1. CONCEPTE DE JOC
Els orígens del joc: el joc ha existit al llarg de la història de la humanitat, ho evidencien proves
d’estudis de les cultures antigues.
El joc en l’època clàssica: tant a Grècia com a Roma el joc infantil era una activida que estava
present en la vida quotidiana dels xiquets.
El joc del món medieval: els jocs representen figures animals o humanes. En l’Edat Mitjana la
classe social més elevada elaborava joguets per als seus xiquets/as.
El joc en l’etapa moderna:
• En el segle XVII sorgix el pensament pedagògic modern, que veu el joc educatiu com un
element que facilita l’aprenentatge.
• En el segle XVIII el joc com a instruments pedagògic s’imposa amb força entre els
pensadors. La busca del sistema educatiu útil i agradable es va convertir en una obsessió per
als responsables de l’educació, que majoritàriament era impartida per l’església.
El joc a partir del segle XIX: amb la revolució industrial en marxa, els xiquets i xiquetes tenen poc
de temps per a jugar. No obstant això, sorgixen joguets que ampliaran les propostes de joc.
El joc és el primer acte creatiu del ser humà. Comença quan el xiquet és bebé, a través del vincle
que s’establix amb la realitat exterior i les fantasies, necessitats i desitjos que va adquirint. Quan un
xiquet agafa un objecte qualsevol i ho fa volar, està creant un moment únic i irrepetible que és
absolutament seu. Perquè eixe jugar no sap de pautes preestablertes, no entén d’exigències , no hi
ha un "fer-ho bé"
el joc és l’activitat fonamental del xiquet, imprescindible per a un desenrotllament adequat, per la
qual cosa deu de disposar de temps i espai suficient, segons la seua edat i necessitats. La naturalesa
del joc respon a estes característica :
* és una activitat pròpia de la infància.
* La finalitat del joc és intrínseca; En les activitats lúdiques predomina l’acció sobre els objecte. El
xicotet jugava pel plaer de fer-ho.
* per al xiquet és una activitat seriosa que implica tot el seu ser; la seua pràctica li servix per a
demostrar i afirmar la seua personalitat .
* l’èxit o fracàs de joc no té conseqüències en la vida real
* són activitats agradables que estimulen i provoquen benestar: es divertix i se sent lliure.
Contribuïx a la satisfacció de desitjos immediats.
* és espontani, no requerix motivació ni preparació; el xiquet sempre està preparat per a iniciar el
joc si li desperta un cert interés, per això l’educador ha de ser coneixedor de tals interessos.
* El joc és motivador en si mateix; qualsevol activitat convertida en joc és atractiva per al xiquet.
* es tria lliurement; els xiquets i xiquetes no se senten obligats a jugar perquè, si açò fora així,
deixaria de ser joc.
* El mateix tipus de joc resulta diferent en cada xiquet, ja que no sols està determinat per
condicions exteriors, sinó també per les característiques individuals, particulars.
* per a jugar no cal que hi haja material, objectes.
* afavorix l’aprenentatge en les seues múltiples facetes, facilitant-li el coneixement de l’entorn i les
relacions socials .
* psicològicament, es considera que, en algunes ocasions, el joc té una funció catàrtica, ja que pot
servir per a alliberar tensions.
* El joc infantil es diferencia de l’adult en què este últim busca en el joc un mitjà per a distraure’s,
per a relaxar-se, per a relacionar-se i, a vegades, per a descansar d’altres activitats.
* canvia amb l’edat, de manera que diferents formes de joc van apareixent conforme el xiquet va
evolucionant.

2. * té una funció compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora.
el joc ajuda als participants a aconseguir una confiança en si mateix i en interaccions socials
aconseguir empatia amb altres.
Classificació de jocs
-Jocs d'espai esterior .Córrer, perseguir-se, amagar-se, muntar en tricicle, córrer espentant una roda,
pujar per estructures, enfilar-se per una xarxa, engrunsar-se, tirar-se per un tobogan o muntar en un
balancí són activitats que requerixen espai suficient per a poder realitzar-les .
- jocs d'espai interior . Manipulatius, imatació , la majoria dels jocs simbòlics, els jocs verbals, els
de raonament lògic i els de memòri .
El Joc lliure, joc dirigit i joc presenciat.
-joc lliure .Els xiquets juguen espontàniament sempre que es done un medi - físic i humà- adequat
en el que el xiquet puga expressar-se i actuar lliurement .
-joc dirigit .Els educadors han d'ensenyar i de dirigir el joc grupal amb normes . Requereix una
assimilació de les normes i regles que regulen el joc. Són jocs de regles els jocs de taula (parxís,
dòmino, cartes...), però també hi ha jocs motrius reglats (futbol, bàsquet, jocs tradicionals...). Les
nromes serveixen perquè el nen/a accepti la llei i entengui la seva utilitat.
-joc presenciat . El xiquet juga només, amb el seu cos o amb els objectes, però necessita que
l’educador estiga present donant-li confiança i seguretat encara que no intervinga directament en el
joc .
-Joc segons el nombre de participants: Joc individual, joc de parella ,joc de grup .
-Jocs sensorials , són jocs en què els xiquets fonamentalment exerciten els sentits , es poden dividir
d’acord amb cada un dels sentits : visuals, auditius, tàctils, olfactius, i gustatius.
-jocs motors: Apareixen espontàniament en els xiquets des de les primeres setmanes repetint els
moviments i gestos que inicien de forma involuntària .Al principi estan clarament relacionats amb
el descobriment del propi cos i de les seves possibilitats. Després es converteix en un joc de
destressa per a anar millorant. Són els primers jocs col·lectius : balancejos, salts, girs.
-Joc d'exploració i manipulació. Potencien que l'infant descobreixi característiques i possibilitats
dels objectes que li oferim amb material molt variat , un exemple la panera dels tresors . Aquest joc
dura tota la vida, però va canviant de funció.
Com hem vist el joc forma part de la vida del xiquet . Per mig dels jocs motors i sensorials pren
consciència del seu cos, aprén a utilitzar-ho i a controlar-ho, s’estimulen els sentits. El
desenrotllament infantil està directa i plenament vinculat amb el joc, pel fet que a més de ser una
activitat natural i espontània a la que el xiquet li dedica tot el temps possible, al jugar, el xiquet
desenrotlla la seua personalitat i habilitats socials, les seues capacitats intel·lectuals i psicomotores i,
en general, li proporciona les experiències que li ensenyen a viure en societat, a conéixer les seues
possibilitats i limitacions, a créixer i madurar. Qualsevol capacitat del xiquet es desenrotlla més
eficaçment en el joc que fóra d’ell.
A través del joc el xiquet anirà descobrint i coneixent el plaer de fer coses i estar amb altres. És un
dels mitjans més importants que té per a expressar els seus sentiments, interessos i aficions (No
oblidem que el joc és un dels primers llenguatges del xiquet, una de les seues formes d’expressió
més natural). Està vinculat a la creativitat, la solució de problemes, al desenrotllament del
llenguatge o de papers socials; és a dir, amb nombrosos fenòmens cognoscitius i socials. Té, entre
altres, una clara funció educativa, en quant que ajuda al xiquet a desenrotllar les seues capacitats
motores, mentals, socials, afectives i emocionals; a més d’estimular el seu interés i el seu esperit
d’observació i exploració per a conéixer el que li rodeja. El joc es convertix en un procés de
descobriment de la realitat exterior a través del qual el xiquet va formant i reestructurant
progressivament els seus conceptes sobre el món. A més li ajuda a descobrir-se a si mateix, a
conéixer-se i formar la seua personalitat.

3. El joc respecta la individualitat de cada xiquet i esta vinculat als distints aspectes del
desenrotllament, “recordem que el grau de desenrotllament adquirit no esta determinat
exclusivament per l’edat cronològica, ja que és diferent en els xiquets de la mateixa edat, la qual
cosa explica per què alguns xics s’anticipen en el domini de certes habilitats i poden demorar-se en
l’adquisició d’altres”
Desenrotllament afectiu i social:
En la mesura que els jocs i els joguets afavorixen la comunicació i l’intercanvi, ajuden al xiquet a
relacionar-se amb els altres, a comunicar-se amb ells i els prepara per a la seua integració social.
En els primers anys el xiquet i la xiqueta juguen sols, mantenen una activitat prou individual; més
avant l’activitat dels xiquets es realitza en paral·lel, els agrada estar amb altres xiquets, però uns al
costat de les altres. És el primer nivell de forma col·lectiva de participació o d’activitat associativa,
on no hi ha una verdadera divisió de rols o organització en les relacions socials en qüestió; cada
jugador actua un poc com vol, sense subordinar els seus interessos o les seues accions als del grup.
Més tard té lloc l’activitat competitiva, en la que el jugador es divertix en interacció amb un o més
companys. En últim lloc es dóna l’activitat cooperativa en què el jugador es divertix amb un grup
organitzat, que té un objectiu col·lectiu predeterminat. L’èxit de participació necessita una
distribució dels rols necessaris entre els membres del grup; l’organització de l’acció suposa un
enteniment recíproc i una unió d’esforços per part de cada un dels participants. Existixen també
certes situacions de joc que permeten al mateix temps formes de participació individuals o
col·lectives ; les característiques dels objectes o l’interés i la motivació dels jugadors poden fer
variar el tipus de comportament social implicat.
El xiquet pot superar el seu egocentrisme i comprendre el punt de vista dels altres. “les
investigacions suggerixen que el joc està relacionat amb l’augment de la cooperatividad, l’empatia i
l’autocontrol, reduint l’agressivitat i sobretot, obtenint un millor desenrotllament social i
emocional”.
El joc simbòlic és el joc de ficció. Fonamentalment consistix en el fet que el xiquet dóna un
significat nou als objectes –transforma un pal en cavall ,convertix la seua germana en la seua filla
,posa una injecció al nino i li explica que no ha de plorar . El joc simbòlic guanya importància amb
els jocs de tipus col·lectiu, afavorin les interaccions socials. En estos jocs el xiquet aprén a
representar els papers socials , ja que s’imiten i corregixen els uns als altres.
Els jocs simbòlics són processos de comunicació i cooperació amb els altres , coneixement del
món de l’adult , preparació per a la vida laboral , estimulació del desenrotllament moral.
Els jocs cooperatius afavorixen la comunicació, la unió i la confiança en si mateixos, potència el
desenrotllament de les conductes prosocials , disminuïxen les conductes agressives i passives ,
facilita l’acceptació interracial .
La utilització del joc per a animar la vida d’un grup i facilitar el coneixement, la confiança i la
comunicació entre els seus membres, o bé resoldre els conflictes que apareixen en qualsevol grup
humà és un recurs relativament nou però que té l’avantatge de ser molt divertit i senzill de plantejar.
Desenrotllament cognitiu
En relació amb la dimensió cognitiva, es constata que l’acció sobre els joguets permet conéixer-los i
anar adquirint les estructures cognitives bàsiques.
A través del joc simbòlic es posa en funcionament la capacitat de representació i es desenrotlla el
pensament.
En el joc es creen multitud de situacions que suposen verdaders conflictes cognitius. Contribuïx a la
formació del llenguatge, afavorix la comunicació, “el joc afavorix el desenrotllament del llenguatge
i la comunicació, la qual cosa afavorix que el xiquet en esta etapa , davant d’una situació de joc,
puga fer ús de la comunicació i el dialeg davant de situacions “conflictives” que es puguen

4. presentar”
Es desenrotlla el rendiment en la comunicació i el llenguatge, i el pensament abstracte.
S’estimula l’atenció, la memòria, la imaginació, la creativitat, discriminació entre la fantasia i la
realitat, i el pensament científic i matemàtic.
A través del joc el xiquet també desenrotlla les seues facultats d’anàlisi, és capaç de sintetitzar i
accedir a la lògica la qual li permetrà desenrotllar competències que li seran útils per a
l’aprenentatge escolar (observació, creativitat, perseverança), la classificació d’objectes d’esquerra
a dreta o d’imatges per a reconstruir una acció faciliten la preparació de la combinació de lletres i de
paraules per a formar una idea. Els jocs que permeten quantificar, ordenar i els que són de paritat
són preparatoris per a les matemàtiques i ajuden als xiquets a descobrir les operacions.
Desenrotllament motor:
El desenrotllament motor del xiquet/a és determinant per a la seua evolució general. L’activitat
psicomotriu proporciona al xiquet sensacions corporals agradables, a més de contribuir al procés de
maduració, separació i independizació motriu. Per mig d’esta activitat va coneixent el seu esquema
corporal, desenrotllant i integrant aspectes neuromusculars com la coordinació i l’equilibri,
desenrotllant les seues capacitats sensorials, i adquirint destresa i agilitat.
Els jocs faciliten l' harmonia de les funcions psicomotrius, tant de la motricitat grossa o moviment
del conjunt del cos, com de la motricitat fina: precisió prensora i habilitat manual
El joc ajuda en la coordinació motriu, equilibri.força , manipulació d’objectes ,domini dels sentits ,
discriminació sensorial , coordinació visomotora. ,capacitat d’imitació
“El xiquet a través del joc anirà adquirint nous moviments o perfeccionant els que ja sap executar.
Es desenrotlla així:
- La motricitat grossa: Que suposa l’adquisició i coordinació de tots els moviments del cos
(arrossegament, gatejar, caminar, córrer, pedalejar, enfilar, botar, rodar, espentar, tirar...
- La motricitat fina: Són els moviments que requerixen més precisió, concentració i habilitat
manual. Ajuden els jocs de superposició, les construccions i puzles.”. Intervenen els moviments
relacionats amb la pressió de la mà com subjectar, cordar, estrényer, lligar, agafar, encaixar, enfilar,
enroscar, colpejar, modelar, traçar, buidar i omplir
En síntesi el joc ajuda al xiquet a aconseguir un desenrotllament integral, adaptant les seues
conductes per a una integració social. ...es una activitat imprescindible per al xiquet. El joc és
necessari per al desenrotllament intel·lectual, emocional i social. El joc, a més permet a l'infant
complir desitjos que en la realitat no pot satisfer, ja que juga en un espai il·lusori i imaginari (per
exemple, quan juga a fer que condueix).També els permet explorar i comprendre els seus propis
sentiments i emocions , un exemple, el joc d'amagar-se als portals i després espantar a l'adult que
l'acompanya. Amb això es treballa la serpació i es controla la por, així juga a espantar a l'adult.
En conclusió el joc de forma directa o indirecta aconseguix potenciar les zones de desenrotllament
humà, des del cognitiu, cognoscitiu i operacions mentals; des de la creació de normes socials i
institucionals; des de la creació de nous objectes i productes de la literatura i l’art a través del sentit
i del "sense sentit" i des de la relació del desenrotllament emocional i afectiu que produïx el joc amb
la intel·ligència
TEORIA DEL JOC EN EL SEGLE XX
Freud parla del joc com un procés intern de naturalesa emocional. El joc com un procés anàleg de
realització de desitjos insatisfets i com una oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil
(sentiments inconscients).
Vygotski considera el joc com acció espontània dels xiquets que s’orienta a la socialització. A
través d’ella es transmeten valors, costums, descobrir normes i regles que regeixen la interacció

5. humana. Així, l'infant que juga a metges, ha de complir les pautes d'allò que significa anar al metge.
Mitjançant el joc elabora un significat abstracte, separat dels objectes del món, això ajuda al
desenvolupament de les funcions mentals.
Exemple: Un nen vol cavalcar sobre un cavall i no pot, si el nen tingues menys de 3 anys podria
potser plorar i enfadar-se, però cap als 3 anys la imaginació es una forma nova, i sorgeix de l’acció.
Agafa una vara i es puja a sobre fent veure que cavalca.
El joc es una etapa de transició , es converteix en pivot per extraure el significat del cavall des de un
cavall real, això determina la relació del nen amb la realitat.
Un altre aspecte del joc segons Vygostky es refereix al desenvolupament de regles socials, per
exemple el nen que juga a “cases” i adopta els diferents papers dels membres de la família, els nens
així adquireixen regles socials
Considera el joc com una necessitat de saber, de conéixer i de dominar els objectes; en este sentit
afirma que el joc no és el tret predominant en la infància, sinó un factor bàsic en el
desenrotllament.
La imaginació ajuda al desenrotllament de pensaments abstractes, el joc simbòlic. A més, el joc
constituïx el motor del desenrotllament en la mesura que crega Zones de Desenrotllament Pròxim
ZDP: és la distància que hi ha entre el nivell de desenrotllament, determinat per la capacitat de
resoldre un problema sense l’ajuda de ningú (Zona de Desenrotllament Real), i el nivell de
desenrotllament potencial, determinant per la capacitat de resoldre un problema amb l’ajuda d’un
adult o d’un company més capaç (Zona de Desenrotllament Potencial).
Per a Jean Piaget (1956), el joc forma part de la intel·ligència del xiquet, perquè representa
l’assimilació funcional o reproductiva de la realitat segons cada etapa evolutiva de l’individu.
Les capacitats sensori motrius, simbòliques o de raonament, com a aspectes essencials del
desenrotllament de l’individu, són les que condicionen l’origen i l’evolució del joc.
Piaget associa tres estructures bàsiques del joc amb les fases evolutives del pensament humà: el joc
és simple exercici (paregut a l’anima); el joc simbòlic (abstracte, fictici); i el joc reglat (col·lectiu,
resultat d’un acord de grup).