Gregos, de Quim Monzó, en el context de la Postmodernitat

1. Context d’escriptura de
“GREGOR”
És un conte de Quim Monzó
(Guadalajara, 1996)

2. Postmodernitat
 A mitjans anys 80: si la literatura catalana vol
sobreviure, ha de ser divertida
 Recull una actitud irònica envers la
transcendència (conseqüència de la 2ª
Guerra Mundial)
 El terme s’utilitza el 1959: Irving Howe. Mass
Society and Postmodern Fiction

3. L’actitud de Quim Monzó en
aquest conte
Coincideix amb l’actitud que prèviament han
expressat a la seva obra
 Boris Vian
 Patricia Highsmith
(a Gregor es cita l’inici del conte de
l’escarabat de la Highsmith)

4. Ihab Hassan (1971).
POSTmodernISM. A Paracritical Bibliography
 Considera postmodernistes
 Els ready-made de Duchamp
 La patafísica d’Alfred Jarry (Boris Vian la
reivindica)
 El Joyce de Finnegans Wake
 Les obres de Jean Gennet, Andy Warhol,
John Cage

5. L'expressió Art trobat -equivalent a l'expressió francesa objet trouvé,
objecte trobat- descriu l'art creat a partir de l'ús no disfressat, però
sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i
tenen una funció mundana i utilitària.
Les obres d'aquest tipus s'anomenen ready-made quan l'artista no ha
fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Marcel Duchamp
va ser el pioner de l'art trobat a principis del segle XX.
“Font”, de Duchamp Objecte de poesia visual, de Joan Brossa

6. Fredric Jameson (1984)
 Publica “Postmodernism or the Cultural Logic
of Late Capitalism” (ampliat el 1991), a New
Left Review
 Postmodernitat: dominat cultural que es dóna
en les societats del capitalisme multinacional
 Mercantilització dels béns culturals
 Abolició de la distància crítica
 Adopció del simulacre en el món de la
comunicació de masses (busca els efectes en els
receptors)

7. Cicle de la postmodernitat
 Ascensió: finals dels anys 60-70
 Establiment: anys 80
 Desfeta: anys 90
 La distinció entre un intel.lectual i un tertulià
s’ha desdibuixat precisament en aquest
període, a causa de les característiques de
les societats postmodernes

8. La postmodernitat catalana
 L’escriptor postmodern català es va enfrontar
amb la pèrdua del mandarinatge cultural
 Ha de renunciar a la imatge de projecció
pública en l’àmbit moral i patriòtic i va
esdevenir impossible l’aparició d’assagistes i
crítics amb una funció ideològica equivalent a
Castellet, Molas o Fuster

9. Ofèlia Dracs
1985

10. L’escriptor català postmodern
 S’erigeix com a creador d’una literatura nova
que situï la pròpia cultura en els paràmetres
socials i comercials del moment
 “Es va haver de definir així un compromís
amb els valors de l’escepticisme, entesos
com a mesura higiènica social i nacional, com
una manera de mantenir –negant-ne la
transcendència- la pròpia comunitat, el pacte
previ lingüístic amb la qual era la base de tot
el muntatge” (Víctor Martínez Gil, p. 310)

11. Actituds
 Divertida i banal “posar bigotis a la Gioconda”
(Miquel de Palol)
 Compromís social i lingüístic

12. Quim Monzó, la ràdio i la TV
 Va ser part de l’equip que, el 1983, va posar en marxa
Catalunya Ràdio i el seu primer programa: El lloro, el
moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi
Vendrell i Ramon Barnils.
 Va participar també a Negra nit, amb Jordi Vendrell
 i a El mínim esforç, amb Jordi Vendrell i Ramon
Barnils.
 Etc.
 Els anys 1993 i 1994 va participar a Persones
humanes, de Miquel Calçada, a TV3.
 Des del 2009 col·labora a El món a Rac1, amb Jordi
Basté, i a Versió Rac1, de Toni Clapés.

13. La fi de la “postmodernitat”: el món i
la vida com a espectacle
 La guerra del Golf de 1991 (operació “
Tempesta del desert”)
 Jean Baudrillard: la guerra ha estat només
un espectacle virtual
 Javier Echeverría (1994). Telépolis
 “Màtrix”, 1999
 “Big Brother/Gran hermano”, 4 de setembre
de 1997. S’emet per 1ª vegada als Països Baixos el 16 de
setembre de 1999

15. A la Guerra del Golf quasi totes les cadenes de televisió van oferir les
imatges d'un ocell, un cormorà, amb el plomatge cobert de petroli. Sadam
Hussein havia ordenat incendiar els pous petrolers de Kuwait i aquella
imatge simbolitzava més que no pas cap altre el desastre. Però resulta que
aquell cormorà havia estat filmat en ocasió de la catàstrofe ecològica
provocada pel vaixell Exxon Valdez a les costes de Bretanya i no tenia res a
veure amb el conflicte de l'Orient Mitjà.

17. Jean Baudrillard (1929-2007)
 Societat:
 metròpolis física
 cosmòpolis telemàtica
 Recerca de la perfecció corporal
 L’eterna joventut
 Moda “cool”, identitat “way”
 Recerca del coneixement/informació (sense importar
si només se n’aconsegueix un simulacre, una ficció o
un espectacle)
 Societats avançades: món del simulacre pel
simulacre

18. El simulacre
l’hiperreal
(representació o fantasia especulativa
que no té el seu origen en la realitat i
busca el gaudi o la reacció de
l’espectador)

19. Com per exemple, el Mèxic que
apareix a la pel.licula d’Elvis Presley:
Els Colomitos
1963

20. A “Gregor” trobareu un llibre obert per
una pàgina que cita un conte de la
Higsmith i un programa de ràdio on
canten els “Colomitos” en versió d’Elvis
Presley.
Els relats i els mites s’enllacen
Roland Barthes en va dir intertextualitat.