclòs el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, l’accessi-
bilitat, el disseny per a tots els usuaris, les característiques socials, mediambientals i
innovadores, i la comercialització i les seves condicions”.
◗◗ Article 76.2. Principis d’adjudicació de contractes:
“Els Estats membres vetllaran per que els poders adjudicadors puguin tenir en compte
la necessitat de garantir la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat, l’assequibilitat”.
En aquest sentit, com es pot observar en la lectura dels mateixos, la Directiva no fa
referència específica a l’accessibilitat digital, però si fa referència en l’articulat a les
clàusules d’accessibilitat. En primer lloc, torna a incidir, com ja ho feia en l’apartat de
considerants, en l’obligació per part de l’adjudicador d’incloure en les especificacions
tècniques els requisits d’accessibilitat quan es tracti de contractació destinada a per-
sones. Per tant, ja no fa referència només a adquisicions com si ho fa en el considerant,
sinó a contractació. Mantenint que haurà d’exigir-se tant per a aquelles destinades a
ser utilitzades pel públic en general com pel personal del poder adjudicador.
Així mateix, també és clau, en relació amb les especificacions tècniques, la referència
expressament els requisits europeus d’accessibilitat quan existeixin en la matèria. Això
ajuda tant a l’harmonització de criteris com a la seguretat per part de les empreses.
En segon lloc, en relació amb els criteris d’adjudicació s’exigeix que els estats vetllin

perquè els poders adjudicadores poden tenir en compte la necessitat de garantir l’ac-
cessibilitat. Així mateix, quant a l’adjudicació, també s’obre la possibilitat al fet que no
es valorin solament els criteris econòmics adjudicant a l’empresa que mostra l’oferta
econòmica més avantatjosa, sinó que també s’introdueixin criteris de qualitat, valorant
la relació qualitat-preu, incloent l’accessibilitat entre els mateixos. Finalment, també
s’esmenten a les normes de qualitat i els certificats exigits en relació amb les mateixes,
entre elles les relacionades amb l’accessibilitat.
Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es
traslladen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i
del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
Mitjançant la mateixa posteriorment s’haurà de transposar a l’ordenament espa-
nyol la referida Directiva. En el següent quadre es pot observar la comparativa
entre l’articulat de la Llei espanyola i la citada Directiva:
Directiva
Europea 2014/24
Llei 9/2017
Annex VII
Què s’entén per
especificacions
tècniques
Article 125.1. Definició de determinades prescripcions tècniques.
En el qual s’estableix que s’entén per prescripcions tècniques
tant quan es tracti dels contractes d’obres com dels de
subministraments i serveis en tots dos casos s’inclou referència
dins de les mateixes a la possibilitat d’establir prescripcions
o especificacions sobre “el disseny per a totes les necessitats
(inclosa l’accessibilitat universal i disseny universal o disseny per a
totes les persones)”.
Considerant 75
Adquisicions
destinades a
persones físiques
Article 42.1
Especificacions
tècniques
Article 126.3. Regles per a l’establiment de prescripcions
tècniques.
En el seu apartat 3 trasllada el contingut de l’article 42 en relació
amb l’exigència d’incloure en la redacció de les prescripcions
tècniques criteris d’accessibilitat quan la contractació que estigui
destinada a ser utilitzada per persones físiques, ja sigui el públic
en general o el personal de l’Administració, Així mateix, també
fa referència a la necessitat de motivació suficient en cas que no
s’incloguin. A més, estableix que sempre que existeixin requisits
d’accessibilitat obligatoris adoptats per un acte jurídic de la Unió
Europea, les especificacions tècniques hauran de ser definides
per referència a aquestes normes.

Article 62.1.
Normes
d’assegurament
de la qualitat
i normes
de gestió
mediambiental
Article 93. Acreditació del compliment de les normes de garantia
de la qualitat.
En els contractes subjectes a una regulació harmonitzada es recull
l’establert en l’article 62.1 referent a necessitat que els certificats
emesos per organismes independents en matèria d’accessibilitat
facin referència als sistemes d’assegurament de la qualitat basats
en la sèrie de normes en la matèria, certificats per organismes
conforme a les normes europees relatives a la certificació. Així
mateix, també es plasma el contingut de l’esmentat article
en relació amb el reconeixement de certificats expedits per
organismes d’altres Estats Membres i l’acceptació d’altres proves
de mesures equivalent.
Article 67.2.
Criteris
d’adjudicació del
contracte
Article 76.2
Principis
d’adjudicació de
contractes
Article 145. Requisits i classes de criteris d’adjudicació del
contracte.
En aquest article es té en compte l’establert en l’article 67.2 en
relació amb els criteris d’adjudicació. Assenyalant que, excepte
justificació, l’adjudicació es farà sobre la base de la relació
qualitat-preu. En concret, pel que fa a l’accessibilitat s’estableix,
igual que es feia en el referit article, la possibilitat d’incloure-la
com a criteri d’avaluació qualitatiu.
Considerant 53
Accessibilitat en
la comunicació
electrònica
Disposició addicional setzena. Ús de mitjans electrònics,
informàtics i telemàtics en els procediments regulats en la Llei (j)
Disposició addicional divuitena. Garantia d’accessibilitat per a
persones amb discapacitat.
Aquestes disposicions exigeixen que es tinguin en compte els
requisits d’accessibilitat, com ja es fa referència en el considerant
53, respecte dels mitjans de comunicació electrònica. En concret,
la disposició addicional setzena estableix aquest requisit per a
formats dels documents electrònics que integren els expedients
de contractació. La disposició addicional divuitena, per la seva
banda, regula el deure de tenir en compte l’accessibilitat en els
mitjans de comunicació admissibles, el disseny dels elements
instrumentals i la implantació dels tràmits procedimentals.
Juntament amb els articles recollits en aquesta comparativa hi ha una disposició més i
un altre article de la Llei 9/2017 on també s’esmenten el deure tenir en compte l’accessi-
bilitat: En concret:
◗◗ Disposició addicional quarantena setena. Principis aplicables als contractes de con-
cessió de serveis de l’annex IV i als contractes de serveis de caràcter social, sanitari o
educatiu de l’annex IV. Estableix que, sense perjudici de l’establert per la Llei en rela-
ció amb aquests contractes, els òrgans de contractació vetllaran en totes les seves
fases per la necessitat de garantir la qualitat, la continuïtat i l’accessibilitat.
◗◗ Article 259. Ús i conservació de les obres. En concret, el seu apartat 4, en relació amb
les clàusules d’accessibilitat assenyala: “el concessionari haurà de mantenir les obres
de conformitat amb el que, a cada moment i segons el progrés de la ciència, disposi la

normativa tècnica, mediambiental, d’accessibilitat i eliminació de barreres i de segu-
retat dels usuaris que resulti d’aplicació”.
Això pot relacionar-se amb l’establert en la Directiva 2014/23/UE Directiva 2014/23/UE
del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 relativa a l’adjudicació de
contractes de concessió, que si bé no ha estat fruit d’anàlisi en ser més específica, i no
incloure criteris d’accessibilitat, si és necessari mencionar-la en aquest punt. Aquesta
Directiva tan sols fa referència a l’accessibilitat en una ocasió en l’articulat que es rela-
ciona més directament 259. En concret, l’article 36 sobre requisits tècnics i funcionals
estableix:
“Els requisits tècnics o funcionals definiran les característiques requerides
dels treballs o serveis que són objecte de la concessió. Figuraran en els docu-
ments de concessió:
Aquestes característiques podran incloure, per exemple, els nivells de quali-
tat, els nivells de comportament ambiental i climàtic, el disseny per a totes les
necessitats (inclosa l’accessibilitat per a les persones amb discapacitats), i
l’avaluació de conformitat, el rendiment, la seguretat, o les dimensions, la ter-
minologia, els símbols, els assajos i mètodes d’assaig, el marcat i etiquetatge
o instruccions d’ús”.
També s’inclou l’accessibilitat en dues considerants que estan relacionats amb el regu-
lat en alguns dels considerants de la Directiva 2014/24/UE. En concret:
◗◗ Considerant 66 sobre Accessibilitat i especificacions tècniques. Que està en línia amb
l’establert pel considerant 75 de la Directiva 2014/24/UE, in el que se senyala que: “En
les especificacions tècniques els poders adjudicadors poden establir aquells requisits
socials que caracteritzin directament el producte o el servei que es tracti, com l’ac-
cessibilitat per a les persones amb discapacitat o el disseny per a tots els usuaris”.
◗◗ Considerant 70 sobre la possibilitat d’excloure als operadors que no han complert
amb les normes d’accessibilitat. Que igual que el considerant 101 de la Directiva
2014/24/UE, estableix la possibilitat que els poders adjudicadors excloguin als ope-
radors econòmics que hagin donat mostres de no ser fiables, entre altres raons per
l’incompliment de normes d’accessibilitat.
Finalment, cal apuntar que, en l’àmbit de Catalunya de forma prèvia a l’aprovació de la
Llei 9/2017, de transposició a l’ordenament jurídic espanyol de les Directives 2014/23/
UE i 2014/24/UE, i una vegada passat el termini de transposició de les Directives, es va
aprovar el Decret Llei de 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de con-
tractació pública. No obstant això, si bé el mateix fa referència als avanços que suposen
aquestes Directives quant a l’oportunitat que brinden per a l’impuls social i de la contra-
ctació pública socialment responsable, no fa referència específica a l’accessibilitat.

Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat
El preàmbul de la Llei Catalana d’Accessibilitat estableix que la mateixa té dos objectius:
1. Aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti avançar cap a la plena
autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats
per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitat.
2. Actualitzar i facilitar un marc normatiu propi més àgil en matèria d’accessibilitat,
adequat a les directrius internacionals, europees i estatals.
En honor de la consecució d’aquests objectius, es regulen en el Títol III els requi-
sits i condicions necessaris per aconseguir un entorn global accessible en nou àmbits
d’actuació:
◗◗ Territori
◗◗ Edificació
◗◗ Mitjans de transport
◗◗ Productes
◗◗ Serveis
◗◗ Comunicació
◗◗ Activitats culturals, esportives i d’oci
◗◗ Manteniment de l’accessibilitat
◗◗ Plans d’accessibilitat
Així mateix, en relació amb les clàusules d’accessibilitat i la contractació pública s’exi-
geix, per exemple, de forma específica que els plecs de clàusules tècniques dels con-
tractes de manteniment de les infraestructures que realitzin les Administracions
públiques estableixin un pla especificant les condicions de manteniment preven-
tiu i correctiu quant als elements que garanteixen les condicions adequades d’ac-
cessibilitat. No s’estableix, no obstant això, res específic sobre aquest tema en rela-
ció amb l’àmbit digital o de les noves tecnologies. Si bé en relació amb l’accessibilitat
en la comunicació en les Administracions Públiques l’article 33.3 assenyala que les
Administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han de fer accessible la
informació que proporcionen a través d’Internet. I en concret en relació amb les pàgi-
nes web estableix el següent:
“Les pàgines web han de complir, com a mínim, el nivell d’accessibilitat que
es determini i han de contenir la informació referent a aquest nivell i la data
en la qual es va realitzar l’última revisió de les condicions d’accessibilitat. Han
d’incorporar-se, progressivament, en les tecnologies de la informació i comu-
nicació que s’utilitzin, els avanços i els sistemes nous que afavoreixin l’acces-
sibilitat en la comunicació”.
També en relació amb la web, l’article 25, després de “las administracions públiques i
els proveïdors de serveis públics han d’oferir serveis accessibles”, assenyala:

“Les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han d’infor-
mar a les seves pàgines webs sobre quines són les condicions d’accessibilitat
dels serveis que ofereixen i sobre els mitjans de suport disponibles i han de
promoure en tots els àmbits l’ús de tecnologies de la informació i la comu-
nicació que facilitin la relació amb les persones amb requeriments especí-
fics d’accessibilitat que tenen dificultats per desplaçar-se o no poden gaudir
d’atenció presencial”.
Una necessitat d’informar sobre les condicions d’accessibilitat de les seves pàgines
web que pot comprovar-se en la web gencat en la qual en relació amb l’accessibilitat
s’assenyala que2
:
“La web gencat està construïda amb l’afany de facilitar l’accés universal per
a totes les persones que la consultin, independentment de les seves capaci-
tats físiques, sensorials o intel·lectuals, així com del context tècnic del seu ús
(tipus de dispositiu, programa informàtic, velocitat de la connexió, condicions
ambientals, etc.)”.
Una web en la qual, tenint com a base aquesta llei, també es fa referència a el compro-
mís amb l’accessibilitat a les pàgines web de la Generalitat, en general, aquest és, acon-
seguir la Doble A:
“El compromís de la Generalitat de Catalunya és aconseguir complir el nivell
de conformitat “Doble-A” (AA) exigit a les administracions públiques per les
legislacions europea, espanyola (Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre) i
catalana (Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat)”.
Finalment, és remarcable, que l’article 61 de la Llei 13/2014 fa referència a la inclusió
de clàusules d’accessibilitat en les prescripcions tècniques com un instrument bàsic de
control de les exigències legals d’accessibilitat. En aquest sentit, en el seu apartat 3.c
assenyala que:
“Els plecs de condicions tècniques dels contractes administratius, els quals
han de contenir les clàusules específiques necessàries per al compliment de
les normes d’accessibilitat”.
2 http://web.gencat.cat/es/menu-ajuda/ajuda/accessibilitat/index.html

◗ 6. Estat de la incorporació de les clàusules
d’accessibilitat en les licitacions públiques de
Catalunya
La incorporació de clàusules socials i d’accessibilitat digital en les licitacions públi-
ques TIC ja era una realitat en 2011. En aquest sentit, cal destacar l’estudi de CENTAC
en el qual s’analitza l’evolució de les licitacions TIC i, dins de les mateixes, de les licita-
cions accessibles en l’Administració de l’estat i en les diferents Comunitats Autònomes
(CCAA), incorporant les Licitacions de les Entitats Locals (CENTAC, 2016). Les dades
presentades pel mateix ens permeten contextualitzar les licitacions accessibles en
l’àmbit de les TIC en la primera meitat de la segona dècada del segle XXI a Catalunya
comparant-ho amb el total de les licitacions TIC. No obstant això, cal matisar que la
metodologia per la qual s’han aconseguit aquestes dades és un algorisme de recerca
per paraules que no només inclou accessibilitat sinó unes altres com a discapacitat. Per
tant, les dades obtingudes detallades per CCAA ens permeten saber aquelles licitacions
TIC que incorporen clàusules socials de discapacitat i/o d’accessibilitat, però no aque-
lles que en concret incorporen clàusules d’accessibilitat digital.
Així, de conformitat amb el referit estudi fins 2015 augmenta any a any el nombre de
CCAA en les quals el pes que representen les licitacions accessibles sobre les licitacions
TIC originades dins de la CCAA supera la mitjana total. Tanmateix l’any 2015 descen-
deix notablement el nombre de CCAA que supera la mitjana total. En concret, l’any 2011
van ser sis CCAA, set en 2012, nou en 2013, deu en 2014, baixant a sis en 2015. Aragó,
Canàries i Balears superen la mitjana en els cinc anys. Andalusia, Extremadura, Galícia,
Madrid i Murcia la superen en tres anys. Catalunya en dos anys. Astúries, Cantàbria,
Castella la Manxa, La Rioja, Navarra i València només la superen un any. Destacar que
Castella i Lleó i País Basc no superen la mitjana en cap any (CENTAC, 2016).
A la següent taula es presenten les dades de licitacions TIC accessibles a Catalunya en
comparació amb la mitjana total de licitacions tecnològiques accessibles, així com, la
posició que ocupa en relació amb altres comunitats Autònomes.
Taula 3. Font: CENTAC (2016)
Any
% Licitacions
accessibles Catalunya
% Mitjana
total CCAA
Lloc Catalunya
s/ CCAA
2011 79,7% 57,4% 2º
2012 49,8% 62,0% 11º
2013 44,4% 65,4% 12º
2014 78,4% 72,9% 10º
2015 69,3% 72,0% 9º
2011-2015 65,0% 66,0% 9º
Així, com s’apuntava i es pot observar a la taula, Catalunya tan sols està per sobre de
la mitjana de licitacions accessibles sobre el total de licitacions l’any 2011 i en el 2014.
L’any 2011, en concret és la segona Comunitat Autònoma amb més licitacions accessi-
bles, un 79,7%, tant sols superada per La Rioja. Aquest any el percentatge mitjà del total
de licitacions accessibles en les CCAA era del 57,4%. Per tant, el nombre de licitacions

accessibles a Catalunya en aquest període és un 15% major que la mitjana de licitacions
TIC accessibles en totes les CCAA. In un any en el qual tan només sis comunitats estan
per sobre de la mitjana: Canàries, Aragó, Navarra i Illes Balears.
La situació de 2014 és diferent, el nombre de licitacions accessibles a Catalunya també
supera la mitjana respecte al total de licitacions. No obstant això, aquest any la seva
posició varia en termes comparatius respecte d’altres Comunitats Autònomes. Doncs
aquest any el nombre de Comunitats Autònomes que compten amb un percentatge
de licitacions per sobre de la mitjana és major que a la resta d’anys, i sens dubte que
en 2011. En concret, són deu les Comunitats Autònomes que se situen per sobre de la
mitjana quant a licitacions accessibles, essent Catalunya precisament la que ocupa la
desena posició. No obstant això, el percentatge de licitacions accessibles sobre el total
de licitacions TIC no és tan dispar. El percentatge de licitacions accessibles al 2011 tan
sols és un punt i tres desenes menor que el de les convocades l’any 2014 (79,7% i 78,4%).
El que evidencia que, si bé ocupa una posició menor en comparació d’altres Comunitats
Autònomes, en aquest any a Catalunya, es va tornar a fer una aposta per les licitacions
accessibles que havien descendit significativament l’any 2012 (49,8%) i 2013 (44,4%).
En el següent gràfic es pot observar la referida evolució del percentatge de licitaci-
ons accessibles sobre el total de licitacions TIC de Catalunya convocades tant per la
Comunitat Autònoma com per les Entitats Locals entre els anys 2011 a 2015:
Gràfic 2. Evolució del nombre de Licitacions Accessibles sobri el Total de
Licitacions TIC in Catalunya 2011-2015 (en%). Font: CENTAC (2016)
Licitacions Accesibles
2011 2012 2013 2014 2015
40
30
50
60
70
80
100
Així, com es mostra en aquesta gràfica, al 2015, se segueix apostant per les lici-
tacions accessibles. En aquest sentit, encara que el percentatge de licitacions
accessibles sobre les licitacions TIC totals és inferior en nou punts percentuals,
mostrant una tendència a la baixa, sens dubte és molt superior al percentatge
de licitacions accessibles de els anys 2011 i 2012 (49,8% i 44,4% respectivament).
En conjunt, la mitjana de licitacions accessibles de Catalunya entre els anys 2011
a 2016 no difereix molt de la mitjana de licitacions accessibles en totes les CCAA
en els citats anys. En concret, les licitacions accessibles a Catalunya represen-
ten un 65% sobre el total de licitacions TIC, mentre que la mitjana de licitaci-
ons TIC accessibles per Comunitats Autònomes és del 66%. Per tant, el nombre

de licitacions accessibles a Catalunya tan sols és un 1% inferior a la mitjana del
nombre de licitacions TIC accessibles en totes les Comunitats Autònomes. De
fet, Catalunya, juntament amb altres dues Comunitats Autònomes: Andalusia i
València (66,6% i 65,1% respectivament) són les Comunitats el nombre de les
quals de licitacions s’apropa més a la mitjana. El que revela que la posició de
Catalunya en termes comparatius no és dolenta. No obstant això, ocupa una
novena posició que està lluny d’Aragó, Illes Balears, Extremadura i Canàries que
amb més del 80% de licitacions accessibles ostenten els primers llocs. Però al
seu torn les licitacions accessibles a Catalunya són un 30% més que les de les
últimes Comunitats Autònomes de la llista, aquestes són per ordre descendent:
Castella la Manxa (34,8), Navarra (31%) i Castella i Lleó (30%). En la següent
taula es pot observar-se el percentatge de licitacions accessibles de cada
Comunitat Autònoma:
Taula 4. Font: CENTAC (2016)
CCAA
% Licitacions
accessibles
CCAA
% Licitacions
accessibles
Aragó 84,8% País Basc 58,4%
Extremadura 82,3% Astúries 56,9%
I Balears 81,4% Cantàbria 55,1%
Canàries 80,4% Murcia 53,8%
Galícia 79,8% La Rioja 41,2%
Madrid 75,7% Castella la Manxa 34,8%
Andalusia 66,6% Navarra 31,0%
València 65,1% Castella i Lleó 30,0%
CATALUNYA 65,0% TOTAL 66,0%

Gràfic 3. Percentatge de Licitacions Accessibles sobre el Total de Licitacions TIC
per Comunitats Autònomes. Font: CENTAC (2016)
20 40 60 80 100
Castella i Lleó
Navarra
Castella la Manxa
La Rioja
Murcia
Cantàbria
Astúries
País Basc
CATALUNYA
València
Andalusia
Madrid
Galícia
Canàries
I Balears
Extremadura
Aragó
30,0%
31,0%
34,8%
41,2%
53,8%
55,1%
56,9%
58,4%
65,0%
65,1%
66,6%
75,7%
79,8%
80,4%
81,4%
82,3%
84,8%
Finalment, assenyalar que si bé no es compta amb dades detallades del nombre de
licitacions accessibles que contenien la paraula accessibilitat a Catalunya l’estudi de
CENTAC si que ens mostra dades generals de totes les licitacions TIC analitzades. De
l’anàlisi dels mateixos s’obté que la paraula que apareix de forma majoritària, i amb
una tendència creixent, no és “accessibilitat”, sinó “discapacitat”. En concret, la mateixa
apareix un 66,7%. Per anys, en 2011 suposa el 56% del total de paraules oposades, pujant
al 76% en 2012, per baixar al 70% en 2013. En 2014 torna a pujar al 72% del total, i en
2015, arriba a representar el 74% del total de paraules oposades en aquest any. Per
tant, les dades de 2011, en el qual el nombre d’altres paraules és major, fa que des-
cendeixi el percentatge. No obstant això, això no significa que la paraula accessibilitat
aparegui més en 2011, i que per això aparegui menys la paraula discapacitat, si bé la
paraula accessibilitat en aquest any ocupa el 2º lloc, representant un 15%. No obstant
això, a partir de 2012 pansa a ocupar el 3º lloc. En 2012, descendeix bruscament fins a
representar el 8%, remunta en dos punts en 2013 (fins a representar el 10%) i el que és
més preocupant és que, a partir d’aquest any, va caient clarament (al 8% al 2014) fins
a situar-se en el 5% del total de paraules clau trobades al 2015. Si atenem a la quota
total ocupa el 2º lloc amb un 15%. Per tant, de les dades de licitacions accessibles a
dalt assenyalats han de ser interpretats tenint en compte aquesta qüestió que revela
que el nombre de licitacions TIC que incorporen clàusules d’accessibilitat digital és molt
menor. En concret, la paraula accessibilitat és emprada tan sols un 8,2% (CENTAC, 2016).
En el següent gràfic pot veure’s l’evolució de l’aparició de les paraules discapacitat i
accessibilitat respecte del total::

Gràfic 4. Evolució del nombre de licitacions accessibles sobre el total de licitaci-
ons TIC A Catalunya 2011-2016 (en%). Font: CENTAC (2016)
Discapacitat
15
8 8
5
10
70
72 74
Accesibilitat
2011 2012 2013 2014 2015
40
30
20
10
50
60
70
80 76
56
En suma, l’estudi de CENTAC mostra com des de 2011 les licitacions TIC ja eren pre-
sents a Catalunya. El percentatge de les mateixes està en línia amb la mitjana de licita-
cions accessibles sobre el total de licitacions TIC en totes les Comunitats Autònomes. En
general, en aquestes licitacions apareix la paraula “discapacitat” de forma majoritària,
mentre que la paraula “accessibilitat” apareix menys amb diferències sempre a l’entorn
de 30 punts, la qual cosa revela, al fil de les dades que es mostraran a continuació, que
les licitacions de TIC compten amb més clàusules socials relacionades amb la discapa-
citat que amb l’accessibilitat digital.
A continuació, es mostra el nombre de licitacions accessibles a Catalunya en el període
que abasta des d’abril de 2017 a abril de 2018. Aquestes licitacions accessibles compre-
nen tant les que contenen la paraula accessibilitat com les que inclouen la paraula dis-
capacitat amb la finalitat d’establir una comparativa amb l’estudi de CENTAC:
Taula 5. Percentatge paraules discapacitat i accessibilitat en les licitacions TIC
de Catalunya des del 18/04/2017 al 18/04/2018. Font: elaboració pròpia.
Inclou clàusules? Percentatge
NO 6,7%
SÍ NOMÉS ACCESSIBILITAT 18,9%
SÍ NOMÉS DISCAPACITAT 74,1%
TOTAL SÍ DISCAPACITAT O ACCESSIBILITAT 93,10%

Gràfic 5. Percentatge paraules discapacitat i accessibilitat en les licitacions TIC
de Catalunya des del 18/04/2017 al 18/04/2018. Font: elaboració pròpia.
20 40 60 80 100
Total discapacitat i
accessibilitat
Només discapacitat
Només accessibilitat
No
93%
74%
19%
7%
Així, abans de l’anàlisi convé remarcar que, en aquest cas, el percentatge de licitaci-
ons que inclouen accessibilitat és el de licitacions que efectivament contenen clàusules
d’accessibilitat digital. Per tant, per comparar el nombre de licitacions accessibles TIC
amb els resultats de l’estudi de CENTAC cal atendre al número total de licitacions que si
que contenen esment a discapacitat i/o accessibilitat. En aquest sentit, com pot obser-
var-se en la taula anterior el percentatge d’aquestes licitacions és del 91,3%. Dades
que sens dubte evidencien que s’han fet molts avanços, especialment en la incorpora-
ció de clàusules de discapacitat en les licitacions TIC en les diferents Administracions
Públiques de Catalunya. No obstant això, aquestes dades no són tant optimistes si s’en-
tra a valorar, com es farà més endavant de manera més detallada, el tipus de clàusules
incorporades en les licitacions TIC. Doncs en molts dels casos, es tracta de la presa en
consideració de la discapacitat com a criteri de desempat, o com a criteri d’exclusió,
per a aquelles empreses de més de 50 treballadors que no compleixen amb el 2% de
treballadors amb discapacitat ni compten amb certificat de mesures alternatives.
No obstant això, pel que fa a la presència de la paraula accessibilitat, que en aquest cas
ens revela aquelles licitacions TIC de Catalunya que efectivament contenen clàusules
d’accessibilitat digital, els resultats no són tan optimistes. Només s’incorporen aquest
tipus de clàusules en el 18,9% de les licitacions TIC de Catalunya. No obstant això, si es
fa una analogia amb la mitjana d’incorporació de la paraula accessibilitat en les licita-
cions analitzades en l’estudi del CENTAC es pot comprovar que el percentatge de pre-
sencia de l’accessibilitat en les licitacions TIC és un 10% major. El que sens dubte mostra
una tendència a l’alça, que estaria en relació amb la nova legislació en la matèria, espe-
cialment després de l’entrada en vigor i transposició de la Directiva 2014/24/UE.
Finalment, remarcar que com s’ha anat apuntat, en les licitacions analitzades en el pre-
sent estudi quan es fa referència al fet que la licitació conté la paraula accessibilitat és
perquè s’ha constatat que la mateixa conté una clàusula d’accessibilitat digital. Per tant,
de conformitat amb l’anàlisi realitzada per al present estudi de les licitacions TIC de
Catalunya des d’abril de 2017 a abril de 2018, el 18,9% d’aquestes licitacions incorporen
clàusules d’accessibilitat digital.

Seguint la referida metodologia, i centrant l’anàlisi en la incorporació de clàusules d’ac-
cessibilitat i discapacitat en l’actualitat a Catalunya, es procedeix a realitzar l’anà-
lisi dels resultats per àmbit de l’Administració, per fases i tipus de clàusules. Extraient
també les clàusules que després d’aquesta anàlisi es considerin rellevants per ser tin-
gudes en compte com a exemples i bones pràctiques.
6.1. Anàlisi per àmbit territorial
En el present epígraf es desagreguen les dades per àmbit territorial tal com es recull a
la següent taula:
Taula 6. Percentatge de clàusules de discapacitat i accessibilitat en les licitaci-
ons TIC de Catalunya des del 18/04/2017 al 18/04/2018. Font: elaboració pròpia.
Inclou clàusules? No Sí d'accessibilitat Només discapacitat
Àmbit autonòmic 10% 40% 50%
Àmbit provincial 11,1% 11,1% 77;7%
Àmbit local 0% 5% 95%
Total 6,8% 18,9% 74,1%
Les dades revelen una major presència de les clàusules d’accessibilitat en l’àmbit auto-
nòmic. EN aquest àmbit, les clàusules d’accessibilitat digital estan incorporades en el
40% de les licitacions TIC. El que sens dubte està per sobre de la mitjana de la incorpo-
ració de clàusules d’accessibilitat en les licitacions TIC a Catalunya. Fins a tal punt que
les clàusules d’accessibilitat incorporades en les licitacions TIC en l’àmbit autonòmic
representen el 72,22% de totes les clàusules en les licitacions TIC de Catalunya durant el
període que va des d’abril de 2017 a abril de 2018.
Referent a això, és important matisar que gran part de les clàusules d’accessibilitat que
s’han incorporat en l’àmbit autonòmic corresponen a contractes derivats del mateix
Acord marc. En concret del “Acord marc per a la prestació del servei de suport als pro-
cessos de gestió de les TIC de la Generalitat de Catalunya (exp. CTTI-2016-44)”, donat
que el mateix, incloïa la següent clàusula relacionada amb el requeriment d’accessibili-
tat digital:
“Els mitjans de comunicació, el disseny dels elements instrumentals i la
implantació dels tràmits procedimentals emprats per l’empresa contractista
en l’execució del contracte, han de realitzar-se tenint en compte criteris d’ac-
cessibilitat universal i de disseny per a tots, tal com són definits aquests ter-
mes en la Llei 51/2013, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discri-
minació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat”.
Una clàusula que pot considerar-se com a bona pràctica pel gran impacte i incidència
positiva que ha tingut en la inclusió de les clàusules d’accessibilitat digital en les licita-
cions TIC de l’àmbit autonòmic.
En relació amb l’àmbit provincial i local, com es pot observar en la taula6, existeix
una menor presència de les clàusules d’accessibilitat digital en les licitacions TIC. En

concret, les clàusules d’accessibilitat estan presents en l’11,1% de les licitacions de l’àm-
bit provincial i tan sols en el 5% de l’àmbit local. Per tant, tots dos àmbits estan per sota
de la mitjana de Catalunya de licitacions TIC amb clàusules d’accessibilitat digital, que
com s’ha citat anteriorment, era de 18,9%. No obstant això, malgrat això, no pot obvi-
ar-se que, la incorporació de clàusules d’accessibilitat en l’àmbit provincial mostra un
avanç respecte de la mitjana de presència de clàusules d’accessibilitat en les licitacions
de 2011 a 2015 analitzades pel CENTAC. Mitjana que recordem era d’un 8,2%. Per con-
tra, les dades de l’àmbit local revelen una encara molt baixa presència de les clàusules
d’accessibilitat en les licitacions TIC convocades pels Ajuntaments.
Si es separen les dades per Diputacions Provincials es pot observar que també hi
ha diferències respecte a la incorporació de clàusules, com es pot comprovar en la
següent taula:
Taula 7. Percentatge de clàusules de discapacitat i accessibilitat en les licita-
cions TIC de les Diputacions Provincials de Catalunya des del 18/04/2017 al
18/04/2018. Font: elaboració pròpia.
Diputació de Barcelona 0% 25% 75%
Diputació de Girona 0% 0% 100%
Diputació de Lleida 66,6% 33,3% 0%
Diputació de Tarragona 0% 0% 100%
Total 11,1% 11,1% 77,7%
Així, les clàusules d’accessibilitat digital no estan presents en les licitacions TIC ana-
litzades de les Diputacions de Girona i Tarragona. Mentre que, sí que compten amb
representació en les Diputacions de Barcelona i Lleida, on estan presents en un 25%
i 33,3% de les licitacions TIC respectivament. En aquest sentit, en el cas de Lleida, cal
assenyalar, que amb prou feines hi havia publicades licitacions TIC que no fossin amb
un procediment negociat sense publicitat i comptessin amb documentació. Però preci-
sament destaca la licitació: “Contractació d’una solució tecnològica per a la construcció
i engegada dels llocs Web del municipi i altres entitats locals de la província, així com el
suport, manteniment i la formació al personal de la Diputació de Lleida”.
Aquesta licitació conté una de les incorporacions de clàusules d’accessibilitat més
avançades de totes les extretes de les licitacions objecte d’estudi. En concret, dins dels
plecs de prescripcions tècniques, l’accessibilitat s’inclou com a requisit tant en la pla-
taforma tecnològica com en el disseny web. Així mateix, destaca que es fa referència
tant al compliment de normativa com a l’exigència de complir el nivell d’Accessibilitat
AAA de les normes WAI del World Wide Web Consortium. A més, també ha d’incorpo-
rar-se l’accessibilitat tant en el contingut com per a l’edició del mateix. A continuació,
es plasma el text inclòs en els plecs de prescripcions tècniques d’aquesta licitació:

1. Plataforma a Implantar: La plataforma tecnològica proposada es basarà en
l’ús d’estàndards de mercat, tant en accessibilitat, interoperabilitat, usabilitat,
autenticació i signatura, etc.
2. Disseny: Els llocs web han de complir amb la normativa d’Accessibilitat,
d’acord amb el contingut de la LSSICE, la LIONDAU i el Reial decret 366/2007,
així com amb les directives locals i europees que existeixen sobre aquest
tema. El nivell d’accessibilitat haurà de ser AAA, segons les normes WAI del
World Wide Web Consortium.
3. Especificacions tècniques mínimes: Presentació de continguts conforme als
estàndards d’accessibilitat del W3C (WAIAA).
4. En relació a les eines administratives: Possibilitat de contribuir i editar els
continguts, amb editors visuals WYSIWYG (What You See Is What You Get)
que respectin els estàndards d’accessibilitat.
Finalment, cal assenyalar, que aquesta licitació té per objecte una web. Precisament les
licitacions en matèria de web són les que, de moment, semblen comptar amb un major
nombre de clàusules d’accessibilitat digital respecte d’altres licitacions TIC com les que
tenen per objecte les APPS i altres programaris específics.
Continuant amb l’anàlisi desagregada per les diferents Administracions de l’àmbit local
les dades són les següents:
Taula 8. Percentatge de clàusules de discapacitat i accessibilitat en les licita-
cions TIC de les Ajuntaments de la capital de Catalunya des del 18/04/2017 al
18/04/2018. Font: elaboració pròpia.
Ajuntament de Barcelona 0% 20% 80%
Ajuntament de Girona 0% 0% 100%
Ajuntament de Lleida 0% 0% 100%
Ajuntament de Tarragona 0% 0% 100%
Total 0% 5% 95%
Si s’analitza conjuntament la incorporació de clàusules socials d’accessibilitat i de
discapacitat es pot observar que totes les licitacions compten amb alguna d’aques-
tes dues clàusules. Destaca, una vegada més, en particular, la incorporació de clàusu-
les de discapacitat que pas a pas s’ha aconseguit que estiguin presents, d’una o una
altra forma, en la gairebé totalitat de les licitacions TIC. No són tan encoratjadores, no
obstant això, les dades desagregades sobre la inclusió de clàusules d’accessibilitat en
aquest àmbit. Doncs aquestes dades mostren que les clàusules d’accessibilitat digi-
tal estan presents tan sols en el 5% de les licitacions TIC analitzades a nivell local. Així
mateix, és important puntualitzar que aquest 5% es deu a la presència d’aquest tipus
de clàusules tan sols en un dels ajuntaments de Capitals analitzats, que concretament
és l’Ajuntament de Barcelona.

Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública

Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública

Similar a Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública (20)

Más de m4Social

Más de m4Social (18)

Estudi sobre clàusules d’accessibilitat digital en els processos de contractació pública