Europa a l’edat mitjana
2. El feudalisme
NOM:
CURS:
IES:
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 2 -
1. El feudalisme
L’edat mitjana va del segle V fins el segle XV. Durant aq...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 3 -
regar els camps
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONIN...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 4 -
2. Feu i vassallatge
El feudalisme es defineix en dos conceptes: feu i vas...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 5 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 6 -
3. La societat medieval
La societat medieval estava estructurada en tres e...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 7 -
4. Els nobles
Els nobles eren cavallers guerrers; vivien als seus castells...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 8 -
5. El castell
El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora....
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 9 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 10 -
6. Els pagesos
Els pagesos vivien en cases fetes amb troncs, branques o f...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 11 -
7. La vida a pagès
Els pagesos vivien en cases aïllades o petites viles. ...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 12 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 13 -
8. Els religiosos
L’església era l’edifici central de qualsevol poble o c...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 14 -
9. El monestir
El monestir era un conjunt d’edificis com l’església, el c...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 15 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
Sabies que a...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 16 -
10. La vida a les ciutats
Durant els primers segles les ciutats havien qu...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 17 -
11.La ciutat
Les ciutats medievals creixien sense cap ordre aparent. Les ...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 18 -
PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 19 -
12. Els oficis i els gremis
A les persones que vivien a la ciutat se’ls a...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 20 -
13. La Pesta Negra
Durant el segle XIV les ciutats van deixar de créixer ...
EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 21 -
14. El poder del rei
El rei convocava les Corts. Les Corts estaven formad...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Ac32 feudalisme

1.778 visualizaciones

Publicado el

Material de compensatòria. Feudalisme.

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.778
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
641
Acciones
Compartido
0
Descargas
94
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ac32 feudalisme

  1. 1. Europa a l’edat mitjana 2. El feudalisme NOM: CURS: IES: PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  2. 2. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 2 - 1. El feudalisme L’edat mitjana va del segle V fins el segle XV. Durant aquests anys es va formar a l’Europa occidental un nou sistema que es coneix com a feudalisme. Aquest sistema va canviar l’economia, la societat i la política. Al camp es va imposar de manera més forta perquè l’agricultura i la ramaderia eren les principals activitats econòmiques. La majoria de la gent treballava de pagès. 1. Situa l’edat mitjana en aquest eix cronològic que va des de l’any 0 fins a l’actualitat: 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000 2.100 2. Completa les frases: • El feudalisme es va formar a l’Europa occidental durant els segles ___________. • El feudalisme va suposar canvis importants en l’__________________, la ________________ i la _________________. • Les activitats econòmiques eren l’_______________ i la ______________. 3. Relaciona amb fletxes les següents llistes de paraules: pobles i viles economia diners govern societat agricultura pagesos política Les Corts 4. Assenyala amb una creu si l’activitat és agrícola o ramadera: Activitat agrícola Activitat ramadera portar els xais a pasturar x segar el blat plantar mongetes munyir les cabres esquilar els xais PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  3. 3. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 3 - regar els camps PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  4. 4. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 4 - 2. Feu i vassallatge El feudalisme es defineix en dos conceptes: feu i vassallatge. El feu era un territori que el rei havia cedit a un noble o un eclesiàstic. El vassallatge és la relació pactada entre dues persones de diferent rang (el senyor i el vassall). El pacte podia ser entre un rei i un noble, un noble poderós i un noble menys poderós, un noble i un pagès, un religiós i un pagès). El pacte es feia mitjançant un jurament de fidelitat, amb el compromís de servir en la guerra a canvi d’un domini territorial (feu), si el vassall era un noble. Si el vassall era un pagès aquest es comprometia a donar productes de la terra o treballar per al noble a canvi de protecció. 5. Completa les següents frases: • Feu i vassallatge són dues paraules que defineixen una època històrica que anomenem ________________, i que va dels segles _____ fins el segle _____. • El feu era un territori que el rei havia cedit a un ________ o un ____________. • El vassallatge és un pacte entre dues persones: el __________ i el __________. 6. Fes una llista de coses que podia fer un pagès i la seva família al seu senyor a canvi de protecció, per exemple donar-li una part de la seva collita. Donar-li una part de la seva collita. 7. Fes una llista de les maneres que un noble podia donar protecció a un pagès i la seva família, per exemple deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa. Deixar-lo entrar en el seu castell si l’enemic atacava la seva casa. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  5. 5. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 5 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  6. 6. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 6 - 3. La societat medieval La societat medieval estava estructurada en tres estaments: Els qui feien la guerra i defensaven la població en cas de guerra (rei i nobles), els qui pregaven a Déu i dirigien la cristiandat (religiosos) i els qui treballaven i amb el seu treball mantenien els altres estaments (principalment pagesos). Els nobles i els religiosos eren els “privilegiats”. Representaven una petita part de la població. Els privilegis eren: no haver de treballar, cobrar i no haver de pagar impostos i fer servir armes. Els pagesos i els que vivien a les ciutats eren els “no privilegiats” (no tenien cap privilegi). Es pertanyia a cada estament per naixement i era molt difícil accedir a l’estament dels privilegiats. 8. Observa la piràmide de la població a l’edat mitjana. • Omple els requadres amb les següents paraules: privilegiats, no privilegiats • Encercla i assenyala amb fletxes els següents personatges: rei nobles religiosos pagesia PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  7. 7. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 7 - 4. Els nobles Els nobles eren cavallers guerrers; vivien als seus castells que estaven envoltats de fortes muralles i torres. Tenien com a ideals la valentia, la lleialtat al senyor, la fidelitat a la paraula donada i la defensa de vídues i pobres. Els nobles havien d’estar preparats per a la guerra i havien de tenir una armadura i un cavall. Com eren molt cars d’adquirir i de mantenir, només arribaven a cavallers els nobles que tenien feus, els seus fills i els seus parents. Abans d’arribar a ser cavallers eren patges i escuders. A partir dels 18 anys els nomenaven cavallers i podien participar en torneigs i entrar en combat. En temps de pau organitzaven torneigs i caceres per ensinistrar-se. 9. Sobre els nobles, digues si és Veritat (V) o Fals (F): Els nobles eren guerrers. Els nobles vivien en pobles desprotegits. Els castells dels nobles estaven protegits per torres i muralles. Tothom podia ser cavaller si s’esforçava prou. 10. Completa el següent text: • Els nobles havien d’estar preparats per a la _________. • Necessitaven una ________ i un ____________. • Només arribaven a cavallers els nobles que tenien _______, els seus ________ i els seus __________. Això vol dir que havien de ser ________ (rics o pobres?) 11. Observa els següents escuts d’armes i dibuixa un escut per a tu i la teva família: PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  8. 8. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 8 - 5. El castell El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal hi vivia amb la seva família i els seus servents. En temps de guerra servia de refugi als vassalls del senyor. Es construïa en un lloc dominant del terreny per controlar els camins i les terres del voltant. 12. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent: 1 Casa dels servidors: Davant de l’estable. A la part de dalt, a l’esquerra del full. 2 Estable: Davant de la casa dels servidors. Servia per guardar-hi els cavalls. 3 Torre: Construcció cilíndrica alta per veure-hi a gran distància i protegir el castell. 4 Pont llevadís: Pont per travessar el fossat. S’aixeca amb cordes o cadenes. 5 Torre barbacana: Torres situades davant de les muralles que protegien la porta d’accés principal. 6 Fossat: Excavació que envolta el castell per fora, sovint plena d’aigua. 7 Gran sala: Sala principal del castell on el senyor rebia les visites i feia festes. 8 Ferreria: Taller on es forgen espases, llances, fletxes i més objectes de ferro. 9 Forn: Obrador de forma semiesfèrica on es feia foc i es coïa el pa. 10 Masmorra: Habitacle tancat i fosc on tancaven els presoners. 11 Cuina: Lloc on es preparava i es cuinava el menjar. 12 Pou: Excavació vertical acabada amb un bocal rodó per facilitar treure l’aigua 13 Capella: Petita església situada dins del castell. En el dibuix es coneix pel campanar. 14 Merlets: Petits pilars quadrats posats dalt de la muralla que servien per protegir els soldats de les fletxes de l’enemic. 15 Sagetera: Obertura estreta i alta per on disparaven les sagetes o fletxes. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  9. 9. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 9 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  10. 10. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 10 - 6. Els pagesos Els pagesos vivien en cases fetes amb troncs, branques o fang. Vivien amb els seus animals domèstics i tenien un mobiliari molt senzill: algun bagul, una taula, algun banc… Eren autosuficients, produïen tot el que necessitaven: cereals, llegums (mongetes i cigrons), tenien vinya, hort (cebes i enciams) i alguns arbres fruiters. Acostumaven a menjar poc i malament i només menjaven carn algun dia de festa. Homes, dones, vells i nens, tots participaven en les feines del camp. Es feien els vestits amb la llana de les ovelles i també filaven i teixien. 13. Copia cada paràgraf en el dibuix que correspongui: PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  11. 11. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 11 - 7. La vida a pagès Els pagesos vivien en cases aïllades o petites viles. N’hi havia que vivien prop del castell i quan hi havia guerra hi anaven a buscar refugi. 14. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent: 1 Masos aïllats: Cases solitàries situades als fores del poble. 2 Boscos del senyor: Boscos propietat del senyor del castell. 3 Castell: Edifici situat en una posició dominant del terreny on vivia el senyor. 4 Prats del senyor: Prats propietat del senyor. 5 Església de la vila: Edifici al voltant del qual s’agrupaven les casetes del poble. 6 Ferrer: Home que treballa el ferro. Produeix espases, llances, arades, etc. 7 Vila: Conjunt de cases agrupades al voltant d’una església. 8 Pont del senyor: Pont propietat del senyor. 9 Molí del senyor: Molí propietat del senyor. En el dibuix n’hi ha dos. 10 Camp de cereals: En el dibuix situat a la dreta de la vila. 11 Arada: Eina per a llaurar el camp. 12 Camp de vinyes: En el dibuix a la part baixa i dreta. 13 Bestiar del senyor: Porcs i xais propietat del senyor. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  12. 12. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 12 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  13. 13. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 13 - 8. Els religiosos L’església era l’edifici central de qualsevol poble o ciutat. Les seves campanes marcaven els moments d’oració, alertaven d’un perill o convocaven a reunions o assemblees. Als monestirs vivien comunitats d’homes o dones dedicats al treball i a la pregària. Les terres que envoltaven el monestir eren de la seva propietat. Les cedien en vassallatge als pagesos a canvi dels productes. Es regien per una norma que anomenaven “regla”. La màxima autoritat era un abat o una abadessa. Tots els membres de la comunitat seguien el mateix horari per llevar-se, fer els àpats, les pregàries, fer la feina i anar a dormir. La feina dels monjos podia ser manual al camp o bé intel·lectual a la biblioteca, on copiaven i escrivien llibres. També tenien cura dels malalts. 15. Completa les frases següents: • L’església era l’edifici ___________ de qualsevol __________ o ___________. • La gent dels monestirs es dedicava al __________ i a la ______________. • Tots els membres de la _______________ seguien el mateix ____________. 16. Sobre els religiosos digues si és Veritat (V) o Fals (F): Quan sonaven les campanes era el moment de fer alguna cosa. Als monestirs vivien homes, dones i nens, tots junts. Al monestir manava l’abat o abadessa. Els monjos copiaven i escrivien llibres d’informàtica 17. Assenyala amb una creu si l’activitat és manual o intel·lectual: Activitat manual Activitat intel·lectual Escriure llibres Plantar cebes Preparar un sermó Treballar la terra Regar les plantes PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  14. 14. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 14 - 9. El monestir El monestir era un conjunt d’edificis com l’església, el claustre, la sala capitular, etc. i altres dependències amb estables, graners, horts i molins. 18. Posa en número que correspongui en els buits del dibuix de la plana següent: 1 Hospederia: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per acollir els viatgers i els peregrins que anaven de camí. 2 Claustre: Recinte quadrat, voltat de galeries cobertes. Al mig hi ha un jardí. 3 Refectori: Lloc on els monjos mengen. 4 Cuina: Lloc on es preparava i cuinava el menjar. 5 Casa dels serfs del monestir: Habitatge fora del recinte del monestir. 6 Celler: Lloc on es guardava el vi. 7 Dormitoris: Lloc on dormien els monjos del monestir. 8 Biblioteca: Lloc on es guardaven, es llegien i s’escrivien els llibres. 10 Habitatge del servei: Edifici al costat de l’entrada del castell. Servia per hostatjar la gent que treballava al monestir. 9 Sala capitular: Sala per a les reunions dels monjos importants. 11 Església: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa. 12 Quadres: Edifici destinat a l’estatge de cavalls. 13 Cementiri: Lloc on enterraven els morts, al costat de l’església. 14 Molí: Petit edifici situat fora del monestir, al costat d’un riu, per aprofitar l’aigua com a força motriu i moldre el blat per fer farina. 15 Casa de l’abat: Edifici on vivia l’abat. En el dibuix està a la part dreta del monestir, davant de l’hort gran. 16 Infermeria: Edifici on eren atesos els malalts. Si estaven greus també s’hi quedaven a dormir. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  15. 15. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 15 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES Sabies que als monestirs feien còpies dels llibres antics a mà, un a un? Si, però devia ser molt cansat sense fotocopiadora Poc que ho faria ara jo.
  16. 16. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 16 - 10. La vida a les ciutats Durant els primers segles les ciutats havien quedat reduïdes a nuclis petits. A partir de l’any 1000 les ciutats velles van començar a créixer i se’n van crear de noves. Les ciutats van créixer perquè va augmentar la població i el comerç. Van haver de fer muralles noves i primer, el mercat estava situat fora de les muralles i després al centre de la vila. Si a la ciutat hi vivia un bisbe hi havia una catedral que estava a la vora del mercat. El castell o el monestir estaven situats a la part més alta. Hi havia un edifici destinat a l’administració de la ciutat: la Casa de la Vila. També solia haver-hi convents, esglésies i hospitals. 19. Completa el text següent: • Al principi de l’edat mitjana les ciutats havien quedat (grans o petites?) _______, però a partir de l’any 1000 van començar a ___________. Tot això va passar perquè va créixer la ____________ i el ____________. • Van haver de fer __________ noves i el mercat, que primer estava (dins o fora?) __________, va quedar (a fora o al mig?) _________ de la ciutat. • Als convents hi vivien ____________, i als hospitals era el lloc on portaven els _____________ per _____________. 20. Al mercat s’hi podien trobar productes variats. Classifica’ls segons el seu origen: enciam, porc, taronges, cebes, blat, mongetes, raïm, formatge, espases, gallines, sal, oli, pomes, cuir per fer cinturons, botes de vi, sardines, Origen animal Origen vegetal Origen mineral PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  17. 17. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 17 - 11.La ciutat Les ciutats medievals creixien sense cap ordre aparent. Les cases s’amuntegaven a l’interior de la muralla. Els carrers, estrets i laberíntics, eren plens de vida. 21. Omple els buits del dibuix de la plana següent amb les paraules de la llista: 1 Mercat: Lloc on anava la gent per intercanviar, vendre i comprar productes. 2 Carrer d’artesans: Carrer on vivien i treballaven els artesans. En el dibuix està situat al costat del mercat. 3 Catedral: Església principal. En el dibuix és l’edifici gran que hi ha al mig de la plaça. 4 Ajuntament: Edifici on es reuneixen l’alcalde i els regidors que representen, governen i administren els interessos propis del municipi. 5 Universitat: En el dibuix és l’edifici situat al costat de l’ajuntament. 6 Església:: Edifici destinat al culte religiós on es feia missa. 7 Hospital: Edifici on s’atenien, es curaven i s’estaven els malalts. 8 Muralla: Mur d’alçada considerable que envoltava i protegia la ciutat. 9 Palau: Edifici on vivien els senyors de la ciutat. 10 Convent: Edifici on vivien una comunitat de religioses o religiosos sota les regles de la seva institució. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  18. 18. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 18 - PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  19. 19. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 19 - 12. Els oficis i els gremis A les persones que vivien a la ciutat se’ls anomenava burgesos. Els més rics eren els mercaders i els banquers. Un segon grup de gent menys poderosa estava format per mercaders, artesans i oficis importants com els notaris. La majoria de la població practicava un ofici i eren anomenats artesans. Els artesans s’agrupaven per oficis en associacions que rebien el nom de gremi. Els gremis posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i fixaven els preus. Establien els seus tallers al mateix carrer, al qual acabarien donant nom. A la ciutat també hi arribava gent pobre sense cap ofici que treballaven del que podien i sovint acabaven demanant caritat. 22. Pensa i escriu una pregunta per a cada resposta: • Pregunta 1: ____________________________________________________. Resposta: Burgesos. • Pregunta 2: ___________________________________________________. Resposta: Els mercaders i els banquers. • Pregunta 3: ___________________________________________________. Resposta: Artesans. • Pregunta 4: ___________________________________________________. Resposta: S’agrupaven per oficis. • Pregunta 5: ___________________________________________________. Resposta: Gremi. • Pregunta 6: ___________________________________________________. Resposta: Posaven les normes de cada ofici, vigilaven la qualitat dels productes i fixaven els preus. • Pregunta 7: ___________________________________________________. Resposta: Treballaven del que podien. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  20. 20. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 20 - 13. La Pesta Negra Durant el segle XIV les ciutats van deixar de créixer com a conseqüència de les epidèmies que van assolar Europa. La més coneguda, la Pesta Negra al 1347. En pocs mesos a Europa va morir un terç de la població. Les epidèmies van afectar tant el camp com la ciutat. A la ciutat no hi havia clavegueres i les aigües brutes es llençaven al mig del carrer. Aquesta manca d’higiene pública va fer que les malalties s’escampessin més ràpidament i encara morís més gent. Van ser uns temps de misèria, manca d’aliments i fam. 23. Completa el text següent: • Durant el segle _______ les ciutats van deixar de __________ a conseqüència de les ___________ que va patir Europa. • La manca _______________________ va ajudar a propagar les epidèmies. La més coneguda va ser la __________________ de l’any __________. En pocs mesos va morir ____________ de la població. 24. Completa el següent quadre i relaciona cada número amb la representació gràfica: En lletres En números 1/3 una meitat un quart 3/4 25. La pesta es van propagar sobretot per la mala alimentació i la manca d’higiene. Indica Si o No a cada afirmació segons pensis que ho feien o no. SI NO Es dutxaven un cop al dia. Tiraven les aigües residuals al carrer. La manera més segura que tenien per desinfectar la roba era cremar-la. S’atipaven de tot i menjaven carn cada dia. Quan hi havia un malalt a casa ho rentaven tot molt bé. PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES
  21. 21. EUROPA A L’EDAT MITJANA: 2. El feudalisme - 21 - 14. El poder del rei El rei convocava les Corts. Les Corts estaven formades per tres braços: el braç militar (els nobles), el braç eclesiàstic (l’església) i el braç reial (els burgesos de la ciutat). Les reunions començaven amb un discurs del monarca on sovint demanava l’aprovació de nous impostos. Els braços s’hi negaven i presentaven les seves demandes, es discutien i s’arribava a un acord. Generalment, quan acabaven, els acords es recollien en un document que se signava. A canvi d’acceptar nous impostos obtenien lleis més favorables per als ciutadans. Després es buscava algú que fes complir el que s’havia acordat. 26. Completa el següent text: El rei convocava les ___________. Les Corts estaven formades per _____ braços: el braç __________, el braç _____________ i el braç ________. 27. Relaciona amb fletxes: braç militar bisbes braç eclesiàstic comtes braç reial comerciants 28. El text diu que els acords de les Corts es recollien en un document i es signava. Si tu fossis el rei o un noble de la Cort, quina podria ser la teva signatura? PROGRAMA D’EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA DE LES COMARQUES GIRONINES

×