ref y ampl ccnn 4

Pla de millora
Programa d’ampliació
Ciències de la Naturalesa 4
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències
de la Naturalesa, per a quart curs de primària, és
una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
en el departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
María del Valle Alcover de la Hera
Raquel de Andrés Conzález
Pilar de Luis Villota
Juan Ignacio Medina Crespo
Daniel Masciarelli García
Luis Requena Gijón
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Antonio Brandi Fernández
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
BIBLIOTECADELProfessoratPrimària
Ensenyament
individualitzat

L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en
l’assoliment dels objectius educatius a un ritme d’acord amb les seues capaci-
tats i destreses. Per a això és important establir un pla que els ajude a superar
les seues dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i recursos educatius que millor s’adapten a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que poden ser utilitzats en funció de les condicions concretes
d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer
ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi
ha:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El compendi de material denominat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat
que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, per acabar, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades als alumnes que
requereixen un reforç major per a afermar els continguts principals de la
unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Presentació
3Ciències de la Naturalesa 4 3

Índex PLA DE MILLORA
Bloc 1. L’ésser humà
Fitxa 1 ....................................................... 8
Fitxa 2 ....................................................... 9
Fitxa 3 ...................................................... 10
Fitxa 4 ...................................................... 12
Fitxa 5 ...................................................... 13
Fitxa 6 ...................................................... 14
Fitxa 7 ...................................................... 15
Fitxa 8 ...................................................... 16
Fitxa 9 ...................................................... 17
Fitxa 10 .................................................... 18
Fitxa 11 .................................................... 19
Fitxa 12 .................................................... 20
Fitxa 13 .................................................... 21
Fitxa 14 .................................................... 22
Fitxa 15 .................................................... 23
Fitxa 16 .................................................... 24
Bloc 2. Els éssers vius
Fitxa 1 ...................................................... 26
Fitxa 2 ...................................................... 28
Fitxa 3 ...................................................... 29
Fitxa 4 ...................................................... 30
Fitxa 5 ...................................................... 32
Fitxa 6 ...................................................... 33
Fitxa 7 ...................................................... 34
Fitxa 8 ...................................................... 35
Fitxa 9 ...................................................... 36
Fitxa 10 .................................................... 37
Fitxa 11 .................................................... 38
Fitxa 12 .................................................... 39
Fitxa 13 .................................................... 40
Fitxa 14 .................................................... 41
Fitxa 15 .................................................... 42
Fitxa 16 .................................................... 44

Bloc 3. Matèria, energia
i tecnologia
Fitxa 1 ...................................................... 46
Fitxa 2 ...................................................... 47
Fitxa 3 ...................................................... 48
Fitxa 4 ...................................................... 49
Fitxa 5 ...................................................... 50
Fitxa 6 ...................................................... 51
Fitxa 7 ...................................................... 52
Fitxa 8 ...................................................... 53
Fitxa 9 ...................................................... 54
Fitxa 10 .................................................... 55
Fitxa 11 .................................................... 56
Fitxa 12 .................................................... 57
Fitxa 13 .................................................... 58
Fitxa 14 .................................................... 59
Fitxa 15 .................................................... 60
Fitxa 16 .................................................... 62
Fitxa 17 .................................................... 64
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Bloc 1. L’ésser humà
Fitxa 1 ...................................................... 68
Fitxa 2 ...................................................... 70
Fitxa 3 ...................................................... 72
Fitxa 4 ...................................................... 74
Fitxa 5 ...................................................... 76
Fitxa 6 ...................................................... 78
Fitxa 7 ...................................................... 80
Fitxa 8 ...................................................... 82
Fitxa 9 ...................................................... 84
Bloc 2. Els éssers vius
Fitxa 1 ...................................................... 86
Fitxa 2 ...................................................... 88
Fitxa 3 ...................................................... 90
Fitxa 4 ...................................................... 92
Fitxa 5 ...................................................... 94
Fitxa 6 ...................................................... 96
Fitxa 7 ...................................................... 98
Fitxa 8 .................................................... 100
Fitxa 9 .................................................... 102
Fitxa 10 .................................................. 104
Fitxa 11 .................................................. 106
Bloc 3. Matèria, energia
i tecnologia
Fitxa 1 .................................................... 108
Fitxa 2 .................................................... 110
Fitxa 3 .................................................... 112
Fitxa 4 .................................................... 114
Fitxa 5 .................................................... 116
Fitxa 6 .................................................... 118
Fitxa 7 .................................................... 120
Fitxa 8 .................................................... 122
Fitxa 9 .................................................... 124
Solucionari ........................................ 128
5Ciències de la Naturalesa 4

PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1
BLOC
Les funcions vitals
L’ésser humà
1 Escriu a quina funció vital correspon cada una de les oracions següents.
Hem d’estar informats del que ocorre al nostre voltant per a actuar
adequadament.
Els descendents, normalment, s’assemblen als seus pares.

Després de rebre informació, la interpretem i hi pensem
la resposta adequada.

Les substàncies que no aprofitem dels aliments són expulsades
fora del cos.

Sentim el que li passa al nostre cos: tenim fred o calor, fam, set,
dolor o picor.
2 Escriu oracions que incloguen les paraules següents.
• energia – aliments – expulsem – substàncies – materials – nutrició

• rebem – resposta – interpretem – informació – al voltant – relació

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les persones, com tots els éssers vius, realitzem tres funcions vitals:
• Nutrició: per a aconseguir energia i materials a partir dels aliments.
• Reproducció: per la qual tenim descendents.
• Relació: per la qual captem informació del nostre entorn i hi creem
respostes adequades.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.8 Ciències de la Naturalesa 4

Nom Data
1
BLOC
La funció de nutrició
L’ésser humà
•
•
•
•
La funció de nutrició és aquella mitjançant la qual obtenim, a partir dels
aliments, l’energia necessària per a realitzar activitats i els materials de
construcció bàsics.
Els processos implicats en la nutrició són: la digestió, la respiració, la
circulació i l’excreció.
1 Completa les frases següents sobre els processos de la nutrició.
• Mitjançant la obtenim els nutrients dels aliments.
• La respiració serveix per a obtindre l’ de l’aire.
• Les substàncies de rebuig que es generen durant la nutrició s’expulsen
del cos mitjançant l’ .
• Gràcies a la , es reparteixen per tot el cos l’oxigen
i els nutrients i se’n retiren les substàncies de rebuig.
2 Uneix cada òrgan amb el seu aparell i el dibuix corresponent.
renyons •
cor •
pulmons •
estómac •
tràquea •
intestí •
vasos
sanguinis •
• aparell respiratori •
• aparell excretor •
• aparell digestiu •
• aparell circulatori •
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 9Ciències de la Naturalesa 4

Nom Data
1
BLOC
Els nutrients
l’ésser humà
1 Completa amb les paraules següents.
substàncies – hidrats de carboni – vitamines –
minerals – útils – aliments
• Els nutrients són les que hi ha en els
i que ens resulten .
• Els principals tipus de nutrients són els greixos, els ,
les proteïnes, les i les sals .
2 Observa la fotografia i respon a les preguntes següents.
• Quins aliments hi distingeixes?

• Quin d’aquests conté hidrats de carboni?
• I proteïnes?
• Si després de menjar-nos aquest plat volguérem tindre una aportació de vitamines,
quin tipus de postres triaries?
• I si preferires unes postres riques en calci?
Els nutrients es troben en els aliments que prenem i són imprescindibles
per al nostre desenvolupament perquè ens aporten energia, materials
de construcció i ens ajuden a estar sans.

3 Relaciona cada fotografia amb les seues principals característiques nutricionals.
• Ens proporcionen energia.
•
• Ens ajuden a créixer i a reparar el cos.
•
• Ens aporten fibra i moltes vitamines.
•
4 Subratlla la part de cada oració que consideres incorrecta i escriu-la de nou
de manera correcta.
• Les vitamines són substàncies que hem de prendre per a estar sans. Una d’aquestes,
el calci, és molt important per a la formació dels músculs.

• Els greixos ens proporcionen energia, tot i que menys que els hidrats de carboni.
N’hi ha que són d’origen animal, com ara l’oli d’oliva, i n’hi ha que són d’origen vegetal,
com per exemple la mantega.

• La fibra ens proporciona energia i materials de construcció. Es troba en les fruites
i verdures i en els aliments integrals.

A
C D
E
F G
B

L’aparell digestiu porta a cap la digestió dels aliments, que consisteix a
obtindre els nutrients que contenen.
El tub digestiu està format per una sèrie d’òrgans buits a través dels
quals passen aquests aliments. És molt llarg perquè la digestió puga
completar-se.
El tub digestiu està format per la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí gros,
l’intestí prim i l’anus.
1 Escriu les parts de l’aparell digestiu.
2 Completa les oracions.
• Mitjançant la digestió s’obtenen els dels aliments.
• El tub digestiu és molt perquè els aliments tarden el temps
suficient a recórrer-lo.
Nom Data
1
BLOC
L’aparell digestiu
l’ésser humà

L’aparell circulatori serveix per a fer arribar els nutrients i l’oxigen a totes
les parts del cos i retirar-ne els rebutjos. Està format per la sang, pel cor
i pels vasos sanguinis.
La sang és un líquid roig que conté nutrients, oxigen i productes de
rebuig. Circula per uns conductes, els vasos sanguinis, que són les
artèries, les venes i els capil·lars.
Les artèries condueixen la sang del cor a la resta del cos i les venes
tornen la sang al cor. Els capil·lars comuniquen les artèries i les venes.
1 Respon a les preguntes.
• Quins elements formen l’aparell circulatori?

• Quina funció té l’aparell circulatori?

• La sang transporta ,
i de .
• El funciona com una bomba i impulsa la sang pels vasos
sanguinis.
• La sang va del cor a les cames per les .
• La sang torna de les cames al cor per les .
• La sang passa de les artèries a les venes pels .
3 Assenyala, entre aquestes dues opcions, quina és la funció del cor.
• Impulsar la sang perquè circule pels vasos sanguinis.
• Netejar la sang amb oxigen.
Nom Data
1
BLOC
L’aparell circulatori
l’ésser humà

1
BLOC
L’aparell respiratori
l’ésser humà
L’aparell respiratori serveix per a captar l’oxigen de l’aire. Està format pel
nas, la tràquea, els bronquis i els pulmons.
La tràquea és un tub que comunica el nas i la boca amb els pulmons. En
arribar a aquests, es divideix en altres dos conductes més fins que penetren
en els pulmons: els bronquis. Els pulmons són dos òrgans esponjosos en
què s’absorbeix l’oxigen de l’aire.
1 Escriu els noms de les parts de l’aparell respiratori.
2 Les oracions següents són falses. Escriu-les correctament.
• El sistema respiratori capta el nitrogen de l’aire.

• La tràquea connecta el nas amb la boca.

• Els bronquis absorbeixen l’oxigen.

• Els pulmons són òrgans durs formats per ossos.

Nom Data
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.Ciències de la Naturalesa 414

L’aparell excretor serveix per a eliminar les substàncies de rebuig
que es produeixen durant la nutrició i que s’aboquen a la sang.
L’aparell excretor està format pels renyons, la bufeta i la uretra.
Tota la sang del cos passa pels renyons, que filtren i netegen la sang
i produeixen l’orina.
La bufeta és una bossa en la qual s’acumula l’orina, que serà expulsada
després. La uretra comunica la bufeta amb l’exterior.
1 Escriu els noms de les parts de l’aparell excretor.
• L’aparell excretor les substàncies de rebuig.
• L’aparell excretor està format pels renyons, la
i la .
• Els filtren la sang i la netegen.
• Als renyons es forma l’ .
• L’orina s’emmagatzema a la .
• La comunica la bufeta amb l’exterior.
Nom Data
1
BLOC
L’aparell excretor
L’ésser humà
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Ciències de la Naturalesa 4 15

1 Completa les oracions següents.
• La funció de ens permet obtindre informació de l’exterior.
• En la funció de relació intervenen l’aparell
i el sistema .
• El sistema nerviós està format per l’ , els
i la .
• El conjunt de tots els ossos del cos és l’ .
2 Posa-hi els noms dels
elements que intervenen
en la funció de relació.
Els éssers humans captem informació sobre el que succeeix al nostre
voltant mitjançant la funció de relació. Gràcies a aquesta també podem
comunicar-nos amb altres persones.
En la funció de relació intervenen els òrgans dels sentits, el sistema
nerviós i l’aparell locomotor.
El sistema nerviós està format per l’encèfal, els nervis i la medul·la espinal.
L’aparell locomotor està compost pels ossos i els músculs.
Nom Data
1
BLOC
La relació
l’ésser humà

1 Relaciona cada element amb l’òrgan al qual pertany.
retina •
timpà •
pupil·la •
pituïtària
•
groga
• pell •
• ull •
• nas •
• orella •
• boca •
• caragol
•
receptors
del tacte
• cristal·lí
• papil·les
• Els capten la llum mitjançant la retina i envien la informació
al cervell a través del òptic.
• El ens permet conéixer característiques dels objectes a través
de la pell.
• L’ ens permet captar les olors mitjançant el ,
gràcies a la groga.
3 Escriu una oració amb les paraules següents.
interpreta – nervis – òrgans dels sentits – informació – cervell

Les persones tenim cinc sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.
Gràcies a aquests podem captar informació de l’entorn i respondre a
aquesta.
Els ulls, les orelles, la pell, la boca i el nas són les parts del nostre
cos responsables de captar tota aquesta informació. Tots aquests
constitueixen els òrgans dels sentits.
Nom Data
1
BLOC
Els òrgans dels sentits
l’ésser humà

Nom Data
1 Escriu tots els hàbits relacionats amb la cura dels òrgans dels sentits relacionats
amb cada fotografia.
A.
B.
C.
2 Explica a què es dediquen un oftalmòleg i un otorinolaringòleg.

Com qualsevol altra part del nostre cos, els òrgans dels sentits necessiten
que els cuidem. Per a això hem d’acostumar-nos a tindre uns hàbits
saludables que ens ajuden a conservar la seua salut.
BLOC
La salut dels sentits
l’ésser humà

Nom Data
1
BLOC
Canvis al llarg de la vida
l’ésser humà
1 Quines diferències es poden apreciar entre
els homes i les dones en l’adolescència?

2 Les dents canvien al llarg del temps. Explica aquest procés i escriu el nom de les dents
definitives assenyalades en el dibuix.

Durant la infantesa i l’adolescència es produeixen grans canvis en el cos
i la ment. En l’edat adulta, el nostre cos ja està desenvolupat i preparat
per a tindre fills i per a assumir responsabilitats, com ara el treball i la
cura d’una família. En l’ancianitat, el cos perd agilitat i resistència, la pell
presenta arrugues i el cabell tendeix a fer-se blanc.

1 Observa les imatges i respon.
• Quines diferències hi ha entre els xiquets que ixen en les fotografies?

• Quins saben parlar i caminar? Com ho han aprés?

• Creus que els xiquets de les dues fotografies tenen amics? Explica per què.

Nom Data
La infantesa és l’etapa de la vida que comprén des del naixement fins
als dotze anys. En nàixer, els nadons necessiten atencions constants,
no tenen els ossos totalment units i manquen de dents, raó per la qual
s’alimenten de llet.
A més de créixer, durant la infantesa s’aprenen moltes coses, com ara
caminar, parlar i relacionar-se amb altres persones.
A B
1
BLOC
La infantesa
l’ésser humà

La reproducció consisteix a tindre fills i filles, que són semblants als pares.
Hi intervenen els aparells reproductors masculí i femení.
El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant l’embaràs i, quan
naix, el nadó s’alimenta de llet i és totalment dependent dels pares.
1 Respon a les qüestions següents.
• Quin tipus de reproducció tenen els éssers humans?

• Què significa que les persones som vivípares?

• El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant nou mesos.
Com es denomina aquest procés?
• De què s’alimenten els nadons?
2 Escriu les parts dels aparells reproductors en el lloc corresponent.
ovari – penis – vagina – testicle – vulva –
úter – pròstata
Nom Data
1
BLOC
La funció de reproducció
l’ésser humà

L’embaràs és el període que transcorre des que comença el
desenvolupament del nou nadó fins al seu naixement i dura nou
mesos aproximadament.
Els fills es desenvolupen al ventre de la mare, en un òrgan anomenat
úter. Hi reben oxigen i aliment a través del cordó umbilical.
Quan el nadó ja està desenvolupat i llest per a nàixer, ix a l’exterior
mitjançant el part.
1 Escriu davall de cada dibuix el temps de desenvolupament.
sis mesos – poques setmanes – nou mesos – tres mesos

• El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare, a l’ .
Hi rep oxigen i nutrients a través del
.
• El nadó ix a l’exterior al cap de mesos durant el .
Nom Data
1
BLOC
L’embaràs i el part
l’ésser humà

Nom Data
1
BLOC
Els hàbits saludables
l’ésser humà
1 Encercla les postures correctes i ratlla les incorrectes. Després, explica per què
són correctes les postures que has triat.

2 Quan és convenient llavar-se les mans? Ratlla l’opció incorrecta i copia’n les correctes
per completar l’oració.
Cal llavar-se les mans

Abans de menjar Després de jugar
amb una mascota
Després d’anar
al bany
Abans de dormir
Els hàbits que ens ajuden a cuidar la nostra salut són els següents:
− Cuidar la nostra postura per a no danyar l’esquena.
− Practicar exercici físic, per a millorar la salut del cos i la ment.
− Cuidar la nostra higiene, ja que evita malalties.
− Dedicar temps a l’oci, a soles, amb amics i en família.
− Dormir prou, al voltant de deu hores.

Nom Data
1
BLOC
Alimentació saludable
l’ésser humà
1 Completa el text amb les paraules següents.
begudes – conjunt – aliments – equilibrada – saludable
La dieta és el de tots els , incloent-hi
les menjades i les , que pren una persona. Una dieta
ha de ser suficient i .
2 Quines característiques ha de tindre una dieta suficient i equilibrada?

3 Subratlla l’opció més saludable i explica breument el perquè de la teua elecció.
• Carn roja o carn blanca.

• Oli d’oliva o cansalada.

La dieta és el conjunt d’aliments que ingereix una persona. És
recomanable prendre aliments variats i reduir el consum dels que
contenen molt de sucre i greix.
Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. La roda dels
aliments ens permet organitzar els aliments i dissenyar una dieta
adequada que ens proporcione tots els nutrients que necessitem.

4 Respon a les preguntes següents.
• Què es representa en la roda dels aliments?

• Quins aliments hem de prendre més?

• Per què hi ha uns aliments que es representen més xicotets que uns altres?

• En quin lloc de la roda s’aconsella beure molta aigua i fer exercici?

5 Observa les fotografies i completa la taula.
Grup al qual
pertany
Aliment ric
en…
Consum ocasional
o diari
1
2
3
4
5
6

Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups, anomenats regnes:
animals, plantes, fongs, bacteris i el de protozous i algues.
Els animals s’alimenten d’altres éssers vius i poden desplaçar-se.
Les plantes elaboren el seu propi aliment i no poden desplaçar-se.
Els fongs s’alimenten d’altres éssers vius i tampoc poden desplaçar-se.
Els bacteris són molt xicotets i només poden vore’s amb un microscopi;
n’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.
Els protozous tampoc poden vore’s a simple vista, i s’alimenten d’altres
éssers vius. Les algues són capaces de fabricar el seu propi aliment, com
les plantes, i viuen en l’aigua.
2
BLOC
Els cinc regnes
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data
1 Aquestes imatges estan relacionades amb els cinc regnes.
Escriu el que corresponga davall de cada una.
A B
D
C
E

2 Uneix les característiques amb els éssers vius que corresponga, tenint
en compte que alguns regnes comparteixen alguns dels trets.
3 Les oracions següents són errònies. Escriu-les de manera correcta.
Hi ha bacteris de totes les grandàries.

Els fongs i els animals poden fabricar el seu propi aliment.

Les plantes i els fongs poden desplaçar-se.

Tots els bacteris poden vore’s a simple vista.

Les algues solen trobar-se en medis secs.

Les plantes i els protozous fabriquen el seu propi aliment.

Fabriquen el seu propi aliment.
Només poden vore’s amb microscopi.
No poden desplaçar-se.
N’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.
S’alimenten d’altres éssers vius.
Animals
Bacteris
Plantes
Protozous
Fongs
Algues

1 Escriu V si és verdader i F si és fals.
Els animals vertebrats posseeixen un esquelet intern format per ossos.
La columna vertebral és la part central de l’esquelet.
El cos dels vertebrats es divideix en cap i extremitats.
Els mamífers no són animals vertebrats.
La majoria dels invertebrats són vivípars.
2 Observa les fotografies.
• Classifica aquests animals en vertebrats o invertebrats.

• Digues a quin grup pertany cada un dels vertebrats.

Els animals vertebrats tenen ossos i columna vertebral. El seu cos es
divideix en cap, tronc i cua. Del tronc ixen les extremitats en forma de
potes, aletes o ales.
Hi ha cinc grups de vertebrats: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.
Els animals invertebrats són els que no tenen ossos ni columna vertebral.
2
BLOC
Tipus d’animals
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

1 Descriu les característiques d’aquests animals. A quin grup pertany cada un?
A.

B.

C.

2 Dibuixa una balena i assenyala en el
dibuix les aletes, la cua i l’espiracle.
Indica tres característiques que la diferencien
dels animals de la pregunta anterior.

Els mamífers són animals vivípars, respiren per pulmons, tenen pèl i la
majoria es desplaça de quatre grapes.
Hi ha diferents grups de mamífers, com ara els carnívors, els ungulats,
els primats i els cetacis.
2
BLOC
Els mamífers
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

1 Completa amb les paraules del requadre.
escates – quatre grapes – pulmons – ovípars – vertebrats – terra
Els rèptils són un grup de que, majoritàriament, viuen
en i es desplacen de .
Respiren per . Tenen la pell coberta d’ .
Són i no solen covar els ous ni cuidar les cries.
2 Dibuixa una serp i una tortuga. Descriu com tenen el cos i com es desplacen.

Nom Data
Els rèptils, els amfibis i els peixos són vertebrats ovípars. Els rèptils
respiren per pulmons; els amfibis, per pulmons i per la pell, i els peixos,
per brànquies.
Els rèptils i els peixos estan coberts d’escates. La majoria dels rèptils
i els amfibis tenen potes, i els peixos, aletes.
2
BLOC
Els rèptils, els amfibis i els peixos
ELS ÉSSERS VIUS

3 Com són els amfibis? Completa.
• Els amfibis tenen la pell .
• Quan naixen respiren en l’ i es desplacen
amb una .
• Els adults respiren per o per la .
• Tenen per a desplaçar-se.
4 Anomena cada un d’aquests amfibis i descriu les seues diferències.

És un És un

5 Encercla les paraules correctes.
• Els peixos respiren en l’aigua per brànquies / pulmons.
• Els peixos estan coberts de plomes / d’escates.
• Els peixos són ovípars / vivípars.
• Els peixos es desplacen amb les potes / aletes.
6 Quina diferència hi ha entre els peixos ossis i els cartilaginosos? Posa un exemple
de cada un.


1 Completa el text següent sobre els ocells.
Els ocells són animals que tenen el cos cobert
de . Tenen i un dur.
Tots els ocells respiren per i ponen ous, per la qual cosa són
. Els adults donen calor als ous, és dir, els .
2 Relaciona cada ocell amb el grup i la descripció que corresponguen.
Els ocells són ovípars, estan coberts de plomes i respiren per pulmons.
Tenen bec i ales.
Alguns grups importants d’ocells són: els corredors, els nadadors,
els rapaços i els pardals.
2
BLOC
Els ocells
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data
Nadadors
Corredors
Rapaços
Pardals
Ales xicotetes
i potes fortes
Dits units per
una membrana
Urpes i bec forts
i esmolats
Cos xicotet
i bec curt

1 Escriu el nom del grup al qual pertany cada silueta i com ho has esbrinat.
A.

B.

C.

D.

E.

Nom Data
Les esponges tenen forma de sac i presenten porus.
Les meduses són gelatinoses i tenen tentacles.
Els cucs són allargats i el seu cos és tou i sense potes.
Els mol·luscos són tous i solen estar protegits per una closca.
Els equinoderms tenen un esquelet de plaques sota la pell
i presenten espines.
Els artròpodes tenen potes i una coberta dura.
2
BLOC
Els grups d’invertebrats PLA DE MILLORA. Fitxa 6

1 Escriu el nom de cada part de l’insecte.
2 Escriu noms d’insectes que conegues.

3 Indica si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F).
Els insectes acabats de nàixer són cucs.
Els insectes acabats de nàixer són semblants als adults.
Els insectes acabats de nàixer s’anomenen larves.
Els insectes pertanyen al grup dels artròpodes.
El seu cos està format pel cap, el tòrax i l’abdomen.
Al cap tenen la boca, els ulls i les antenes.
Del seu tòrax ixen sis potes i, normalment, les ales, que poden ser dues
o quatre.
Els insectes són ovípars. Quan ixen de l’ou, són larves i tenen forma de cuc.
Nom Data
2
BLOC
Els insectes
ELS ÉSSERS VIUS

1 Pensa i respon a aquestes preguntes.
• De quins animals en mengem la carn principalment? I el peix?

• De quins animals procedeixen els ous? I la llet? I la mel?

2 Els animals ens proporcionen vestit. Completa les oracions sobre aquest tema.
• La llana s’obté del
d’alguns animals. La llana més emprada
és la de l’ .
• El cuir s’obté a partir de la
d’alguns animals.
Moltes de les nostres peces d’
estan fetes de cuir.
Els animals ens aporten diversos beneficis. Els principals són:
• Aliment, com la carn, el peix, els ous, la llet i la mel.
• Vestit, com la llana i el cuir.
A més, ens proporcionen altres beneficis, com la companyia, la defensa
o l’oci.
Nom Data
2
BLOC
Els animals i les persones
ELS ÉSSERS VIUS

Nom Data
2
BLOC
Parts de les plantes
ELS ÉSSERS VIUS
1 Dibuixa les fulles següents.
Amb vora dentada
i forma oval.
Amb vora llisa
i forma lanceolada.
Amb vora lobulada
i forma triangular.
2 Descriu els tipus de tiges que observes en la fotografia i explica’n la diferència.

3 L’encisam, la safanòria i la creïlla són tres aliments vegetals molt comuns.
Quines parts de la planta són cada un?
•
•
•
La majoria de les plantes estan formades per tres parts: l’arrel, la tija i les
fulles. L’arrel permet a la planta fixar-se al sòl i absorbir-ne substàncies. La
tija la sosté i facilita el transport de substàncies d’una part a una altra de
la planta. En les fulles les plantes fabriquen la major part del seu aliment.

Nom Data
2
BLOC
Tipus de plantes
ELS ÉSSERS VIUS
1 Escriu el tipus de planta al qual es refereix cada característica.
Tenen una tija subterrània
de la qual ixen les arrels i les fulles.
Se subjecten al sòl per mitjà
d’uns pèls o radicel·les.
Les fulles solen tindre forma
d’agulla.
Poden ser arbres, arbustos
o herbes.
2 Quines diferències hi ha entre les flors de les angiospermes
i les de les gimnospermes?

3 L’oració següent és errònia. Escriu-la de nou correctament.
Les plantes tenen flors tot l’any, excepte en algunes èpoques, normalment
a la primavera o a l’estiu.

Les plantes es classifiquen en dos grans grups: les plantes amb flors i les
plantes sense flors.
Les plantes amb flors tenen llavors i es divideixen en angiospermes, que
produeixen fruits, i gimnospermes, que no en produeixen.
Les plantes sense flors no produeixen llavors i són principalment les
molses i falgueres.

Nom Data
2
BLOC
La nutrició de les plantes
ELS ÉSSERS VIUS
A diferència dels animals, les plantes fabriquen el seu propi aliment; per
a això, necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum.
Les arrels absorbeixen l’aigua i les sals minerals del sòl i les fulles prenen
el diòxid de carboni de l’aire.
La fotosíntesi es produeix quan la saba bruta s’uneix al diòxid de carboni
en presència de llum i es transforma en saba elaborada, que conté l’aliment
de la planta. A més, les plantes expulsen oxigen durant aquest procés.
1 Completa el text que hi falta.
• La saba bruta està formada per
i .
• Les plantes prenen l’aigua i les sals minerals mitjançant
l’ .
• Mitjançant la fotosíntesi, la
s’uneix al diòxid de en presència de la
i es transforma en saba .
• Els aliments es distribueixen per totes les parts de la planta en forma
de saba .
2 Escriu V o F en les oracions següents segons siguen verdaderes o falses.
• Les plantes obtenen l’aigua que necessiten per mitjà de les fulles.
• Els sòls fèrtils són rics en sals minerals.
• El diòxid de carboni és un gas que les plantes prenen del sòl.
• Les plantes obtenen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi.
• La fotosíntesi únicament es produeix durant el dia.
• Les plantes expulsen diòxid de carboni en realitzar la fotosíntesi.

Les plantes tenen dos tipus de reproducció: sexual i asexual.
En la reproducció sexual intervenen dues plantes, i les plantes filles són
semblants a ambdues. Es du a terme mitjançant les flors. Aquestes tenen
una part masculina, els estams, i una altra de femenina, el pistil.
En la reproducció asexual intervé una sola planta, i la planta filla és igual que
aquesta. Es du a terme mitjançant estolons, rizomes, tubercles i bulbs.
1 Completa.
• Les plantes tenen dues formes de reproduir-se:
i .
• En la reproducció sexual intervenen plantes i es du a terme
mitjançant les .
• La part masculina de la flor són els i la part femenina és
el .
• En la reproducció intervé una sola planta i es du
a terme mitjançant , ,
i .
Nom Data
2
BLOC
La reproducció de les plantes
ELS ÉSSERS VIUS
.
És la part
de la flor.
.
Són la part
de la flor.

Nom Data
2
BLOC
La vegetació
ELS ÉSSERS VIUS
• Els es componen de molts arbres que creixen molt junts.
• El matollar està format sobretot per .
• Les són grans extensions cobertes d’herba i sense a penes
ni .
• Al , les plantes sobreviuen amb poca .
2 Segons la vegetació, escriu a quin lloc correspon cada frase.
Perquè es forme cal que hi haja suficient
humitat i un bon sòl.
Ix quan el sòl és massa pobre perquè
hi haja un bosc o no hi ha suficient humitat.
És freqüent en llocs amb llargues temporades
de sequera.
És conseqüència d’un clima molt extrem
on quasi no plou.
3 Observa la fotografia i descriu-ne les característiques.
Sòl:
Humitat:
Tipus de vegetació:

La vegetació és el conjunt de plantes que es poden trobar en un lloc.
El tipus de vegetació depén de característiques com el clima, el tipus de
sòl o la humitat. Segons això, podem distingir entre boscos, matollars,
praderies o deserts.

L’agricultura és el conreu de plantes fet per l’ésser humà per a obtindre’n
productes.
Les faenes agrícoles són totes les tasques relacionades amb la sembra,
la cura i la collita de les plantes que es conreen. Fonamentalment, són
llaurar, sembrar, adobar, regar, collir i combatre les plagues.
Els conreus poden ser de secà, quan només s’empra l’aigua de pluja,
o de regadiu, quan es rega; segons les plantes que s’hi conreen, poden
ser d’herbàcies o d’arbres o arbustos.
1 Escriu cada faena agrícola davall del dibuix corresponent.
collir – regar – llaurar – podar

2 Indica de quin tipus de conreu es tracta, en funció del reg i del tipus de planta.

Nom Data
L’agricultura2
BLOC
ELS ÉSSERS VIUS

Nom Data
2
BLOC
Els ecosistemes
ELS ÉSSERS VIUS
1 Uneix les dues columnes i escriu les oracions que es formen.

Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius, el lloc on viuen i les relacions
que estableixen entre si.
Les relacions entre els elements d’un ecosistema són moltes i molt
diferents, però les més importants estan relacionades amb la nutrició.
Les plantes fabriquen el seu propi aliment, per la qual cosa són
productores. Per la seua banda, els organismes que s’alimenten d’altres
éssers es denominen consumidors.
Els cérvols són éssers vius… … un conjunt d’éssers vius, el lloc on
habiten i les relacions que s’hi estableixen.
Un ecosistema està format per… … productors, perquè poden elaborar
el seu propi aliment.
Les plantes són éssers vius… … consumidors, perquè necessiten
alimentar-se de plantes.

2 Forma les oracions i escriu-les davall de la fotografia que corresponga.
Els boscos estan formats per…
Als deserts creixen…
En els matollars hi ha…
Les praderies estan formades per…
Els ecosistemes d’aigua salada són…
Els ecosistemes d’aigua dolça són…
… molt poques plantes, ja que hi ha molt
poca humitat.
… els mars i els oceans.
… els rius, llacs, llacunes, estanys…
… arbres que creixen prop els uns
dels altres.
… herbes amb molt pocs arbres
o arbustos.
… arbustos, ja que el sòl és pobre o hi ha
poca humitat.
A B C

D E F


Les plantes produeixen el seu propi aliment, per la qual cosa s’anomenen
productores. Els animals s’alimenten d’altres éssers vius, per la qual cosa
s’anomenen consumidors. Els que s’alimenten de plantes són herbívors, els
que s’alimenten d’altres animals són carnívors i els que s’alimenten tant de
plantes com d’animals són omnívors.
Una cadena alimentària és un esquema que representa les relacions
d’alimentació d’un ecosistema. Dibuixa els éssers vius units amb fletxes
que ixen del que serveix d’aliment al que s’alimenta d’aquest.
1 Completa la cadena alimentària dibuixant les fletxes i escriu davall de cada dibuix
quin tipus d’ésser viu és (consumidor herbívor, consumidor carnívor o productor).

2 Escriu oracions que incloguen les paraules següents.
• Omnívores, persones, origen vegetal, aliments.

• Carnívor, llop, animals.

• Herbívors, productor, aliment, planta.

Nom Data
2
BLOC
L’alimentació en els ecosistemes
ELS ÉSSERS VIUS

3 Observa el dibuix i escriu el nom de tots els éssers vius del següent ecosistema
de la sabana.
4 Llig aquesta informació i completa la taula.
Els lleons i els lleopards mengen gaseles, zebres i girafes; les gaseles i les zebres mengen
herba i les girafes mengen branques d’acàcia. Els elefants mengen tant herba com
branques d’acàcia. Les hienes es mengen els altres animals morts.
Productors
Consumidors
primaris
Consumidors
secundaris
Consumidors
terciaris
herba gasela lleó i… hiena
lleó i lleopard
herba, acàcia elefant hiena –
acàcia girafa hiena
5 Completa la xarxa alimentària següent.
hiena
lleó
zebragirafa
elefant
herba

1 Completa amb les paraules del requadre.
matèria – substàncies – objectes
• Un got i una forqueta són i estan
formats per .
• Les que formen el got i la forqueta són el vidre i l’acer.
2 Uneix les dues columnes.
or •
anell • • objectes
boleta •
vidre • • substàncies
llima •
• Què és la massa?
En quines unitats es mesura?
• Què és el volum?
En quines unitats es mesura?
Nom Data
Tots els objectes estan fets de matèria. Cada matèria diferent és una
substància.
Els objectes tenen dues propietats: la massa i el volum.
La massa és la quantitat de matèria d’un objecte i es mesura en
quilograms.
El volum és l’espai que ocupa un objecte i es mesura en litres.
3
BLOC
La matèria
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA

La densitat és una propietat de la matèria, per la qual cosa tots els objectes
construïts amb un mateix material tindran la mateixa densitat.
La densitat d’un cos s’obté dividint la seua massa entre el seu volum. La unitat
de mesura de la densitat és el gram per centímetre cúbic (g/cm3
).
Un cos flota en l’aigua si la seua densitat és menor que la d’aquesta (1 g/cm3
).
1 Calcula la densitat d’un objecte que té una massa de 60 g i un volum de 30 cm3
.
Per a això, completa els buits.
Densitat = massa : volum = g : cm3
= g/cm3
• Calcula ara la densitat d’un objecte amb 54 g de massa i 6 cm3
de volum.
Densitat = g : cm3
= g/cm3
• Creus que flotarà en l’aigua algun dels dos objectes? Explica per què.

2 Encercla en cada balança la bola que té major densitat i explica per què.

Nom Data
La densitat3
BLOC
MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIA

1 Uneix correctament i escriu les oracions que es formen.
•

•

•

2 Completa l’esquema sobre els canvis d’estat de la matèria.
La matèria es pot presentar en tres estats: sòlid, líquid i gasós.
Quan una substància passa d’un estat a un altre, es produeix un canvi
d’estat. Els canvis d’estat solen ocórrer quan varia la temperatura. Són
la fusió, l’evaporació, la condensació i la solidificació.
Nom Data
Els sòlids…
Els líquids…
Els gasos…
… tenen forma fixa…
… tenen forma variable… … i volum variable.
… i volum fix.
SÒLID LÍQUID GAS
3
BLOC
Els canvis d’estat

Les substàncies pures són les que estan formades per un sol tipus de
matèria. L’oxigen, l’or, la sal i el sucre són substàncies pures.
Les mescles estan formades per diferents substàncies pures. L’aire, l’aigua
de mar, els batuts o el granit són mescles.
Les mescles poden ser heterogènies o homogènies. En les heterogènies,
els components poden distingir-se, però no ocorre així en les homogènies.
1 Completa les oracions amb les paraules del requadre.
substància – homogènia – matèria – mescla
• Les substàncies pures estan formades per un sol tipus de .
• En una mescla no es distingeixen els components.
• L’aire és una de diversos gasos.
• El sucre és una pura.
2 Uneix correctament.
Nom Data
Substàncies pures i mescles
substància pura
mescla homogènia
mescla heterogènia
3
BLOC

Els components d’una mescla heterogènia poden separar-se mitjançant
filtració o decantació.
La decantació s’empra per a separar líquids entre si i líquids de sòlids.
Els components d’una mescla homogènia es poden separar mitjançant
evaporació i destil·lació.
L’evaporació serveix per a separar sòlids de líquids.
1 Escriu davall de cada il·lustració quin mètode de separació s’hi està emprant.

• Quin mètode usaries per a separar l’arròs d’una sopa?

• Quin mètode s’empra a les salines per a obtindre la sal de l’aigua del mar?

• Quin mètode caldria emprar per a obtindre’n també l’aigua?

Nom Data
Separació de mescles3
BLOC

BLOC
Les propietats dels materials
Nom Data
1 Posa un exemple de cada tipus de material.
• Molt resistent:
• Poc flexible:
• Molt elàstic:
• Molt fràgil:
2 Les oracions següents són errònies. Explica per què.
• La plastilina és un material dur.

• El granit és un material elàstic.

• L’acer és poc resistent.

• La closca d’ou és tenaç.

Els materials tenen diferents propietats:
• La resistència és la capacitat que posseeix un material de suportar
molta força sense trencar-se.
• La flexibilitat és la capacitat de doblegar-se sense trencar-se.
• L’elasticitat és la capacitat de recuperar la forma inicial després d’una
deformació.
• La duresa és la resistència dels materials a ser ratllats.
• La tenacitat és la capacitat de suportar colps sense trencar-se.
• La fragilitat és la propietat que indica que un material es trenca amb
facilitat.

1 Indica quin tipus de força actua en cada cas.
• Dos imants es repel·leixen en afrontar els seus pols iguals:
• Es xuta un baló:
• Un home espenta un bolquet:
• Un llapis cau a terra:
2 Dibuixa una o diverses fletxes en cada escena per a indicar com actua la força.
A B C
D E F
Una força pot fer que un cos que està parat es moga, que es detinga si
està en moviment o canviar la forma que té.
Les forces es poden exercir per contacte o a distància. Les forces per
contacte s’apliquen quan dos cossos es toquen. Les forces exercides
a distància no necessiten contacte físic.
BLOC
Les forces
Nom Data

La velocitat és la rapidesa amb què es mou un objecte. Es calcula dividint
l’espai que recorre l’objecte entre el temps.
Una força pot fer que un objecte es pose en moviment. Perquè es
detinga, ha de actuar-hi una altra força.
La força de fregament fa que es detinguen els cossos. És la resistència
que presenten el sòl, l’aire o l’aigua.
1 Calcula la velocitat dels vehicles següents.
• Un cotxe que recorre 360 quilòmetres en 3 hores.
Velocitat = espai : temps = km : h = km/h
• Una bicicleta que recorre 20 quilòmetres en 2 hores.
Velocitat = espai : temps = km : h = km/h
2 Observa el dibuix i completa les oracions.
El baló està parat. El xut fa una sobre aquest i fa que
es pose en . El xiquet exerceix una
amb les mans per fer que el baló es pare.
Si el xiquet no parara el baló, aquest acabaria parant-se a causa de la força
de .
Nom Data
El moviment3
BLOC

1 Explica què és una font d’energia i escriu cada una en el lloc corresponent de la taula.

fusta – carbó – petroli – vent – aigua – gas natural
Font d’energia renovable Font d’energia no renovable

2 Relaciona mitjançant fletxes cada tipus de central elèctrica amb la seua font
d’energia.
central tèrmica • • energia del sol
central eòlica • • vent
central hidroelèctrica • • combustibles fòssils
central solar • • aigua
3 Escriu una característica del petroli i una altra del carbó.
•
•
Nom Data
L’energia s’obté a partir de recursos naturals anomenats fonts d’energia,
que poden ser renovables o no renovables. Entre aquestes últimes es troben
els combustibles fòssils, que s’extrauen de jaciments.
En funció de la font d’energia que utilitzen per a obtindre electricitat, les
centrals elèctriques poden ser tèrmiques, hidroelèctriques, solars o eòliques.
BLOC
La producció d’energia

1 Escriu una definició d’energia.

2 Indica davall de cada fotografia el tipus d’energia que s’hi representa.

3 En aquest fragment d’un diari es relaten distintes transformacions d’energia.
Descriu-les i digues quina transformació s’ha produït en cada cas.
La primera cosa que he fet en arribar a casa ha sigut polsar l’interruptor per encendre el llum.
Hi feia calor perquè aquest matí ma mare ha encés el foc i han cremat molts troncs a la llar; així
és que m’he llevat l’abric, he posat les piles al meu cotxe teledirigit i hi he jugat per tota la casa.
•

•

•

Diem que alguna cosa té energia quan pot causar algun canvi. Les formes
d’energia més comunes són: lluminosa, química, calorífica o tèrmica,
mecànica i elèctrica. Les distintes fonts d’energia poden transformar-se
les unes en les altres.
BLOC
L’energia i les seues transformacions
Nom Data

1 Assenyala les mesures que podem prendre per reduir el consum d’energia.
Usar bombetes de filament.
Controlar la temperatura de la nevera.
Desplaçar-se tan poc com es puga.
Posar la llavadora només quan estiga plena.
Utilitzar el transport públic sempre que puguem.
Usar bombetes de baix consum o bombetes LED.
Controlar la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat.
No deixar la nevera oberta innecessàriament.
Desenvolupar aparells que gasten menys energia.
Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls encesos.
2 Explica què significa «promoure l’ús d’energies renovables».

3 Relaciona mitjançant fletxes cada «R» de la regla de les tres erres
amb el seu significat.
reutilitzar • • produir menys residus.
reciclar • • emprar els residus per a fabricar materials nous.
reduir • • tornar a donar ús als residus.
Nom Data
És important estalviar energia perquè el seu ús causa problemes al medi
ambient. La regla de les tres erres indica que, com que els residus també
perjudiquen el medi ambient, cal tractar de reduir-los, reutilitzar-los i
facilitar-ne el reciclatge.
3
BLOC
Energia i medi ambient

La calor és una forma d’energia que es transmet entre els cossos. Aquesta
energia passa dels cossos que estan més calents als menys calents.
La temperatura és una propietat física de la matèria, com el volum o la
massa. L’instrument amb el qual es mesura la temperatura dels cossos és
el termòmetre. Quan dos cossos es posen en contacte, la calor sempre
passa del que posseeix major temperatura al que en té menys fins que tots
dos tenen la mateixa temperatura.
Els materials conductors transmeten molt bé la calor; els aïllants la
transmeten malament. L’aigua i els metalls són bons conductors, mentre
que el plàstic o la fusta són aïllants.
1 Pinta de roig la fletxa que indica com passa la calor d’un cos a l’altre.
• La calor passa dels cossos amb més als que en tenen menys.
• Els materials transmeten bé la calor.
• Els materials transmeten malament la calor.
Nom Data
La calor i la temperatura3
BLOC

• La llum és una forma d’
• Les fonts lluminoses són les que emeten
• Les estrelles són una font lluminosa
• Un televisor és una font lluminosa
2 Escriu davall de cada imatge si es tracta d’un objecte transparent, translúcid o opac.
A B C
A. B. C.
3 Completa el text per explicar el dibuix
que mostra per què veiem els objectes.
La llum d’una font
arriba a un objecte, s’hi
i arriba als nostres .
Nom Data
La llum és una forma d’energia que permet vore tot el que ens envolta.
Els cossos que emeten llum s’anomenen fonts lluminoses, i poden ser
naturals (com el Sol) o artificials (com una bombeta).
Els cossos no lluminosos són transparents, si deixen passar tota la llum a
través seu; translúcids, si solament deixen passar-ne una poca, o opacs,
si no deixen passar gens de llum.
BLOC
La llum

1 Pinta els objectes del color que els corresponga.
• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum
roja, que la reflecteix.
• No absorbeix llum de cap color. Per tant, reflecteix
tota la llum que rep.
• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum
de color groc.
• Absorbeix la llum de tots els colors.
2 Per què sabem que la llum blanca és la mescla de llums amb els colors
de l’arc iris?

La llum blanca està formada per llum de tots els colors de l’arc iris.
Els objectes absorbeixen part de la llum que reben i en reflecteixen una
altra part, que és la que arriba als nostres ulls.
Veiem els objectes del color de la llum que reflecteixen. Per exemple,
veiem objectes de color roig perquè absorbeixen tota la llum llevat de
la roja, la qual reflecteixen i arriba als nostres ulls. Els objectes blancs
reflecteixen tota la llum que reben, mentre que els negres absorbeixen
tota la llum i no reflecteixen cap color.
BLOC
El color
Nom Data

Les màquines simples estan formades per una única peça o per poques,
i són la corriola, el pla inclinat i la palanca.
Una corriola consisteix en una roda que té un solc pel qual passa una corda
o cadena.
Un pla inclinat és una superfície plana inclinada a una certa altura.
Una palanca és una barra rígida que descansa sobre un punt de suport.
1 Escriu el nom de les màquines simples següents:

2 Aquestes oracions són falses. Escriu-les corregides perquè siguen correctes.
• Les màquines simples estan formades per moltes peces.

• Una corriola consisteix en una roda amb un solc pel qual passa una barra.

• El pla inclinat és una superfície plana i horitzontal.

• Una palanca és una barra flexible que descansa sobre un punt de suport.

Nom Data
Les màquines simples3
BLOC

3 Observa el dibuix i explica què hi ocorre.
Els barrils es pugen espentant-los per un . Després, gràcies a
una , es pugen a un ascensor. L’ascensor s’eleva amb ajuda
d’una .
4 Indica amb fletxes cap a on es mouran els braços dels engrunsadors.
5 Completa les oracions escrivint més, menys, major o menor.
• Per a pujar un objecte per un pla inclinat cal fer força
que per a alçar-lo sense aquest.
• Elevar alguna cosa amb una corriola és fàcil que alçar-la
sense aquesta, ja que ens podem ajudar del nostre pes.
• En usar una palanca, apliquem una força en el braç llarg. En el braç curt,
la força és , però l’espai que recorre és .

Les màquines compostes són les que estan formades per moltes peces
o parts.
Les parts més habituals d’una màquina són: coberta o carcassa, motor,
estructura, operadors mecànics, indicadors i elements de control.
Els operadors mecànics són les parts mòbils d’una màquina. Poden ser:
eixos, rodes, corretges o cadenes i palanques, entre d’altres.
1 Encercla les màquines compostes.
• Quin tipus de màquina és un eixugador de cabells? Per què?

• Quines són les parts més habituals d’una màquina composta?

• Creus que totes les màquines tenen motor? Posa exemples de màquines compostes
que no en tinguen.

Nom Data
Les parts de les màquines3
BLOC

3 Escriu els noms al lloc corresponent.
roda – eix – engranatge – corretja
4 Dibuixa fletxes a les rodes que no en tenen per indicar en quina direcció giraran.
5 Les fotografies corresponen a diverses parts de les màquines i a operadors
mecànics. Escriu els noms en els requadres.
interruptor – engranatge – indicador – element de control

La tecnologia consisteix en l’aplicació pràctica dels descobriments fets
per la ciència.
Els avanços científics i tecnològics són el conjunt de millores que es van
descobrint amb el pas del temps. Aquestes millores es poden aplicar a
quasi qualsevol camp de l’activitat humana.
D’aquests camps, destaquen el transport, la indústria, la medicina
i les comunicacions.
1 Escriu quins avanços s’observen en la segona fotografia respecte de la primera
i de quina manera ens faciliten la vida.

2 Digues un avanç important en cada camp indicat.
• Medicina:
• Transport:
• Indústria:
• Comunicació:
Nom Data
Avanços científics i tecnològics3
BLOC

La importància de donar sang
La sang és un teixit líquid de consistència
viscosa que flueix a través de l’organisme
per un circuit tancat format pel cor i vasos
anomenats artèries, venes i capil·lars.
La sang és imprescindible per a la vida, raó
per la qual si es perd molta sang o s’alteren
els seus components o alguna de les seues
funcions, la salut d’una persona pot perillar.
En aquests casos, les transfusions
sanguínies són indispensables.
Com que no existeix un substitut artificial
de la sang, ja que aquesta no es pot
fabricar, l’única manera d’aconseguir-la
és mitjançant la donació voluntària
i altruista de persones solidàries.
• Què és la sang?

• Podries donar sang amb la teua edat? Busca’n informació i contesta raonant
la resposta.

• Què significa l’expressió «donació voluntària i altruista» de sang?

• Coneixes algun adult que haja donat sang? Explica per què creus que algunes persones
són donants de sang.

1
BLOC
Les funcions vitals
l’ésser humà
Nom Data
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.68

2 Pensa i respon. De totes les funcions vitals, en quina d’aquestes és la sang l’element
amb major implicació en tots els seus processos?

3 Completa la taula. La sang transporta multitud de substàncies pel cos. Identifica els
aparells implicats en la nutrició i escriu quins elements transporta la sang majoritàriament
al seu pas per aquests aparells.
4 Elabora un cartell publicitari per conscienciar sobre la donació de sang.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
Aparell
La sang
transporta

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 69

La composició de la sang
La sang està formada per una part líquida
anomenada plasma que és, sobretot,
aigua. Aquesta aigua conté un gran
nombre de substàncies dissoltes.
A més d’aquesta part líquida, la sang
té tres tipus de components sòlids:
els glòbuls rojos, els glòbuls blancs
i les plaquetes, i cada un d’aquests
realitza una funció.
Els glòbuls rojos i els blancs són cèl·lules
vives, mentre que les plaquetes no ho són.
Els glòbuls rojos s’encarreguen principalment de dur l’oxigen des dels
pulmons a totes les parts del cos i donen a la sang el seu color roig
característic. A més, aquest color roig és més viu quan els glòbuls rojos
estan carregats d’oxigen.
Els glòbuls blancs formen part del sistema de defensa del cos i la seua funció
és combatre les infeccions.
Les plaquetes són responsables de la coagulació de la sang. Si un vas sanguini
es trenca, s’acumulen en el lloc de la ferida i la taponen.
• Com s’anomena la part líquida de la sang i de què està formada?

• A què deu la sang el seu color roig?

• Quina és la funció dels glòbuls blancs?

• I la de les plaquetes?

1
BLOC
L’aparell circulatori
l’ésser humà
Nom Data

2 Escriu què creus que succeiria si desaparegueren els elements de la sang.
• Glòbuls rojos.

• Glòbuls blancs.

• Plaquetes.

3 Busca en el diccionari i explica el significat de les paraules següents.
• Cèl·lula.

• Infecció.

• Coagulació.

4 Pinta el dibuix següent, que representa la sang circulant per un vas, i escriu-hi
el nom dels elements.

Els sins nasals
El nas i la boca estan comunicats entre
si, i aquests, al seu torn, amb la
tràquea. Això permet que l’aire que
respirem puga arribar als pulmons a
través de la tràquea.
L’interior del nostre nas són les fosses
nasals, unes cavitats amb replecs
per les quals passa l’aire i que es
comuniquen, al seu torn, amb una
complexa xarxa de cavitats: els sins
nasals.
Els sins nasals són uns espais buits
que es troben als ossos del crani que
envolten el nas i els ulls. Tenim quatre
sins, dos a cada banda de la cara.
La funció principal dels sins nasals és
alleugerir el pes del cap: ens costaria
més alçar-lo si aquests ossos foren massissos. A més, els sins estan
coberts per xicotetes venes que transmeten la calor de la sang a l’aire
que respirem.
Aquest aire també s’humiteja a l’interior dels sins, i aquests, per si no fóra
prou, actuen com una caixa de ressonància per a la veu. Finalment, els sins
produeixen moc, que ajuda a eliminar partícules estranyes que entren pel nas.
• Com s’anomena l’interior del nas?

• Amb quines cavitats comunica?

• Quina és la funció principal dels sins nasals?

1
BLOC
L’aparell respiratori
l’ésser humà
Nom Data

2 Explica.
• Quina funció té el moc?

• En quins moments es produeix més moc del que és normal?

• Les venes que recobreixen els sins nasals transmeten la
de la sang a l’aire.
• Els sins nasals serveixen per a el pes del crani.
• L’ s’humiteja dins dels sins nasals.
• Els sins nasals també actuen com a caixa de ressonància per
a la .
• El produït als sins nasals ajuda a expulsar les substàncies
estranyes.
4 Les venes que recobreixen l’interior del nas són molt fines i delicades,
per la qual cosa no és estrany que es trenquen i sagne el nas.
Saps què fer en aquest cas?


Nom Data
1 Escriu quatre productes que cregues que necessiten ser avaluats
per un degustador abans de posar-se a la venda a les botigues.

2 Segons els degustadors professionals, quins sentits es requereixen per a poder
tindre una sensació completa del sabor del producte? Explica amb exemples
com hi intervé cada un.

Els degustadors
La indústria de l’alimentació necessita persones amb habilitat per a detectar
els sabors. Aquests professionals s’anomenen degustadors i són els
responsables que els aliments que arriben a les botigues tinguen el sabor
desitjat.
Per a ser degustador no sols s’ha de tindre
un bon sentit del gust. El sabor és una sensació
complexa que depén tant del gust com de
l’olfacte. Els receptors de la llengua ens informen
dels sabors bàsics i els del nas detecten les
olors d’aquest producte. La suma de les dues
informacions és el que sentim com a sabor.
Però els degustadors professionals són més
subtils i asseguren que el sabor final depén
de més sensacions. Per exemple, de la
temperatura que tinga el producte, de la seua
textura, del color o, si és un líquid, de com
sona quan s’aboca en un got o s’obri la botella.
1
BLOC
Els nostres sentits
L’ÉSSER HUMÀ

3 De quina manera creus que influeixen els sentits en la sensació final del sabor
en cada imatge?
4 Explica quins són els receptors implicats en el sabor i l’olor, i on es localitzen.

Vista

Oïda

Gust

Tacte

Olfacte

A B

Nom Data
1 Respon.
• Com canvien els nostres músculs quan creixem?

• Què significa créixer, a més d’augmentar el nostre pes i alçada?

• Quin òrgan del nostre cos es desenvolupa i ens permet fer tasques més complexes?

• Un ancià pot aprendre a fer coses noves? Escriu-ne un exemple.

Créixer no és sols fer-nos més grans
En créixer no sols canviem d’alçada; si ens hi fixem bé,
la proporció entre el cap, el tronc i les extremitats
també varia. A més, es modifiquen la forma i el volum
dels músculs i amb el temps guanyem pes.
Però créixer també significa desenvolupar-nos
com a persones. En nàixer no sabem fer res
i depenem constantment dels adults.
A poc a poc, comencem a parlar,
a entendre coses, a llegir, a estudiar
i a relacionar-nos amb els altres.
Això es deu al fet que el nostre
cervell es desenvolupa i ens
permet realitzar tasques cada
vegada més complexes.
El creixement del cos acaba
més o menys als 20 anys, però
la capacitat d’aprendre es manté durant tota la vida.
1
any
3
anys
5
anys
10
anys
15
anys
Adult
1
BLOC
Creixem i canviem
L’ÉSSER HUMÀ

2 Pensa i respon.
Susanna té 21 anys i fa 1,85 metres d’alçada. Quina alçada tindrà quan tinga 31 anys?
Per què ho saps?

3 Assenyala si les afirmacions següents són correctes o no i explica per què.
• En una carrera, un xiquet de 12 anys correrà més ràpidament que un ancià de 75 anys.

• Un adolescent de 15 anys està preparat per a tindre fills i assumir responsabilitats
en un treball igual que un adult de 35 anys.

• Un nadó és capaç de parlar, caminar i fer amics.

4 Escriu almenys cinc coses que saps i pots fer ara i que no podies fer quan tenies
un any.


Vindre al món
Hi ha un moment pel qual tots
hem passat i que, no obstant això,
no som capaços de recordar: el
nostre propi naixement.
Durant aproximadament nou
mesos, el futur nadó es
desenvolupa a l’interior d’un
òrgan situat a l’abdomen de
sa mare, l’úter. Rep nutrients
i oxigen i elimina substàncies
de rebuig pel cordó umbilical.
Durant el part, l’úter comença
a patir contraccions i l’obertura
que comunica aquest òrgan
amb la vagina s’eixampla.
Les contraccions són més freqüents a mesura que el temps passa
i l’obertura continua eixamplant-se fins a arribar a tindre uns deu
centímetres de diàmetre. Aleshores, la mare sent la necessitat d’espentar
i el nadó, finalment, ix del seu cos. Normalment, n’ix primer el cap.
Una vegada que el nadó ha eixit de sa mare, els seus pulmons comencen
a funcionar, cosa que es manifesta amb un plor. A continuació, les persones
que atenen el part tallen el cordó umbilical, netegen el nadó i comproven
que està sa. Després d’això, ja el poden entregar a sa mare.
1 És impossible que recordes el moment del teu naixement, però possiblement
has sentit alguna història sobre això. Escriu una història sobre el teu naixement
o el d’algun germà o germana.

1
BLOC
La reproducció
l’ésser humà
Nom Data

• Com s’anomena l’òrgan en el qual es desenvolupa el futur nadó?
• Què rep el fetus a través del cordó umbilical?

• I què elimina?
• Què té a vore el cordó umbilical amb el melic?

3 Ordena els següents successos relacionats amb el part.
es talla el cordó umbilical – la mare comença a espentar –
el nadó ix per la vagina – l’úter comença a contraure’s
1.
2.
3.
4.
4 Les oracions següents són errònies. Escriu-les correctament.
• L’embaràs dura uns dotze mesos.

• L’úter és un òrgan que està present en els homes i en les dones.

• Els pulmons del nadó comencen a funcionar quan es talla el cordó umbilical.

• En nàixer, el nadó plora perquè té fam.


Els microbis
De segur que t’han dit moltes vegades que et llaves les mans abans
de menjar, i que si no ho fas pots caure malalt. Doncs és cert,
i els responsables d’aquestes possibles malalties són alguns
dels microbis que pots tindre a la pell.
Els microbis són organismes que no
es poden vore a simple vista. Són
tan xicotets que a la palma de la mà
pots tindre’n milions i per a poder
observar-los necessitem usar uns
instruments anomenats microscopis
que ens permeten augmentar-ne
la imatge.
Però no tots els microbis ens fan
mal. N’hi ha que poden ser útils i
beneficiosos, per exemple, per a
fabricar iogurt, formatge o pa.
• Què són els microbis?

• Què és un microscopi?

• Els microbis són beneficiosos o perjudicials per a la nostra salut?

1
BLOC
Els nostres aliments
L’ÉSSER HUMÀ
Nom Data

2 Pensa i respon. De quina manera poden fer-nos emmalaltir uns microbis
que estan a les mans? Explica com podem evitar-ho.

3 Assenyala si es tracta d’una afirmació verdadera (V) o falsa (F). Si n’hi ha alguna
de falsa, explica per què.
Podem vore els microbis a simple vista.
En l’elaboració del formatge i el pa s’usen microbis.
No tots els microbis generen danys i malalties.

4 Observa la imatge i contesta.
Com ha pogut transformar-se així el pa?

Podem menjar-lo? Per què?

5 Ordena de l’1 al 4 les vinyetes següents i explica per què.


Fruites de temporada
Menjar fruita és un dels hàbits alimentaris
més importants, però si a més és fruita
de temporada, molt millor. No en totes
les èpoques de l’any es poden conrear
totes les fruites. Això es deu al fet que
cada varietat depén d’unes condicions
de temperatura i humitat diferents.
Elegir fruites de temporada té alguns
avantatges: com que n’hi ha més
producte, el seu preu és menor que la
resta de l’any. A més, com que van
directament des d’on es conrea al mercat,
no cal emmagatzemar ni refrigerar i així
el producte pateix menys, disminueix
la despesa energètica i s’ajuda a la
protecció del medi ambient.
• T’agrada alguna de les fruites del calendari? De quina temporada és?

• Escriu tres fruites de l’estació en què et trobes ara mateix.

• Quins avantatges té menjar fruita de temporada?

• També hi ha verdures de temporada. Busca’n informació i escriu-ne tres exemples
de cada època.

Cirera
Magrana
Poma
Bresquilla
Meló
Taronja
Nespra
Plàtan
Pomelo
Raïm
G F M A M J J A S O N D
1
BLOC
L’alimentació saludable
L’ÉSSER HUMÀ
Nom Data

2 Utilitza el calendari i escriu.
• Una fruita que siga de totes les temporades.

• Una fruita que només puguem trobar a l’estiu.

• Una fruita que puguem trobar a la tardor.

• Una fruita que no puguem trobar ni a l’estiu ni a la primavera.

3 Elabora un calendari personal de fruites. En cada mes, segons l’època de l’any,
escriu dues fruites que consumiràs en la teua dieta.
4 Dissenya un cartell publicitari per anunciar una de les teues fruites preferides
i que indique la temporada en què es pot menjar.
Gener
Març
Maig
Febrer
Abril
Juny
Juliol
Setembre
Novembre
Agost
Octubre
Desembre

Esports per a tots
Quan parlem d’esport, de seguida pensem
en futbol, en bàsquet o a córrer. Però hi ha
molts més esports, de manera que tots
podem trobar el que més ens agrade.
Aquests són alguns exemples:
• Esports d’equip. Alguns esports
d’equip poc coneguts són el voleibol,
l’handbol, l’hoquei o el waterpolo,
que es practica en una piscina.
• Esports d’aigua. Per descomptat,
hi ha la natació, però també n’hi ha d’altres,
com el surf, el surf de vela o el surf d’estel,
que es practiquen en el mar.
• Esports de naturalesa. A la naturalesa
es pot practicar el senderisme, la bicicleta
de muntanya i nombrosos esports d’aventura,
com ara l’escalada, l’esquí o el descens
de barrancs; però sempre amb monitors
i l’equip adequat.
• Altres esports. Encara hi ha altres esports
que et poden interessar, com el patinatge,
el judo, el karate, el tenis, el pàdel... I no podem
oblidar el ball i la dansa, que, tot i que no són esports, serveixen per a realitzar
un magnífic exercici físic, alhora que són una forma d’expressió artística.
Nom Data
1 Amb quin esport es relaciona cada imatge? Escriu.

1
BLOC
La nostra salut
L’ÉSSER HUMÀ

2 Quin dels esports que s’esmenten en la lectura practiques o t’agradaria practicar?
Explica per què.

3 Per què s’inclouen el ball i la dansa entre els esports?

4 Resol aquests mots encreuats relacionats amb l’esport.
1. Espècie de calcer
amb rodes o fulles
que serveix per a lliscar
pel terra o pel gel.
2. En alguns esports,
protegeix el cap.
3. Els bussejadors les duen
als peus per impulsar-se.
4. Part de la bicicleta
a la qual s’agarra el ciclista
i amb la qual la dirigeix.
5. L’usen els tenistes
per a colpejar la pilota.
6. Material més important per
a practicar el ciclisme.
7. En bàsquet, falta que comet
un jugador quan avança
sense botar la pilota. Plural
de passa.
8. Cada quadrat del tauler
d’escacs. Sinònim d’escac.
9. El seu color indica el nivell
del judoka o el karateka.
7
5 6
1
9
8
2
3
4

Per a què serveixen les algues?
Igual que els animals o les plantes, les algues també són importants per als
éssers humans, tot i que no es note tant.
Algunes algues marines s’empren directament com a aliment.
Així ocorre als països de l’orient asiàtic –com el Japó, la Xina
o Corea–, on les algues es mengen habitualment des de fa segles
i es coneixen més de dos-cents tipus d’algues comestibles.
Altres algues no es mengen directament, però intervenen
com a ingredients de certs aliments, com ara gelats,
confitures o llepolies.
N’hi ha que s’utilitzen com a adob en conreus dels quals
després aconseguim aliments.
També s’empren en la indústria cosmètica, per a fabricar
cremes, xampús, maquillatges…
Algunes algues són font de medicaments i es
continuen investigant les substàncies que
contenen diverses algues, per a tractar de
trobar-ne altres de nous.
Fins i tot, s’està estudiant el conreu d’algues
microscòpiques per a obtindre’n combustibles
ecològics amb els quals reemplaçar
els combustibles fòssils.
1 Escriu quins són els usos principals de les algues, segons la lectura.

2
BLOC
La classificació dels éssers vius
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

2 Digues quin dels usos de les algues et sembla més interessant i explica per què.

3 Explica en què es diferencien les algues de les plantes i en què es diferencien
dels fongs.
• Diferències entre algues i plantes:

• Diferències entre algues i fongs:

4 Quins grans grups d’éssers vius coneixes? Escriu els seus noms on corresponga.


Els animals més veloços del planeta
El mamífer terrestre més veloç és el guepard. Pot arribar a recórrer 32 metres
en un segon, però en un recorregut curt. A més, posseeix una vista privilegiada
que, juntament amb la seua velocitat, el converteix en un caçador excel·lent.
També la gasela, un altre mamífer terrestre, té un rècord de velocitat.
En un segon pot recórrer fins a 22 metres, i és a més molt resistent
i àgil. Això li permet fugir de l’atac dels seus depredadors, que són
el lleó i el guepard.
El falcó pelegrí és l’ocell més veloç. Pot recórrer 80 metres en un segon
en un vol en picat. Normalment caça ocells més xicotets els quals atrapa
en ple vol.
El solraig és el peix més veloç
de l’oceà. En un segon pot recórrer
fins a 34 metres.
L’insecte més veloç és el cicindèlid,
que pot recórrer més de 2 metres en un segon, la mateixa distància que una
persona caminant de pressa. Tenint en compte la seua mida, és un autèntic
rècord.
1 Respon.
• Escriu el nom dels cinc animals ordenats segons la seua velocitat.

• Si un guepard en plena cacera persegueix una gasela a la màxima velocitat
que pot córrer i la gasela fuig també a la seua màxima velocitat,
aconseguirà el guepard atrapar-la? Per què?

• Per a què creus que li serveix al solraig ser tan veloç?

• I al cicindèlid?

2
BLOC
Els animals
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

2 Observa la imatge i assenyala-hi quines parts del guepard creus que l’ajuden
a ser l’animal terrestre més veloç. Explica per què.

3 Escriu el nom dels cinc animals que cregues que són els més lents del planeta.

4 Inventa un animal que siga el més ràpid corrent, volant i nadant. Descriu-lo i fes-ne
un dibuix.


Com es comuniquen els dofins?
Els dofins poden emetre molts sons variats i interpretar l’eco que es produeix
en xocar aquests sons amb els cossos que estan al seu voltant. Aquest procés
es coneix amb el nom d’ecolocalització.
El dofí pot esbrinar la distància a la qual es troba un objecte o un altre ésser viu
segons el temps que tarda a tornar el so que ha produït. Com més lluny
es troba, més tarda a sentir l’eco. A mesura que la distància disminueix,
el temps que tarda a tornar també és menor. Així, el dofí obté informació
sobre la ubicació dels cossos que té al voltant.
A més de poder determinar la distància, el rumb, la mida i fins i tot la textura
de diferents objectes, l’ecolocalització també serveix per a comunicar-se.
En un experiment es col·locà dos dofins en dos tancs d’aigua diferents que
tenien un intercomunicador. Quan s’obria l’altaveu d’aquest «telèfon», els dofins
intercanviaven colpets i xiulits respectant el torn de paraula. En definitiva,
estaven conversant!
1 Quin tipus d’animal és un dofí? Descriu les seues característiques.

2
BLOC
Els mamífers
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

2 Respon.
• A què anomenem ecolocalització?

• Per a què serveix als dofins l’ecolocalització?

• Descriu amb les teues paraules l’experiment que es va dur a terme amb els dos dofins.

3 Observa la imatge i inventa un possible diàleg entre el dofí i el xiquet.

4 Hi ha altres animals que també usen l’ecolocalització: els ratpenats.
Busca’n informació i descriu com són aquests animals.


Quin és el cocodril més gran?
I el més xicotet?
Els cocodrils viuen al nostre planeta
des de fa 65 milions d’anys. Han canviat
poc des d’aleshores, només en la
grandària. Al començament hi havia
espècies molt grans, com el
Sarcosuchus imperator, que feia
12 metres de llarg.
Hui en dia, el cocodril més gran,
de les 23 espècies que sobreviuen,
és el cocodril marí, que arriba als
7 metres de llarg. Viu a Austràlia
i és un gran nadador. Arriba a recórrer
fins a 12 metres en un segon.
El cocodril més xicotet és el caiman
de Cuvier, que habita a les conques dels
rius Amazones i Orinoco. El mascle pot
arribar a fer un metre i mig de llargada,
i la femella, 30 centímetres menys. Es
caracteritza per tindre la pell molt dura,
la qual cosa el fa molt més resistent
davant dels seus enemics principals:
els jaguars i les persones.
1 Respon.
• Quants anys fa que existeixen els cocodrils?

• Quant podia fer de llarg l’avantpassat més gran dels cocodrils actuals?

• De les espècies que encara existeixen, com s’anomena el cocodril més gran?
I el més xicotet?

Cocodril marí.
Caiman de Cuvier.
2
BLOC
Els rèptils, els amfibis i els peixos
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

2 En el dibuix següent, pinta de distints colors les parts principals del cocodril
i assenyala en els requadres els colors utilitzats.
3 De segur que has sentit alguna vegada l’expressió «són llàgrimes de cocodril».
Informa’t sobre què vol dir aquesta frase feta i per què es diu.

4 Pinta de blau el lloc on viu el cocodril marí i de roig on viu el caiman de Cuvier.
mandíbula
cua
potes
ulls
dibuix

1 Escriu aquests noms al lloc corresponent: coral, pòlip i medusa.
Roques vives
Dins del grup de les meduses s’inclouen altres animals molt
peculiars: els corals. Els corals estan formats per un gran
nombre d’elements anomenats pòlips. Cada un d’aquests pòlips
és un xicotet animal semblant a una medusa però invertida,
és a dir, amb la boca i els tentacles cap amunt, i enganxada
a les roques.
Els pòlips del coral s’envolten d’una espècie de funda feta
d’un mineral, la calcita. Com que el nombre de pòlips és
molt gran, es forma una espècie de roca amb totes
les fundes i els pòlips es queden a la superfície.
Aquestes «roques» creixen contínuament
i poden ser bastant grans.
A les zones més càlides, on millor creixen
els corals, formen els esculls de coral,
que són grans masses de corals de tot tipus;
poden arribar a tindre centenars de quilòmetres
de longitud i formar illes xicotetes.
2
BLOC
Els invertebrats
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

2 Observa els dibuixos de la pàgina anterior i digues en què s’assemblen
i en què es diferencien els pòlips i les meduses.
S’assemblen en el fet que

Es diferencien en el fet que

3 Per què creus que la lectura es titula Roques vives?

4 Els corals són molt importants perquè construeixen els esculls on troben refugi
molts éssers vius. Per això és essencial protegir-los.
Dissenya un adhesiu per demanar que es protegisquen els corals.

Els pastors viatgers
Antigament, es podia vore a Espanya un
espectacle sorprenent: ramats de milers
d’ovelles recorrent els camins, conduïdes
pels pastors i el seus gossos, a la recerca
de pastius.
Les ovelles pasturaven a l’estiu en llocs
frescos, en muntanyes altes, buscant
el nord. Per a passar l’hivern, quan la
vida a les muntanyes era més difícil,
els pastors es desplaçaven amb els
ramats a zones de plana més càlides
i buscant el sud.
Aquest moviment del bestiar
s’anomena transhumància i
encara es fa, tot i que és molt
menys important que abans.
I no sols s’empra per al bestiar
oví; també s’aplica aquest tipus
de pastura a altres tipus
de bestiar, com ara el boví.
Per a facilitar la transhumància
es creà una xarxa de camins,
anomenats canyades. Hui dia
moltes d’aquestes canyades
continuen obertes i constitueixen
una bona manera de recórrer i
gaudir de belles zones naturals.
1 Explica amb les teues paraules què és la transhumància i per què es realitzava.

534184 p58 h02 Cañadas
Mapa de les principals canyades d’Espanya.
2
BLOC
La ramaderia
ELS ÉSSERS VIUS
Nom Data

2 Observa el mapa de les canyades i respon a les preguntes.
• Quina direcció porten en general les canyades, nord-sud o est-oest?

• Per què abandonaven els pastors les zones del nord?

• Per què no passaven tot l’any a les zones del sud?

3 Llig la lletra de la cançó popular següent.
«Que si l’hivern ens trau d’alta muntanya
i hem de penjar el sarró,
encara ens queda el flabiol de canya
per filar-li de nits una cançó»
Busca en el diccionari les paraules que no comprengues i explica què relata la cançó.

4 La transhumància era una manera de vida dura per als pastors i les seues famílies.
Quins problemes creus que tenia la transhumància per a aquestes persones?


2
BLOC
Les plantes
ELS ÉSSERS VIUS
El nèctar
La flor és l’òrgan especialitzat
per a la reproducció de moltes plantes.
Entre les seues parts destaquen els estams,
que produeixen el pol·len, i el pistil,
que rep el pol·len d’altres flors.
El pol·len pot ser transportat d’una flor
a una altra pel vent, tot i que en molts casos
són els mateixos animals, sobretot insectes
i alguns ocells, com el colibrí, els
que s’encarreguen d’aquesta tasca.
Però aquest important servei no és gratuït.
Per a atraure aquests animals pol·linitzadors, les flors elaboren un líquid dolç
molt nutritiu anomenat nèctar. En acostar-s’hi per prendre nèctar, els animals
freguen els estams i el pol·len s’hi queda enganxat. Així, quan es posen en una
altra flor, hi porten el pol·len.
1 El procés pel qual el pol·len passa d’una flor a una altra es coneix com a
pol·linització. Explica els dos tipus de pol·linització de què es parla en el text.

2 Explica què és el nèctar i per què creus que els animals s’hi senten atrets.

Nom Data

3 Ordena els dibuixos numerant-los de l’1 al 4 i explica què succeeix en cada cas.

4 Explica què succeeix quan el pol·len arriba al pistil.


Quina flor!
De segur que saps el que és una flor solament de vore-la, i és possible que fins
i tot sigues capaç de diferenciar entre algunes flors, com ara roses, clavells,
roselles, margarides…
Algunes flors són fàcils d’identificar,
ja que solen tindre colors vius i una
forma més o menys similar, amb pètals
i sèpals.
No obstant això, hi ha algunes flors
l’aspecte de les quals és molt distint
del d’altres flors que estem acostumats
a vore. Una d’aquestes és la flor de la
raflèsia. Aquesta és una planta que no
té arrels ni fulles, solament flor i una tija
xicoteta. Com que no té fulles, no pot fer
la fotosíntesi. Aconsegueix el seu aliment
d’altres plantes de les quals absorbeix
la saba elaborada.
Aquesta flor és una de les més grans del
món. Arriba a fer fins a un metre de
diàmetre i pot arribar a pesar onze quilos.
A més, fa pudor: emet una forta olor
de carn podrida que atrau les mosques,
que porten a terme la pol·linització.
2
BLOC
La reproducció de les plantes
ELS ÉSSERS VIUS
• Què són les flors?

• Quines parts tenen?

• Escriu noms de plantes amb flors.

Nom Data

ref y ampl ccnn 4

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a ref y ampl ccnn 4

Similar a ref y ampl ccnn 4 (20)

Más de Maria Vicenta Lambies Miguel

Más de Maria Vicenta Lambies Miguel (15)

Último

Último (7)

ref y ampl ccnn 4