1. Diumenge 26 de desembre
Arribada a Paris.
Barcelona - París-Charles De Gaulle. Fecha: 26/12/2010
Aerolínea: Air France - vuelos 1649
Hora de salida: 15:55 - Barcelona. Hora de llegada: 17:50 - París-
Charles De Gaulle. Duración vuelo: 1 h 55 m
DEPARTS BCN TERMINAL 1 - ARRIVES CDG TERMINAL 2F.
Transport a Paris Centre Agafar el RER B: aeroport
Charles de Gaulle 2 – TGV fins Denfert Rochereau. fins
Pasteur (línia 6) i canviar a línia 12, Porte de Versalles
Allotjament: Oceania Porte De Versailles. 52 Rue Oradour Sur
Glanes. 15th Arr., 75015 París, Francia
Tf : 1 56090909; FAX : 1 56090919.
Puerta de Versalles (línia 12)
1

2. Dilluns 27 de desembre
Museu Louvre Site officiel du musée du Louvre
Palais-Royal-Musée du Louvre (línies: 1 i 7)
Just sortint del metre, hi ha una taquilla i es pot tenir accés al museu
amb major agilitat Passatge de Richelieu.
El museu està obert tots els dies excepte els dimarts i els dies de festa
francesa següents: 25 de desembre, l'1 de gener i 1 de maig.
Horaris dilluns, dijous, dissabtes, diumenges: de 9.00 a 18.00;
dimecres i Divendres de 9.00 a 10.00. Tancat el dimarts.
Les entrades al museu són: Pyramid Galerie du Carrousel, Passatge de
Richelieu i Porte des Lions.
Considerat el museu més important del món, per la riquesa de les seves
col—leccions, està situat en l'antic palau real del Louvre, mansió antiga
dels reis de França. Va ser inaugurat en 1793 i des de llavors s'ha
convertit en el museu més visitat del món.
Els espais d'exposició estan repartits en 8 departaments: Antiguitats
Orientals, Antiguitats Egípcies, Antiguitats Gregues, Etrusques i
Romanes, Arts de l'Islam, Escultures, Objectors d'Art, Pintures i Arts
Gràfics.
El més important del Museu és:
La Piràmide de Ming Pei. Inaugurada en 1989 és l'entrada al
museu. Abans es formaven llargues cues per entrar, però la Piràmide
ha solucionat el problema en part. Té 21,6 metres d'altura; la seva
construcció va provocar un viu debat, pel contrast entre el
classicisme de l'edifici i l'estil avantguardista del disseny de Pei. En
qualsevol cas s'ha convertit en una icona reconeguda per tot el món.
A la Piràmide està “La Venus de Milo”.
Antiguitats Una bona manera de començar la visita és
contemplar la secció d'antiguitats del museu.
En la secció egípcia, les primeres sales estan dedicades a objectes
de la vida quotidiana: escriptura, joies, jocs… A continuació trobem
una gran sala amb enormes columnes i estàtues (sala 12), en la qual
no cal perdre's el relleu Ramses II entre els déus. La col—lecció
continua en el pis superior. A la sala 22 trobem l'escultura “Escriba
sentado”.
Continuem la visita per la secció d'antiguitats gregues. De seguida
trobem a dos dels estels del museu: “La Venus de Milo” i “La Victòria
de Samotracia”. La Victòria va ser trobada pel cònsol francès Charles
Champoiseau en 1863, a la petita illa grega de Samotracia. Es tracta
d'una ofrena dels ciutadans de Rodas, com a agraïment als déus per
una victòria naval, possiblement en la batalla de Myonnisos.
L'escultura data del S. II abans de Crist, i es tracta d'una obra que
mostra una gran teatralitat, amb una assolida sensació de moviment.
Quant a la Venus de Milo, va ser trobada a la illa de Milo en 1820.
No se sap amb exactitud quina deessa representa; per la sensualitat
de les seves formes i la seva semidesnudez podria tractar-se
d'Afrodita, encara que també podria ser Anfitrita, una de les nimfes,
2

3. adorada a la illa. Es considera que va ser esculpida en el S. II a. de
C., seguint les pautes de l'escultura clàssica grega d'èpoques
anteriors.
Entre les antiguitats etrusques destaca, sobretot, el Sarcòfag dels
esposos de Cerveteri. (sala 18.)
De les antiguitats romanes cal destacar diversos busts i escultures
d'emperadors: Agripa, Marco Aurelio, Neró; l'estàtua de Mesalina
amb Britànic, nen, en els seus braços; i l'anomenat Sarcòfag de les
Muses, font d'inspiració per a artistes moderns.
Pintura La pintura en el museu es divideix en tres seccions
principals:
Pintura francesa fins al S. XIX. No cal perdre's els quadres més
representatius dels dos corrents principals de la pintura del XIX:
escola Romàntica (La bassa de la Medusa, de Géricault; La mort de
Sardanápalo, de Delacroix) i escola Neoclàssica (La coronació de
Napoleó, de Jacques-Louis David)
Pintura del nord d'Europa. Destaquen les pintures de Vermeer
(principalment L'encajera i El geògraf) i les teles pintades per
Rubens pel Palais de Luxembourg, que s'exposen en la Galeria
Medicis.
Pintura italiana: No cal perdre's Les noces de Canaa, del Veronés;
La Verge i el Nen, de Leonardo da Vinci; i la gran vedette de
l'espectacle: La Gioconda.
Opera Garnier
Opera (línies 7 i 8)
L'Opera se situa com a element central a la Plaça de l'Opera i es troba
molt propera al Museu del Louvre, que està a tan sol 10 minuts de
passeig per l'Avinguda de l'Opera.
És un dels edificis més macos i representatius de París.
3

4. L'edifici de l'Opera va ser construït per l'arquitecte Charles Garnier
entre 1861 i 1874 per ordre de Napoleó III, qui no arribaria a veure la
seva inauguració en 1876, amb l'òpera Jeanne D´Arc, de Mermet.
Més que un lloc per gaudir de l'òpera, l'edifici era un lloc de prestigi, un
cercle elitista on burgesia i aristocràcia acudien a lluir-se, i és que
encara avui dia l'Opera de Paris segueix impressionant per la seva
monumentalitat, la seva esplèndida escala d'entrada i la seva
sumptuosa decoració sobrecarregada de daurats. També és digne de
destacar l'escenari, sobretot la seva sorprenent cúpula decorada amb
unes magnífiques pintures obra de Chagall. La impressionant galeria
que dóna a les balconades orientades a la Plaça de l'Opera no és menys
impressionant que la resta, i en l'actualitat allí se celebren importants
festes, actes socials i recepcions.
Avui dia, el Palau de l'Opera de Garnier alberga sobretot espectacles de
ballet, i solament en ocasions especials es representa allí alguna òpera
clàssica, ja que normalment aquestes representacions s'efectuen en la
nova òpera, en la pl. de la Bastille.
Jardins des Tuileries
El Jardí des Tuileries va ser el primer jardí públic de París. Aquesta joia
natural de 280.000 metres quadrats, situada entre Concorde i el carrer
de Rivoli, va ser imaginada per André li Nôtre, en 1664. Localitzat entre
el museu del Jeu de Paume i el museu de l’Orangerie, el jardí ofereix als
passejants parterres a la francesa, bosquecillos, escultures a l'aire lliure
i petits estanys.
Place de le Concorde
Concorde (línia 8)
La Plaça de la Concòrdia té vuit hectàrees quadrades. Es troba a la vora
del riu Sena, entre els Champs-Elysées i l'avinguda de les Tuileries.
Dissenyada per l'arquitecte Jacques-Ange Gabriel en 1763 per celebrar
la glòria del totpoderós rei Luis XV de França, la Plaça de la Concòrdia
va ser testimoni de la decapitació del seu nét, el rei Luis XVI, el 21 de
gener 1793 durant la Revolució Francesa.
En el centre de la plaça, l'obelisc de 3200 anys, prové de les ruïnes d'un
temple egipci de Luxor, Egipte. Té 23 metres d'altura, pesa més de 220
tones i està cobert de jeroglífics. L'obelisc va ser ofert en 1829 per
Mohammed Alí, virrei d'Egipte per al rei francès Carlos X.
L’avinguda dels Champs-Elysées
Els Champs-Elysées es coneix com l'avinguda més bella del món.
Els Champs-Elysées s'estenen des de la Plaça de la Concorde a l’Arc de
Triomphe. Són 1910 m. de longitud i 70 m. d'ample. Espectaculars
esdeveniments tenen lloc en els Champs-Elysées.
Els Champs-Elysées són també el millor lloc per anar de compres i
sortir. Centenars de tendes de moda, cinemes i restaurants animen
Champs-Elysées dia i la nit.
4

5. Arc de Triomphe
Charles de Gaulle Etoile (línia 1)
L'arc del Triomf de París és molt més gran que la majoria d'arcs de
triomf que podem veure per Europa, els seus de 50 metres d'altura i 45
d'amplària realment impressionen.
Els seus orígens tenen lloc en 1806, quan l'emperador Napoleó
Bonaparte va decidir construir un Arc de Triomf com a homenatge als
seus exèrcits i per commemorar les seves victòries. L'Arc del Triomf es
va completar en 1836, 15 anys després que Napoleó va morir.
Uns 300 graons porten als visitants al
terrat on gaudir d'unes vistes
espectaculars dels Champs-Elysées, la
Torre Eiffel i París. És de franc. La vista no
té gens que envejar a la que hi ha des de
la torre Eiffel o des de la torre
Montparnasse, perquè encara que amb
molta menys altura, però es pot
contemplar el dibuix de l'estel. Aquest
estel no és sinó l'origen que tenen en
aquesta plaça les 12 avingudes que d'ella parteixen, espectacular, per
no perdre-t'ho.
Sobre l'arc estan gravats els noms de grans revolucionaris, militars i les
victòries de Napoleó. En 1920 les restes d'un soldat es van dipositar als
peus de l'arc per commemorar als desapareguts durant la I Guerra
5

6. Mundial, una flama que mai s'apaga crema en el seu record,
associacions d'antics combatents s'encarreguen d'encendre-la tots els
dies a les 6:30 de la tarda.
La Grande Arche de la Défense
Inaugurat en 1989 amb motiu de les cerimònies del Bicentenari de la
Revolució Francesa, el Gran Arc és un monument de formigó, cobert de
cristall i marbre, que pesa més de 300.000 tones. El seu sostre culmina
als 110 m d'altura; compta amb un mirador exterior que permet
admirar la magnífica perspectiva de la prestigiosa línia que s'estén des
de l'Arc del Triomf fins al museu del Louvre.
Pugi, a bord d'un dels 4 ascensors panoràmics, tots de cristall, fins a la
35ª planta i obri ben els ulls.
La Grande Arche de la Défense (línia 1)
Dimarts 28 de desembre
Île de la cité i Saint-Louis
Pont Neuf (línia 7)
L’illa de la cité és el bressol de Paris; és l'illa més gran del Sena on 200
anys a. de C. es va instal—lar la tribu cèltica dels parisii i va fundar la
seva ciutat, Lutetia (lloc voltat per aigua) . La puixant París va ser
proclamada capital del regne durant el regnat de Clovis, l'any 506.
6

7. Totalment fortificada, va haver de suportar els múltiples i terribles atacs
dels normands.
Durant tota l'Edat Mitjana, l'illa desbordaria de vida; la població en
constant augment es traslladava a poc a poc a les ribes del Sena, i
política, espiritual i culturalment l'illa seria el centre d'atracció de tota
Europa. En aquesta època van ser construït els seus tres principals
monuments: El Palau Real -després la Conciergerie, dins del palau la
Sainte-Chapelle, i la Catedral de Notre Dame.
Amb les seves 26 hectàrees, l’illa de la cité comptava abans de la
Revolució amb vint esglésies, quatre capelles, el palau de l'arquebisbe
de París, quatre places públiques, dos hospitals, una biblioteca, al
voltant de 46 carrers i prop de 15.000 habitants. Després d'importants
treballs d'urbanització, que van consistir sobretot en l'obertura de
carrers més amplis que permetessin l'entrada de llum solar i l'enderroc
de barris insalubres, hi ha a la illa al voltant de 5600 habitants, una
església -Notre Dame-, una capella -la Sainte-Chapelle-, un hospital -
l'Hotel de Dieu-, la Conciergerie i el palau de Justícia, la Prefectura de
Policia, quatre places -Vert-Galant, Dauphine, Ile de France i la plaça
Louis-Lépine, on es troba el mercat de flors- i tretze carrers.
Dels 37 ponts de París, vuit comuniquen l’illa de la cité amb la ciutat: el
pont més antic de París, el Pont Neuf, travessa l'illa en el seu extrem
oest unint ambdues ribes del Sena, en el braç nord i cap a l'est
segueixen el Pont au change, el Pont Notre-Dame i el Pont d'Arcole; en
el braç sud, el Pont Saint-Michel, el Petit Pont, el Pont au Double i el
Pont de l'Archeveche permeten aconseguir la ribera esquerra.
El pont de Saint-Louis, una passarel—la per als vianants, uneix l’illa de
la cité amb l'illa Saint-Louis, a l'oest darrera de la catedral. L'illa Saint-
Louis es va formar amb la unió de dos illots i va ser urbanitzada
recentment al segle XVII. És sobretot un lloc afable i de residències
costoses on es manté encara un cert aire provincià. Un passeig pels
tranquils carrers d'aquesta illa permet allunyar-se en plena ciutat del
soroll del trànsit i de les multituds de turistes que envaeixen l’illa de la
cité.
El Pont de Sully travessa el Sena passant per l'extrem oriental de la illa
Saint-Louis, permetent arribar a la Plaça de la Bastilla cap al nord-est i
l'Institut del Món Àrab cap al sud. El Pont de la Tournelle uneix l'illa a
la ribera esquerra (sud), mentre que el Pont Marie i el Pont Louis-
Philippe comuniquen amb la Ribera dreta.
El Palau Real -després la Conciergerie El palau real més antic de
París es va fer cèlebre en convertir-se a la presó de personatges
importants en temps de la Revolució.
La Sainte-Chapelle Esta considerada com una veritable joia de
l'art gòtic. Edificada en el cor del Palau de l’illa de la cité (Conciergerie),
la seva història es remunta al segle XIII, quan el rei Louis IX -futur
Saint-Louis de França- va manar construir una capella per rebre la
corona d'espines del Crist que va comprar a l'emperador de
Constantinoble la corona d'espines de Crist per una suma considerable,
7

8. i en 1241, un tros de la Santa Creu provinent de Bizancio. Per això és
que va decidir construir un lloc digne per conservar aquests tresors.
Concebuda com un relicari preciós, havia de servir també com a capella
real. Estava composta, en realitat, de dues capelles superposades. La
inferior estava destinada a la gent comuna del palau i la superior, a la
família real. La capella baixa va ser dedicada a la Mare de Déu i serveix
de base a la capella alta. La seva altura relativament baixa -6,60 metres
en la seva part més elevada- i massissos pilars que suporten tota
l'estructura de l'edifici, fan l'efecte al visitant d'entrar a una cripta. El
sostre està preciosament adornat en colors daurats i blau.
Per mitjà d'una escala de caragol s'accedeix a la capella alta, concebuda
com un relicari monumental, delicadament pintada i treballada. La
capella alta amb els seus 600 m² de vidrieres, dels quals 2/3 són
autèntics, ofereix un dels conjunts més complets de l'art del vitrall
d'aquesta època. És aquí on es conserven les relíquies, en un imponent
relicari de plata i coure.
La Sainte-Chapelle va sofrir les vicissituds del temps i els vaivens de la
història. Va ser afectada per dos incendis, en 1630 i 1776. Els vitralls
de la capella baixa van ser destruïts després d'una crescuda del Sena
en 1690. Durant la Revolució, va ser despullada dels seus tresors,
algunes estàtues van ser desfigurades, el mobiliari de la capella alta va
desaparèixer i el relicari va ser retirat per a la seva fosa. La Corona
d'espines va ser salvada i enviada finalment a Notre Dame. Perdent així
la seva funció original, en 1803 la Sainte-Chapelle va ser convertida en
lloc d'arxiu.
La Catedral de Notre Dame (Notre-Dame de Paris) La Catedral
de Notre Dame és una immensa església gòtica dedicada a la Mare de
Déu en l’illa de la Cité. La construcció d'aquesta catedral va prendre
molt temps i esforç de moltes generacions. Els treballs de construcció
van començar en 1163 i no va ser fins a 1345 que es van acabar;
encara que després va sofrir diverses modificacions, algunes negatives,
entre els segles XVII i XIX. Quan Napoleó va ser coronat allí, era tal la
deterioració que bona part del temple es va ocultar amb teles, tapissos i
banderes. La reconstrucció va ser realitzada seguint els designis
puristes de Viollet-li-Duc, i recolzada per l'opinió publica i la
intel—lectualitat francesa.
El seu interior, de cinc naus, té grandiositat, i l'altura de la volta central
destaca encara més contemplant les columnes de la mateixa, que la
seva arrencada manquen de la lleugeresa visual que defineix el gòtic.
Amb planta de 130 metres de llarg per 48 d'ample, l'església no és de
les més grans, però sí de les més harmonioses, especialment la seva
portada principal, amb tres plantes superposades i sengles torres
quadrangulars.
Un dels elements més característics d'aquesta façana és la galeria
calada que uneix les torres. Altres elements d'interès són les portades
laterals i el cor.
Es pot pujar a les torres, des de les quals es contempla una bella imatge
de la ciutat, amb el Sena al costat.
8

9. Al llarg dels anys, la catedral ha presenciat innombrables
esdeveniments històrics, tals com la coronació de Napoleó Bonaparte, la
Beatificació de Juana d'Arc i la coronació d'Enrique VI d'Anglaterra. No
obstant això, també ha sofert també d'actes de vandalisme en repetides
ocasions al llarg de la història.
Hôtel de Ville (Ajuntament) Després de veurr Notre Dame es
travessa el Ponte d'Arcole cap a l’Hôtel de Ville.
Barri de Montmartre
El barri de Montmartre és sens dubte un dels llocs de major contrast a
París. La gentada del Sacré-Cœur i de la plaça de Terttre es creua amb
els assidus a les boniques terrasses de la plaça de les Abbesses; en els
bulevards, es barregen els clients dels basars amb els sex-shops de
Pigalle, sota la mirada impassible del Moulin de la Galette. Solament ha
d'allunyar-se una mica cap a l'església de la Trinité o el pati de
Batignolles per retrobar la calma. Als seus carrers afables trobarà petits
museus plens d'encant, un grapat de teatres famosos o fins i tot
inesperades places de poble, sota campanars a l'abric dels rumors de la
ciutat.
Montmartre va ser la llar d'artistes com Picasso, Modigliani, Van Gogh,
Matisse, Degas o Toulouse-Lautrec, potser per això avui segueixen
acudint fins a ell molts pintors que passen hores immortalitzant els
seus carrers o fent retrats als turistes. Normalment els trobaràs en la
Place du Tertre, que al costat dels carrers adjacents està plena de
restaurants i acollidores tendes de records. Just al costat es troba el
seu monument més representatiu, la Basílica del Sagrat Cor, que està
situada en el punt més alt Montmartre, i des de la qual es veuen unes
meravelloses vistes de París
Si vols evitar-te les escales, pots pujar fins a la part més alta en
funicular.
9

10. Circuït pel barri Inici: Blanche (linea 2).
Moulin rouge data d'una època (1889) en la qual la població tenia
necessitat de relaxar-se i pensar en coses que no fossin la guerra. Molts
artistes han trobat aquí la seva inspiració, el més famós de tots Henri
de Toulouse-Lautrec, qui va immortalitzar a les ballarines amb el seu
sensual “can-can”, fent famós el cabaret per tot el món. A la nit
il—luminat està molt bonic, encara que cal dir que té una estètica d'una
altra època i pot semblar fins i tot cutre als ulls del turista actual, així
que cal fer un exercici d'imaginació i comprendre el significat d'aquest
lloc en l'època d'entre guerres.
Musée de l’Erotisme
Café des Deux Moulins és la cafeteria on treballava “Amelie” en la
pel—lícula tal com apareix.
Casa de Van Gogh
Moulin de la Galette l'únic supervivent dels 30 molins que poblaven
abans aquest barri.
Moulin Radet
Estatua de Passe-Murraille, que no deixa a ningú indiferent.
Cimetière St. Vincent
Au Lapin Agile famòs cabaret.
Close du Montmartre La plantació del vinyer data de 1932 i s'estén
sobre una superfície de 1556 m².
10

11. Musée de Montmartre Situat en el cor de l'antic barri de
Montmartre, un museu d'encant per a les seves col—leccions i
documents, la seva construcció, al jardí que ho envolta.
La casa principal, anomenada "Casa de Rosimond", (famós actor del
grup de Molière) conserva l'aspecte campestre i pintoresc de les
residències camperoles del segle XVII.
La casa va protegir importants artistes: Renoir, Utrillo, Valadon, Dufy,
Satie, Bloy, Bernard, Poulbot.
N’hi ha exposicions temporalas, generalment d’artistes que hagin viscut
a Montmartre, o que hagin creat la major part de les seves obres. El
museu alberga un centre cultural organitzat, al voltant de personalitats,
de conferències i concerts.
Casa de Eric Satie
Depòsti d’agua
Église St. Pierre de Montmartre coneguda per ser la més antiga de
París, va ser consagrada el 21 d'abril de 1147 pel Papa Eugenio III i
conserva una part romànica d'una gran bellesa.
Basilique du Sacré Cœur La Basílica està en ple alt del pujol, des
d'on la vista és realment espectacular. Els seus orígens daten de 1870;
en aquell any França, en guerra amb Alemanya, no vivia el seu millor
moment, ja que parteix del seu territori es trobava ocupat per l'enemic i
a més les relacions amb el Vaticà no passaven pel seu millor moment.
Llavors es comencen a atribuir les desgràcies del país més a un càstig
de Déu que a una errònia política exterior, la qual cosa es va traduir en
la idea generalitzada que era necessari construir un temple per redimir-
se davant Déu i suplicar el perdó per les faltes comeses. D'aquesta
manera, en 1872 el Cardenal Guibert aprova la construcció d'una
església, i tria Montmartre com a lloc més adient. En 1873 l'Assemblea
Nacional aprova el projecte i es dóna llum verda a la construcció de
l'església. En 1919, l'església es consagra com a Basílica, la qual cosa la
converteix en lloc de pelegrinatge, un santuari que atreu cada any a
milers de pelegrins de tota França i el món sencer. Com a curiositat,
destacar que la construcció es va realitzar amb diners obtinguts amb
col—lectes en tota França, estant els noms dels donants, molts d'ells
modests, inscrits en la pedra de la Basílica.
La Basílica és més impressionant per fora que per dins (encara que
també mereix la pena ser visitada), és d'un blanc lluminós i lluent
perquè està construïda d'una pedra especial que amb l'aigua segrega
una substància blanca, així que mentre més pluja més blancor.
Place du Tertre aquesta petita plaça, situada en el més alt del barri,
és una reminiscència de l'antic poble i es respira encara una atmosfera
bohèmia i càlida a causa de la presència dels nombrosos bars
pintorescs (aptes per a totes les economies), on la gent es queda
asseguda durant hores i semblen no tenir gens que fer, entaulant
conversa encara que no es coneguin de res. Els artistes presenten les
seves obres i retraten als turistes que així ho desitgen, els preus
oscil—len entre els 15 i 100 €, alguns, no tots, admeten targeta de crèdit.
Aquest és el lloc de trobada i reunió dels habitants del barri (per a
alguns d'ells Montmartre no s'ha annexionat encara).
11

12. Dalí Espace Montmartre l'única exposició permanent de França
dedicada per complet al geni del surrealisme espanyol.
La muralla de Je t'aime Després d’haver recollit les paraules
“T’estimo” en més de 300 llengües, l'artista Frédéric Baron va voler
transmetre aquest missatge gravant-ho en una paret construïda al parc
Jehan-Rictus, prop de la plaça de les Abbesses.
Final: Abbesses (linia 12)
Dimecres 29 de desembre
Tour Eiffel
Bir Hakeim (línia 6)
És un símbol i un monument ineludible de la capital, culminant a 324
metres d'altura, amb 10.000 tones d'acer. Construïda en 2 anys, 2
mesos i 5 dies per a l'Exposició Universal de 1889.
Situada en l'extrem del Champ de Mars a la riba del riu Sena, la torre
va ser l'edifici més elevat del món durant més de 40 anys, fins que la va
superar l'edifici Chrysler, de Nova York, en 1930. La torre es pot visitar
pujant per escala o per ascensor.
En el primer pis, trobarà les tendes; en el segon, podrà gaudir d'un
menjar gastronòmic a 125 m. per sobre del sòl; en el tercer pis, toqui els
núvols i aprofiti una vista excepcional de 360 graus.
Horaris:
12

13. Todos los dias Ascensor Escaleras
Del 1 de enero 9.30 hs a 23.45 hs 9.30 hs a 18.30 hs
al 12 de junio Última subida a las 23.00 hs Último acceso a las 18.00 hs
(a la planta superior 22.30 hs)
Del 13 de junio 9.00 hs a 0.45 hs 9.00 hs a 0.45 hs
al 29 de agosto Última subida a medianoche Último acceso a medianoche
(a la planta superior a las 23.00 hs)
Del 30 de agosto 9.30 hs a 23.45 hs 9.30 hs a 18.30 hs
al 31 de diciembre Última subida a las 23.00 hs Último acceso a las 18.00 hs
(a la planta superior a las 22.30 hs)
Champ de Mars
El perfil rectilini del Champ-de-Mars recorda la vocació inicial del
terreny: un camp de maniobres per a l'Escola Militar. Obert en 1780, es
transforma en lloc de manifestacions nacionals: festa de la federació en
1790, Condecoracions ofertes per Napoleó en 1804, després el marc de
diverses exposicions universals. Lagos, estanys, passejos sinuosos i
grutes ornamenten el Champ-de-Mars. Nombroses aus freqüenten el
lloc.
Les invalides
És un imponent complex arquitectònic francès del segle XVII, creat pel
rei Luis XIV amb la intenció que les instal—lacions oferissin un lloc per
als veterans invàlids de guerra que quedaven sense llar.
13

14. Des de l'esplanada dels Invàlids es percep la rectitud de les seves línies
de façana, que realcen el poder de la gran cúpula. També és notable la
imatge que s'observa des de la plaça Vauban.
A l'interior destaca el pati principal i l'església del Dom. Destaca la
daurada cúpula de la capella Sant Luis, que el monarca va manar
construir per al seu ús privat i com a mausoleu real, encara que
posteriorment no va arribar a allotjar les restes de cap monarca. En
l'actualitat alberga les restes de Napoleó Bonaparte, portats des de la
illa de Santa Elena 19 anys després de la defunció.
En aquest edifici es troba el Museu de l'Armada. Molt prop d'aquest
immens edifici es troba el Museu Rodín, on s'exposa bona part de la
seva obra, incloent El Pensador.
Barri de St. Germain-des-Prés
És un dels barris més elegants del centre de la ciutat. En ell es troba
l'església més antiga de París: l'abadia benedictina de Saint Germain
des Prés, fundada al segle VI. Va ser destruïda gairebé completament
durant la Revolució, a excepció de l'església. En ella es destaquen el
coro, la capella de Santa Teresa i la de Sant Benito, en la qual hi ha una
placa que recorda el lloc on va ser enterrat Descartes, entre uns altres.
Enfront de l'església es troben dos cafès emblemàtics de París: el Cafè
des Deux Magots i el Cafè de Flore, que eren els preferits dels
intel—lectuals de l'època, Sartre i Simone de Beauvoir entre altres,
després de la II Guerra Mundial.
Mercat
Museu d'Orsay
Dedicat a les arts plàstiques i especialment famós pels seus fons de
l'impressionisme, encara que també exhibeix obres del
postimpressionisme i realisme, entre corrents.
Cronològicament, cobreix la història de l'art entre els mestres antics
(que estan en el Museu del Louvre) i l'art modern i contemporani (en el
Centre Georges Pompidou).
Quartier Latin (Barrio Latino)
Cluny-La Sorbona (línia 10)
El punt de referència de la zona podria dir-se que és la Pl. de Saint
Michel, amb l'estàtua de bronze de San Miguel dominant al drac. Els
carrers dels voltants sempre estan plenes de gent que concorre als
nombrosos bars i restaurants de la zona.
Aquest barri va ser i és el regne indiscutit dels estudiants. Abans
anomenat "Montagne Sainte Genevieve" en honor a la patrona de París,
va canviar el seu nom pel de Barri Llatí perquè a la universitat fins al
segle XVIII es va parlar llatí.
La Sorbona, fundada en 1257, és la universitat francesa més famosa.
Un teòleg, Robert de Sorbon, va aconseguir del rei un espai de 3 cases i
un subsidi on els seus alumnes poguessin estudiar. El col—legi va
adquirit fama i en 1626 el cardenal Richelieu ho va convertir en
14

15. universitat. Va ser tancada durant la revolució i Napoleó li va retornar
els seus antics privilegis. Entre 1885 i 1901 va ser ampliada, amb la
qual cosa van desaparèixer les antigues construccions i solament es
conserva la tomba de Richelieu i la capella.
El Panteó Situat en el cor del Barri Llatí, davant de la Sorbona, és
un dels primers monuments neoclàssics de França. Obra de l'arquitecte
Soufflot, la seva construcció va començar en 1764 i les obres van durar
26 anys. De la seva arquitectura destaca el pòrtic de columnes sobre el
qual descansa un frontó clàssic inspirat en el Panteó d'Agripa, a Roma,
mentre que la cúpula ho fa en la de la catedral de Sant Pablo a Londres.
En el centre de la cúpula penja un pèndol de 28 quilos amb el qual
Focault va demostrar la teoria de la rotació de la terra. En la cripta del
Panteó estan les tombes de Rousseau, Voltaire, Alejandro Dumas,
Víctor Hugo i Madame Curie, entre uns altres.
Dijous 30 de desembre
Le Marais
El nom d'aquest barri deriva que fins al segle XII, quan va començar a
ser habitat una zona que no era més que un immens pantà (marais) en
la riba dreta del Sena.
Els primers a establir-se al segle XIII van ser els monjos. Però l'auge
d'aquesta zona va començar amb la construcció de la Pl. des Vosges, al
mateix temps que la noblesa construïa palaus a la zona. Va començar la
urbanització i van arribar al barri els jueus. Quan Luis XV va traslladar
la cort a Versalles, molts edificis van quedar abandonats. Amb la
Revolució, els nobles que encara quedaven en el Marais van haver de
deixar-ho i els habitatges van ser ocupats per burgesos i artesans que
van vendre o van llogar els habitatges, o les van adaptar com a
15

16. comerços o magatzems. Recentment en 1962 es va promulgar una llei
per protegir tots els monuments del país, amb la qual cosa es va iniciar
una campanya de restauració del barri, que va donar com resultat
l'atractiu conjunt que avui podem observar, caracteritzat per carrers
estrets, cafès, elegants mansions convertides moltes d'elles en museus,
petites boutiques i una població animada, que comprèn la colònia jueva
i, més recentment, la comunitat gai.
Centre Pompidu
El Centre Nacional d'Art i Cultura, dissenyat pels arquitectes Renzo
Piano i Richard Rogers, compta amb 50.000 obres d'art modern
catalogades. Destacant els moviments cubista, surrealisme, fauviste i
pop art, amb obres creacions de Picasso, Kandisky, Chagall, Otto Dix,
Miró, Matisse...
Galeries LAFAYETTE
Arribada a Barcelona
París-Charles De Gaulle – Barcelona. Fecha: 30/12/2010
Aerolínea: Air France - vuelos 2148
Hora de salida: 19:05 - París-Charles De Gaulle. Hora de llegada: 20:45
– Barcelona. Duración vuelo: 1 h 40 m
DEPARTS CDG TERMINAL 2F - ARRIVES BCN TERMINAL 1.
16