L’arquitectura del segle XX Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle. La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell.

Racionalisme Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són: Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius

Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums elementals. Destaquen els pilotis que aixequen l’edifici per sobre del terra.

1947, participa en el projecte de l’edifici de les Nacions Unides, a Nova York, amb altres arquitectes 1946-1952, Casa de pisos a Marsella

Església de Ronchamp, França, 1952. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes, creat edificis més expressius i de línies corbes.

Walter Gropius Va crear a Weimar la primera escola de disseny on els alumnes realitzaven tot el que projectaren. Fou el Bauhaus, on s’hi investigava tota activitat plàstica relacionada amb la indústria (mobles, tapissos, llums...) L’arquitectura de Gropius s’ajustà a cada necessitat concreta, fugint de qualsevol compromís amb posicions preestablertes. La seva arquitectura es basa en la lògica, es defineix com tranquil·la i sense estridències. Oficines dels tallers Fagus (1911-1914) Aquí trobem la puresa de formes i l’ús del vidre en grans superfícies. Els diferents cossos del taller estan articulats amb gran senzillesa. Les cantonades fetes amb vidre foren considerades una gran troballa.

Casa de Gropius, a Lincoln, Massachusets, 1937

Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de Gropius, on els volums es direccions contràries.

Dues vistes de la Bauhaus, amb un corredor aeri, que passa per sobre d’un passadís subterrani.

L’últim treball de Gropius, L’ambaixada d’EE.UU . a Atenes

L’arquitectura orgànica La II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva a Europa. En canvi als EE.UU. es va seguir innovant, dins una societat desitjosa de novetats que acollí tots els creadors que fugiren de la guerra a Europa. El nou moviment arquitectònic, sorgit a EE.UU. creu que els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d'adequar-se a la seva funció, a l’entorn i als materials utilitzats en la construcció. El principal arquitecte d’aquest corrent va ser Frank Lloyd Wright