SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 16
Descargar para leer sin conexión
Teories sobre l'estat de benestar

Antonio Morell Blanch
Universitat de Lleida




Resum

El sorgiment de I'estat de benestar al segle passat ha sofert diverses variacions i ha estat
subjecte a distintes conceptualitzacions tebriques en vinculació a formes histbricarnent
anteriors de control de la pobresa vs. treball assalariat. Aquest i d'altres temes sobre la crisi
actual de l'estat de benestar són objecte d'anlisi en aquest article.
Paraules clau: estat de benestar, pobresa, crisi de l'estat de benestar.

Abstract. Welfare Stutej Theories

The rise of nineteenth century Welfare State in connexion with historical arrangements
to control poverty has undertaken several transforrnations and has been theoretically con-
ceptualize in different ways. This and other topics in relation to Welfare State crisis todays
are the main issues of this article.
Key words: Welfare State, poverty, Welfare State crisis.



                                            Sumari
                                Introducció        Conclusions
        El sorgiment de I'estat de benestar        Bibliografia
            Estat de benestar i canvi social


Introducció
Els primers antecedents de l'estat de benestar es troben ja en la legislació social
que Bismarck establí a Alemanya a final del segle passat. El fet que a Alemanya
l'exercici del poder no se sustentés en l'existtncia d'una estructura parlarnenthia
i que el procés d'industrialització fos diferent de l'anglts, determina que el
desenvolupament de la política social en tots dos pasos seguís camins divergents.
A Anglaterra el procés d'industrialització respon als principis del liberalisme i
de la iniciativa privada. A Alemanya, per contra, especialment durant el man-
234 Papers 50, 1996                                                           Antonio Morell Blanch


dat de Bismarck, existira una política de foment del desenvolupament econb-
mic, per la qual cosa el procés d'industrialització es realitzari sota l'impuls de
la política econbmica estatal. Aixb explica que l'assistencia social -que deter-
minats autors criticaran per trobar-la excessivament ccpaternalista*- estigui
basicament dirigida als treballadors, no als indigents -aquells que queden
fora del mercat de treball- com passa a Anglaterra, i tindra com a objectiu
principal evitar la conflictivitat laboral.
   L'existkncia d'una doble perspectiva en el tractament dels problemes socials,
es concretara en I'aparició del que es pot considerar com dos grans corrents
en política social, si bé és cert que a mesura que ens endinsem en el segle xx
les seves diferencies s'aniran diluint: d'una banda, el corrent ccanglosax6v,
que troba el seu origen en el adret de pobres)), i s'orienta basicament cap a
l'exercici de la cccaritata envers aquelles persones que, per diferents motius,
noQs'incorporenal treball i, d'altra banda, el corrent cccentree~ro~eu))',       el
paradigma del qual és Alemanya, i que s'inclou dins un procés de millora de
les condicions de vida dels treballadors a través de la legislació social i de la
seguretat social.
   Tots dos corrents són, de fet, sistemes alternatius &estratificació social.
El model dissenyat pel adret de pobres angles*-basat en l'estigmatització dels
seus destinataris: ganduls, indesitjables, i en general totes aquelles persones
que constitueixen una chrega per a la societat perque no ccpoden))o no ccvolen))
resoldre les seves necessitats a través de la seva incorporació al treball- ens
porta a una inevitable dualitat social. Ells no es mereixen més que el des-
preci dels treballadors honrats que han de mantenir-10s a costa de reduir el
seu nivell de consum. D'altra banda, el model de seguretat social creat per
Bismarck és també ccuna forma de política de classes)).En termes d'estratifi-

1. Aquest és el model assistencial dut a terme a Espanya durant la Segona República. La no
   utilització del model aanglosaxó)),   s'explica tant per ~I'acció dels catblics tradicionals))com
   per la divisió mostrada pel moviment obrer, i especialment aper I'oposició dels anarquistes
   a col.laborar en cap reforma social)).Després de la guerra civil, la política social del rkgim mos-
   tra un acarhcter híbrid catolicofeixistas: ((Elrkgim, influenciat per la ideologia falangista
   que inicialment pretenia una subordinació total de la societat a I'Estat, es postularh com
   una alternativa al marxisme i al capitalisme. Una tercera via, basada en un model d'orga-
   nització sindical "vertical" de I'economia que amalgamava corporativismes catolicotradi-
   cionalistes i feixisteofalangistes)).El 1939 es crea I'Asseguranga Obligatbria per a la Vellesa
   i la Invalidesa, i el 1942 I'Asseguranca de Malaltia, limitades totes dues a treballadors indus-
   trials amb ingressos baixos. Durant ~I'etapa      desenvolupista)),la política social és marcada
   pels principis del catolicisme social. <Durant tot aquest període s'avangh en la construcció
   d'una seguretat social de tipus corporatiu, instrumentalitzada com a mecanisme coadju-
   vant del proces d'acumulació de capital. L'efichcia en els resultats econbmics del Pla
   d'Estabilitzaci6, com també la necessitat d'una adequació més gran de les estructures pro-
   ductives espanyoles a les europees, es va reflectir en una millora substancial en el sistema
   de protecció social. El 1963, s'establí el salari mínim interprofessional i es promulga la Llei
   de Bases de la Seguretat Social, amb pretensions universalistes)). reformes socials expe-
                                                                          Les
   rimentaran un nou impuls amb la firma del tractat preferencial amb la Comunitat Econbmica
   Europea, per la necessitat d'adaptar progressivament la nostra realitat al context europeu
   (Moreno i Sarasa, 1993: 27-40).
Teories sobre restat de benestar                                 Papers 50, 1996 235


caci6 social el model cercava dos resultats simultanis. ((Elprimer consistia a
consolidar les divisions entre els assalariats legislant diferents programes pels
diferents grups de classe i estatus, cadascun dels quals tenia un únic i clar
grup de drets i privilegis que havia estat dissenyat per subratllar la posició
social més convenient per a la vida d'una persona. El segon objectiu era vin-
cular directament la lleialtat de l'individu a la monarquia o a l'autoritat cen-
tral de lJEstat. Aquest fou el mbbil de Bismarck quan va promoure un
suplement directe de 1'Estat pel subsidi de jubilació)) (Esping-Andersen,
1993: 44).

El sorgiment de I'estat de benestar
En qualsevol cas, els antecedents de l'estat de benestar poc ens diuen sobre els
motius de la seva expansió generalitzada en la gran majoria de palsos europeus
en el període posterior a la Segona Guerra Mundial. De fet, tots els autors
coincideixen a assenyalar l'existencia d'una ((tensió)) entre les necessitats sd'acu-
mulació))i les de ((legitimació)), a partir d'aquest reconeixement inicial no
                                   perb
existeix pas unanimitat a l'hora d'explicar com tots dos elements s'interrela-
cionen. Segons la perspectiva tebrica adoptada, els autors ressaltaran l'argu-
ment de la ((lluita de classes)) o bé el d'ccexigkncies del propi procés
d'industrialització)), com a element determinant del naixement i l'expansió
dels estats de benestar.
   Els autors que s'inscriuen en la primera tendencia enfasitzaran la lluita de
la classe treballadora enfront dels interessos del capital, i consideraran l'exis-
tencia de l'estat de benestar com el resultat d'una victbria dels primers sobre
els segons. Tanmateix, no són pocs els autors que coincideixen a interpretar
l'estat de benestar com el resultat de la industrialització, la modernització o
bt, en termes marxistes, de les prbpies necessitats d'acumulació del capital: ((la
intervenció de 1'Estat -ens diu Cabo Martín (1986: 26)- té el seu origen
en les necessitats objectives del capitalisme quan 1'Estat ha passat a ésser un
pressupost per a l'existkncia social del capital, ja que aquest per poder subsis-
tir necessita una skrie de precondicions i requeriments que ell mateix no pot
generar er trobar-se fora de la lbgica capitalista i que són les que subministra
l'Estat. i s la funció estrategicoorganitzativa de l'Estat)).
   Així doncs, Wdensky (1975: 15)' sens dubte un dels autors més representatius
de les explicacions economicistes, fa referencia a les necessitats de la indus-
trialització per explicar el sorgiment de I'estat de benestar. Per aquest autor,
I'existtncia de partits d'esquerra o la &un moviment sindical organitzat tan
sols serveix per explicar les diferencies que a nivell nacional presenten els estats
de benestar, perb mai per explicar el nucli central que el caracteritza, és a dir,
les polítiques de garantia de renda. En el mateix sentit, David Harris (1990:
 15) destaca que I'alternan~a governs de dretes i &esquerres no ha modificat
                               de
substancialmet l'evolució de les despeses públiques ni la importhncia de les
despeses socials.
   Albert i Flora (Flora i Heidenheimer, 1981: 38) opten per la utilització del
236 Papers 50, 1996                                                       Antonio Morell Blanch


concepte ccmodernitzacióa2 pels indiscutibles avantatges que aquest propor-
ciona enfront del d'industrialització:

    Malgrat el seu significat ambigu, ccmodernització)) una caracteristica prominent
                                                        té
    que el fa interessant per a la nostra aniiisi: un émfasi en la multidimensionalitat
    del desenvolupament social, o la presumpció &interrelacionscasuals entre eco-
    nomia i creixement de la població, mobilització social i psíquica, desenvolupa-
    ment polític, canvi cultural, i la transformació de I'ordre econbmic i politic
    internacional.

   Els autors parteixen de la idea central de ((ciutadania)), voltant de la qual
                                                                  al
es desenvolupen tres estructures &organització: el mercat, que organitza l'in-
tercanvi dels recursos econbmics; les associacions, que organitzen l'articulació,
I'agregació i la representació dels interessos, i les burocricies estatals, que orga-
nitzen la satisfacció dels interessos col.lectius. Cadascun dels subsectors ano-
menats guarda relació amb els drets bisics dels ciutadans reconeguts en les
societats modernes; els drets civils amb els mercats i les associacions; els drets
polítics amb la burocricia estatal, i els drets socials amb el mercat i la burocri-
cia estatal.
   A mesura que la modernització crea situacions crítiques, 1'Estat es veu en
la necessitat &intervenir mitjan~ant      ((intervencionscompensatbries)).El nucli
central dels moderns estats de benestar els autors el situen en la redistribució
de la renda, la qual es dóna mitjanpnt quatre tipus diferents de seguretat social:
accidents laborals, malaltia i invalidesa, vellesa i atur. Les transfertncies moneti-
ries que tenen lloc amb la introducció d'aquests models asseguradors consti-
tueixen el mitja per aconseguir la redistribució de la renda (Flora i Heidenheimer,
1981: 39 i s.).
   David Harris (1990: 350), per la seva banda, també parteix de la idea de
((ciutadania)), troba l'element justificador de l'estat de benestar. Així doncs,
                on
per l'autor, el dret al benestar deriva de la nostra qualitat de membres &una
societat determinada; o, amb unes altres paraules, els ((dretsciutadans))englo-
barien no solament els civils o els polítics, sinó també ((uncert nombre de drets
al benestar o socials i econbmics)).
   Harris elabora una teoria intrínsecament comunitiria mitjan~ant inte-       la
rrelació de dos corrents intel.lectuals bisics per a la comprensió de I'estat de
benestar: la idea de ciutadania basada en la solidaritat social, caracteristica dels
tebrics socialistes, i el constitucionalisme histbric que vincula i limita les accions
positives en el camp del benestar a la qualitat de membre de la comunitat.

2. Pel que fa al significat del concepte (~modernitzaciós referir-se a Carlota Solé (1976:
                                                             cal
   212). L'autora, després &analitzar els diferents significats que histbricament s'han donat ai
   concepte, proposa la definició operativa següent: ((Lamodernització podria definir-se com
   la (rapida i massiva) aplicació de la ciencia i la tecnologia basada en la forga motriu de les
   maquines a les esferes (totalment o parcialment) de la vida social (econbmica, administra-
   tiva, educacional, defensiva, etc.) implementada o duta a terme per la intel.ligtncia indi-
   gena &una societatn.
Teories sobre I'estat de benesrar                                          Papers 50, 1996 237


Aixb obligaria 1'Estat -considerat per Harris com un instrument de solidari-
tat social- no tan sols a adoptar accions pal-liativesdels efectes excloents del
mercat, sinó també, i sobretot, a encoratjar l'esperit comunitari, ja que d'ell
es deriva la solidaritat social. Evidentment, ((totesles crítiques formulades al
constitucionalisme racionalista (Hayek) o romantic (Brennan o Buchanan)
són aplicables aquí, en fonamentar la seva teoria en un valor (la solidaritat
social) extern al propi individu, l'existtncia del qual fa plantejar seriosos dub-
tes (Cainzos, 1990: 32-33).
    Perb qui, sense cap mena de dubte, ha estat un dels autors amb més ressb
durant els darrers anys dins la tendtncia estrategicoorganitzativa és James
O'Connor amb la seva coneguda obra The Fiscal Crisis of the State i més recent-
ment amb Acumulation Crisis. Per aquest autor, 1'Estat procura afavorir l'acu-
mulació del capital privat, al mateix temps que es troba en l'obligació de garantir
la pau i l'harmonia social: ((Lesdespeses estatals tenen una doble vessant de
capital social i de despesa social que corresponen a les dues funcións basiques
de 1'Estat capitalista. Les despeses necessaries per una acumulació privada amb
rendibilitat constitueixen el capital social; és productiu directament3. La sego-
na categoria, les despeses socials, esta formada pels projectes i els serveis neces-
saris per al manteniment de l'harmonia social: perqut 1'Estat pugui acomplir
la funció de c(legitimacióa4.Aquestes despeses no són productives ni tan sols
indirectament. Segons O'Connor (198 1: 26-28), la creixent socialització de
les despeses de capital social en inversió social i consum social respon a les
necessitats del capital; o bé, més concretament, ((éssimultiniament causa i
efecte de l'expansió del capital monopolistan.
    Aixi doncs, la crisi fiscal sorgirh perqut el progressiu desplasament de les
despeses productives des del sector privat cap a l'Estat no ha estat acompan-
yat de la necessaris socialització dels beneficis, de la qual cosa se'n deriva que
l'increment de les despeses estatals hagi estat superior ai dels ingressos: ((Mentre
que l'acumulació de capital social fa augmentar indirectament la producció
total i els excedents de qut pot disposar la societat i &aquesta manera, en un
principi, sembla assegurar l'expansió de les despeses socials, les grans empre-
ses i els sindicats del sector monopolista s'oposen resolutivament a l'apropiació
d'aquest excedent per fer-se carrec de les despeses d'un capital social o les des-
peses socials noves)) (O'Connor, 1981: 30).
    Paral-lelament, l'autor manté que la utilització del poder estatal per a acon-
seguir finalitats particulars no ha fet més que agreujar la crisi fiscal: (cels sindi-

3. Al mateix temps, O'Connor fa la distinció del capital social convertit en la inversió social,
   nels projectes i els serveis que incrementen la productivitat d'una determinada quantitat de
   farga de treball i que, en les mateixes condicions, augmenten la taxa de beneficis., i el con-
   sum social, .els projectes i els serveis que disminueixen el cost de reproducció del treball i
   que en les mateixes condicions incrementen la taxa de beneficisa (1981: 26).
4. D'una manera semblant Wolfe parla de crisi de legitimació del capitalisme. Aquesta sor-
   gira el fet que les demandes dels ciutadans no poden ser acceptades per 1'Estat perque són
   contraries als propis requeriments del procés d'acurnulació. Aixi doncs, allb que entraria
   en conflicte serien les activitats estatals de legitimació enfront de les d'acumulació.
238    Papers 50, 1996                                                        Antonio Morell Blanch


cats i els treballadors acostumen a fer demandes referides a diferents tipus de con-
sum social, mentre que els treballadors que es troben a l'atur i els pobres (jun-
tament amb els empresaris amb dificultats financeres) exigeixen una expansió
de les despeses socials. Practicament, cap d'aquestes reivindicacions es troba
coordinada pel mercat. La majoria són cursades a través del sistema polític i
es guanyen o es perden a conseqükncia d'una lluita política))(O'Connor, 1981:
30). D'aquesta manera, l'autor, si bé comparteix la concepció marxista clissi-
ca que considera l'Estat com un instrument al servei de la classe dominant, li
dóna un paper de mitjancer entre interessos oposats i considera l'estat de benes-
tar no tan sols com el resultat de les prbpies necessitats del capital, sinó com (cel
contradictori resultat del compromís entre el capital i un moviment obrer
poderós))(O'Connor, 1981: 30).
   Enfront de les dues concepcions, la de l'estat de benestar com a resultat de
les necessitats del capital, o bé com a fruit d'un compromís entre classes socials,
ens trobem amb aquells autors que, com Vicente Navarro, donen suport a les
seves explicacions en l'argument de la ((lluitade classes)).L'autor, allunyant-se
d'aquells que renuncien a qualsevol tipus de reforma social, perquk només pot
respondre a l'objectiu de retardar una revolució inevitable5,opina que l'estat de
benestar en cap cas no s'ha d'interpretar com una concessió de la classe domi-
nant en la recerca d'un consens que possibiliti la supervivkncia del sistema,
sinó que és el resultat directe de la lluita de classes i constitueix un triomf de vital
importhcia per a la classe treballadora; no tan sols perquk contribueix a millo-
rar les seves condicions immediates de vida, sinó, i sobretot, perquk és un ins-
trument que facilitari la victbria final del socialisme. Així, per l'autor, ala classe
obrera i el seu conflicte amb la classe capitalista -un conflicte que té lloc a
les Brees polítiques, socials i civils de la societat, inclosos 1'Estat i el procés de
producció- han generat una skrie de reformes que són acumulatives i poden
determinar la transformació i, fins i tot, la substitució del sistema capitalista
per un sistema socialista))(Navarro, 1991: 35).
   Vicente Navarro, oposant-se a les tesis de Wilensky o Harris entre d'altres,
considera que l'estreta relació existent entre el sorgiment dels partits laboris-
tes, els sindicats i la creació de la seguretat social, confirma la tesi que no és
sinó la lluita obrera la responsable de les reformes que desembocaren en la crea-
ció de I'estat de benestar. Tanmateix, el punt &inflexió el troba l'autor en els pro-
grames de cobertura universal. I és que l'estratkgia de la classe dominant no
havia estat cap més que la &intentar dividir els treballadors, ja fos atorgant
((beneficissegons estatus i tipus de feina), com passava a l'Alemanya de Bismarck,
o bé confiant en el mercat ((pera la provisió de diferents tipus &assegurances
de salut amb cobertura social diversa dependent del lloc de treball))i amb ((un


5. L'autor s'allunya en aquest punt de les tesis defensades per Lenin: ((unareforma 6s una con-
      cessió feta per les classes governants amb la finalitat de debilitar o amagar la lluita revolu-
      cionaria, trencar les forces i I'energia de les classes revolucionaries i confondre la seva
      consci6ncia));alhora que ens recorda com el propi Mam, en el Manifest comunista, reclama
      la necessitat de reformes immediates.
Teories sobre I'esrar de benestar                                Papers 50, 1996 239


ferm compromís per part de 1'Estat (altament influenciat per la classe capita-
lista) d'utilitzar la determinació dels mitjans de subsistencia per diferenciar els
"mereixedors" dels "no mereixedors" dels beneficis socials))(199 1: 36 i s.).
Segons l'autor, la universalitat de I'assistencia, o el que és el mateix, .la des-
mercantilització d'aquesta, enfortí la classe traballadora en la seva lluita con-
tra la classe capitalista, amb la qual cosa contribuí a la formació de la classe
dels treballadors.
    Un segon argument en el que l'autor dóna suport a la seva tesi, i l'enfronta
directament amb les teories mantingudes pels hereus de I'escola de Frankfurt,
és que l'estat de benestar es va desenvolupar en aquells pai'sos que tenien una
classe obrera forta. O n la classe obrera era dkbil, el seu desenvolupament fou lent
i els programes d'assistkncia, limitats, de manera que més que enfortir debili-
taren i dividiren la classe treballadora. Per ell, el propi establiment del New
Deal confirma aquest aspecte: (([...] la forsa principal que impulsa I'establi-
ment del New Deal fou la classe treballadora. Tanmateix, aquesta classe no fou
suficientment forta per establir I'estat de benestar segons els seus propis ter-
mes. La classe capitalista deixa la seva empremta. Perb és erroni considerar que
l'establiment del New Deal fou el resultat de l'acció d'una classe capitalista
ilaluminada que crea l'estat de benestar per legitimar el capitalisme, o bé, com
afirma James O'Connor, que el New Dealsalva el capitalismen. Aquesta darre-
ra afirmació, que rebat la idea majoritariament acceptada pels estudiosos mar-
xistes de l'estat de benestar, no pot ser acceptada, segons Vicente Navarro, per
dues raons: en primer lloc perque ((nohi ha cap evidencia hitbrica que els Estats
Units estiguessin en una situació prerevolucionaria en aquella &poca)); a més,
                                                                            i,
perque ((lesreformes no suposen cap mena d'impediment perque es produei-
xin les situacions revolucionaries (Navarro, 1991: 38-39).
    Segons Ian Gough (1982: 138-142): (cel grau del conflicte de classes, i espe-
cialment la forsa i la lluita de la classe treballadora)),també és un factor deter-
minant per a explicar el desenvolupament de I'estat de benestar, perb no l'únic.
Així, a difertncia de Vicente Navarro afirma: (cel conflicte entre classes no és
suficient per a explicar els orígens i el desenvolupament de l'estat de benestar
[. ..] existeixen nombrosos exemples disponibles on les polítiques socials han estat
introdui'des per I'Estat amb la intenció de preservar les relacions capitalistes,
per exemple, contra els interessos de la clase treballadora. O bé, on les mesu-
res originalment són el resultat de la lluita de classes, {adapten per ser útils a
les necessitats del capital. Hi ha nombrosos exemples on els representants direc-
tes de la classe capitalista {adonen de la necessitat de la intervenció de 1'Estat
i que dugui a terme funcions de "reproducció". Per exemple, les reformes del
rei Eduardo, com la llei de menjadors escolars de 1906, foren, en bona part, el
resultat d'una creixent ideologia social imperialista entre sectors de la classe
dominant)).
    L'autor, des &una perspectiva mandsta, se situa de fet en una posició intermB
dia entre els dos pols oposats de I'interpretació de I'estat de benestar. ((Alguns
escriptors -dir?+- veuen I'estat de benestar com una resposta funcional a les
necessitats del capital (ja es tracti de les necessitats econbmiques o de les neces-
240 Papers 50, 1996                                                      Antonio Morell Blanch


sitats polítiques de controlar una rebel-li6 potencial i de les amenaces a l'esta-
bilitat); d'altres veuen l'estat de benestar com el resultat absolut de la lluita de
la classe treballadora, com a concessions arrabassades a un Estat poc donat a
concedir-les. La majoria [. ..] posen l'kmfasi en els dos aspectes de l'estat de
benestar, perb deixen oberta la manera com es relaciona l'un amb I'altre))
(Gough, 1982: 129-130).
     Per donar resposta a aquest interrogant, l'autor considera de vital importh-
cia analitzar l'estructura estatal i els orígens del desenvolupament capitalista:
cc[. ..] la recent histbria dels diferents pa'isos ajuda a explicar les formes de l'es-
tructura estatal i, d'aquí, les intervencions en el camp del benestar. La llarga
experikncia del Regne Unit d'hegemonia mundial, va tenir com a conseqükn-
cia l'esdeveniment &un Estat amb una forma extrema de kzissez-faireal segle XIX.
Durant mig segle, des de 1850, el paper del govern en els afers interns fou
mínim. Tanmateix, la posició hegembnica de les classes capitalistes i terrati-
nents va garantir que es conservés una direcció política que estava alerta i que
era conscient de la seva classe, i que sorgís i es desenvolupés un funcionariat
estatal poderós durant aquest període. Per contra, a Alemanya l'Estat va intro-
duir el capitalisme "des de dalt", a causa de la feblesa de la burgesia nacional.
Per tant, quan 1'Estat es va enfrontar amb el creixement dels sindicats i de
I'SPD marxista la dkcada de 1870, es trobava en una posició des d'on podia
utilitzar els recursos estatals per contrarestar l'amena~a       d'aquesta nova classe
 [. ..] El tarda desenvolupament d'una classe capitalista i el primerenc desen-
volupament del proletariat es van fusionar durant el període de I'Estat abso-
lutista centralitzat i van donar lloc al modern estat de benestar &una forma
capdavantera),6(Gough, 1982: 141-142).
     De fet, tots dos factors, I'estructura estatal i la lluita de la classe treballado-
ra, poden interrelacionar-se de formes diferents, i caldra fer l'kmfasi en l'un o
 en l'altre segons el cas concret que es tracti d'analitzar. Pererb l'important és que,
segons Gough, la legislació social ha comptat en nombroses ocasions amb el
 suport de grups amb interessos diferents. Lbgicament, les raons en les quals
 consistia aquest suport també eren diferents. El capital i el treball --ens dir&l'au-
 tor- ccpressionen 1'Estat perquk intervingui de forma extensa en el camp del
 benestar [. ..] hi ha una conflukncia d'interessos que tendeixen a desenvolu-
 par I'estat de benestar))(Gough, I. 1982: 141).
     Cal assenyalar que l'autor no parla en cap moment, a diferkncia de les teo-
 ries evolucionistes, de l'existkncia d'una eharmonia d'interessos))a la societat;
ja que el conflicte segueix latent. Allb que sí que existeix és, per raons ben dife-
 rents, perb que beneficien tots dos -capital i treball-, una cccoincidkncia
 d'interessosa: (ces tracta de I'amena~ad'un poderós moviment de la classe tre-
 balladora que obliga la classe dirigent a pensar més coherentment i estratkgi-
 cament i a reestructurar l'aparell amb aquesta finalitat. Els pa'isos que han

G. Cautor, tanmateix, reconeix l'existkncia ad'aparents irregularitats))en paysos com Austrdlia,
    que a manca &un Estat feudal sfou testimoni del desenvolupament primerenc d'una poli-
    tica de classe i de polítiques de benestar), (Gough, 1982: 141-142).
Teories sobre I'estat de benestar                                Papers 50, 1996 241


experimentat forts i centralitzats desafiaments cap al poder de la classe capita-
lista són els que han desenvolupat un aparell estatal unificat per oposar-<hi))
(Gough, 1982: 143).
    Es a partir de la Segona Guerra Mundial quan la cccoincidencia d'interes-
s o s ~ mostrara de forma més nítida, per una skrie de raons que I'autor expo-
      es
sa a partir de les aportacions realitzades per Panitch (1977: 76):
1. La necessaris col.laboraci6 dels sindicats durant el període btl.lic s'obtingué
   amb la promesa que continuarien tenint un important paper en I'elabora-
   ció de decisions polítiques un cop acabada la guerra.
2. La plena ocupació i la planificació econbmica del període bel-lic havia dut
   a la creenGa que era possible aconseguir fites més elevades de benestar per
   a la classe treballadora.
3. Existia, a més, la preocupació per la simpatia que el sistema soviktic podia
   despertar entre els membres de la classe obrera.
4. Finalment, s'ha de tenir en compte I'kxit dels partits socialdembcrates durant
   el període de postguerra.
    De qualsevol manera, i encara que atorgant un paper determinant a la clas-
se treballadora en la gestació de les polítiques de benestar que sens dubte han
representat una considerable millora en les seves condicions de vida, no queda
clar com aquestes han afectat la seva unitat i la seva consciencia de classe. Com
hem pogut veure Vicente Navarro afirma que el resultat d'aquestes no ha estat
la feblesa, sinó I'enfortiment de la classe obrera. Perb els seus arguments resul-
ten difícilment creibles quan es tracta d'explicar el suport popular, o almenys
la manca d'oposició, a determinades polítiques conservadores que han estat
aplicant-se durant els darrers anys. Fenomen també difícilment explicable des
del principi de cccoincidencia d'interessos,,: si l'estat de benestar rebé el suport
dels treballadors perqut els resultava beneficiós pels seus interessos, per que
haurien de defensar ara un canvi &orientació política! Perb, a més, el mateix
argument podria utilitzar-se pel que fa als interessos del capital.
    Sense cap mena de dubte, dues són les línies d'analisi que han de respon-
dre la nostra pregunta. D'una banda les transformacions que I'estat de benes-
tar, caracteritzat, no ho oblidem, per un creixement econbmic sostingut, ha
tingut en l'estructura de classes, especialment amb el desenvolupament de les
classes mitjanes. I, d'altra banda, la manera com I'Estat s'ha vist afectat per les
transformacions esdevingudes a nivell productiu. Ja que si considerem 1'Estat
superestructura, aquest necessariament canviara per adaptar-se als nous reque-
riments del sistema productiu.

Estat de benestar i canvi social
Pel que fa al primer dels nostres interrogants, les transformacions experimen-
tades per I'estructura de classes amb el sorgiment de les noves classes mitjanes,
no podem deixar de preguntar-nos en quina mesura aquest fet resulta com-
patible amb la teoria marxista de les classes, ja que no podem oblidar que la
242 Papers 50, 1996                                              Anronio Morell Blanch


idea del reduccionisme de I'estructura de classes, juntament amb la desapari-
ció de les classes mitjanes i la progressiva pauperització de i'obrera, es troba
recollida en la teoria marxista de les classes socials (Tezanos, 1988: 322 i s).
Així, Marx i Engels (198 1: 23-24) afirmen en El Manifest comunista: (([...] la
nostra epoca, l'kpoca de la burgesia, es caracteritza per haver simplificat aquests
antagonismes de classe. Actualment tota la societat té tendkncia a separar-se, cada
vegada més obertament, en dos grans camps enemics, en dues grans classes
antagbniques: la burgesia i el proletariat)).
    Ara bé, no podem oblidar que Mam deixi inacabat el capítol 52 del llibre ter-
cer d'El capital, destinat a l'anilisi de l'estructura de classes dins la societat
capitalista, per tant, no ens sorpendri que els marxistes ortodoxos es vegin
obligats a recórrer a la clissica definició de classe social realitzada per Lenin
(1977: 11-12): ((grupsd'homes que es diferencien entre si pel lloc que ocupen
en un sistema de producció social histbricament donat, per les relacions en
que es troben davant dels mitjans de producció (relacions que majorithiament
es refrenen i es formalitzen en lleis), pel paper que desenvolupen en i'organit-
zació social del treball i, en conseqü&ncia,per la forma de rebre aquella part
de la riquesa social de la qual disposen. Les classes són grups d'homes, un dels
quals pot atribuir-se el treball de l'altre per ocupar llocs diferents en un regim
determinat de l'economia social*.
    Tal com afirma Tezanos (1988: 325-326), la teoria marxista de les classes
no pot ésser entesa al marge de la lbgica general de la seva obra: ((Desd'una
perspectiva histbrica retrospectiva, sembla clar que la visió de Marx sobre la
classe obrera estava pensada, més aviat, tant en funció del paper histbric que
"havia" d'acomplir (a partir de les coordenades dialkctiques hegelianes), com per
la mateixa necessitat -a partir d'aquestes- de descobrir allb que podríem
qualificar com l'espai social de I'antítesi, mitjan~ant qual {arriba a la sínte-
                                                         la
si final. I aixb determinava "per forp" I'adopció -metodolbgica-        d'un esque-
ma dual de classes pures, plenes &ambigüitats i de contradiccions. Per aixb,
ja al primer Mam trobem clarament com l'andisi social concreta apareix forsa
tenyida d'un finalisme confessat)).
    Gs per aquest motiu que un nombrós sector d'autors marxistes no atorguen
substantivitat a les classes mitjanes; entenen que els sectors mitjans no són sinó
la reraguarda benestant de la classe alta o bé de la baixa (Tezanos, 1988: 406).
Així, Daniel Lacalle (1976: 132 i s.), per exemple, manté que de les dues alter-
natives que en principi tenen els ((treballadorscientífics i tkcnics &agruparse
col-lectivament per tal d'actuar enfront dels problemes derivats de la seva situa-
ció)),tan sols resulta viable la de ((partirde la condició de capa dins la genera-
litat de la classe obrera, i actuar com a tal juntament amb tots els altresa. L'altra
alternativa, ((detaranni netament corporativista i tecnocrdtic)) consistiria a
((remarcarles diferenciacions dins la totalitat dels treballadors i de la prbpia
capa, de manera que els grups superiors &aquesta darrera puguin -com si es
tractés d'una nova aristocricia obrera- adquirir unes posicions de privilegi
aprofitant les pressions dels capitalistes amb tendencia a dividir i a debilitar la
classe obrera com a conjunt)).Tanmateix, segons l'autor, les possibilitats d'a-
Teories sobre I'estat de benestar                                  Papers 50, 1996 243


questa alternativa a llarg termini són nul-les per la prbpia lbgica del procés de
massificació: ((Elcreixement numkric, més accelerat en augmentar els nivells
de qualificació i preparació, és a dir, precisament els estrats superiors, porten
aquesta minoria a ésser cada cop més minoria, a esdevenir practicament en
inoperant)).
   D'altra banda, perb, no són pocs els autors que, superant els principis mar-
xistes ortodoxos, contribuiran significativament al desenvolupament de la teo-
ria de les classes mitjanes durant el període de postguerra, mostrant la
contradicció que existeix en amplis sectors de la classe mitjana que, tot i ésser
majoritariament assalariats, adopten una ideologia de caracter liberal. Segons
C.W. Mills (1957), la creixent burocratització (deguda als canvis tecnolbgics,
el creixement industrial i l'increment de les activitats governamentals), junta-
ment amb la mecanització i la consegüent desqualificació dels obrers, com-
porta una experikncia cada cop més negativa del treball. I conclou afirmant
que és l'ocupació, i no tant la propietat, el factor determinant de I'estratifica-
ció de classes a les societats contemporanies. Poulantzas (1972), per la seva
banda, també parteix d'una definició restrictiva. Per ell, tan sols formen part del
proletariat aquells treballadors manuals que en la seva activitat generen plusva-
lua. La resta, supervisors, executius, treballadors intel.lectuals, etc., són mem-
bres de la classe burgesa tradicional, o bé, d'una ccnova petita burgesia)).
    Contrariament, per E.O. Wright (1983: 91), el concepte de proletariat no
ha d'ésser necesshiament restrictiu, en la mesura que el criteri emprat siguin els
ccinteressos de classe fonamentals))-obtenir el poder estatal i l'hegemonia
ideolbgica-. Així, per l'autor, formen part del proletariat aquells treballadors
que: (ca) ocupen una posició de classe obrera dins les relacions socials de pro-
ducció, és a dir, els treballadors assalariats exclosos del control sobre el capital
monetari, el capital físic i la forsa de treball; o 6) estan directament lligats a la
classe obrera per la seva trajectbria familiar immediata o per la trajectbria de clas-
se; o c) ocupen una posició de classe obrera dins els aparells polítics i ideolbgics,
és a dir, una posició exclosa tant de la presa de decisions i de dur-les a terme com
de la creació i la difusió &ideologia)).
    Finalment, Dahrendorf (1979), considera el conflicte de classes com l'ele-
ment dinamitzador de la societat; perb si bé accepta, ampliant l'aportació de
Mam, el principi de dicotomia &interessos entre grups socials, no els consi-
dera irreconciliables pel fet que existeix una institucionalització del conflicte,
amb la qual cosa defuig la ruptura violenta que Mam va predir. De fet, segons
Dahrendorf, el factor determinant no és la possessió dels mitjans de producció,
sinó el control dels mateixos i la possessió de situacions de dominació, i els
mitjans de producció són un dels factors de dominació. Des &aquesta pers-
pectiva, les classes socials seran definides per les situacions de dominació que
es produeixen en la societat.
    Pel que fa al segon dels interrogants plantejats, els canvis en el sistema pro-
ductiu, no són pocs els autors que han reflexionat sobre les relacions existents
entre el procés de producció i el tipus &Estat. Cal destacar, entre ells, els mem-
bres de l'anomenada ((Escolade la Regulacióz, i el seu representant principal,
244 Papers 50, 1996                                                Antonio Morell Blanch


M. A. Aglieta, amb la seva coneguda obra A Theory of Capitalist Regdation.
La tesi mantinguda des d'aquest corrent podem sintetitzar-la afirmant que (cel
consum massiu i el creixement de l'estat de benestar sorgeixen quan la classe
capitalista pren conscitncia que la producció massiva requereix consum mas-
sius. Així, ((aprincipi de segle, la classe capitalista, a través de [. ..] Henry Ford,
va compendre que la producció massiva a gran escala no podia subsistir sense
un consum massiu uniforme. Ford va demostrar una gran visió de futur en
comprendre que el benestar de la classe treballadora era una condició necessd-
ria per al benestar de la classe capitalista))(Navarro, 1991: 33).
   Efectivament, I'organimció del treball s'ha estat efectuant tradicionalment mit-
jansant el model taylorista-fordista (Prieto, 1992: 79-80). Amb tot, seria erro-
ni considerar les teories tayloristes com quelcom estatic i tancat, ja que han
experimentat un procés de transformació i adaptació als requeriments de la
innovació tecnoibgica; no hem &oblidar que la divisió social del treball no és
independent ni pot ser entesa si no és en hnció de la divisió ttcnica del treball.
    Boyer, per la seva banda, també sosté que el taylorisme continuara essent el
sistema predominant en el període posterior a la Segona Guerra Mundial,
adaptant-10 als requeriments del nou context socioeconbmic, que comportara
dos canvis de vital importancia (Boyer, 1986: 32): Una transformació en les
normes de consum gracies al procés de salari nominal seguint el ritme dels
augments de productivitat previstos, i una strie de transformacions referides
a les normes de compettncia, a la intervenció de ]'Estat, als diners i al sistema
de relacions internacionals.
    Per l'autor, (cel pas del taylorisme al fordisme, &una regulació competitiva a
una altra de més administrada del salari, no designaria un epifenomen, sinó
un canvi radical en el funcionament mateix dels "mercats de treball" i, sobre-
tot, en el seu paper en el nivell de la determinació de l'activitat econbmica i
en el procés de creixement. Aixi es pot explicar de manera molt "condensada"
alguns dels factors que permeten el pas de l'estancament i dels cercles viciosos
dels anys trenta al creixement i al crecle viciós dels anys setanta [...I.
Efectivament, és el compromís dels patronsassalariats de la postguerra (l'ac-
ceptació de la modernització a canvi de la seguretat que els treballadors es bene-
ficiaran, en el seu nivell de vida, dels augments de productivitat corresponents)
allb que empeny l'enfortiment progressiu de la relació salarial fordista i la
decadtncia de la lbgica competitiva que feia dels ajusts "per sota" (fallides, aco-
miadaments, guerra de preus) el mitja preponderant de regulació. A més, és
aquesta base la que permet a les polítiques keynesianes de gestió de demanda
global trobar una eficacia més gran i aconseguir l'txit conegut per tots a mit-
jans dels anys seixantaa (Boyer, 1986: 32 i s).
    El problema es planteja, i aquest és un dels elements explicatius de la crisi de
l'estat de benestar, quan el llarg cicle de creixement econbmic que caracteritza
les economies europees des de la fi de la Segona Guerra Mundial finalitza. La
crisi econbmica, que comporta una crisi del sistema burocrBtictaylorista per la
seva elevada rigidesa, és basicament una crisi de mercats. Sabel, Regini o Piore,
per exemple, són autors que atorguen prioritat a l'element ((mercat)).          Segons
Teories sobre I'estat de benestar                               Papers SO, 1996 245


ens diuen, assistim a la finalització dels mercats massius de productes estan-
dard per la incapacitat d'absorbir una producció que es basava en la idea de
reducció de costos mitjanqant una producció massiva del producte. A més, no
resulta descabdellat pensar que la producció massiva &aquells productes que
segueix demanant el mercat es desplacin cap a aquells paysos que compten amb
més avantatges competitius.
   Ara bé, no hi ha dubte que les transformacions experimentades pel procés
productiu tenen repercussions per al conjunt del sistema social que afecten de
forma directa el propi funcionament i estabilitat de l'estat de benestar. Així,
quan s'afirma que la rigidesa que comporta el sistema taylorista-fordista resul-
ta contraproduent per un mercat que requereix cada cop més productes dife-
renciats i d'alta qualitat, i s'opta, en conseqükncia, per sistemes de producció
flexibles, no es pot oblidar que era aquesta rigidesa la base del principi de segu-
retat en el treball. En trencar-se l'existkncia &un mercat en contínua expan-
sió, capaq d'absorbir tota la producció, aquesta s'ha de flexibilitzar per tal
&adaptar-se als requeriments d'un mercat inestable, la qual cosa inevitable-
ment implica una transformació de les condicions que regulen els processos
&entrada i, especialment, de sortida del mercat de treball. Així, aquells pro-
grames de garantia de renda creats en el marc de l'estat de benestar que es basa-
ven en el principi de l'excepcionalitat de l'exclusió del mercat de treball un
cop s'hi havia accedit -ja que fins i tot legalment estava regulat així-, i per
tant considerava que la protecci6 dels afectats per aquesta situació &exclusió era
perfectament assumible per I'Estat -precisament per la seva excepcionalitat-
entren en crisi.
   La implementació de sistemes de producció flexible comporta a més la ine-
vitable dualització del mercat de treball, i el trencament de la hipotetica uni-
tat d'interessos de la classe treballadora. D'aquesta manera, (([...] la crisi no
només suposa el desequilibri entre capital i treball, sinó que addicionalment
també es crea dins la classe treballadora una separació entre guanyadors i per-
dedors)) (Offe, 1992: 141). El problema, per Offe, rau en el fet que el cctre-
ball)),en la nostra societat, ja no té el paper de vincle subjectiu fonamental. La
((cadacop major manca d'homogenei'tat fa que es torni qüestionable que el
treball dependent com a tal pugui [. ..] continuar tenint una significació pre-
cisa i diferent pels treballadors, per la percepció dels seus interessos socials,
per la seva conscikncia))(Offe, 1992: 28). En el mateix sentit, Mingione (1994:
5 12), considera que en les ((societatsfragmentades)) [. ..] la interacció polí-
                                                         ((

tics basada exclusivament en la classe va decreixent i que la lluita pel poder
s'esta fent més complexa)),i Touraine, després &analitzar les conseqükncies
de les transformacions del procés productiu en l'acció sindical, destaca la
necessitat de donar pas a d'altres moviments socials més representatius dels
nous conflictes de la societat postindustrial, que poca cosa té a veure amb el
conflicte tradicional entre el capital i el treball (Touraine, Wieviorka, i Dubet,
1984: 387).
   A més, segons Offe (1992: 36) assistim a un ((descentrament de l'esfera
del treballn. Per l'autor, són dos els mecanismes que poden elevar el treball a
246 Papers 50, 1996                                                            Antonio Morell Blanch


la categoria &element central de ((l'organitzacióde l'existencia personal)):o bé
regular el treball com un ((imperatiu)), a dir, com una condició indispen-
                                         és
sable per a la supervivtncia -fet que contradiu clarament els principis rec-
tors de I'estat de benestar perqut aquest garanteix la supervivtncia al marge
del mercat de treball (Esping-Andersen, 1993)-, o bé regular-10 com un
deure, amb la qual cosa el treball es convertiria, primer de tot, en l'element
moralitzador de la societat, en al'eix &una vida rectan. Evidentment, aques-
ta és una idea difícil &acceptar a la nostra societat, tant per motius culturals
com per la desprofessionalització del sistema taylorista-fordista de produc-
ció. No es pot oblidar, a més, la hipbtesi que I'atur pot arribar a convertir-se
-potser ja ho ha fet- en una experitncia ((normal))i no traumhtica7.
Naturalment, aixb només és possible en la mesura que existeixin organitza-
cions no mercantils que garanteixin la supervivkncia de les persones al marge
dels mecanismes de mercat. I 6s que si bé Offe rebutja la idea de l'estat de
benestar com un simple provei'dor de serveis socials, reconeix que el seu
propbsit és regular les esferes de socialització i de producció, amb la qual
cosa esdevé l'element regulador del sistema en la seva glolbalitat; i ningú no
desconeix que aquesta tasca implica la transfertncia de recursos cap a aquells
grups de població que es troben sistemhticament desfavorits en l'intercanvi
mercantil (Offe, 1990).

Conclusions
El que hem de plantejar-nos és fins a quin punt la progressiva fragmentació
de la societat, fruit de les transformacions experimentades en I'estructura de
classes, perb molt especialment amb l'aplicació de nous models ((flexibles~    &or-
ganització del treball, que a difertncia del model taylorista-fordista no es carac-
teritzen per una gestió col-lectivitzadade la forsa de treball, sinó que, ben al
contrari, donen lloc a relacions de caire molt més individualitzats, pot com-
portar una crisi del consens existent entorn dels valors que havien caracteritzat
l'expansió de l'estat de benestar.
   Certament, l'heterogeneitat en les condicions de treball suposa la diferenciació
&interessos i, per tant, la desaparició &una consciencia comuna. I el que aixb
implica és un ressorgiment dels elements individuals com a factors explicatius
de les situacions personals. Desapareguda la conscitncia de grup, d'aquells que
comparteixen les mateixes condicions d'existencia, el frachs no pot ésser entts
més que com a frachs individual, i per tant susceptible d'estigmatització per
part de la societat. Aquesta és, de fet, la idea que s'amaga rere les critiques neo-
conservadores que autors com Friedman (1983), Gilder (1984) o Glazer (1992),
entre &altres, realitzen a l'estat de benestar. L'argument no requereix la nega-
ció de causes estructurals de pobresa, sinó simplement l'acord thcit que aques-

7. Tot i així, Offe reclama la necessitat de reduir el temps mitja de treball per tal d'evitar nel sor-
    girnent d'amplis estrats de població "marginats" en relació amb I'esfera econbmica,, (1992:
    40).
Teories sobre I'estat de benestar                                     Papers 50, 1996 247


tes existeixen, tant pel que fa a i'txit com pel que fa al frac&, la qual cosa impli-
ca que trobar-se en r u n a o en i'altra banda només deptn d e les prbpies habi-
litats i10 capacitats personals. Des &aquesta perspectiva l'txit és lloable, mentre
que el fracas és denigrable.


Bibliografia
BOYER, (1986). Laflexibilidaddeltrabajo en Europa. Madrid: Ministerio de Trabajo
         R.
   y Seguridad Social.
CABO   MART~N, (1986). La crisis del Estado Social. Barcelona: PPU.
                   C.
CAINZOS, (1990). ((Estadode bienestar y ciudadania: 10s fundamentos comunita-
            J.F.
   rios de la solidaridad en la obra de Harris)).A: Harris, D. La justzf;cación del Estado
   del Bienestar. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.
DAHRENDORF, (1979). Las clases sociales y su conficto en la sociedad industrial.
                   R.
   Madrid: Rialp.
ESPING-ANDERSEN,       G. (1993). Los tres mundos del Estado del Bienestar. Valencia:
   Edicions Alfons el Magnhnim.
FLORA, HEIDENHEIMER,
         i?;                   J. (1981). Modernization, Democratization and the deve-
   lopment of Welfare States in WesternEurope anddmerica. Londres: Transaction Books.
                               R.
FRIEDMAN, FRIEDMAN, (1983). Libertad de elegir. Barcelona: Orbis.
               M.;
GILDER, (1984). Riqueza ypobreza. Madrid: Instituto de Estudios Económicos.
          G.
GLAZER, (1992). Los límites de la política social. Madrid: Ministerio de Trabajo y
           N.
   Seguridad Social.
GOUGH, (1982). Econorniapolitica del Estado del Bienestar. Madrid: Blume.
           I.
HARRIS, (1990). La justz~5cacióndel Estado del Bienestar. Madrid: Instituto de
           D.
   Estudios Fiscales.
LACALLE, (1976). Técnicos, cientificosy clases sociales. Madrid: Guadarrama.
            D.
LENIN, (1977). ((Unagran iniciativa)).A Obras Esco@&, tom X. Moscu Progreso.
        VI.                                   :
MARX, ENGELS, (198 1). El Manzjiesto Comunista. Madrid: Ayuso.
        K.;           F.
MILLS,  C.W. (1957). Las ches medias en Norteamérica. Madrid: Aguilar.
MINGIONE, (1994). Las sociedadesf;agmenta&. Madrid: Ministerio de Trabajo y
               E.
   Seguridad Social.
MORENO, SARASA, (1993). ((Ginesisy desarrollo del Estado del Bienestar en
              L.;        S.
   Espafia)).Revista Internacional de Sociologia, núm. 6.
                J.
O'CONNOR, (198 1). La crisisjscal del Estado. Barcelona: Península.
-(1984). Acumulation crisis. Oxford: Basi1 Blackwell.
OFFE, (1990). Contradicciones en el Estado de¿Bienestar. Madrid: Aiianza Universidad.
       C.
-(1992). La sociedad del trabajo. Problemas estructuralesy perspectiva defituro. Madrid:
   Aiianza Universidad.
PANITCH, (1977). ComparativePolitical Studies, vol. 10, núm. 1.
            L.
POULANTZAS, (1972). Poderpolitico y clases sociales en el Estado capitalista. Madrid:
                  N.
   Siglo XXI.
PRIETO, (1992). ((Carnbiosen la gestión de mano de obra: interpretacionesy criti-
          C.
   can. Sociologia del Trabajo, núm. 16.
SOLE,C. (1995). Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo
   Económico y Social.
TEZANOS, (1988). ((Principalesteorias sobre la estratificación social)). Del Campo,
            J.F.                                                          A:
   S. (ed.). Tratado de sociologia, vol. 1. Madrid: Taurus.
248 Papers 50, 1996                                      Anronio Morell Blanch


TOURAINE, WIEVIORKA, i DUBET, (1984). Le mouvement ouvrier: París: Fayard.
          A.;            M.              F.
WILENSKY, (1975). The Welfdre State and Equality Califbrnia: University of
           H.L.
  California Press.
WFUGHT,  E.O. (1983). C h e , crisisy Estado. Madrid: Siglo XXI.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmcCurs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmcjordimanero
 
Pràctica 02 hmc curs 2015 16
Pràctica 02 hmc curs 2015 16Pràctica 02 hmc curs 2015 16
Pràctica 02 hmc curs 2015 16jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20jordimanero
 
2016 17 hmc pràctica 2
2016 17 hmc pràctica 22016 17 hmc pràctica 2
2016 17 hmc pràctica 2jordimanero
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeArmand Figuera
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20jordimanero
 
Pràctica 02 hmc curs 2014 15
Pràctica 02 hmc curs 2014 15Pràctica 02 hmc curs 2014 15
Pràctica 02 hmc curs 2014 15jordimanero
 
El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)
El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)
El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)Empar Gallego
 
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
Unitat 2   la revolució industrial 2017-18Unitat 2   la revolució industrial 2017-18
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18jordimanero
 
Unitat 15. Actualitat 2017-18
Unitat 15.   Actualitat 2017-18Unitat 15.   Actualitat 2017-18
Unitat 15. Actualitat 2017-18jordimanero
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18jordimanero
 
Pràctica 01 hmc 2015-16
Pràctica 01 hmc   2015-16Pràctica 01 hmc   2015-16
Pràctica 01 hmc 2015-16jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12jordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18jordimanero
 

La actualidad más candente (20)

Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmcCurs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
 
Pràctica 02 hmc curs 2015 16
Pràctica 02 hmc curs 2015 16Pràctica 02 hmc curs 2015 16
Pràctica 02 hmc curs 2015 16
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 
2016 17 hmc pràctica 2
2016 17 hmc pràctica 22016 17 hmc pràctica 2
2016 17 hmc pràctica 2
 
04 El Moviment Obrer
04 El Moviment Obrer04 El Moviment Obrer
04 El Moviment Obrer
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
 
Pràctica 02 hmc curs 2014 15
Pràctica 02 hmc curs 2014 15Pràctica 02 hmc curs 2014 15
Pràctica 02 hmc curs 2014 15
 
PERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRESPERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRES
 
El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)
El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)
El Moviment Obrer. Formació classe obrera i organitzacions (1)
 
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
Unitat 2   la revolució industrial 2017-18Unitat 2   la revolució industrial 2017-18
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
 
Unitat 15. Actualitat 2017-18
Unitat 15.   Actualitat 2017-18Unitat 15.   Actualitat 2017-18
Unitat 15. Actualitat 2017-18
 
T4 Mov Obrer
T4 Mov ObrerT4 Mov Obrer
T4 Mov Obrer
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Pràctica 01 hmc 2015-16
Pràctica 01 hmc   2015-16Pràctica 01 hmc   2015-16
Pràctica 01 hmc 2015-16
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
 
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
 

Destacado

Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
Mapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialMapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialmarcapmany
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercicimarcapmany
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsmarcapmany
 
Ud 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçUd 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçmarcapmany
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalitzaciómarcapmany
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientmarcapmany
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografiamarcapmany
 
Quadre geològic
Quadre geològicQuadre geològic
Quadre geològicmarcapmany
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físicmarcapmany
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturamarcapmany
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyamarcapmany
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Geografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsGeografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsJosep Peris
 

Destacado (20)

Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
Mapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialMapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundial
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercici
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutats
 
Ud 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçUd 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerç
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalització
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
Ud 13
Ud 13Ud 13
Ud 13
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografia
 
Quadre geològic
Quadre geològicQuadre geològic
Quadre geològic
 
Ud 1 medi físic
Ud 1 medi físicUd 1 medi físic
Ud 1 medi físic
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanya
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
Tema12
Tema12Tema12
Tema12
 
Geografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídricsGeografía.power. els recursos hídrics
Geografía.power. els recursos hídrics
 

Similar a Article sobre la societat del benestar

T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
TEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docx
TEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docxTEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docx
TEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docxJulietaMaciocia
 
El Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les InternacionalsEl Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les Internacionalsjestiarte
 
Movimentobrerinternacionals
MovimentobrerinternacionalsMovimentobrerinternacionals
Movimentobrerinternacionalsjiplena
 
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De DretTema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dretraul.martinez
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocsjordimanero
 
Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'
Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'
Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'Asociación SIENA
 
Moviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXMoviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXjescriva
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretAlexandra Valtueña
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretAlexandra Valtueña
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETnuriabdn
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaRafa Oriola
 

Similar a Article sobre la societat del benestar (20)

T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
Els origens del moviment obrer
Els origens del moviment obrerEls origens del moviment obrer
Els origens del moviment obrer
 
TEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docx
TEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docxTEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docx
TEMA 1 S.ISTEMES DE BENESTAR docx
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
El Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les InternacionalsEl Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les Internacionals
 
Movimentobrerinternacionals
MovimentobrerinternacionalsMovimentobrerinternacionals
Movimentobrerinternacionals
 
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De DretTema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocs
 
Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'
Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'
Resum Jornada 'Gent gran i crisi: impactes i reaccions'
 
Moviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXMoviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIX
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
Metodología - Juan Alfonso Veliz Flores
Metodología - Juan Alfonso Veliz FloresMetodología - Juan Alfonso Veliz Flores
Metodología - Juan Alfonso Veliz Flores
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
 
T4 Mov obrer
T4 Mov obrerT4 Mov obrer
T4 Mov obrer
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Franquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitivaFranquisme1959 1975-versio definitiva
Franquisme1959 1975-versio definitiva
 
Resum Tema 13
Resum Tema 13Resum Tema 13
Resum Tema 13
 

Más de marcapmany

El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictadormarcapmany
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14marcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyamarcapmany
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXmarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01marcapmany
 
El període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gmEl període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gmmarcapmany
 
Exercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transportsExercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transportsmarcapmany
 
Exercici sector primari
Exercici sector primariExercici sector primari
Exercici sector primarimarcapmany
 
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismeUd 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismemarcapmany
 
Ud 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrialUd 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrialmarcapmany
 

Más de marcapmany (20)

Jesse owens
Jesse owensJesse owens
Jesse owens
 
El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictador
 
20 i 30
20 i 3020 i 30
20 i 30
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucions
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Esquema
EsquemaEsquema
Esquema
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanya
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XX
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
 
El període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gmEl període d'entreguerres i la 2a gm
El període d'entreguerres i la 2a gm
 
Exercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transportsExercici selectivitat transports
Exercici selectivitat transports
 
Exercici sector primari
Exercici sector primariExercici sector primari
Exercici sector primari
 
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismeUd 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
 
Ud 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrialUd 2 revolució industrial
Ud 2 revolució industrial
 

Article sobre la societat del benestar

  • 1. Teories sobre l'estat de benestar Antonio Morell Blanch Universitat de Lleida Resum El sorgiment de I'estat de benestar al segle passat ha sofert diverses variacions i ha estat subjecte a distintes conceptualitzacions tebriques en vinculació a formes histbricarnent anteriors de control de la pobresa vs. treball assalariat. Aquest i d'altres temes sobre la crisi actual de l'estat de benestar són objecte d'anlisi en aquest article. Paraules clau: estat de benestar, pobresa, crisi de l'estat de benestar. Abstract. Welfare Stutej Theories The rise of nineteenth century Welfare State in connexion with historical arrangements to control poverty has undertaken several transforrnations and has been theoretically con- ceptualize in different ways. This and other topics in relation to Welfare State crisis todays are the main issues of this article. Key words: Welfare State, poverty, Welfare State crisis. Sumari Introducció Conclusions El sorgiment de I'estat de benestar Bibliografia Estat de benestar i canvi social Introducció Els primers antecedents de l'estat de benestar es troben ja en la legislació social que Bismarck establí a Alemanya a final del segle passat. El fet que a Alemanya l'exercici del poder no se sustentés en l'existtncia d'una estructura parlarnenthia i que el procés d'industrialització fos diferent de l'anglts, determina que el desenvolupament de la política social en tots dos pasos seguís camins divergents. A Anglaterra el procés d'industrialització respon als principis del liberalisme i de la iniciativa privada. A Alemanya, per contra, especialment durant el man-
  • 2. 234 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanch dat de Bismarck, existira una política de foment del desenvolupament econb- mic, per la qual cosa el procés d'industrialització es realitzari sota l'impuls de la política econbmica estatal. Aixb explica que l'assistencia social -que deter- minats autors criticaran per trobar-la excessivament ccpaternalista*- estigui basicament dirigida als treballadors, no als indigents -aquells que queden fora del mercat de treball- com passa a Anglaterra, i tindra com a objectiu principal evitar la conflictivitat laboral. L'existkncia d'una doble perspectiva en el tractament dels problemes socials, es concretara en I'aparició del que es pot considerar com dos grans corrents en política social, si bé és cert que a mesura que ens endinsem en el segle xx les seves diferencies s'aniran diluint: d'una banda, el corrent ccanglosax6v, que troba el seu origen en el adret de pobres)), i s'orienta basicament cap a l'exercici de la cccaritata envers aquelles persones que, per diferents motius, noQs'incorporenal treball i, d'altra banda, el corrent cccentree~ro~eu))', el paradigma del qual és Alemanya, i que s'inclou dins un procés de millora de les condicions de vida dels treballadors a través de la legislació social i de la seguretat social. Tots dos corrents són, de fet, sistemes alternatius &estratificació social. El model dissenyat pel adret de pobres angles*-basat en l'estigmatització dels seus destinataris: ganduls, indesitjables, i en general totes aquelles persones que constitueixen una chrega per a la societat perque no ccpoden))o no ccvolen)) resoldre les seves necessitats a través de la seva incorporació al treball- ens porta a una inevitable dualitat social. Ells no es mereixen més que el des- preci dels treballadors honrats que han de mantenir-10s a costa de reduir el seu nivell de consum. D'altra banda, el model de seguretat social creat per Bismarck és també ccuna forma de política de classes)).En termes d'estratifi- 1. Aquest és el model assistencial dut a terme a Espanya durant la Segona República. La no utilització del model aanglosaxó)), s'explica tant per ~I'acció dels catblics tradicionals))com per la divisió mostrada pel moviment obrer, i especialment aper I'oposició dels anarquistes a col.laborar en cap reforma social)).Després de la guerra civil, la política social del rkgim mos- tra un acarhcter híbrid catolicofeixistas: ((Elrkgim, influenciat per la ideologia falangista que inicialment pretenia una subordinació total de la societat a I'Estat, es postularh com una alternativa al marxisme i al capitalisme. Una tercera via, basada en un model d'orga- nització sindical "vertical" de I'economia que amalgamava corporativismes catolicotradi- cionalistes i feixisteofalangistes)).El 1939 es crea I'Asseguranga Obligatbria per a la Vellesa i la Invalidesa, i el 1942 I'Asseguranca de Malaltia, limitades totes dues a treballadors indus- trials amb ingressos baixos. Durant ~I'etapa desenvolupista)),la política social és marcada pels principis del catolicisme social. <Durant tot aquest període s'avangh en la construcció d'una seguretat social de tipus corporatiu, instrumentalitzada com a mecanisme coadju- vant del proces d'acumulació de capital. L'efichcia en els resultats econbmics del Pla d'Estabilitzaci6, com també la necessitat d'una adequació més gran de les estructures pro- ductives espanyoles a les europees, es va reflectir en una millora substancial en el sistema de protecció social. El 1963, s'establí el salari mínim interprofessional i es promulga la Llei de Bases de la Seguretat Social, amb pretensions universalistes)). reformes socials expe- Les rimentaran un nou impuls amb la firma del tractat preferencial amb la Comunitat Econbmica Europea, per la necessitat d'adaptar progressivament la nostra realitat al context europeu (Moreno i Sarasa, 1993: 27-40).
  • 3. Teories sobre restat de benestar Papers 50, 1996 235 caci6 social el model cercava dos resultats simultanis. ((Elprimer consistia a consolidar les divisions entre els assalariats legislant diferents programes pels diferents grups de classe i estatus, cadascun dels quals tenia un únic i clar grup de drets i privilegis que havia estat dissenyat per subratllar la posició social més convenient per a la vida d'una persona. El segon objectiu era vin- cular directament la lleialtat de l'individu a la monarquia o a l'autoritat cen- tral de lJEstat. Aquest fou el mbbil de Bismarck quan va promoure un suplement directe de 1'Estat pel subsidi de jubilació)) (Esping-Andersen, 1993: 44). El sorgiment de I'estat de benestar En qualsevol cas, els antecedents de l'estat de benestar poc ens diuen sobre els motius de la seva expansió generalitzada en la gran majoria de palsos europeus en el període posterior a la Segona Guerra Mundial. De fet, tots els autors coincideixen a assenyalar l'existencia d'una ((tensió)) entre les necessitats sd'acu- mulació))i les de ((legitimació)), a partir d'aquest reconeixement inicial no perb existeix pas unanimitat a l'hora d'explicar com tots dos elements s'interrela- cionen. Segons la perspectiva tebrica adoptada, els autors ressaltaran l'argu- ment de la ((lluita de classes)) o bé el d'ccexigkncies del propi procés d'industrialització)), com a element determinant del naixement i l'expansió dels estats de benestar. Els autors que s'inscriuen en la primera tendencia enfasitzaran la lluita de la classe treballadora enfront dels interessos del capital, i consideraran l'exis- tencia de l'estat de benestar com el resultat d'una victbria dels primers sobre els segons. Tanmateix, no són pocs els autors que coincideixen a interpretar l'estat de benestar com el resultat de la industrialització, la modernització o bt, en termes marxistes, de les prbpies necessitats d'acumulació del capital: ((la intervenció de 1'Estat -ens diu Cabo Martín (1986: 26)- té el seu origen en les necessitats objectives del capitalisme quan 1'Estat ha passat a ésser un pressupost per a l'existkncia social del capital, ja que aquest per poder subsis- tir necessita una skrie de precondicions i requeriments que ell mateix no pot generar er trobar-se fora de la lbgica capitalista i que són les que subministra l'Estat. i s la funció estrategicoorganitzativa de l'Estat)). Així doncs, Wdensky (1975: 15)' sens dubte un dels autors més representatius de les explicacions economicistes, fa referencia a les necessitats de la indus- trialització per explicar el sorgiment de I'estat de benestar. Per aquest autor, I'existtncia de partits d'esquerra o la &un moviment sindical organitzat tan sols serveix per explicar les diferencies que a nivell nacional presenten els estats de benestar, perb mai per explicar el nucli central que el caracteritza, és a dir, les polítiques de garantia de renda. En el mateix sentit, David Harris (1990: 15) destaca que I'alternan~a governs de dretes i &esquerres no ha modificat de substancialmet l'evolució de les despeses públiques ni la importhncia de les despeses socials. Albert i Flora (Flora i Heidenheimer, 1981: 38) opten per la utilització del
  • 4. 236 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanch concepte ccmodernitzacióa2 pels indiscutibles avantatges que aquest propor- ciona enfront del d'industrialització: Malgrat el seu significat ambigu, ccmodernització)) una caracteristica prominent té que el fa interessant per a la nostra aniiisi: un émfasi en la multidimensionalitat del desenvolupament social, o la presumpció &interrelacionscasuals entre eco- nomia i creixement de la població, mobilització social i psíquica, desenvolupa- ment polític, canvi cultural, i la transformació de I'ordre econbmic i politic internacional. Els autors parteixen de la idea central de ((ciutadania)), voltant de la qual al es desenvolupen tres estructures &organització: el mercat, que organitza l'in- tercanvi dels recursos econbmics; les associacions, que organitzen l'articulació, I'agregació i la representació dels interessos, i les burocricies estatals, que orga- nitzen la satisfacció dels interessos col.lectius. Cadascun dels subsectors ano- menats guarda relació amb els drets bisics dels ciutadans reconeguts en les societats modernes; els drets civils amb els mercats i les associacions; els drets polítics amb la burocricia estatal, i els drets socials amb el mercat i la burocri- cia estatal. A mesura que la modernització crea situacions crítiques, 1'Estat es veu en la necessitat &intervenir mitjan~ant ((intervencionscompensatbries)).El nucli central dels moderns estats de benestar els autors el situen en la redistribució de la renda, la qual es dóna mitjanpnt quatre tipus diferents de seguretat social: accidents laborals, malaltia i invalidesa, vellesa i atur. Les transfertncies moneti- ries que tenen lloc amb la introducció d'aquests models asseguradors consti- tueixen el mitja per aconseguir la redistribució de la renda (Flora i Heidenheimer, 1981: 39 i s.). David Harris (1990: 350), per la seva banda, també parteix de la idea de ((ciutadania)), troba l'element justificador de l'estat de benestar. Així doncs, on per l'autor, el dret al benestar deriva de la nostra qualitat de membres &una societat determinada; o, amb unes altres paraules, els ((dretsciutadans))englo- barien no solament els civils o els polítics, sinó també ((uncert nombre de drets al benestar o socials i econbmics)). Harris elabora una teoria intrínsecament comunitiria mitjan~ant inte- la rrelació de dos corrents intel.lectuals bisics per a la comprensió de I'estat de benestar: la idea de ciutadania basada en la solidaritat social, caracteristica dels tebrics socialistes, i el constitucionalisme histbric que vincula i limita les accions positives en el camp del benestar a la qualitat de membre de la comunitat. 2. Pel que fa al significat del concepte (~modernitzaciós referir-se a Carlota Solé (1976: cal 212). L'autora, després &analitzar els diferents significats que histbricament s'han donat ai concepte, proposa la definició operativa següent: ((Lamodernització podria definir-se com la (rapida i massiva) aplicació de la ciencia i la tecnologia basada en la forga motriu de les maquines a les esferes (totalment o parcialment) de la vida social (econbmica, administra- tiva, educacional, defensiva, etc.) implementada o duta a terme per la intel.ligtncia indi- gena &una societatn.
  • 5. Teories sobre I'estat de benesrar Papers 50, 1996 237 Aixb obligaria 1'Estat -considerat per Harris com un instrument de solidari- tat social- no tan sols a adoptar accions pal-liativesdels efectes excloents del mercat, sinó també, i sobretot, a encoratjar l'esperit comunitari, ja que d'ell es deriva la solidaritat social. Evidentment, ((totesles crítiques formulades al constitucionalisme racionalista (Hayek) o romantic (Brennan o Buchanan) són aplicables aquí, en fonamentar la seva teoria en un valor (la solidaritat social) extern al propi individu, l'existtncia del qual fa plantejar seriosos dub- tes (Cainzos, 1990: 32-33). Perb qui, sense cap mena de dubte, ha estat un dels autors amb més ressb durant els darrers anys dins la tendtncia estrategicoorganitzativa és James O'Connor amb la seva coneguda obra The Fiscal Crisis of the State i més recent- ment amb Acumulation Crisis. Per aquest autor, 1'Estat procura afavorir l'acu- mulació del capital privat, al mateix temps que es troba en l'obligació de garantir la pau i l'harmonia social: ((Lesdespeses estatals tenen una doble vessant de capital social i de despesa social que corresponen a les dues funcións basiques de 1'Estat capitalista. Les despeses necessaries per una acumulació privada amb rendibilitat constitueixen el capital social; és productiu directament3. La sego- na categoria, les despeses socials, esta formada pels projectes i els serveis neces- saris per al manteniment de l'harmonia social: perqut 1'Estat pugui acomplir la funció de c(legitimacióa4.Aquestes despeses no són productives ni tan sols indirectament. Segons O'Connor (198 1: 26-28), la creixent socialització de les despeses de capital social en inversió social i consum social respon a les necessitats del capital; o bé, més concretament, ((éssimultiniament causa i efecte de l'expansió del capital monopolistan. Aixi doncs, la crisi fiscal sorgirh perqut el progressiu desplasament de les despeses productives des del sector privat cap a l'Estat no ha estat acompan- yat de la necessaris socialització dels beneficis, de la qual cosa se'n deriva que l'increment de les despeses estatals hagi estat superior ai dels ingressos: ((Mentre que l'acumulació de capital social fa augmentar indirectament la producció total i els excedents de qut pot disposar la societat i &aquesta manera, en un principi, sembla assegurar l'expansió de les despeses socials, les grans empre- ses i els sindicats del sector monopolista s'oposen resolutivament a l'apropiació d'aquest excedent per fer-se carrec de les despeses d'un capital social o les des- peses socials noves)) (O'Connor, 1981: 30). Paral-lelament, l'autor manté que la utilització del poder estatal per a acon- seguir finalitats particulars no ha fet més que agreujar la crisi fiscal: (cels sindi- 3. Al mateix temps, O'Connor fa la distinció del capital social convertit en la inversió social, nels projectes i els serveis que incrementen la productivitat d'una determinada quantitat de farga de treball i que, en les mateixes condicions, augmenten la taxa de beneficis., i el con- sum social, .els projectes i els serveis que disminueixen el cost de reproducció del treball i que en les mateixes condicions incrementen la taxa de beneficisa (1981: 26). 4. D'una manera semblant Wolfe parla de crisi de legitimació del capitalisme. Aquesta sor- gira el fet que les demandes dels ciutadans no poden ser acceptades per 1'Estat perque són contraries als propis requeriments del procés d'acurnulació. Aixi doncs, allb que entraria en conflicte serien les activitats estatals de legitimació enfront de les d'acumulació.
  • 6. 238 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanch cats i els treballadors acostumen a fer demandes referides a diferents tipus de con- sum social, mentre que els treballadors que es troben a l'atur i els pobres (jun- tament amb els empresaris amb dificultats financeres) exigeixen una expansió de les despeses socials. Practicament, cap d'aquestes reivindicacions es troba coordinada pel mercat. La majoria són cursades a través del sistema polític i es guanyen o es perden a conseqükncia d'una lluita política))(O'Connor, 1981: 30). D'aquesta manera, l'autor, si bé comparteix la concepció marxista clissi- ca que considera l'Estat com un instrument al servei de la classe dominant, li dóna un paper de mitjancer entre interessos oposats i considera l'estat de benes- tar no tan sols com el resultat de les prbpies necessitats del capital, sinó com (cel contradictori resultat del compromís entre el capital i un moviment obrer poderós))(O'Connor, 1981: 30). Enfront de les dues concepcions, la de l'estat de benestar com a resultat de les necessitats del capital, o bé com a fruit d'un compromís entre classes socials, ens trobem amb aquells autors que, com Vicente Navarro, donen suport a les seves explicacions en l'argument de la ((lluitade classes)).L'autor, allunyant-se d'aquells que renuncien a qualsevol tipus de reforma social, perquk només pot respondre a l'objectiu de retardar una revolució inevitable5,opina que l'estat de benestar en cap cas no s'ha d'interpretar com una concessió de la classe domi- nant en la recerca d'un consens que possibiliti la supervivkncia del sistema, sinó que és el resultat directe de la lluita de classes i constitueix un triomf de vital importhcia per a la classe treballadora; no tan sols perquk contribueix a millo- rar les seves condicions immediates de vida, sinó, i sobretot, perquk és un ins- trument que facilitari la victbria final del socialisme. Així, per l'autor, ala classe obrera i el seu conflicte amb la classe capitalista -un conflicte que té lloc a les Brees polítiques, socials i civils de la societat, inclosos 1'Estat i el procés de producció- han generat una skrie de reformes que són acumulatives i poden determinar la transformació i, fins i tot, la substitució del sistema capitalista per un sistema socialista))(Navarro, 1991: 35). Vicente Navarro, oposant-se a les tesis de Wilensky o Harris entre d'altres, considera que l'estreta relació existent entre el sorgiment dels partits laboris- tes, els sindicats i la creació de la seguretat social, confirma la tesi que no és sinó la lluita obrera la responsable de les reformes que desembocaren en la crea- ció de I'estat de benestar. Tanmateix, el punt &inflexió el troba l'autor en els pro- grames de cobertura universal. I és que l'estratkgia de la classe dominant no havia estat cap més que la &intentar dividir els treballadors, ja fos atorgant ((beneficissegons estatus i tipus de feina), com passava a l'Alemanya de Bismarck, o bé confiant en el mercat ((pera la provisió de diferents tipus &assegurances de salut amb cobertura social diversa dependent del lloc de treball))i amb ((un 5. L'autor s'allunya en aquest punt de les tesis defensades per Lenin: ((unareforma 6s una con- cessió feta per les classes governants amb la finalitat de debilitar o amagar la lluita revolu- cionaria, trencar les forces i I'energia de les classes revolucionaries i confondre la seva consci6ncia));alhora que ens recorda com el propi Mam, en el Manifest comunista, reclama la necessitat de reformes immediates.
  • 7. Teories sobre I'esrar de benestar Papers 50, 1996 239 ferm compromís per part de 1'Estat (altament influenciat per la classe capita- lista) d'utilitzar la determinació dels mitjans de subsistencia per diferenciar els "mereixedors" dels "no mereixedors" dels beneficis socials))(199 1: 36 i s.). Segons l'autor, la universalitat de I'assistencia, o el que és el mateix, .la des- mercantilització d'aquesta, enfortí la classe traballadora en la seva lluita con- tra la classe capitalista, amb la qual cosa contribuí a la formació de la classe dels treballadors. Un segon argument en el que l'autor dóna suport a la seva tesi, i l'enfronta directament amb les teories mantingudes pels hereus de I'escola de Frankfurt, és que l'estat de benestar es va desenvolupar en aquells pai'sos que tenien una classe obrera forta. O n la classe obrera era dkbil, el seu desenvolupament fou lent i els programes d'assistkncia, limitats, de manera que més que enfortir debili- taren i dividiren la classe treballadora. Per ell, el propi establiment del New Deal confirma aquest aspecte: (([...] la forsa principal que impulsa I'establi- ment del New Deal fou la classe treballadora. Tanmateix, aquesta classe no fou suficientment forta per establir I'estat de benestar segons els seus propis ter- mes. La classe capitalista deixa la seva empremta. Perb és erroni considerar que l'establiment del New Deal fou el resultat de l'acció d'una classe capitalista ilaluminada que crea l'estat de benestar per legitimar el capitalisme, o bé, com afirma James O'Connor, que el New Dealsalva el capitalismen. Aquesta darre- ra afirmació, que rebat la idea majoritariament acceptada pels estudiosos mar- xistes de l'estat de benestar, no pot ser acceptada, segons Vicente Navarro, per dues raons: en primer lloc perque ((nohi ha cap evidencia hitbrica que els Estats Units estiguessin en una situació prerevolucionaria en aquella &poca)); a més, i, perque ((lesreformes no suposen cap mena d'impediment perque es produei- xin les situacions revolucionaries (Navarro, 1991: 38-39). Segons Ian Gough (1982: 138-142): (cel grau del conflicte de classes, i espe- cialment la forsa i la lluita de la classe treballadora)),també és un factor deter- minant per a explicar el desenvolupament de I'estat de benestar, perb no l'únic. Així, a difertncia de Vicente Navarro afirma: (cel conflicte entre classes no és suficient per a explicar els orígens i el desenvolupament de l'estat de benestar [. ..] existeixen nombrosos exemples disponibles on les polítiques socials han estat introdui'des per I'Estat amb la intenció de preservar les relacions capitalistes, per exemple, contra els interessos de la clase treballadora. O bé, on les mesu- res originalment són el resultat de la lluita de classes, {adapten per ser útils a les necessitats del capital. Hi ha nombrosos exemples on els representants direc- tes de la classe capitalista {adonen de la necessitat de la intervenció de 1'Estat i que dugui a terme funcions de "reproducció". Per exemple, les reformes del rei Eduardo, com la llei de menjadors escolars de 1906, foren, en bona part, el resultat d'una creixent ideologia social imperialista entre sectors de la classe dominant)). L'autor, des &una perspectiva mandsta, se situa de fet en una posició intermB dia entre els dos pols oposats de I'interpretació de I'estat de benestar. ((Alguns escriptors -dir?+- veuen I'estat de benestar com una resposta funcional a les necessitats del capital (ja es tracti de les necessitats econbmiques o de les neces-
  • 8. 240 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanch sitats polítiques de controlar una rebel-li6 potencial i de les amenaces a l'esta- bilitat); d'altres veuen l'estat de benestar com el resultat absolut de la lluita de la classe treballadora, com a concessions arrabassades a un Estat poc donat a concedir-les. La majoria [. ..] posen l'kmfasi en els dos aspectes de l'estat de benestar, perb deixen oberta la manera com es relaciona l'un amb I'altre)) (Gough, 1982: 129-130). Per donar resposta a aquest interrogant, l'autor considera de vital importh- cia analitzar l'estructura estatal i els orígens del desenvolupament capitalista: cc[. ..] la recent histbria dels diferents pa'isos ajuda a explicar les formes de l'es- tructura estatal i, d'aquí, les intervencions en el camp del benestar. La llarga experikncia del Regne Unit d'hegemonia mundial, va tenir com a conseqükn- cia l'esdeveniment &un Estat amb una forma extrema de kzissez-faireal segle XIX. Durant mig segle, des de 1850, el paper del govern en els afers interns fou mínim. Tanmateix, la posició hegembnica de les classes capitalistes i terrati- nents va garantir que es conservés una direcció política que estava alerta i que era conscient de la seva classe, i que sorgís i es desenvolupés un funcionariat estatal poderós durant aquest període. Per contra, a Alemanya l'Estat va intro- duir el capitalisme "des de dalt", a causa de la feblesa de la burgesia nacional. Per tant, quan 1'Estat es va enfrontar amb el creixement dels sindicats i de I'SPD marxista la dkcada de 1870, es trobava en una posició des d'on podia utilitzar els recursos estatals per contrarestar l'amena~a d'aquesta nova classe [. ..] El tarda desenvolupament d'una classe capitalista i el primerenc desen- volupament del proletariat es van fusionar durant el període de I'Estat abso- lutista centralitzat i van donar lloc al modern estat de benestar &una forma capdavantera),6(Gough, 1982: 141-142). De fet, tots dos factors, I'estructura estatal i la lluita de la classe treballado- ra, poden interrelacionar-se de formes diferents, i caldra fer l'kmfasi en l'un o en l'altre segons el cas concret que es tracti d'analitzar. Pererb l'important és que, segons Gough, la legislació social ha comptat en nombroses ocasions amb el suport de grups amb interessos diferents. Lbgicament, les raons en les quals consistia aquest suport també eren diferents. El capital i el treball --ens dir&l'au- tor- ccpressionen 1'Estat perquk intervingui de forma extensa en el camp del benestar [. ..] hi ha una conflukncia d'interessos que tendeixen a desenvolu- par I'estat de benestar))(Gough, I. 1982: 141). Cal assenyalar que l'autor no parla en cap moment, a diferkncia de les teo- ries evolucionistes, de l'existkncia d'una eharmonia d'interessos))a la societat; ja que el conflicte segueix latent. Allb que sí que existeix és, per raons ben dife- rents, perb que beneficien tots dos -capital i treball-, una cccoincidkncia d'interessosa: (ces tracta de I'amena~ad'un poderós moviment de la classe tre- balladora que obliga la classe dirigent a pensar més coherentment i estratkgi- cament i a reestructurar l'aparell amb aquesta finalitat. Els pa'isos que han G. Cautor, tanmateix, reconeix l'existkncia ad'aparents irregularitats))en paysos com Austrdlia, que a manca &un Estat feudal sfou testimoni del desenvolupament primerenc d'una poli- tica de classe i de polítiques de benestar), (Gough, 1982: 141-142).
  • 9. Teories sobre I'estat de benestar Papers 50, 1996 241 experimentat forts i centralitzats desafiaments cap al poder de la classe capita- lista són els que han desenvolupat un aparell estatal unificat per oposar-<hi)) (Gough, 1982: 143). Es a partir de la Segona Guerra Mundial quan la cccoincidencia d'interes- s o s ~ mostrara de forma més nítida, per una skrie de raons que I'autor expo- es sa a partir de les aportacions realitzades per Panitch (1977: 76): 1. La necessaris col.laboraci6 dels sindicats durant el període btl.lic s'obtingué amb la promesa que continuarien tenint un important paper en I'elabora- ció de decisions polítiques un cop acabada la guerra. 2. La plena ocupació i la planificació econbmica del període bel-lic havia dut a la creenGa que era possible aconseguir fites més elevades de benestar per a la classe treballadora. 3. Existia, a més, la preocupació per la simpatia que el sistema soviktic podia despertar entre els membres de la classe obrera. 4. Finalment, s'ha de tenir en compte I'kxit dels partits socialdembcrates durant el període de postguerra. De qualsevol manera, i encara que atorgant un paper determinant a la clas- se treballadora en la gestació de les polítiques de benestar que sens dubte han representat una considerable millora en les seves condicions de vida, no queda clar com aquestes han afectat la seva unitat i la seva consciencia de classe. Com hem pogut veure Vicente Navarro afirma que el resultat d'aquestes no ha estat la feblesa, sinó I'enfortiment de la classe obrera. Perb els seus arguments resul- ten difícilment creibles quan es tracta d'explicar el suport popular, o almenys la manca d'oposició, a determinades polítiques conservadores que han estat aplicant-se durant els darrers anys. Fenomen també difícilment explicable des del principi de cccoincidencia d'interessos,,: si l'estat de benestar rebé el suport dels treballadors perqut els resultava beneficiós pels seus interessos, per que haurien de defensar ara un canvi &orientació política! Perb, a més, el mateix argument podria utilitzar-se pel que fa als interessos del capital. Sense cap mena de dubte, dues són les línies d'analisi que han de respon- dre la nostra pregunta. D'una banda les transformacions que I'estat de benes- tar, caracteritzat, no ho oblidem, per un creixement econbmic sostingut, ha tingut en l'estructura de classes, especialment amb el desenvolupament de les classes mitjanes. I, d'altra banda, la manera com I'Estat s'ha vist afectat per les transformacions esdevingudes a nivell productiu. Ja que si considerem 1'Estat superestructura, aquest necessariament canviara per adaptar-se als nous reque- riments del sistema productiu. Estat de benestar i canvi social Pel que fa al primer dels nostres interrogants, les transformacions experimen- tades per I'estructura de classes amb el sorgiment de les noves classes mitjanes, no podem deixar de preguntar-nos en quina mesura aquest fet resulta com- patible amb la teoria marxista de les classes, ja que no podem oblidar que la
  • 10. 242 Papers 50, 1996 Anronio Morell Blanch idea del reduccionisme de I'estructura de classes, juntament amb la desapari- ció de les classes mitjanes i la progressiva pauperització de i'obrera, es troba recollida en la teoria marxista de les classes socials (Tezanos, 1988: 322 i s). Així, Marx i Engels (198 1: 23-24) afirmen en El Manifest comunista: (([...] la nostra epoca, l'kpoca de la burgesia, es caracteritza per haver simplificat aquests antagonismes de classe. Actualment tota la societat té tendkncia a separar-se, cada vegada més obertament, en dos grans camps enemics, en dues grans classes antagbniques: la burgesia i el proletariat)). Ara bé, no podem oblidar que Mam deixi inacabat el capítol 52 del llibre ter- cer d'El capital, destinat a l'anilisi de l'estructura de classes dins la societat capitalista, per tant, no ens sorpendri que els marxistes ortodoxos es vegin obligats a recórrer a la clissica definició de classe social realitzada per Lenin (1977: 11-12): ((grupsd'homes que es diferencien entre si pel lloc que ocupen en un sistema de producció social histbricament donat, per les relacions en que es troben davant dels mitjans de producció (relacions que majorithiament es refrenen i es formalitzen en lleis), pel paper que desenvolupen en i'organit- zació social del treball i, en conseqü&ncia,per la forma de rebre aquella part de la riquesa social de la qual disposen. Les classes són grups d'homes, un dels quals pot atribuir-se el treball de l'altre per ocupar llocs diferents en un regim determinat de l'economia social*. Tal com afirma Tezanos (1988: 325-326), la teoria marxista de les classes no pot ésser entesa al marge de la lbgica general de la seva obra: ((Desd'una perspectiva histbrica retrospectiva, sembla clar que la visió de Marx sobre la classe obrera estava pensada, més aviat, tant en funció del paper histbric que "havia" d'acomplir (a partir de les coordenades dialkctiques hegelianes), com per la mateixa necessitat -a partir d'aquestes- de descobrir allb que podríem qualificar com l'espai social de I'antítesi, mitjan~ant qual {arriba a la sínte- la si final. I aixb determinava "per forp" I'adopció -metodolbgica- d'un esque- ma dual de classes pures, plenes &ambigüitats i de contradiccions. Per aixb, ja al primer Mam trobem clarament com l'andisi social concreta apareix forsa tenyida d'un finalisme confessat)). Gs per aquest motiu que un nombrós sector d'autors marxistes no atorguen substantivitat a les classes mitjanes; entenen que els sectors mitjans no són sinó la reraguarda benestant de la classe alta o bé de la baixa (Tezanos, 1988: 406). Així, Daniel Lacalle (1976: 132 i s.), per exemple, manté que de les dues alter- natives que en principi tenen els ((treballadorscientífics i tkcnics &agruparse col-lectivament per tal d'actuar enfront dels problemes derivats de la seva situa- ció)),tan sols resulta viable la de ((partirde la condició de capa dins la genera- litat de la classe obrera, i actuar com a tal juntament amb tots els altresa. L'altra alternativa, ((detaranni netament corporativista i tecnocrdtic)) consistiria a ((remarcarles diferenciacions dins la totalitat dels treballadors i de la prbpia capa, de manera que els grups superiors &aquesta darrera puguin -com si es tractés d'una nova aristocricia obrera- adquirir unes posicions de privilegi aprofitant les pressions dels capitalistes amb tendencia a dividir i a debilitar la classe obrera com a conjunt)).Tanmateix, segons l'autor, les possibilitats d'a-
  • 11. Teories sobre I'estat de benestar Papers 50, 1996 243 questa alternativa a llarg termini són nul-les per la prbpia lbgica del procés de massificació: ((Elcreixement numkric, més accelerat en augmentar els nivells de qualificació i preparació, és a dir, precisament els estrats superiors, porten aquesta minoria a ésser cada cop més minoria, a esdevenir practicament en inoperant)). D'altra banda, perb, no són pocs els autors que, superant els principis mar- xistes ortodoxos, contribuiran significativament al desenvolupament de la teo- ria de les classes mitjanes durant el període de postguerra, mostrant la contradicció que existeix en amplis sectors de la classe mitjana que, tot i ésser majoritariament assalariats, adopten una ideologia de caracter liberal. Segons C.W. Mills (1957), la creixent burocratització (deguda als canvis tecnolbgics, el creixement industrial i l'increment de les activitats governamentals), junta- ment amb la mecanització i la consegüent desqualificació dels obrers, com- porta una experikncia cada cop més negativa del treball. I conclou afirmant que és l'ocupació, i no tant la propietat, el factor determinant de I'estratifica- ció de classes a les societats contemporanies. Poulantzas (1972), per la seva banda, també parteix d'una definició restrictiva. Per ell, tan sols formen part del proletariat aquells treballadors manuals que en la seva activitat generen plusva- lua. La resta, supervisors, executius, treballadors intel.lectuals, etc., són mem- bres de la classe burgesa tradicional, o bé, d'una ccnova petita burgesia)). Contrariament, per E.O. Wright (1983: 91), el concepte de proletariat no ha d'ésser necesshiament restrictiu, en la mesura que el criteri emprat siguin els ccinteressos de classe fonamentals))-obtenir el poder estatal i l'hegemonia ideolbgica-. Així, per l'autor, formen part del proletariat aquells treballadors que: (ca) ocupen una posició de classe obrera dins les relacions socials de pro- ducció, és a dir, els treballadors assalariats exclosos del control sobre el capital monetari, el capital físic i la forsa de treball; o 6) estan directament lligats a la classe obrera per la seva trajectbria familiar immediata o per la trajectbria de clas- se; o c) ocupen una posició de classe obrera dins els aparells polítics i ideolbgics, és a dir, una posició exclosa tant de la presa de decisions i de dur-les a terme com de la creació i la difusió &ideologia)). Finalment, Dahrendorf (1979), considera el conflicte de classes com l'ele- ment dinamitzador de la societat; perb si bé accepta, ampliant l'aportació de Mam, el principi de dicotomia &interessos entre grups socials, no els consi- dera irreconciliables pel fet que existeix una institucionalització del conflicte, amb la qual cosa defuig la ruptura violenta que Mam va predir. De fet, segons Dahrendorf, el factor determinant no és la possessió dels mitjans de producció, sinó el control dels mateixos i la possessió de situacions de dominació, i els mitjans de producció són un dels factors de dominació. Des &aquesta pers- pectiva, les classes socials seran definides per les situacions de dominació que es produeixen en la societat. Pel que fa al segon dels interrogants plantejats, els canvis en el sistema pro- ductiu, no són pocs els autors que han reflexionat sobre les relacions existents entre el procés de producció i el tipus &Estat. Cal destacar, entre ells, els mem- bres de l'anomenada ((Escolade la Regulacióz, i el seu representant principal,
  • 12. 244 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanch M. A. Aglieta, amb la seva coneguda obra A Theory of Capitalist Regdation. La tesi mantinguda des d'aquest corrent podem sintetitzar-la afirmant que (cel consum massiu i el creixement de l'estat de benestar sorgeixen quan la classe capitalista pren conscitncia que la producció massiva requereix consum mas- sius. Així, ((aprincipi de segle, la classe capitalista, a través de [. ..] Henry Ford, va compendre que la producció massiva a gran escala no podia subsistir sense un consum massiu uniforme. Ford va demostrar una gran visió de futur en comprendre que el benestar de la classe treballadora era una condició necessd- ria per al benestar de la classe capitalista))(Navarro, 1991: 33). Efectivament, I'organimció del treball s'ha estat efectuant tradicionalment mit- jansant el model taylorista-fordista (Prieto, 1992: 79-80). Amb tot, seria erro- ni considerar les teories tayloristes com quelcom estatic i tancat, ja que han experimentat un procés de transformació i adaptació als requeriments de la innovació tecnoibgica; no hem &oblidar que la divisió social del treball no és independent ni pot ser entesa si no és en hnció de la divisió ttcnica del treball. Boyer, per la seva banda, també sosté que el taylorisme continuara essent el sistema predominant en el període posterior a la Segona Guerra Mundial, adaptant-10 als requeriments del nou context socioeconbmic, que comportara dos canvis de vital importancia (Boyer, 1986: 32): Una transformació en les normes de consum gracies al procés de salari nominal seguint el ritme dels augments de productivitat previstos, i una strie de transformacions referides a les normes de compettncia, a la intervenció de ]'Estat, als diners i al sistema de relacions internacionals. Per l'autor, (cel pas del taylorisme al fordisme, &una regulació competitiva a una altra de més administrada del salari, no designaria un epifenomen, sinó un canvi radical en el funcionament mateix dels "mercats de treball" i, sobre- tot, en el seu paper en el nivell de la determinació de l'activitat econbmica i en el procés de creixement. Aixi es pot explicar de manera molt "condensada" alguns dels factors que permeten el pas de l'estancament i dels cercles viciosos dels anys trenta al creixement i al crecle viciós dels anys setanta [...I. Efectivament, és el compromís dels patronsassalariats de la postguerra (l'ac- ceptació de la modernització a canvi de la seguretat que els treballadors es bene- ficiaran, en el seu nivell de vida, dels augments de productivitat corresponents) allb que empeny l'enfortiment progressiu de la relació salarial fordista i la decadtncia de la lbgica competitiva que feia dels ajusts "per sota" (fallides, aco- miadaments, guerra de preus) el mitja preponderant de regulació. A més, és aquesta base la que permet a les polítiques keynesianes de gestió de demanda global trobar una eficacia més gran i aconseguir l'txit conegut per tots a mit- jans dels anys seixantaa (Boyer, 1986: 32 i s). El problema es planteja, i aquest és un dels elements explicatius de la crisi de l'estat de benestar, quan el llarg cicle de creixement econbmic que caracteritza les economies europees des de la fi de la Segona Guerra Mundial finalitza. La crisi econbmica, que comporta una crisi del sistema burocrBtictaylorista per la seva elevada rigidesa, és basicament una crisi de mercats. Sabel, Regini o Piore, per exemple, són autors que atorguen prioritat a l'element ((mercat)). Segons
  • 13. Teories sobre I'estat de benestar Papers SO, 1996 245 ens diuen, assistim a la finalització dels mercats massius de productes estan- dard per la incapacitat d'absorbir una producció que es basava en la idea de reducció de costos mitjanqant una producció massiva del producte. A més, no resulta descabdellat pensar que la producció massiva &aquells productes que segueix demanant el mercat es desplacin cap a aquells paysos que compten amb més avantatges competitius. Ara bé, no hi ha dubte que les transformacions experimentades pel procés productiu tenen repercussions per al conjunt del sistema social que afecten de forma directa el propi funcionament i estabilitat de l'estat de benestar. Així, quan s'afirma que la rigidesa que comporta el sistema taylorista-fordista resul- ta contraproduent per un mercat que requereix cada cop més productes dife- renciats i d'alta qualitat, i s'opta, en conseqükncia, per sistemes de producció flexibles, no es pot oblidar que era aquesta rigidesa la base del principi de segu- retat en el treball. En trencar-se l'existkncia &un mercat en contínua expan- sió, capaq d'absorbir tota la producció, aquesta s'ha de flexibilitzar per tal &adaptar-se als requeriments d'un mercat inestable, la qual cosa inevitable- ment implica una transformació de les condicions que regulen els processos &entrada i, especialment, de sortida del mercat de treball. Així, aquells pro- grames de garantia de renda creats en el marc de l'estat de benestar que es basa- ven en el principi de l'excepcionalitat de l'exclusió del mercat de treball un cop s'hi havia accedit -ja que fins i tot legalment estava regulat així-, i per tant considerava que la protecci6 dels afectats per aquesta situació &exclusió era perfectament assumible per I'Estat -precisament per la seva excepcionalitat- entren en crisi. La implementació de sistemes de producció flexible comporta a més la ine- vitable dualització del mercat de treball, i el trencament de la hipotetica uni- tat d'interessos de la classe treballadora. D'aquesta manera, (([...] la crisi no només suposa el desequilibri entre capital i treball, sinó que addicionalment també es crea dins la classe treballadora una separació entre guanyadors i per- dedors)) (Offe, 1992: 141). El problema, per Offe, rau en el fet que el cctre- ball)),en la nostra societat, ja no té el paper de vincle subjectiu fonamental. La ((cadacop major manca d'homogenei'tat fa que es torni qüestionable que el treball dependent com a tal pugui [. ..] continuar tenint una significació pre- cisa i diferent pels treballadors, per la percepció dels seus interessos socials, per la seva conscikncia))(Offe, 1992: 28). En el mateix sentit, Mingione (1994: 5 12), considera que en les ((societatsfragmentades)) [. ..] la interacció polí- (( tics basada exclusivament en la classe va decreixent i que la lluita pel poder s'esta fent més complexa)),i Touraine, després &analitzar les conseqükncies de les transformacions del procés productiu en l'acció sindical, destaca la necessitat de donar pas a d'altres moviments socials més representatius dels nous conflictes de la societat postindustrial, que poca cosa té a veure amb el conflicte tradicional entre el capital i el treball (Touraine, Wieviorka, i Dubet, 1984: 387). A més, segons Offe (1992: 36) assistim a un ((descentrament de l'esfera del treballn. Per l'autor, són dos els mecanismes que poden elevar el treball a
  • 14. 246 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanch la categoria &element central de ((l'organitzacióde l'existencia personal)):o bé regular el treball com un ((imperatiu)), a dir, com una condició indispen- és sable per a la supervivtncia -fet que contradiu clarament els principis rec- tors de I'estat de benestar perqut aquest garanteix la supervivtncia al marge del mercat de treball (Esping-Andersen, 1993)-, o bé regular-10 com un deure, amb la qual cosa el treball es convertiria, primer de tot, en l'element moralitzador de la societat, en al'eix &una vida rectan. Evidentment, aques- ta és una idea difícil &acceptar a la nostra societat, tant per motius culturals com per la desprofessionalització del sistema taylorista-fordista de produc- ció. No es pot oblidar, a més, la hipbtesi que I'atur pot arribar a convertir-se -potser ja ho ha fet- en una experitncia ((normal))i no traumhtica7. Naturalment, aixb només és possible en la mesura que existeixin organitza- cions no mercantils que garanteixin la supervivkncia de les persones al marge dels mecanismes de mercat. I 6s que si bé Offe rebutja la idea de l'estat de benestar com un simple provei'dor de serveis socials, reconeix que el seu propbsit és regular les esferes de socialització i de producció, amb la qual cosa esdevé l'element regulador del sistema en la seva glolbalitat; i ningú no desconeix que aquesta tasca implica la transfertncia de recursos cap a aquells grups de població que es troben sistemhticament desfavorits en l'intercanvi mercantil (Offe, 1990). Conclusions El que hem de plantejar-nos és fins a quin punt la progressiva fragmentació de la societat, fruit de les transformacions experimentades en I'estructura de classes, perb molt especialment amb l'aplicació de nous models ((flexibles~ &or- ganització del treball, que a difertncia del model taylorista-fordista no es carac- teritzen per una gestió col-lectivitzadade la forsa de treball, sinó que, ben al contrari, donen lloc a relacions de caire molt més individualitzats, pot com- portar una crisi del consens existent entorn dels valors que havien caracteritzat l'expansió de l'estat de benestar. Certament, l'heterogeneitat en les condicions de treball suposa la diferenciació &interessos i, per tant, la desaparició &una consciencia comuna. I el que aixb implica és un ressorgiment dels elements individuals com a factors explicatius de les situacions personals. Desapareguda la conscitncia de grup, d'aquells que comparteixen les mateixes condicions d'existencia, el frachs no pot ésser entts més que com a frachs individual, i per tant susceptible d'estigmatització per part de la societat. Aquesta és, de fet, la idea que s'amaga rere les critiques neo- conservadores que autors com Friedman (1983), Gilder (1984) o Glazer (1992), entre &altres, realitzen a l'estat de benestar. L'argument no requereix la nega- ció de causes estructurals de pobresa, sinó simplement l'acord thcit que aques- 7. Tot i així, Offe reclama la necessitat de reduir el temps mitja de treball per tal d'evitar nel sor- girnent d'amplis estrats de població "marginats" en relació amb I'esfera econbmica,, (1992: 40).
  • 15. Teories sobre I'estat de benestar Papers 50, 1996 247 tes existeixen, tant pel que fa a i'txit com pel que fa al frac&, la qual cosa impli- ca que trobar-se en r u n a o en i'altra banda només deptn d e les prbpies habi- litats i10 capacitats personals. Des &aquesta perspectiva l'txit és lloable, mentre que el fracas és denigrable. Bibliografia BOYER, (1986). Laflexibilidaddeltrabajo en Europa. Madrid: Ministerio de Trabajo R. y Seguridad Social. CABO MART~N, (1986). La crisis del Estado Social. Barcelona: PPU. C. CAINZOS, (1990). ((Estadode bienestar y ciudadania: 10s fundamentos comunita- J.F. rios de la solidaridad en la obra de Harris)).A: Harris, D. La justzf;cación del Estado del Bienestar. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. DAHRENDORF, (1979). Las clases sociales y su conficto en la sociedad industrial. R. Madrid: Rialp. ESPING-ANDERSEN, G. (1993). Los tres mundos del Estado del Bienestar. Valencia: Edicions Alfons el Magnhnim. FLORA, HEIDENHEIMER, i?; J. (1981). Modernization, Democratization and the deve- lopment of Welfare States in WesternEurope anddmerica. Londres: Transaction Books. R. FRIEDMAN, FRIEDMAN, (1983). Libertad de elegir. Barcelona: Orbis. M.; GILDER, (1984). Riqueza ypobreza. Madrid: Instituto de Estudios Económicos. G. GLAZER, (1992). Los límites de la política social. Madrid: Ministerio de Trabajo y N. Seguridad Social. GOUGH, (1982). Econorniapolitica del Estado del Bienestar. Madrid: Blume. I. HARRIS, (1990). La justz~5cacióndel Estado del Bienestar. Madrid: Instituto de D. Estudios Fiscales. LACALLE, (1976). Técnicos, cientificosy clases sociales. Madrid: Guadarrama. D. LENIN, (1977). ((Unagran iniciativa)).A Obras Esco@&, tom X. Moscu Progreso. VI. : MARX, ENGELS, (198 1). El Manzjiesto Comunista. Madrid: Ayuso. K.; F. MILLS, C.W. (1957). Las ches medias en Norteamérica. Madrid: Aguilar. MINGIONE, (1994). Las sociedadesf;agmenta&. Madrid: Ministerio de Trabajo y E. Seguridad Social. MORENO, SARASA, (1993). ((Ginesisy desarrollo del Estado del Bienestar en L.; S. Espafia)).Revista Internacional de Sociologia, núm. 6. J. O'CONNOR, (198 1). La crisisjscal del Estado. Barcelona: Península. -(1984). Acumulation crisis. Oxford: Basi1 Blackwell. OFFE, (1990). Contradicciones en el Estado de¿Bienestar. Madrid: Aiianza Universidad. C. -(1992). La sociedad del trabajo. Problemas estructuralesy perspectiva defituro. Madrid: Aiianza Universidad. PANITCH, (1977). ComparativePolitical Studies, vol. 10, núm. 1. L. POULANTZAS, (1972). Poderpolitico y clases sociales en el Estado capitalista. Madrid: N. Siglo XXI. PRIETO, (1992). ((Carnbiosen la gestión de mano de obra: interpretacionesy criti- C. can. Sociologia del Trabajo, núm. 16. SOLE,C. (1995). Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Económico y Social. TEZANOS, (1988). ((Principalesteorias sobre la estratificación social)). Del Campo, J.F. A: S. (ed.). Tratado de sociologia, vol. 1. Madrid: Taurus.
  • 16. 248 Papers 50, 1996 Anronio Morell Blanch TOURAINE, WIEVIORKA, i DUBET, (1984). Le mouvement ouvrier: París: Fayard. A.; M. F. WILENSKY, (1975). The Welfdre State and Equality Califbrnia: University of H.L. California Press. WFUGHT, E.O. (1983). C h e , crisisy Estado. Madrid: Siglo XXI.