SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
Descargar para leer sin conexión
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
L’escola de Chicago: la llavor del funcionalisme

Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan.
El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet.
Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la manca
de sòl i als elevats preus d’aquest, va originar els característics gratacels.

L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan.
Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924)

Sullivan és considerat per molts el pare dels
gratacels moderns. Es considerat l’arquitecte
més rellevant de l’Escola de Chicago. Estudià
arquitectura a Massachusets i a París on rebé la
influència del decorativisme modernista.

Començà treballant a Boston, però el 1873 es
traslladà a Chicago, on es produí un boom
constructiu després del gran incendi de 1871.       Louis Sullivan
El 1879 s’associà amb Dankmar Adler, i inicià
l’època més productiva de la seva carrera.
Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys
arquitectònics. En aquesta empresa treballà
Frank Lloyd Wright, el qual sempre reconegué
la gran influència de Sullivan en la seva obra.
Sullivan i Adler varen construir més de cent
edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la
seva fama s’estengué per altres ciutats
americanes on reberen nombrosos encàrrecs.

                                                    Dankmar Adler
Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó
convertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels
EE.UU. de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials.

Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme, tot i que per a ell
el més important era la funció de l’edifici (“La forma segueix la funció”).




              Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908)
L’escola de Chicago
 L’arquitectura dels EE.UU. va
 seguir fins la segona meitat del
 segle XIX les pautes dictades a
 Europa. Poc després, l’augment
 continuat de les seves ciutats els
 va dur a cercar noves solucions
 arquitectòniques. L’exemple més
 clar d’això fou la reconstrucció de
 Chicago, arrasada per un incendi el
 1871. Aquí va néixer l’Escola de
 Chicago.

 Els magatzems Carson, Pirie &                Per Sullivan cada construcció era una
 Scott foren l’última gran obra de            figura urbana. Així els grans edificis,
 Louis Sullivan (1856-1924),                  en lloc de frenar la vida urbana, la
 principal arquitecte d’aquesta               intensifiquen i dinamitzen, ja que
 escola.                                      l’espai interior (avingudes, carrers,
                                              voreres...) continuen en el vestíbul,
                                              ascensors, escales i oficines.
http://en.wikipedia.org/wiki/Louis_Sullivan
Característiques generals

A la majoria dels edificis de l’Escola de Chicago, trobem diversos elements
   comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta
   Escola:

•   Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres
    coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.

2. Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al
   desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.

3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que
    es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega)

4. Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura
    metàl·lica)

5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric

6. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a
    l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i
    acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
Auditorium Building, Chicago (1886-1890)
Aquest constava d’hotel, oficines i teatre,
l’acústica del qual el convertí en una obra
modèlica




                                              Wainwright Building
                                              St. Louis, Missouri, 1891
Prudential Building,                   Union Trust Building
També conegut com Guaranty Building,   St. Louis, Missouri, 1910
Buffalo, New York, 1894
Documentació
                                       general

                                       Títol: Magatzems Carson,
                                       Pirie, Scott.
                                       Autor: Louis Sullivan
                                       (Boston 1856- Chicago,
                                       1924)
                                       Cronologia: 1899-1901
                                       (ampliat entre 1903-1904)
                                       Tipologia: civil
                                       Materials: formigó, ferro i
                                       vidre.
                                       Estil: escola de Chicago
                                       Localització: Chicago (EUA)




Magatzems Carson, Chicago, 1899-1904
Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Els magatzems Carson estan sostinguts per
un esquelet format per els nous materials,
com el formigó armat (creació francesa del
1880), les característiques del qual són: més
comprensió i plasticitat (capacitat
d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més
resistència al foc, cosa imprescindible en els
edificis del moment. Això forma una
estructura interna de ferro que permet fer
edificis molt més alts, obrir-hi grans
finestres i dissenyar els interiors
lliurement, sense dependre de murs de
càrrega.

Un altre element molt important, l’ascensor
elèctric, fou construït per Siemens l’any
1887.
La façana

Aquesta presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici, formada
per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre
situats a ran de façana.




                                                         Dues bandes de
                                                         rica ornamentació
                                                         de ferro fos.
La part superior es tanca amb una
La resta de plantes segueixen        coberta plana.
una construcció cel·lular,
repetint un mateix mòdul que
segueix un ritme de finestres
horitzontals. Aquestes són més
baixes a la part superior, i estan
separades per una geomètrica
estructura de formigó.
Sullivan resol el trencant de la
cantonada aixecant un pavelló
circular que segueix l’estructura
del cos inferior de l’edifici, amb una
decoració molt més exagerada en la
part baixa.




                                         Als vitralls que segueixen la línia
                                         dels aparadors dels murs laterals
                                         de l’edifici s’hi poden veure els
                                         noms dels magatzems
Les portes del pavelló circular
permeten un a perfecta interrelació
de l’interior amb l’exterior, havent-hi
continuïtat entre carrer i vestíbul




                                          L’ornamentació de ferro fos és
                                          naturalista, feta de fulles d’acant
                                          lobulades i espinoses i bandes espirals,
                                          que emmarquen els aparadors
La façana està projectada per
tal que compleixi funcions
indispensables, especialment
deixar entrar la llum.

Elements fonamentals són les
anomenades finestres de
l’Escola de Chicago,
perllongades horitzontalment i
coincidint amb l’estructura de
muntants i jàsseres.

L’horitzontalitat li dóna poca
sensació d’alçada, tot i tenir 10
pisos, cosa que li permet una
major adaptació visual a
l’entorn.
L’ornamentació de la façana és escassa
en la resa de l’edifici. Només la cornisa
i el capitell de les columnes presenten
una suau ornamentació geomètrica.
L’interior

L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fóra,
formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on
no sobra ni falta res. Així, cada part reflexa la funció
a la qual està destinada: “La forma segueix a la
funció” era una de les teories de Sullivan.




                                                           La planta és lliure, només
                                                           columnes i pilars trenquen
  La llum és un element predominant                        la continuïtat de l’espai
  en tot l’interior
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Entorn i integració urbanística
Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers
Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou
inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998.

La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció la ciutat després
l’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de
les activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava
els negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i al
comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i
accessibilitat.
Interpretació: Significat i funció

Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma
Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a
la llar, joieria i productes de bellesa entre altres.

Es consideren una de les construccions més importants de Louis Sullivan i
també un des edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Són un clar
exemple del pensament arquitectònic de Sullivan (La forma segueix la funció)
Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura: l’articulació d’un
interior ampli i la disposició d’unes façanes obertes que contribueixen a fer
l’interior encara més espaiós, aportant-li llum natural. Per alguns aquest edifici
és un gratacels apaïsat el qual organitza a la perfecció els seus volums. Sullivan
aconseguí que la seva idea rectilínia no es trobés alterada per la torre central,
la qual s’articula en el ritme del conjunt i s’adapta a les formes que l'abracen
pels dos costats. Són un autèntic antecedent dels magatzems actuals, i són
també un clar antecedent del racionalisme arquitectònic posterior.




Torre central
                                                                  Idea rectilínia




                             Façanes obertes
Models i influències

Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, que
conegué en la seva visita a París, l’edifici recull l’essència de les
innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre
1875 i 1905.

Utilitzà els nous materials (formigó, ferro i vidre) i inicià la construcció
de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està
condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu
posterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier.




                                          Le Corbusier - Villa Saboye (1929)
 Adolf Loos Haus, Viena
Influència a Catalunya

Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el
gust pel manteniment patrimonial o d’estils anteriors, a Barcelona es
troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de
la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall
entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus
d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria
ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals.




                                                 Josep Domènech Mansana,
                                                 Edifici de Sindicats

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Fitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carsonFitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carson
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Magatzems Carson, Pirie, Scott
Magatzems Carson, Pirie, ScottMagatzems Carson, Pirie, Scott
Magatzems Carson, Pirie, Scott
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 

Destacado (16)

01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
 
Torre Eiffel
Torre EiffelTorre Eiffel
Torre Eiffel
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Blay. Primers Freds
Blay. Primers FredsBlay. Primers Freds
Blay. Primers Freds
 
Blay: Primers Freds
Blay: Primers FredsBlay: Primers Freds
Blay: Primers Freds
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 

Similar a Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot

82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN
82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN
82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVANAssumpció Granero
 
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serratjgutier4
 
31d magatzems carson
31d  magatzems carson31d  magatzems carson
31d magatzems carsonjgutier4
 
Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019esterferrando
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xxjgutier4
 
32 d casa kaufman
32 d  casa kaufman32 d  casa kaufman
32 d casa kaufmanjgutier4
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixRosa Curto
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohecampa01
 
Arquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigóArquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigójavioliver8
 
Speech
SpeechSpeech
SpeechETSAV
 
La pedrera
La pedreraLa pedrera
La pedrerablauet1
 
Museu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrentMuseu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrentjesus gutierrez
 
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaussandroalfaro
 
32 f m. guggenheim
32 f  m. guggenheim32 f  m. guggenheim
32 f m. guggenheimjgutier4
 
Frank Lloyd Wright de Toni Gomila
Frank Lloyd Wright de Toni GomilaFrank Lloyd Wright de Toni Gomila
Frank Lloyd Wright de Toni Gomilatonidesfasao43cm
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL Albert Bargues i Grau
 

Similar a Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot (20)

Magatzems Carson
Magatzems CarsonMagatzems Carson
Magatzems Carson
 
82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN
82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN
82. AUDITORIUM CHICAGO. SULLIVAN
 
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat
 
31d magatzems carson
31d  magatzems carson31d  magatzems carson
31d magatzems carson
 
Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019Escola de chicago 2019
Escola de chicago 2019
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
32 d casa kaufman
32 d  casa kaufman32 d  casa kaufman
32 d casa kaufman
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
 
Arquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigóArquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigó
 
Speech
SpeechSpeech
Speech
 
La pedrera
La pedreraLa pedrera
La pedrera
 
Museu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrentMuseu guggenheim de bilbao n torrent
Museu guggenheim de bilbao n torrent
 
Victor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa TasselVictor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa Tassel
 
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaus
 
32 f m. guggenheim
32 f  m. guggenheim32 f  m. guggenheim
32 f m. guggenheim
 
Frank Lloyd Wright de Toni Gomila
Frank Lloyd Wright de Toni GomilaFrank Lloyd Wright de Toni Gomila
Frank Lloyd Wright de Toni Gomila
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
 

Más de Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Más de Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 

Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot

  • 2. L’escola de Chicago: la llavor del funcionalisme Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan. El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet. Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la manca de sòl i als elevats preus d’aquest, va originar els característics gratacels. L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan.
  • 3. Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924) Sullivan és considerat per molts el pare dels gratacels moderns. Es considerat l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago. Estudià arquitectura a Massachusets i a París on rebé la influència del decorativisme modernista. Començà treballant a Boston, però el 1873 es traslladà a Chicago, on es produí un boom constructiu després del gran incendi de 1871. Louis Sullivan El 1879 s’associà amb Dankmar Adler, i inicià l’època més productiva de la seva carrera. Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys arquitectònics. En aquesta empresa treballà Frank Lloyd Wright, el qual sempre reconegué la gran influència de Sullivan en la seva obra. Sullivan i Adler varen construir més de cent edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la seva fama s’estengué per altres ciutats americanes on reberen nombrosos encàrrecs. Dankmar Adler
  • 4. Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó convertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels EE.UU. de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials. Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme, tot i que per a ell el més important era la funció de l’edifici (“La forma segueix la funció”). Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908)
  • 5. L’escola de Chicago L’arquitectura dels EE.UU. va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades a Europa. Poc després, l’augment continuat de les seves ciutats els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques. L’exemple més clar d’això fou la reconstrucció de Chicago, arrasada per un incendi el 1871. Aquí va néixer l’Escola de Chicago. Els magatzems Carson, Pirie & Per Sullivan cada construcció era una Scott foren l’última gran obra de figura urbana. Així els grans edificis, Louis Sullivan (1856-1924), en lloc de frenar la vida urbana, la principal arquitecte d’aquesta intensifiquen i dinamitzen, ja que escola. l’espai interior (avingudes, carrers, voreres...) continuen en el vestíbul, ascensors, escales i oficines. http://en.wikipedia.org/wiki/Louis_Sullivan
  • 6. Característiques generals A la majoria dels edificis de l’Escola de Chicago, trobem diversos elements comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta Escola: • Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària. 2. Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós. 3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega) 4. Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica) 5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric 6. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.
  • 7. Auditorium Building, Chicago (1886-1890) Aquest constava d’hotel, oficines i teatre, l’acústica del qual el convertí en una obra modèlica Wainwright Building St. Louis, Missouri, 1891
  • 8. Prudential Building, Union Trust Building També conegut com Guaranty Building, St. Louis, Missouri, 1910 Buffalo, New York, 1894
  • 9. Documentació general Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott. Autor: Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924) Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903-1904) Tipologia: civil Materials: formigó, ferro i vidre. Estil: escola de Chicago Localització: Chicago (EUA) Magatzems Carson, Chicago, 1899-1904
  • 10. Anàlisi formal Elements de suport i suportats Els magatzems Carson estan sostinguts per un esquelet format per els nous materials, com el formigó armat (creació francesa del 1880), les característiques del qual són: més comprensió i plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més resistència al foc, cosa imprescindible en els edificis del moment. Això forma una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense dependre de murs de càrrega. Un altre element molt important, l’ascensor elèctric, fou construït per Siemens l’any 1887.
  • 11. La façana Aquesta presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici, formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. Dues bandes de rica ornamentació de ferro fos.
  • 12. La part superior es tanca amb una La resta de plantes segueixen coberta plana. una construcció cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior, i estan separades per una geomètrica estructura de formigó.
  • 13. Sullivan resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, amb una decoració molt més exagerada en la part baixa. Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els noms dels magatzems
  • 14. Les portes del pavelló circular permeten un a perfecta interrelació de l’interior amb l’exterior, havent-hi continuïtat entre carrer i vestíbul L’ornamentació de ferro fos és naturalista, feta de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els aparadors
  • 15. La façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment deixar entrar la llum. Elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades horitzontalment i coincidint amb l’estructura de muntants i jàsseres. L’horitzontalitat li dóna poca sensació d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn.
  • 16. L’ornamentació de la façana és escassa en la resa de l’edifici. Només la cornisa i el capitell de les columnes presenten una suau ornamentació geomètrica.
  • 17. L’interior L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fóra, formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on no sobra ni falta res. Així, cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funció” era una de les teories de Sullivan. La planta és lliure, només columnes i pilars trenquen La llum és un element predominant la continuïtat de l’espai en tot l’interior
  • 19. Entorn i integració urbanística Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998. La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció la ciutat després l’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.
  • 20. Interpretació: Significat i funció Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre altres. Es consideren una de les construccions més importants de Louis Sullivan i també un des edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Són un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan (La forma segueix la funció)
  • 21. Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura: l’articulació d’un interior ampli i la disposició d’unes façanes obertes que contribueixen a fer l’interior encara més espaiós, aportant-li llum natural. Per alguns aquest edifici és un gratacels apaïsat el qual organitza a la perfecció els seus volums. Sullivan aconseguí que la seva idea rectilínia no es trobés alterada per la torre central, la qual s’articula en el ritme del conjunt i s’adapta a les formes que l'abracen pels dos costats. Són un autèntic antecedent dels magatzems actuals, i són també un clar antecedent del racionalisme arquitectònic posterior. Torre central Idea rectilínia Façanes obertes
  • 22. Models i influències Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, que conegué en la seva visita a París, l’edifici recull l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre 1875 i 1905. Utilitzà els nous materials (formigó, ferro i vidre) i inicià la construcció de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu posterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier. Le Corbusier - Villa Saboye (1929) Adolf Loos Haus, Viena
  • 23. Influència a Catalunya Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment patrimonial o d’estils anteriors, a Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals. Josep Domènech Mansana, Edifici de Sindicats