ELS LÍPIDS
Esquema1. Característiques generals2. Àcids grassos  1.Saturats  2.Insaturats  3.Propietats dels àcids grassos3. Nomencalt...
IntroduccióCom els glúcids, els lípids susen per aportar energia alorganisme, però alhora són imprescindibles per a realit...
1. Característiques generalsEls lípids són un grup heterogeni de biomoleculesorgàniques formades per C, H, O, en les que o...
●   No són solubles en aigua.●   Si es poden dissoldre en dissolvents orgànics, com el    cloroform, lpeter, el bencé, etc...
●   Són menys densos que laigua i suren sobre ells●   Són untosos al tacte
2. Els àcids grassosSón      molècules    formades    per    llargues    cadeneshidrocarbonades (-CH-) lineals, amb un nom...
●   La part que conté el grup carboxil presenta càrrega    negativa en contacte amb laigua, per tant presenta    caràcter ...
2.1 Àcids grassos saturatsEls C suneixen mitjançant enllaços simples, amb la mateixadistància entre ells (1,54 A) i el mat...
Els més importants són làcid esteàric i làcid palmític
2.2 Àcids grassos insaturatsEn ells poden aparèixer dobles i triples enllaços entre els Cde la cadena, la distància entre ...
Els que tenen un únic doble enllaç sanomenenmonoinsaturats, com làcid oleic. Mentre que els quepresenten dos o més 2 enlla...
2.3 Propietats dels àcids grassosPropietats físiquesLa solubilitatEls àcids grassos són molècules bipolars o amfipàtiques,...
major tamany, ja es consideren àcids grassos, i són molt pocsolubles en aigua degut al fet que el grup carboxil sionitzamo...
El punt de fusióEls àcids grassos tendeixena agrupar-se pq entre elsgrups carboxil sestableixenenllaços dhidrogen, i entre...
A més llargues les cadenes, mes unions i més tendència aformar sòlids. Per fondre els sòlids cal trencar aquestsenllaços i...
Propietats químiquesReacció desterificacióLàcid gras suneix a un alcohol mitjançant un enllaç covalentanomenat enllaç estè...
Reacción de esterificación: Es la reacción química que seproduce entre un ácido orgánico y un alcohol para dar un éstermás...
Reacción de esterificación: Es la reacción química que seproduce entre un ácido orgánico y un alcohol para dar un éstermás...
Aquesta reacció és bàsica, doncs la major part dels lípidssón esters dàcid gras amb un alcohol. Durant la digestió,aquests...
Reacció de saponificacióÉs la reacció dun àcid gras amb una base forta (NaOH oKOH) dant lloc a una sal dàcid gras que reb ...
Gràcies a aquest comportament amfipàtic dels sabons (lapart polar i la part apolar tenen la mateixa força), aquests espode...
Així doncs quan posem sabó a laigua, els grups carboxils esdisposen dins de laigua, mentre que la part hidrofoba quedafora...
Quan una micel·la agafa aireen el seu interior, es diu que téefecte escumos. Mentre que sien el seu interior reté gotetesd...
Sabó Els ésters es descomposen bullint-los amb solucions diluides de NaOH i KOH. Com a producte sobté glicerol (alcohol) i...
Activitats●   Exercicis 1 i 2 pàgina 49●   Ex. 14, 15, 16, 17 pàgina 56●   Investiga:       –   Hi ha àcids grassos essenc...
3. Nomenclatura i classificacióDegut a la seva gran diversitat, la classificació dels lípidstambé pot ser diversa, segons ...
3.1 Lípids SaponificablesSón aquells lípids que coneten àc. grassos en la sevaestructura i poden realitzar la reacció de s...
ClassificacióEs classifiquen segons lestat que presenten a temperaturaambient.Olis: Líquids a Tº ambient, presnten com a m...
●   Mantega: àc. grassos de cadena curta, semisòlids a Tº    ambient. La seva fluidesa dependrà del seu contingut    dàc. ...
Els animals usen els lípids com a reserva energètica per a    poder desplaçar-se millor (el nostre cos no soportaria el   ...
Activitats●   Investiga:       –   Quina diferència hi ha entre loli refinat, el verge i el pur           doliva?       – ...
3.1.2 CèridsTambé anomenats ceres, es formen per lesterificació dunàcid gras de cadena llarga (14-36 C) amb un monoalcohol...
FuncionsLes seves carcaterístiques permeten que la funció principalde les ceres sigui la impermeabilització, revestint ful...
Activitats●   Exercici 4 pàgina 51●   Exercici 20 i 21 pàgina 56●   Investiga:       –   Com es produeix la cera?
3.1.3 Lípids complexos o de membranaÉsters dàcid gras amb un alcohol i un tercer tipus demolécula que pot ser un glúcid, u...
Classificació                                Gliceroglucolipids                Glicerolípids                              ...
●   Gliceroglucolípid: El tercer -OH de la glicerina està unit a un    glúcid. Els trobem en les membranes bacterianes i e...
●   Glicerofosdolípid o fosfolípids: El tercer -OH de la glicerina    està unit a un àcid fosfòric. Formant lestructura dà...
●   Fosfoglicèrids: Els diferents fosfolípids deriven de lestructura    anterior, i sanomenen amb el prefix fosfatidil + e...
EsfingolípidsDerivats duna molècula anomenada ceramida, que estàformada per un àcid gras unit per enllaç ester a lesfingos...
●   Esfingoglucolípids o Glicoesfingolípids: Resulten de la unió    de la ceramida amb un glúcid monosacàrid com la glucos...
●   Gangliòsid: Presenten un oligosacàrid complex.
●   Esfingofosfolipids o fosfoesfingolípids : El grup alcohol de la    ceramida suneix a una molècula dàcid ortofosfòric q...
Activitats●   Exercicis: 23, 24, 25, 36 i 37 pàgina 56 i 57
3.2 Lípids InsaponificablesNo presenten àcids grassos en la seva composició                   3.2.1 EsteroidesDerivats del...
EsterolsPresenten un grup hidroxil unit al C 3 i una cadena alifàticaen el C 17. Dins daquest grup destaquen el colesterol...
●    Àcids biliars: Són un grup de molècules produides al    fetge a partir del colesterol, i de les que deriven les sals ...
●    Lestradiol: Es lhormona encarregada de regular    laparició de caràcters sexuals 2aris.●    Hormones esteroides: Són ...
situades a lextrem apical del ronyó.●   Les hormones sexuals, entre les que destaquen les    prostaglandines, que prepara ...
Activitats●   Exercicis: 26, 27, 28, 29, 37 i 38 pàgines 56 i    57
3.2.2 IsoprenoidesEls isoprenoides o terpens es formen per la unió demolècules disopré. Les estructures que soriginenpoden...
Classificació dels terpens                Nº disoprens que      Nombre      componen la              Funció               ...
3.2.3 ProstaglandinesSón lípids formats a partir dun àcid gras, anomenatàcid araquidònic. El seu nom prové de la prostata,...
Estimulen els receptors del dolor i inicien lavasodilatació capilar.La seva producció sinhibeix amb la presència dàcidacte...
Activitats●   Exercicis: 10, 11, 12 i 13 pàgina 55●   Exercicis: 30, 31 i 32 pàgina 56●   Activitats:    http://recursos.c...
4. Funcions dels lípids
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Presentaciópdf
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Presentaciópdf

542 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
542
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
6
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Presentaciópdf

  1. 1. ELS LÍPIDS
  2. 2. Esquema1. Característiques generals2. Àcids grassos 1.Saturats 2.Insaturats 3.Propietats dels àcids grassos3. Nomencaltura i classificació 1. Lípids saponificables 2. Lípids insaponificables4. Funcions dels lípids
  3. 3. IntroduccióCom els glúcids, els lípids susen per aportar energia alorganisme, però alhora són imprescindibles per a realitzaraltres funcions com labsorció de certes vitamines (lesliposolubles), la síntesi dhormones, formar part de lamembrana cel·lular i de les beines nervioses, etc...La paraula lípids prové del grec lypos que significa grassa.
  4. 4. 1. Característiques generalsEls lípids són un grup heterogeni de biomoleculesorgàniques formades per C, H, O, en les que ocasionalmenttambé hi poden aparèixer P, N i S.Tot i ser un grup molt divers pel que fa a les sevescaracterístiques químiques, totes tenen unescaracterístiques físiques en comú:
  5. 5. ● No són solubles en aigua.● Si es poden dissoldre en dissolvents orgànics, com el cloroform, lpeter, el bencé, etc...
  6. 6. ● Són menys densos que laigua i suren sobre ells● Són untosos al tacte
  7. 7. 2. Els àcids grassosSón molècules formades per llargues cadeneshidrocarbonades (-CH-) lineals, amb un nombre parell de C.Presenten un grup carboxil (-COOH) com a grup funcional.Els àcids grassos més abundants a la Natura contenen entre16 i 22 àtoms de C.Els àcids grassos difícilment es troben lliures, solen formarpart de determinats lípids, i sobtenen a partir daquests perhidròlisi.
  8. 8. ● La part que conté el grup carboxil presenta càrrega negativa en contacte amb laigua, per tant presenta caràcter àcid. La resta de la molècula no té polaritat, és apolar i hidròfoba, al ser aquesta part de la molècula molt més gran que la part amb càrrega o polar (grup carboxil), la molècula no es dissol en aigua.
  9. 9. 2.1 Àcids grassos saturatsEls C suneixen mitjançant enllaços simples, amb la mateixadistància entre ells (1,54 A) i el mateix angle (110º). Aixòpermet que diverses molècules suneixin entre ellesmitjançant enllaços de Van der Waals, com més gran sigui lacadena, més probabilitat de presentar aquest tipusdinteraccions dèbils. Per això a temperatura ambient, elsàcids grassos solen trobar-se en estat sòlid.
  10. 10. Els més importants són làcid esteàric i làcid palmític
  11. 11. 2.2 Àcids grassos insaturatsEn ells poden aparèixer dobles i triples enllaços entre els Cde la cadena, la distància entre els C dels 2 i 3 enllaços noés la mateixa que la que hi ha en els demès enllaços de lamolècula, ni tampoc ho són els angles denllaç (123º enllaçdoble, 110º enllaç simple). Això causa que les molèculestinguin problemes per formar unions entre elles mitjançantenllaços de Van der Waals. Així, a TºC ambient. Els trobemen estat líquid.
  12. 12. Els que tenen un únic doble enllaç sanomenenmonoinsaturats, com làcid oleic. Mentre que els quepresenten dos o més 2 enllaços reben el nom depoliinsaturats, com làcid linoleic.
  13. 13. 2.3 Propietats dels àcids grassosPropietats físiquesLa solubilitatEls àcids grassos són molècules bipolars o amfipàtiques, delgrec amphi que significa doble. El cap de la molècula, ambel grup carboxil és polar o iònic, i per tant hodròfil (-COOH),“li agrada laigua”, mentre que la resta de la molècula ésapolar o hidrófoba, “no li agrada laigua”. En les molèculesde menys de 8 C no es consideren àc. grassos, doncs sónsolubles en aigua degut al seu curt tamany. Les molècules
  14. 14. major tamany, ja es consideren àcids grassos, i són molt pocsolubles en aigua degut al fet que el grup carboxil sionitzamolt poc (-COO- + H+), i resulta insignificant respecte a laforça de la part apolar de la molècula.Com més llarga sigui la cadena, més insoluble en aiguaserà.
  15. 15. El punt de fusióEls àcids grassos tendeixena agrupar-se pq entre elsgrups carboxil sestableixenenllaços dhidrogen, i entreles cadenes hidrofobes (olipofiles) es foren unions perforces de Van de Waals.
  16. 16. A més llargues les cadenes, mes unions i més tendència aformar sòlids. Per fondre els sòlids cal trencar aquestsenllaços i separar-ne les molècules, a més enllaços hi hagi,com en els àcids grassos saturats, més energia caloríficaper trencar els enllaços i més alt el punt de fusió. Els àc.grassos insaturats presenten un punt de fusió menor degut ala seva estructura que no permet la unió mitjançant tantsenllaços de Van der Waals.
  17. 17. Propietats químiquesReacció desterificacióLàcid gras suneix a un alcohol mitjançant un enllaç covalentanomenat enllaç estèric, dant lloc a un ester i alliberant unamolècula daigua
  18. 18. Reacción de esterificación: Es la reacción química que seproduce entre un ácido orgánico y un alcohol para dar un éstermás agua. R1-COOH + HOCH2-R2 R1-COO-CH2-R2 + H2O Ácido orgánico alcohol éster agua O = R1-C- O-H H- O-CH2-R2 alcohol Ácido orgánico agua Éster (i+2)
  19. 19. Reacción de esterificación: Es la reacción química que seproduce entre un ácido orgánico y un alcohol para dar un éstermás agua. R1-COOH + HOCH2-R2 R1-COO-CH2-R2 + H2O Ácido orgánico alcohol éster agua O = R1-C- O-H H- O-CH2-R2 alcohol Ácido orgánico agua Éster (i+2)
  20. 20. Aquesta reacció és bàsica, doncs la major part dels lípidssón esters dàcid gras amb un alcohol. Durant la digestió,aquests èsters shidrolitzaran i daran lloc a un àcid gras i aunalcohol.
  21. 21. Reacció de saponificacióÉs la reacció dun àcid gras amb una base forta (NaOH oKOH) dant lloc a una sal dàcid gras que reb el nom desabó.Aquesta és una reacció molt important, doncs si bé els àcidsgrassos són insolubles en aigua, les molècules de sabóformes grups anomenats micel·les que es dispersen enlaigua, estàn formant dispersions col·loïdals. La diferènciaestà en el fet que el grup -COONa o -COOK sionitzen molt,es a dir, originen molts radicals -COO-, mentre que el grup
  22. 22. Gràcies a aquest comportament amfipàtic dels sabons (lapart polar i la part apolar tenen la mateixa força), aquests espoden dissoldre en aigua dant lloc a micel·les o bicapes sipresenten aigua en el seu interior.De manera que la part hidròfila estableix enllaços elèctricsamb les molècules daigua i altres molècules polars, mentreque la part hidròfoba estableix enllaços de Van der Waalsamb altres molècules lipídiques
  23. 23. Així doncs quan posem sabó a laigua, els grups carboxils esdisposen dins de laigua, mentre que la part hidrofoba quedafora della formant una fina pel·lícula en la superfícieSi agitem, la pel·lícula senfonsa, i les molècules es disposenformant una estructura amb els grups carboxils dirigits cap alaigua i la part hidrocarbonada cap a linterior de lestructura,formant unes esferes anomenades micel·les, queconstitueixen dispersions coloidals.Si dins les micel·les si posa aigua, es formen les bicapeslipídiques (membrana cel·lular).
  24. 24. Quan una micel·la agafa aireen el seu interior, es diu que téefecte escumos. Mentre que sien el seu interior reté gotetesde lípids es parla defecteemulsionant o detergent.
  25. 25. Sabó Els ésters es descomposen bullint-los amb solucions diluides de NaOH i KOH. Com a producte sobté glicerol (alcohol) i sals sòdiques o potàsiques dels àcids grassos, anomenades sabons
  26. 26. Activitats● Exercicis 1 i 2 pàgina 49● Ex. 14, 15, 16, 17 pàgina 56● Investiga: – Hi ha àcids grassos essencials en la dieta?● Justifica: – Com es formen les pompes de sabó?
  27. 27. 3. Nomenclatura i classificacióDegut a la seva gran diversitat, la classificació dels lípidstambé pot ser diversa, segons la seva composició química osegons la seva importància i funció biològica
  28. 28. 3.1 Lípids SaponificablesSón aquells lípids que coneten àc. grassos en la sevaestructura i poden realitzar la reacció de saponificació. 3.1.1 AcilglicèridsFormats per lesterficació dun, dos o tres àcids grassos ambun alcohol anomenat glicerina (propanotriol), anomenant-semonoacilglicèrid, diacilglicèrid o triglicèrid segons el nombredàc. grassos esterificats.Els triglicèrids sanomenen també greixos neutres pq notenen polaritat.
  29. 29. ClassificacióEs classifiquen segons lestat que presenten a temperaturaambient.Olis: Líquids a Tº ambient, presnten com a mínim 1 àc. grasinsaturat o són de cadena curta, o ambdues coses. Elstrobem en les plantes oleaginoses com per exemple lesllavors de girasol, la soja, o les olives: Loli doliva estàformat per la trioleina (glicerina + 3 àc. oleics)Sèu: Amb tots els àc. grassos saturats i de cadena llarga,són sòlids a Tº ambient.
  30. 30. ● Mantega: àc. grassos de cadena curta, semisòlids a Tº ambient. La seva fluidesa dependrà del seu contingut dàc. grassos insaturats.Funcions● Actuen com a combustible energètic, són els griexos. Són molècules molt reduides que a loxidar-se totalment, alliberen molta energia (9Kcal/g, Glúcids 4Kcal/g)● Funcionen com a reserva energètica. Acomulen molta energia en poc pes. En comparació amb els glúcids, la seva combustió produeix el doble denergia.
  31. 31. Els animals usen els lípids com a reserva energètica per a poder desplaçar-se millor (el nostre cos no soportaria el pes si tota lenergia sacumules en forma de glúcids)● Serveixen com aïllament tèrmic. Consdueixen el calor molt malament. Els animals de zones fredes solen presentar una gran capa de teixit adipòs.● Són bons amortidors mecànics, absorbeixen lenergia dels cops i protegeixen estructures sensibles o que pateixen desgast.
  32. 32. Activitats● Investiga: – Quina diferència hi ha entre loli refinat, el verge i el pur doliva? – Quina relació hi ha entre els àcids grassos saturats i les malalties cardiovasculars? – Als EEUU han inventat lOlestra, un oli que no engreixa● Exercici 5, 6, 7, 8 i 9 pàgina 51● Exercicis 18 i 19 pàgina 56
  33. 33. 3.1.2 CèridsTambé anomenats ceres, es formen per lesterificació dunàcid gras de cadena llarga (14-36 C) amb un monoalcoholde cadena llarga (16-30 C), dant lloc a una molèculatotalment apolar, molt hidròfoba, doncs no presenta capcàrrega i la seva estructura és dun tamany important.
  34. 34. FuncionsLes seves carcaterístiques permeten que la funció principalde les ceres sigui la impermeabilització, revestint fulles,fruits, flors o tallus joves, així com els teguments de moltsanimals, el pèl o les plomes estan recoberts duna capacèrea per a impedir la pèrdua o entrada daigua, sobre tot enanimals petits.També es poden trobar barrejats amb àc. grassos lliures iesteroides, com la cera dabelles, la lanolina, la cera de lallana, etc...
  35. 35. Activitats● Exercici 4 pàgina 51● Exercici 20 i 21 pàgina 56● Investiga: – Com es produeix la cera?
  36. 36. 3.1.3 Lípids complexos o de membranaÉsters dàcid gras amb un alcohol i un tercer tipus demolécula que pot ser un glúcid, un àcid fosfòric, un derivataminat o altres. Són les principals molècules constituents dela bicapa lipídica de la membrana plasmàtica. Com elssabons, tenen un caràcter amfipàtic molt marcat, en contacteamb laigua es disposen formant bicapes, amb la zonalipofílica cap a linterior i la zona hidròfila en contacte amb lesmolècules daigua.
  37. 37. Classificació Gliceroglucolipids Glicerolípids Glicerofosfolipids Esfingoglucolipids Esfingolipids EsfingofosfolipidsGlicerolípidsFormats per dos àcids grassos units per enllaç ester a dosgrups alcohol de la glicerina, que presentarà el tercer grupunit a una molècula diferent:
  38. 38. ● Gliceroglucolípid: El tercer -OH de la glicerina està unit a un glúcid. Els trobem en les membranes bacterianes i en les cèl·lules vegetals.
  39. 39. ● Glicerofosdolípid o fosfolípids: El tercer -OH de la glicerina està unit a un àcid fosfòric. Formant lestructura dàcid fosfatídic. Són components de la membrana plasmàtica.
  40. 40. ● Fosfoglicèrids: Els diferents fosfolípids deriven de lestructura anterior, i sanomenen amb el prefix fosfatidil + el nom de lalohol que suneix a làcid fosfatídic Lalcohol pot ser un amino alcohol, porta un grup amino (-NH2), com la Serina, lEtanolamina o la Colina i formar el que sanomena fosfaminolípid.
  41. 41. EsfingolípidsDerivats duna molècula anomenada ceramida, que estàformada per un àcid gras unit per enllaç ester a lesfingosina,un alcohol de cadena llarga. Segons la molècula que suneixia la ceramida parlarem de:
  42. 42. ● Esfingoglucolípids o Glicoesfingolípids: Resulten de la unió de la ceramida amb un glúcid monosacàrid com la glucosa i la galactosa entre daltres. Es troben en les membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules, es situen en la cara externa de la membrana, on fan la funció de receptors de membrana. Molt abundants en les neurones cerebrals on actuen de receptors dels neurotransmissors. Sen diferencien dos tipus principals:● Cerebròsids: Presenten un únic monosacàrid o oligosacàrid de menys de 15 monosacàrids.
  43. 43. ● Gangliòsid: Presenten un oligosacàrid complex.
  44. 44. ● Esfingofosfolipids o fosfoesfingolípids : El grup alcohol de la ceramida suneix a una molècula dàcid ortofosfòric que alhora suneix amb una altra molècula d etanolamina o de colina. Les més importants són les esfingomielines, molt abundants en els teixits nerviosos, on formen part de les beines de mielina que protegeixen els axons. Mostren també comportament amfipàtic.
  45. 45. Activitats● Exercicis: 23, 24, 25, 36 i 37 pàgina 56 i 57
  46. 46. 3.2 Lípids InsaponificablesNo presenten àcids grassos en la seva composició 3.2.1 EsteroidesDerivats del ciclopentà perhidrofenantré.
  47. 47. EsterolsPresenten un grup hidroxil unit al C 3 i una cadena alifàticaen el C 17. Dins daquest grup destaquen el colesterol,lestradiol, la testosterona, laldosterona, la progesterona,etc...:● Colesterol: Forma part de les membranes de les cèl·lules dels animals, a les que confereixen estabilitat, doncs se situen entre els fosfolípids i els fixen. A partir daquesta molécula se sintetitzen la major part desteroides
  48. 48. ● Àcids biliars: Són un grup de molècules produides al fetge a partir del colesterol, i de les que deriven les sals biliars que sencarreguen de lemulsió dels greixos a lintestí, fet que afavoreix lacció de les lipases i la posterior absorció inetstinal.● Vitamines D: Format per un conjunt desterols que regulen el metabolisme del calci i la seva absorció inetstinal. La síntesi de la vit. D és induïda per lacció dels ratjos UV sobre la pell. La seva manca causa raquitisme en nens i osteomalàcia en adults.
  49. 49. ● Lestradiol: Es lhormona encarregada de regular laparició de caràcters sexuals 2aris.● Hormones esteroides: Són els esteroides que tenen un àtom doxígen unit al C 3 per mitjà dun doble enllaç. Sen diferencien dos grups: ● Hormones suprarenals com laldosterona que incrementa la reabsorció dions de Na i Cl al ronyó; i el cortisol, que actua afavorint la síntesi de glucosa i de glicogen i el catabolisme de lípids i proteïnes. Aquestes hormones es sintetitzen a les càpsules suprarenals,
  50. 50. situades a lextrem apical del ronyó.● Les hormones sexuals, entre les que destaquen les prostaglandines, que prepara als òrgans sexuals femenins per a la gestació, i la testosterona, responsable dels caràcters sexuals masculins.
  51. 51. Activitats● Exercicis: 26, 27, 28, 29, 37 i 38 pàgines 56 i 57
  52. 52. 3.2.2 IsoprenoidesEls isoprenoides o terpens es formen per la unió demolècules disopré. Les estructures que soriginenpoden ser lineals o cícliques. Aquests enllaós podenser excitats per la llum o la temperatura. Al canviar laseva posició emeten una senyal. Per això, aquestesmolècules estàn relacionades amb la recepciódestímuls llumínics o químics.
  53. 53. Classificació dels terpens Nº disoprens que Nombre componen la Funció Exemple molèculaMonoterpens 2 Aroma i essències Geraniol i mentolSesquiterpens 3 Intermediari en la Farnesol síntesi del colesterolDiterpens 4 Formen pigments i Fitol, vitamina A, E, K vitaminesTetraterpens 8 Pigments vegetals Carotens, xantofilesPoliterpens n Aïllants Làtex, cautxo
  54. 54. 3.2.3 ProstaglandinesSón lípids formats a partir dun àcid gras, anomenatàcid araquidònic. El seu nom prové de la prostata,doncs fou el primer lloc on saïllaren. Pe`ro també lestrobem en altres teixits.Compleixen funcions relacionades amb processosimflamatoria, com el dolor, la febre, els edemes ilenvermelliment.
  55. 55. Estimulen els receptors del dolor i inicien lavasodilatació capilar.La seva producció sinhibeix amb la presència dàcidacteil salisílic (aspirina).Algunes funcionen com a vasodilatadors, regulant lapressió sanguinia.Promouen la contracció de la musculatura llisa.Intervenen en la coagulació sanguinea.
  56. 56. Activitats● Exercicis: 10, 11, 12 i 13 pàgina 55● Exercicis: 30, 31 i 32 pàgina 56● Activitats: http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/actividades/act4a.htm
  57. 57. 4. Funcions dels lípids

×