Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Unitat 7 La Revolució Russa Ca

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 47 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a Unitat 7 La Revolució Russa Ca (20)

Más de Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Unitat 7 La Revolució Russa Ca

  1. 1. La Revolució Russa
  2. 2. Antecedents Rússia a inicis del segle XX
  3. 3. La situació econòmica i social Endarreriment econòmic i social País semifeudal 22M km 2 , 174M habitants 150 pobles, ètnies ( la preó dels pobles ) russificació forçada cercant cohesió Imperi rus Força més aparent que real Sant Petesburg, 1900
  4. 4. País agrícola , endarrerit. 75% pagesos dominats per grans terratinents (noblesa, Església i Corona) El 1861 Alexandre II acabà amb la servitud feudal. - Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks) - La immensa majoria continuaren vivint en la misèria (Mugiks) Poca indústria i localitzada a les grans ciutats. A partir del 1880, accelerada industrialització (capitals foranis) Concentració d'obrers i fàbriques, en algunes ciutats (Moscou, Petrograd) Socialment . Aristocràcia continua monopolitzant el poder i la terra. Burgesua dèbil, però formada i amb ganes de canviar la situació. Obrers i camperols, continuen patint condicions de vida i treball miserables.
  5. 5. Grans diferències socials: aristòcrates, obrers i camperol.
  6. 6. La situació política Monarquia Absolutista (Tsar) Autocràcia Nicolau II (Romanov) Burocràcia Exèrcit Església ortodoxa Policia (Okhrana) Dumes municipals Poble sense drets ni llibertats individuals Immobilisme polític total Ni partits, ni parlament… No es vol limitar l’absolutisme
  7. 7. La capital, Sant Petesburg, 1906
  8. 8. L’oposició al tsarisme No s’accepta la situació Oposició Clandestina Reprimida (presó, exili, desterrament, execucions)
  9. 9. Oposició revolucionària 1903 Nihilistes (s. XIX) (de l'intel.lectualisme al terrorisme) Populistes (Narodniki) Pro-camperols Terroristes Anti-occidentals " Esserites " SR (1901) (Kerenski) P. Obrer Socialdemòcrata Rus (Plekhanov)1898 OPOSICIÓ REVOLUCIONÀRIA Lenin Oposició reformista Oposició al Tsarisme Marxistes Bolxevics Menxevics
  10. 10. Assassinat d’Alexandre II Nihilistes
  11. 11. Menxevics , Martov, Plekhànov Partit obrer de masses Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia) Primer revolució burgesa, després proletària Bolxevics , Lenin Partit minoritari, revolucionaris professionals Cal preparar la revolució Trotski Lenin
  12. 12. El pensament de Lenin Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de portar a la revolució socialista Concepció del moviment revolucionari La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida, vanguàrda del proletariat. El Partit bolxevic Idea de l’Estat L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que estableixi una dictadura del proletariat Resultat el règim soviètic (URSS) El qual haurà d’estendre la revolució a altres països. (III Internacional)
  13. 13. Antecedents La Revolució del 1905
  14. 14. La Revolució del 1905 Crisi econòmica conjuntural Entre 1904 i 1905 Rússia pateix una Agreujada per una Guerra contra el Japó per Manxúria (1904-05) Derrota russa (PortArthur i Manxúria). Que suposa la Demanda popular - Millores en les condicions de vida - Democratització de l'Estat (Duma) Això provoca una Primer intent de crear monarquia constitucional
  15. 15. La revolució de 1905 "Diumenge Sagnant" Revolta total (cuirassat Potemkin, 14 Juny) Bolxevics (creació dels soviets d’obrers, soldats i camperols) duríssima repressió (Tsar) Demandes populars provocarà 9 de gener Primera Fase Vagues gener – juny, 1905
  16. 16. El tsar Nicolau II publica el Manifest d'Octubre en conseqüència Demandes populars Segona Fase Vagues octubre, 1905 Soviet de Sant Petersburg Vaga General greu perill revolucionari Accepta fer reformes: Duma Accepta sufragi universal Reformes més aparents que reals (no parla de la constitució) ara bé
  17. 17. Antecedents Rússia i la Gran Guerra
  18. 18. Rússia i la Gran Guerra Després de la Revolució de 1905, certa estabilitat a Rússia Teòricament, Monarquia Parlamentària En la pràctica, Tsar continua acaparant el poder (Duma sense poder efectiu) La situació econòmica millorà Baixa molt la conflictivitat social Aquesta situació canvià radicalment amb la Gran Guerra
  19. 19. Provoca una crisi social, econòmica i política Les derrotes de Rússia provocaren Grans pèrdues humanes Dos milions de morts el 1916 4 milions de ferits Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos) Escassetat de productes de primera necessitat Tancament de fàbriques Descontentament social i polític desprestigi encara major del Tsar Aquesta situació provoca Desorganització i corrupció política (Rasputin) Rasputin
  20. 20. La dinàmica revolucionària La Revolució de Febrer
  21. 21. La Revolució de Febrer Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917 Abdicació de Nicolau II Govern provisional de la República El poder passa a la Duma Rússia és una república democràtica burgesa Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes No atura la guerra ni la misèria Manifestacions i vagues Revolta militar Provoquen Es crea un Amb el príncep Luov Luov deixarà pas a Kerenski (SR) Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets
  22. 22. El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars <ul><li>El poble vol: </li></ul><ul><li>Terres </li></ul><ul><li>Millors condicions de vida </li></ul><ul><li>Sortir de la guerra </li></ul>Descontentament popular tensió, vagues Existeixen dos poders Poder legal, del govern provisional amb el suport dels SR i menxevics Poder real, els soviets controlen el carrer Assemblees de delegats dels pagesos, soldats i obrers amb el suport dels bolxevics S’enfronta
  23. 23. Lenin , ammistia (torna de l’exili) publicarà les Tesis d’Abril <ul><li>- Pau immediata </li></ul><ul><li>Terra per als camperols </li></ul><ul><li>Fàbriques sota control obrer </li></ul><ul><li>Poder als soviets </li></ul><ul><li>Rebuig al govern provisional </li></ul><ul><li>Col·laboració entre obrers i camperols </li></ul>Pau, pa i terres Tot el poder per als soviets
  24. 24. Bolxevics , cada cop més forts aprofiten el caos <ul><li>- Guerra </li></ul><ul><li>Fam </li></ul><ul><li>Revoltes pageses </li></ul><ul><li>Vagues </li></ul><ul><li>Desercions massives </li></ul><ul><li>Revolta del general Kornilov </li></ul>Lenin intentarà el juliol arribar al poder Fracassarà i marxarà a l’exili aprofiten el caos <ul><li>- Guerra </li></ul><ul><li>Fam </li></ul><ul><li>Revoltes pageses </li></ul><ul><li>Vagues </li></ul><ul><li>Desercions massives </li></ul><ul><li>Revolta del general Kornilov </li></ul>Ara bé el govern provisional és molt impopular cada cop té menys recolzament
  25. 25. La dinàmica revolucionària La Revolució d’Octubre
  26. 26. La Revolució d’Octubre Els soviets controlen l’ordre públic Sota la influència del partit bolxevic (Lenin) Provoca un cop d’Estat contra El govern provisional Comitè Militar Revolucionari (Trotski) Octubre 9, Lenin arriba a Sant Petersburg 10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada 16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski) 24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic 25, dia del Segon Congrés dels Soviets Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional) Èxit, revolta arreu del país
  27. 27. A l’octubre s’estableix una Dictadura del proletariat Govern dels Comissaris del Poble Èxit de la Revolució Lenin, president Trotski, afers exteriors Stalin, nacionalitats Rikov, interior Comença a legislar aplicant Tesis d’abril
  28. 28. Decrets d’Octubre Decret sobre la Pau . Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918) Decret sobre la Terra . Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris (la terra però, és propietat de l’Estat) Decret sobre els deutes de l’Estat . No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern provisional. Decret sobre les nacionalitats . Es proclama el dret a l’autodeterminació. Decrets econòmics . Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del comerç exterior i de la banca.
  29. 29. Eleccions a l’Assemblea Constituent anunciades pel govern provisional Novembre, 1917 Desfeta bolxevic 9 milions de vots sobre 36 Nova Assemblea és social-revolcionària intenta refer els decrets d’octubre intenta controlar els soviets Lenin reacciona Tanca l’Assemblea És una institució burgesa que representa la falsa democràcia burgesa a partir d’ara Comença la democràcia popular, dels soviets S’instaura un règim de partit únic Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència Txeca (policia política)
  30. 31. La guerra civil i la construcció de l’Estat Socialista
  31. 32. La Guerra Civil i la Construcció de l’Estat Socialista Lenin imposa el règim soviètic La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk) Els decrets sobre la terra L’abolició de l’Assemblea (Duma) Guerra civil (1918-1921 Exèrcit Roig (dirigit per Trotski) Exèrcits Blancs comunistes Burgesia Tsaristes Liberals Anticomunistes Ajuda internacional Contra Provoca una reacció antisoviètica
  32. 33. SM
  33. 34. Guerra civil (1918-1921 Victòria comunista Lenin aplica el “ Comunisme de Guerra ” Nacionalització indústria Socialització agrària - Camperols paguen en espècie - Les collites es venen a l’Estat - Es fixen preus màxims Disciplina laboral duríssima Intervenció estrangera a favor dels blancs Però... por als bolxevics no cobren deutes Creació de l’Exèrcit Roig Trotxki Duríssima repressió / Dictadura total Txeca Lenin
  34. 35. LA NEP El país arruïnat per Gran Guerra i Guerra Civil Durant la guerra civil, Comunisme de Guerra Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme, fase transitòria per estimular la producció Greus problemes econòmics Cal recuperar l’economia del país, la instauració del comunisme fou massa ràpida Lenin NEP Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques Es permeten el comerç i els beneficis privats
  35. 36. usdefruit de les terres poden vendre terres i excedents paguen impostos en metàl·lic Camperols la bàsica resta en mans de l’Estat desnacionalització d’empreses de menys de 20 obrers propietat privada millores laborals Indústria resten en mans de l’Estat Banca, comerç exterior NEP (1921-1927) Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells La producció agrícola i industrial es multipliquen tornen als nivells prebèl·lics També alguns problemes, - augment dels preus - augment de les diferències socials
  36. 37. La creació de l’URSS Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques 1922, Congrés dels Soviets <ul><li>Soviets </li></ul><ul><li>- Triats cada 4 anys </li></ul><ul><li>Estructura piramidal: </li></ul><ul><li>Local, Regional, República, Suprem </li></ul>Basada en els soviets l’URSS serà un règim de partit únic, PCUS Victòria en la Guerra Civil, va possibilitar la creació de l’URSS
  37. 38. Estructura federal 1924, Constitució Òrgans de poder Soviet Suprem , delegats dels soviets de les repúbliques - Soviet de la Unió - Soviet de les Nacionalitats Presidium , - Escollit pel Soviet Suprem - Funciona quan no es reuneix el Soviet Suprem - Comitè executiu - President és el cap de l’Estat Consell de Comissaris del Poble - Triats pel Comitè Central del PCUS - President és com un primer ministre Cort Suprema de Justícia 15 Repúbliques federals Creació de la III Internacional (Komintern)
  38. 39. SM
  39. 40. SM
  40. 41. La polèmica de la successió de Lenin Trotski - Stalin Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 Conflicte successori Es designà una troika: Kamanev, Zimoviev, Stalin En realitat la pugna era entre Trotski i Stalin Enterrament de Lenin
  41. 42. Pugna entre Trotski i Stalin Ideòleg brillant, teòric. Publicà Lliçons d’Octubre Partidari de la revolució mundial (impulsada pel Komintern i l’URSS) Denuncia la burocràcia i la NEP Demana més pressió sobre els pagesos i el control total de l’economia Stalin el va perseguir: 1927, deportat; 1929, expulsat; 1940, assassinat Stalin Trotski Home d’acció, polític pragmàtic Partidari de consolidar el socialisme en un únic país Gran coneixedor de les nacionalitats Secretari General del partit (1922) Membre de la Troika S’imposà a Trotski Acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura
  42. 43. L’era d’Stalin (1924-1953) L’ascens al poder 1917 Comissari de les Nacionalitats 1922 Secretaria general del partit 1925 Expulsió de Trotski L’estalinisme polític Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat (amb el Politburó, dominat per Stalin) Socialisme en un sol país Primer accelerar la industrialització Culte a la personalitat Repressió Dictadura personal Purgues polítiques (sobretot 1936-38) creà un règim totalitari control de tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit)
  43. 44. L’estalinisme polític Repressió Dictadura personal Terror Purgues Exercit al partit i a la societat Desplaçament de les elits polítiques i eliminació física dels adversaris Desplaçaments de població Amb la policia política NKVD
  44. 45. L’estalinisme econòmic Planificació 1928, plans quinquennals Estructura econòmica Planificació imperativa (5 anys) Rebuig a l’autogestió obrera Autarquia El sector agrari finançava l’industrial Indústria pesant Es basa en enfortir economia soviètica autosuficiència impuls militar Eliminació del NEP, substituïda per Planificació Col·lectivització Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant, poca indústria d’ús i consum
  45. 46. Al camp, creació dels sovkhoz i kolkhoz Col·lectivització La indústria s’ha de basar en una agricultura moderna, més productiva i controlada per l’Estat Kolkhozos cooperatives col·lectives entre 120 i 150 famílies Sovkhozos granges estatals producció especialitzada o investigació <ul><li>Col·lectivització comportà problemes </li></ul><ul><li>Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam </li></ul><ul><li>Oposició dels Kulaks (duríssima repressió) </li></ul>Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica
  46. 47. Un exemple de la manipulació estalinista de la història

×