El modernisme
Hector Guimard - Escuts de l’estació Port-
Royal 1900 (París)
Cartell modernista

Context històric general
El modernisme neix a cavall entre els segles XIX i XX, aproximadament entre
el 1890 i 1910. Després de la gran diversitat artística del XIX, neix per primer
cop un estil unitari, que recull les conquestes del segle anterior i fonamenta
molts corrents arquitectònics del segle XX.
En la seva formació hi contribuïren diverses tendències:
- El neogoticisme del segle XIX.
- L’ ”Arts and crafts”
- L’enginyeria i l’arquitectura del ferro.
- La pintura dels prerafaelites, l’impressionisme i el simbolisme.
- El gust per l’art japonès.
- Les noves tècniques de treballar en corba la fusta.
El modernisme apareix a les ciutats d’aquelles països on s’ha produït un cert
grau de desenvolupament industrial i inclou moltes de les manifestacions de la
seva època (espectacles, vestits, adorns personals, mobiliari...). Vol ser el
reflex d’una societat moderna i activa i fer una ciutat alegre, nova i elegant. És
l’estil d’una rica i refinada burgesia, la més preparada socialment i
intel·lectualment, que necessita productes de qualitat superior als que la
indústria fabrica fins el moment. Per això, malgrat els diferents noms que rep,
té unes característiques comuns.

L’Art Nouveau
• Neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys
80.
Art Nouveau : a Bèlgica i França
Jugendstil : a Alemanya
Modern Style : a la Gran Bretanya
Modernisme : a Catalunya
Sezessionstil : a Àustria
Stile Liberty : a Itàlia
William Morris
Critica la deshumanització que comporta la indústria
moderna
L’antecedent: Art & Craft (Art i Ofici) de William
Morris, que volia la recuperació de l’artesania enfront
el maquinisme, la recuperació de la creativitat
artística.
La natura és la gran font d’inspiració. Les línies
corbes i ondulants en representacions vegetals..
Unifica totes les arts: arquitectura, mobiliari, joies,
roba… (certa tradició gòtica)
Disseny de paper pintat. William
Morris. 1884
Utilitza el ferro i el vidre dels nous materials.

Característiques generals:
- Estil de difusió internacional, de l’època de gran desenvolupament del
capitalisme, en la seva vessant imperialista, i de les unions internacionals
proletàries.
-Vol superar les formes tradicionals artístiques i dominar la tecnologia moderna.
Vol aconseguir la unificació ideal de totes les arts.
-Donen la mateixa importància al disseny de vaixelles i mobles com la decoració i
l’arquitectura.
Vidriera i penjador de la Casa Navàs (Reus), de Domènech i Montaner

-Predomina la línia ondulada, tant en
l’arquitectura com la decoració, reflex
de les forces naturals i els seus
contrastos.
-Superfícies corbes i decoració floral i
ondulant donen forma als edificis,
recobreixen mobles i parets. Papallones i
llargs cabells femenins són elements
ornamentals típics.
-Utilitza el ferro en perfils corbs, com a
decoració i estructura, unit al formigó,
dotant als conjunts d’una forta linealitat.
S’usen materials diversos: pedra, maó,
vidre, ceràmica, agrupats al mateix
edifici.
-Falta de simetria i estranyes formes,
elements trets de la imaginació, però
units a altres racionals i funcionals.

Llum de Tiffany
Gerro d’Émile Gallé

Hector Guimard. “Porte Dauphine”
Metro de París Vitrall de Tiffany

HENRI van de VELDE:
Mobiliari
El petó. Gustave Klimt (1862-
1918)
Vitrall del Palau de la Música.

El modernisme català
Representa el desig de crear un art nacional propi i es va aplicar a totes les
arts. Hi ha grans escultors, com Josep Llimona, ceramistes, pintors...
L’arquitectura serà però l’art on més destacarà.
El modernisme serà l’art al servei de l’enriquida burgesia catalana, i la ciutat
que millor el reflectirà serà Barcelona. Està molt relacionat amb la
Renaixença i el nacionalisme català que es desenvolupa a partir de finals del
segle XIX. Primer es vol incloure Catalunya en els corrents estètics
europeus de l’època, però el modernisme arquitectònic aconsegueix aquí una
vigència més gran que en altres llocs, ja que arriba fins als anys vint.
Una característica del modernisme català és la influència neogòtica en
moltes obres, conseqüència del nacionalisme de la burgesia que pretén trobar
en el que és medieval una esplendor modèlica. Molts arquitectes donen a
Barcelona tons modernistes, però en destaquen tres:
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
Antoni Gaudí (1852-1926)

Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
A les primeres obres que feu manifestà el gust
per l’arquitectura historicista, dintre del
neogoticisme nòrdic. Obres destacades seves
són:
Casa Martí (1895-96) que va acollir les
tertulies modernistes dels “Quatre Gats”
Opiso: tertúlia dels “Quatre Gats”

A la Casa Ametller (Barcelona) hi incorporà elements decoratius del
gòtic català (1898-1900)

Joseph Puig i Cadafalch fou deixeble de Domènech I Montaner, construí en
1901 la Casa Macaya a Barcelona. La façana està decorada amb estuc blanc i
escultures de pedra, Destaca la rica ornamentació interior que pot veure’s des
del vestíbul i el pati.

Casa Quadras (1902-1904), actual Museu de la Música

CASA DE LES PUNXES (1903-
1905)