1.
1
1,01u
HIDROGEN

2.
Any Descobridor Nacionalitat
1766 Henry Cavendish Gran Bretanya
ORIGEN DEL NOM:
Cavendish, el 1766, va observar que quan l’àcid sulfúric reaccionava amb llimadures de
ferro es desprenia un gas combustible de naturalesa desconeguda. Encara que era
diferent d'altres gasos inflamables l'anomenà aire inflamable. El 1781 el propi
Cavendish va observar que quan aquest gas cremava en l'aire i en l'oxigen es formava
aigua, descobriment que va induir a Lavoisier a anomenar-lo Hidrogen, és a dir,
productor d'aigua.
FAMÍLIA-GRUP:
Generalment, es col·loca en el grup 1 de la taula periòdica, encara que les seves
propietats no tenen res a veure amb les d'aquest grup.
MASSA ATÒMICA: 1,01 u
CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA: 1s1
PROPIETATS:
L'hidrogen és un gas incolor, inodor i insípid.
L'hidrogen líquid, obtingut per primera vegada per Sir James Dewar el 1898, és incolor
(encara que lleugerament blau en capes gruixudes). Quan s'evapora ràpidament sota
pressió reduïda, es congela en un sòlid incolor.
És diatòmic (les seves molècules contenen dos àtoms) però es dissocia en àtoms lliures
a altes temperatures.
Es coneixen tres isòtops de l'hidrogen. L’hidrogen ordinari, que es compon d’un protó.
El Deuteri, representa en l'hidrogen ordinari al voltant del 0,02%, i conté un protó i un
neutró en el nucli, essent la seva massa atòmica de dos. El Triti, un isòtop radioactiu
inestable, conté un protó i dos neutrons en el nucli i té una massa atòmica de tres.
REACTIVITAT: A temperatures ordinàries l'hidrogen és poc reactiu
PREPARACIÓ INDUSTRIAL:
Existeixen molts mètodes per tal d'obtenir-lo. Industrialment, s'acostuma a obtenir a
partir de l'aigua, per electròlisi o recuperant-lo del gas natural.
En els laboratoris, per tal d'obtenir petites quantitats d'hidrogen, s'acostuma a tractar
zinc amb àcid clorhídric diluït, procés en el que es forma clorur de zinc i es desprèn
hidrogen.
APLICACIONS:
L'hidrogen pot combinar-se amb l'oxigen dels òxids d'altres elements i aquest caràcter
reductor s'aprofita en la indústria metal·lúrgica per obtenir metalls amb un alt grau de
puresa, com per exemple el wolframi dels filaments per a làmpades elèctriques.