Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Ud 5 sector primari

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Sector Primari
Sector Primari
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 37 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a Ud 5 sector primari (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Ud 5 sector primari

  1. 1. El sector primari Canvis i permanències
  2. 2. Definició del sector <ul><li>Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats econòmiques. </li></ul><ul><li>Agricultura i ramaderia </li></ul><ul><li>Explotació forestal </li></ul><ul><li>Extractives </li></ul><ul><li>Pesca. </li></ul>
  3. 5. Població rural i població agrària
  4. 6. El treball agrari i tipus d’explotacions agràries a Espanya <ul><li>Explotacions petites o minifundis: </li></ul><ul><ul><li>Menys de 10 ha. </li></ul></ul><ul><ul><li>Explotació familiar i assalariats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Problemes de mecanització </li></ul></ul><ul><ul><li>Baixa producció  dificultats per comercialitzar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Rendibilitat per agricultura intensiva o científica  horta a El Ejido o plantes ornamentals al Maresme. </li></ul></ul>
  5. 7. <ul><li>Explotacions mitjanes: </li></ul><ul><ul><li>30 ha. </li></ul></ul><ul><ul><li>En augment a Espanya per les polítiques de la UE: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Reagrupament de parcel·les </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Crédits </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Desgravacions i primes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Preus avantatjosos </li></ul></ul></ul>
  6. 8. <ul><li>Latifundis: </li></ul><ul><ul><li>A partir de 100 ha. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació de la terra a un preu i temps determinat) per propietari absentista a gestió directa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mecanització  es necessita mà d’obra especialitzada. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Treballadors eventuals  contractes a estrangers per temporada (dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita de maduixes, taronges, etc.)‏ </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Grans beneficis. </li></ul></ul></ul>
  7. 9. Treball agrari <ul><li>Mapes p. 103. </li></ul><ul><li>Distribució territorial del treball agrari: </li></ul><ul><ul><li>Nord </li></ul></ul><ul><ul><li>Sud </li></ul></ul>
  8. 10. Distribució de les explotacions agrícoles, p. 104.
  9. 11. <ul><li>A Espanya hi ha moltes explotacions petites, en canvi representen poca superfície conreada. </li></ul><ul><ul><li>Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%. </li></ul></ul><ul><li>Per contra, hi ha molt poques grans finques i concentren la major part de la terra conreada: </li></ul><ul><ul><li>Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les terres conreades. </li></ul></ul>
  10. 13. <ul><li>Canvis en els usos en els darrers anys: </li></ul><ul><ul><li>Disminueixen les terres de conreu un 12 %. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augmenta el terreny forestal 9%. </li></ul></ul><ul><ul><li>Causes: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Abandonament de les terres menys productives </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augment de la ramaderia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures. </li></ul></ul></ul><ul><li>Agricultura de secà predomina sobre la de regadiu. </li></ul>
  11. 14. La UE i Espanya: La PAC <ul><li>Espanya entra a la CEE el 1986. </li></ul><ul><li>PAC: Política Agrària Comunitària: evolució: </li></ul><ul><ul><li>De 1957 a 1986: potenciació per assegurar la provement i augmentar les rendes agràries: subvencionar productes i comprar els excedents  sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals. </li></ul></ul><ul><ul><li>De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció  2003 restriccions de l’ajuda, competivitat. Al 2004 entrada de 10 països  augmenten les terres de conreu: replantejament. </li></ul></ul>
  12. 15. De 2007 a 2013. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural <ul><li>Objectius: </li></ul><ul><ul><li>Augmentar la productivitat en l’agricultura i la silvicultura per ser competitius en el mercat internacional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Desenvolupar la indústria agroalimentària (a Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial)‏ </li></ul></ul><ul><ul><li>Millorar el medi ambient. </li></ul></ul><ul><ul><li>Article: internacionalitzar la indústria. </li></ul></ul>
  13. 16. La producció agrària <ul><li>Condicionants: </li></ul><ul><ul><li>Superfície </li></ul></ul><ul><ul><li>Regadiu o secà </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitat del sòl i el relleu </li></ul></ul><ul><ul><li>Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva. </li></ul></ul><ul><li>Augment del regadiu per: </li></ul><ul><ul><li>Productivitat elevada </li></ul></ul><ul><ul><li>Infraestructures i aprofitament de l’aigua subterrània </li></ul></ul>
  14. 17. Taula p. 106 <ul><li>De secà: </li></ul><ul><ul><li>Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de llavors. </li></ul></ul><ul><ul><li>Oliveres: augment per l’oli. </li></ul></ul><ul><ul><li>Vinya: especialització (D.O.) i qualitat. </li></ul></ul><ul><li>De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants i llavors d’alt rendiment. </li></ul><ul><ul><li>Fruita: aprofiten la maduració primerenca per vendre-la als mercats europeus. </li></ul></ul><ul><ul><li>Horticultura. </li></ul></ul>
  15. 18. La producció ramadera, p. 107 <ul><li>El 2n estat de la UE en importància. </li></ul>
  16. 19. <ul><li>Boví: pilar  carn i llet. </li></ul><ul><li>Oví: no per a la llana, carn i llet, desaparició de la transhumància. </li></ul><ul><li>Porquí: consum fresc i xarcuteria. </li></ul><ul><li>Avicultura: molt especialitzada: ponedores, consum. </li></ul><ul><li>Ex 3 p. 120  Quants porcs ens toquen per persona? </li></ul>
  17. 20. La comercialització <ul><li>Controlada per la indústria agroalimentària  empreses multinacionals de productivitat alta i aliments elaborats. </li></ul><ul><li>Observeu la compra setmanal. </li></ul><ul><li>Espanya i el mercat europeu: </li></ul><ul><ul><li>75 % de les exportacions espanyoles agràries es dirigeixen al mercat de la UE. </li></ul></ul><ul><ul><li>El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts productes alimentaris. </li></ul></ul>
  18. 21. La indústria agroalimentària espanyola destaca en : <ul><li>La producció del vi: mercat nacional, exportacions a Europa i Amèrica. </li></ul><ul><ul><li>Exemple: Celler Sort del Castell. </li></ul></ul><ul><li>Embotits, pernils i conserves. </li></ul><ul><li>Plats precuinats i congelats. </li></ul><ul><li>En creixement la producció de pinso. </li></ul>
  19. 22. Paisatges agraris espanyols <ul><li>Paisatge: defineix un marc fíisic, les activitats humanes i l’organització social d’un espai. </li></ul><ul><li>Factors que el determinen: </li></ul><ul><ul><li>Naturals: clima i relleu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Culturals. </li></ul></ul><ul><li>Elements visibles: </li></ul><ul><ul><li>Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia </li></ul></ul><ul><ul><li>Grandària </li></ul></ul><ul><ul><li>Tipus d’explotació </li></ul></ul><ul><ul><li>Ramaderia estabulada o no. </li></ul></ul><ul><ul><li>Exemple p.119. </li></ul></ul>
  20. 24. Activitat en grups: 5. TIPUS DE PAISATGE ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIA ESTRUCTURA AGRARIA HABITAT Atlàntic Mediterrani Interior Muntanya Canari
  21. 25. Activitat pesquera <ul><li>Espanya: potència pesquera dins la UE. </li></ul>
  22. 26. <ul><li>Tradició pesquera, actualment reduïda a Galícia i Andalusia. </li></ul><ul><li>Al voltant de 14.000 vaixells. </li></ul><ul><li>0,7 % de la població activa. </li></ul>
  23. 27. <ul><li>http://fernandojromerob.googlepages.com/lapesca </li></ul><ul><li>Dieta mediterrània: 35 k/habitant i any. (p. 120) </li></ul><ul><li>Peix blanc (lluç i llucet), peix blau (sardines, anxoves, tonyina, bonítol) </li></ul><ul><li>Millors caladors: plataformes continentals (corrents marins freds rics en plàncton)  la plataforma espanyola pobre (p.115 mapa)  recerca de caladors més rics: </li></ul>
  24. 30. <ul><ul><li>Mar del Nord: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quotes de captures i temporades de veda. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Terranova: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Des d’antic, campanyes de pesca de mesos. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bacallans i halibuts </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Canadà ho restringeix. </li></ul></ul></ul>
  25. 31. <ul><ul><li>Canàries: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Banc saharià </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Conflictes freqüents amb Marroc, Senegal i Mauritània. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Moçambic i Somàlia: Alakrana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Atlàntic americà </li></ul></ul>
  26. 32. Política Pesquera Comunitària <ul><li>1986 entrada d’Espanya a la UE: </li></ul><ul><ul><li>Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Negatiu: armadors més petits  menys capacitat de pesca. </li></ul></ul><ul><ul><li>2007-2013: Fons Europeu de la Pesca: </li></ul></ul><ul><ul><li>No es pot augmentar capacitat pesquera. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fons per fomentar explotació sostenible i aqüicultura. </li></ul></ul>
  27. 34. <ul><li>Aqüicultura marina: </li></ul><ul><ul><li>Galícia i Cantàbria  lubina, musclos, llagostins, ostres. </li></ul></ul><ul><ul><li>D’aigua dolça: piscifactories  </li></ul></ul><ul><ul><li>truita, salmó. </li></ul></ul>
  28. 35. Indicadors de la situació crítica de la pesca a Espanya <ul><li>Descens de la població activa en el sector. </li></ul><ul><li>Disminució de la seva aportació al PIB, actualment només un 0.2 %. </li></ul><ul><li>Dèficit en la balança comercial: augment de les compres i menys vendes. </li></ul>
  29. 36. Problemes de la pesca espanyola <ul><li>El problema dels caladors. </li></ul><ul><li>La estructura pesquera espanyola: població activa en recessió i envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge. </li></ul><ul><li>Els problemes mediambientals: </li></ul><ul><ul><li>sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva, pesca de peixos alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament). </li></ul></ul><ul><ul><li>Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans, hidrocarburs  Prestige, 2003) </li></ul></ul>
  30. 37. Catalunya: percentatge molt baix en l’economia catalana Pesca Ramaderia Agricultura Localitzacions (comarques) Característiques

×