1. jmriutort
Tema 1
LA
PREHISTÒRIA
Ciències socials, geografia i història
1r ESO
professora Joana M. Riutort

2. jmriutort
Índex
01
La Terra, un planeta del Sistema Solar
02
La representació de la Terra: els mapes
03
Les formes de la Terra
04
Rius i mars
El món grec
L’Imperi Romà
Hispània romana
L’herència de la cultura clàssica
La fragmentació del món antic
17
09
12
16
08
Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte
15
07
11
14
06
La Prehistòria
13
05
10
Les Illes Balears a l’Antiguitat
El temps i el clima
Climes i paisatges de la Terra
Climes y paisajes d’Europa d’Espanya
Climas i paisatges de España,i Europa y la CA
Societat i medi ambient
El medi físic de les Illes Balears

3. jmriutort
La Prehistòria
1. Els primers éssers humans
2. El Paleolític: la caça i la recol·lecció
3. L’art de les cavernes
4. El Neolític: la producció d’aliments
5. L’Edat dels Metalls
6. La Prehistòria a la Península Ibèrica

4. jmriutort
Introducció

La Prehistòria abraça un període de temps que
comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa
més de dos milions d’anys, i s’estén fins a
l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).

5. jmriutort


No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana
durant aquest període de temps tan llarg, només
testimonis arqueològics.
Al Paleolític la humanitat vivia de la caça i la
recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític, va
aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i
es va tornar sedentària.

6. jmriutort
1. Els primers éssers humans
1.1. Adaptació i evolució
• L’evolució humana (mapa)
1.2. El procés d’hominització

7. jmriutort
1.1. Adaptació i evolució

Fa uns sis milions d’anys diversos primats, a l’Àfrica,
varen començar una lenta evolució per adaptar-se a
les noves condicions climàtiques i sobreviure en un
medi hostil.

No tenien grans qualitats físiques, però varen ser
capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les
planes.

Eren els primers homínids, que amb el pas del temps
varen donar lloc a l’espècie humana.
homínids

8. jmriutort
1.2. El procés d’hominització

Els canvis que varen convertir els primats en
éssers humans varen ser lents i complicats.

Posició vertical i marxa bípeda.

Desenvolupament del cervell.

Alliberament de les mans.

Aparició del llenguatge.

9. jmriutort
L’evolució humana
1.Els orígens
de
l’ésser humà

10. jmriutort
L’evolució humana
2.AustraloPithecus.

11. jmriutort
L’evolució humana
3.Homo
habilis.

12. jmriutort
L’evolució humana
4.Homo
erectus.

13. jmriutort
L’evolució humana
4.Homo
Sapiens sapies.

14. jmriutort
Australopithecus(Lucy)
Homo erectus
Homo habilis

15. jmriutort
Homo antecesor
homo neanderthalensis
homo sapiens sapiens
homo de cro magnon

16. jmriutort
2. El Paleolític: la caça i la recol·lecció
2.1. Les societats de
caçadorsrecol·lectors
2.2. La utilització del
foc
2.3. La fabricació
d’instruments
• Un campament paleolític
(il·lustració)

17. jmriutort
2.1. Les societats de caçadors-recol·lectors

L’aparició dels primers éssers
humans marca el començament
del primer període prehistòric:
el Paleolític.

Durant aquest període, els
éssers humans eren
depredadors, vivien d’allò que
els oferia la natura: caça,
pesca, recol·lecció.

Aquests grups humans eren
nòmades: es desplaçaven
sovint cercant menjar, refugi o
fugint dels perills.

18. jmriutort
2.2. La utilització del foc

L’Homo erectus devia
descobrir el foc, de manera
casual, ara fa més d’1 500
000 anys.

Més endavant, els
neandertals varen aprendre a
fer foc per mitjà de diverses
tècniques.

El domini del foc va ser un
element molt important per
al progrés humà: va
permetre escalfar-se,
il·luminar i, sobretot, cuinar i
fer digeribles els aliments.

19. jmriutort
2.3. La fabricació d’instruments

La fabricació d’instruments és un dels signes que
diferencia l’espècie humana dels altres animals.

Al començament, feien servir simples pedres
tallades per aconseguir-ne una vora tallant.

Més endavant varen fer servir sílex, amb el qual
varen fabricar bifaços.

I amb el pas del temps, es varen fer servir nous
materials com l’os o la banya, amb els quals feien
hams, arpons, agulles, propulsors de fletxes...

20. jmriutort
Eines de pedra tallada

21. jmriutort

22. jmriutort
Amb el temps les eines de sílex seran cada
vegada més ben elaborades i més
perfeccionades.

23. jmriutort
Eines de Sílex

24. jmriutort
punta solutrense

25. jmriutort
Un campament paleolític

26. jmriutort
Un campament paleolític

27. jmriutort
3. L’art de les cavernes
3.1. Les primeres creences
religioses
3.2. Les pintures rupestres
3.3. Estatuetes i gravats
• Escena de pintura rupestre
(il·lustració)

28. jmriutort
3.1. Les primeres creences religioses

Les primeres creences religioses pareix que
varen sorgir de la necessitat de donar una
explicació a fenòmens que resultaven
misteriosos per als primers éssers humans: la
vida, la mort, la pluja o el sol.

Els éssers humans també varen intentar influir
damunt els fenòmens naturals per mitjà de
cerimònies rituals.

El fet que els enterraments seguissin unes
pautes determinades ens suggereix la
possibilitat que existissin ritus funeraris.

29. jmriutort
Enterraments

30. jmriutort
Als primers enterraments, amb el cos es
soterraven tota una sèrie d’eines,
ornaments o ossos que anomenem
aixovars.
 De vegades als difunts se’ls pintava amb
marques de color ocre. Que devien
simbolitzar la vida o la mort.


31. jmriutort
3.2. Les pintures rupestres

Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les
coves i dels abrics, els sapiens sapiens hi
varen començar a pintar i a esculpir motius
diversos: mans, animals, escenes de caça...

Hi ha diverses explicacions sobre el
significat d’aquestes pintures: rituals màgics
propiciatoris de la caça, cerimònies…

32. jmriutort

33. jmriutort

34. jmriutort
3.3. Estatuetes i gravats

La humanitat prehistòrica també ens ha
deixat nombroses mostres d’art mobiliari.

Es tracta, principalment, de
reproduccions d’animals, bastons
gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites
escultures femenines (Venus
paleolítiques).

35. jmriutort

36. jmriutort
Escena de pintura rupestre

37. jmriutort
Escena de pintura rupestre

38. jmriutort
4. El Neolític: la producció d’aliments
4.1. L’agricultura i la
ramaderia
4.2. Noves eines i noves
tècniques
4.3. La difusió del Neolític
• L’origen de l’agricultura i la
seva difusió (mapa)
• El poblat neolític de Çatal
Hüyük (il·lustració)

39. jmriutort
4.1. L’agricultura i la ramaderia

Fa uns 10 000 anys, en una zona
de l’Orient Pròxim (coneguda com
a Creixent Fèrtil), va començar la
producció d’aliments.

Aquesta nova etapa de la història
de la humanitat és coneguda amb
el nom de Neolític.

L’observació constant dels
fenòmens de la natura i dels
animals varen ser l’origen de
l’agricultura i de la ramaderia.

40. jmriutort
4.2. Noves eines i noves tècniques

Les noves tasques agrícoles varen comportar la
fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç,
el molí de mà…

La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure
els aliments va propiciar el desenvolupament de la
ceràmica.

També varen descobrir com s’elaboren teixits.

L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar
joies va comportar el desenrotllament de la
mineria.

41. jmriutort

42. jmriutort

Durant el Neolític es perfeccionen les eines de
pedra i trobarem eines de pedra polida.

43. jmriutort

44. jmriutort

45. jmriutort

46. jmriutort

47. jmriutort

48. jmriutort

49. jmriutort
Una
casa
del
neolític
• Guardaven els animals dintre de la casa per tenir escalfor a l’hivern.
• Hi havia una llar de foc , on també cuinaven.
• Tenien objectes de ceràmica.
• Els sostres eren de troncs i palla, per això sovint hi havia incendis.
• Tenien molts pocs mobles.

50. jmriutort
4.3. La difusió del Neolític

Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII
mil·lenni a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves
arreu d’Europa.

A més del Creixent Fèrtil, l’agricultura va sorgir de manera
autònoma en altres zones del planeta:

La vall de l’Indus (Índia).

La vall de l‘Huang He (Xina).

La vall del Song Hong (Vietnam).

Els altiplans de Centreamèrica (Mèxic).

La serralada dels Andes (Perú).

51. jmriutort
L’origen de l’agricultura i la seva difusió
1. L’origen de l’agricultura i la seva difusió

52. jmriutort
L’origen de l’agricultura i la seva difusió

53. jmriutort
L’origen de l’agricultura i la seva difusió

54. jmriutort
El poblat neolític
de Çatal Hüyük

55. jmriutort
El poblat neolític
de Çatal Hüyük

56. jmriutort
5. L’Edat dels Metalls
5.1. La utilització dels
metalls
5.2. L’elaboració dels
metalls
• Elaboració del bronze
(il·lustració)
5.3. Artesans i comerciants
5.4. Les primeres ciutats

57. jmriutort
5.1. La utilització dels metalls

El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.),
però era molt tou i les eines es deformaven molt de
pressa.

De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir
el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia
substituir la pedra.

Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el
ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines
agrícoles.

58. jmriutort
5.2. L’elaboració dels metalls

Al principi, es va començar a treballar el metall en
fred (coure).

Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant,
quan es va aprendre a utilitzar la forja.

Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el
procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el
metall en un forn i donar-li la forma desitjada
abocant-lo en motles.

Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro),
amb una tecnologia més complexa que necessitava
temperatures altes.

59. jmriutort
Elaboració del bronze

60. jmriutort
Elaboració del bronze

62. jmriutort

63. jmriutort

64. MÉS DETALLAT

65. jmriutort
5.3. Artesans i comerciants

La metal·lúrgia era una activitat que necessitava
veritables especialistes.

A mesura que les societats es varen fer més riques,
varen sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…

La producció de mercaderies noves va estimular
l’intercanvi, és a dir, el comerç.

Paral·lelament es varen desenvolupar les primeres
tècniques de navegació i es va inventar la roda.

66. jmriutort
5.4. Les primeres ciutats

Aquestes innovacions varen produir transformacions
als poblats neolítics de l’Orient Pròxim.

La població va créixer i els poblats varen començar a
tenir molts d’edificis i murades per defensar-se, i es
varen convertir en veritables ciutats.

Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats,
varen sorgir grups socials diferenciats i certes
persones varen començar a acumular riquesa i poder.

De vegades, entre els guerrers que defensaven les
ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava la
ciutat.

67. jmriutort
6. La Prehistòria a la Península Ibèrica
6.1. El Paleolític
6.2. Les pintures
rupestres
6.3. El Neolític. El
megalitisme
6.4. L’Edat dels
Metalls

68. jmriutort

La presència dels pobladors a la Península Ibèrica
és molt antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat
les restes humanes més antigues de la Península
Ibèrica.

Aquests pobladors vivien en
campaments a l’aire lliure i
tenien eines molt bastes.

Més endavant, la Península va estar poblada per
neardertals, que vivien en coves i abrics, i varen
començar a fabricar eines més especialitzades.

A l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens
sapiens, s’hi varen incorporar materials com l’os i
la banya, i també sorgiren les primeres mostres
d’art.

69. jmriutort
6.2. Les pintures rupestres

A la Península Ibèrica, molt rica en art
rupestre, s’hi diferencien dues grans
zones:

A la zona cantàbrica hi predomina la
representació naturalista d’animals,
normalment aïllats i de colors vius
(cova d’Altamira, Cantàbria).

A la zona mediterrània o llevantina hi
ha escenes de grup amb una tècnica
més esquemàtica.

70. jmriutort
6.3. El Neolític. El megalitisme

Les primeres comunitats neolítiques varen sorgir a la
Península Ibèrica cap al VI mil·lenni a.C.

Els jaciments més antics es troben a la costa
mediterrània i es caracteritzen per la presència de
l’anomenada ceràmica cardial.

El desenvolupament del megalitisme a la Península
Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar
fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.

Extremadura, Galícia,
País Basc, Catalunya i
Andalusia són riques en
monuments.

71. jmriutort
6.4. L’Edat dels Metalls

Vers el III mil·lenni a.C. es va estendre la
metal·lúrgia del coure per la Península Ibèrica
(Los Millares).

Més tard, cap al II mil·lenni a.C., es varen
desenvolupar cultures que coneixien la
metal·lúrgia del bronze (El Argar).

L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb
l’arribada de pobles colonitzadors de la
Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes
de Centreeuropa.

72. jmriutort

73. jmriutort
CULTURA DE
EL ARGAR