4. La segona revolució industrial
• 1860 comença una nova era industrial.
1ª Revolució 2ª revolució
Països
Fonts d’energia
Indústries claus
Tipus d’empreses
5. La segona revolució industrial
• pas de la preeminència de la Gran Bretanya a noves
potències: Alemanya, Estats Units i Japó.
• Noves fonts d’energia:
– Electricitat: aplicacions: transport, força motriu de les
fàbriques, sistemes de comunicació, oci, enllumenat. Font 5
p. 97.
– Petroli: cotxes 1885, primer vol 1903.
Quin és el primer cotxe? I quin es fabrica en sèrie?
• Nous sectors industrials:
– Impuls de la metal·lúrgia: acer inoxidable i alumini.
– Indústria de l’automòbil: Ford i el cotxe utilitari.
– Indústria química: tints, ...
– Construcció: gratacels gràcies al formigó armat.
Font 1 p. 96
8. • Nova organització industrial:
– Taylorisme i fabricació en sèrie baixen els costos de
producció amb el treball en cadena producció massiva
i estandaritzada i baixen els preus dels productes més
gent compra.
– Concentració industrial davant de les grans inversions.
Mètodes per combatre la competència: monopoli
• Càrtel: associació d’empreses per fixar producció i preus.
(ex: OPEP)
• Trust: fusió d’empreses d’un mateix ram per crear-ne una
de nova.
• Hòlding: grup financer per invertir capital.
Unions i fusions d’empreses.
• Els bancs: capital a les empreses (préstecs) i
estalviadors.
• Societats anònimes: capital necessari de
l’empresa fraccionat en parts = accions.
9. Països productors de petroli (2006)
Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle
East Issues. 6 de setembre de 2007.
14. Causes de l’Imperialisme:
CAUSES ECONÒMIQUES CAUSES DEMOGRÀFIQUES
Necessitat de nous Necessitat de nous
mercats on vendre els espais on situar els
excedents industrials. excedents de població
Necessitat d’aconseguir europea (pressió
matèries primeres a demogràfica)
baix preu. Noves oportunitats per
Recerca de noves a l’emigració, que a la
possibilitats d’inversió vegada consolidava el
domini colonial sobre el
territori.
• Font 11, p. 100.
15. Font 13 i 14 p. 101.
CAUSES POLÍTIQUES I CAUSES IDEOLÒGIQUES
MILITARS CAUSES CIENTÍFIQUES
Prestigi dels Governs i Idea de superioritat
de la Nació. Rivalitat racial i de “dret al
entre les potències en domini” sobre altres
el repartiment del Món. pobles.
Ideal religiós
Raons estratègiques d’evangelització i
(domini de rutes civilització dels pobles
comercials, enclaus primitius.
militars ...) Recerca científica
(estudis de flora i
fauna, grans
exploracions
geogràfiques ...)
16. Funcionament de l’Imperialisme
Colonització: de la costa cap a l’interior i
aconseguir unir les dues costes conflictes: a
quines àrees?
Organització colonial:
Protectorats:
Part de sobirania que un estat exerceix sobre un
altre, sense annexar-lo al territori nacional,
respectant-li el govern intern però reservant-se les
relacions exteriors.
Dominis:
No tenen govern propi i depenen directament de
l'administració metropolitana, que hi exerceix una
veritable política d'ocupació. L'autoritat és en mans
d'un governador, que actua ajudat per funcionaris,
que constitueixen una autèntica elit dirigent.
19. • Quina potència va aconseguir un imperi colonial
pràcticament continu, que enllaçava la costa
mediterrània amb el sud del continent?
• Quines potències van tenir dificultats per formar
un imperi d’oest a est?
Ex. 4.50 p. 119
20. Conseqüències de l’Imperialisme
• Comenta i enumera els efectes de l’Imperialisme a partir de
la Font 16 p. 103.
• Qui van ser els perjudicats i qui els grans beneficiats de
l’Imperialisme?
• Creus que aquest fenomen ens explica algunes situacions
conflictives actuals en algunes regions del món?
• La gran conseqüència: UNA GUERRA QUE VA IMPLICAR A
TOT EL MÓN!
21. El segle XX, com l’han explicat algunes
personalitats …
Isaiah Berlin: “Lo recuerdo como el siglo más terrible de la historia
occidental”(teòric del pensament, primer professor jueu d’Oxford)
Yehudi Menuhin: “Si tuviera que resumir el siglo XX, diría que
despertó las mayores esperanzas que haya concebido nunca la
humanidad y destruyó todas las ilusiones e ideales.”(violinista)
Severo Ochoa: “El rasgo esencial es el progreso de la ciencia, que
ha sido realmente extraordinario”.(metge)
Leo Valiani: “Nuestro siglo demuestra que el triunfo de los ideales
de la justicia y la igualdad siempre es efímero, pero también que,
si conseguimos preservar la libertad, siempre es posible comenzar
de nuevo … es necesario conservar la esperanza incluso en las
situaciones más desesperadas.”(periodista i polític)
Eric Hobsawn: “L’era de les catàstrofes”. (historiador)
24. Per què esclata aquesta guerra?
Les potències que tenien més territoris
eren: França i Gran Bretanya.
Quines potències europees creieu que no
estarien d'acord amb el repartiment
colonial?
Font 19 p. 105.
25. Es crea un clima anomenat “la pau
armada” o una cursa d’armaments
aliances: dos blocs:
Mapa de les aliances p. 105
Potències centrals: Triple Entesa :
Alemanya, Àustria-Hongria i Imperi Otomà
Potències aliades: Triple Aliança :
França, Regne Unit, Rússia.
27. Les lluites pels Balcans
- l’imperi Otomà havia perdut
els territoris europeus, només
li restava Istambul.
- Romania, Bulgària, Sèrbia,
Montenegro i Albània volien
aconseguir més territoris.
- L’imperi Austrohongarès
havia arribat al mar i Rússia
volia arribar al Mediterrani.
- Guerres balcàniques: preludi
de la Primera Guerra Mundial.
28. El fet que ho va
desencadenar:
L'assassinat de l'arxiduc
Francesc Ferran (hereu de
l'imperi austríac) i la seva
dona per part d'un
nacionalista serbi el 28 de
juny de 1914.
Es desencadenen les
aliances.
29. Àustria creu que Sèrbia està darrere li declara la
guerra amb Alemanya de suport.
Rússia dóna suport a Sèrbia declara la guerra a
Àustria.
Alemanya declara la guerra a França i
Rússia i Gran Bretanya, per la seva banda,
declaren la guerra a Àustria i Alemanya.
La guerra a Europa havia esclatat.
Però Europa controlava el món...
35. Front occidental:
Avenç alemany aturat per les tropes anglofranceses a
Marne.
Atrinxerament dels dos bàndols.
Guerra de desgast: ofensives: Verdum (250.000 morts i
500.000 ferits), Somme i Ypres desmoralització dels
soldats amotinaments.
Imatges de Verdum.
Front oriental:
Estancament similar del front tot i l'avenç inicial dels
alemanys.
36. Xifres del conflicte
• 1914:
– 350.000 francesos, 250.000 alemanys, 20.000
anglesos, 200.000 russos en cinc mesos van
morir. A la batalla del Marne: del 5 al 13 de
setembre:
• Del costat francès: 21.000 morts, 122.000 ferits,
84.000 desapareguts.
• Del costat alemany: 43.000 morts, 173.000 ferits i
40.000 desapareguts.
37. • 1916:
– Batalla de Verdum: 21 de febrer al 15 de
desembre:
• Francesos: 163.000 morts i 195.000 ferits.
• Alemanys: 143.000 morts i 180.000 ferits.
Ex. 4.51 p. 119.
• 1918: la grip espanyola: 30 milions de
morts.
38. Desenllaç del conflicte
Intensificació del conflicte en el mar:
Bloqueig marítim anglès a les potències
centrals.
Resposta alemanya: guerra submarina.
1917: entrada dels EUA al costat de les
potències aliades (enfonsament del
Lusitània).
1918: retirada de la URSS: Pau de Brest-
Litovsk a causa del triomf de la Revolució
Russa.
39. 1918: Alemanya amb consells
revolucionaris que demanaven la pau,
esgotament general:
kàiser va abdicar i es va proclamar la República
l'armistici
11 de novembre de 1918 acaben els combats.
40. La pau
President dels EUA: Wilson: Programa de 14
punts:
Llibertat de navegació, de comerç, redistribució de les
colònies, reducció dels armaments, la Societat de
Nacions, prohibició de pactes secrets, dret dels pobles a
l'autodeterminació (mapa p.131: L'Europa de les nacions)
Mapa d’Europa després de la Guerra: p. 107:
canvis importants:
Nous estats:
Quins desapareixen?
El Tractat de Versalles 1919:
Anàlisi del tractat. Font 24 p. 107.
42. Conseqüències demogràfiques:
20 milions de mutilats o incapacitats.
10 milions de civils morts per gana o malalties.
Descens de la natalitat.
Conseqüències econòmiques:
Devastació de les infraestructures i ciutats.
Paràlisi de les fàbriques.
Endeutament amb els EUA.
Europa va perdre l'hegemonia econòmica
mundial.
43. Conseqüències socials:
La dona entra en el món laboral sufragi universal en
alguns països (Nova Zelanda el 1893, abans de la guerra:
Finlàndia, Austràlia, Noruega, Dinamarca, Islàndia,
després: Rússia, Regne Unit, Alemanya, Estats Units,
Irlanda).
Conflictivitat laboral: la revolució és possible, a Rússia ha
triomfat; per exemple la vaga de La Canadenca a
Catalunya el 1917.
Conflictivitat a les colònies: el dret d’autodeterminació de
les nacions, les metròpolis europees havien estat
derrotades o enfeblides i el discurs antimperialista de la
URSS.
45. El Tsarisme:
– Autocràcia: Nicolau II era
el tsar que reprimia
qualsevol intent de
reforma.
– Imperi plurinacional.
– Pobresa dels pagesos i
país poc industrialitzat
(80% pagesos analfabets i
pobres).
Quins elements suggereixen que el
tsarisme era una monarquia
obsoleta a principis del XX?
Font 26 p. 108.
47. La Primera Guerra Mundial i Rússia:
Rússia entra a la guerra com a membre de la
Triple Entesa (1907) i per a protegir Sèrbia
de l’atac de l’imperi Austrohongarès.
Crida a files als pagesos camps sense
treballar fam.
Exèrcit antic, no preparat, ...
Tots els mitjans econòmics per a la guerra
fam i malestar entre obrers i pagesos, entre
soldats que no estaven disposats a jugar-se
la vida pel tsar Nicolau II. (Font 28 p. 108: preus.)
48. Oposició del règim:
Liberals o
kadets
Pagesos:
socialrevolucio
naris de
Kerenski.
Obrers:
socialdemòcr
ates
moderats:
menxevics.
radicals:
bolxevics.
49. Causes de l’esclat:
• Quins elements creieu que podrien
explicar l’esclat revolucionari?
• Font 27. p. 108.
50. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER de 1917
Al febrer de 1917 revolta
de soldats i obrers a Sant
Petesburg partits
burgesos obliguen al tsar
a abdicar i estableixen un
govern provisional.
Paral·lelament: pagesos,
obrers i soldats
s’organitzen en soviets
(cèl·lules), Guàrdia Roja
⇒dos governs
alhora:
⇒ govern
provisional i
soviets.
51. el govern provisional volia mantenir a
Rússia dins de la guerra (Kerenski)
els bolxevics afirmaven el contrari: pau,
repartiment de terres, direcció obrera de
les fàbriques, nacionalització de la banca i
dels mitjans de transport.
53. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE de 1917
• Octubre 1917: bolxevics
ocupen el poder
assalt al palau
d’hivern: detenció del
govern i establiment del
primer govern comunista
presidit per Lenin.
• Lema:
“pa, pau, terra” • http://octubre1917-
2007.blogspot.com/2007/10/octubre-
Font 30 p. 109. de-serguei-eisenstein-la.html
54. Vam pujar a les barricades de
llenya, i en saltar cap avall,
vam fer crits de triomf: als
nostres peus hi havia
muntanyes de fusells
abandonats pels cadets
(estudiants per a oficials). Les
portes de l’edifici de tots dos
costats de les entrades eren
obertes de bat a bat …
A les 2 hores i 10 minuts del 26
d’octubre el Palau d’Hivern ja
es trobava en mans dels
insurrectes; els ministres del
govern provisional van ser
detinguts.
John Reed, Deu dies que van estremir al
món (1919)
56. Primeres mesures dels bolxevics
La terra per a qui la
treballa: expropiacions
de les terres de la
corona, noblesa.
Nacionalització de la
banca.
Nacionalització de les
fàbriques.
Retirada de la primera
guerra mundial: tractat
de Brest-Litovsk.
57. La guerra civil russa
èxit dels bolxevics ràpid i inesperat oposició
s’organitza: Església, terratinents i oficials de
l’Exèrcit Exèrcit blanc: ajut de potències
estrangeres (anglesos, francesos, japonesos i
americans) guerra civil.
De 1918 –1921:
Exèrcit blanc
Exèrcit roig
fams, crisis,
molts morts.
58. Conceptes: Preguntes a desenvolupar:
Segona revolució industrial – Explica les causes, l’inici i
Colònia i metròpoli detonant, el
Gran Guerra desenvolupament, el
Tractat de Versalles desenllaç i final, i les
Revolució d’octubre conseqüències de la
Imperialisme
Primera Guerra Mundial.
Pau armada
Guerra de trinxeres – Com es va portar a terme
Triple aliança la Revolució Russa?
Triple entesa
Tsarisme
Lenin
90. • Fugida de la persona moderna, de què
fugim?
• Refugis dels artistes:
– On no hi ha fàbriques, indústria, ciutats, …
– Civilitzacions primitives, autèntiques, …
– La naturalesa.
91. Simbolisme
Finals del segle XIX- Principis del XX
Es refugien en el seu món interior, en el món oníric (dels somnis).
Símbols que s’han d’interpretar.