SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 98
Descargar para leer sin conexión
Ud 3: L’època de
 l’Imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
La Segona Revolució Industrial
          1860-1914
La segona revolució industrial
• 1860 comença una nova era industrial.

                      1ª Revolució   2ª revolució

   Països

   Fonts d’energia

   Indústries claus

   Tipus d’empreses
La segona revolució industrial
• pas de la preeminència de la Gran Bretanya a noves
  potències: Alemanya, Estats Units i Japó.
• Noves fonts d’energia:
  – Electricitat: aplicacions: transport, força motriu de les
    fàbriques, sistemes de comunicació, oci, enllumenat. Font 5
    p. 97.
  – Petroli: cotxes 1885, primer vol 1903.
  Quin és el primer cotxe? I quin es fabrica en sèrie?
• Nous sectors industrials:
  –   Impuls de la metal·lúrgia: acer inoxidable i alumini.
  –   Indústria de l’automòbil: Ford i el cotxe utilitari.
  –   Indústria química: tints, ...
  –   Construcció: gratacels gràcies al formigó armat.

  Font 1 p. 96
Model T, Ford
Energia hidroelèctrica
• Nova organització industrial:
   – Taylorisme i fabricació en sèrie  baixen els costos de
     producció amb el treball en cadena  producció massiva
     i estandaritzada i baixen els preus dels productes  més
     gent compra.
   – Concentració industrial davant de les grans inversions.
     Mètodes per combatre la competència: monopoli
      • Càrtel: associació d’empreses per fixar producció i preus.
        (ex: OPEP)
      • Trust: fusió d’empreses d’un mateix ram per crear-ne una
        de nova.
      • Hòlding: grup financer per invertir capital.
      Unions i fusions d’empreses.
• Els bancs: capital a les empreses (préstecs) i
  estalviadors.
• Societats anònimes: capital necessari de
  l’empresa fraccionat en parts = accions.
Països productors de petroli (2006)
Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle
East Issues. 6 de setembre de 2007.
Exemple de trust: sistemes analògics
de TV
• Creieu que encara l’economia actual es
  podria caracteritzar amb els elements de
  la Segona Revolució Industrial?
• Hi ha alguna diferència?
L’Imperialisme: el repartiment del
             món.
            1860-1914
Mapa de l’Imperialisme
Causes de l’Imperialisme:
CAUSES ECONÒMIQUES          CAUSES DEMOGRÀFIQUES
 Necessitat de nous          Necessitat de nous
 mercats on vendre els       espais on situar els
 excedents industrials.      excedents de població
 Necessitat d’aconseguir     europea (pressió
 matèries primeres a         demogràfica)
 baix preu.                  Noves oportunitats per
 Recerca de noves            a l’emigració, que a la
 possibilitats d’inversió    vegada consolidava el
                             domini colonial sobre el
                             territori.



• Font 11, p. 100.
Font 13 i 14 p. 101.

CAUSES POLÍTIQUES I         CAUSES IDEOLÒGIQUES
MILITARS                    CAUSES CIENTÍFIQUES
  Prestigi dels Governs i    Idea de superioritat
  de la Nació. Rivalitat     racial i de “dret al
  entre les potències en     domini” sobre altres
  el repartiment del Món.    pobles.
                             Ideal religiós
  Raons estratègiques        d’evangelització i
  (domini de rutes           civilització dels pobles
  comercials, enclaus        primitius.
  militars ...)              Recerca científica
                             (estudis de flora i
                             fauna, grans
                             exploracions
                             geogràfiques ...)
Funcionament de l’Imperialisme
 Colonització: de la costa cap a l’interior i
  aconseguir unir les dues costes  conflictes: a
  quines àrees?
 Organització colonial:
    Protectorats:
     Part de sobirania que un estat exerceix sobre un
      altre, sense annexar-lo al territori nacional,
      respectant-li el govern intern però reservant-se les
      relacions exteriors.
   Dominis:
     No tenen govern propi i depenen directament de
      l'administració metropolitana, que hi exerceix una
      veritable política d'ocupació. L'autoritat és en mans
      d'un governador, que actua ajudat per funcionaris,
      que constitueixen una autèntica elit dirigent.
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
• Quina potència va aconseguir un imperi colonial
pràcticament continu, que enllaçava la costa
mediterrània amb el sud del continent?
• Quines potències van tenir dificultats per formar
un imperi d’oest a est?
Ex. 4.50 p. 119
Conseqüències de l’Imperialisme
• Comenta i enumera els efectes de l’Imperialisme a partir de
  la Font 16 p. 103.
• Qui van ser els perjudicats i qui els grans beneficiats de
  l’Imperialisme?
• Creus que aquest fenomen ens explica algunes situacions
  conflictives actuals en algunes regions del món?



• La gran conseqüència: UNA GUERRA QUE VA IMPLICAR A
  TOT EL MÓN!
El segle XX, com l’han explicat algunes
personalitats …
 Isaiah Berlin: “Lo recuerdo como el siglo más terrible de la historia
  occidental”(teòric del pensament, primer professor jueu d’Oxford)

 Yehudi Menuhin: “Si tuviera que resumir el siglo XX, diría que
  despertó las mayores esperanzas que haya concebido nunca la
  humanidad y destruyó todas las ilusiones e ideales.”(violinista)

 Severo Ochoa: “El rasgo esencial es el progreso de la ciencia, que
  ha sido realmente extraordinario”.(metge)

 Leo Valiani: “Nuestro siglo demuestra que el triunfo de los ideales
  de la justicia y la igualdad siempre es efímero, pero también que,
  si conseguimos preservar la libertad, siempre es posible comenzar
  de nuevo … es necesario conservar la esperanza incluso en las
  situaciones más desesperadas.”(periodista i polític)

 Eric Hobsawn: “L’era de les catàstrofes”. (historiador)
Ud 4 l'època de l'imperialisme
La Gran Guerra o la primera Guerra
            Mundial
          1914 - 1919.
Per què esclata aquesta guerra?
Les potències que tenien més territoris
  eren: França i Gran Bretanya.
Quines potències europees creieu que no
  estarien d'acord amb el repartiment
  colonial?
Font 19 p. 105.
Es crea un clima anomenat “la pau
 armada” o una cursa d’armaments 
 aliances: dos blocs:
   Mapa de les aliances p. 105
   Potències centrals: Triple Entesa :
      Alemanya, Àustria-Hongria i Imperi Otomà
   Potències aliades: Triple Aliança :
      França, Regne Unit, Rússia.
A més: La qüestió dels Balcans
Les lluites pels Balcans
-   l’imperi Otomà havia perdut
    els territoris europeus, només
    li restava Istambul.
-   Romania, Bulgària, Sèrbia,
    Montenegro i Albània volien
    aconseguir més territoris.
-   L’imperi Austrohongarès
    havia arribat al mar i Rússia
    volia arribar al Mediterrani.
-   Guerres balcàniques: preludi
    de la Primera Guerra Mundial.
 El fet que ho va
  desencadenar:
    L'assassinat de l'arxiduc
     Francesc Ferran (hereu de
     l'imperi austríac) i la seva
     dona per part d'un
     nacionalista serbi el 28 de
     juny de 1914.
    Es desencadenen les
     aliances.
 Àustria creu que Sèrbia està darrere  li declara la
  guerra amb Alemanya de suport.
 Rússia dóna suport a Sèrbia  declara la guerra a
  Àustria.
 Alemanya declara la guerra a França i
 Rússia i Gran Bretanya, per la seva banda,
  declaren la guerra a Àustria i Alemanya.
 La guerra a Europa havia esclatat.
Però Europa controlava el món...
Soldats francesos camí del front. 1914.
Soldats alemanys cap al front. 1914.
La guerra de trinxeres
Font 22 p. 107. Lectura article p. 122
Vida a les trinxeres.
Ud 4 l'època de l'imperialisme
 Front occidental:
    Avenç alemany aturat per les tropes anglofranceses a
     Marne.
    Atrinxerament dels dos bàndols.
    Guerra de desgast: ofensives: Verdum (250.000 morts i
     500.000 ferits), Somme i Ypres  desmoralització dels
     soldats  amotinaments.
   Imatges de Verdum.
 Front oriental:
    Estancament similar del front tot i l'avenç inicial dels
     alemanys.
Xifres del conflicte
• 1914:
  – 350.000 francesos, 250.000 alemanys, 20.000
    anglesos, 200.000 russos en cinc mesos van
    morir. A la batalla del Marne: del 5 al 13 de
    setembre:
    • Del costat francès: 21.000 morts, 122.000 ferits,
      84.000 desapareguts.
    • Del costat alemany: 43.000 morts, 173.000 ferits i
      40.000 desapareguts.
• 1916:
  – Batalla de Verdum: 21 de febrer al 15 de
    desembre:
     • Francesos: 163.000 morts i 195.000 ferits.
     • Alemanys: 143.000 morts i 180.000 ferits.
     Ex. 4.51 p. 119.
• 1918: la grip espanyola: 30 milions de
  morts.
Desenllaç del conflicte
Intensificació del conflicte en el mar:
   Bloqueig marítim anglès a les potències
    centrals.
   Resposta alemanya: guerra submarina.
1917: entrada dels EUA al costat de les
 potències aliades (enfonsament del
 Lusitània).
1918: retirada de la URSS: Pau de Brest-
 Litovsk a causa del triomf de la Revolució
 Russa.
1918: Alemanya amb consells
 revolucionaris que demanaven la pau,
 esgotament general:
   kàiser va abdicar i es va proclamar la República
   l'armistici
   11 de novembre de 1918 acaben els combats.
La pau
 President dels EUA: Wilson: Programa de 14
  punts:
   Llibertat de navegació, de comerç, redistribució de les
    colònies, reducció dels armaments, la Societat de
    Nacions, prohibició de pactes secrets, dret dels pobles a
    l'autodeterminació (mapa p.131: L'Europa de les nacions)
   Mapa d’Europa després de la Guerra: p. 107:
    canvis importants:
      Nous estats:
      Quins desapareixen?
 El Tractat de Versalles 1919:
   Anàlisi del tractat. Font 24 p. 107.
Les morts en xifres
Ex 4.52 p. 119.
Conseqüències demogràfiques:
   20 milions de mutilats o incapacitats.
   10 milions de civils morts per gana o malalties.
   Descens de la natalitat.
Conseqüències econòmiques:
   Devastació de les infraestructures i ciutats.
   Paràlisi de les fàbriques.
   Endeutament amb els EUA.
   Europa va perdre l'hegemonia econòmica
    mundial.
 Conseqüències socials:
   La dona entra en el món laboral  sufragi universal en
    alguns països (Nova Zelanda el 1893, abans de la guerra:
    Finlàndia, Austràlia, Noruega, Dinamarca, Islàndia,
    després: Rússia, Regne Unit, Alemanya, Estats Units,
    Irlanda).
   Conflictivitat laboral: la revolució és possible, a Rússia ha
    triomfat; per exemple la vaga de La Canadenca a
    Catalunya el 1917.
   Conflictivitat a les colònies: el dret d’autodeterminació de
    les nacions, les metròpolis europees havien estat
    derrotades o enfeblides i el discurs antimperialista de la
    URSS.
La Revolució Russa: 1917
El Tsarisme:
 – Autocràcia: Nicolau II era
   el tsar que reprimia
   qualsevol intent de
   reforma.
 – Imperi plurinacional.
 – Pobresa dels pagesos i
   país poc industrialitzat
   (80% pagesos analfabets i
   pobres).

 Quins elements suggereixen que el
   tsarisme era una monarquia
   obsoleta a principis del XX?
 Font 26 p. 108.
Ud 4 l'època de l'imperialisme
La Primera Guerra Mundial i Rússia:
  Rússia  entra a la guerra com a membre de la
   Triple Entesa (1907) i per a protegir Sèrbia
   de l’atac de l’imperi Austrohongarès.
  Crida a files als pagesos  camps sense
   treballar  fam.
  Exèrcit antic, no preparat, ...
  Tots els mitjans econòmics per a la guerra 
   fam i malestar entre obrers i pagesos, entre
   soldats que no estaven disposats a jugar-se
   la vida pel tsar Nicolau II. (Font 28 p. 108: preus.)
Oposició del règim:
   Liberals o
    kadets
   Pagesos:
    socialrevolucio
    naris de
    Kerenski.
   Obrers:
       socialdemòcr
        ates
        moderats:
        menxevics.
       radicals:

        bolxevics.
Causes de l’esclat:
• Quins elements creieu que podrien
  explicar l’esclat revolucionari?


• Font 27. p. 108.
LA REVOLUCIÓ DE FEBRER de 1917
   Al febrer de 1917 revolta
    de soldats i obrers a Sant
    Petesburg partits
    burgesos obliguen al tsar
    a abdicar i estableixen un
    govern provisional.
   Paral·lelament: pagesos,
    obrers i soldats
    s’organitzen en soviets
    (cèl·lules), Guàrdia Roja
⇒dos    governs
    alhora:
    ⇒ govern
      provisional i
      soviets.
 el govern provisional volia mantenir a
  Rússia dins de la guerra (Kerenski)
 els bolxevics afirmaven el contrari: pau,
  repartiment de terres, direcció obrera de
  les fàbriques, nacionalització de la banca i
  dels mitjans de transport.
Kerenski
REVOLUCIÓ D’OCTUBRE de 1917
• Octubre 1917: bolxevics
  ocupen el poder 
  assalt al palau
  d’hivern: detenció del
  govern i establiment del
  primer govern comunista
  presidit per Lenin.
• Lema:
     “pa,   pau, terra”      • http://octubre1917-
                               2007.blogspot.com/2007/10/octubre-
Font 30 p. 109.                de-serguei-eisenstein-la.html
Vam pujar a les barricades de
 llenya, i en saltar cap avall,
 vam fer crits de triomf: als
 nostres peus hi havia
 muntanyes de fusells
 abandonats pels cadets
 (estudiants per a oficials). Les
 portes de l’edifici de tots dos
 costats de les entrades eren
 obertes de bat a bat …
 A les 2 hores i 10 minuts del 26
 d’octubre el Palau d’Hivern ja
 es trobava en mans dels
 insurrectes; els ministres del
 govern provisional van ser
 detinguts.

John Reed, Deu dies que van estremir al
                           món (1919)
Trotsky i Lenin
Primeres mesures dels bolxevics
   La terra per a qui la
    treballa: expropiacions
    de les terres de la
    corona, noblesa.
   Nacionalització de la
    banca.
   Nacionalització de les
    fàbriques.
   Retirada de la primera
    guerra mundial: tractat
    de Brest-Litovsk.
La guerra civil russa
 èxit dels bolxevics ràpid i inesperat  oposició
  s’organitza: Església, terratinents i oficials de
  l’Exèrcit  Exèrcit blanc: ajut de potències
  estrangeres (anglesos, francesos, japonesos i
  americans)  guerra civil.
 De 1918 –1921:
     Exèrcit blanc
     Exèrcit roig
     fams, crisis,

     molts   morts.
Conceptes:                      Preguntes a desenvolupar:
   Segona revolució industrial   – Explica les causes, l’inici i
   Colònia i metròpoli             detonant, el
   Gran Guerra                     desenvolupament, el
   Tractat de Versalles            desenllaç i final, i les
   Revolució d’octubre             conseqüències de la
   Imperialisme
                                    Primera Guerra Mundial.
   Pau armada
   Guerra de trinxeres          – Com es va portar a terme
   Triple aliança                 la Revolució Russa?
   Triple entesa
   Tsarisme
   Lenin
Qui és qui?
L’art: del Realisme a les
     Avantguardes
El Realisme
    Mitjans segle XIX
 Oposició al Romanticisme
Espigolaires de Millet.
Enterrament d’Ornans, Courbet.
Compartiment de tercera classe,
Daumier.
El Modernisme
   Finals del segle XIX
       Catalunya
Casa Batlló
Gaudí
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Palau de la música, Domènec i Montaner




  Ex 5.57 p. 148
Impressionisme
 1874-dècada dels 80 del segle XIX
         París i la Bohème
Impressió, sol naixent. 1872
MONET
RENOIR, Le Moulin de la Galette
DEGAS
Henri Toulousse Lautrec,
Moulin Rouge
ESCULTURA IMPRESSIONISTA:
AUGUSTE RODIN




  El pensador   Els burgesos de Calais
Simbolisme o
postimpressionisme
           Finals XIX- Principis del XX.
Un llenguatge propi, les individualitats a l’extrem.
              L’artista esdevé obra.
Gauguin:
L’aparició després del sermó i Ball de nenes bretones
Dones de Tahití i
Jo et saludo Maria
VAN GOGH
Girasols i La seva habitació
Cafè d’Arles
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Camp de blat amb corbs
• Fugida de la persona moderna, de què
  fugim?
• Refugis dels artistes:
  – On no hi ha fàbriques, indústria, ciutats, …
  – Civilitzacions primitives, autèntiques, …
  – La naturalesa.
Simbolisme
               Finals del segle XIX- Principis del XX
Es refugien en el seu món interior, en el món oníric (dels somnis).
                  Símbols que s’han d’interpretar.
GUSTAVE MOREAU

SALOMÉ BALLANT AMB
EL CAP D’HERODES




                     Edip i
                     l’Esfinx
ODILON REDON




Els druïdes
               Home ancià alat amb
               barba
PUVIS DE CHAVANNES




                          Esperança
Dones al costat del mar
• Endevina i justifica a quin moviment
  artísitic pertanyen les obres que et
  proposo a continuació.
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Avantguardes
    Activitat.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-155. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15martav57
 
Imperialisme i Colonialisme
Imperialisme i ColonialismeImperialisme i Colonialisme
Imperialisme i ColonialismeGrb RB
 
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Julia Valera
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014martav57
 
Primera guerramundialsantillana
Primera guerramundialsantillanaPrimera guerramundialsantillana
Primera guerramundialsantillanajestiarte
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialismejestiarte
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipbjcorbala
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialismeneusgr
 
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxUd 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxmarcapmany
 
Unitat 6 gran guerra -2011-12
Unitat 6   gran guerra -2011-12Unitat 6   gran guerra -2011-12
Unitat 6 gran guerra -2011-12jordimanero
 

La actualidad más candente (19)

Colonialisme i Imperialisme
Colonialisme i ImperialismeColonialisme i Imperialisme
Colonialisme i Imperialisme
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)
 
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-155. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
 
L'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialismeL'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialisme
 
Resumt06
Resumt06Resumt06
Resumt06
 
L' imperialisme
L' imperialismeL' imperialisme
L' imperialisme
 
Imperialisme colonial
Imperialisme colonialImperialisme colonial
Imperialisme colonial
 
Imperialisme i Colonialisme
Imperialisme i ColonialismeImperialisme i Colonialisme
Imperialisme i Colonialisme
 
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
Unitat 8. la primera guerra mundial i la revolució russa (1914 1939)
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Primera guerramundialsantillana
Primera guerramundialsantillanaPrimera guerramundialsantillana
Primera guerramundialsantillana
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxUd 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
 
Unitat 6 gran guerra -2011-12
Unitat 6   gran guerra -2011-12Unitat 6   gran guerra -2011-12
Unitat 6 gran guerra -2011-12
 

Similar a Ud 4 l'època de l'imperialisme

Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialismejiplena
 
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxUd 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxmarcapmany
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdfLourdes Escobar
 
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxUd 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxmarcapmany
 
Colonialisme 1aguerra sensepeli
Colonialisme 1aguerra sensepeliColonialisme 1aguerra sensepeli
Colonialisme 1aguerra sensepeliquarteso
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18jordimanero
 
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
Unitat 5   l'imperialisme -2017-18Unitat 5   l'imperialisme -2017-18
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18jordimanero
 
Presentacion historia
Presentacion historiaPresentacion historia
Presentacion historiaAplb96
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.Marcel Duran
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeArmand Figuera
 
Presentació història d'europa
Presentació història d'europaPresentació història d'europa
Presentació història d'europaeduardriudavets
 
Presentació història d'europa
Presentació història d'europaPresentació història d'europa
Presentació història d'europaeduardriudavets
 
Imperialisme.v03
Imperialisme.v03Imperialisme.v03
Imperialisme.v03jescriva
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraPauet
 
Presentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaaPresentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaanoeeliaa4
 
Tema 4 imperialisme i moviment obrer
Tema 4  imperialisme i moviment obrerTema 4  imperialisme i moviment obrer
Tema 4 imperialisme i moviment obrerTxeli
 
5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del món5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del mónmnavarr8
 
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeUnitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeneus comas
 

Similar a Ud 4 l'època de l'imperialisme (20)

Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxUd 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
 
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xxUd 5 tensions i conflictes del segle xx
Ud 5 tensions i conflictes del segle xx
 
Colonialisme 1aguerra sensepeli
Colonialisme 1aguerra sensepeliColonialisme 1aguerra sensepeli
Colonialisme 1aguerra sensepeli
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
Unitat 5   l'imperialisme -2017-18Unitat 5   l'imperialisme -2017-18
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
 
P O L I S4 T06
P O L I S4  T06P O L I S4  T06
P O L I S4 T06
 
Presentacion historia
Presentacion historiaPresentacion historia
Presentacion historia
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
 
Presentació història d'europa
Presentació història d'europaPresentació història d'europa
Presentació història d'europa
 
Presentació història d'europa
Presentació història d'europaPresentació història d'europa
Presentació història d'europa
 
Imperialisme.v03
Imperialisme.v03Imperialisme.v03
Imperialisme.v03
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
 
Presentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaaPresentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaa
 
La dominació europea del món
La dominació europea del mónLa dominació europea del món
La dominació europea del món
 
Tema 4 imperialisme i moviment obrer
Tema 4  imperialisme i moviment obrerTema 4  imperialisme i moviment obrer
Tema 4 imperialisme i moviment obrer
 
5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del món5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del món
 
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeUnitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
 

Más de marcapmany

El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictadormarcapmany
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografiamarcapmany
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalitzaciómarcapmany
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14marcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyamarcapmany
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXmarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsmarcapmany
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01marcapmany
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercicimarcapmany
 

Más de marcapmany (20)

Jesse owens
Jesse owensJesse owens
Jesse owens
 
El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictador
 
20 i 30
20 i 3020 i 30
20 i 30
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucions
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Esquema
EsquemaEsquema
Esquema
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografia
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalització
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanya
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XX
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutats
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercici
 

Ud 4 l'època de l'imperialisme

  • 1. Ud 3: L’època de l’Imperialisme
  • 3. La Segona Revolució Industrial 1860-1914
  • 4. La segona revolució industrial • 1860 comença una nova era industrial. 1ª Revolució 2ª revolució Països Fonts d’energia Indústries claus Tipus d’empreses
  • 5. La segona revolució industrial • pas de la preeminència de la Gran Bretanya a noves potències: Alemanya, Estats Units i Japó. • Noves fonts d’energia: – Electricitat: aplicacions: transport, força motriu de les fàbriques, sistemes de comunicació, oci, enllumenat. Font 5 p. 97. – Petroli: cotxes 1885, primer vol 1903. Quin és el primer cotxe? I quin es fabrica en sèrie? • Nous sectors industrials: – Impuls de la metal·lúrgia: acer inoxidable i alumini. – Indústria de l’automòbil: Ford i el cotxe utilitari. – Indústria química: tints, ... – Construcció: gratacels gràcies al formigó armat. Font 1 p. 96
  • 8. • Nova organització industrial: – Taylorisme i fabricació en sèrie  baixen els costos de producció amb el treball en cadena  producció massiva i estandaritzada i baixen els preus dels productes  més gent compra. – Concentració industrial davant de les grans inversions. Mètodes per combatre la competència: monopoli • Càrtel: associació d’empreses per fixar producció i preus. (ex: OPEP) • Trust: fusió d’empreses d’un mateix ram per crear-ne una de nova. • Hòlding: grup financer per invertir capital. Unions i fusions d’empreses. • Els bancs: capital a les empreses (préstecs) i estalviadors. • Societats anònimes: capital necessari de l’empresa fraccionat en parts = accions.
  • 9. Països productors de petroli (2006) Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues. 6 de setembre de 2007.
  • 10. Exemple de trust: sistemes analògics de TV
  • 11. • Creieu que encara l’economia actual es podria caracteritzar amb els elements de la Segona Revolució Industrial? • Hi ha alguna diferència?
  • 12. L’Imperialisme: el repartiment del món. 1860-1914
  • 14. Causes de l’Imperialisme: CAUSES ECONÒMIQUES CAUSES DEMOGRÀFIQUES Necessitat de nous Necessitat de nous mercats on vendre els espais on situar els excedents industrials. excedents de població Necessitat d’aconseguir europea (pressió matèries primeres a demogràfica) baix preu. Noves oportunitats per Recerca de noves a l’emigració, que a la possibilitats d’inversió vegada consolidava el domini colonial sobre el territori. • Font 11, p. 100.
  • 15. Font 13 i 14 p. 101. CAUSES POLÍTIQUES I CAUSES IDEOLÒGIQUES MILITARS CAUSES CIENTÍFIQUES Prestigi dels Governs i Idea de superioritat de la Nació. Rivalitat racial i de “dret al entre les potències en domini” sobre altres el repartiment del Món. pobles. Ideal religiós Raons estratègiques d’evangelització i (domini de rutes civilització dels pobles comercials, enclaus primitius. militars ...) Recerca científica (estudis de flora i fauna, grans exploracions geogràfiques ...)
  • 16. Funcionament de l’Imperialisme  Colonització: de la costa cap a l’interior i aconseguir unir les dues costes  conflictes: a quines àrees?  Organització colonial:  Protectorats: Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors.  Dominis: No tenen govern propi i depenen directament de l'administració metropolitana, que hi exerceix una veritable política d'ocupació. L'autoritat és en mans d'un governador, que actua ajudat per funcionaris, que constitueixen una autèntica elit dirigent.
  • 19. • Quina potència va aconseguir un imperi colonial pràcticament continu, que enllaçava la costa mediterrània amb el sud del continent? • Quines potències van tenir dificultats per formar un imperi d’oest a est? Ex. 4.50 p. 119
  • 20. Conseqüències de l’Imperialisme • Comenta i enumera els efectes de l’Imperialisme a partir de la Font 16 p. 103. • Qui van ser els perjudicats i qui els grans beneficiats de l’Imperialisme? • Creus que aquest fenomen ens explica algunes situacions conflictives actuals en algunes regions del món? • La gran conseqüència: UNA GUERRA QUE VA IMPLICAR A TOT EL MÓN!
  • 21. El segle XX, com l’han explicat algunes personalitats …  Isaiah Berlin: “Lo recuerdo como el siglo más terrible de la historia occidental”(teòric del pensament, primer professor jueu d’Oxford)  Yehudi Menuhin: “Si tuviera que resumir el siglo XX, diría que despertó las mayores esperanzas que haya concebido nunca la humanidad y destruyó todas las ilusiones e ideales.”(violinista)  Severo Ochoa: “El rasgo esencial es el progreso de la ciencia, que ha sido realmente extraordinario”.(metge)  Leo Valiani: “Nuestro siglo demuestra que el triunfo de los ideales de la justicia y la igualdad siempre es efímero, pero también que, si conseguimos preservar la libertad, siempre es posible comenzar de nuevo … es necesario conservar la esperanza incluso en las situaciones más desesperadas.”(periodista i polític)  Eric Hobsawn: “L’era de les catàstrofes”. (historiador)
  • 23. La Gran Guerra o la primera Guerra Mundial 1914 - 1919.
  • 24. Per què esclata aquesta guerra? Les potències que tenien més territoris eren: França i Gran Bretanya. Quines potències europees creieu que no estarien d'acord amb el repartiment colonial? Font 19 p. 105.
  • 25. Es crea un clima anomenat “la pau armada” o una cursa d’armaments  aliances: dos blocs:  Mapa de les aliances p. 105  Potències centrals: Triple Entesa :  Alemanya, Àustria-Hongria i Imperi Otomà  Potències aliades: Triple Aliança :  França, Regne Unit, Rússia.
  • 26. A més: La qüestió dels Balcans
  • 27. Les lluites pels Balcans - l’imperi Otomà havia perdut els territoris europeus, només li restava Istambul. - Romania, Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Albània volien aconseguir més territoris. - L’imperi Austrohongarès havia arribat al mar i Rússia volia arribar al Mediterrani. - Guerres balcàniques: preludi de la Primera Guerra Mundial.
  • 28.  El fet que ho va desencadenar:  L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran (hereu de l'imperi austríac) i la seva dona per part d'un nacionalista serbi el 28 de juny de 1914.  Es desencadenen les aliances.
  • 29.  Àustria creu que Sèrbia està darrere  li declara la guerra amb Alemanya de suport.  Rússia dóna suport a Sèrbia  declara la guerra a Àustria.  Alemanya declara la guerra a França i  Rússia i Gran Bretanya, per la seva banda, declaren la guerra a Àustria i Alemanya.  La guerra a Europa havia esclatat. Però Europa controlava el món...
  • 30. Soldats francesos camí del front. 1914.
  • 31. Soldats alemanys cap al front. 1914.
  • 32. La guerra de trinxeres Font 22 p. 107. Lectura article p. 122
  • 33. Vida a les trinxeres.
  • 35.  Front occidental:  Avenç alemany aturat per les tropes anglofranceses a Marne.  Atrinxerament dels dos bàndols.  Guerra de desgast: ofensives: Verdum (250.000 morts i 500.000 ferits), Somme i Ypres  desmoralització dels soldats  amotinaments. Imatges de Verdum.  Front oriental:  Estancament similar del front tot i l'avenç inicial dels alemanys.
  • 36. Xifres del conflicte • 1914: – 350.000 francesos, 250.000 alemanys, 20.000 anglesos, 200.000 russos en cinc mesos van morir. A la batalla del Marne: del 5 al 13 de setembre: • Del costat francès: 21.000 morts, 122.000 ferits, 84.000 desapareguts. • Del costat alemany: 43.000 morts, 173.000 ferits i 40.000 desapareguts.
  • 37. • 1916: – Batalla de Verdum: 21 de febrer al 15 de desembre: • Francesos: 163.000 morts i 195.000 ferits. • Alemanys: 143.000 morts i 180.000 ferits. Ex. 4.51 p. 119. • 1918: la grip espanyola: 30 milions de morts.
  • 38. Desenllaç del conflicte Intensificació del conflicte en el mar:  Bloqueig marítim anglès a les potències centrals.  Resposta alemanya: guerra submarina. 1917: entrada dels EUA al costat de les potències aliades (enfonsament del Lusitània). 1918: retirada de la URSS: Pau de Brest- Litovsk a causa del triomf de la Revolució Russa.
  • 39. 1918: Alemanya amb consells revolucionaris que demanaven la pau, esgotament general:  kàiser va abdicar i es va proclamar la República  l'armistici  11 de novembre de 1918 acaben els combats.
  • 40. La pau  President dels EUA: Wilson: Programa de 14 punts:  Llibertat de navegació, de comerç, redistribució de les colònies, reducció dels armaments, la Societat de Nacions, prohibició de pactes secrets, dret dels pobles a l'autodeterminació (mapa p.131: L'Europa de les nacions)  Mapa d’Europa després de la Guerra: p. 107: canvis importants:  Nous estats:  Quins desapareixen?  El Tractat de Versalles 1919:  Anàlisi del tractat. Font 24 p. 107.
  • 41. Les morts en xifres Ex 4.52 p. 119.
  • 42. Conseqüències demogràfiques:  20 milions de mutilats o incapacitats.  10 milions de civils morts per gana o malalties.  Descens de la natalitat. Conseqüències econòmiques:  Devastació de les infraestructures i ciutats.  Paràlisi de les fàbriques.  Endeutament amb els EUA.  Europa va perdre l'hegemonia econòmica mundial.
  • 43.  Conseqüències socials:  La dona entra en el món laboral  sufragi universal en alguns països (Nova Zelanda el 1893, abans de la guerra: Finlàndia, Austràlia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, després: Rússia, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Irlanda).  Conflictivitat laboral: la revolució és possible, a Rússia ha triomfat; per exemple la vaga de La Canadenca a Catalunya el 1917.  Conflictivitat a les colònies: el dret d’autodeterminació de les nacions, les metròpolis europees havien estat derrotades o enfeblides i el discurs antimperialista de la URSS.
  • 45. El Tsarisme: – Autocràcia: Nicolau II era el tsar que reprimia qualsevol intent de reforma. – Imperi plurinacional. – Pobresa dels pagesos i país poc industrialitzat (80% pagesos analfabets i pobres). Quins elements suggereixen que el tsarisme era una monarquia obsoleta a principis del XX? Font 26 p. 108.
  • 47. La Primera Guerra Mundial i Rússia:  Rússia entra a la guerra com a membre de la Triple Entesa (1907) i per a protegir Sèrbia de l’atac de l’imperi Austrohongarès.  Crida a files als pagesos  camps sense treballar  fam.  Exèrcit antic, no preparat, ...  Tots els mitjans econòmics per a la guerra  fam i malestar entre obrers i pagesos, entre soldats que no estaven disposats a jugar-se la vida pel tsar Nicolau II. (Font 28 p. 108: preus.)
  • 48. Oposició del règim:  Liberals o kadets  Pagesos: socialrevolucio naris de Kerenski.  Obrers:  socialdemòcr ates moderats: menxevics.  radicals: bolxevics.
  • 49. Causes de l’esclat: • Quins elements creieu que podrien explicar l’esclat revolucionari? • Font 27. p. 108.
  • 50. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER de 1917  Al febrer de 1917 revolta de soldats i obrers a Sant Petesburg partits burgesos obliguen al tsar a abdicar i estableixen un govern provisional.  Paral·lelament: pagesos, obrers i soldats s’organitzen en soviets (cèl·lules), Guàrdia Roja ⇒dos governs alhora: ⇒ govern provisional i soviets.
  • 51.  el govern provisional volia mantenir a Rússia dins de la guerra (Kerenski)  els bolxevics afirmaven el contrari: pau, repartiment de terres, direcció obrera de les fàbriques, nacionalització de la banca i dels mitjans de transport.
  • 53. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE de 1917 • Octubre 1917: bolxevics ocupen el poder  assalt al palau d’hivern: detenció del govern i establiment del primer govern comunista presidit per Lenin. • Lema: “pa, pau, terra” • http://octubre1917- 2007.blogspot.com/2007/10/octubre- Font 30 p. 109. de-serguei-eisenstein-la.html
  • 54. Vam pujar a les barricades de llenya, i en saltar cap avall, vam fer crits de triomf: als nostres peus hi havia muntanyes de fusells abandonats pels cadets (estudiants per a oficials). Les portes de l’edifici de tots dos costats de les entrades eren obertes de bat a bat … A les 2 hores i 10 minuts del 26 d’octubre el Palau d’Hivern ja es trobava en mans dels insurrectes; els ministres del govern provisional van ser detinguts. John Reed, Deu dies que van estremir al món (1919)
  • 56. Primeres mesures dels bolxevics  La terra per a qui la treballa: expropiacions de les terres de la corona, noblesa.  Nacionalització de la banca.  Nacionalització de les fàbriques.  Retirada de la primera guerra mundial: tractat de Brest-Litovsk.
  • 57. La guerra civil russa  èxit dels bolxevics ràpid i inesperat  oposició s’organitza: Església, terratinents i oficials de l’Exèrcit  Exèrcit blanc: ajut de potències estrangeres (anglesos, francesos, japonesos i americans)  guerra civil.  De 1918 –1921:  Exèrcit blanc  Exèrcit roig  fams, crisis,  molts morts.
  • 58. Conceptes: Preguntes a desenvolupar:  Segona revolució industrial – Explica les causes, l’inici i  Colònia i metròpoli detonant, el  Gran Guerra desenvolupament, el  Tractat de Versalles desenllaç i final, i les  Revolució d’octubre conseqüències de la  Imperialisme Primera Guerra Mundial.  Pau armada  Guerra de trinxeres – Com es va portar a terme  Triple aliança la Revolució Russa?  Triple entesa  Tsarisme  Lenin
  • 60. L’art: del Realisme a les Avantguardes
  • 61. El Realisme Mitjans segle XIX Oposició al Romanticisme
  • 64. Compartiment de tercera classe, Daumier.
  • 65. El Modernisme Finals del segle XIX Catalunya
  • 74. Palau de la música, Domènec i Montaner Ex 5.57 p. 148
  • 75. Impressionisme 1874-dècada dels 80 del segle XIX París i la Bohème
  • 77. MONET
  • 78. RENOIR, Le Moulin de la Galette
  • 79. DEGAS
  • 81. ESCULTURA IMPRESSIONISTA: AUGUSTE RODIN El pensador Els burgesos de Calais
  • 82. Simbolisme o postimpressionisme Finals XIX- Principis del XX. Un llenguatge propi, les individualitats a l’extrem. L’artista esdevé obra.
  • 83. Gauguin: L’aparició després del sermó i Ball de nenes bretones
  • 84. Dones de Tahití i Jo et saludo Maria
  • 86. Girasols i La seva habitació
  • 89. Camp de blat amb corbs
  • 90. • Fugida de la persona moderna, de què fugim? • Refugis dels artistes: – On no hi ha fàbriques, indústria, ciutats, … – Civilitzacions primitives, autèntiques, … – La naturalesa.
  • 91. Simbolisme Finals del segle XIX- Principis del XX Es refugien en el seu món interior, en el món oníric (dels somnis). Símbols que s’han d’interpretar.
  • 92. GUSTAVE MOREAU SALOMÉ BALLANT AMB EL CAP D’HERODES Edip i l’Esfinx
  • 93. ODILON REDON Els druïdes Home ancià alat amb barba
  • 94. PUVIS DE CHAVANNES Esperança Dones al costat del mar
  • 95. • Endevina i justifica a quin moviment artísitic pertanyen les obres que et proposo a continuació.
  • 98. Avantguardes Activitat.

Notas del editor

  1. La Pedrera o Casa Milà, Gaudí
  2. Parc Güell, Gaudí